El cineasta Pere Portabella com a artista convidat de la temporada 2020-2021 del Palau de la Música Catalana ha proposat un diàleg amb el públic sobre la utilitat de l’art i les seves afirmacions i impugnacions que es manté en línia

Durant l’acte, moderat pel director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, s'ha projectat una suite feta pel mateix cineasta Pere Portabella per a l’ocasió amb seqüències escollides de les seves pel·lícules. El Palau de la Música Catalana ha donat accés obert a través de l’streaming en directe per Palau Digital i després manté el contingut en el seu web. Pere Portabella (Figueres, Alt Empordà, 1927), coetani de Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró, Antonio Saura, Josep Maria Mestres Quadreny o Carles Santos, comparteix memòries i saber artístic, sense obviar la seva implicació directa en política (va ser escollit senador i després diputat del Parlament de Catalunya). Amb Carles Santos, per exemple, va col·laborar en «El silenci abans de Bach», un encanteri al voltant del compositor i la seva obra. Aquesta és una de les activitats d’Hivernacle del Palau de la Música Catalana que va ser posposada per la crisi del coronavirus i que la sala ha volgut recuperar per la importància del protagonista. Amb la seva productora Films 59, Portabella va impulsar pel·lícules emblemàtiques com «Viridiana» de Luis Buñuel... [+ informació]

La 2a edició de la Biennal Ciutat i Ciència té un programa de més de 250 activitats i la participació de més de 300 científics i ponents internacionals

En aquesta segona edició, la Biennal Ciutat i Ciència reflexiona sobre el coneixement des de la perspectiva dels límits a partir de diversos punts de vista com ara els avenços que estan marcant el futur, les implicacions ètiques, l’ estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere en el món científic, la igualtat de drets i d’oportunitats, o la sostenibilitat del planeta i els reptes de l'alimentació sostenible. L’equip de comissaris de la Biennal Ciutat i Ciència està integrat per Ricard Solé, professor d’investigació ICREA i director del Laboratori de Sistemes Complexos a la Universitat Pompeu Fabra; Núria Montserrat, professora de recerca ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Pau Alsina, doctor en Filosofia i professor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Irma Vilà i Òdena, enginyera multimèdia, comissària i investigadora d’art, ciència i tecnologia i professora a l’UOC... [+ informació]

El projecte de l'Hermitage o l'ampliació del MNAC han quedat fora del Parte per la Cultura que han subscrit tots els grups polítics que en canvi es posicionen a favor de la Biblioteca Provincial

Ha estat un any i mig coent-se, però finalment tots els grups polítics han subscrit el Pacte per la Cultura que ha de servir per coordinar les propostes que s'hi fan i marcar-ne el calendari de realització. Finançament i consolidació de grans infraestructure són dos dels eixos del Pacte així com destinar un 7% dels fons europeus al sector cultural i la seva recuperació després de la crisi del coronavirus. Al reclamat 2% del pressupost de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ara hi destina 30€ per ciutadà), l'Ajuntament de Barcelona recorda que destina un 6% a la cultura, cosa que representa uns 90€ per ciutadà. Comparat amb altres ciutats, Berlín hi destina 100€ i Madrid hi destina 50€. Una altra de les reivindicacions del Pacte per la Cultura és la Llei de Mecenatge i per als treballadors de la Cultura, l'Estatut de l'Artista... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2021 amb 22.953.198 visitants que han fet 48.676.120 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de maig del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.953.198 visitants i 48.676.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.417,3 visites de pàgines (12,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 19 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.567 subscriptors... [+ informació]

Jordi Casanovas posa el dit a la ferida del 2017 amb la ficció d'una família catalana de classe mitjana que viu de prop la lluita del procés d'independència i els fets de l'1-O

Material fràgil. El dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha posat el dit a la ferida quan encara és tendre. L'atemptat terrorista de la Rambla de Barcelona l'estiu del 2017, la concentració ciutadana davant la ràtzia d'escorcolls a la Generalitat de Catalunya i principalment al Departament d'Economia de la Rambla de Catalunya el 27 de setembre, el referèndum d'independència de l'1-O... L'autor és valent perquè fuig del que podria ser un registre estrictament documental i entra en la ficció a través d'una família de classe mitjana catalana que es transforma en un mirall en el qual es pot mirar la societat actual que encara porta el pes damunt d'un judici polític de revenja i l'esgarrapada sagnant de l'empresonament dels presos polítics catalans, l'exili de tots uns altres i la repressió de centenars de ciutadans implicats en les accions de l'organització del referèndum... [+ informació]

L'Ajuntament de Tarragona torna a ordenar el tancament provisional del Teatre Tarragona pel risc de despreniment detectat novament en el vestíbul després de la caiguda del fals sostre de la platea que ja va obligar a tancar-lo el 2019

El Teatre Tarragona ha tancat de nou temporalment davant el possible risc de despreniment del fals sostre del vestíbul. L’Ajuntament ha pres aquesta decisió per seguretat i per generar tranquil·litat després de rebre un informe extern que certifica el perill existent en aquesta zona. L'Ajuntament no veu normal que un teatre inaugurat el 2012 presenti tantes deficiències. El teatre ja va estar tancat durant uns mesos l’any 2019 després que caigués parcialment el fals sostre de la platea. El consistori ha explicat que els serveis jurídics municipals treballen per exigir responsabilitats jurídiques a l’empresa constructora. Pel que fa a la programació d’estiu prevista, es reprogramarà al Teatre Metropol. Ben aviat s’iniciaran els tràmits per dur a terme l’actuació d’emergència. L'Ajuntament de Tarragona preveu que els treballs durin tres mesos i confia que l'equipament podrà reobrir a la tardor... [+ informació]

El Comic Barcelona es desentén del comunicat del prop de tres centenars d'autors que rebutgen la concessió del Gran Premi d'Honor a Antonio Martín i al·lega que la decisió del jurat s'ajusta a les bases

Després de dos dies sense resposta, el Comic Barcelona ha dit en un comunicat, referint-se al que van fer públic abans un centenar d'autors de còmic que ara ja té més de 275 signatures i en el qual manifestaven el seu desacord amb la concessió del Gran Premi d'Honor al teòric i editor Antonio Martín, que Ficomic, l'entitat responsable d'organitzar el Comic Barcelona, al·lega que les decisions que va adoptar el jurat complien les bases vigents dels premis. El jurat estava format per vuit persones acreditades de diversos àmbits i veus del món del còmic i que, segons afirma Ficomic, actua amb total independència de criteri i valoració... [+ informació]

El Pla Barcelona Creació Sonora que impulsa l'Ajuntament conjuntament amb el Liceu, el Palau de la Música Catalana i L'Auditori preveu estrenar durant 34 noves composicions en dos anys

El projecte s’emmarca en els plans de l’Ajuntament de suport al teixit cultural i el pressupost de 350.000 € s’ha inclòs en el conveni de cocapitalitat cultural i científica amb l’Estat espanyol perquè es considera estratègic i es vol que continuï. Les 34 composicions inclouen des d’òpera de petit format fins a grans partitures simfòniques, música coral, de cambra, cançó i cobla. Amb el Pla Barcelona Creació Sonora es pretén així donar impuls al col·lectiu de nous talents emergents en la música contemporània i l’òpera i posar en relleu el capital acumulat al llarg del temps i donar-hi projecció. La primera intenció va ser promoure un concurs de beques, però des del Palau, el Liceu i L’Auditori van proposar un canvi significatiu amb una relació directa entre creació i exhibició... [+ informació]

Circus Arts Foundation commemora deu anys de trajectòria amb un programa internacional d'estiu al Molí de Besalú i la Ciutadella de Roses

Amb «Nits de circ» neix un nou concepte d’espectacle: el “best of” de les atraccions circenses de la temporada actuaran en la pista d’un circ sense lona però amb graderia i orquestra, plantada en espais singulars per a tota la família. El mes d’agost, la Ciutadella de Roses i els Jardins de Besalú rebran les primeres figures dels grans circs europeus. Circus Arts Foundation —promotora del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or i del Gran Circ de Nadal de Girona—, proposa un espectacle que reagrupa sota una mateixa pista a l’aire lliure les principals figures dels grans circs d’Europa. Els caps de cartell de circs del prestigi com Arlette Gruss, Bouglione, Knie o Krone.... [+ informació]

L'obra «Mare de sucre» de Clàudia Cedó prorroga una setmana al Teatre Nacional de Catalunya després del ressò de públic i crítica amb les localitats novament exhaurides

El ressò de l'obra «Mare de sucre» ha estat un “escarment” en sentit positiu per als programadors, començant pel TNC que hi ha donat la primera i decisiva empenta. El fet que s'hagués programat dins del cicle del Festival Simbiòtic, un festival d'arts escèniques accessibles i inclusives, havia insinuat la impressió que es tractava d'un espectacle “especial”, només per a interessats o especialistes sobre el tema, tot el contrari del que realment es vol aconseguir, que deixi de ser precisament “especial”. ¿Ens imaginem quina impressió n'hauríem tret si aquella altra tan celebrada obra de Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1983), «Una gossa en un descampat», sobre el dol perinetal, s'hagués programat en un cicle, posem per cas, de «Dexeus Dona»? Els espectadors de «Mare de sucre» han parlat clar. Malgrat les restriccions d'aforament —ara ja recuperades al 70%—, el cartell d'exhaurit al TNC es va haver de penjar de seguida. I amb la pròrroga d'una setmana, el mateix cartell ha hagut de tornar a aparèixer ipso facto [critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Esgotades les possibilitats de més calendari, ara s'obre una etapa de l'organització d'una gira que es preveu que serà extensa i “contagiosa” (benvingut, en aquest cas, el contagi). I és així com «Mare de sucre» haurà aconseguit... [+ informació]

El govern espanyol digitalitza 787.000 fitxes de presos i preses del franquisme que es faran públiques tal com l'Arxiu Nacional de Catalunya va fer amb els sumaríssims fa quatre anys

El govern espanyol digitalitza 787.675 documents relacionats amb la repressió que van patir els presos i preses del franquisme i els farà públics. En aquest fons hi ha 300.000 fitxes de presos de la dictadura amb l'historial de cadascun d'ells. D'altra banda, també es digitalitzaran 462.090 fitxes i expedients de propostes de llibertat condicional i de redempció de penes per treballs forçats entre el 1939 i 1967. La redempció de penes consistia en l’ús com a força de treball d’aquells presos que estaven complint condemna. Justificada pel règim i per l’Església com una obra social d’inspiració cristiana, es feia creure que la redempció permetia als presos demostrar el seu propòsit d’esmena a través del treball i l’obediència... [+ informació]

El Museu de la Música de Barcelona commemora el 75è aniversari de la seva fundació amb diverses activitats a la seu de L'Auditori

La jornada a la seu de L'Auditori se celebra amb diferents activitats en les quals participen l'organista Juan de la Rubia i el fagotista Josep Borràs. Els assistents poden gaudir, dins del cicle La Música del Museu, de dos dels instruments icònics de la col·lecció: el claviorgue Hauslaib i l’orgue Pérez Molero. També se celebra una nova edició del Discofòrum, una trobada d’escolta musical col·lectiva on cadascú exposa un tema musical que genera un petit debat, amb les aportacions de tot el grup una nova manera d'escoltar música en comunitat. Qui ho vulgui pot assistir a una sessió d'Un cafè amb notes d'Antiga, el cicle de concerts a càrrec d’estudiants i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dirigit musicalment per l'arpista Mara Galassi. El Museu de la Música de Barcelona es va inaugurar el 29 de maig de 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona. El Museu va estar inicialment dirigit pel violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas, que durant anys va anar reunint instruments... [+ informació]

El cinema va tornant a la normalitat amb nous plantejaments com el complex Aribau Multicines que fa una aposta per pel·lícules en versió original subtitulada

L’Aribau Multicines torna a l’activitat amb una proposta que aposta per la versió original subtitulada. Era una de les propostes del Grup Balañá per aquest complex que no sempre s'havia acabat de complir. Ara passa a tenir dos cinemes de versió original a Barcelona, Aribau Multicines i Balmes Multicines. No obstant això, la versió doblada també tindrà cabuda a les primeres sessions de tarda que el grup considera que són un segment d'espectadors per la seva generació que encara prefereix les versions doblades. La programació convencional de pel·lícules queda emmarcada en les sales de la 1 a la 4, i la sala 5 —davant per davant de la Universitat de Barcelona— anteriorment denominada Aribau Cinema i inaugurada el 1962, acollirà principalment grans preestrenes, sessions especials, festivals i altres esdeveniments... [+ informació]

El projecte de l'Hermitage continua provocant cops de força amb l'aprovació que el Port de Barcelona en connivència amb el Gran Teatre del Liceu ha fet sense esperar el consens de l'Ajuntament

El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat, tot i que semblava que havia decidit esperar uns dies, la concessió administrativa perquè pugui tirar endavant el projecte del Museu de l’Hermitage a la nova bocana. Ho ha fet amb el vot en contra de l’Ajuntament de Barcelona, que és qui havia demanat més temps per avaluar el projecte —després de mesos de rondar pels despatxos oficials— després de l’aliança Hermitage-Liceu. La reacció de l'Ajuntament ha estat recordar que el pla especial que regula l’ús de la parcel·la de la nova bocana recull que cal un conveni entre el Port i l’Ajuntament que encara no s’ha aprovat. Finalment, doncs, l'aprovació del projecte pot acabar en una batalla jurídica... [+ informació]

El tancament del restaurant Can Lluís, un dels històrics del Raval de Barcelona, que havia estat freqüentat per nombroses personalitats de les arts i les lletres des de l'any 1929 quan es va obrir, deixa un testimoni de cinc volums de signatures, caricatures i dibuixos

Can Lluís, l'històric restaurant del Raval ha baixat definitivament la persiana, si un miracle no ho canvia. Sí que ho ha precipitat la crisi del coronavirus, però també la falta de continuïtat familiar en la gestió i un desnonament d'un grup inversor de l'edifici que estpa en mans dels tribunals. Can Lluís es va obrir l'any 1929 i era un dels preferits per personalitats de les arts i les lletres com per exemple Manuel Vázquez Montalbán. Els menús de Can Lluís destacaven per les especialitats casolanes: cargols, canelons, arrossos, bunyols de bacallà, la paella, l'esqueixada amb olives, els peixets de Vilanova, la cua de toro o el rap de platja... Can Lluís, al xamfrà dels carrers de la Cera i Reina Amàlia, a tocar de la Ronda de Sant Pau, era una popular “casa de menjars”, com la qualificava el seu propietari. Sense terrassa, amb salons petits, Can Lluís s'ha vist afectat... [+ informació]

Les Halles de París es reactiven amb la rehabilitació de l'edifici de la Bourse de Commerce convertit en seu d'art contemporani i de la Pinault Collection

La seva inauguració s'ha retardat com tants altres projectes arran de l'aturada que ha provocat la crisi del coronavirus, però finalment la Bourse de Commerce - Pinault Collection ha obert les portes. Acull la col·lecció d'art contemporani de l'empresari francès François Pinault (Rennes, França, 1962), considerat un dels personatges més rics del món. La seva col·lecció és també una de les més importants a nivell mundial amb 10.000 peces entre pintures, escultures, vídeos, fotografies o instal·lacions d'uns 380 artistes internacionals, representant l'art des dels anys 60 fins a l'actualitat. Aquest centre d'art es converteix així en el primer museu parisenc exclusivament dedicat a l'art contemporani a través d'una col·lecció privada. La Bourse de Commerce és un edifici històric del cor de París, a pocs minuts del Centre Pompidou i el Museu del Louvre. Ha estat testimoni de quatre segles de proeses arquitecturals i tècniques, des de la construcció de la seva columna Médicis, vestigi de l'Hôtel de Soissons el segle XVI i, presumptament, observatori de l'astròleg de la reina Catherine de Médicis. El segle XIX va ser una Halle aux Blés, que reunia mercaders i corredors de blat... [+ informació]

L'estratègia del Port de Barcelona amb la complicitat del Gran Teatre del Liceu posa en evidència la negativa de l'Ajuntament per aprovar el projecte del Museu de l'Hermitage

El Port de Barcelona ha anunciat en un comunicat una aliança entre el Gran Teatre del Liceu i el Museu de l'Hermitage que faria possible el centre cultural multidisciplinari i transversal. La nova proposta, segons el Port de Barcelona, respon a les demandes de l’Ajuntament de Barcelona de fer un projecte cultural innovador, més per al públic local i sostenible des del punt de vista de la mobilitat. El Gran Teatre del Liceu ha confirmat també que ha mantingut converses amb el Port per estudiar com afegir-se al pla del Museu de l'Hermitage. Ho consideren una bona oportunitat per al Liceu, però volen analitzar tots els escenaris possibles i recorden que cada acord que es prengui l'ha de validar la Comissió Executiva i el Patronat del Liceu... [+ informació]

Es compleixen quaranta anys del rocambolesc atracament a la seu del Banco Central de la Plaça de Catalunya de Barcelona tres mesos després de l'intent de cop d'estat del 23-F

El 23 de maig del 1981, quan feia exactament 40 anys de l'intent de cop d'estat del Congrés de Diputats de Madrid amb la imatge pistola alçada del guàrdia civil Tejero, a la Plaça de Catalunya de Barcelona es van viure uns fets que van fer córrer l'especulació sobre una continuïtat d'aquell intent colpista propiciat pels mateixos atracadors des de dins del Banco Central per despistar la policia. Tres mesos després que s'haguessin vist per unes hores els tancs pels carrers de València, una tanqueta va entrar a la Plaça de Catalunya per si havia d'actuar. L'atracament va acabar amb la sortida dels treballadors segrestats a l'interior i, entre ells, d'alguns dels atracadors. L'edifici del Banco Central, al número 22 de la Plaça de Catalunya, és un dels que ha tingut més relleus al llarg del temps. El primer establiment va ser el cafè i restaurant Maison Dorée, que es va obrir el 1897 i es va tancar el 1918. Tenia una decoració modernista, vienesa, i va ser un lloc de trobada i tertúlia d'intel·lectuals, artistes i de la burgesia barcelonina de l'època. Tenia dues plantes i un soterrani en el que havia estat la casa Teresa Maspons, construïda el 1873. La decoració interior va ser de l'arquitecte Augusto Font Carreras... [+ informació]

Es commemoren deu anys de la mort de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz que va impulsar l'assistència de les dones republicanes embarassades dels camps de concentració francesos i va salvar de la mort prop de 600 nadons

El gener del 1939, els vençuts de la guerra civil fugien camí de França per cada pas de muntanya o per cada pas que trobaven obert. El 27 de gener es va permetre el pas a la població civil i els ferits. Posteriorment va passar el gruix d'exiliats: en tres setmanes, un total de 465.000 persones. El govern francès va crear quatre dies després els camps de refugiats d'Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Però les condicions dels camps eren deplorables. En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L'Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l'administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l'estació perpinyanesa. Allà, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons... [+ informació]

L'Acadèmia del Cinema Català camina cap a una directiva rejovenida fruit del relleu generacional i hereva de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola

Dues candidatures opten a la presidència de l'Acadèmia del Cinema Català, la que encapçala Judith Colell i la que encapçala Neus Ballús, dues de les directores que recentment han estat al capdavant de les produccions cinematogràfiques més valorades. El cas és que les dues cineastes, abans de presentar-s'hi separadament, havien estudiat la possibilitat d'anar juntes. La campanya a la presidència de l'Acadèmia s'allargarà fins al 12 de juny. L'endemà tindrà lloc la jornada de reflexió —vell i mal hàbit de les conteses electorals polítiques— i el 14 de juny se celebraran les eleccions a la seu de l'Acadèmia de manera presencial, tot i que els socis també poden exercir el vot per correu postal o electrònicament. La guanyadora que surti de l'escrutini serà la tercera presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, després de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola... [+ informació]

La memòria del psiquiatre Francesc Tosquelles es recuperarà el 2022 amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que abans s'haurà vist a Tolosa per anar després a Madrid i Nova York

El psiquiatre Francesc Tosquelles es va exiliar a França després de la Guerra Civil i es va nacionalitzar francès el 1947. El psiquiatre va formar i posar en pràctica la psiquiatria institucional que postula que són les institucions i no les persones les que estan avariades. Es publica ara l'assaig «Tosquelles. Curar les institucions» (Arcàdia), de Joana Masó, que selecciona alguns textos fonamentals ara ja introbables tant en català com en espanyol del psiquiatre juntament amb documents i fotografies de l’època contextualitzats per la crítica literària. El mes d’octubre, a la ciutat de Tolosa, la seva personalitat serà objectiu d’una exposició que es veurà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 2022, per anar després... [+ informació]

Una obra original d'Andy Warhol propietat del cantant nord-americà Alice Cooper se subhastarà en una galeria d'Arizona per un preu estimat d'entre 2 i 4 milions d'euros

La subhasta tindrà lloc en una galeria de Scottsdale (Arizona). El cantant nord-americà Alice Cooper diu que està convençut que hi ha una pila de gent que vol una cadira elèctrica de Warhol. La serigrafia «Petita cadira elèctrica», del 1964, forma part de la sèrie «Mort i desgràcia». Cooper l'ha tingut guardada durant més de quaranta anys al celler de casa seva. La peça, de 57,15 per 71,12 centímetres, està en perfectes condicions, d'acord amb les valoracions dels experts. El músic ha decidit desfer-se de l'obra «Petita cadira elèctrica» perquè diu que no lliga amb la decoració de la casa, que és una obra més de l'estil Nova York, Los Angeles o Londres... [+ informació]

Un mural gegant de Conse en un mur a tocar de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres recorda l'artista senegalès Makha Diop que fins al 2020 va acollir molts africans que arribaven a Catalunya

Un gran mural en un mur de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres, fet per Conse, homenatja l’artista senegalès Makha Diop, mort el 2020, que durant anys va ser un referent d’acollida per a la comunitat africana que arribava a Barcelona. Diop pintava a la Rambla en tinta xinesa i sorra i, des d’allà, va ajudar la integració de les persones del continent africà que es traslladaven a viure a la ciutat. La pintura, situada a tocar de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona està integrada dins la programació de les Jornades Interculturals Fils, que busquen visibilitzar la comunitat africana i la seva herència cultural i que han volgut retre homenatge a Diop... [+ informació]

La Nit dels Museus ha recuperat una certa normalitat amb horari reduït de vespre i ha reunitat més de 34.000 visitants segons l'Institut de Cultura de Barcelona

Més de 34.000 persones han participat de La Nit dels Museus, que es va recuperar el dissabte, entre les 18:00 h i les 22 h. Tot i ser una edició especial amb un horari molt més reduït i aforaments controlats per causa de la situació sanitària del coronavirus, els 74 espais oberts de les 8 ciutats de l’Àrea Metropolitana (Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià, Sant Joan Despí i Santa Coloma) van acollir un nombre notable de visitants que van gaudir de les diverses activitats programades per a l’ocasió com ara les tradicionals visites guiades, tallers, jocs de pistes, un escape room, una gimcana i concursos, i també concerts, espectacles de poesia, dansa i teatre. A l’edició d’enguany de la Nit dels Museus, els 10 equipaments museístics més visitats a la ciutat de Barcelona han estat... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu celebrarà 175 anys amb 46 espectacles i noms com Ana Netrebko, Gustavo Dudamel, Javier Camarena, Piotr Beczala i Sondra Radanovsky entre les presències destacades

«Ariadne auf Naxos» de Strauss serà el títol operístic que obrirà la temporada 2021-2022 del Gran Teatre del Liceu. Serà la del 175è aniversari, i inclourà 46 espectacles amb 232 funcions, un increment substancial respecte de temporades anteriors. Una novetat és que les funcions començaran, habitualment, a les 19 hores. Anna Netrebko oferirà un concert de celebració dels 175 anys amb tres actes íntegres de les òperes «Macbeth», «La bohème» i «Turandot». Gustavo Dudamel dirigirà l’Orquestra de l’Òpera de París amb la «Simfonia fantàstica» d’H. Berlioz; Sondra Radanovsky protagonitzarà «La dama de piques», de Txaikovsky; i els tenors Javier Camarena i Piotr Beczala seran també presents a la temporada. «War requiem», de Benjamin Britten, i «Wozzeck», d’Alban Berg, són dues de les produccions estrella... [+ informació]

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual «Aprenem aranès des del català» per facilitar als catalanoparlants l'aprenentatge de la variant de la llengua històrica parlada a Occitània

Com a part del dialecte gascó, l'aranès presenta unes característiques lingüístiques molt rellevants. El manual ofereix un primer contacte amb l’aranès, en un nivell bàsic, per començar a aprendre'l i també practicar-lo. Amb aquest propòsit, incorpora enregistraments d’àudio per escoltar les frases de nivell bàsic per familiaritzar-se amb la fonètica. «Aprenem aranès des del català» s’integra en la col·lecció «Aprenem català des de…» per a aprendre la llengua a partir d’altres llengües, amb 10 volums publicats. La nova publicació en línia, en català i aranès, s’estructura en tres parts: la primera descriu les característiques de l’aranès i les diferències principals amb el català; la segona conté 10 lliçons d’iniciació per entendre expressions bàsiques de la vida quotidiana en aranès (les persones, els llocs, la casa i l’entorn, etc), i la tercera la formen 10 diàlegs més extensos i elaborats... [+ informació]

La Cubana prepara una exposició al Maricel Centre Cultural de Sitges per commemorar amb un any de propina el 40è aniversari de la seva fundació

Com se sap La Cubana va néixer a Sitges al 1980 amb una vocació clarament amateur i sense cap mena de pretensió i sobretot ignorant el futur que els esperava. Des d'aleshores han estat 40 anys que han tingut sempre el públic al costat i que han pogut dedicar exclusivament al teatre, un teatre molt especial, que ha marcat un temps i una generació i ha fet també escola. Mentre espera poder estrenar a Catalunya l'espectacle «Adéu Arturo», que ja ha representat en alguns teatres de fora, la pròxima cita serè l'exposició antològica «La Cubana 40+1: un viatge del “no res” al 2021» que es podrà veure al Miramar Centre Cultural de Sitges del 17 de juny al 26 de setembre... [+ informació]

Una instal·lació en forma de raspall amb 1.686 tubs de l'artista Francesc Abad homenatjarà els executats pel franquisme al Camp de la Bóta a partir del primer semestre del 2022

L'escultura d'homenatge als executats pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952, que es va anunciar fa un any i mig, s'aixecarà el primer semestre del 2022. El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat el projecte executiu d’obres del memorial a l’empresa Dosgeuvearquitectura, SLP, per un import de 30.129,00 €. El memorial «Bosc d’empremtes» estarà format per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres. Cada tub tindrà 6 metres d’alçada i 50 mil·límetres de diàmetre. Estaran situats sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d’amplada. L’empremta i els tubs representen la singularitat de cadascuna de les 1.686 persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952. L’obra evoca un raspall disposat de cap per amunt sobre una empremta dactilar. És una imatge inspirada en l'expressió “Cal passar el raspall a contrapèl per la història”, del filòsof Walter Benjamin. Amb aquesta obra Francesc Abad (Terrassa, 1944) culmina el seu treball sobre la repressió franquista: és l’autor de... [+ informació]

L'artista i grafiter Roc Blackblock impulsa el projecte «Murals de Bitàcola» que amb una quarantena de peces reivindica la Memòria Històrica

L'artista Roc Blackblock, autor del polèmic grafiti del rei emèrit en suport al raper Hasél —a hores d'ara encara empresonat—, és l'impulsor de més de 40 murals que reivindiquen la memòria històrica. És el projecte anomenat «Murals de Bitàcola» que vol posar en relleu la història de Catalunya basant-se en reclamacions socials, feministes o antifeixistes. L'objectiu és doble: reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar l'espai públic a través dels seus dibuixos. El grafiter juga amb l'art urbà per popularitzar moments històrics, amb l'aval d'especialistes i de l'Observatori Europeu de la Memòria. Els moments històrics als murals de Roc Blackblock no només es poden veure com a intervencions artístiques sinó que a través d'un codi QR també es poden visualitzar amb tota mena de detalls... [+ informació]

El musical «A Chorus Line» d'Antonio Banderas guanyador dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques tornarà a Barcelona pròximament després d'haver cancel·lat les funcions la temporada passada a causa del coronavirus

Dins la gala dels XXIII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques celebrada a La Villarroel, presencialment amb els nominats i els jurats, i també virtualment via YouTube en directe, la representant del Teatre Soho CaixaBank, va anunciar que el musical «A Chorus Line» tornaria a fer temporada a Barcelona després que la temporada passada va haver de cancel·lar les funcions del Teatre Tívoli on s'estava representant. El musical d'Antonio Banderas va ser guardonat ex aequo amb un musical totalment diferent, de petit format, «Infanticida» amb l'actriu i cantant Neus Pàmies, que també va ser guardonada com a actriu de musical. El palmarès... [+ informació]

El cap d'un ós dibuixat per Leonardo da Vinci podria arribar als 13,7 milions d'euros i marcar un nou rècord quan Christies's el subhasti el mes de juliol

La làmina «Cap d'ós», que fa només 7x7 cm, és un dibuix fet amb punta de plata sobre un paper rosa beix. La casa de subhastes Christie's diu que és un dels menys de vuit dibuixos de Leonardo que es conserven encara en mans privades fora de la Col·lecció Reial Britànica i de les Col·leccions Devonshire de Chatsworth. L'estimació de preu és d'entre 9 i 13,7 milions d'euros i podria superar la venda del 2001 de «Cavall i corredor» de Leonardo Da Vinci per poc més de 9 milions d'euros, un rècord per a un dibuix del mestre del Renaixement italià. La propietat del dibuix... [+ informació]

Quatre dècades de fotografies de música directe a Catalunya del fotògraf Xavier Mercadé en l'exposició «Rockviu» al Palau Robert de Barcelona

La mostra és organitzada per la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i comissionada pel Grup Enderrock i inclou 300 imatges del fotògraf musical Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) recopilades per a la revista Enderrock 300, de la qual és cap d'imatge. A través de l’objectiu, es repassen quatre dècades de la història de la música en directe a Catalunya, des del 1984 al 2020, seleccionades de l'arxiu del fotògraf d’entre més d’un milió d’imatges relatives a 14.000 concerts. S’hi podran contemplar des de fotografies dels grups i artistes més desconeguts fins a instantànies de grups com Els Pets, Love of Lesbian... [+ informació]

Les noves tendències d'accés a la natura han fet que la Federació d'Entitats Excursinistes de Catalunya es consolidi amb prop de 50.000 inscrits

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) s’ha consolidat el 2020 com la tercera federació esportiva amb més nombre de federats. La FEEC va tancar l’any amb 42.479 federats comparats amb els 41.794 federats anuals del 2019. La xifra s’enfila fins als pràcticament 50.000 federats comptant les llicències temporals emeses per la federació. El creixement de la FEEC ha seguit any rere any, després que el 2017 se superés per primer cop en 100 anys d’història la xifra de 40.000 federats. La feina realitzada des de les entitats excursionistes, l’augment de gent que realitza activitats de muntanya i la millora en el servei que es dóna des de la mateixa federació han estat factors claus per poder mantenir aquest creixement exponencial en els últims anys... [+ informació]

Broadway es prepara per reobrir el mes de setembre després d'una llarga aturada d'un any pel coronavirus i fins i tot ven localitats amb previsió d'aforament complet

Tot i que hi ha pressions per engegar un dels motors turístics de la zona, la majoria d’espectacles de Broadway no començaran les funcions fins al setembre o més tard. El canvi és que es començaran a vendre entrades amb l’aforament complet dels teatres. La majoria d’obres de Broadway perden diners fins i tot en els millors moments, de manera que els productors diuen que no es poden permetre reobrir amb distàncies físiques, tenint en compte els alts costos laborals i immobiliaris que suporten. Broadway, que té 41 teatres, va rebre 14,6 milions d’espectadors que van gastar 1.800 milions de dòlars en entrades l’any 2019. La crisi del coronavirus va obligar a tancar les sales el 12 de març del 2020, i reobrir serà molt més complicat que tancar... [+ informació]

Descoordinació entre el servei de neteja de l'Ajuntament de Barcelona i les freqüents esborrades de grafits considerats murals artístics

Primer va ser al parc de Les Tres Xemeneies amb el mural sobre el rei emèrit, sense aclarir quin va ser l'error que fos esborrat. Ara La Kasa de la Muntanya, un espai ocupat al barri de la Salut, ha denunciat que han esborrat un mural a prop de l’edifici. Es tracta d’una creació del grafiter Txinorri sobre la falta de llibertat d’expressió. L’Ajuntament de Barcelona ho ha atribuït a un error humà i reconeix que no s’ha seguit el protocol de retirada de murals de la via pública. Aquest protocol dicta que en cas d’un mural fet en un espai no habilitat, caldrà fotografiar-lo i passar-lo a la comissió avaluadora. D’aquesta manera es vol garantir la llibertat d’expressió. Segons fonts municipals, l’empresa de neteja n’ha assumit l’error i s’ha posat a disposició per restaurar el mural. Paral·lelament, s’ha obert un expedient informatiu per conèixer els detalls dels fets i aclarir-ne les circumstàncies. També hi ha el compromís de reforçar la formació de la plantilla per evitar que torni a passar... [+ informació]

El Grec 2021 com la resta de sectors del teatre aspiren a poder tenir un aforament del 70% arribat l'estiu tot i que ara es mantenen amb el 50% en la venda anticipada

El Grec 2021 aspira a obrir el 70% del seu aforament però ara posa a la venda el 50% d’entrades amb la intenció de poder augmentar aquesta xifra abans de l’inici del festival. Es mantindran vigents els protocols sanitaris que es van posar en marxa l’any passat per controlar el coronavirus i que comportaran, entre d’altres, mesures per regular els accessos i sortides dels seus equipaments. Aquestes mesures s’aniran modificant per adaptar-se a aquelles que en cada moment ordenin les autoritats sanitàries. Des del 27 de juny fins al 31 de juliol, el Grec 2021 acollirà prop d’un centenar de propostes en 40 espais de la ciutat de Barcelona amb algunes reprogramacions de 2020 que començaran ja a partir del 10 de juny i 28 activitats paral·leles en 20 espais més, sempre amb l'eix central de la mirada a l'Àfrica, però en l'Àfrica barcelonina, des dels africans que viuen a Catalunya com els afrodescendents. En aquesta línia, el director Julio Manrique dirigirà l'espectacle inaugural... [+ informació]

Les excavacions de la basílica de Castelló d’Empúries han posat al descobert l’estructura original d'un retaule del segle XV que ha estat 300 anys amagat

Segons les investigacions, el retaule tindria una base poligonal amb dos graons construïts amb lloses de marbre. Tot indica que es va desmuntar parcialment durant el segle XVIII i és per això que s’ha mantingut oculta sota la base actual durant més de 300 anys. La campanya d’excavacions, que formen part d’un projecte de l’Institut d’Estudis Empordanesos impulsat per la direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, tenia dos objectius. El primer era demostrar els resultats d’una exploració amb georadar del 2007, on es van veure indicis de construccions prèvies corresponents a les esglésies romànica i preromànica i, possiblement, edificacions anteriors. El segon objectiu era respondre a incògnites sobre l’estructura de la basílica i algunes patologies de l’edifici... [+ informació]

Puix parla «xapurriau», Déu li do glòria!

Ja fa un temps que una colla de patriotes lingüistes de la Franja d'Aragó malden per aconseguir que el seu dialecte sigui independent. L'anomenen «xapurriau» i el seu objectiu és fugir de la denominació científica de «català», cosa que evidentment els il·lustrats de la dreta nacionalista espanyola i la nacionalespanyolista han aplaudit fent ballmanetes a cor què vols. L'Aragó és una terra envoltada per tot arreu de llengües que l'han influït. Els seus esforços per defensar i institucionalitzar l'aragonès no han estat molt fructífers. L'Aragó es troba fronterera a la part nord-occidental amb el basc; al nord, amb l'aranès; al centre, amb l'espanyol; i a la franja oriental, amb el català. Totes aquestes línies lingüistiques han creat al llarg dels segles dialectes i subdialectes i parlars locals. El «xapurriau» és un d'ells. Un català aragonitzat que es calcula que entenen o parlen uns 6.000 aragonesos. Ara, els moviments per negar que el «xapurriau» és un dialecte del català amb les seves particularitats han augmentat... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2021 amb 22.834.846 visitants que han fet 48.337.778 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.834.846 visitants i 48.337.778 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.359,8 visites de pàgines (11,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica... [+ informació]

Un mural de Keith Haring corre el perill de desaparèixer perquè es troba dins un local de billars de Barcelona que està en procés d'enderrocament

L'artista urbà Keith Haring (1958-1990), autor del mural contra la sida que ocupa un dels murs de la plaça dels Àngels, té una altra obra a Barcelona no tan coneguda. És un grafit de menors dimensions però amb l’estil alegre i el color vermell característics de l’autor. I la seva firma. És en una antiga discoteca de Sarrià Sant Gervasi, reconvertida en local de billars als anys 90 i ara està en fase d’enderroc. Keith Haring va crear espontàniament aquest mural durant la mateixa visita a Barcelona a finals del febrer del 1989. Els seus amfitrions el van portar de festa i va acabar pintant de franc un ninot a la cabina del DJ, Cesar de Melero. L’autoria està confirmada. Tant l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona i el MACBA n’han verificat l’autenticitat. Com que l'edifici de l'antic saló de billars s'ha d'enderrocar, el mural ha estat a temps de ser protegit tot i que de moment no se sap on es resituarà. La Fundació Keith Haring ha ofert el seu assessorament per fer-ho professionalment. Aquest mural ja s'ha salvat en altres ocasions de desaparèixer. La primera vegada, el 1995, quan Gabriel Carral va llogar el local d’una discoteca abandonada al carrer Atenes 27 —un edifici amb un passat cultural notable tant de teatre com de la Nova Cançó—, a la intersecció dels barris del Putxet, Galvany i Bonanova... [+ informació]

L'impacte de la crisi del coronavirus ha fet que les arts escèniques i la música en viu hagin perdut un 72% d'ingressos durant l'any 2020

Un informe tècnic sobre l’impacte de la crisi del coronavirus en el món cultural de Catalunya xifra en un 72 % les pèrdues en el sector de les arts escèniques i la música en viu durant el 2020. És a dir, tota la cultura que es fa en directe com els concerts, el teatre i els espectacles són les activitats que s’han endut la pitjor part d’aquesta crisi. Segons l’estudi, les pèrdues globals en el món de la cultura es xifren en un 24%. El sector ha passat de facturar 4.475 M€ el 2019 a 3.387 M€ el darrer any. L’estudi l’ha elaborat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i també el DEP Institut... [+ informació]

Torna al TNC però ara a la Sala Petita l'obra «Galatea» dirigida per Rafel Duran i considerada la més personal de Josep Maria de Sagarra després que el mateix teatre n'estrenés una versió a la Sala Gran el 1998 dirigida per Ariel García Valdé

L’obra de Josep M. de Sagarra «Galatea» se situa al costat d'«Ocells i llops» i «La fortuna de Sílvia», considerades les tres una nova línia de l'autor. Sobre la primera estrena de «Galatea» el desembre de 1948 al Teatre Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern —i la falta de calefacció al teatre— van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. Curiosament, ara no fa un fred insòlit, però els espectadors del 2021 sí que viuen una situació insòlita amb les mesures que imposa el coronavirus com les de mantenir la distància entre butaques o l'obligatorietat de la mascareta durant tota la representació. En aquella primera estrena, el 1948, l’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Josep Maria de Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. La seva bona intenció d'aportar un teatre més universal als espectadors de postguerra no va quallar entre el públic elitista d'aquell moment. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques de «Galatea» amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana. Coincidint amb la nova versió de «Galatea», recuperem tres documents del 1998: Una entrevista amb Ariel García Valdés («Els personatges de “Galatea” són proletaris». La dama de les foques, 13.11.1998); una entrevista amb un dels actors protagonistes d'aquell muntatge, Pere Arquillué; i un reportatge del 1994, amb motiu del centenari de l'autor («La musicalitat de Sagarra més enllà de l'escenari»), tots tres documents publicats en diferents edicions del diari AVUI i signats per Andreu Sotorra... [+ informació]

La làpida de grans dimensions epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc va ser trobada en bon estat de conservació el mes de gener a l'avinguda Miramar per un ciutadà

El passat mes de gener un ciutadà va localitzar una làpida epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IV-XIV) a l’avinguda Miramar, 76 de Barcelona. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, aquesta es va recuperar i ara es troba al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) on es procedirà a la neteja acurada de l’element, es farà la transcripció i traducció del text i l’estudi epigràfic corresponent. La làpida és de grans dimensions (1,46x0,60x0,63m), realitzada amb pedra de Montjuïc i amb un bon estat de conservació. A la cara superior es localitza la inscripció jueva, fet que la permet relacionar directament amb la necròpolis de Montjuïc. Possiblement aquesta làpida fou llençada muntanya avall quan va ser localitzada, possiblement durant la primera meitat del segle XX, en el decurs les obres de construcció de l’actual Tir Olímpic (1907 aprox.) o amb la construcció del primer Parc d’Atraccions (anys 30)... [+ informació]

El cinema viu unes hores d'eufòria i aparent normalitat durant la gala dels Oscar però no pot amagar la caiguda de recaptació en més de 25 mil milions d'euros tot l'any 2020

Sense sorpreses en la gala dels Oscar que va premiar com s'esperava la pel·lícula «Nomadland» per partida triple: millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu. En temps d'incertesa, l'Acadèmia de Hollywood ha posat l'èmfasi en un missatge de la directora Chloé Zhao que mira la realitat amarga de la classe obrera dels Estats Units: treballadors precaris i sense casa que viuen a la carretera, dormint als seus vehicles i formant comunitats informals amb altres orfes del Somni Americà. L'eufòria de gairebé normalitat durant les hores de la cerimònia dels Oscar —sense els escarafalls i el glamur de les edicions habituals i reconvertida en pràcticament virtual— no amaga la greu caiguda dels ingressos de recaptació estimats en 26.000 milions d’euros el 2020 després d’una caiguda... [+ informació]

El Festival Circ Cric arrenca al Montseny l'onzena edició amb el nou espectacle «Que bèstia!» de Tortell Poltrona i amb l'espectacle de gran format «Catacric 40» amb set pallassos conductors i cinc acròbates

El Festival Circ Cric, que compleix onze anys, omple de circ els caps de setmana a Sant Esteve de Palautordera, al Montseny, fins el 4 de juliol. Després de gairebé dos anys tancats a causa de la crisi del coronavirus, el Circ Cric ha engegat una nova edició del seu ja popular festival amb una programació per a tots els públics basada en tres espectacles: «Que Bèstia!», «Catacric.40» i «Or Roig ( Brins de Safrà)» que s’anirà ampliant a mesura que les condicions ho permetin. A més, en aquesta edició el Circ Cric celebra els 40 anys de la primera actuació al Parc Central de Mataró (Maresme), cosa que els ha portat a pensar en la creació d'una fundació, amb el suport de diverses institucions, que permeti la continuïtat a Sant Esteve de Palautordera. La inauguració de la programació... [+ informació]

Es commemoren cinquanta-un anys del Primer Festival de Poesia Catalana conegut popularment com «El Price dels Poetes»

Era el 25 d’abril de l’any 1970 quan la sala Gran Price de Barcelona, acostumada a rebre campionats de lluita lliure i boxa, va obrir les seves portes per acollir un grapat de les grans figures de la poesia catalana. La trobada es va anomenar Primer Festival de Poesia Catalana, conegut popularment com «El Price dels Poetes». Tres poetes —Joan Colomines, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú— van ser els promotors d’aquest esdeveniment que va resultar ser tot un èxit, fins al punt que uns anys més tard es van dur a terme dues rèpliques: el Gespa-Price, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975, i el Price-Congrés, celebrat al llavors Palau Blaugrana l’any 1977... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera «El monstre al laberint» de Jonathan Dove amb la participació d'alumnes d'instituts i centres educatius sota la direcció escènica de Paco Azorín i musical de Manel Valdivieso

L’òpera compta amb la participació de 700 joves estudiants de secundària i batxillerat de 15 centres educatius de Catalunya i l’Orquestra del Conservatori del Liceu, repartits en quatre funcions. L’espectacle trasllada el mite de Teseu i el Minotaure a la realitat actual de les persones refugiades i ho fa amb una producció d’òpera 360° que empra l’escenari i el pati de butaques per generar una experiència immersiva i alhora garantir les mesures de distanciament. A causa del coronavirus, la proposta que s'havia programat la temporada passada es va posposar fins a enguany. Malgrat les dificultats generades per la situació sanitària, el Gran Teatre del Liceu... [+ informació]

El Museu Marítim de Barcelona presenta la col·lecció fotogràfica adquirida de Joaquín Tusquets de Cabirol sobre «La Barcelona marítima de postguerra»

A través d’aquesta exposició es destaquen algunes de les fotografies més importants i una selecció de temes que contextualitzin l’obra del fotògraf. L’exposició també fa un retrat de la Barcelona de l’època, del mateix Museu Marítim de Barcelona inaugurat l’any 1941 i del Port de Barcelona. Joaquín Tusquets de Cabirol (1904-1979) va ser una persona apassionada de la fotografia. La seva posició benestant, de professió pèrit químic i copropietari d’una fàbrica de química industrial, li permetia dedicar moltes hores a retratar instantànies de la vida quotidiana durant els difícils anys de la postguerra... [+ informació]

La facturació de la música en viu per venda d'entrades el 2020 va caure un 63% en relació a l'any anterior segons l'Associació de Promotors Musicals espanyols

Per si les veus alarmants de tots els implicats en el sector musical no fossin prou alarmants, les dades encara ho són més. Durant el 2020 es van facturar 138,58 milions d'euros, una xifra similar a la dels anys 2004 (131,76 milions) i 2005 (144,21 milions), molt per sota dels 382,59 milions recaptats el 2019. És la pitjor recaptació en quinze anys. Si només es té en compte el període març-desembre del 2020, la davallada és del 76,26%. El sector és un altre dels més damnificats per les mesures restrictives a causa del coronavirus. Segons l'Associació de Promotors Musicals (APM) el gener i el febrer del 2020 van ser dos mesos molt bons, en línia a l'augment de prop d'un 15% que s'havia produït en relació a anys anteriors... [+ informació]

Més de 150 professionals de les arts escèniques i la música demanen l'amnistia per als presos polítics catalans, els exiliats i els represaliats arran del referèndum de l'1-O

Actors, actrius, productors de teatre, professionals del món de la dansa, de les arts escèniques, de la música; mags, directors artístics, escenògrafs i directors de festivals i teatres, entre d’altres, han demanat l’amnistia per als presos polítics, exiliats i represaliats encausats pel referèndum de l'1-O. Aquesta àmplia representació del món de les arts escèniques del país ha respost a la campanya de recollida de signatures promoguda per Òmnium Cultural. Entre els representants del sector de les arts escèniques hi ha directors de teatre com Julio Manrique, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Lluís Danés, Ferran Utzet i Joan Lluís Bozzo, entre d’altres; actors i actrius com Anna Sahún, Lluís Marco, Marc Martínez, Sergi López, en Peyu, Sílvia Bel, Àurea Márquez, Queco Novell, Quim Masferrer, Rosa Andreu, Enric Majó, Montse Miralles, Miquel Sitjar, Maria Calvet, Lloll Bertran, Eva Gago, Diana Hermoso, Jaume Costa, Rosa Renom, Pep Planas, Pere Vallribera, Roser Batalla, Míriam Alemany, Carme Pla, Mercè Arànega, Miquel Malirach o Àlex Casanovas (president de l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Neus Aranda (presidenta del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya), Mònica Campos (directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya); Toni Casares (director de la Sala Becket) o Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), Àngels Margarit (directora del Mercat de les Flors), o intèrprets de la dansa com... [+ informació]

«Sóc xarnego i independentista»

L'any 2016, el diputat Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va deixar anar aquesta autoidentitat des del seu escó del Congrés dels Diputats de Madrid: «Sóc xarnego i independentista». Si bé el terme “independentista" ja era usual aleshores, el terme “xarnego” havia caigut en desús des de feia molts anys. Però no per això s'ha de negar que durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, era un coixí lingüístic força estès quan això de la “correcció política” encara no s'havia inventat. No era estrany, doncs, entre els cinquanta i seixanta, escoltar amb un cert menyspreu com des de classes mitjanes o altes es definien com a “xarnegos” alguns dels immigrants que van arribar a Catalunya fugint de la pobresa de la postguerra civil espanyola a la qual el règim franquista de la Dictadura els havia condemnat... [+ informació]

Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys considerada el segon descobriment arqueològic més important després de Tutankamon

Egipte ha localitzat sota la sorra de Luxor la Ciutat daurada perduda. Anomenada també L'ascensió d'Aton, es va perdre sota la sorra fa 3.000 anys i ara l'ha descobert, per sorpresa, un equip egipci dirigit per l'arqueòleg Zahi Hawass. Per fer-se una idea de la rellevància de la troballa, el Ministeri de Turisme i Antiguitats ha afirmat que és la ciutat més gran trobada mai a Egipte. Va ser el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor, al costat del Nil. La ciutat va estar activa durant els regants dels faraons de la Dinastia XVIII. La va fundar Amenhotep III, un dels grans governants d'Egipte, novè rei d'aquesta dinastia, que va estar al capdavant d'Egipte des del 1391 fins al 1353 abans de Crist... [+ informació]

L'Institut d'Estudis Catalans publica el desè i últim volum de les «Obres completes» de Pompeu Fabra i acaba així el projecte de reunir l'obra del lingüista

El desè i últim volum de les «Obres completes» conté els índexs de mots, conceptes i noms propis del conjunt de l'obra del reconegut filòleg que significa la culminació de la magna obra lingüística de Pompeu Fabra. A través de més de 400 pàgines, el volum inclou addicions i esmenes de les publicacions anteriors. L'Institut d'Estudis Catalans també ha culminat la versió 2.0 del «Portal Pompeu Fabra», que incorpora canvis i millores en la interfície. L'objectiu dels índexs és facilitar la consulta dels volums anteriors que en conjunt ha estat una feina llarga, entretinguda i col·laborativa, segons els seus responsables. Pel que fa al Portal Pompeu Fabra, s'han fet canvis en la interfície, millores en la resposta i s'ha creat un nou tipus de cerca. Un dels aspectes que destaquen de la interfície és que s'ha incorporat la cerca en anglès... [+ informació]

Els edificis del llegat Muñoz Ramonet construïts entre els anys 1917 i 1921, es convertiran finalment en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència

Tant el conjunt d’edificis com els jardins situats al carrer Muntaner 280-292 i i Avenir 26-28 formen part del projecte del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet per convertir-los en un equipament multidisciplinari i de nova generació, amb un programa divers i dirigit a diferents tipus de públic dins del triangle que formen la cultura, l’art i la ciència. L’Ajuntament de Barcelona ha habilitat d’entrada una partida d’1,8 M€ per posar en marxa aquest projecte, amb la perspectiva d’obtenir en els pròxims anys, altres fonts de finançament. En conjunt els edificis sumen una superfície de 4.131 m2 i estan catalogats com a bé amb elements d’interès. Tots dos edificis així com una porteria que també es troba a la finca són obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Pel que fa al jardí històric, té una superfície de 3.568 m2, i és obra de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier... [+ informació]

La proposta «Galeria» de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein guanya el projecte del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que es preveu que sigui una realitat l'any 2023

El projecte planteja una plaça a tres nivells, una galeria urbana transitable, un passatge a través del transsepte de la Capella MACBA i permetrà desplegar la Col·lecció i potenciar un museu més participatiu i que interaccioni amb l’espai públic. El projecte «Galeria» redefineix les relacions entre l’edifici Meier, la plaça i el Convent dels Àngels, i, respecta el projecte que als anys 80 va desenvolupar Clotet i Tusquets, es contextualitza en el del Raval reconeixent l’estructura de patis i claustres dels antics convents que caracteritzaven el barri... [+ informació]

Barcelona commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República amb la «Primavera Republicana 2021. La Revolució Pública»

Aquesta iniciativa està formada per un seguit d’activitats que busquen reivindicar els valors d’aquella època. Conceptes plenament vigents avui dia com són l'educació i la sanitat públiques, l’esport i la cultura popular, el feminisme, el dret a l'habitatge o el sufragi femení són fills d'aquell temps. I, per això, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar en valor aquells elements de canvi i donar protagonisme al carrer, als espais de memòria i, sobretot, a aquelles fites que es van aconseguir impulsant polítiques públiques fonamentades en la igualtat i en la justícia social. Entre les activitats previstes hi ha espectacles de teatre, musicals, de dansa. El Born CCM i el seu entorn concentren les principals cites d’aquesta «Primavera Republicana 2021»... [+ informació]

«¿Confinar per vegueries... o per “bulerías”?»

Qui ho havia de dir que una divisió territorial com la de les vegueries, que fa més de 40 anys que vegeta al congelador perquè els diferents partits polítics catalans no li han volgut treure mai la pols, ressuscitaria arran de la plaga del coronavirus. L'enrenou provocat amb l'enèsim confinament comarcal no acontenta ningú i coincideix amb caigudes espectaculars de grans noms de la restauració com Senyor Parellada, Cal Pinxo, L'Agut d'Avinyó i la cadena del famós Tickets del barri de Sant Antoni de Barcelona i quatre locals més del mateix grup. Cases rurals, hostals, restaurants i hotelets de muntanya tornen a posar-se les mans al cap per un tancament que els castiga a perdre queviures comprats i reserves fetes. Allò que abans del pont de Pasqua no deia ningú ara ho diu tothom: mobilitat i relax sense control igual a contagis... [+ informació]

L'obra «Classe» dels irlandesos Iseult Golden i David Horan i la companyia Sixto Paz reflecteix les dificultats amb què topa un mestre vocacional en una escola amb alguns alumnes conflictius

«De gran vull ser mestre... o mestressa!» Un servidor, si fos de la companyia Sixto Paz, convidaria els espectadors a fer una reunió de pares i mares i compartir una estona amb els protagonistes d'aquesta obra de factura irlandesa, però que sembla absolutament ambientada en una escola catalana de barri. A l'escenari de «Classe» hi ha prou taules i prou cadires buides per posar-hi asseguts "pares" i "mares". D'aquelles taules i d'aquelles cadires tan típiques de les aules de P3 a P5, color blau, verd, lila o rosa, que es combinen en formes diverses com un joc de dòmino i que s'anomenen "trapezi". Amb cadires de conte dels nans de La Ventafocs i d'aquelles que, quan s'hi asseuen, als "pares" i les "mares" els sobren cames amb el cos encongit i els genolls gairebé tocant-los la barbeta fan junts hores de reforç a càrrec del seu mateix mestre, McCafferty. Tres, he dit. Tres obres en una... [+ informació]

«Alícia al País d'AstraZeneca»

«Se m'han adreçat tantes vegades preguntant si seria possible imaginar una resposta a l'Endevinalla del Barretaire... L'Endevinalla, tal com es va inventar originalment, no tenia resposta». Això és el que diu Lewis Carroll el pròleg a la seva obra d'«Alícia al País de les Meravelles». Això mateix és el que es pot dir també en el cas d'«Alícia al País... d'AstraZeneca». D'un dia per l'altre, el nom d'AstraZeneca ha passat a formar part del vocabulari popular, com si fos un conte o una aventura d'una sèrie internacional. Se'n parla a la barra del bar, al metro, a la feina... AstraZeneca, AstraZeneca, AstraZeneca... [+ informació]

«Merci beaucoup, madame La Veronal!»

A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [+ informació]

Es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Baudelaire considerat un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX

Charles-Pierre Baudelaire va néixer a París el 9 d'abril del 1821. El petit Baudelaire va ser criat per la serventa de la família, Mariette, que el poeta recorda en un poema «Les flors del mal». Orfe de pare als 6 anys, Baudelaire va viure amb angoixa el segon casament de la seva mare amb un veí amb de qui probablement ja havia estat amant, una experiència d'infància que el va marcar en la vida adolescent i adulta. Va ser expulsat de l'internat, va freqüentar la vida del Barri Llatí de la segona meitat del segle XIX i va començar una vida desordenada amb constants conflictes amb la família. Va ser addicte a les drogues i als ambients bohemis. Va ser assidu als prostíbuls i va mantenir relacions amb una prostituta jueva, un altre relació que apareix també a «Les flors del mal». El padastre va fer tot el possible per enviar-lo un temps als mars del Sud, un viatge d'un any i mig que el va portar fins a Calcuta. Però de tornada a París, va tornar a l'ambient que havia viscut de jove. Iniciat ja en els cercles literaris, va escandalitzar la societat del seu temps perquè va mantenir relacions amb una mulata que va inspirar alguns dels seus poemes considerats més brillants i també controvertits. A banda de fer crítica d'art i musical, va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe... [+ informació]

Apple ha decidit que l'assistent personal intel·ligent «Siri» no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona

Camí de la igualtat, però al revés, la factoria Apple ha decidit que «Siri», l'assistent personal intel·ligent que conviu en els ordinadors Mac, no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona. «Siri», que encara no té el nivell B de català, fa recomanacions i delega accions cap a un conjunt de serveis web. Segons Apple, «Siri» respon o gestiona 25.000 milions de sol·licituds cada mes distribuïts en més de 500 milions de dispositius. La gran majoria de respostes, fins ara, tenen veu femenina que és la veu que apareix per defecte tot i que es pot canviar per una de masculina. Però, des d'ara, les noves versions d'iOS 14.5 acabaran amb aquesta opció... [+ informació]

El Museu del Louvre permet consultar per primera vegada via Internet el conjunt de les col·leccions, les obres exposades, les dipositades en altres institucions i les que estan al fons de les reserves

En conjunt es tracta de 480.000 apunts que ja té la base de dades del museu. No és tant una visita virtual de les exposicions sinó el fet de posar a l'abast de tothom la informació elaborada pels conservadors amb text, fotografies i detalls de cadascuna de les obres. Una valuosa eina de consulta per a estudiosos però també per a visitants que en els últims temps es troben que no poden accedir al Museu del Louvre per mor de les restriccions sanitàries del coronavirus. La informació conté també l'apartat del Musée Delacroix i el conjunt escultòric de les Tulleries, a més de 2.000 peces que havien estat saquejades pels nazis... [+ informació]

El Consell de la Cultura de Barcelona renova els seus membres i proposa canvis i continuïtats per a una nova agenda de debat i suport a la vida cultural de la ciutat

El Ple del Consell ha renovat la seva composició per quatre anys fins al 2025, alhora que ha designat els membres del nou Comitè Executiu amb la incorporació del professor i investigador Pau Alsina, la pedagoga musical i directora coral Ester Bonal i la dramaturga i guionista televisiva Mercè Sarrias que s’uneixen als membres que renoven participació: el llibreter Antonio Ramírez, com a Vicepresident del Consell de la Cultura i, per tant, president del Comitè Executiu; Amadeu Carbó, educador social, folklorista i escriptor; Martina Millà, historiadora de l’art i de l’arquitectura, i Cristina Pujades, biòloga, professora i investigadora. Com a persones de la vida cultural de la ciutat, també s’han integrat al Ple del Consell Laura Arau, Nicolàs Barbieri, Carol Duran, Mireia Estrada, Miqui Otero, Lucía Piedra, Laia Ricart, Martí Sales i Pau de Solà-Morales... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2021 amb 22.708.844 visitants que han fet 48.022.079 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.708.844 visitants i 48.022.079 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.371,3 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 08 segons per visita)... [+ informació]

S'acaba la restauració del que es considera el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona que es va trobar en un enteixinat de la Casa Vella de l'Ajuntament

S’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar. Aquest enteixinat es troba a la zona on més endavant hi va haver la Capella del Bon Govern. Després d’acabar la restauració d’aquest sostre, ara els tècnics continuen treballant en les pintures renaixentistes d’un sostre de l’antic Trentenari, la zona del govern on es reunien els trenta prohoms que manaven... [+ informació]

«Per un pugno di dollari!»

Quan tothom veu restringida la seva mobilitat a causa del coronavirus més enllà del territori que li pertoca, el govern nacionalista espanyol es despenja a última hora amb una punyalada a l'esquena i anuncia que tots els espanyols que vulguin poden anar al Principat d'Andorra. Aquesta butlla d'última hora ignora alegrement la normativa que havia dictat el govern català i que mantenia les restriccions entre Catalunya i Andorra, de la mateixa manera que es mantenen les restriccions per als nadius entre Catalunya i l'Aragó, Catalunya i les Illes o Catalunya i el País Valencià. Però les anomanades vacances de Setmana Santa o de Pasqua, malgrat els rebrots del virus a l'alça, tot ho poden... [+ informació]

El podcast en català o occità de temes relacionats amb la cultura entra en la línia d'ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 120.000 euros per a sol·licitants que reuneixin uns requisits especials

El Departament de Cultura ha obert, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), una nova línia d’ajuts dotada amb 120.000 € per donar suport a la creació o a la continuïtat de projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb la cultura: l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre. També poden accedir a l’ajut els podcasts que parlin de la relació de l’art i la cultura amb la tecnologia i la innovació i els de ficció narrativa. Els projectes subvencionables inclouen, d’una banda, la compra de material tècnic per fer possible la producció del podcast i, de l’altra, la realització d’una temporada de podcast. Per a ambdues modalitats de l’ajut cal, a més, complir els requisits unes condicions, que la persona sol·licitant sigui titular dels drets per explotar els continguts relacionats amb el projecte de podcast... [+ informació]

«El contuberni o la Casita Blanca de la Ciutadella»

L'entrada a la primavera d'aquest aniversari pandèmic s'ha vist celebrada amb un debat de fallida investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya. Enmig de discursos de tota mena, s'ha viscut l'aparició d'un nou qualificatiu contra el sector majoritari del Parlament de Catalunya anomenat «independentista» —que no és sinó un eufemisme del que en realitat s'hauria de dir «republicanista» sense matisos. El nou qualificatiu, esgotat per KO el diccionari de sinònims i antònims del partit nacionalespanyolista de Ciudadanos, ha vingut de la mà del seu substitut, el partit nacionalista espanyol del PSC. La seva portaveu ha deixat anar alegrement un meditat «contuberni independentista». Al llarg dels últims anys d'urnes segrestades i cops de porra contra paperetes democràtiques, se n'havien sentit de tots colors: que si nazis, que si supremacistes, que si xenòfobs, que si populistes... Però «contuberni independentista» té un significat encara més frívol, que no vol dir simpàtic. Un «contuberni», IEC dixit, és una conxorxa, una maquinació entre dues o més persones —se suposa que, en aquest cas que ens ocupa, una conxorxa entre uns dos milions més o menys de ciutadans per aconseguir un mal fi... [+ informació]

L'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2021 pel conjunt de la seva obra adreçada als infants i joves i una de les més reconegudes de la literatura francesa contemporània en aquest àmbit

El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica... [+ informació]

Es repeteix la iniciativa del «Bonus Cultura» per al 2021 a la qual l'Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d'euros

L'Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d'euros per reeditar el «Bonus Cultura» durant el 2021. Segons dades municipals, aquest milió d'euros, juntament amb l'aportació de les persones que facin ús a través de la compra dels bonus, representa un total de 4 milions d'euros en volum de negoci per al sector cultural. L'abonament es pot fer servir en llibres, cinema, concerts i teatre i el seu objectiu és incentivar el consum cultural. El funcionament dels Bonus és aquest: el ciutadà paga 30 euros i 1 euro de tràmits de gestió digital, i l'Ajuntament n'hi regala 10 per gastar en cultura. Com a novetat en el format, a partir d'aquesta nova reedició del Bonus Cultura, a part de l'abonament de 40 euros, n'oferirà també un altre amb valor de 20 euros... [+ informació]

Llegir, mirar pel·lícules, sèries i escoltar música han estat les pràctiques culturals que més han contribuït a alleugerir l'any de restriccions sanitàries pel coronavirus segons un estudi encarregat per l'Institut de Cultura de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut de Cultura, ha volgut saber, a través d'un estudi els indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en l'any de restriccions pel coronavirus. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com una activitat molt important a la seva vida. Llegir, mirar pel·lícules, sèries i escoltar música han estat les pràctiques culturals que més han contribuït a alleugerir aquest any. Segons l'estudi, llegir ha ajudat els majors de 60 anys i persones amb un nivell d’estudis alt; mirar pel·lícules, ho ha fet a la franja d'entre 30 i 44 anys; anar al cinema, al teatre, visitar exposicions o fer la pràctica esportiva, el que més ha interessat els joves de 18 a 29 anys. L'estudi s'ha elaborat a partir de 800 entrevistes a persones de més de 16 anys... [+ informació]

Joan Miró, protagonista per partida doble: reobren les visites al Mas Miró de Mont-roig del Camp i planten l'estrella de CaixaBank a les torres madrilenyes de la fusionada Bankia

El pintor Joan Miró, si hi fos, faria aquella cara de nen entremaliat que feia quan obrís els ulls aquest cap de setmana i s'adonés que la seva enyorada masia de Mont-roig del Camp, salvada de l'especulació per pèls i rehabilitada en els últims anys, torna a obrir per aquesta setmana de vacances de Setmana Santa i Pasqua malgrat les restriccions sanitàries pel coronavirus. I encara se sorprendria més si sabés que la seva estrella cedida en el seu dia a La Caixa convertida en CaixaBank ha desterrat el logo verdós de Bankia a les torres Kio o de la Porta d'Europa que aquesta entitat engolida per la catalana —amb seu social als Països Catalans ni que sigui a València— té al Passeig de la Castellana de Madrid. Les torres exBankia són el desè edifici més alt de Madrid... [+ informació]

L'actriu anglesa de teatre, cinema i televisió Helen Mirren és la protagonista del Manifest del Dia Internacional del Teatre 2021

L'actriu Helen Mirren (Londres, Regne Unit, 1945) ha protagonitzat el Manifest del Dia Internacional del Teatre 2021 que a Barcelona l'actor i música Joan Vázquez és l'escollit com a lector en l'acte de la Plaça del Teatre, sota l'estàtua de Serafí Pitarra on també es llegirà el Manifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc). L'actriu Helen Mirren diu això en el seu Manifest : «Ha estat un temps molt difícil per a la representació en viu i molts artistes, tècnics, artesans i dones han lluitat per una professió que ja està marcada per la inseguretat. Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i coratge... [+ informació]

La pintura «Dona amb ventall» que és l'última que va fer Gustav Klimt torna a Viena després de cent anys perquè es va vendre a Nova York sense permís d'exportació

Mentre que «La núvia» forma part de la col·lecció del Belvedere el 1971, «Dona amb ventall» ha viscut innombrables vicissituds, entre les quals hi ha una exportació i una venda sense permís. Rudolf Leopold, un dels col·leccionistes més importants d'Àustria, la va comprar a la dècada dels 60 i el 1981 va demanar un permís temporal d'exportació per exposar-la a Tòquio. Malgrat tot, es va poder veure en públic per última vegada el 1994 quan es va vendre en una subhasta a Nova York per 9,3 milions d'euros, una operació que va ser investigada per les autoritats austríaques perquè Leopold no havia demanat autorització per treure-la del país. El cas no es va aclarir i l'actual propietari, de qui es desconeix la identitat, l'ha prestat temporalment gràcies a una mena de llei d'amnistia... [+ informació]

El grafiter Banksy continua cotitzant a l'alça després que l'hospital de Southampton hagi subhastat l'obra «Game Changer» que l'artista els va regalar dedicada als sanitaris

El grafit «Game Changer», que mostra un nen jugant amb una sanitària superheroïna, s'ha venut en una subhasta per més de 19 milions d'euros. És el preu rècord per una obra benèfica de Banksy, en aquest cas dedicada als sanitaris. Els diners recollits amb la venda de l'obra «Game Changer» aniran a organitzacions sanitàries i benèfiques. La subhasta ha arribat a 16.758.000 lliures (més de 19,4 milions d'euros). La peça, d'un metre per un metre, mostra un nen jugant amb una nina vestida d'infermera, amb el logo de la Creu Roja, mascareta i capa, com si fos una superheroïna. A la paperera que té al costat hi ha un Batman i un Spiderman. Banksy va regalar el quadre a un hospital de Southampton, a Anglaterra, el 6 de maig del 2020, durant la primera onada del coronavirus, per destacar el paper d'herois del personal sanitari. En una nota, els va dir: «Gràcies per tot el que esteu fent. Espero que això il·lumuni una mica el lloc, encara que sigui en blanc i negre». El gest del misteriós artista revertirà en organitzacions benèfiques de la sanitat pública, que és on aniran a parar els diners recaptats amb la subhasta. No se sap qui ha adquirit la peça, subhastada per la casa Christie's, de Londres. Fins ara, el preu més alt per una obra de Banksy l'havia aconseguit «Devolved Parliament», que representava la Cambra dels Comuns del Parlament britànic desbordada per ximpanzés... [+ informació]

Un artista del Maresme construeix un retrat gegant del pintor impressionista Vincent Van Gogh amb 2.400 llibres obtinguts de donacions després d'una crida popular que va arribar a més de 8.000 llibres

L'artista maresmenc Jordi Prat Pons ha fet un retrat de Vincent Van Gogh amb llibres. Li han fet falta fins a 2.400 llibres per reproduir la cara del pintor impressionista. El temps de confinament pel coronavirus el va animar a tirar endavant aquest repte. L'artista explica que va dir que necessitava 2.000 llibres per fer una cosa que seria espectacular i, al cap d'un mes, tenia a casa exactament 8.500 llibres. I va convertir els llibres en colors. La idea era anar fent l'obra quan tingués temps i ara fa just un any l'estat d'alarma el va acabar d'empènyer perquè les exposicions que tenia es van anar anul·lant totes... [+ informació]

El Dia Mundial de l'Aigua 2021 ha deixat una nova versió digital interactiva per visitar i conèixer tots els racons del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat

El Museu de les Aigües des de 2004, s’ha consolidat com a referent en educació i divulgació del coneixement de l’aigua, el patrimoni hidràulic i la sostenibilitat. Des del març del 2020 ha accelerat la seva transformació digital per mantenir la seva missió d’educació i divulgació del coneixement de l’aigua. Així, a través de formats innovadors com els jocs interactius, la realitat virtual, realitat augmentada, les visites immersives, etc, el Museu de les Aigües ha digitalitzat el seu conjunt de programes destinats a diferents públics, trencant barreres i condicionants existents de l’espai físic. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el Museu ha estrenat una nova visita virtual interactiva on es poden conèixer en detall tots els racons del Museu de les Aigües... [+ informació]

La unificació del catàleg de les biblioteques catalanes permetrà gestonar els préstecs per internet i els documents es faran arribar a més de 400 equipaments que hi ha a Catalunya

Des d'ara, ja es pot accedir des de qualsevol punt de Catalunya als 15 milions de llibres i documents dels fons de totes les biblioteques públiques. L'acord entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per crear un catàleg únic dóna resposta a una de les principals reivindicacions dels usuaris. Fins ara, com que el sistema de biblioteques el porten les dues administracions —a Barcelona són de la Diputació i a la resta de Catalunya, de la Generalitat—, un usuari no podia buscar un llibre que estigués a qualsevol lloc. Sí que es podia fer anant a la biblioteca en alguns casos, però era un procés complicat i lent. El que canvia és que qualsevol persona pot, des de casa seva, consultar una base de dades i demanar llibres o documents siguin on siguin i, a més, el procés no ha de tardar més d'una setmana... [+ informació]

L'Any Teresa Juvé recorda la trajectòria i l'obra de l'escriptora i pedagoga en actiu i viuda de Josep Pallach amb motiu del centenari del seu naixemen

L'objectiu principal de la commemoració és donar tota la visibilitat que mereix la trajectòria vital, excepcional i compromesa, d'algú que ha fet de la lluita per la llibertat i la dignitat el seu principal impuls motor, tant en l'àmbit pràctic i personal com teòric i creatiu. S'ha destacat de Teresa Juvé la seva lluita pels drets, la llibertat, la democràcia, la cultura i les dones. La commemoració del centenari de Teresa Juvé ha de permetre un doble objectiu: d’una banda, donar visibilitat a la seva trajectòria vital i, d’altra banda, divulgar encara més una obra literària molt singular, sàvia i erudita. Coincidint amb el seu centenari, s'ha presentat la seva novel·la més recent, «El degollador de Vallvidrera» (Meteora, 2021), protagonitzada pel portantveus reial Plagumà, l’investigador de tota una saga de novel·les històriques i detectivesques ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI... [+ informació]

La mort del dibuixant Picanyol recorda el seu paper pioner amb Barcelona Multimèdia en la creació del suport digital amb jocs interactius a partir d'adaptacions de guions dels seus personatges

La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis... [+ informació]

Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya posa en qüestió la compatibilitat de la barba amb la protecció adequada de la mascareta

«Quan vegis la barba del teu veí afaitar, posa la teva a remullar». La moda de la barba hipster està en perill. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya assegura que des que la mascareta s'ha convertit en una peça d'ús obligatori i comú per a tothom, el millor seria que els barbuts —no els de la setmana sinó els hipsters—, s'afaitessin la barba perquè l'espessetat del pèl pot fer que provoqui disfuncions o fuites en la protecció de la mascareta[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. Es veu que, segons els mateixos experts de la Politècnica, la barba crea una mena de càmera d'aire que no permet que cap mascareta s'ajusti bé a la posició adequada perquè faci totalment la feina protectora que ha de fer... [+ informació]

Jordi Casanovas reactualitza la seva comèdia negra «Sopar amb batalla» deu anys després al Teatre Borràs amb un repartiment nou però amb els mateixos efectes tràgicòmics

«De la negociació al xantatge o com pair un sopar negre». Hi ha un teatre «marca Casanovas». Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha reactualitzat, revisat i perfilat la comèdia negra «Sopar amb batalla» que va estrenar el 2010 al Versus Teatre amb intèrprets que sortien de l'Escola Eòlia. Amb un nou repartiment, Jordi Casanovas reuneix uns personatges que actuen encara com a adolescents ja granadets, sense una situació estable, més aviat inestable, tant sentimentalment com professional, desenfeinats alguns d'ells, desconcertats en algun cas, però plens també d'idees i de mirada il·lusionada per un futur millor. Quan Jordi Casanovas els té aplegats en un ambient generalment reclòs, l'autor els va entrampant en una sèrie de petits conflictes que sorgeixen encadenadament mantenint una atractiva atmosfera de psicosi, d'intriga i, a vegades, d'angoixa i tot per als espectadors, elements que en teatre no s'aconsegueixen fàcilment i aquest és un dels mèrits de les obres de Casanovas que dirigeix ell mateix. En aquest «Sopar amb batalla», els personatges —les víctimes, vaja—, són set. Set amics de sempre, però que també amaguen petits secrets i petites rancúnies els uns als altres... [+ informació]

La Viquipèdia catalana fa 20 anys amb un catàleg de 637.000 entrades i una nòmina de 1.651 editors voluntaris actius

Va ser la primera a tenir un article que no fos en anglès i encara avui és una de les que té més articles. Un història d'èxit, sobretot, gràcies a milers de viquipedistes que durant tots aquests anys hi han aportat el seu gra de sorra. Un èxit de dues dècades que haurà de superar reptes de futur com l'increment de la presència femenina, tant pel que fa al contingut dels articles com a les editores de continguts, i millores tecnològiques per facilitar-ne la lectura. El primer article entrat en català va ser «àbac» i el va redactar des d'Andorra Daniel José Queraltó. La versió catalana va néixer només dos mesos després que es posés en marxa l'enciclopèdia digital de contingut lliure en llengua anglesa fundada per James Wales... [+ informació]

L'edifici del Banc d'Espanya de la Plaça de Catalunya de Barcelona obrirà al públic una galeria amb les teles de Josep Maria Sert que fins ara han estat amagades en diferents espais de la seu bancàri

El conjunt pictòric format per set teles va ser adquirit pel príncep Nicolau de Romania després que Josep Maria Sert (Barcelona, 1875-1945) hagués decorat l'any 1934 el saló de ball del palau venecià d'Alexis Mdivani, el seu cunyat, príncep georgià que un any més tard moria en accident de trànsit a Albons (Baix Empordà). Les teles de Josep Maria Sert, conjunt conegut amb el títol de «Fantasies mediterrànies», són de dimensions aproximades de 7x3 metres i les va crear pensades com un conjunt únic. El mateix Sert, casat amb Roussie, germana del propietari, es va encarregar d’instal·lar-los al palau venecià situat en un edifici pròxim a l’església de Santa Maria della Salute, a la vora del Gran Canal de Venècia... [+ informació]

La casa de subhastes Christie’s de Nova York bat per 69,4 milions de dòlars un rècord insòlit amb la venda d’una obra d’art d'un arxiu JPG creat per l’artista Beeple

La casa de subhastes Christie’s de Nova York bat per 69,4 milions de dòlars un rècord insòlit amb la venda d’una obra d’art d'un arxiu JPG creat per l’artista Beeple, per 69,4 milions de dòlars (uns 58,5 milions d’euros). La compra suposa una consolidació dels NFT (non-fungible token o token criptogràfic) com una nova forma d’art exclusivament binària. L’obra de Beeple, titulada «Everydays: the first 5000 days», un collage de creacions digitals diàries de 21.069x21.069 píxels, ha batut tots els rècords possibles i situa l’autor, fins fa poc només conegut en fòrums de criptoart i entre els aficionats de la contracultura d’internet, entre els artistes vius més cotitzats, amb figures com David Hockney o Jeff Koons... [+ informació]

La calòrica i la flaire del vell Bogatell

«¿Nuclears...? No, gràcies!», deien els ecologistes i els verds del segle passat. Entremig, una pausa, algunes crisis i l'oblit. Les nuclears han anat fent i fins i tot han revalidat la seva estada sense saber encara on deixaran anar tot el que evacuen. Entremig, també, hi ha hagut altres inquietuds socials. Paradoxalment, com a alternativa a les nuclears, una que també podria dir, com aquella: «¿Eòlics...? No, gràcies!». I és que no estem mai contents. O almenys això és el que pensen els que ara s'anomenen "negacionistes". Com per exemple, aquesta «dèria moderna» a posar el dit a l'ull del famós canvi climàtic. Però, a veure, ¿què més hi fa fa que de tant en tant es desfaci un tros de l'Antàrtida tan gran com tota una comarca? ¿O que una gelera es fongui com si fos un núvol de sucre? ¿O que un bosc es desforesti si encara en queden molts que no s'han cremat? ¿O que el mar endrapicom un xiclet gegant tones de plàstic si ja sabem que el no mata, almenys, engreixa?... [+ informació]

El muntatge «La malaltia» de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure té un llast evident amb un excés de referències i de tecles que es volen tocar alhora que donarien per una altra trilogia sencera

«¿Es pot sortir del mal de joventut sa i estalvi?» La primera proposta de Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976) coincidint amb la seva etapa de director artístic del Teatre Lliure enllaça amb dues més que ja havia estrenat abans també al Teatre Lliure: «Sis personatges. Homenatge a Tomàs Giner», introspecció sobre els sensellar, i «Càsting Giulietta», introspecció sobre dones soles entre la setantena i la vuitantena anomenades de la tercera edat. La trilogia es tanca ara amb «La malaltia», sobre la joventut del segle XXI, però emparant-se en una altra generació, la de fa cent anys, la d'«El mal de la joventut», de Ferdinand Bruckner, ambientada a la Viena d'entreguerres del segle XX. El muntatge de «La malaltia» té un llast evident: un excés de referències i de tecles que es volen tocar alhora que donarien per una altra trilogia sencera. Sota l'eix del suïcidi juvenil, la introspecció en aquest cas ha de donar abast a personatges —tots joves— del segle XXI en un moment d'incertesa per a tots ells... [+ informació]

L'aixecament del confinament comarcal pot donar un aire relatiu als espectacles que havien perdut part del públic de fora de Barcelona

«Bufar i fer... bombolles!». El Procicat i el govern català, davant la imminent arribada de la primavera i sobretot de les festes de Setmana Santa, han anunciat l'aixecament del confinament comarcal que prohibia la mobilitat entre poblacions que a vegades les separava només un rètol de carretera. Això vol dir que cases rurals, pistes d'esquí, parcs temàtics, hotels i hotelets tancats i barrats de la costa o de la muntanya que esperaven la notícia amb candeletes han començat a rebre reserves anticipades plenes de joia i alegria. El 2021 serà l'any del turisme interior. Però també serà l'any del turisme de bombolla perquè resulta que el Procicat n'ha deixat anar una de freda i una de calenta: mobilitat entre comarques, sí, però sempre que sigui amb la bombolla de convivència. És a dir, amics de cap de setmana, parelles no oficialitzades o famílies de segon o tercer grau no convivents no es podran desplaçar plegades, posem per cas, des de Malgrat de Mar a Port Aventura si no ho fan amb la seva bombolla de convivència... [+ informació]

La literatura del Pallars es veu reconeguda amb el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2021 atorgat a l'escriptora Maria Barbal

Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949) es va donar a conèixer literàriament amb la noveŀla «Pedra de tartera» (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren «Mel i metzines» (1990) i «Càmfora» (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols «Escrivia cartes al cel» (1996), «Carrer Bolívia» (1999), «Bella edat» (2003), «País íntim» (Premi Prudenci Bertrana 2005) i «Emma» (2008). Després del seu debut com a autora de narracions amb «La mort de Teresa» (1986), ha publicat els volums de relats «Ulleres de sol» (1994), «La pressa del temps» (2009) i «Cada dia penso en tu» (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la «En la pell de l’altre», sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, «A l’amic escocès», clou l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la «Tàndem». L'escriptora Maria Barbal va estudiar... [+ informació]

Més de 5.500 professionals de la cultura han sol·licitat l'ajut extraordinari per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus en el sector

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya han impulsat conjuntament la tercera línia de suport a treballadors del sector que hagin vist afectada la seva activitat per la crisi del coronavirus. Més de 5.500 professionals de les arts escèniques, arts visuals i la música —artistes, tècnics o docents— han sol·licitat l’ajut de 750 euros aprovat pel Govern català per pal·liar la situació econòmica del col·lectiu arran de les restriccions. La dotació és de 4,5 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria que els dos departaments impulsen... [+ informació]

El Mobile World Congress prepara una edició sota mínims a entrants d'estiu que preveu reunir uns 50.000 assistents que seria la meitat dels que va rebre en l'última edició normalitzada

L'organització d'aquest certamen, el més important dels que se celebren a Barcelona, va ser el primer que fa un any va cancel·lar l'edició en alerta per la crisi del coronavirus que va veure venir. Ara, tot i que les restriccions no s'han aixecat del tot, es compromet a celebrar l'edició d'aquest any ni que sigui sota mínims. Tindrà lloc del 28 de juny a l'1 de juliol i es preveu que hi assisteixin entre 45.000 i 50.000 persones. La patronal de la indústria de la telefonia mòbil GSMA ha dissenyat, conjuntament amb la Generalitat, un pla contra la propagació del coronavirus, que inclou la petició d’un test negatiu a cada assistent cada 72 hores, i l’organització d’espais i punts de control de temperatura... [+ informació]

El tancament provisional entre el 2023 i el 2027 per la rehabilitació del Centre Pompidou de París farà que les 120.000 obres del seu fons d'art contemporani es mostri en altres espais com el Museu d'Orsay o el Quai Branly

El Centre Pompidou estarà tancat uns tres anys, entre finals del 2023 i principis del 2027, perquè l’edifici sigui sotmès a una rehabilitació integral. El llarg tancament de la icònica estructura dissenyada per Renzo Piano i Richard Rogers, que es va inaugurar el 1977, privarà París d’un dels seus atractius més importants per als visitants amants de l’art. De fet, amb la crisi del coronavirus, actualment tampoc s'hi pot accedir. Aquest edifici tan avantguardista i transgressor, també conegut amb el nom de Beaubourg per la seva situació en el barri de les Halles, acull el Museu Nacional d’Art Modern i ha envellit malament. Els populars tubs acolorits de la seva estructura de "mecano" pateixen... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2021 amb 22.576.078 visitants que han fet 47.695.281 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de febrer del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.576.078 visitants i 47.695.281 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.296,7 visites de pàgines (11,9 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

El Cafè Antic de la població de Porrera al Priorat s'ha convertit en un mite gràcies a la cançó de Lluís Llach i a la protecció local que n'ha fet l'Ajuntament adquirint l'edifici que té també annex Lo Teatret

«I que antic que és el Cafè Antic!» Hi ha cafès mítics arreu del món. Només cal passejar per París, per Viena o per Florència i, amb una mica d'imaginació, també per Barcelona. El que ja no és tan habitual que hi hagi cafès mítics en un dels pobles també més coneguts del Priorat, el de Porrera, on el seu Cafè Antic ha passat a l'antologia gràcies a una de les cançons de Lluís Llach del seu àlbum «Món Porrera». Hi ha cafès mítics que sembla que no hagin d'abaixar mai la persiana. Però de tant en tant i, per sorpresa, a tots els pot arribar el dia. I fa un temps, el Cafè Antic de Porrera i l'edifici annex de Lo Teatret que ja s'havia reconvertit en un restaurant, havia entrat en perill a causa que la propietat els havia posat a la venda. Per sort, l'Ajuntament de Porrera, amb el finançament del Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, ha estat àgil i ha actuat com ha d'actuar un ajuntament... [+ informació]

La Torre del Rellotge de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona busca finançament per a la seva restauració

La institució ha engegat una campanya de recaptació de donacions en el marc del seu programa Mecenes UB. L’objectiu és aconseguir 125.000 euros. Després de la rehabilitació de la torre, de 35 metres d’altura, la universitat vol obrir-la al públic i recuperar-la com a espai d’activitat cultural per a la comunitat educativa i la ciutadania. La previsió és que les obres de rehabilitació comencin a finals d’aquest any i acabin al llarg del 2022. L’objectiu del projecte és la consolidació de la torre, que pateix problemes de degradació de la coberta i té lesions als murs. La intervenció de la Torre del Rellotge preveu la reparació i restauració dels murs de tancament de la torre, com també la reconstrucció de la coberta amb reforç de les voltes i la seva impermeabilització... [+ informació]

L'Acadèmia del Cinema Català, la Plataforma per la Llengua i el Clúster Audiovisual de Catalunya recorden el seu decàleg de mesures perquè els partits polítics les incorporessin en els programes del 14-F amb l'objectiu que el pròxim Govern català reverteixi la situació de precarietat del sector

L'acció reivindicativa va incloure una sèrie de vídeos en què professionals catalans del cinema i la televisió com Ventura Pons, Sergi Belbel, Neus Ballús o Roger Coma reclamaven el seu dret a exercir la seva feina en llengua catalana. El decàleg de mesures va ser presentat a la Filmoteca de Catalunya i es concreta en 10 objectius amb mesures legislatives, sobre finançament públic i d'organització de la Corporació de Mitjans Audiovisuals. Per començar, es reclama augmentar el finançament de l'audiovisual a 60 euros per ciutadà a l'any per aproximar-lo als estàndards europeus de països com Dinamarca, que hi dedica 100 euros a l'any per ciutadà. També es demana donar compliment a les obligacions lingüístiques de la llei del cinema aprovada pel Parlament de Catalunya, garantint l'accés lingüístic en català a les còpies digitals i, en paral·lel, actualitzar la legislació de l'audiovisual i del cinema amb una nova llei i acordar la transposició de la directiva europea de l'audiovisual de manera que doni marge competencial a la Generalitat... [+ informació]

Un pla d'acció del govern espanyol en la línia de la dreta cavernària de sempre pretén contrarestar el fracàs de l'operació Illa amb més repressió institucional

«A la taula de diàleg, com al llit, ni ara ni mai, ni al primer crit». Van forts a la Moncloa. No els agraden les converses que diuen que tenen per formar govern Esquerra Republica i la CUP. No els agrada que a JunsxCat hi hagi, diuen ells, ultradretans. No els agrada, sobretot, que el seu candidat, l'exministre Illa vagi predicant que ha guanyat i que vol presentar candidatura a presidir la Generalitat de Catalunya, ara que empresaris, mitjans monàrquics i escolans espanyolistes ja veuen el carro pel pedregar, i que el president del Parlament de Catalunya li digui que nanai de nanai, que s'ho tregui del cap, que aquí obre el meló el que té més comensals per repartir les tallades... [+ informació]

El cercador Optimot ha incorporat recentment en les seves fonts de consulta el Diccionari de Sinònims Franquesa que conté 75.000 accepcions entre les quals hi ha també locuions i frases fetes

El cercador de l’Optimot ha incorporat, entre les seves fonts de consulta, en resposta a la petició dels usuaris, un diccionari de sinònims. Es tracta del «Diccionari de sinònims Franquesa» amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims. Per localitzar els articles d’aquest diccionari, cal escriure el mot del qual se cerquen equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció... [+ informació]

Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient

«Asfalt recremat i olor de política de socarrim». Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient. Des de fa dies, la crema de contenidors, els aparadors esmicolats, els vidres esberlats, el pillatge d'establiments, la destrucció de botigues de mig Passeig de Gràcia, els incendis als interiors de vestíbuls d'entitats bancàries o les barbacoes enceses amb els caixers automàtics no havien provocat una reacció tan immediata... [+ informació]