La directora Sílvia Munt ha explorat els ingredients de l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet al Teatre Nacional de Catalunya i l'ha renovada amb mirada actual i amb un epíleg cinematogràfic de collita pròpia

«La renovació d'una obra intemporal». L'actriu Imma Colomer, una dels quatres intèrprets que va estrenar l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet el febrer del 1991 al Teatre Romea, em deia en una entrevista que l'obra li resultava sorprenent perquè l'autor havia optat per ingredients que no se li coneixien abans, com el suspens o la intriga, que afavorien una trama molt inquietant. A Imma Colomer —que va formar part aquell 1991 del repartiment amb la desapareguda actriu Àngels Poch (1948-2015) i els actors Josep Maria Pou i Lluís Soler— no li faltava gens de raó. Encara avui, «Desig» continua sent una obra inquietant que, per als que hagin seguit altres peces més de caire costumista de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) els semblarà entrar en el món d'un altre autor... [+ informació]

L'autor valencià Víctor Sánchez Rodríguez fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat al Teatre Nacional de Catalunya amb l'obra «La casa del dolor»

«Per sortir, primer cal entrar». L'autor Víctor Sánchez Rodríguez (Port de Sagunt, País Valencià, 1985) fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat —si és que la burgesia encara existeix— amb un fill i una filla bessons (Juli i Júlia) que viuen aliens als desitjos obsessius dels pares i abandonats a la seva sort. No és, com es podria pensar, una família “desestructurada” en el sentit tòpic del terme sinó més aviat una família “sense estructura sòlida” reclosa en un embolcall artificiós de cel·lofana elitista a partir de les virtuts musicals de la mare que ha projectat el seu desig en el fill que acaba de graduar-se en la carrera de piano... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu tanca l'any amb equilibri pressupostari malgrat la complicada temporada que ha hagut de superar amb els tancaments temporals i els relleus d'artistes a causa del coronavirus

Tot i que la pandèmia va obligar el tancament temporal de la majoria de teatres del món, el Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2020/2021 equilibrada amb portes obertes i amb uns ingressos ordinaris de 38,4Mn€ i una despesa total de 38,3Mn€, tot mantenint l’equilibri econòmic de l’exercici amb un resultat positiu de 33.639€. El Liceu es va veure obligat a modificar projectes de la temporada per garantir la seguretat. Malgrat això, la programació va comptar amb grans noms internacionals com ara Sondra Radvanovsky, Piotr Beczała, Anna Netrebko, Gustavo Dudamel, Lisette Oropesa, Pretty Yende, Ermonela Jaho, Katie Mitchell, Nadine Sierra, Javier Camarena, entre d’altres. L’ocupació va ser de 124.000 espectadors, aproximadament la meitat que en una temporada habitual, a causa de les restriccions d’aforament. Tot i així, es van vendre el 91% de les localitats... [+ informació]

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a Amposta, Cubelles i Sant Fruitós de Bages

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a tres municipis. Vuit a Amposta, una a Cubelles i dues a Sant Fruitós de Bages. El gener de l'any passat, el Memorial Democràtic va instal·lar quatre stolpersteine a Ripollet en record dels veïns del municipi deportats en camps nazis Tomás Caballero, Josep Datzira, Sotero López i Juan Montesinos. També es van col·locar dues llambordes al Pont d’Amposta en record dels ampostins Ramon Jornet i Joaquín Tarín. Els deportats als camps nazis a qui s’homenatja ara són, entre alguns altres... [+ informació]

Un informe de la censura franquista dels anys 1959 i 1971 que va prohibir una novel·la de Manuel de Pedrolo s'afegeix a l'edició actual de l'inèdit «Visita la senyora Soler» i mostra la repressió cultural de la Dictadura

A finals del mes de febrer es posarà a la venda l'edició d'una obra inèdita de Manuel de Pedrolo, «Visita a la senyora Soler». Es tracta d'un original que l'escriptor va intentar publicar en dues ocasions, el 1959 i el 1971, però la censura franquista l'hi va prohibir rotundament per la seva temàtica. Una jove de 27 anys que mai no ha tingut relacions sexuals té un malson de caire sexual que la porta a seguir la psicoanàlisi aconsellada per la seva amiga Simona. L'informe de la censura s'ha afegit a la publicació, cosa que permetrà comprovar quin era el nivell de repressió cultural de la Dictadura que en prohibia la publicació tot i que no gosava renegar de la seva qualitat literària fins i tot amb expressions pròpies d'un crític literari quan deia que era probablement una de les millors novel·les de l'autor, perquè quedi clar que era conegut i llegit fins i tot pels censors... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya projecta una dotzena d'exposicions per al 2022 en un any d’intensa col·laboració amb els altres museus del país i de reforç d'aliances amb altres museus internacionals

En col·laboració amb la Tate de Londres, al mes de maig es presentarà una exposició de William Turner i, en paral·lel, s'exposarà una selecció d’obres del segle XIX, de la col·lecció del museu, que mostren la sensibilitat dels artistes cap a la natura. Aquestes dues exposicions posen el focus en la qüestió mediambiental. També és fruit de la col·laboració internacional, aquesta vegada entre tres institucions (Museo del Prado, Museo Barberini i MNAC), la mostra que permetrà reunir per primera vegada les pintures murals que Annibale Carracci va realitzar a inicis del segle XVII a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista per a l’any 2020, es va veure afectada per la crisi sanitària i es presentarà a Barcelona a partir de l’1 de juliol. El 2022 serà també l’any en el qual la gran exposició sobre Gaudí que s'ha pogut visitar a Montjuïc viatjarà a París, al Musée d’Orsay. Dues exposicions monogràfiques revisitaran una artista pràcticament inèdita, la fotògrafa empordanesa Mey Rahola, que als anys trenta va obrir camí a la modernitat. La segona estarà dedicada a una figura polièdrica de la col·lecció d’art modern, Feliu Elias, pintor, dibuixant, caricaturista i crític d’art... [+ informació]

L’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp afegirà una nova eina dins del seu editor d’imatges que permetrà difuminar i pixelar fotografies

Es tracta d’una opció que permetrà enviar aquest tipus de contingut amb més privacitat, per tal que es usuaris tinguis més control de les fotos que envien. L’eina permetrà seleccionar quina part de la imatge es vol editar, per tal de poder ocultar certa informació. WhatsApp, propietat de Meta (fins ara anomenada Facebook) vol que el seu editor disposi de més funcions, i una de les noves eines que es preveu que s’incorpori aviat sigui la de poder difuminar i pixelar la totalitat o una part d’una imatge. A hores d’ara, a l’aplicació de WhatsApp només es pot utilitzar un pinzell amb el qual es poden realitzar anotacions i dibuixos i els usuaris poden canviar-ne el color... [+ informació]

El fotoperiodista nord-americà Steve McCurry entre un dels noms significatius de la temporada d'exposicions del Disseny Hub

El balanç de visitants del Disseny Hub Barcelona —popularment, La Grapadora, al costat de la Torre Agbar— és dels més positius, malgrat les restriccions que han afectat la majoria de museus. L'exposició «Balenciaga. L’elegància del barret» ha tingut 27.918 visitants, i «Bansky. The art of protest», n'ha reunit 26.413, segons les dades que ha fet públiques el Disseny Hub. En xifres globals, han visitat el centre de les Glpories més de 177.000 persones, una xifra que s’acosta als 180.000 del 2019, abans de la crisi del coronavirus. Per a l'any 2022, el d'Steve McCurry és el nom més destacat de la programació del Disseny Hub Barcelona. La mostra dedicada al fotoperiodista nord-americà inclourà algunes de les seves imatges més emblemàtiques, sobretot la del retrat de la nena afganesa Sharbat Gula, de l’any 1984, que va ser una de les portades icòniques de la revista National Geographic... [+ informació]

Es rehabilitaran les façanes exteriors del Museu Picasso que inclou els palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres del carrer Montcada

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte per a les obres de restauració de les façanes exteriors del Museu Picasso. La proposta preveu intervencions en el conjunt dels edificis dels palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres, així com les façanes dels patis interiors no oberts al públic. L’execució de les obres es farà en cinc fases i és previst que les obres de la primera fase s’iniciïn l’estiu d’aquest any i tinguin onze mesos de durada. Aquest projecte inclou un estudi previ de l'estat dels paraments de façana, per a identificar-ne les patologies, determinar-ne les causes i dur a terme les actuacions necessàries per a la seva reparació... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i les organitzacions vinculades treballen en un avantprojecte del nou equipament que se situaria al Port de Barcelona en l’espai ocupat fins ara pel vell Imax

La Comissió Executiva del Liceu ha donat suport per seguir treballant en els estudis tècnics i econòmics necessaris per constatar la viabilitat del nou projecte Liceu Mar, una proposta resultant de converses prèvies entre els equips del Port de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu. L'avantprojecte del nou equipament preveu que se situaria al Port de Barcelona, en l’espai fins ara ocupat pel vell l’Imax, complex que està tancat i en desús des del 2014. El nou edifici, que esdevindria la segona seu del Gran Teatre del Liceu, és un eix estratègic que el Teatre fa temps que estudia i que, recentment, ha anat apuntant en algunes comunicacions... [+ informació]

El blanc i negre de la nissaga de fotògrafs Català-Roca fa un nou revelat i ampliació en una macroexposició al Museu d'Història de Catalunya

La mostra inclou unes 180 fotografies, unes seixanta de cadascuna dels tres fotògrafs de la nissaga. Entre un 10 i un 20% són inèdites. L’exposició també és un reflex de la bona feina que fan els arxius públics i privats del país: les fotografies de Pere Català i Pic i Pere Català i Roca provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on estan dipositades, i les altres són de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que custodia l’arxiu de Francesc Català-Roca. Francesc Català-Roca és el més consagrat d'una nissaga de fotògrafs i un dels noms immortals de la fotografia catalana del XX, però el seu no va ser un talent aïllat... [+ informació]

Es commemora el 20è aniversari de l'escola integrada de dansa, ESO i batxillerat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre

El Conservatori Professional de Dansa (CPD) commemora aquest 2022 el vintè aniversari de la posada en marxa de l’escola integrada que permet als estudiants cursar els sis cursos del grau professional de dansa junt amb l’ESO i el batxillerat. De fet, el CPD va ser el primer centre de l’Estat espanyol a implantar aquests estudis integrats en el curs 2000-2001, en l’actual seu que té la l’Institut del Teatre a Barcelona. En una primera fase, l’alumnat del CPD podia cursar de manera integrada només els cursos de 1r a 4t d’ESO, però des del curs 2017-2018 es va incorporar també la possibilitat de cursar el batxillerat artístic. Així, als matins de dilluns a divendres, l’alumnat assisteix a les classes... [+ informació]

La Federació d’Ateneus de Catalunya presenta una programació per al 2022 que inclou la producció de la comèdia «Quasi Opera» de la companyia Il·luminati i més d’una vintena d’espectacles d’estils diferents

La programació inclou des de musicals fins a dansa, màgia, clown i titelles que en conjunt realitzaran un mínim de 120 funcions en teatres d’ateneus d’arreu del país. A «Quasi Opera», els Il·luminati segueixen el fil iniciat en el seu anterior espectacle, «Tenors», utilitzant el vehicle de l’humor per fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical i de cançó napolitana que caracteritzen la veu de tenor, probablement la més coneguda entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys noranta d’Els Tres Tenors. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, el públic experimenta les vicissituds i tràngols que ha de viure el Maestro, i gaudeix d’alguns dels grans hits del repertori dels tenors. De manera còmica, l’obra mostra també alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva i obsessions... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus annals en línia amb informació artística i documentació fotogràfica i programes de mà des de l'any 1936 fins a l'actualitat

El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el gener del 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període de la Guerra Civil (1936-1939). Des d’ara, els usuaris poden consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels últims 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual. El Gran Teatre del Liceu va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya el 27 de juliol del 1936 per mitjà d'un decret que establia que el Liceu passava a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. Tres dies més tard, al Cercle del Liceu es va instal·lar la Comissaria d’Espectacles de la Generalitat i el 5 d’agost del 1936 es va realitzar un annex al decret que nacionalitzava també el Cercle i el Conservator... [+ informació]

Un espectacle contemporani provinent de Xile exerceix de teràpia col·lectiva sobre els incendis forestals del 2017 que van calcinar el poble de Santa Olga al centre del país

Qui juga amb foc es crema. ¿Teatre? ¿Gest? ¿Performance? ¿Instal·lació? ¿Coreografia? ¿Mim? Davant d'una proposta multidisciplinar com aquesta, tot s'hi val. Vull dir que cadascú la pot enfilar per on més li plagui. Una opció és entrar-hi amb la lliçó apresa i fer-ne després un comentari pseudointel·lectual i quedar com un senyor. L'altra opció és entrar-hi “in albis” i fer-ne després un comentari intentant explicar el que s'hi ha vist i arriscar-se a no quedar tant com un senyor, esclar. Si la dramaturga Manuela Infante (Xile, 1980) ja va saltar a l'absurd amb un espectacle anterior, «Estado vegetal», explorant quina relació tenien les plantes entre elles i els humans... [+ informació]

La primera pàgina del còmic d'Spiderman en negre publicada a la revista Action Comics se subhasta per 2,75 milions d'euros

Una sola pàgina d'un còmic d'Spiderman o l'Home Aranya s'ha subhastat per 3,36 milions de dòlars —prop de 3 milions d'euros—, a Texas, als Estats Units. Un preu de rècord absolut que s'ha pagat per un historieta gràfica. Es tracta de la pàgina 25 del còmic «Secret Wars número 8», del 1984, de Marvel Comics. Una il·lustració de Mike Zeck, on per primera vegada es veu Spiderman vestit de negre, un vestit simbiòtic que més endavant donarà origen al personatge de Venom, antagonista de l'home aranya. Només hi ha una peça d'aquesta obra d'art al món i és la pàgina específica que es veu per primera vegada que Spiderman es posa el seu vestit negre. Sobretot la vinyeta gran, que ocupa dos terços grans de la pàgina, és una imatge realment icònica. El preu més alt que s'havia pagat fins ara per una pàgina interior de còmic als Estats Units va ser per les il·lustracions d'un número de "The Incredible Hulk" del 1974 en el qual apareix per primer cop Wolverine (conegut en espanyol com Lobezno). En aquest cas es van pagar 657.250 dòlars, molt per sota del que ha assolit aquest Spiderman... [+ informació]

L'òpera «Pikovaia Dama» de Txaikovski es reposarà al Gran Teatre del Liceu amb la producció de Gilbert Delflo sota la direcció de Dmitri Jurowski

A «Pikovaia Dama», Modest Txaikovski recupera la seva admiració per Puixkin en una història onírica i fantasmagòrica d’amor maleït. El compositor signa una de les seves obres més reconegudes, amb grandiositat simfònica i melodies del romanticisme tardà. El Gran Teatre del Liceu recupera l’aclamada producció de Gilbert Deflo, amb una escenografia clàssica i de decorats sumptuosos que també aprofundeix en la psicologia dels personatges. La batuta de Dmitri Jurowski serà l’encarregada de dirigir l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, així com el Cor infantil Veus - Amics de la Unió de Granollers, a partir del 26 de gener... [+ informació]

Es commemora el 400 aniversari del naixement de Molière que va dedicar la seva vida al teatre per fugir de les xacres i malalties que el perseguien

No és estrany que Molière (Jean-Baptiste Poquelin, París, 15 gener 1622) escrivís obres com «El malalt imaginari» o «El metge a garrotades» perquè la seva vida (va morir també a París el 1673 amb cinquanta anys fets) va estar marcada per malalties que el van obligar a estar permanentment pendent de la medicina. Se li adjudica una mort èpica, a l'escenari i vestit de color groc, el color fantasma tradicional del gremi escènic, però de llegendes el món n'és ple. Molière és un dels autors francesos clàssics més representats als escenaris —ara mateix, aquí, en versió catalana, s'ha reposat l'esclatant comèdia «Les dones sàvies» a la sala El Maldà— i el seu poder de crítica i sàtira de la societat i de la condició humana són sempre presents en les seves obres... [+ informació]

Es posen en marxa els primers Premis Sonor convocats per La Mira i Catalunya Ràdio per distingir els millors podcasts en català de l'any anterior

El magazine digital La Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio impulsa la primera edició dels Premis Sonor del podcast en català, amb l’objectiu de donar a conèixer i visibilitzar projectes de qualitat, innovadors i originals en llengua catalana. En aquesta primera edició, es reconeixeran els millors podcasts en català difosos durant l’any 2021. El període de presentació de propostes s'obrirà el 24 de gener del 2022 fins al 31 de març del 2022, i les propostes es podran presentar a través d’un formulari. Les bases del premi detallaran les categories que es volen reconèixer i, alhora, especificaran les característiques del treballs que hi optaran, tenint en compte els diferents formats i plataformes de difusió d’àudio... [+ informació]

El projecte «(Òh!)pera» crearà quantre noves òpres de petit format que es representaran en diferents espais del Gran Teatre del Liceu el juliol del 2022

El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen «(Òh!)pera», un projecte per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. L’aliança entre institucions i escoles es traduirà en la creació i estrena de quatre òperes de petit format que es representaran durant la mateixa vetllada en diferents espais del Gran Teatre del Liceu els dies 9 i 10 de juliol de 2022, un gran aparador per mostrar el talent emergent i projectar-lo internacionalment. Àlex Ollé, artista resident del Liceu, lidera... [+ informació]

L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona es rehabilitarà a partir de l'estiu després de temps en decadència per convertir-lo en un equipament obert a la ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona destinarà a partir del juliol dos milions d'euros per rehabilitar l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Els treballs s’allargaran ben bé un any. Per tant l’Hivernacle renovat no obrirà portes —almenys— fins a l'estiu del 2023. Les obres de l’Hivernacle serviran, primer, per resoldre les patologies de l’estructura de la nau central i les laterals i, després, per restaurar l’edifici patrimonial. Juntament a la rehabilitació de l’Hivernacle, el pressupost municipal per al 2022 també preveu començar a rehabilitar el Palau del Marquès d’Alfarràs, al Parc del Laberint d’Horta. Tot i que l’Ajuntament n’és propietari des de l’any 1971, fins ara no n’havia afrontat la rehabilitació i, de fet, l’edifici està en molt mal estat: en va caure part del sostre i l’interior està apuntalat... [+ informació]

El Departament de Cultura obre les dues primeres línies per administrar els ajuts al sector cultural de les arts escèniques i les biblioteques amb recursos provinents dels fons europeus Next Generation

Aquestes dues primeres línies estan adreçades, en una primera fase, a la modernització de les infraestructures dels equipaments escènics (teatre, dansa i circ) i musicals i a la dotació per a les biblioteques. El període per presentar sol·licituds acaba el 14 de febrer de 2022. En total, hi ha previst gestionar un total de 23,8 milions d’euros provinent dels fons Next Generation per al sector i l’activitat cultural de Catalunya. A part de les dues primeres línies, també es presentaran ajudes Next Generation a les sales de cinema;  suport a les acceleradores culturals; ajuts a l’oferta cultural en àrees no urbanes; així com finançament per a la digitalització de l’inventari dels béns mobles, la transformació digital dels arxius històrics i la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni cultural... [+ informació]

Més de 170.000 simpatitzants dels enigmes lingüístics han respost a la iniciativa del Paraulògic importat del The New York Times i adaptat al català

El tuti era la manera d'anomenar al bar del poble o a la cafeteria de l'ateneu un joc de cartes dels avis. Aquell qui aconseguia reunir quatre reix o quatre cavalla feia el “tuti”. De fet, el terme “tuti” ja forma part des de sempre del diccionari de la llengua catalana i és la que s'ha fet servir per indicar que s'ha aconseguit completar els enigmes. El Paraulògic català ha estat una iniciativa del portal Rodamots. Cada dia es posen en joc set lletres i cal formar paraules que les continguin. Una lletra és obligada, la del mig. Un mínim de tres lletres per mot i a jugar. El joc del Paraulògic indica quantes se’n poden formar i en quines condicions: només les que surten al DIEC. És a dir... [+ informació]

En plena crisi fronterera amb Rússia el govern de Kíev es queixa que la sèrie «Emily in Paris» dóna una visió estereotipada dels ucraïnesos perquè el personatge que hi apareix és insultant

Els límits de la ficció i la realitat són opacs fins al punt que a vegades la ficcció és més controvertida que la realitat mateixa. Això és el que ha passat amb la sèrie «Emily in Paris» que a la primera temporada ja va indignar molts dels espectadors francesos pels tòpics sobre el país i sobre la seva capital. Ara, amb la segona temporada, han estat els ucraïnesos els que s'han sentit ofesos. En plena crisi per la frontera amb Rússia, el govern ucraïnès, en boca del ministre de Cultura, ha estat la veu que s'ha queixat del paper que s'hi reflecteix d'una noia ucraïnesa a qui es retrata com una noia sense gust a l'hora de vestir i que es dedica a robar peces de roba de luxe dels grans magatzems... [+ informació]

Els museus de Barcelona han recuperat visitants durant l’any 2021 però amb xifres encara molt per sota de les anteriors a la crisi del coronavirus

Segons les últimes dades, el MACBA ha incrementat el número de visitants un 127%, en comparació amb el 2020. Es tracta de l’equipament cultural que més ha crescut en afluència. La Fundació Miró ha augmentat les visites un 40%, el Museu Picasso un 53% i el MNAC un 40%. El CCCB també ha ha registrat aquest 2021 una pujada de les visites d’un 70%. Durant el 2020, l’arribada de la crisi sanitària va provocar una davallada de visitants de més d’un 70% als principals museus barcelonins. Malgrat que tots els museus de Barcelona com els de la resta del país han hagut de fer front a mesures com la reducció dels aforaments i de mobilitat, molts han constatat com l’afluència de públic ha començat a remuntar. El MACBA és l’equipament que millor es recupera. Mentre que durant el 2020 van passar pel museu 85.502 persones, el 2021 la xifra s’ha enfilat fins als 194.541 visitants, el que suposa un augment del 127%. D'altra banda, més de 5 milions de persones... [+ informació]

El fons del catàleg editorial del cantant David Bowie acaba en mans de la productora Warner Chappell Music adquirit per 220 milions d'euro

Les negociacions han estat llargues, però finalment els hereus de David Bowie (Londres, 1947 - Nova York, 2016) han venut el catàleg editorial del músic a Warner Chappell Music per un preu superior als 250 milions de dòlars, uns 220 milions d’euros. L’acord inclou els 26 àlbums d’estudi de Bowie, incloent-hi «Toy», que es va gravar el 2001 però per divergències amb la discogràfica de llavors no es va arribar a publicar fins ara. S’hi han d’afegir els dos discos en estudi amb el seu projecte «Tin Machine», i també temes apareguts com a senzills de bandes sonores o altres formats. Amb la incorporació del fons de David Bowie el grup discogràfic i editorial Warner aconsegueix gairebé tot el repertori de l’autor de cançons com «Space oddity», «Fame», «Let’s dance» i «Rebel rebel»... [+ informació]

L'auge de les plataformes digitals ha fet reduir l'audiència de la televisió convencional a les hores punta segons un estudi de la comunicació audiovisual

Segons l'informe anual del Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA), el 2021 cada espectador ha vist una mitjana de 206 minuts diaris de televisió, la xifra més baixa des del 1993, quan el consum televisiu era de 204 minuts diaris (l'any 1992 va ser de 192 minuts). Pel que fa a l'audiència mitjana, també es detecta un descens: el 2021 ha sigut de 6.546.000 espectadors, la dada més baixa des del 2007 (6.546.000 espectadors). Una de les causes del descens s'atribueix al paper cada vegada més important de les plataformes de streaming, principal rival de la televisió convencional: els espectadors que tenen accés a aquest tipus de serveis han reduït el seu consum diari de televisió lineal en 19 minuts, mentre que els que no consumeixen plataformes només han destinat 7 minuts menys de mitjana a la televisió... [+ informació]

El Museu d’Arqueologia de Catalunya busca el lloc exacte de l’escenari de la crucial batalla de Cató a Empúries l'any 195 a.C.

Un grup d’arqueòlegs, liderats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), ha iniciat el projecte de trobar el lloc exacte on Cató va deslliurar la batalla d’Empúries l’any 195 a.C. El motiu d'aquest projecte de recerca rau en el fet de voler entendre què va passar en aquest combat, que va suposar la derrota dels ibers i va marcar l’inici de la romanització a Catalunya. És un dels pocs conflictes bèl·lics de l’antiguitat que es tenen ben explicats de la història de Catalunya. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut tota una sèrie d’avenços tecnològics que faciliten als arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya poder dur a terme el projecte amb més garanties. Es volen localitzat tres espais concrets... [+ informació]

El cinema català passa pel pitjor moment de la seva història amb un notable talent de creació i producció però sense la resposta suficient del públic

El cinema català no acaba de seduir el públic, tot i que la seva qualitat sí que ha estat premiada en diferents festivals. «Sis dies corrents», de Neus Ballús, va aconseguir el premi a la millor actuació a Locarno i l’Espiga de Plata a Valladolid. Va arribar a les sales al desembre i, de moment, ha atret 12.148 espectadors, cosa que es tradueix en una recaptació de 81.841 euros. Se situa al lloc 39è del rànquing de les pel·lícules de producció local més vistes aquest any. La primera producció catalana en aquesta llista és «Mediterráneo», que ocupa el lloc número 15. La cinta de Marcel Barrena, que narra el drama de la immigració amb Eduard Fernández i Dani Rovira com a protagonistes, ha recaptat 474.416 euros i ha aconseguit 77.017 espectadors... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2021 amb 23.858.696 visitants que han fet 51.625.120 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.858.696 visitants i 51.625.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.487,6 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.694 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una nova galeria de Barcelona es proposa mostrar l'art urbà del grafit després d'obrir amb Coco 144 considerat un dels pioners del gènere a Nova York

Coco 144 és una de les primeres firmes que van aparèixer al metro de Nova York el 1970. El seu “alter ego” és Roberto Gualtieri, un grafiter d’origen porto-riqueny que va començar a pintar com a senyal de protesta quan tenia 13 anys, inspirat per la guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils. Ell és un dels noms amb més trajectòria de la primera exposició de la galeria d’art urbà Canal Gallery. L’artista Balu és l’encarregat de portar els millors artistes d’art urbà aquesta nova galeria al Gòtic de Barcelona, Canal Gallery (c. Palau, 4). L’espai ha iniciat el seu camí amb una exposició col·lectiva de 60 artistes de diferents disciplines com la il·lustració, el grafit dels anys 60 o l’art urbà... [+ informació]