L'exposició del CCCB «1.000 m de desig» relaciona el sexe amb l’arquitectura informal i l’apropiació i codificació d’espais públics com el «cruising»

Són pocs els arquitectes que han dissenyat espais específicament per al sexe. Aquesta mena d’espais neixen sobretot de l’arquitectura informal i de l’apropiació i la codificació d’espais públics, com els parcs, espais per practicar cruising. També sorgeixen de locals d’ús públic i semipúblic que no estan representats en el discurs arquitectònic oficial. Entre els prop de 250 dibuixos, maquetes, obres d’art, instal·lacions, llibres i documents, hi ha la reconstrucció d’un cinema porno, amb una cortina de vellut vermell i cadires de fusta, on es projecta el clàssic «Gola profunda». L’exposició «1.000 m de desig» pretén donar visibilitat a un dels projectes que s’han distingit... [+ informació]

La versió musical d'«El despertar de la primavera» de Frank Wedekind al Teatre Gaudí Barcelona recorda l'obra que va portar Josep Maria Flotats a Barcelona fa trenta anys

Fa trenta anys que Josep Maria Flotats, que acabava de fer el retorn triomfal a Catalunya amb «Cyrano de Bergerac», va formar una companyia jove, vint-i-tants anys de mitjana, per representar al recuperat Teatre Poliorama «El despertar de la primavera», en una versió de Carme Serrallonga. La va estrenar el 27 de febrer del 1986 i va constituir un altre dels èxits de l'època. Aleshores encara no existia la versió musical estrenada a l'Off Broadway el 2006 i després a Broadway on va recollir, entre altres, 8 premis Tony i es va començar a expandir per escenaris de tot el món. La iniciativa de la producció de l'immens equip que forma part de l'estrena catalana hauria de ser rebuda com un dels esdeveniments de la temporada. I no només pel que representa... [+ informació]

Els mànagers de la cançó Joan Molas i Núria Batalla reben el Premi Trajectòria ARC per la seva feina a favor de la cançó catalana durant bona part de la segona meitat del segle XX

A l'any 1967, Joan Molas (Reus, 1943) i Núria Batalla (Terrassa, 1943) es van organitzar com a mànagers de la cançó i van representar els principals representants d'aquell moviment: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Raimon, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, la Companyia Elèctrica Dharma, Miquel Cors... i molts altres van passar per la seva agència en un moment que els recitals arreu del país eren molt més que un concert i també en el moment que la Nova Cançó que havia tingut l'impuls pioner dels Setze Jutges començava a canviar de rumb. L’èxit de Joan Manuel Serrat i l’aparició dels tres últims jutges... [+ informació]

Josep Pons dirigeix al Gran Teatre del Liceu l'«Elektra» de Richard Strauss que el director Patrice Chéreau va fer abans de la seva mort

Aquesta versió es va estrenar al Festival d’Aix-en-Provence l’any 2013 i compta amb la direcció de reposició de qui va ser la mà dreta de Patriche Chérau durant els darrers anys de vida, Vincent Huguet. Amb Josep Pons a la direcció musical, serà l'última vegada que es representi tal com la va concebre Chéreau. L'òpera «Elektra» de Richard Strauss està coproduïda pel Gran Teatre del Liceu, el Teatro alla Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, el Festival d’Aix-en-Provence, la Staatsoper Unter den Linden de Berlin i la Finnish National Opera de Hèlsinki, i compta amb el repartiment original escollit per Chéreau amb les veus... [+ informació]

La companyia de «Wohnwagen» tracta el tema ancestral de les relacions de parella amb una mirada nova, original, desinhibida i, per raó de l'edat dels intèrprets, encara amb flaire juvenil

El tema de fons sempre és el mateix des que el món és món: les relacions de parella, la recerca de l'amor ideal, el desenamorament... El que no és el mateix és la manera com es tracta. I el més agraït, quan es porta al teatre, és que s'aconsegueixi fer amb una mirada nova, original, desinhibida i, per raó de l'edat dels membres de la companyia, encara amb flaire juvenil. Als que han nascut a finals del segle XX els costa abandonar aquella idea de «Món feliç» inspirat en la distòpia d'Aldous Huxley que els han promès en versió Disney, on les fades encara concedeixen desitjos i ofereixen... [+ informació]

La banda de música de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Barcelona s'anul·la per destinar els agents a patrullatge rural a cavall

El govern de l'Ajuntament de Barcelona ha decidit eliminar la banda de música de la Guàrdia Urbana, creada el 1954, i dedicar la Unitat Muntada a patrullar zones forestals i a vigilar el medi ambient. Així consta en el pla director de l'Ajuntament que preveu reduir les tasques protocol·làries o de representació del cos i reorientar-les a tasques més pròpiament policials o de servei públic. Segons el pla que està elaborant el consistori, la Unitat Muntada està actualment vinculada a un context urbà, no rural, situació que comporta obstacles operatius a l'hora de dur a terme la tasca policial. Per això, el pla director estableix que a partir d'ara la Unitat Muntada es vincularà més... [+ informació]

L'espectacle «Mambo» posa la mel a la boca dels espectadors d'El Maldà des del primer moment amb un espectacular ball de parella amb algun passi d'humor

La vida és un tango, es diu. Amors, desamors, passions, desitjos, frustracions, tristeses, alegries, vida i mort. Però els de la companyia Les Antonietes s'han pres la llicència de canviar la dita i, per ells, la vida, almenys la vida de la parella que es planteja el divorci dia sí dia no, és un «Mambo». L'espectacle posa la mel a la boca des del primer moment amb un espectacular mambo de parella ballat, amb algun passi d'humor, a càrrec d'Annabel Castan i Dani Arrebola, abillats els dos com si vinguessin o anessin a una competició de balls de pista on es guanya o es perd per punts. Però la cosa fa un gir inesperat i el ball ha estat només el clip de presentació... [+ informació]

El Museu del Disseny de Barcelona mostra unes tres-centes peces de ceràmica aplicada a l'arquitectura des del paleolític a Miquel Barceló

L'exposició «D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura», comissariada per l’arquitecte i professor d’estètica Pedro Azara, mostra una selecció de tres-centes peces de ceràmica aplicada a l’arquitectura des de l’antiguitat fins avui procedents de nombrosos museus europeus i de la seva pròpia col·lecció. Es pot visitar fins al 29 de gener de 2017 a les Glòries. «D’obra: Ceràmica aplicada a l’arquitectura» és la primera exposició dedicada als usos, funcions, simbolisme i estètica d’aquest tipus de ceràmica, que abasta des del món antic fins a l’actualitat, especialment... [+ informació]

Companyies de França, Bèlgica, Suïssa, el Quebec i l'Àfrica participaran en el 1r Festival de Teatre en francès de Barcelona que tindrà lloc el mes de febrer

A partir del febrer del 2017 la ciutat de Barcelona tindrà un festival de teatre en llengua francesa, un certamen que vol ajudar a descobrir obres de teatre contemporani en aquest idioma, així com els seus autors, directors, intèrprets i altres agents de l’escena francòfona. El «1r Festival de T(h)eatre en francès / français de Barcelona» neix amb la voluntat d’esdevenir una cita internacional que afavoreixi les trobades artístiques entre el sector i impulsi la generació d’accions conjuntes, com ara les coproduccions. La primera edició se celebrarà de l’1 al 12 de febrer de 2017 en diverses sales i institucions de la capital catalana, entre les quals s’hi troben... [+ informació]

Una planxa original de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna» de Tintín del 1954 se subhasta a París per 1,55 milions d'euros

A Tintín, totes li ponen. O, dit d'una altra manera, a l'historietista i dibuixant Hergé (de nom real Georges Rémi, Etterbeek, Bèlgica, 1907 - Brussel·les, Bèlgica, 1983) totes li ponen, ni que faci trenta-tres anys de la seva mort i a tocar del centenari del seu naixement. L'última bona notícia per als seus hereus ha estat la subhasta d'una placa original de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna», del 1954, que havia sortit per un preu d'entre 700.000 i 900.000 euros, i que ha arribat a adjudicar-se per 1,55 milions d'euros, el preu més elevat que... [+ informació]

El partit municipal «Barcelona en Comú» convoca un concurs públic obert a tots els ciutadans per subvencionar projectes relacionats amb els drets, el medi ambient i l'impacte del turisme

En l'any i mig que els regidors de Barcelona en Comú porten al govern de l'Ajuntament de Barcelona, la caixa excedent dels sous ha acumulat 216.000 euros. El codi ètic del partit polític limita el salari dels seus càrrecs electes a 2.200 euros mensuals amb 14 pagues l'any. Tots els diners que paga l'Ajuntament de Barcelona als militants d'aquest partit que superin aquesta xifra, van directes al que anomenen Fons Social i Solidari. El fons destinarà 90.000 euros a sis projectes diferents que estiguin relacionats amb els drets, la ciutat ambientalment sostenible i l'impacte del turisme i alternatives. Uns altres 100.000 euros es destinaran a... [+ informació]

El dramaturg i director Àlex Mañas ha rastrejat tota la informació de l'adolescent Amanda Todd i n'ha fet un muntatge teatral a la Sala Atrium que malgrat que conté algunes llicències de ficció respira realisme pels quatre costats

Si l'adolescent canadenca de 15 anys, Amanda Todd (Port Coquitlam, Canadà, 1996 - 2012) buscava la difusió i la popularitat de la seva persona —tan comprensible en edats en formació—, la seva dissortada decisió d'optar pel suïcidi com a protesta per l'assetjament que patia arran d'una feblesa i imprudència en fer cas d'un desconegut de la xarxa i penjar unes imatges, quan tenia 13 anys, amb els pits al descobert, utilitzades després com a arma de xantatge personal, li han concedit el trist capritx de la pretesa fama. Cliqueu, si voleu, «Amanda Todd» al cercador del Google i, incomprensiblement fora de les lleis de protecció de menors, hi trobareu encara tota mena d'informació i de detalls —amb imatges incloses— sobre la seva vida, les seves circumstàncies i el ressò social que va aixecar el 2012 la seva mort, anunciada prèviament a la xarxa. Amanda Todd... [+ informació]

Dagoll Dagom presenta un llibre i un CD sobre el musical «Scaramouche» enregistrat amb seixanta músics al Teatre Victòria amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida dirigida per Joan Vives

El llibre està editat pel Grup 62 i s'hi troba el guió de l'espectacle musical amb tots els diàlegs i un text de presentació a càrrec de Toni Soler. A més, cada exemplar compta amb una guia didàctica per treballar als centres educatius, feta amb l’ajuda dels editors Xavier Blanch i Laura Espot, on els alumnes que assisteixin al Teatre Victòria trobaran activitats i exercicis per acompanyar el contingut de l'obra. Segons dades de Dagoll Dagom, més de 10.000 nois i noies de 121 centres educatius ja han vist l'espectacle. La música d'«Scaramouche» és una creació d’Albert Guinovart que ret homenatge a grans artistes de l’imaginari sonor de tota una generació, que va des de Renato Carosone fins a Mozart, passant per les músiques de les pel·lícules d’aventures. L’espectacle... [+ informació]

La Kompanyia Lliure ha donat un to diferent a l'obra «Revolta de bruixes» de Benet i Jornet que s'allunya del blanc i negre televisiu dels anys setanta i del caràcter reivindicatiu de colors aigualits dels anys vuitanta

Quan Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) va escriure «Revolta de bruixes», encara piulava la Dictadura. L'autor va deixar reposar l'obra i la va repescar un temps després, el 1975, quan el franquisme comença a agonitzar. I tot just engegada l'anomenada Transició, en va estrenar una primera versió, el 1976, al Circuit Català de TVE, dins del cicle de Lletres Catalanes. La va dirigir Mercè Vilaret i hi van actuar Nadala Batiste, Carme Fortuny, Aurora Garcia, Margarida Minguillon, Àngels Moll, Rosa Maria Sardà i Ovidi Montllor. Eren anys de ventilar de pressa i recuperar el temps perdut. L'obra de Benet i Jornet, aleshores... [+ informació]

Una obra mestra del pintor noruec Edvard Munch marca un nou rècord del mercat pictòric en una subhasta d'art impressionista i modern adjudicada per 50,69 milions d'euros

Tothom s'esperava que una de les millors obres d'Edvard Munch (1863-1944), «Les noies del pont», batria un nou rècord a la subhasta d'art impressionista i modern que es va celebrar ahir dilluns a Sotheby's. L'obra del pintor noruec es va adjudicar finalment per 50,69 milions d'euros (s'havia venut per 7,7 milions d'euros el 1996 i novament per 30,8 milions el 2008). «El crit» va aconseguir en el seu moment, però, una xifra molt més espectacular: es va vendre el 2012 per 119,9 milions de dòlars. «Les noies del pont» no va ser l'única estrella de la nit: també es va vendre.. [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’oposa a l’execució provisional de la sentència que ordena la restitució de les pintures a l’antiga sala capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena

El museu considera que els riscos són extremadament alts i que les pintures podrien quedar irremeiablement danyades. Els experts han estudiat en profunditat i han traslladat a la jutgessa els riscos i conseqüències d’una possible restitució provisional (la sentència no és ferma i pot ser revocada) del conjunt pictòric, que, per les seves característiques tècniques i els danys que va patir al llarg de la història, presenta una fragilitat extrema i una gran sensibilitat davant qualsevol canvi en el seu entorn (temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire) o possible tensió, vibració i moviment. Tots els informes científics aportats pel Museu desaconsellen una operació d’aquesta magnitud, que suposaria un perjudici irreparable... [+ informació]

Diversos equipaments culturals de la ciutat de Barcelona es repartiran 2,4 milions d'euros extres per una aportació extra de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Barcelona vol reforçar el teixit cultural de la ciutat amb una aportació extraordinària de 2,4 milions d'euros. Aquesta aportació referma el compromís del govern municipal, segons l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de reforçar els projectes i equipaments culturals de la ciutat i se suma als 1,7 milions d'euros previstos per al 2017 en el marc del pla de xoc cultural als barris de Barcelona. Aquests 2,4 milions d'euros es destinaran a equipaments culturals municipals i a projectes lligats a nous equipaments. Entre els espais beneficiaris hi ha el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Macba, el Mercat de les Flors, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, el Museu Picasso, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, el CCCB, la Fundació Julio Muñoz Ramonet, el Teatre Lliure i el Gran Teatre del Liceu, amb imports encara per decidir. En canvi, té una aportació segura la Sala Beckett, amb 500.000 euros, La Seca Espai Brossa amb 300.000 euros i La Perla 29 (Biblioteca de Catalunya) amb 130.000 euros... [+ informació]

La companyia La Brutal posa el fotoperiodisme de guerra a l'escenari amb l'obra «La treva» de Donald Margulies i amb Clara Segura de protagonista

El fotoperiodisme és un ofici de risc. Les estadístiques de professionals que hi han perdut la vida ho constaten. I les imatges que el certamen World Press Photo mostra anualment ho corroboren. I el fotoperiodisme de guerra és una borratxera que difícilment abandona els qui s'hi enganxen. La fotoperiodista Sara Goodwin, protagonista d'aquesta obra de Donald Margulies (Brooklyn, Nova York, 1954), és un d'aquests casos. Malferida en una explosió a l'Iraq —som al 2009, després de la invasió en època de George W. Bush i la Segona Guerra del Golf dels EUA el 2003, però la referència es fa ara tan intemporal com actual—, Sara Goodwin torna a casa, encara convalescent, per refer-se del fantasma d'una mort que va tenir a tocar mentre estava en coma. Al seu costat, James Dood, la seva parella, que un dia va deixar una carrera brillant... [+ informació]

L’òpera «Don Giovanni» que s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu el 2017 serà la primera d’Europa que utilitzarà la projecció en moviment amb la nova tecnologia «D3 i Blacktrax»

El Gran Teatre del Liceu acull les jornades Open Day [16 i 17 de novembre] per donar a conèixer la tecnologia interactiva més avançada del món de l’espectacle a representants del sector a Europa. D3 Technologies és el primer sistema amb la capacitat de projectar imatges (vídeomapping, 3D, imatges fixes, efectes visuals) sobre un decorat en moviment. Un software capaç d’ajustar a temps real la projecció als desajustos que produeix el moviment, fet que dóna a l’espectador una sensació de decorat viu. La primera vegada que es podrà presenciar aquesta tecnologia... [+ informació]

Los Angeles farà un homenatge pòstum al cantant i poeta canadenc Leonard Cohen mort als 82 anys deixant el llegat d'una banda sonora de tota una generació

El llegendari cantautor i poeta canadenc, Leonard Cohen, ha mort [7 novembre] als 82 anys, segons han informat quatre dies després a través del seu perfil oficial a la xarxa Facebook. «Hem perdut un dels visionaris més venerats i prolífics de la música», diu el missatge a la xarxa social, que no ha informat ni del lloc ni de les causes de la seva mort. El que sí que especifica la breu nota és que s'organitzarà un homenatge a l'artista a Los Angeles, ciutat on residia, tot i que tampoc especifica la data. Figura imprescindible entre els cantautors sorgits als anys seixanta, Leonard Cohen es va mantenir en actiu durant tota la seva vida, combinant música i poesia, i aquest octubre... [+ informació]

A l'obra «El filósofo declara» protagonitzada per Mario Gas al Teatre Romea ningú no és el que aparenta ser fins a l'extrem que el professor i la seva dona s'han creat un món irreal domèstic per fugir de la banalitat de l'exterior

L'autor Juan Villoro (Mèxic, 1956) qüestiona la veritat absoluta i posa contra les cordes la gairebé ignorada i desapareguda intel·lectualitat. Per aconseguir-ho, juga amb dos personatges del ram de la filosofia —una ciència que recentment ha pujat com l'escuma al carrer a manera que ha baixat en picat a la universitat— que es rebutgen tant com s'atrauen. Allò que l'espectador pot pensar que potser serà un duel dialèctic carregat de tesi per a experts es converteix en una tragicomèdia quotidiana que ridiculitza el pensament transcendent i el posa a l'abast dels fogons... [+ informació]

Una dotzena d'associacions professionals fan públic un manifest en què acusen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona de no tenir un projecte cultural i de prioritzar les grans empreses

Una dotzena d'associacions del món de la cultura d'arreu de Catalunya han fet públic un manifest de denúncia davant la falta, segons ells, d'una política cultural de llarg abast tant des de l'Ajuntament de Barcelona com des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Segons el manifest, es porten a terme unes pràctiques que s'allunyen de les normes mínimes de respecte als creadors catalans i als seus públics respectius. Les associacions han engegat una campanya de recollida de signatures que ja compta amb més de 1.300 adhesions [es pot llegir el manifest íntegre i adherir-s'hi en aquest enllaç]. Com a mesura urgent, demanen la desaparició total de tota ingerència d'assessors personals amb interessos a l'empresa privada i que es convoquin les entitats representatives de la cultura catalana i/o barcelonina per debatre la precarietat del sector. El manifest està dividit en una dotzena de punts, la meitat dels quals estan adreçats a la Generalitat, i l'altra, a l'Ajuntament. Pel que fa... [+ informació]

Una obra com «Art» té una arma amagada aparentment tan senzilla com el blanc immaculat del quadre: fer trontollar allò que creuen els tres personatges i a la vegada fer trontollar el que creuen també els espectadors

«Art» és una comèdia que ja té més de vint anys de recorregut i que va donar a conèixer mediàticament la seva autora fins a fer-la internacional —s'ha traduït i representat a mig món en més de 35 llengües—, cosa que li va servir de targeta de presentació per a posteriors èxits, com per exemple «Un Déu salvatge», vista també aquí i, precisament, al mateix Teatre Goya. «Art» no decebrà ningú i té llarga vida a la cartellera amb plens garantits. La posada en escena és, escenogràficament, d'una exquisidesa que, malgrat la complexitat de l'estructura, manté un caràcter minimalista. El sofà hi és per a comptades ocasions. I la cadira, que sembla treta d'una exposició d'art modern, marca la filosofia de fons. Però l'autèntica pistonada del muntatge són, esclar, els tres intèrprets... [+ informació]

La versió de «Sota teràpia» del Teatre Borràs reuneix un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en l'objectiu comú de no deixar un segon de respir ni als intèrprets ni als espectadors

Atenció a les pistes: primer pot semblar que les tres parelles convocades per una psicòloga —una tal Antònia, personatge absent— de «Sota teràpia» hagin sortit d'un dels enfrontaments dialèctics de Yasmina Reza, per exemple els de la comèdia «Un Déu salvatge». Després, a poc a poc, pot semblar que estiguem assistint a una mena de trampa made in Jordi Galceran i que tot vagi camí d'una mena de «Mètode Gronholm - 2» i, finalment, la comèdia «Sota teràpia» —o la tragicomèdia, tal com aniran comprovant els espectadors al llarg de l'hora i tres quarts que dura l'obra— agafa un camí de sortida propi i una sorpresa esclatant que —avís per als que ho vulguin saber tot ara mateix— no serà un servidor qui els ho desveli perquè és condició obligatòria que cal mantenir l'enjòlit dels espectadors fins als últims cinc minuts... [+ informació]

Èxit del projecte de teatre familiar sobre «El llibre de les bèsties» a l'escenari de la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc

«E dix al Orifan aquestes peraules: D'aquí avant gran inamistat serà enfre les bèsties qui mengen carn e les bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga."» Tranquils, no tinc la intenció de parlar d'aquest espectacle en català antic. Però sí que és cert que això ve de lluny... o de Llull, com diuen els personatges d'aquesta adaptació d'«El Llibre de les bèsties», que va resultar escollit en el projecte convocat pel Teatre Lliure amb motiu del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull (1232 - 1316). L'espectacle s'ha adreçat al públic familiar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2016 amb 9.755.769 visitants que han fet 27.420.463 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.755.769 visitants i 27.420.463 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

L’estrena a Barcelona de l'espectacle «Pluja» de Guillem Albà i Clara Peya obre la nova temporada del cicle «Escenes» a L’Auditori

La tercera temporada d’aquest cicle torna a posar en diàleg la musica en directe amb les arts escèniques amb la creació d'espectacles singulars i intimistes. Aquesta temporada el cicle «Escenes» presenta cinc produccions i inicia una línia de projectes que son transversals amb altres programacions de L’Auditori. «Escenes» arrenca amb «Pluja», de l’actor Guillem Albà i la pianista Clara Peya. Els ingredients de «Pluja» són un piano de mitja cua, una grada i un públic molt reduït envoltant l’escena, molt a prop de l’acció. La segona proposta es creua amb la programació... [+ informació]

El cantant Raimon es retirarà el maig del 2017 amb una dotzena de concerts de cap de setmana al Palau de la Música Catalana

El cantautor de Xàtiva dirà adéu als escenaris actuant els quatre caps de setmana de maig del 2017. Seran dotze concerts que significaran el comiat definitiu dels escenaris del cantautor de Xàtiva, segons ha informat el Palau de la Música Catalana. Raimon, que el 2 de desembre farà 76 anys, tancarà així 55 anys de trajectòria musical en directe. Les dotze actuacions seran... [+ informació]

El Cirque du Soleil fa les paus amb Port Aventura i el 2017 instal·larà la carpa de la companyia amb la reposició de l'espectacle «Varekai»

El Cirque du Soleil torna al parc d'atraccions Port Aventura. El parc va fer públic fa uns dies un comunicat en el qual informava que havia arribat a un acord amb l'empresa que gestiona els espectacles del Cirque du Soleil per tornar a desplegar, de cara a l'estiu del 2017, la carpa blanca de la companyia dins del recinte. L'acord arriba després que aquest estiu el Cirque du Soleil hagués decidit que no es quedava a Port Aventura perquè els responsables del parc exigien l'estrena d'un espectacle. «Varekai» és un dels espectacles que la companyia té en repertori. A «Varekai»... [+ informació]

La versió de «Le nozze di Figaro» de Lluís Pasqual i Josep Pons al Gran Teatre del Liceu està ambientada en els anys trenta i atorga un especial protagonisme a les trames amoroses de l’òpera de Mozart

Una de les obres mestres de l’òpera bufa, «Le nozze di Figaro», de Wolfgang Amadeus Mozart, torna al Gran Teatre del Liceu (7 al 20 de novembre) de la mà del director musical Josep Pons i el director d’escena Lluís Pasqual. Aquesta versió, que es va estrenar l’any 2008, s’ambienta en els anys trenta, atorgant un paper preponderant a les trames amoroses que s’amaguen en l’òpera de Mozart. El muntatge és una coproducció entre el Liceu i la Welsh National Opera de Cardiff i compta amb el baix baríton Kyle Ketelsen en el paper de Figaro —que ja va interpretar l’any 2008— i la soprano Mojca Erdmann, que debuta al Liceu i que s’alternarà... [+ informació]