Comediants commemora 50 anys de trajectòria amb la publicació d'un llibre-espectacle que fa un repàs de tota la història de la companyia

El llibre «Històries d'una Història. Comediants 50 anys» és un recorregut de la companyia, des dels seus orígens fins avui, on repassen les creacions i espectacles així com el mètode de treball basat en la creació col·lectiva portada a terme durant els 15 anys de vida comunitària. La companyia ha treballat i evolucionat fins a crear un nou llenguatge teatral que els ha portat a girar pels cinc continents i a actuar en ciutats, pobles i arquitectures emblemàtiques com la Pedrera de Barcelona, l’aqüeducte de Segòvia o el Palau dels Papes d’Avinyò i en espais insòlits com la Central Station de Nova York o l’Opera House de Sidney. Aquest girar pel món ha fet que es consideri Comediants com una de les companyies de teatre amb més personalitat i originalitat europea. En 50 anys han creat espectacles de teatre, d’arts del carrer, òperes, festivals com la Fira de Teatre de Carrer de Tàrrega’81, i grans esdeveniments com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 o la gran cavalcada... [+ informació]

Catalunya i Bòsnia i Hercegovina culminen la commemoració dels 30 anys d'amistat amb una exposició a l'Ajuntament de Sarajevo

La Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Sud-est d'Europa ha organitzat a l'Ajuntament de Sarajevo l’exposició fotogràfica «Sarajevo Barcelona Light&Shade» del fotògraf croat i bosnià Anto Magzan. Es tracta d’una selecció de fotografies en blanc i negre de les dues ciutats, un joc fotogràfic de llums i ombres a través de persones i arquitectura que reflecteix la identitat de dues ciutats que commemoren aquest any el trentè aniversari de la seva amistat. L’exposició de la capital bosniana tanca un any d’intensa cooperació entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina, durant el qual s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Cantó de Sarajevo i la Generalitat de Catalunya, s’ha declarat ciutadà d'honor de la capital bosniana a títol pòstum el fotoperiodista català Jordi Pujol Puente (Barcelona, 1967 - Sarajevo, 1992), que va morir cobrint la guerra de Bòsnia, i s’han dut a terme diverses visites institucionals entre tots dos països... [+ informació]

Un pòtol místic contemporani

«Bonobo» és una “road movie” com ho és la novel·la mare de totes les “road movies” escrita per Jack Kerouac a mitjan segle passat i coneguda com a «On the road». El protagonista de l'obra «Bonobo», de l'actor i dramaturg Josep Julien (Barcelona, 1966), no és un “beat” del segle passat, però sí que és un “beat” d'aquest segle. A «Bonobo» no hi ni sexe, ni drogues ni “rock and roll”, però sí que hi ha un monòleg introspectiu com a la novel·la «On de road» i una altra mena de droga tan o més perillosa que la droga dura: la febre del terrorisme. Josep Julien, que amb aquesta obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics, parteix dels tràgics fets de l'agost del 2017, després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i el Port de Cambrils, quan un dels joves ripollencs, Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va deixar l'estesa de víctimes a la Rambla abans de frenar a tocar del mosaic del Pla de l'Ós de Joan Miró... [+ informació]

Els Mecano en clau de vinyetes

Després d'onze anys del primer intent, era el llunyà novembre del 2011, amb l'estrena d'una versió del musical «Grease» —cal recordar ara més que mai que aquella producció era en català—, la cúpula de Las Arenas torna a renéixer com a auditori teatral de gran format, amb 1.300 localitats —una bona notícia per al sector escènic— i la suficient capacitat de ser transformada en una pista o elevada amb diversos pisos de grades amb l'escenari a la italiana, segons les necessitats i característiques de cada espectacle. La nova aposta ha estat la recuperació d'un altre musical de gran producció que ja es va estrenar a València, que va passar per Bilbao i per Madrid i que ara ha estat revisat i ampliat, en alguns casos, amb la incorporació d'intèrprets locals com per exemple els joves cantants Clara Sánchez i Joan Liaño, provinents del popular programa «Eufòria», de TV3... [+ informació]

Una trentena d'editorials catalanes tenen presència a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara a Mèxic

Catalunya torna a comptar, del 26 de novembre al 4 de desembre, amb un estand institucional en la 36ena Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic), organitzat pel Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts. La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) és la trobada anual més important del sector editorial a Llatinoamèrica i la més gran del món editorial en espanyol. És la principal porta d'entrada al mercat llatinoamericà i uns dels focus més importants per a la difusió dels autors catalans i de les novetats editorials dels segells amb vocació internacional. A la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) conflueixen el comerç de drets d’explotació editorial, els principals agents distribuïdors del sector del llibre del continent americà i un ampli festival cultural obert al públic, on el llibre i els autors són el protagonistes. L'espai col·lectiu, organitzat sota la marca de promoció internacional Catalan Arts, té com a objectiu principal impulsar l'activitat professional de les empreses i els diferents agents del món del llibre de Catalunya on els professionals poden desenvolupar les seves activitats durant la fira, exposar la varietat i vitalitat de la producció editorial catalana oferint alhora una imatge conjunta del sector als professionals llatinoamericans... [+ informació]

Dagoll Dagom abaixarà la persiana després de 50 anys el 2024 amb una nova versió de «Mar i cel» però abans estrenarà el musical «L'alegria que passa» de Santiago Rusiñol

La companyia Dagoll Dagom prepara el musical «L’alegria que passa» de Santiago Rusiñol, que serà el seu últim espectacle de nova creació. La companyia adapta el clàssic simbolista de Santiago Rusiñol i el converteix en el nou espectacle que es podrà veure a partir del març al Teatre Poliorama. L'obra explica el xoc entre els habitants d’un poble gris i monòton i una companyia d’artistes en gira que arriba per actuar-hi. L’equip artístic compta amb Marc Rosich (text i direcció), Andreu Gallén (música i direcció musical), Ariadna Peya (direcció coreogràfica) i Anna Rosa Cisquella (productora artística). La companyia està formada per Mariona Castillo, Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Àngels Gonyalons, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona. «L’alegria que passa» és un conte d’arrels clàssiques però d’empremta contemporània que parla de la relació de l’artista amb la societat. A més a més, el text de Marc Rosich compta amb fragments d’altres obres de l’autor: «Ocells de fang», «Ocells de pas» i «El poble gris». Dagoll Dagom portarà a l’escenari... [+ informació]

El conjunt de tres òperes «Il trittico» de Giacomo Puccini dirigides per Susanna Mälkki tornen al Gran Teatre del Liceu després de 35 anys sense que s'hi representessin

«Il trittico» reuneix tres òperes: «Il tabarro», «Suor Angelica» i «Gianni Schicchi» i les dirigieix la finlandesa Susanna Mälkki. Sense renunciar al seu segell especial, Giacomo Puccini va crear aquestes tres peces: un thriller del Sena (Il tabarro), el patiment, la mort i la glorificació d’una mare-monja a qui han pres el fill (Suor Angelica) i una sàtira que parla amb humor d’un testament i la suplantació del difunt per canviar-lo (Gianni Schicchi). La producció de Lotte de Beer de la Bayerische Staatsoper de Munic ofereix un espectacle on es desenvolupa l’acció en un espai tancat per parets corbes on les tres partitures queden connectades per la idea de la mort. La directora situa l’acció en un túnel amb diferents graus d’il·luminació que simbolitza el pas de la vida al més enllà. Les tres òperes inclouen un repartiment internacional amb Lise Davidsen, Ermonela Jaho, Ambrogio Maestri, Daniela Barcellona o Ruth Iniesta, entre d’altres. L’obra «Il trittico» està inspirada en els retaules medievals i en l’estructura de la «Divina Comèdia» de Dante i és concebuda com una experiència operística integral en tres parts que De Beer respecta i integra amb una escenografia comuna. Giacomo Puccini va completar aquest projecte al final de la seva carrera i és una de les obres menys representades per la seva dificultat formal i tècnica... [+ informació]

El Parlament de Catalunya aprova una proposta de resolució per preservar el patrimoni històric i natural de Ràdio Liberty i convertir l'espai en un memorial sobre la Guerra Freda pel paper que hi va jugar

El Parlament de Catalunya insta ara a l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Pals (Baix Empordà) a impulsar aquest projecte per impedir-ne el deteriorament. A més, demanen que s'elabori un pla de manteniment. El Cercle Català d’Història i Salvem la Platja de Pals celebren haver aconseguit aturar-ne la demolició i aconseguir el memorial de la Guerra Freda. En concret, la proposta demana preservar de qualsevol enderroc el valor patrimonial del jaciment arqueològic i Ràdio Liberty, i que el conjunt de les administracions acordin els pròxims mesos un avantprojecte pactat de recuperació de la vila marinera de Pals i de Ràdio Liberty com a Memorial de la Guerra Freda... [+ informació]

Barcelona tindrà 5 noves biblioteques l’any 2030 segons el nou Pla de Biblioteques amb un creixement de 31.000 metres quadrats fins arribar als 100.000 metres quadrats entre obra nova, ampliacions i trasllats

L’any 2030, la Xarxa de biblioteques de Barcelona comptarà amb 45 equipaments, cinc més dels actualment disponibles. En aquesta data, la ciutat haurà guanyat 31.004m2 de servei de biblioteca pública, entre els equipaments de nova construcció i les ampliacions i trasllats dels ja existents, fins arribar a un total estimat de 99.809 m2. Un creixement de gairebé el 30% en set anys. Així ho recull el nou Pla director de les Biblioteques de Barcelona 2030, que marca el full de ruta per als propers anys del que és l’equipament cultural més ben valorat per la ciutadania. El document «Pla director de les Biblioteques de Barcelona 2030. Dret a la lectura, a l’accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària», estableix entre les principals prioritats... [+ informació]

Una Yerma orgànica que remou tots els sentits

Aviat farà 90 anys de la primera estrena del poema tràgic «Yerma» de Federico García Lorca. Era el desembre del 1934, en plena eufòria del període republicà i un any i mig abans que el feixisme acabés amb la vida del poeta. «Yerma» forma part de l'anomenada “trilogia lorquiana” amb «La casa de Bernarda Alba» i «Bodas de sangre», i és, per la proximitat amb la seva mort tràgica, una mena de testament de l'autor avançat en el temps. ¿Drama rural? Sí, en el seu origen, esclar. Però plenament universal i encara intemporal i sense etiquetes en el seu contingut. La jove casada Yerma es troba atrapada en l'estigma social de l'espai del temps —llar, marit i fills—, un estigma que, ben mirat i en el fons, no ha canviat tant en cent anys. Yerma vol tenir un fill, però el marit sembla que no en vol saber res —¿esterilitat, poca vocació de pare, alter ego de l'autor?—, i es reclou en la feina de la pastura i la muntanya... [+ informació]

Amb el cor estret com un puny

Qui avisa no és traïdor: la vellesa sempre arriba, ni que els que la consumiran no en siguin, de joves, per sort, gaire conscients. Aquesta nova proposta del col·lectiu de creadors multidisciplinars “Cultura i Conflicte” dóna visibilitat a la cara oculta de la vellesa, la que passa els dies en una residència de gent gran. Una “maison de repos” en diuen els francesos, que queda més fi, o un “geriàtric”, en diuen a vegades per aquí, que espanta només de sentir-ne paladejar els fonemes. La residència de ficció de l'obra «Moriu-vos» és una residència especial, però no tan allunyada de la realitat. No té res a veure amb aquella altra residència de «Forever Young» on els residents, gent de les arts, hi esgoten les seves últimes possibilitats en un cau d'humor. O en aquella altra del dramaturg Oriol Tarrasón, «Un dia qualsevol», que per cert ja va comptar amb l'actriu Imma Colomer, com ara, i que era un cant a la vida, ni que fos al final de la vida... [+ informació]

Els set recitals enregistrats la temporada passada al Teatre Lliure d'«A la recerca del temps perdut» de Marcel Proust estan disponibles en àudio a la xarxa fins al 30 de novembre coincidint amb el centenari de la mort de l'autor

Coincidint amb el centenari de la mort de l'escriptor francès Marcel Proust, el Teatre Lliure ha recuperat els set recitals que va presentar la temporada passada sobre la seva novel·la més emblemàtica, «A la recerca del temps perdut», ara en format àudio. Les set sessions es poden escoltar de manera gratuïta al web del Teatre Lliure fins al 30 de novembre. La proposta està formada per set sessions, una per cadascun dels set volums que formen l’obra: «Pel cantó d'en Swann», «A l’ombra de les noies en flor», «El cantó de Guermantes», «Sodoma i Gomorra», «La presonera», «Albertine desapareguda» i «El temps retrobat». La traducció i tria dels textos és de Josep Maria Pintó, la direcció de Jordi Bosch i la interpretació de Claudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau, amb Jordi Prim al violí i Daniel Vidal al piano. Marcel Proust va escriure «A la recerca del temps perdut» entre 1908 i 1922. L’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle XX i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps, l’espai i el jo a partir del que ell mateix va anomenar “memòria involuntària”... [+ informació]

De la glòria somiada a la ràbia continguda

El coreògraf Roberto G. Alonso converteix l'escenari en una volta de pont imaginari que supleix la volta del pont real de la Fira de Tàrrega on va estrenar aquest espectacle que, malgrat que sigui un recurs tòpic, cal definir d'«inclassificable» perquè barreja sense fronteres el teatre, la coreografia, el cabaret, el gest, el travestisme i la música amb la llicència i el permís del playback. ¿Tornem al gènere parateatral? De fons, com a miratge, el dramaturg Tennessee Williams —el que mai li va escriure potser perquè no la coneixia— i els seus mites femenins. A escena, una dona-diva vinguda a menys, gelosa de mantenir la dignitat, enganyada pel seu últim amor i víctima del desnonament i deixada sota el pont... [+ informació]

Els ous de TV3

La nova temporada de TV3 ens ha acostumat a tot. Una de les bestieses més inacceptables és l'esclafament d'ous cada divendres, abans del Telenotícies Vespre, dins del programa, pretesament d'humor, «Tots són problemes». Sort que, tal com fa la resta de la setmana l'«Està passant», els divendres no connecten amb Toni Cruanyes perquè no seria gens estrany que qualsevol vespre també li caigués un ou ros al cap amb closca i rovell inclòs. L'última ensarronada de TV3 ha estat l'espot encobert de La Marató després de fer creure a l'audiència —i s'ha d'admetre que també als mitjans de comunicació més rigorosos— que la parella d'intèrprets formada per l'actor Julio Manrique i l'actriu Cristina Genebat —parella també a la vida real— estrenaven una minisèrie de sis capítols de vint minuts cadascun amb públic en directe. ¿Saben allò que s'atrapa abans un mentider que un coix? Doncs, alguna cosa hi havia d'això quan, durant dies, han anat repetint sense immutar-se que la minisèrie era una proposta innovadora i que mai s'havia fet res així a TV3 amb públic al plató. Una lleugera sospita s'havia obert sobre per què TV3 passava olímpicament de la seva història i oblidava que la popular sèrie «Plats Bruts», l'any 1999, ja s'havia rodat amb públic. L'ensarronada de TV3 no ha arribat a nivells de «La guerra del mons», d'Orson Welles, però deunidó... [+ informació]

Després de la pionera «Plats bruts» la cadena TV3 torna a una sèrie rodada amb públic al plató en una combinació de teatre i televisió que protagonitzen Julio Manrique i Cristina Genebat

¿Teatre o televisió? Els intèrprets Julio Manrique i Cristina Genebat protagonitzen a TV3 la sèrie d'episodis de 20 minuts «Quan el cor s'atura». Un plató amb públic viurà en directe els conflictes de la parella de ficció en un procés de separació a la maduresa. El 1999 la sèrie «Plats bruts» ja es va rodar també amb públic al plató. Julio Manrique i Cristina Genebat es posen en la pell d'un matrimoni en procés de separació. L'acció d'aquesta nova sèrie, «Quan el cor s'atura», passa en diferents escenaris, però té lloc principalment al menjador de casa de la Montse i el Sergi, que després de mitja vida junts es plantegen seguir la seva vida per separat per decisió d'ella. Tots dos tenen una bona posició professional i una filla que ja no viu amb ells. La sèrie té un format curt, de 20 minuts de durada cada episodi, i reflexiona en clau de comèdia sobre com posar fi al matrimoni de la parella... [+ informació]

La IX Viquimarató de la llengua catalana es dedica aquest any a les pel·lícules i sèries en català durant una setmana de participació col·lectiva de voluntaris dels Països Catalans

Durant la setmana del 18 al 25 de novembre, té lloc la IX Viquimarató de la llengua catalana, que aquest any es dedica a les pel·lícules i sèries en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i Amical Wikimedia, juntament amb els governs de tots els territoris de parla catalana. La Viquillengua d’enguany es dirigeix a tots els usuaris que vulguin editar les entrades de la Viquipèdia sobre pel·lícules i sèries en català per ampliar-ne els continguts, a partir d’una llista que en proposa les entrades per revisar. Alhora, també se suggereix la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents a altres llengües. Simultàniament, també es convoquen activitats presencials per fomentar la participació. Les entitats que hi col·laboren (cineclubs, instituts, associacions, etc.) organitzen un viquitaller presencial o es coordinen per completar una determinada àrea de coneixement. Aquest esdeveniment compta amb la col·laboració dels set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, Aragó, les Illes Balears i el País Valencià... [+ informació]

L'IBBYcat homenatja 40 professionals del sector del llibre per a infants i joves en col·laboració amb el programa Sèniors Literaris de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

L'IBBYcat homenatja 40 professionals del sector del llibre per a infants i joves en col·laboració amb el programa Sèniors Literaris de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Amb un acte al Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM), de Barcelona, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, conegut actualment com a IBBYcat, per la seva relació com a membre del l'IBBY Internacional, i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva fundació, homenatja 40 professionals del sector del llibre, amb els quals inicia una Llista d'Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana. Amb aquesta iniciativa, l’IBBYcat vol contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana; reconèixer i projectar professionals de les diferents baules amb una trajectòria i una aportació pròpia, distintiva i rellevant en la història de la LIJ catalana; normalitzar, prestigiar i donar a conèixer la important aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil; contribuir a la supervivència d’una LIJ en llengua catalana, amb identitat pròpia i compromís amb els infants i joves, la cultura, l’educació, la llengua i el país; i facilitar referents culturals sòlids i compartits amb els infants i joves que contribueixin a la creació d’una identitat cultural sòlida i de lectors en català i de literatura catalana. La llista d'honor de la literatura infantil i catalana s'ha elaborat a partir de diversos perfils professionals, tot i que l’autoria hi té una presència majoritària, vetllant també per la paritat, des del punt de vista del gènere i la diversitat territorial dels Països Catalans... [+ informació]

Tocar mare ni que no es jugui a fet i amagar

Encara cueja l'última estrena aquí de la dramaturga Marta Barceló (Palma, 1973) amb l'obra «Zona inundable» (TNC) quan ja torna a intrigar els espectadors amb «Tocar mare», ara a la Sala Beckett, fins a tal punt que la trama de fons no permet que se'n pugui desvelar ni mica del moll de l'os que, conjuntament amb la vena també intrigant del director Jordi Casanovas, fan que rellueixin tots els vessants d'aquesta mare i aquesta filla que l'autora posa davant del mirall perquè, a píndoles, vagin representant i deixant anar tots els papers de tantes tipologies de mares i de tantes tipologies de filles. Mares que volen ser mares, mares que no poden ser mares, mares que no volen ser mares, filles que volen tenir mares, filles que volen ser mares, filles que no són filles biològiques, filles que són filles adoptades, mares que adopten filles i mares que fan de mares biològiques d'altres filles i altres mares... i així podríem continuar fent tantes combinacions com volguéssim fins a l'infinit... [+ informació]

Guanyar-se la gralla amb la suor del cos

Més que un concurs de talents dolents, que és el que promet el títol, aquest nou espectacle de José y sus Hermanas és una suggerent performance teatral inclassificable de bon talent. La companyia ha aparcat per a una millor ocasió les projeccions de vídeo que va experimentar a «Explore el jardín de los Cárpatos» i ha posat tota la carn a la graella, mai més ben dit, ni que la carn, en una de les accions del muntatge més sonades sigui uns espectaculars músculs i unes espectaculars pitreres de silicona que transformen tota la troupe en cinc exemplars humanoides de culturisme. Aquest és el quart espectacle de la companyia que va arrencar amb èxit fa cinc anys i es va donar a conèixer a l'escenari del Tantarantana... [+ informació]

El Titànic de Peeping Tom

Els creadors i directors d'aquest espectacle tripartit, de la companyia belga Peeping Tom fundada per ells dos, l'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, diuen que fan dansa o dansa-teatre o teatre-dansa, però en realitat diria que el seu cuquet amagat i no confessat obertament és que volen fer cinema revestit de teatre i, si es vol, de dansa. Un cinema de culte, esclar. D'aquell que encaterina els cinèfils més empedreïts. Cinema sense paraules. Buscant l'origen del fotograma a fotograma. La diferència, esclar, és que en aquell cinema iniciàtic hi havia, almenys, un pianista i un sobretitulat que situava els espectadors acció per acció, per compensar el llast d'aquell romàntic mut en blanc i negre. Aquí, no. Aquí cal entrar en el joc narratiu i caminar de bracet amb els Peeping Tom per seguir el fil interpretatiu i anar confegint una història tràgica... [+ informació] 

El certamen Terra i Cultura XV Premi Miquel Martí i Pol fa públics els finalistes dels poemes musicats en llengua catalana

El Certamen Terra i Cultura XV Premi Miquel Martí i Pol ha fet públics els finalistes d'aquesta edició. Es tracta d'Anna Andreu, Carles Dénia, Cris Juanico, Dani López i Arnau Obiols, cinc finalistes d'entre els quals sortirà el guanyador del Certamen Terra i Cultura impulsat pel cantautor Lluís LLach i el Celler Vall-Llach que durant quinze anys ha reconegut els que s'han considerat els millors poemes musicats en llengua catalana. El premi Terra i Cultura és dotat amb 5.000 euros i una escultura de Josep Bofill, es farà públic el 15 de novembre a la seu de la SGAE a Barcelona. Els més musicats són els poetes Josep Carner, Maria Antònia Salvà i Miquel Marti i Pol d’un total de 440 cançons inèdites gravades i publicades en l'últim any... [+ informació]

Una por que fa basarda

La història del Joan sense Por parteix de la tradició contista europea recollida en el seu dia pels Germans Grimm. En català, el va introduir el folklorista Joan Amades i, des d'aleshores, les versions han estat i són múltiples i diverses i, a cada generació, adaptades a l'evolució de la societat que, per molts anys que passin i per molts invents de progrés que es visquin, continua tenint interioritzat inevitablement el sentiment de la por. El nou espectacle musical de La Roda Produccions, «En Joan sense Por i la casa encantada», juga amb aquesta certesa de la por que té l'ésser humà i, sobretot, en la por de tantes menes que és un dels sentiments que més aviat descobreixen els nouvinguts al món... [+ informació]

L'actor i director Josep Maria Pou rep el premi Atlàntida 2022 de la Nit de l'Edició per la seva labor de trductor i l'estima cap als llibres

El Gremi d’Editors de Catalunya celebrarà la Nit de l’Edició el 21 de novembre al Teatre Romea on es lliurarà el Premi Atlàntida 2022, el Memorial Fernando Lara a una jove iniciativa empresarial del món del llibre i el premi de Traducció Ángel Crespo. El Premi Atlàntida ha estat concedit a Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) en reconeixement als més de cinquanta anys de trajectòria teatral com actor i director, la seva tasca com a traductor i adaptador de diverses obres del teatre anglès i americà més recent i la seva relació i estimació pel món del llibre, amb nombroses adaptacions teatrals i els seus articles i col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació. El 28è Memorial Fernando Lara per una jove iniciativa empresarial del món del llibre i que atorga la Cambra del Llibre de Catalunya recau aquest any en l’Editorial Flamboyant per la seva línia de llibres per a infants i joves il·lustrats. Dins la Nit de l'Edició també es llurarà... [+ informació]

Un món millor no sempre és un món feliç

Al cor d'Europa, diuen les protagonistes d'aquest espectacle —només hi ha un noi entre sis noies—, la terra “és plana i el cel és blanc”. Que ve a ser el mateix del que ja deia Salvador Espriu en el seu Assaig de càntic en el temple quan afirmava amb exclamació poètica que li agradria allunyar-se d'aquí “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. Per a les joves i el jove del grup de l'espectacle «Intempèrie», el nord enllà és més pragmàtic i menys poètic. Potser fins i tot més materialista. Per a tots set, el cor d'Europa avui és “on es prenen les grans decisions” i on, si tens una bona idea, nomes una, “ho pots dinamitar tot”... [+ informació]

La biennal de teatre visual i de figures de Catalunya preveu una nova edició amb una vintena de propostes amb la seu principal al Mercat de les Flors

Aquesta nova edició del Festival IF Barcelona té com a lema "Cos, objecte i moviment" i s'estructura al voltant d’una programació amb seu principal al Mercat de les Flors, que s'estrena com a nova i important incorporació als espais del certamen que arriba a la cinquena biennal amb 13 peces escèniques i 4 tallers, 11 dels quals són activitats gratuïtes. «Gota a gota», d'El Canto de la Cabra, és una de les obres programades en clau escènica que consisteix en una gran instal·lació de més de dos mil fils suspesos del sostre. El fil conductor d'aquesta edició, que té lloc fins al 30 de novembre, es basa en els conceptes de la fragilitat, l'evanescència, la vulnerabilitat i la maduresa... [+ informació]

L'editor Alejo Cuervo rep el Premi d'Honor del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona per la seva contribució al gènere des del sector editorial i llibreter

Alejo Cuervo (Barcelona, 1959) és un editor que, primer des de l'editorial Martínez Roca i després des del segell Gigamesh, ha portat algunes de les millors històries de gènere fantàstic dels últims cinquanta anys. I, amb elles, jocs, còmics i un remarcable marxandatge que fins aquell moment era impossible de trobar aquí. Principalment, però, el sector li deu haver estat l’artífex de la llibreria Gigamesh, que als anys noranta va esdevenir un far en la foscor i va aconseguir aplegar al seu entorn un “triangle friki” de botigues relacionades amb el gènere [més informació a Cornabou]. El Festival 42 també ha premiat Pol Castellanos per la novel·la juvenil «L'assasina de Venècia», que ja havia obtingut el Premi Ramon Muntaner. Altres premiats de novel·la o traducció han estat Elena Bartomeu, Jesús Cañadas, Ferran Ràfols, Christian Rodríguez, Eduard Sepúlveda o Layla Martínez i Pol Guasch, aquests dos últims com a autors revelació... [+ informació]

La BBC ha commemorat el centenari amb la incertesa del seu futur a causa del nou consum audiovisual a través de les plataformes i els dubtes sobre el seu singular finançament públic

Un dels emblemes del periodisme del Regne Unit ha commemorat el seu centenari. La BBC continua mantenint un dels seus propòsits: atendre els interessos dels seus seguidors i mantenir una informació rigorosa, independent i que alterni la formació amb l'entreteniment. La BBC londinenca va néixer paradoxalment per la iniciativa d'un italià, Guglielmo Marconi, juntament amb un grup de pioners de les telecomunicacions. Van començar en un reduït apartament de Londres i no van trigar a evolucionar fins al holding productor actual. La BBC va néixer com a emissora de ràdio i va contribuir a promoure una identitat comuna entre les quatre nacions històriques del Regne Unit: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. La BBC es va crear el 18 d’octubre del 1922 però no va ser fins al 14 de novembre d'aquell any quan es va emetre el primer programa: un informatiu... [+ informació]

De quan l'eutanàsia encara era delicte

El doctor Marcos Hourmann, fa quinze anys treballava de responsable d'urgències a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre —en aquell moment hospital adscrit al grup Sagessa en conveni amb l'Hospital Sant Joan de Reus— i va optar, d'acord amb la filla d'una pacient de 82 anys en fase terminal, de practicar-li l'eutanàsia. El doctor ho va signar en l'historial clínic. Un error perquè va perdre la feina. Es va veure amenaçat amb 10 anys de presó. Es va establir a Anglaterra, fins que la premsa groga anglesa (The Sun) el va descobrir i el va tornar a ensorrar. Un acord previ al judici, per la seva confessió dels fets, el 2009, es va tancar amb un any simbòlic de presó i el dret a no ser inhabilitat com a metge... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2022 amb 25.357.311 visitants que han fet 55.553.888 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.357.311 visitants i 55.553.888 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.397,2 visites de pàgines (7,91 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.879 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Centre d’Art Tecla Sala treballen en una exposició retrospectiva sobre Ferran Garcia Sevilla i en la incorporació de les seves obres a la col·lecció del MNAC

L'artista Ferran Garcia Sevilla ha fet donació al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) d’un important conjunt d’obres del seu període conceptual, que es mostraran en dues de les sales de la seu de Montjuïc. A la vegada, el Centre d’Art Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat presentarà l'exposició retrospectiva «Cosmos-Caos» organitzada amb la col·laboració del MNAC. El conjunt d’obres donades és de gran importància històrica, no només pel que fa a la trajectòria de Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) sinó també en el marc de la història de l'art català contemporani, i suposa una aportació fonamental per a la constitució de la col·lecció nacional d'art de postguerra i segona avantguarda en la qual continua treballant el Museu. Fa molts anys que no es realitza cap gran exposició de l’artista... [+ informació]