El Museu Picasso amb més d'1 milió de visitants se situa al capdavant de tots els museus i centres d'exposicions de l'Ajuntament de Barcelona que han rebut en conjunt 4,4 milions de visitants

Les visites als espais expositius municipals han augmentat l’any 2023, arribant a xifres prepandèmiques. A l’espera de dades definitives, les dades indiquen que 4.400.000 persones han visitat els museus i centres d’exposicions municipals gestionats per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i els museus amb aportació municipal amb col·leccions municipals. Aquesta xifra suma gairebé 1 milió més de visitants respecte l’any 2022, amb 3,6 milions, i s’apropa molt a les dades recollides abans de la pandèmia, amb uns 4,8 milions de visitants al 2019, doblant de llarg la xifra de 2021, d’uns 2 milions de visitants. Per espais, segons les dades del centre d'estadístiques municipal... [+ informació]

El Museu Martorell del Parc de la Ciutadella es converteix en el Centre Martorell Exposicions després d'una rehabilitació i d'haver estat tancat tretze anys

L’edifici es reobre després de dos anys d’obres i una rehabilitació integral tant de l’interior, com de la façana i de l’accessibilitat. La reforma ha permès recuperar el museu públic més antic de Barcelona, i l’embrió del Museu de Ciències Naturals, del qual ara n’és una de les subseus. A partir d'ara, el Centre Martorell Exposicions programarà exposicions científiques relacionades amb la crisi climàtica i la biodiversitat. La reinaguració compta amb dues exposicions temporals. La primera és «Wow. Animals de museu: ciència, tècnica i art», que recorda l’afició dels naturalistes pel dibuix i la feina dels taxidermistes. Aquí s’hi podran veure sis escenes naturalitzades d’animals mediterranis i africans, com un grup de 15 cabres salvatges saltant en estampida, dues zebres en lluita o una lleona caçant nyus. La segona exposició és «Natura o Cultura? Una visió des del museu de ciències naturals»... [+ informació]

El professorat d'una escola francesa prop de París es declara en vaga després que una mestra fos acusada de racista i islamòfoba per ensenyar el quadre «Diana i Acteó» de Giuseppe Cesari on es veuen cinc muses nues

Els fets van passar quan la mestra va ensenyar a classe la reproducció d'aquest quadre, una pintura de l'època renaixentista en què apareixen cinc muses despullades amb el pit al descobert. En aquell moment, diversos estudiants de sisè de primària, d'11 i 12 anys, es van sentir incòmodes. Segons el sindicat d'ensenyament Snes-FSU, els estudiants van mirar cap a una altra banda, es van sentir ofesos, van dir que estaven commocionats. A partir de llavors van començar a circular una sèrie de rumors que atribuïen comentaris racistes i islamòfobs a la mestra, fins al punt que diversos pares es van presentar a l'escola per demanar explicacions. El professorat de l'escola considera que les acusacions són falses i, de fet, la mestra ha presentat una denúncia per difamació arran del tractament que va fer del quadre «Diana i Acteó» de Giuseppe Cesari. El professorat assegura que aquests rumors poden suposar un risc per a la seva integritat, tal com va passar el 2020 amb l'assassinat del professor Samuel Paty... [+ informació]

La plataforma «3Cat» obrirà un canal d'Intel·ligència Artificial que utilitzarà com a proveïdor de contiguts el coneixement de base dels seus presentadors, guionistes i programadors

És evident que l'any 2023 ha estat l'any de l'eclosió més espectacular —sense comptar que els primers indicis daten de mitjan segle XX— de l'anomenada Intel·ligència Artificial (IA) que és una branca de la informàtica que desenvolupa algoritmes mitjançant una màquina computadora que li permet prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Fa quatre anys, la Comissió Mundial d’Ètica del Coneixement Científic i la Tecnologia (COMEST) de la UNESCO descrivia la IA com un camp que implica màquines capaces d’imitar determinades funcionalitats de la intel·ligència humana, incloses característiques com la percepció, l’aprenentatge, el raonament, la resolució de problemes, la interacció lingüística i fins i tot la producció de treballs creatius. Els resultats s'han vist i es veuen cada dia amb imitacions de presentadors, veus conegudes, continguts enciclopèdics o imatges photoshopades sense cap control humà. Davant d'això, la nova plataforma «3Cat» (que agrupa els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), obrirà pròximament un canal d'Intel·ligència Artificial que utilitzarà com a proveïdor de contiguts el coneixement de base dels seus presentadors, guionistes i programadors. La notícia ha causat sorpresa i estupor entre la plantilla dels mitjans del «3Cat» que temen que es poden veure vulnerats els seus drets. Tot i així, alguns també hi veuen avantatges, com per exemple, evitar tenir suplents o substituts quan causen baixa o quan gaudeixen de dies de repòs o vacances. Els resultats de prova del nou canal d'Intel·ligència Artificial del «3Cat» es començaran a veure a partir de la primavera, que és quan la plantilla fa canvis de programació i comença a executar el calendari de baixes o dies de vacances per hores extres treballades. Tothom frisa per veure i escoltar aviat l'algoritme de Toni Cruanyes, Helena Garcia Melero, Xavier Coral, Ramon Pellicer o Ricard Ustrell, entre molts altres noms als quals afecta la nova iniciativa de la cadena catalana... [+ informació]

A bodes em convides!

Es reposa l'espectacle «Un segundo bajo la arena» del Col·lectiu Desasogiego a El Maldà amb Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro i Gaspar Corts (músic). Crítica de l'estrena: El Maldà no és el Mas Colom de Tàrrega, on el setembre del 2022, dins de la Fira de Tàrrega, es va estrenar «Un segundo bajo la arena», distingit amb el Premi Moritz de Carrer i el premi Nova Veu de la Crítica, però la imaginació fa miracles. Tot i que el Col·lectiu Desasosiego té plantejat el seu espectacle per representar-lo en un espai a l'aire lliure, el risc d'encapsular-lo en una sala petita també ha donat bon resultat. El cel estelat d'estiu ha estat substituït per un ramell de bombetes d'envelat, canviants d'intensitat atenent a les pujades i baixades de la tensió de la trama... [+ informació]

Com el Vallès no hi ha res!

La plataforma digital 3Cat recupera la comèdia «Adossats» de Ramon Madaula que es va estrenar al Teatre Romea el desembre del 2017 amb Jordi Bosch, Guillem Balart, Carles Canut, el mateix Ramon Madaula, Rosa Renom i Marieta Sánchez. Crítica de l'estrena: Com el Vallès no hi ha res! Ja ho va dir Pere Quart: «En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res.» El que no sabia Pere Quart és que, al cap dels anys, el Vallès de la seva corranda d'exili, com tantes altres comarques catalanes, es convertiria en un farcit d'urbanitzacions i de cases adossades, separades les unes de les altres per una tanca de bruc, amb algunes heures i amb veïns a vegades no volguts, un «pepero» que fa escàndol quan talla la gespa i fa anar el motocultor, o una veïna que té una dotzena de gats al jardí... [+ informació]

El manuscrit dels 61 volums del «Calaix de sastre» del baró de Maldà que reflecteix la Barcelona de finals del segle XVIII i principi del segle XIX entra a la Biblioteca de Catalunya que els ha adquirit al seu hereu Alfonso de Vilallonga

La Biblioteca de Catalunya ha comprat els 61 volums originals del «Calaix de sastre» de Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, que recorre mig segle de la història barcelonina —va ser escrit entre 1769 i 1819— i que fins ara només s'ha pogut llegir parcialment. L'obra era propietat de l'actual hereu del baró, el músic i compositor Alfonso de Vilallonga. Abans d'aquesta adquisició, la Biblioteca de Catalunya ja tenia vuit toms corresponents a cinc obres o sèries del «Calaix de sastre»: quatre toms corresponents a assentaments dietarístics relacionats amb les guerres, un tom d'una versió en castellà del període 1770-1782, un altre referent al període 1779-1783, un setè dedicat a Viles i ciutats de Catalunya, i un últim dedicat a viatges o excursions i festes majors. A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi ha cinc manuscrits més del baró de Maldà... [+ informació]

Escapada amb pell de banana

Hi ha un avantatge. Els espectadors ja saben què van a veure. Com si participessin de debò en un “escape room”, però des de la butaca, que és menys arriscat. El títol no enganya. Hi diu 2 i al final de la trama, amenaça amb un 3. Tothom queda avisat. D'aquests fenòmens se'n diu “normalitat teatral”. És a dir: hi ha espectacles pensats per a un públic que, sense ser-ne estrictament fan, n'és seguidor. I hi ha companyies, intèrprets o directors i directores que, com si fossin un compte d'Instagram, de Facebook, Tik Tok, Threads o Twitter, en tenen molts, de seguidors. I d'això també se'n diu “normalitat teatral”. Una “normalitat” que hauria de ser “normal” i no sorprendre ningú si l'ecosistema cultural en el qual es mou ho fos, de “normal”. Però com que vivim en l'ecosistema cultural que vivim i som part de l'ecosistema cultural del qual som part, la proesa dels autors i emprenedors Joel Joel i Hèctor Claramunt encara té més mèrit perquè tots dos sols fan de l'excepció la cobejada “normalitat teatral”... [+ informació]

Una Yerma orgànica que remou els sentits

Es reposa l'obra «Yerma», de Federico García Lorca, l'última direcció de Juan Carlos Martel com a director artístic del Teatre Lliure abans de passar el relleu a Julio Manrique. Crítica de l'estrena: Aviat farà 90 anys de la primera estrena del poema tràgic «Yerma» de Federico García Lorca. Era el desembre del 1934, en plena eufòria del període republicà i un any i mig abans que el feixisme acabés amb la vida del poeta. «Yerma» forma part de l'anomenada “trilogia lorquiana” amb «La casa de Bernarda Alba» i «Bodas de sangre», i és, per la proximitat amb la seva mort tràgica, una mena de testament de l'autor avançat en el temps. ¿Drama rural? Sí, en el seu origen, esclar. Però plenament universal i encara intemporal i sense etiquetes en el seu contingut... [+ informació]

La cordada de “la frase maleïda”

Es reposa l'obra «FitzRoy» de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel, amb la incorporació de l'actriu Mima Riera que substitueix Natalia Sánchez. Crítica de l'estrena: No sé per què l'autor Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no ha titulat aquesta nova comèdia senzillament «La frase maleïda», joc ancestral de criatures i postadolescents de l'era del benestar frustrat amb la qual ocupa una considerable part del discurs de les quatre protagonistes, quatre escaladores d'upa. En comptes d'això, Galceran ha preferit traslladar l'imaginari a la Patagònia del sud amb el cim FitzRoy d'amulet, una massa de granit d'especials dificultats per als escaladors entre Xile i l'Argentina que fa més de 3.400 metres i de la qual l'escenografia de l'obra en reprodueix la part baixa, a tocar del cim, arran dels 3.000 metres, dins un marc que aparenta la projecció d'un fals documental o una reproducció de la gesta en 3D. Que el FitzRoy patagònic no l'hagi aconseguit mai una cordada femenina és el que dóna “corda” a Jordi Galceran per situar les seves quatre heroïnes en la frontera de superar allò que cap altra dona havia superat fins aleshores. Una lectura tan subtil que pot ser que se'ls escapi als espectadors tenint en compte que estan immersos, progressivament, en una comèdia on no falta el riure a cor què vols... [+ informació]

Més de 1.200 objectes personals de les víctimes exhumades en 15 fosses comunes de la Guerra Civil s'incorporaran en un cens digital de consulta pública a partir de l'any vinent

La Generalitat de Catalunya crearà un cens digital amb els objectes trobats a les fosses comunes de la Guerra Civil que hi ha a Catalunya. Aquest any s'han fet excavacions en 15 fosses que han permès exhumar 124 cossos i identificar-ne set, que ja s'han entregat a les famílies. També s'han recuperat 1.200 objectes personals i mèdics relacionats amb les víctimes que hi havia enterrades. Són objectes que aporten informació sobre les circumstàncies de la mort de la persona exhumada i la seva vida quotidiana, i que a més són valuosos i útils per avançar en el coneixement científic. Aquest banc digital d'objectes recuperats de les fosses comunes, que es posarà en marxa l'any vinent, estarà a l'abast de la ciutadania perquè pugui consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes, que tenen un incalculable valor històric... [+ informació]

Qui PISA passa, SALUT empeny!

Hi ha dos pilars bàsics de l'estat del benestar i de la lluita contra la desigualtat social: l'EDUCACIÓ i la SALUT. Precisament l'any 2023 s'ha acabat amb aquests dos pilars esquerdats i tocats per la tramuntana, no la que ve a ventades sinó la que de cop i volta rep els embats de tota mena d'opinadors o no opinadors, la gran majoria dels quals no han trepitjat mai una escola ni s'han posat mai una bata blanca. Aquest pim, pam pum ha posat sobre la taula una dinàmica que ja comença a ser habitual en l'airada social. Desqualificar els professionals, en aquest cas, desqualificar el professorat que hi posa les banyes i desqualificar la professió sanitària, que hi posa més que les banyes, és un risc per l'equilibri d'autoestima de qualsevol societat o qualsevol país que es vulgui autoestimar i fer valdre davant els altres. Arran de la crisi de l'informe PISA i de la Marató sobre la salut sexual i reproductiva s'han llegit i escoltat declaracions, per exemple, que en comptes d'analitzar què hi ha de real o no en l'informe PISA, s'han dedicat a esbandir les seves files i fòbies contra l'escola dels seus fills, els mestres o les mestresses dels seus fills o els mètodes d'ensenyament de les aules dels seus fills... [+ informació]

El fris de Josep Maria Subirachs que va presidir amb la paraula «Barcelona» l‘entrada a l’estació de Sants durant un quart de segle llarg tornarà a aquest equipament després que es diposités al Museu del Ferrocarril de Vilanova per les obres del TGV

Tant l'Associació de Veïns del barri de Sants com l’Espai Subirachs, presidit per la historiadora de l’art i filla de l’artista, Judit Subirachs, fa anys que en demanaven el retorn. Ara ho han confirmar RCR Arquitectes a Betevé. RCR és l'equip d'arquitectura responsable de tota la remodelació de l’estació de Sants. L’obra d’art de Josep Maria Subirachs tornarà al seu lloc, però no en aquesta primera fase de treballs inicials i després caldrà decidir també on es resitua. Quan el fris es va haver de retirar, va ser el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú el que va oferir les seves instal·lacions perquè hi quedés exposat durant el temps que havia de ser fora de Sants. Han passat disset anys des que es va retiar el 2006 i, com a mínim, ha pogut ser recordat pels visitants del museu... [+ informació]

Per amor a l'art

Han passat quinze anys des que Julio Manrique portés aquesta obra de Neil LaBute al Teatre Lliure —amb una imponent escultura blanca a l'entrada de l'Espai Lliure—, i l'actual versió que ha traduït i dirigit Marc Rosich. Però, pel que hi exposa el dramaturg nord-americà Neil LaBute (Detroit, Michigan, EUA, 1963) sembla que el temps no hagi passat. Neil LaBute l'havia estrenada el 2001 i, dos anys després, ell mateix en va fer el guió i la direcció de la versió cinematogràfica que aquí es va dir «Per amor a l'art». A la Sala Versus Glòries no hi ha la imponent escultura blanca que hi havia al Teatre Lliure. Però sí que tot l'utillatge escènic és blanc. Amb la intenció de crear un espai minimalista on l'invisible art exposat, més que veure'l, s'ha d'imaginar... [+ informació]

Francesc Torres instal·la a El Born «La maldat benvinguda», una obra amb què l’artista reflexiona sobre la crueltat de la guerra

L’obra és una proposta ideada específicament per a El Born amb què l’artista reflexiona sobre la guerra a través del llenguatge simbòlic de l’art. La peça escenifica les tensions pròpies dels conflictes bèl·lics i vol interpel·lar el visitant i forçar-lo a raonar sobre la prevalença històrica de la guerra. «La maldat benvinguda», que està instal·lada en el vestíbul principal d’El Born, sorprèn el visitant de seguida que accedeix al centre patrimonial. A primer cop d’ull, es veu una ambulància militar de la segona meitat del segle XX aparcada contra un mur de formigó. Cal atansar-se molt per veure que, entre tots dos elements, hi ha un ou que se sosté per la pressió exercida entre el vehicle i la paret. En la seva fragilitat, l’ou esdevé el centre de la instal·lació. Tant si l’ambulància avança com si recula, l’ou es trencarà. L’ambigüitat i el doble sentit són radicals. N’és un exemple la fotografia... [+ informació]

Els fantasmes de Picasso

La fanfara dels Rhum treu a ventilar els fantasmes de Picasso. I la troupe dels Rhum&Cia fan el salt des del clown pur a la dramatúrgia clàssica textual, però sense prescindir mai del joc de la pista amb els instruments musicals de rigor, el nas vermell quan convé i les patacades imprescindibles, aquesta vegada patacades de caire tràgic, però tot al voltant de la vida i miracles del pintor malagueny que, en aquest muntatge, tant festiu com revisionista i crític del personatge, interpreta l'actor Jordi Martínez, sortit d'un bagul que vol ser un sarcòfag perquè, en el fons, la cosa va de treure la pols al vell geni del cinquantenari i a les velles glòries que l'envolten com l'escriptor i cronista de circ Ramón Gómez de la Serna o les diverses dones de la vida de Picasso: Jacqueline (Roque), Marie-Thérèse (Walter), Dora (Maar), Françoise (Gilot)... i Tal i Tal Altra, o el pintor Juan Gris o el poeta Guillaume Apollinaire [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I sempre, això sí, a l'ombra de Montmartre i per damunt del París mític de la revolta de les lletres i les arts. L'espectacle és un seguit de retaules que van i vénen per les imatges icòniques que es poden tenir a la memòria del pintor: l'arlequí, els acròbates de circ, la colombina, el laberint del minotaure... [+ informació]

La roba bruta es neteja a casa

Es reposa al Teatre Gaudí Barcelona la comèdia «E joc de la veritat» de Miquel Murga. Crítica de l'estrena: El director, radiofonista i dramaturg Miquel Murga ja fa temps que ha enfilat la vena de la comèdia de parelles. Els embolics són un estímul creatiu i, en aquest cas, l'autor no amaga que es repenja en l'estil dramàtic del dramaturg francès Florian Zeller, autor d'«El pare», que aquí s'ha vist en dues versions, la protagonitzada per Héctor Alterio i la protagonitzada recentment per Josep Maria Pou, les dues al Teatre Romea. Miquel Murga s'hi basa per la força que Florian Zeller dóna a la paraula, que la fa substituta de les tradicionals portes i finestres de la comèdia de bulevard, un registre que sí que va fer popular en canvi un altre autor de referència del gènere francès, el suís Marc Camoletti, amb peces com «Boeing Boeing» o «No et vesteixis per sopar», que són també conegudes aquí... [+ informació]

El musical «L'alegria que passa» tanca la gira i la temporada al Teatre Poliorama on es va estrenar amb Àngels Gonyalons de protagonista

Que entrin els clowns! Crítica teatral de l'estrena: La companyia Dagoll Dagom tanca mig segle amb un gran espectacle musical que fa honor al Modernisme que va intentar establir Santiago Rusiñol. I ho fa amb aquella “alegria”, la que “passa” i potser no tornarà, però que haurà deixat una enorme empremta al llarg dels cinquanta anys d'història, sempre amb el vaixell de «Mar i cel» a punt a les drassanes per embarcar-se ni que sigui per última vegada horitzó enllà. «L'alegria que passa» és un espectacle musical cent per cent que captiva des del primer moment fins a la nota final. El ritme no té aturador. La banda sonora marca tots els passos, els anar i venir i els girs de guió que el text i la dramatúrgia col·lectiva han fet a partir de la peça breu de Santiago Rusiñol... [+ informació]

Un estudi revela que més del 90% dels centres educatius d’ensenyaments obligatoris visiten un museu, una biblioteca, un teatre o un auditori al llarg del curs escolar

La interacció amb els equipaments culturals, prenent com a base d'estudi Barcelona, forma part de les activitats regulars dels centres d’ensenyaments obligatoris. Un estudi de l'Institut de Cultura de Barcelona revela que un 91,2% dels centres va visitar un museu, biblioteca, teatre o auditori al llarg del curs 2021-2022. En termes absoluts, 174.176 alumnes van visitar algun equipament cultural. Els resultats mostren que la interacció entre equipaments i centres educatius es distribueix de manera homogènia pel territori: en tots els districtes, alumnes de més del 85% dels centres van anar a algun equipament cultural durant el temps analitzat. De mitjana, al llarg del curs cada centre va realitzar 13 visites a 4,33 equipaments culturals per curs... [+ informació]

La Vilarasau es despentina

Sergi Belbel torna al Teatre Romea amb l'obra «Lali Symon» que protagonitzen Emma Vilarasau, Mont Plans i Júlia Bonjoch. És una de les reposicions de final d'any. Crítica de l'estrena: Si algú havia d'aconseguir que la veterana actriu Emma Vilarasau, la Vilarasau, vaja, es presentés als espectadors, els de sempre i els novells, amb un paper poc habitual en ella era, sens dubte, el dramaturg i director Sergi Belbel. La Vilarasau es despentina fent de Lali Symon, una monologuista mordaç i sense pèls a la llengua que té un espai fix en una televisió i que brilla amb els seus vestits de lluentons i una caracterització kitsch sota un neó lluminós que pregona el seu nom artístic i que presideix l'escenari del Teatre Romea. Però darrere del personatge de Lali Symon hi ha la Joana, filla de l'Aurora, amb una filla a la ratlla dels vint, Violeta. Tres dones, tres generacions: àvia, mare, néta... [+ informació]

Les representacions de la nova temporada de Pastorets de Catalunya ha començat a Ulldecona i s'escampa fins Nadal i Reis per una cinquantena de poblacions

Els Pastorets són una cita clau al calendari nadalenc d’arreu de Catalunya amb una forta tradició de component familiar. La representació dels Pastorets, genuïna de la cultura catalana, combina la música, la dansa, el teatre, la història i la cultura popular, convertint-la en una experiència única. La temporada de Pastorets 2023-2024 compta amb més de 250 funcions repartides per 52 municipis del territori català de la mà de 63 grups associats a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Es preveu que hi hagi entre 6.000 i 7.000 persones involucrades en les representacions i entre 60.000 i 65.000 espectadors, xifra que espera superar les 58.500 persones de públic de la temporada passada. Enguany la Coordinadora de Pastorets de Catalunya celebra la reincorporació dels Pastorets de Girona, que, després d'un any sense representacions, tornen amb una proposta renovada... [+ informació]

Un dibuix original d'una portada d'un còmic d'Astèrix se subhasta a Brussel·les amb l'oposició de la filla d'Albert Uderzo que ho considera un robatori

La casa de subhastes Millon, amb seu a Brussel·les, ha anunciat que mantindria la venda d'un dibuix original d'Albert Uderzo malgrat que la filla del dibuixant s'havia oposat a la subhasta perquè considera que les condicions en què el venedor va adquirir el dibuix són questionables. Uns dies abans, Sylvie Uderzo va presentar una denúncia per abús de confiança o robatori, posant en dubte que el particular que diu que ha tingut aquesta obra durant més de cinquanta anys l'obtingués realment durant la sobretaula d'un sopar amb el seu pare. El dibuix en qüestió data del 1963 i és l'original de la portada d'«Astèrix i Cleòpatra», un guaix de 32x17 cm que es calcula que té un valor d'entre 400.000 i 500.000 euros. Segons la filla d'Albert Uderzo, totes les obres que donava el seu pare estaven dedicades i aquesta no ho està. Els representants de la casa de subhastes Milton al·leguen... [+ informació]

Posar el dit de colom a l'ull

Es reposa l'obra «Amèrica» de Sergi Pompermayer, que dirigeix Julio Manrique a La Vllarroel, amb Joan Carreras, Mireia Aixalà, Tamara Ndong, Marc Bosch, Aida Llop i Carme Fortuny. L'any 1492, Cristòfor Colom i el finançament dels Reis Catòlics van posar la primera pedra de l'esclavisme en una terra que no coneixien fins aleshores. Quatre-cents anys després, la sagnia i l'espoli s'havien espremut al màxim i el tràfic d'esclaus des d'Àfrica passant també pel Mediterrani no va ser vist com un delicte fins a mitjan segle XIX. Però aleshores les butxaques dels que s'hi havien dedicat ja estaven prou folrades i la seva influència social coneguda com a llegat dels indianos ja s'havia estès per tota la costa catalana. El Modernisme de moltes poblacions marineres i el de Barcelona no serien el que van ser i el que són sense l'esclavisme... [+ informació]

L'exposició «Harry Potter: The Exhibiton» que es pot veure a la Marina del Port Vell de Barcelona fa un recorregut per la saga literària de J. K. Rowling, però sobretot per les pel·lícules que se n'han fet

Els visitants passen per diversos espais que recreen les escenes o els capítols més icònics, els personatges i les criatures fantàstiques amb la particularitat que cadascú pot descobrir els objectes que desitgi i el vestuari original de les pel·lícules mentra fa un viatge pels entorns màgics d'una manera immersiva i una tecnologia espectacular. A més, a mesura que els visitants exploren cada sala, es registren les seves interaccions mitjançant pulsacions per oferir-los experiències úniques vinculades al seu perfil de visitant. La mostra «Harry Potter: The Exhibition» es va inaugurar a Filadèlfia fa més d'un any i va tenir més d'un milió i mig de visitants. La mostra està creada i produïda per Imagine Exhibitons amb la col·laboració de Warner Bros, Discovery Global Themed Entertainment i EMC Presents... [+ informació]

El projecte «La càpsula del temps» congelarà durant vint-i-cinc anys a la Biblioteca de Catalunya textos inèdits encarregats pel PEN Català a diversos autors

L’abril del 2023 coincidint amb la cloenda dels actes per commemorar el centenari del PEN Català, l’entitat va fer un encàrrec a dos socis de generacions diferents: el poeta i traductor Antoni Clapés i l’escriptora Alba Dalmau. Fruit d’aquell encàrrec va néixer el projecte de «La càpsula del temps». Un projecte que comença el dimarts i acabarà el 2047, amb la celebració del 125è aniversari del PEN. Cada any, el PEN Català escollirà un autor o autora i li encarregarà un text inèdit que es dipositarà a la Biblioteca de Catalunya i al qual ningú tindrà accés fins a l'any 2047. A més d’aquest encàrrec, l’autor o autora escollits esdevindran durant aquell any portaveu literàri del PEN. Una mena d’ambaixador amb la missió de promoure i donar a conèixer els valors que defensa el PEN... [+ informació]

Els sis grans equipaments culturals públics de Barcelona incorporen l'accés gratuït per als acompanyants de les persones amb discapacitat

Els equipaments culturals que han acordat aquesta mesua són L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. A banda de la gratuïtat per a l'acompanyant, els sis equipaments ofereixen també descomptes entre el 25% i el 50% per a la persona amb discapacitat, sempre que la seva necessitat estigui acreditada a la targeta corresponent. Aquesta mesura ja es va presentar en l’acte anual del programa Apropa Cultura i serà plenament efectiva a partir de l’1 de gener del 2024. Els sis equipaments implicats ja participen d’Apropa Cultura oferint a preu simbòlic localitats dels espectacles de les seves programacions a les entitats socials i de la salut inscrites al programa per tal que persones en situació de vulnerabilitat puguin beneficiar-se de la cultura. Un estudi del 2019 realitzat per l’Institut Municipal de persones amb Discapacitat reconeix el greuge econòmic patit per les persones amb discapacitat respecte a les que no en tenen, motiu pel qual la mesura ha estat molt ben rebuda pels col·lectius implicats... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2023 amb 27.228.756 visitants que han fet 60.032.129 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 27.228.756 visitants i 60.032.129 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.613,4 visites de pàgines (12,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 42 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.312 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals... [+ informació]

Missa doble amb teieres de moresc torrat

A la companyia Agrupación Señor Serrano els agrada experimentar sempre nous camps, tot i que ho facin sempre mantenint la línia que els ha caracteritzat: la interacció entre la interpretació humana i la manipulació digital de la imatge en directe. En aquest espectacle no hi falten cap de les dues disciplines al servei d'una mirada distòpica que ells enllacen, en clau d'òpera o, si voleu, de concert de música antiga del segle XVII, amb l'explotació inicial de l'Amazones el segle XVI pel conqueridor de l'imperi Inca i primer navegador amazònic, Francisco de Orellana, el del casc i l'armadura, i l'explotació moderna del subsòl en diferents parts del planeta —el Brasil i l'Amazònia també— per extreure'n el mineral del coltan, la cobejada matèria primera per fabricar els aparells mòbils, les tauletes o els ordinadors [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot això, la companyia Agrupación Señor Serrano ho embolcalla... [+ informació]

Somnis creuats a la Casa Blanca

La recreació del concert que el músic Pau Casals va fer a la Casa Blanca l'any 1961 i també la recepció que el president John Fitzgerald Kennedy li va oferir a la seva residència són vivències prou suggerents per recrear una ficció basada en fets reals sobre què van parlar les dues personalitats. Un des de la seva òptica politica, l'altre des de la seva òptica d'intel·lectual. Són la cara i la creu d'un mateix somni que els dos intenten aconseguir ni que sigui per vies diferents. El dramaturg, periodista i productor audiovisual Jordi Roigé (Barcelona, 1964) ho aprofita per fer un document teatralitzat i històric sobre un període que, per variar, era tan convuls com tants altres períodes passats i presents de les relacions internacionals. Un període tràgic, en aquest cas, que acaba amb l'assassinat l'any 1963 a Dallas del jove president dels Estats Units, un crim encara avui sense aclarir mentre que els que en podrien saber alguna cosa, com per exemple el centenari Henry Kissinger, mort recentment, s'emporten el secret a la tomba... [+ informació]

¿De quin color és el cavall blanc de Falaise?

Si l'escenari es pogués desplegar físicament, com si fos un autèntic díptic artesà d'arts gràfiques, els espectadors seguidors de la companyia Baró d'Evel veurien el blanc de «Là» en un costat i el negre de «Falaise» a l'altre. La creació de la parella francocatalana —¿pallassos, còmics, ballarins, mims, intèrprets tràgics...?—, Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, és un díptic i «Falaise» es presenta com la segona part d'aquell «Là» que es presentava, amb falsa modèstia, com un “work in progress”. Aquí tot és fosc quan comença. I el repicar de les sabates de taló de Camille Decourtye baixant per la grada de la sala trenca el silenci, saludant alguns espectadors: «Ho tornarem a provar», els diu. «Sortirà bé». I que tothom entengui el que vulgui... [+ informació]

Cinema amb crispetes i paràbola de Tarantino

Allò que diuen de si una imatge val més que mil paraules, es podria aplicar aquí, però amb un retoc: un silenci val més que mil paraules. La dramaturga nord-americana Annie Baker (Cambridge, Massachussets, EUA, 1981), guanyadora del premi Pulitzer del 2013 per aquesta obra, titulada originalment «The Flick» (La pel·lícula), és conscient que vol incidir sobre la importància del silenci, del temps pausat, del temps aturat. ¿I quin espai millor per aturar el temps i per explotar el silenci que una sala de cinema? La sala de cinema d'Annie Baker és una sala especial, romàntica, nostàlgica, enyorada segurament pels més cinèfils que han vist com desapareixia a poc a poc tot un món de ficció materialitzat pel recanvi dels projectors de 35 mm i les velles bobines i els carbonets per millorar la il·luminació per suports digitals accionats simplement amb un play... i, si cal, per WiFi a través del mòbil... [+ informació]

La cultura dels creuers es posa en qüestió amb la presumpta estafa als navegants que havien contractat una volta al món de tres anys amb la companyia Miray Cruises

Molts aspirants a fer la volta al món en creuer durant tres anys han vist frustrat el seu somni després que havien contractat el que consideraven el viatge de la seva vida. L'empresa que els va vendre el producte, Miray Cruises, ha acabat admetent que no té ni el vaixell i que el viatge s'ha cancel·lat. El cas és que tots els que havien contractat el viatge ja havien fet el pagament de paga i senyal, uns 114.00 euros i després calia que paguessin uns 75.000 euros per any i persona. Segons la CNN, alguns dels viatgers havien venut els seus negocis o les seves cases per poder realitzar el vaitge de tres anys. Ara veuen com probablement hauran perdut els estalvis i la il·lusió de fer la volta al món en creuer, tot i que tenen l'esperança de recuperar part de la fiança que havien pagat. L'oferta del viatge de Miray Cruises consistia en 130.000 milles nàutiques, equivalents a 240.000 quilòmetres, en una travessia que incloïa 140 països i 7 continents, amb escales en 382 ports i accés a 13 llocs declarats meravelles del món. Entre les escales, hi havia, per descomptat, Barcelona, i també Miami, Rio de Janeiro, l'Antàrtida o Seül. El preu contractat incloïa la manutenció i les activitats d'entreteniment i es prometien opcions de poder treballar a bord, així com l'oportunitat de col·laborar en voluntariats i activitats filantròpiques... [+ informació]

Quina barra amb la birra!

Com és sabut, la llengua és, en català, un esport nacional. Només cal veure què passa quan l'Institut d'Estudis Catalans anuncia, com ha fet aquests dies, la incorporació de noves paraules al seu diccionari. L'expectació és tan gran que sembla com si es presentés una descoberta científica capaç de revolucionar la humanitat sencera. Doncs vet aquí que, tocant a la setmana del Black Friday, de la mateixa manera que s'obre la Fira de Santa Llúcia, s'encenen els llums de Nadal i es munten arbres de plàstic plens de Leds, també s'anuncien noves incorporacions de paraules al diccionari català que passen de ser clandestines i d'ús habitual des de fa temps a la categoria de legals. Alguna de les afortunades d'aquest any sorprenen pel seu pes ancestral però sospitosament veïnal, com per exemple “betlem” per anomenar el popular “pessebre”. D'altres, pel seu atreviment... [+ informació]

Alguns dels projectes més innovadors de l'arquitectura del paisatge de tot el món en la 12a edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona

La ciutat de Barcelona acull la 12a edició d'una de les cites més destacades per als arquitectes del paisatge de tot el món, amb alguns dels projectes més innovadors. A la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona s'hi han presentat 225 projectes dels cinc continents, entre els quals hi ha els 11 finalistes al prestigiós Premi Rosa Barba de paisatge, que són exemples de transformació d'espais i zones urbanes degradades en paisatges que milloren el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. La reutilització i transformació d'espais és una de les estratègies del paisatgisme. Fàbriques abandonades, aeroports en desús, pedreres que van deixar una profunda marca en el territori es converteixen en parcs i defineixen uns paisatges per al futur. L'ecologia també juga un paper clau en l'edició de la 12a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. Els nous parcs urbans... [+ informació]

La gènesi d'un temps de foscor

Que la ideologia, la política o la religió integristes han volgut i volen encara tutelar la ciència és un fet evident al llarg de la història. La més recent, el negacionisme de la pandèmia moderna del coronavirus o el negacionisme dels efectes perversos del canvi climàtic. Si en un temps en què la informació, la divulgació i el coneixement han trobat el punt màxim d'excel·lència també broten aquests col·lectius manipuladors i populistes amb el suport sempre d'unes veus que consideren autoritzades per a les seves tesis, no ha d'estranyar que en plena postguerra civil espanyola i postguerra mundial, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, aquesta tendència negacionista trobés el terra adobat per la ferum que escampava la dictadura franquista heretada del nazisme... [+ informació]

Una cadira on seia Elvis Presley durant unes vacances secretes del 1959 al llac Gederner de l'estat de Hesse mentre feia el servei militar a Alemanya surt ara a subhasta signada pel rei del rock

L'estiu del 1959, Elvis Presley feia el servei militar a Alemanya i va fer unes vacances al llac Gederner, a l'estat de Hesse, on buscava calma, allunyat dels mitjans de comunicació. Durant dues setmanes, Elvis va freqüentar un biergarten, una cerveseria l'aire lliure, a tocar del llac. Allà va conèixer una família alemanya i es va fer amic de la filla, Rosemarie Prass, que aleshores tenia divuit anys i amb qui sortia en bicicleta al voltant del llac o feia petits viatges en cotxe. Elvis, que encara no havia conegut Priscilla Ann Beaulieu, anava sovint amb Rosemarie en aquest biergarten i el cantant s'asseia sempre a la mateixa cadira de jardí. Al final d'aquestes breus vacances, Elvis va deixar la seva firma a la cadira. Aquesta peça que ara surt a subhasta se la va quedar Rosemarie Pratt, que la va tenir durant molts anys. Més tard, va passar a mans d'un veí i amic de Pratt. Ara, amb la signatura d'Elvis difuminada pel pas dels anys, surt a subhasta amb un preu inicial de 5.000 dòlars (uns 4.600 euros). La cadira de jardí... [+ informació]

Lo mal mamat (Història apòcrifa del rei Jaume I)

Les estadístiques més recents revelen que a Catalunya hi ha més criatures que es diuen Muhàmmad que Arnau. Si el rei Jaume I aixequés de debò el cap, li cauria la corona per terra. A qui no li cau la corona per terrra és a l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) que persevera en la seva línia creadora de comèdia teatral casolana, tan fumejant com ho és l'escudella i la carn d'olla. Ramon Madaula s'ha posat en la pell del rei Jaume I el Conqueridor i ho ha fet amb una trama que beu de les fonts de la cinematografia per fascicles, és a dir, de la sèrie televisiva, en un plató de rodatge sobre la vida i miracles del rei, mal anomenat, diu ell mateix, per raons maternes que no vénen a tomb, “lo mal mamat”. La comèdia és d'aquelles que va pujant de to a manera que avança... [+ informació]

El suport dels artistes nord-americans a favor del poble palestí els passa factura perdent contractes i representació

L'actriu Susan Sarandon s'ha quedat sense representant i l'actriu Melissa Barrera s'ha trobat fora del repartiment del film «Scream VII». Les dues són exemples clars de la repressió social després de significar-se públicament en les crítiques al govern d'Israel i a favor del poble palestí, concretament els de la Franja de Gaza. United Talent, UTA, l'agència que representava fins ara l'actriu nord-americana Susan Sarandon, ha deixat de fer-ho després que Sarandon participés en una manifestació a Nova York a favor dels palestins. L'actriu va fer un parlament durant la manifestació i va dir que no calia ser palestí per preocupar-se pel que està passant a Gaza. I encara va afegir: «Hi ha moltes persones que tenen por de ser jueves en aquest moment i estan començant a provar el que se sent pel fet de ser musulmà en aquest país.» Resulta que el director executiu de l'agència que la representava és jueu així com altres membres de l'agència i es van sentir ofesos per aquest comentari... [+ informació]

El procés de creació i la posada en escena de vuit microòperes de joves compositors es mostren en una exposició del Disseny Hub Barcelona

L'exposició «Òh!pera» ensenya el procés de creació i la posada en escena de vuit microòperes concebudes per talent jove i que han estat representades durant les dues últimes temporades al Gran Teatre del Liceu en el marc del projecte «Òh!pera, microòperes de nova creació». Aquest projecte, impulsat pel Disseny Hub Barcelona (DHub) i el Liceu, té com a objectiu completar la formació, facilitar l’aprenentatge i fomentar l’experimentació de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. Hi participen alumnes de les escoles BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny; EINA, Centre Universitari de Disseny i Art; ELISAVA, Facultat de Disseny i Enginyeria; Escola Massana, Centre d’Art i Disseny; ESDAPC, Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya; ESDI, Escola Superior de Disseny; IED Barcelona i LCI Barcelona. Amb una direcció artística liderada per Àlex Ollé (La Fura dels Baus), artista resident del Liceu, en les dues edicions del projecte «Òh!pera, microòperes de nova creació» s’han estrenat vuit òperes... [+ informació]

El fons del fotògraf Francesc Català-Roca es queda finalment a Catalunya després que els hereus i la Generalitat de Catalunya hagin arribat a un acord per a la seva adquisició per 2 milions d'euros

Tot i que ja s'havia anunciat que el fons es quedaria a Catalunya, no s'havien fets públics els detalls de l'adquisició per part del govern del fons d'un dels fotògrafs catalans cabdals del segle XX. Els últims anys, el fons de Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) ha estat custodiat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El fill del fotògraf, Andreu Català, ha destacat que l'arxiu del seu pare reuneix el la feina de molts anys de dedicació, fites, investigacions i innovacions i informació rellevant. L'adquisició s'emmarca en la celebració dels últims mesos de l'Any Francesc Català-Roca i l'objectiu és que el fons del fotògraf es preservi en la seva integritat, com a conjunt singular d'alt valor cultural i històric i sigui accessible a nivell nacional i internacional. El fons adquirit de Francesc Català-Roca està format per quatre blocs de documents: 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives en color, prop de 14.000 fulls de contacte i 2.000 còpies d'època d'autor... [+ informació]

El programa «Escena 25» evoluciona fins als 30 anys i des dels 18 amb un extens catàleg d'espectacles d'arts escèniques, música i festivals, tant en espais públics com privats amb el nou programa «Cultura Jove»

Amb el nou programa «Cultura Jove« les ofertes tindran preus que van des dels 5€ als 20€, que representen un 50% del preu de taquilla. La iniciativa, que és hereva d’Escena 25, amplia la franja d’edat del jovent que hi pot accedir: des dels 18 fins els 30 anys. L’objectiu del programa és facilitar que els joves puguin gaudir d’una gran quantitat de propostes culturals amb condicions especials durant tot l’any. «Cultura Jove» neix de l’aliança entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els promotors culturals, teatres, sales i festivals de música i d’arts escèniques de Catalunya, i anirà obrint-se a altres sectors culturals de manera progressiva... [+ informació]

Educació sexual amb auriculars

L'actriu, guionista, dramaturga i directora Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973) va fer un treball de camp previ a l'espectacle «La festa» amb diverses converses amb adolescents d'entre 14 i 20 anys per extreure'n la percepció que tenien del coneixement —o la ignorància— de les relacions sexuals. D'aquestes converses sorgeix la trama i el gruix discursiu de «La festa», un recull de sis històries personals amb quatre noies i dos nois de protagonistes que desgranen la seva experiència en relació al sexe, els seus primers contactes sexuals, les seves relacions romàntiques o no, les fonts de coneixement esbiaixat a través del porno a la xarxa, les seves frustracions o, perquè també n'hi ha, el seus primers èxits sexuals aconseguits [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tota la trama té un fil de continuïtat: la barrera que s'estableix entre el poder i la submissió, el plaer i l'agressió, el desig i l'apatia, l'amor i l'odi. Un fil de continuïtat que l'autora i la dramatúrgia a quatre mans amb el director Ricard Soler Mallol —que ha dirigit recentment el celebrat espectacle «La gata perduda»—, arriba clar i sense subterfugis als espectadors i aconsegueix en una hora oferir una sessió lúdica d'educació sexual embolcallada de ficció que tothom sap que, en aquests moments, és extremadament realista... [+ informació]

Brilla com un diamant

L'impacte mediàtic que tenen segons quines notícies de violència ha aconseguit que en determinats moments de crisi personal, una víctima d'una agressió de carrer es converteixi en una víctima doble per amagar amb una mentida la veracitat d'una altra agressió. En això es basa aquest espectacle —caldria dir potser de caràcter sociològic— que el dramaturg Pau Coya (Palma, 1990) ha pogut estrenar aquí després de guanyar el Torneig de Dramatúrgia de les Illes [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El tàndem dels intèrprets Dafnis Balduz i Albert Salazar —amb dos currículums que vessen de reconeixements— i la conjunció de la direcció de Nelson Valente ha propiciat que la Sala Versus Glòries s'hagi vist plena cada dia durant un mes i que ara, amb una fugaç pròrroga de cinc dies —arran de la cancel·lació inesperada de l'obra «Assange. El poder de la informació»— ha pogut donar opció a un nou lot d'espectadors tot i que probablement encara en quedaran en espera d'una nova oportunitat. La sinopsi no és cap secret: el 2021, a Madrid, un jove d'una vintena d'anys va denunciar que havia estat víctima d'una agressió homòfoba a la portalada de casa seva, al barri de Malasaña... [+ informació]

L'alambí de l'irlandès

Scraschhh! Un llampec, un tro i una tempesta de mil dimonis. Aquest fenomen meteorològic és el punt d'arrencada de la comèdia negra «Els ossos de l'irlandès» del dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977), guardonada amb els Premis Quim Masó i Frederic Roda del 2022 i un dels èxits estrenats en el Festival Temporada Alta abans de fer estada al Teatre Akadèmia de Barcelona. «Els ossos de l'irlandès» és d'aquelles obres que t'ho posa difícil perquè t'obliga a mossegar-te la llengua i no desvelar gairebé res del que hi passa perquè el seu joc dramatúrgic és precisament el d'enganxar els espectadors com ho faria la trama d'una novel·la negra sense fer trampes i sense mirar abans el desenllaç que el planteig i el nus. Només algunes pistes: hi ha molta cervesa, molta. Cervesa artesana, no sé si elaborada amb llúpol —com per exemple la de Prades— o no, però sí que és aromatitzada amb un ingredient únic, secret i exclusiu —que em guardaré prou de desvelar... [+ informació]

Una escultura de Jaume Plensa que simboliza la celebració de la vida i el coneixement feta amb caràcters i lletres de diversos alfabets s'exposarà durant vuit anys al vestíbul noble de la Universitat de Barcelona

L’escultura «Arrels», que l’artista Jaume Plensa ha cedit a la Universitat de Barcelona per vuit anys és una peça de bronze fos de color natural creada l’any 2018 i formada per caràcters i lletres de diferents alfabets que, enllaçant-se les unes amb les altres, conformen la figura d’un cos humà. Els nou alfabets que la construeixen (àrab, xinès, ciríl·lic, grec, hindi, tàmil, japonès, hebreu i llatí) són la metàfora amb què l’artista vol celebrar la diversitat d’orígens i cultures d’arreu. Utilitza lletres i caràcters com a cèl·lules biològiques per crear un cos que representa tota la humanitat. La idea original ve d’una obra creada el 2018 i titulada «Grace». Pensant en la Universitat, Jaume Plensa (Barcelona, 1955) va reprendre aquella idea per adaptar-la i fer una obra especial i única, ja que fins avui no s’havia catalogat ni exposat mai. L’obra ocupa l’espai situat... [+ informació]

L'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre crearà diverses coreografies inspirades en una de les obres exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’Institut del Teatre i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han iniciat una col·laboració per tal que l’alumnat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’Institut del Teatre pugui crear peces originals de dansa inspirades en obres de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catallunya (MNAC). Amb aquesta col·laboració es pretén donar a conèixer el patrimoni artístic del MNAC als joves estudiants del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre a través de diverses activitats. El recorregut ha inclòs l'obra escultòrica «Perseguint la il·lusió» de Miquel Blay, les obres vinculades al Pavelló de la República Espanyola de París, com ara «Al·legoria de l'afusellament de Lorca» i «Mans alçades» de Juli González i «La batalla de Tetuan» de Marià Fortuny. Posteriorment a aquesta presentació pública, representants del MNAC i de l’Institut del Teatre escolliran una selecció d'aquestes peces creades per l'alumnat per a que es puguin representar al mateix MNAC... [+ informació]

El col·lapse que va provocar la nova distribuïdora Entredós del Grup Enciclopèdia desemboca en una demanda judicial presentada per vint-i-tres editorials catalanes que reclamen una indemnització de prop de 2,8 milions d'euros

Vint-i-tres editorials catalanes han presentat una demanda judicial contra la distribuïdora Àgora, propietat del Grup Enciclopèdia, per la gran crisi en la distribució de llibres que va començar el setembre de 2022 i que encara s’arrossega. Tot plegat, arran de l’aliança entre Àgora i la distribuïdora les Punxes per a crear una nova empresa, Entredós, que va provocar un gran col·lapse en la distribució dels llibres. Les editorials afectades al·leguen que van patir greus conseqüències econòmiques per la caiguda de vendes a causa de la distribució deficient durant el darrer quadrimestre de 2022 i fins al Sant Jordi del 2023. Segons les editorials hi ha encara 350.000 exemplrs als magatzems d'Entredós i els editors no han cobrat les facturacions de les vendes de tardor i hivern del 2022 sense cap justificació per part del Grup Enciclopèdia ni la Distribuïdora Entredós. Per tot això, reclamen en conjunt, una indemnització de 2,8 milions d'euros. La demanda ha estat admesa a tràmit. Les editorials afectades són... [+ informació]

L'antiga seu portuària del Portal de la Pau del Port de Barcelona recuperarà l'esplendor original que tenia quan es va construir el 1907 com a estació marítima

L’edifici del Portal de la Pau del Port de Barcelona està en obres tot i que no arribarà a temps de ser inaugurat integralment el 2024 amb motiu de la Copa Amèrica. L'edifici recuperarà entre el 2025 i el 206 la seva esplendor original, la que lluïa quan es va inaugurar el 1907 com a estació marítima a la planta baixa per als passatgers que viatjaven a les Illes i amb un luxós restaurant a la planta noble, el Mundial Palace. Aquest espai de luxe va durar fins al 1918, quan es va convertir en la seu administrativa del Port en vèncer la concessió que tenia, fins al 2008, moment en què l'adminstració es va traslladar al nou World Trade Center. L'edifici del Portal de la Pau, tancat des d'aleshores, i després d’un primer intent fallit el 2017, ha desencallat ara la seva rehabilitació que es farà en dues fases... [+ informació]

Missa de dotze i tortell

Els ha sortit feina. Enyoren aquells bons temps, els diumenges amb bon solet, quan només els calia anar a missa de dotze i, en sortir amb els genolls pelats, passar per la pastisseria per agafar el tortell que tenen encarregat. Ara, a les dotze del migdia dels diumenges, han d'anar a manifestacions, omplir places, carregar amb la bandera ben recargolada o, en el pitjor dels casos, amb la bandera penjada al pal després de brodar-hi un magnífic toro negre amb les banyes ben punxegudes. I si amb la bandera no n'hi ha prou, a vegades encara cal que hi vagin amb cartolines retolades amb algun lema de lletres grosses que es vegi ben bé de lluny per si l'enfoquen les càmeres de les televisions... [+ informació]

Una tempesta amb pedregada de colors inclosa

Quan una companyia t'anuncia una versió de «La tempesta» de William Shakespeare, cal anar amb compte. Només cal recordar, els que ja tenen una edat, la versió que en va fer La Cubana fa gairebé quaranta anys, el 1986, i quina juguesca es van empescar amb tot allò dels impermeables i la ruixada d'aigua al final de l'espectacle. O la versió explosiva que es va veure el 2011 al Teatre Lliure de Montjuïc amb la companyia Cheek by Jowl. I encara més cap aquí, el 2018, la que en va fer al seu aire la companyia Projecte Ingenu, dirigida per Marc Chornet a l'antiga La Seca de l'Espai Brossa. És evident que la que és considera l'última obra, o el testament teatral de William Shakespeare, ha fet honor al seu títol i s'ha revisat i versionat anys i panys no només en clau de tempesta sinó també de calamarsada, de pedregada, d'arrissada i fins i tot de tsunami... [+ informació]

Torna el World Press Photo al CCCB amb les imatges que testimonien els últims episodis més dramàtics arreu del món

Photographic Social Vision organitza per dinovena vegada l’exposició més reconeguda en l’àmbit del fotoperiodisme a escala mundial. La mostra reuneix les fotografies i les produccions multimèdia guanyadores del concurs World Press Photo 2023, incloent-hi totes les guanyadores regionals, de les quals el concurs destaca quatre guanyadores globals. L’exposició mostra treballs, majoritàriament inèdits, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. Mirades múltiples i panoràmiques que conviden a la reflexió, especialment enriquida en les visites guiades. Des de l'edició anterior, el concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món aposta per un model territorial, que divideix el món en sis regions per assegurar una major representació i diversitat d'autors i històries. A més, en aquest World Press Photo 2023 s'han eliminat les limitacions temàtiques d'anteriors edicions i s'han creat noves categories centrades en el format: Fotografies Individuals, Reportatges Fotogràfics, Projectes de Llarga Durada i Format Obert. La Fundació Photographic Social Vision millora l’experiència expositiva amb la proposta de visites comentades i altres activitats paral·leles per generar debat sobre el valor i els reptes del fotoperiodisme i aprofundir en les temàtiques dels projectes guanyadors... [+ informació]

La casa de la por... en enjòlit

D'entrada, dues tarimes i una perillosa escala de tisora. De fet, no caldria res més. Diguem, però, que hi haurà més sorpreses escenogràfiques després d'una hora i tres quarts, però no avancem esdeveniments. La intriga, de la qual amb el boom del gènere negre del segle passat se'n deia, en català clandestí, “enjòlit”, és a dir, "en suspensió en l'aire”, “amb l'ànim en suspens” o “ancorat a mercè de les onades”, segons el DIEC, diccionari on afortunadament ha acabat entrant, plana sobre tota la trama d'aquesta nova obra de la dramatúrgia catalana, «Al final, les visions», que ha escrit i dirigit Llàtzer Garcia (Girona, 1981). He dit nova dramatúrgia catalana, però en realitat l'obra beu de les fonts del gènere clàssic de la intriga universal. I ho fa amb un domini de la successió dels fets, de les anades i vingudes, del passat i el present en un remolí d'onades incapaç de fer perdre l'atenció ni un segon a cap espectador. Enganxadissa. I, com mai, només a través de la paraula, sense sofisticacions, sense efectes innecessaris. Amb l'expressivat dels intèrprets... [+ informació]

«El color dels somnis» de Marc Chagall reviu al Palau Martorell de Barcelona amb una exposició que reuneix 180 obres del pintor considerat el model de l'art tendre i líric

Del lot d'obres de l'exposició n'hi ha una vintena que són dibuixos, guaixos i pintures. La resta són gravats, entre els quals destaquen les noranta estampes amb què Marc Chagall va il·lustrar les «Faules de La Fontaine» per encàrrec del marxant Ambroise Vollard. Entre les pintures més conegudes hi ha el quadre circense «El gall morat», i nombroses natures mortes de flors en l'àmbit final del recorregut dedicat a l'amor. Marc Chagall deia que la seva primera dona, Bella havia estat la primera dona que li havia regalat una flor, i parlava de l'amor i d'aquest sentiment tan fort que tenia com una energia que els havia permès tirar endavant entre tots els problemes de la vida. Marc Chagall (Liozna, Belarús, 1887- Sant Pau, Alps Marítims, França, 1985) va ser un artista incansable: va morir als 97 anys encara en actiu. La seva trajectòria de més de seixanta anys va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle XX i, malgrat tot, el seu univers creatiu va estar ple de tendresa, lirisme i fantasia... [+ informació]

El cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso i el quarantè aniversari de la mort de Joan Miró convergeixen en la doble exposició que es presenta en els dos museus barcelonins dedicats als dos pintors

És la primera vegada que dues institucions com el Museu Picasso i la Fundació Joan Miró s'uneixen per organitzar i acollir conjuntament la doble exposició «MIró-Picasso», que es pot veure simultàniament amb peces dels dos artistes als dos museus fins al 25 de febrer. A través d'una selecció de més de 300 obres i documents, fa un recorregut per la relació d'amistat i admiració que compartien els dos artistes, resseguint els principals moments en què les seves vides es van creuar, explorant les seves afinitats artístiques, així com el seu vincle i la seva estima per la ciutat de Barcelona... [+ informació]

Treure l'hàbit de la mare Teresa de Calcuta

¿Què tenen en comú la mare Teresa de Calcuta, la vedet del porno Sexy Cora, o la dervix de la confraria sufí Hatixhe i algunes influencers digitals de l'estètica femenina? Ho heu endevinat: no tenen res en comú. Més val dir-ho d'entrada i callar-ho per sempre. Però totes juntes i ben barrejades acaben fent l'efecte que l'autora alemanya Enis Maci (Gelsenkirchen, Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya, 1993) vol aconseguir segurament amb una proposta escènica que es presenta amb l'aval que després de Barcelona es representarà a Viena, arran de la coproducció amb el teatre Schauspielhaus Wien [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si les dames que he esmentat abans no tenen res en comú, també és justificable que l'obra —amb aires de performance— jugui amb un discurs multilingüe: alemany, català, espanyol i em sembla que una mica de turc, ¿pot ser? De fet, el títol original en alemany, segons la mateixa autora, ja juga amb la confusió entre “miracle” (wunder) i “ferida” (wunde), cosa que la fonètica alemanya permet que passi però que en la catalana no lliga gens... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2023 amb 27.081.284 visitants que han fet 59.718.416 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 27.081.284 visitants i 59.718.416 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.572,1 visites de pàgines (11,38 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.296 subscriptors... [+ informació]

De quan els Rodoreda anaven a matar llops

Els pares de Mercè Rodoreda, quan l'escriptora era una nena, li deien que els vespres que la deixaven amb el seu avi anaven a matar llops perquè el barri de Sant Gervasi n'anava ple. En realitat, la parella dels Rodoreda anava a fer classes de teatre i a la futura escriptora no li agradava quedar-se a casa. Al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a principis del segle XX, no ho sé, però a la serralada de Marina, dins el terme de Santa Coloma de Gramenet, fa quatre dies, s'hi ha vist el primer llop que s'ha atrevit a baixar fins al litoral. Si els Rodoreda aixequessin el cap, no es podrien creure en què s'ha convertit la seva mentida fantasiosa! La dramaturga i directora Lucía Miranda (Valladolid, 1982) ha partit de l'univers literari de l'autora de «La plaça del Diamant» per crear, amb la participació dels joves intèrprets acabats de graduar de l'Institut del Teatre, una obra inclassificable que barreja diferents registres: el text, la música, la coreografia, el fregolisme, el surrealisme, el cabaret light, la tradició de referents catalans i, sobretot, el divertimento... [+ informació]

Les obres «La nostra ciutat» i «Victorina» i el comentari d'opinió «Qui oli augmenta, la butxaca se n'unta» entre las crítiques dels espectacles més llegits i els pòdcasts més escoltats de «Clip de Teatre» i «El cafetó» durant el mes d'octubre

Els interessos dels visitants del grup de revistes «Bit de cultura» són diversos, però les dades estadístiques mensuals permeten observar les preferències de la majoria. Així, durant el mes d'octubre, les crítiques més llegides de la revista digital «Clip de Teatre» han estat per aquest ordre, «La nostra ciutat», del Teatre Lliure de Montjuïc, «Hamlet.01», del Teatre La Biblioteca, «La plaça del Diamant», del Teatre Nacional de Catalunya, «Love, Love, Love», de La Villarroel i «La dona fantasma», del Teatre Romea. D'altra banda, els pòdcasts més escoltats en els diversos canals de la mateixa revista han estat «Victorina», del Teatre Akadèmia, «L'amic retrobat», del Teatre Goya, «The Rocky Horror Show», del Teatre Coliseum, «Love Love Love», de La Villarroel i «Papers de la guerra» del Teatre La Biblioteca. Finalment, els pòdcasts més escoltats de la sèrie «El cafetó» han estat «Qui oli augmenta la butxaca se n'unta», sobre l'elevat preu de l'oli; «Els paradís dels senyors», sobre la graella de TV3; i «Tu critica que alguna cosa queda», sobre la polèmica amb la crítica catalana arran de la polèmica al voltant del musical «The Producers»... [+ informació]

Una ambientació sociocultural de proximitat

El director Àlex Rigola, impulsor de la nova sala Heartbreak Hotel, a la plaça de l'Olivereta del barri de Sants de Barcelona, estrena la seva versió de l'obra «L'home de teatre», de Thomas Bernhard. Un home de teatre ha de representar un vespre amb la seva família un espectacle escrit per ell mateix. Mentre espera el permís per desconnectar el llum d’emergència de la sala, abans de la representació, l’artista explica als espectadors la seva visió de la vida, de la societat i del món del teatre. La proposta d'adaptació i dramatúrgia d'Àlex Rigola se centra en una ambientació sociocultural de proximitat. Així, els orígens austríacs del protagonista de l'original de Thomas Bernhard (Herleen, Linburg, Països Baixos, 1931 - Gmunden. Àustria, 1989) es converteixen aquí en catalans... [+ informació]

L'Editorial Joventut pel seu centenari i el mecenes i col·leccionista Rafael Tous per la seva trajectòria reben la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona

El Plenari del Consell Municipal ha acordat per unanimtat concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al mecenes i col·leccionista Rafael Tous i a l’Editorial Joventut. Rafel Tous rebrà la màxima distinció de la ciutat en l’àmbit de la cultura per la seva trajectòria com a col·leccionista i per la seva voluntat de treballar per la difusió i l’impuls de les pràctiques artístiques contemporànies. Per la seva banda, la medalla de l’Editorial Joventut és un reconeixement a la seva dilatada trajectòria, per la voluntat de promoure i apropar la lectura de la literatura universal al públic en general, que ha mantingut i ampliat fins a l’actualitat, i especialment com a referent editorial de la literatura infantil i juvenil. Nascut a Barcelona l’any 1940, Rafael Tous va ser pioner en l’aposta per l’art conceptual i va anar configurant un fons personal d’un miler d’obres que des de l’any 2020 forma part de la col·lecció del Macba... [+ informació]

París Texas i Austràlia

A una nova sala com l'Espai Texas li va bé un subtil homenatge pels seus orígens cinematogràfics. I ni que la mítica pel·lícula «París Texas» de Wim Wenders no tingui res a veure amb el muntatge teatral «Austràlia» d'Israel Solà (Vallirana, Baix Llobregat, 1982) sí que tenen de fons una lleugera relació pels substrat familiar que contenen les dues obres. Avanti Texas!, doncs, en una nova iniciativa en un espai que n'ha passat de tots colors des que es va inaugurar com a Cinema Bailén l'any 1912. Allà s'han retallat els fotogrames més emblemàtics del cinema dels últims cent anys. S'hi manté també el record d'haver estat un menjador infantil en temps de la Guerra Civil, confiscat per la República. Lliurat de nou als seus propietaris el 1947 amb l'entrada del règim franquista, es va batejar com a Cinema Texas i es va reobrir amb el film «Els tres mosqueters» —«Los tres mosqueteros», vaja!— quan per Barcelona encara s'estenien impunement pancartes i banderoles nazis... [+ informació]

Les promeses se les emporta el vent

La història recula fins al 1952 i, des d'aleshores, fent salts en els anys, arriba al 1990, amb un punt intermedi, el 1971, que marca una mena de divisió de la trama en dues que, finalment, es troben. Això vol dir que aquesta peça, estrenada a l'off Broadway de Nova York el 1995 i revisada fa poc, més de vint anys després, té una estructura narrativa suggerent que, a diferència d'altres petits musicals, aquest s'explica gairebé exclusivament a través de les lletres de les cançons amb un mínim diàleg. Això exigeix que els dos intèrprets protagonistes tinguin la capacitat vocal que els permeti enfrontar-se als diversos registres de la composició, cosa que tant l'actor i cantant Marc Pociello com l'actriu i cantant Anna Valldeneu superen amb escreix i fan del seu duet un miniconcert que té l'atractiu, a més, de mantenir els músics en directe i aconseguir així un espectacle complet... [+ informació]

L'òpera «Anthony & Cleopatra» comença la seva gira europea al Gran Teatre del Liceu dirigida per John Adams en sis funcions exclusives

El Gran Teatre del Liceu participa en l’encàrrec i la coproducció d’«Antony&Cleopatra», la nova òpera de John Adams, juntament amb la San Francisco Opera i la Metropolitan Opera New York. Estrenada a San Francisco el 2022, l’obra arriba ara a Europa amb només sis funcions al Gran Teatre del Liceu. John Adams debuta al teatre de la Rambla dirigint per primera vegada la seva partitura (a l’estrena nord-americana la batuta va anar a càrrec de la directora Eun Sun Kim). El compositor es posa al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu amb un repartiment també excepcional, amb Julia Bullock i Gerald Finley en els papers protagonistes de Cleopatra i Antony. A partir dels dos temes principals de l’obra de Shakespeare —un drama amorós entre dos adults complexos i una història militar que va canviar... [+ informació]

Viatge al túnel del temps passant pel West End de Londres

Cinquanta anys no se celebren cada dia. Per això la companyia del musical «The Rocky Horror Show» han decidit que els celebrarien fent una gira europea que ha començat precisament a Barcelona i que continuarà a Torí, Nàpols, Roma, Milà, Pàdua, Ljubljana, Dublín, Manchester, Glasgow o Paris. Una gira que dóna l'oportunitat als espectadors catalans de veure en versió original anglesa la interpretació de la companyia que ha estat actuant al West End de Londres i que es pot seguir, a més, amb un sobretitulat en espanyol amb dues grans pantalles amb còmode cos de lletra gegant a banda i banda de l'escenari, tant pel que fa a les escenes dialogades com a la transcripció de les lletres de cadascuna de les peces del musical. «The Rocky Horror Show» va arrencar el 1973 al Theatre Upstairs de Londres, un espai amb només una seixantena de localitats. De seguida es va constatar que requeria un aforament més gran fins a arribar al Comedy Theatre, un espai del West End de Londres amb capacitat per a uns 800 espectadors... [+ informació]

El secret de la carta rebregada

L'escriptor Fred Uhlman (Sttutgart, Alemanya, 1901 - Londres, Regne Unit, 1985) va escriure la trilogia del nazisme viscut i patit en pròpia pell amb tres novel·les: «L'amic retrobat», «L'ànima valenta» i «El retorn», les tres traduïdes per Dolors Udina i publicades aquí entre els anys 1996 i 1997 a Columna Edicions. La dramatúrgia de Josep Maria Miró se centra en la primera de les novel·les, «L'amic retrobat», amb els dos adolescents de protagonistes, un de família jueva, afortunadament exiliat als Estats Units, i l'altre de família aristòcrata, simpatizant de Hitler, alemanys els dos, esclar, que es troben immmersos en l'ascens i la consolidació del nazisme a partir del 1933. Només com a informació complementària i per recomanar la lectura de la trilogia arran de l'adaptació teatral de la primera novel·la estrenada al Teatre Nacional de Catalunya a tocar de la pandèmia el 2019, cosa que la va mig estroncar, i recuperada encertadament ara al Teatre Goya, afegim que la segona novel·la d'Uhlman... [+ informació]

Obre les portes a la casa Garriga Nogués de l'Eixample de Barcelona el nou Museu de l'Art Prohibit amb obres censurades, denunciades o prohibides per motius polítics, socials o religiosos arreu del món

Qui li hauria dit a la casa Garriga Nogués que al llrg del temps acabaria allotjant institucions tan diverses com l'Editorial Enciclopèdia Catalana, primer, i la sala d'exposicions fotogràfiques de Mapfre —ara KRB a la Vila Olímpica— per acabar finalment obrint les portes amb un museu o galeria excecpcional perquè mostra la col·lecció d'obres que han estat censurades, denunciades o prohibides per motius polítics, socials o religiosos d'arreu del món. Tot i així, n'hi ha que tenen un relleu especial com l'obra que es va censurar en una exposició del MACBA amb la copulació del rei fins al punt que va provocar la dimissió del director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona en un fet sense precedents i encara més tractant-se d'una institució que té com a missió difondre l'art més actual. El nou Museu de l'Art Prohibit (MAP) és una iniciativa del col·lecionista, empresari i periodista Tatxo Benet... [+ informació]

Es dedica un primer congrés acadèmic per reivindicar l'obra de l'escriptor Sebastià Juan Arbó a Amposta i a la Universitat Autònoma de Barcelona

En aquest congrés acadèmic hi intervenen professors de les universitats Autònoma de Barcelona i de Lleida, a més d'estudiosos i editors que en els últims anys han recuperat l'obra de Sebastià Juan Arbó (La Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984). L'obra en català de l'escriptor es va publicar el 1992 a Columna i últimament el Grup 62 ha recuperat també alguns dels títols. Una de les obres més valorades de Sebastià Juan Arbó és la novel·la «Terres de l'Ebre», publicada el 1932, reeditada en diferents ocasions i la que ha estat més traduïda a altres llengües. La novel·la retrata un temps, uns costums i una població ebrencs totalment desapareguts. El nom de Sebastià Juan Arbó no ha format part del col·lectiu d'escriptors catalans del segle XX —malgrat que va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i posteriorment soci d'honor—, entre altres coses perquè després de la Guerra Civil, no va optar per l'exili com molts altres de la seva generació. A més, va publicar en espanyol i va ser... [+ informació]

L'Espai Texas es posa en marxa amb les projeccions de les sales de cinema i els espectacles teatrals que es recuperen de les programacions d'altres companyies com la Flyhard o La Calòrica

L'Espai Texas, al brri de Gràcia, obrirà les seves portes amb l'inici de projeccions a les sales de cinema i l'estrena de «Pongo», de Judit Martín, Alba Florejachs i Mónica Ballesteros. Els Cinemes Texas projectaran en versió original catalana, subtitulat o doblat al català, a preus populars films com «Esperant a Dalí», de David Pujol, «La professora de piano», de Jan Ole Gerster o «Barbie», de Greta Gerwig, entre altres, recuperant així l'esperit inicial del que van ser els Cinemes Girona, impulsats pel cineasta Ventura Pons amb la intenció d'oferir pel·lícules en versió original sobretitulades al català o també doblades al català. En teatre, l'Espai Texas té previstes les reposicions d'obres que han tingut un bon recorregut en sales de proximitat com «Austràlia», d'Israel Solà, «Fairfly» de La Calòrica, «El tigre» de Ramon Madaula, «Família (im)possible» de Carol Lòpez o «Cadires», de Mont Plans, entre altres... [+ informació]

El bibliobús de la Claudina

L'escriptora Berta Jardí (Barcelona, 1956) ha humanitzat amb aquesta novel·la la personalitat d'Aurora Díaz Plaja (Barcelona, 1913 - 2003), bibliotecària, escriptora de literatura per a infants i dinamitzadora de múltiples iniciatives a favor de la difusió del llibre i la lectura durant tres quartes parts del segle XX (des de la República a la Represa i la Democràcia), testimoni de la reserva cultural en plena Guerra Civil i impulsora de les primeres biblioteques infantils enmig de parcs i jardins [crítica íntegra a la revista digital Cornabou]. «La bibliotecària del front» agafa com a eix principal de la novel·la —o potser caldria dir-ne documental, reportatge o ficció històrica tenint en compte que l'autora Berta Jardí ha exercit també de periodista— la gesta que una joveníssima Aurora Díaz Plaja protagonitza, amb algunes altres companyes bibliotecàries, quan viatgen amb el famós bibliobús fins al front d'Aragó, en plena Guerra Civil, per distribuir entre els soldats de les trinxeres i els ferits dels hospitals els lots de llibres que els fessin passar millor el tràngol de la batalla... [+ informació]

Potser sí que tot el que necessiten, encara, és amor

Amb l'obra «Love, Love, Love», el dramaturg i guionista Mike Bartlett (Oxford, Regne Unit, 1980) reflecteix la caiguda en picat de tota una generació, molt centrada en el seu país d'origen, però també amb una visió global del món de l'últim mig segle: la que creix amb l'idealisme dels anys seixanta per canviar el món, passant per la primera pantoflada servida per la Dama de Ferro, fins a les conseqüències del poc anomenat crac del 2008 que encara s'arrossega. La mirada del dramaturg Mike Bartlett és tan punyent com irònica i té la capacitat de llençar els dards a la diana del cor i a la vegada provocar un somriure permanent. Poques vegades, una “repassada” tan autocrítica és rebuda amb una certa cuirassa d'autodefensa maquillada amb el somriure... [+ informació]

Un paraigua de barrets

Situem-nos: Victorina Durán Cebrián va ser una escenògrafa, figurinista i pintora avantguardista alineada amb el surrealisme. Nascuda a Madrid el 12 de desembre del 1899 (a tocar de l'entrada del segle XX), es va exiliar a l'Argentina, a causa de la guerra civil, acompanyant l'actriu Margarida Xirgu el 1937. Allà, Victorina va arribar a dirigir el Teatro Colón i el Cervantes de Buenos Aires. Va morir el 1993, després que a la dècada dels anys vuitanta havia tornat a Madrid. Tenia 94 anys. Entremig, una vida i una trajectòria artística internacional tan intensa com sepultada per la ignorància que el país ha dedicat a la iniciativa femenina de l'últim segle. Victorina, filla d'una família burgesa i conservadora, de mare ballarina del Teatro Real de Madrid i d'un pare militar, no va obtenir el permís dels pares per dedicar-se a la seva vocació autèntica, la d'actriu... [+ informació] 

Pilarín Bayés és distingitda amb el Premi Junceda d'Honor de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya que ha guardonat altres categories del sector

L'Associació d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) reconeix la trajectòria de la il·lustradora infantil més prolífica, amb més de 1.000 llibres publicats, alguns traduïts a vuit idiomes. Pilar Bayés i de Luna, coneguda com a Pilarín Bayés (Vic, Osona, 1941), és la il·lustradora infantil més prolífica, amb més de 1.000 llibres publicats, alguns traduïts a vuit idiomes. Ha col·laborat en incomptables publicacions, com la revista Cavall Fort i l'Editorial La Galera amb què va publicar el seu primer conte el 1964. Pilarín Bayés, que a més ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla Serra d'Or (1992) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2011) ha estat reconeguda ara amb el Premi Junceda d'Honor. Els Premis Junceda, que s'atorguen a una quinzena de categories [vegeu aquí el palmarès complet], són considerats els més importants del sector i un reconeixement i homenatge als il·lustradors pels seus treballs en aquesta disciplina, tenint en compte sempre el seu valor experimental i creatiu, la seva aportació dins l'àmbit i el seu viabilitat amb els recursos que s'hi ofereixen... [+ informació]

La plataforma digital «Legiland» dedicada a la millora de la competència lectora en infants i joves ha estat distingida amb el Premi Impulsa Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura

Legiland, una plataforma digital lúdica per millorar la competència lectora en infants i joves, ha rebut el Premi Impulsa Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura i que està dotat amb 10.000 euros. El jurat ha valorat que la plataforma «Legiland» contribueixi a millorar les habilitats de comprensió lectora i fomenti la curiositat intel·lectual, el pensament crític i la capacitat de comunicació, preparant els infants i els joves per ser ciutadans informats i líders del futur. La plataforma «Legiland» era una de les deu propostes finalistes del Premi Impulsa Cultura, una iniciativa de mecenatge que vol bastir ponts entre el món empresarial i el cultural; d’una banda, dotant els projectes culturals d’eines i recursos per fer-los sostenibles i, de l’altra, intentant atraure l’interès de les empreses pel sector cultural... [+ informació]

Ser o no ser... si pot ser

Diuen que en faran cinc. Cinc peces que intenten desestructurar o esbrinar que hi ha en l'interior del personatge de «Hamlet» de William Shakespeare, a través de la mirada, la interrogació, les incognites, la incredulitat i la fascinació del dramaturg i director Sergi Belbel, compartides per Enric Cambray, actor i ara també codirector amb Àngel Llàcer del musical «The Producers», de Mel Brooks. «Hamlet.01» és el primer lliurament dels cinc previstos. Un per cada acte de l'obra «Hamlet». Anuncien el segon probablement per a la tardor del 2024. Ja fa dues temporades que ronden pel món amb el primer —Belbel i Cambray en són els únics productors—, per diversos escenaris i festivals. Amb aquesta reposició al Teatre La Biblioteca, comparteixen dates i horaris alternatius amb «Papers de la guerra», que interpreta Pau Vinyals, sobre el llegat dels germans escenògrafs Castells... [+ informació]

Tu critica, que alguna cosa en queda

Una de les polèmiques d'aquest inici de temporada ha estat el pim, pam, pum entre la productora teatral Nostromo Live i el col·lectiu de la crítica teatral catalana arran de l'estrena del musical «The Producers» de Mel Brooks, codirigit escènicament per Àngel Llàcer i Enric Cambray, musicalment per Manu Guix i Gerard Alonso i coreogràficament per Miryam Benedited. És un equip que ja ve d'altres produccions musicals anteriors d'èxit reconegut com «La jaula de las locas» o «Cantando bajo la lluvia», espectacles de factura catalana cent per cent que s'han creat i muntat en versió espanyola, semblava, fins ara, que pensant en una posterior gira fora de Catalunya. La primera polèmica sobre «The Producers» ja va saltar abans que s'estrenés amb unes declaracions del director i actor Àngel Llàcer al·legant que s'havien de fer produccions en espanyol perquè així es recaptava més públic a Catalunya... [+ informació]

Una por que fa basarda

La història del Joan sense Por parteix de la tradició contista europea recollida en el seu dia pels Germans Grimm. En català, el va introduir el folklorista Joan Amades i, des d'aleshores, les versions han estat i són múltiples i diverses i, a cada generació, adaptades a l'evolució de la societat que, per molts anys que passin i per molts invents de progrés que es visquin, continua tenint interioritzat inevitablement el sentiment de la por. El nou espectacle musical de La Roda Produccions, «En Joan sense Por i la casa encantada», juga amb aquesta certesa de la por que té l'ésser humà i, sobretot, en la por de tantes menes que és un dels sentiments que més aviat descobreixen els nouvinguts al món... [+ informació]

Rebentar la caixa forta amb la clau sueca

Embarcar-se amb un musical com «The Producers» de Mel Brooks requereix dues coses: no oblidar que és una obra cinematogràfica premiada dels anys seixanta —ha plogut molt des del 1967—, repescada a entrants del segle XXI, el 2001, com a teatre, també multipremiada, i portada novament al cinema el 2005 arran de l'èxit del musical. Cal tampoc no obidar que jugar amb la figura del genocida Hitler sempre afegeix un plus de risc, que és més elevat ara per la situació social i política internacional que es viu, que fa uns anys. La línia entre l'humor i el blanqueig és molt fina. Els responsables de la versió de «The Producers» que la productora catalana Nostromo Live ha estrenat —que ve avalada per un Oscar, una dotzena de Tony's, 1 Grammy, 8 Premis de la Crítica i 3 Laurence Olivier—, després de «La jaula de las locas», «La tienda de los horrores» i «Cantando bajo la lluvia», musicals també premiats aquí i que han tingut al seu darrere la iniciativa i mà directiva d'Àngel Llàcer (premi de la crítica catalana com a millor actor de musical per «La jaula de las locas») i Manu Guix, amb la incorporació aquesta vegada d'Enric Cambray en la direccio escènica i Gerard Alonso en la musical, diuen que... [+ informació]

Es localitza el registre de Hospital Psiquiàtric de Naugeat a Llemotges on va estar ingressat el 1940 el fill del president Lluís Companys conegut popularment com a Lluïset

Gràcies a una investigació de Jordi Pons Pujol, de l'Associació Memòria i Història de Manresa, s'ha pogut conèixer per primera vegada que el Lluïset, nom popular amb quès es coneix el fill del president Lluís Companys, va estar ingressat a l'Hospital Psiquiàtric de Naugeat (Llemotges), del 30 de setembre al 29 de novembre de 1940. Com se sap, el 14 de juny de 1940, les tropes alemanyes havien ocupat París, després d’una ràpida ofensiva contra Holanda, Bèlgica i França. El fill del president Companys, que patia una malaltia psiquiàtrica i que ja havia estat ingressat a l'Institut Pere Mata de Reus, estava ingressat en una clínica on va viure l’evacuació ràpida i caòtica de l’establiment. Enmig de la desbandada de la població civil cap al sud i després d’un bombardeig, els metges van perdre Lluïset Companys. Ell, incapaç de parlar i sense documentació, va ser confós per un desertor francès i va ser arrestat. Carme Ballester, l’esposa del president, va posar anuncis en diaris locals fins que va rebre la resposta del director d’un sanatori de la ciutat de Llemotges, al sudoest del país... [+ informació]

L'actor i director Julio Manrique agafarà les regnes del Teatre Lliure a partir de l'1 de ferer del 2024 en substitució de Juan Carlos Martel Bayod que va presentar la seva renúncia al càrrec

El Ple del Patronat de la Fundació Teatre Lliure ha escollit a l'actor i director Julio Manrique (Barcelona, 1973) com a nou Director del Teatre Lliure. Segons el que estableixen els Estatuts de la Fundació Teatre Lliure, el càrrec de direcció s'exercirà des de l’1 de febrer del 2024 fins a l’1 de febrer del 2029. El procés de selecció s’ha fet seguint l’establert a les bases de la convocatòria i a través d'un concurs públic que es va obrir el 3 de juliol i es va tancar el dia 15 de setembre i en el qual s’han presentat un total d’onze candidatures.  L’elecció de Julio Manrique per part del Patronat de la Fundació s’ha efectuat en base a la terna de candidatures presentada per la Comissió de Valoració i en la qual hi havia diversitat de gènere, edat i experiència. El Patronat destaca... [+ informació]

Secrets de portaploma i plomí escrits amb tinta negra

Ara que la societat moderna es troba novament atrapada entre dues guerres de final incert que la toquen de prop —la de Rússia i Ucraïna i la d'Israel i Palestina—, escoltar la veu d'un jove de dinou anys de Cardedeu que parla del 1937 com a testimoni de primera línia de la Guerra Civil és un atzar tràgic que no permet oblidar que aleshores mateix estan caient obusos a la línia de front del Donbàs, plovent bombes sobre poblacions de la franja de Gaza, esclatant coets de llarg abast sobre les urbs d'Israel, comptant morts civils dels uns i dels altres per centenars, assumint amb impotència imatges domèstiques de la guerra, com totes les guerres, salvatge i terrorista. El protagonista d'aquesta peça de cambra, «Papers de la guerra», va ser enviat al front d'Aragó, ferit lleument i hospitalitzat prop de València i destinat novament a Madrid... [+ informació]

El yin i el yang de la fecundació de l'ego

La cosa ja va començar a la roda de premsa. Marcel Borràs arriba tard. Nao Albet comença a explicar de què va la que presumptament ha de ser la seva última obra plegats. Se saluden fredament. Enmig dels dos, la directora del TNC, Carme Portaceli, es lamenta que ni tan sols ella ha pogut entrar a cap dels assajos i remarca que la fitxa artística té només dos noms: Nao Albet i Marcel Borràs. El diàleg es reprèn amb dificultats i s'entreveu una tensió entre els dos protagonistes. Com si tinguessin ganes de treure's els drapets al sol. La tensió va en augment fins a arribar a insults personals i retrets que toquen la fibra. En un moment donat, quan li parla de la seva filla petita, Marcel Borràs s'aixeca, agafa el got d'aigua i llença el líquid que ara és or a la cara de Nao Albet (al cinema s'aboquen el whisky i no l'aigua) i abandona la sala. Entremig, fins i tot en surt esquitxada Carme Portaceli. Nao Albet fa cara de circumstàncies i demana acabar. Fi de la roda de premsa... [+ informació]

La Colometa del segle XXI

Qualsevol aproximació que es fa a «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) porta al background que els espectadors puguin tenir de l'obra. Un background que procedeix de diferents referències. Pot ser de la lectura de la novel·la, que l'autora va escriure el 1960, quan ja era a Ginebra, i que va publicar el 1962 gràcies a la decisió amb visió de futur de Joan Sales, després de ser rebutjada pel jurat del premi Sant Jordi del 1960, on hi havia, entre altres, Josep Pla, rescatada per Joan Fuster i recomanada també per Joan Triadú. De les discussions de correcció d'estil entre l'editor Joan Sales i Mercè Rodoreda se n'ha parlat prou (Sales era un editor en la línia del corrector d'estil anglès). I també de la caiguda proposada per Joan Sales del títol original de «La Colometa» al suggeriment de dir-ne toponímicament «La plaça del Diamant», decisió de la qual ja s'ha vist prou l'encert, un criteri que en certa manera ha manllevat ara Carlota Subirós deixant la Colometa en un segon terme i recuperant el nom de Natàlia per dotar de més força i personalitat pròpia el personatge. Cal recordar que el sobrenom de Colometa li venia imposat pel Quimet... [+ informació]

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i onze universitats catalanes denuncien el «clickbait» com una amenaça pel periodisme

El Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i totes les universitats catalanes amb estudis de periodisme i comunicació fan una crida conjunta en contra de l’ús de l’anomenat «clickbait» (pescaclics) perquè vulnera els principis ètics del periodisme. Aquest recurs per captar l’atenció del públic a qualsevol preu s’ha convertit en un fenomen cada cop més habitual en moltes capçaleres del país, fet que posa en risc la veracitat de les informacions, genera una pèrdua de confiança per part de la ciutadania, i contradiu els principis que totes les facultats de periodisme signants ensenyen als seus alumnes. En l’actual context de digitalització de la informació, en què les fonts de finançament tradicionals van a la baixa (especialment en el cas dels mitjans impresos) i les subscripcions digitals no són una font de finançament consolidada, els mitjans digitals senten la urgència de monetitzar els seus continguts a través de la publicitat, que ve determinada per l’audiència (nombre de clics o visites). Aquest fet provoca que molts mitjans prioritzin la creació de continguts que puguin generar prou interès en l’audiència com per accedir-hi, independentment de quina sigui la seva rellevància informativa. El clickbait, doncs, s’entén com un contingut digital amb un títol cridaner que té com a únic objectiu aconseguir que els usuaris entrin a dins de la notícia, per tal d’obtenir el màxim volum d’audiència que es pugui traduir en un increment dels ingressos publicitaris [+ informació]

Mestresses fantasma que invoquen la Xirgu

A la dècada dels anys setanta del segle XX, després de la Dictadura franquista, l'escola va començar a remoure's per fer un canvi i recuperar la pedagogia moderna de l'etapa de la Segona República, escapçada a causa de la guerra civil. Moltes de les mestres de mitjana edat d'aquella època, havien viscut la formació obligatòria com a ensenyants amb cursets de la Secció Femenina de la Falange Española, la influència opressora de l'església en l'ensenyament i l'adoctrinament del que el feixisme anomenava Espíritu Nacional [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'escola pública, hereva de la mal anomenada “escuela nacional” es va reivindicar com un espai de valors i humanisme i es va anar forjant el que s'anomenaria després “escola catalana en llengua i continguts” amb algunes iniciatives privades de mestres i pares, coopertives escolars i associacions públiques com per exemple Rosa Sensat. De tota aquesta efervescència educativa procedeix l'escola actual. Els qui van tenir l'oportunitat de viure aquella primera etapa des de dins, són testimonis que hi havia mestres —mestresses, vaja, per dir-ho en argot antic— que practicaven els principis de la vella escola moderna catalana. I n'hi havia d'altres que eren la viva imatge del passat gris i amb fortor de naftalina del feixisme... [+ informació]

Programadors internacionals es reuneixen al Teatre Nacional de Catalunya amb la voluntat d'expandir el segell de les seves produccions més enllà dels escenaris i territoris de parla catalana

El Teatre Nacional de Catalunya organitza el TNC Weekend Pro - International Meeting amb la voluntat d’expandir el segell de les seves produccions més enllà dels seus escenaris i dels territoris de parla catalana. El TNC celebra la seva primera trobada internacional de programadors amb l’objectiu de posicionar-se com a centre de referència per a la creació artística i l’exhibició d’espectacles al sud d’Europa. Durant dues jornades els creadors catalans d'aquesta temporada actual i de la pròxima del TNC expliquen els seus projectes a través d'unes presentacions en anglès i amb suports audiovisuals. Alhora, aquests programadors tenen l'oportunitat de veure els tres espectacles programats a les diverses sales del TNC, amb subtítols en anglès, els quals compleixen perfectament amb el requisit de teatre en català amb projecció internacional... [+ informació]

La companyia Cabosanroque instal·la els ginys que recreen l'univers literari de Mercè Rodoreda a la Sala Taller del Teatre Nacional de Catalunya

Humanitzar els ginys i riure-se'n dels robots. La companyia Cabosanroque experimenta amb propostes escèniques o performatives que sempre aporten una visió nova del concepte de la il·lusió. Amb Mercè Rodoreda i «Flors i viatges» —estrenat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins el Festival Grec'23 i ara recuperat al Teatre Nacional de Catalunya—, Cabosanroque s'endinsa en el drama de la guerra, de les guerres, en genèric. «Quanta, quanta guerra», deia la Rodoreda. Quanta, quanta guerra hi ha a Europa una altra vegada. Quanta, quanta guerra hi ha a la malmesa Ucraïna. Quanta, quanta guerra hi ha en el cor de la gent que encara no ha pogut retrobar els seus morts de fa més de vuitanta anys i que els de sempre els ho volen negar, i quanta quanta guerra la que hi ha en el cor de la gent d'avui mateix que ofereix més morts a una causa esbojarrada deixada a les mans del genocida de torn, un fenomen humà que es regenera cada cert nombre d'anys per refrescar la memòria... [+ informació]

El llegir no sempre fa perdre l'escriure

Un dels clàssics de José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és «El lector por horas», que l'autor va estrenar a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el gener del 1999, en l'etapa de direcció de Domènec Reixach, en coproducció amb el Centro Dramático Nacional, una estrena singular perquè, sota la direcció de José Luís García Sánchez, la protagonitzaven l'actor Juan Diego, la filla del mateix autor, Clara Sanchis, i el ja desaparegut actor Jordi Dauder, un dels intèrprets de capçalera de Sanchis Sinisterra. Per a qui va ser fundador de la Sala Beckett el 1989 i ara homenatjat amb el cicle «Tardor Sanchis», aquesta obra té un pes sentimental perquè sembla que la va escriure pensant en un regal per a la seva filla. El triangle protagonista del pare empresari col·leccionista d'obres literàries, la filla cega i el lector té alguna cosa de ressò familiar, tot i que afortunadament la ficció, en aquest cas, no té res a veure amb la realitat autobiogràfica dels Sanchis Sinisterra... [+ informació]

L'obra «Romeu i Julieta» de La Brutal i David Selvas es reposa al Teatre Poliorama amb els mateixos protagonistes i la resta del repartiment renovat amb la perspectiva de torna a congregar més de vuit mil espectadors joves com l'any passat

Els actors Queco Novell, Marc Balaguer i Eudald Font s'incorporen al repartiment que completen Emma Arquillué, Nil Cardoner, Albert Baró, Adrian Grösser, Anna Barrachina i Andrew Tarbet. L'any passat, «Romeu i Julieta» va tenir una gran acceptació entre el públic adolescent amb més de 9.000 espectadors joves, una xifra que es preveu que es pugui repetir en aquesta nova reposició fins a 8.000 adolescents. Els protagonistes d'aquesta versió de «Romeu i Julieta» [crítica íntegra «Welcome to the party» a la revista digital Clip de Teatre] són interpretats de nou per Nil Cardoner i Emma Arquillué, dos joves que s’enamoren i posen les seves vides en perill, converteixen el seu amor en un crit desesperat per deixar en evidència l’absurditat de l’odi que enfronta a les seves famílies. Tot explicat amb la paraula de Shakespeare, més viva que mai, i que farà reviure la història d’amor més famosa de tots els temps... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2023 amb 26.957.125 visitants que han fet 59.404.725 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 26.957.125 visitants i 59.404.725 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.564,4 visites de pàgines (10,52 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 39 segons per visita)... [+ informació]

El miratge de la imatge

Cada vegada més, l'adolescència s'avança biològicament en un procés fictici per influència de la potència desbordada de l'apologia que se'n fa a través de les xarxes. Unes xarxes, esclar, cada vegada també, més a l'abast descontrolat de l'etapa infantil. La societat fa temps que en busca els culpables o, com a mínim, els que se'n fan culpables permetent-ho: ¿L'escola? ¿La família? ¿Els germans o germanes més grans? ¿El salt prematur dels infants d'11 o 12 anys de l'escola primària a l'institut per mor de la llei d'educació que ja torna a ser qüestionada? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Al voltant d'aquesta qüestió que apel·la tots els sectors de la societat —des dels tutors familiars, als educadors i als mitjans de comunicació— és quan la dramaturga i actriu de cinema i televisió Monica Dolan (Middlesbrough, North Yorkshire, Regne Unit, 1969) escriu i interpreta «The B*easts», sota la direcció de John Hoggarth, al Bush Theatre, dins l'Edinburgh Festival Fringe del 2017. Des de l'estrena d'aquesta obra, o conferència o reflexió —em resisteixo a dir-ne monòleg o soliloqui— fins a avui, han passat sis anys, el fenomen de la sexualització prematura no ha disminuit sinó que, ben al contrari, ha augmentat... [+ informació]

El Festival Temporada Alta arrenca la 32a edició amb una triple oferta de música amb Antònia Font, espectacles familiars amb El Pot Petit i dansa urbana amb el projecte People Power Partneship

El Festival Temporada Alta, que s'allargarà fins al 10 de desembre, inaugura la 32a edició amb una triple proposta formada per un concert, una festa familiar per a tots els públics i una producció de dansa al carrer i de gran format protagonitzada per joves d’arreu d’Europa. L’inici de Temporada Alta està marcat per l'últim concert de la gira d’«Un minut estroboscòpica» amb el que Antònia Font ha tornat als escenaris després de nou anys. El grup mallorquí durant el 2024 farà gira per teatres i auditoris catalans. El Festival aposta també pel teatre familiar amb el Pot Petit i la jornada petiTA amb un programa d'espectacles familiars entre els quals destaca la participació de la formació musical Black Music Big Band.També hi actua Brodas Bros amb dansa urbana, el circ murcià Vaivén Circo amb l'espectacle «Esencial» que s’està representant a tot el món, i la música de DJ Xerramequ, entre altres formacions. En aquesta triple programació inaugural també es presenta el projecte europeu People Power Partnership, liderat per la companyia alemanya de teatre de carrer de gran format PanOptikum, que arriba a Girona amb Face T(W)O... [+ informació]

La plataforma Spotify fa els primers doblatges de pòdasts a l'alemany , l'espanyol i el francès amb la veu original utilitzant la tecnologia de la intel·ligència artificial

Són els primers passos que fa la plataforma sueca Spotify amb aquesta tecnologia i ha posat a prova un programa que amb la intel·ligència artificial tradueix pòdcasts de l'anglès a altres idiomes amb la particularitat que respecta el timbre de veu original dels seus protagonistes. La nova eina recorre a la tecnologia de generació de veu d'Open AI per copiar l'estil original del locutor i assolir una experiència que sona més personal i natural que el doblatge tradicional, segons ha explicat la mateixa companyia. Si la intel·ligència artificial està amenaçant molts sectors, ara li arriba el torn, doncs, al doblatge en un moment que les cabines de traudctors simultanis són encara habituals en congressos, fires i parlaments o institucions. El projecte inicial de la plataforma Spotify, que tradueix les veus... [+ informació]