El Departament de Cultura ha ampliat amb 2.950.000 euros la dotació pressupostària de les tres convocatòries d'aquest any per a la concessió de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català

Els ajuts es destinen al doblatge i subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales de cinema, al doblatge i subtitulació de llargmetratges i a la subtitulació de sèries per a la distribució en plataformes digitals i en suport físic, i a la subtitulació en català de productes de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya. Aquesta és la segona ampliació del pressupost d’aquest 2021 i la dotació pressupostària queda fixada en 6.295.000 euros. La primera línia ampliada està destinada al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora un Miró, un Cuixart i un Lagar que procedeixen del Museo Reina Sofía amb qui fa un intercanvi de dipòsits

Les tres pintures s’incorporen a les sales de la col·lecció permanent gràcies a un acord d’intercanvi de dipòsits entre els dos museus. Per la seva part, el Museo Reina Sofía rebrà quatre obres de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya: un Canals, un Urgell, un Nonell i una escultura medieval. L'obra de Miró, que ja es pot veure a les sales de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), és una obra de grans dimensions realitzada per l’artista desprès del seu retorn a Barcelona, el 1949, i mostra el llenguatge de maduresa de Joan Miró. Aquest oli sobre tela serveix d’entrada i eix per a les sales dedicades a l’art de postguerra català... [+ informació]

La nova llei de l'audiovisual espanyola que preveu que almenys el 60% del catàleg de les plataformes sigui en català, aranès, basc o gallec aixeca reticències en el sector perquè considera que no millora la situació del català

Tant Plataforma per la Llengua com l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AAPDC) proposen establir unes obligacions de mínims, com també incentius econòmics per a les plataformes que siguin més respectuoses amb la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol. Recorden també que l'establiment d'obligacions de tipus lingüístic ja és una realitat en alguns països d'Europa. A França, per exemple, es va transposar la directiva europea sobre el sector audiovisual i a la nova llei ha quedat establert que el 80% de la inversió de les plataformes en obra europea ha de destinar-se a contingut en francès. Plataforma per la Llengua i l'AADPC han destacat que aquestes obligacions de tipus lingüístic estan garantides per Convencions de la UNESCO, la Carta Europea de Drets Fonamentals, la mateixa Directiva europea i fins i tot per la jurisprudència europea... [+ informació]

L'Institut d'Estudis Catalans afirma que l'espanyolisme s'inventa llengües per ignorància o mala fe i recorda que totes les llengües tenen varietats dialectals i que això no posa en dubte la unitat del català

Les recents declaracions del del president del Partit Popular, Pablo Casado, aspirant a governar Espanya —l'estat presumptament més democràtic i més plurinacional del planeta—, sobre la llengua que es parla a les Balears («Que no parleu català! A qui se li acut?), no només ha aixecat una petita tempesta política o serp lingüística d'estiu sinó que també ha fet reaccionar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acadèmia de la llengua ha fet una declaració institucional sobre les «quatre noves llengües balears inventades pel senyor Pablo Casado». Com si es tractés d'una lliçó d'un curs de primària, l'IEC ha assenyalat que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc —les "llengües" esmentades per Casado—, com també l'alguerès, el valencià o el rossellonès, en realitat "fan referència a varietats de la llengua catalana en els diferents territoris i no posen en dubte la unitat essencial de la llengua". L'IEC recorda que "totes les llengües sense distinció —i la llengua espanyola no n’és cap excepció— tenen varietats territorials amb denominacions específiques". L'espanyol té les varietats llatinoamericanes, però també les de regions de la Península, com el murcià i l'andalús, que òbviament formen part de la mateixa llengua. Per tallar el debat lingüístic, el comunicat de l'IEC va a la base de tot plegat, al Diccionari de la Llengua Catalana,que defineix el català com la "llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe". També el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia Española (RAE), que defineix el català com la "lengua romance que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón"... [+ informació]

L'Hermitage defensa que l'Ajuntament de Barcelona no pot vetar el seu projecte i a més de responsabilitzar el Port com a autoritat única afirmen que la col·laboració amb el Liceu és viable per les dues parts

Després de les últimes declaracions de la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que donava per finiquitada l'aliança Hermitage-Liceu, els impulsors del projecte han fet un comunicat en què contradiuen la dirigent dels comuns. Asseguren que han acollit amb entusiasme la possibilitat de treballar un projecte conjunt amb el Gran Teatre del Liceu i que hi han treballat amb els seus equips directius i tècnics però que perquè el projecte integri les dues realitats cal més flexibilitat dels espais disponibles. És a dir, que el Port cedeixi el doble de l'espai inicial per fer una sala de concerts de 900 localitats... [+ informació]

La companyia hereva del pallasso Monti tanca la seva trilogia en memòria del seu fundador amb l'espectacle antològic «Gran reserva» al Teatre Borràs dins el Grec'21 Festival de Barcelona

«Declinació llatina amb nas vermell». «Rhum», «Rhümia», «Rhumans»... Com una declinació llatina, però amb nas vermell. Des del 2014, i en memòria del malaguanyat pallasso “Monti” (Joan Montanyès, Barcelona, 1965 - 2013), una colla d'amics i col·laboradors va crear un espectacle de pallassos, «Rhum», que portava al límit la hilaritat que “Monti” havia destil·lat a la pista. Monti estava molt relacionat amb el circ de teatre, per herència familiar, i no és estrany que els seus seguidors mantinguessin també aquesta línia. La iniciativa, que segurament va començar pensant que seria efímera, contràriament va perdurar en el temps. Així, el 2016 es va crear un segon espectacle, «Rhümia», i el 2018, es va repetir amb un tercer, «Rhumans». Aquests tres espectacles, que han comptat en general sempre amb la complicitat dels Festivals Grec... [+ informació]

Es commemoren 40 anys del rodatge de «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda a la Vila de Gràcia que va convertir el barri en un plató cinematogràfic durant tres mesos tant de dia com de nit

Tal com ha recordat el canal Betevé, l’estiu del 1981 la Vila de Gràcia va viure el seu moment més cinematogràfic. Durant tres mesos, el barri es va convertir en un plató de cinema per portar a la pantalla la novel·la de Mercè Rodoreda «La plaça del Diamant». Betavé ha localitzat un veí i fotògraf, Josep Maria Contel, que ho va documentar tot en imatges. Hi va fer fotografies entre bastidors i va poder capturar aquells dies a través del seu objectiu, amb més de 300 instantànies que ara són un document històric. La versió de «La plaça del Diamant» va ser la primera superproducció rodada a Catalunya, quatre capítols en un total de quatre hores, per a televisió... [+ informació]

La productora 3xTres de Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa commemora a l'octubre els 25 anys de la seva fundació i incorpora dos socis més: La Brutal i T de Teatre, dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris

La unió fa la força i on eren tres ara en seran cinc. Als pioners Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa —d'aquí ve que la productora es digui 3xTres— s'hi afegeixen ara dues companyies més: T de Teatre (que commemora 30 anys) i La Brutal, que en porta 15 de trajectòria. Les dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris en els últims temps. No per això, però, deixarà d'anomenar-se 3xTres, entre altres coses perquè s'hauria de dir 5xCinc. La temporada 2021-2022 del Teatre Poliorama, que és la seu principal de la productora, preveu una vintena d'espectacles amb 490 funcions de teatre, musical, òpera, comèdia i espectacles familiars. La productora 3xTres commemorarà aquesta temporada el 25è aniversari de la seva fundació. Entre les propostes de la nova temporada del Teatre Poliorama hi ha... [+ informació]

La nova directora del MACBA Elvira Dyangani Ose admet que s'hauria pogut evitar la polèmica dels acomiadaments si s'haguessin fet d'una altra manera

L'acceptació en general que la tria de la nova directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha generat en el conjunt del sector s'ha vist enterbolida per la polèmica dels cessaments de dos dels directius justament un dia abans de la presentació oficial d'Elvira Dyangani Ose (Còrdova, 1974), d'origen guineà, relacionada amb Barcelona pels seus estudis a la Universitat Autònoma i la Politècnica i que ha fet part del seu discurs en català, llengua que, entre altres, domina perfectament. La nova directora ha deixat clar que la polèmica s'hauria pogut evitar si el cessament s'hagués fet d'una altra manera, en referència als burofaxs que van rebre... [+ informació]

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària

Segons ha fet públic l'Ajuntament de Mollerussa, aquest consistori de Pla d'Urgell i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), impulsor des del 1984 del certamen, han acordat cancel·lar l’edició del 2021 del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s’havia previst celebrar excepcionalment a la tardor. Habitualment el Saló del Llibre Infantil i Juvenil tenia lloc a la primavera, però en l’última edició —la del 2019 perquè la del 2020 es va suspendre arran de l'alerta sanitària— ja es va anunciar que es preparaven canvis en el format de cara a la que havia de ser la 36a edició i la 18a edició consecutiva que es feia a Mollerussa (Pla d'Urgell). No obstant això, diu el comunicat fet públic, la incertesa de la situació arran de les noves restriccions sanitàries i les normatives a aplicar per aquest tipus d’esdeveniments n'ha fet suspendre l’organització i posposar-ne també la reformulació anunciada... [+ informació]

La Federació d’Ateneus de Catalunya prepara la celebració del cicle «Amen Sam (Nosaltres Som) sobre la cultura del poble gitano

La tardor del 2021 tindrà lloc en catorze ateneus de diversos municipis catalans el cicle «Amen Sam» sobre cultura del poble gitano, un projecte comunitari organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ”la Caixa”. El programa «Amen Sam» (Nosaltres Som, en llengua romaní) inclou un seguit d’activitats com concerts, tallers de percussió flamenca, de rumba catalana i de cuina, una exposició, cinefòrums i xerrades sobre Porrajmos (l’holocaust gitano), xerrades sobre la dona gitana i el feminisme romaní, i una exposició que tracta diversos aspectes del poble gitano, com la seva història, el seus símbols, l’idioma, l’art, la música l’educació, la discriminació i les persones gitanes conegudes... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu acull la primera representació a Barcelona del cèlebre musical «My Fair Lady» de Frederik Loewe basat en la comèdia «Pigmalió» de George Bernaw Shaw

Considerat el musical perfecte, «My Fair Lady», de Frederik Loewe, es pot veure per primer cop a Barcelona al Gran Teatre del Liceu. El musical en dos actes es va estrenar el 15 de març de 1956 al Mark Hellinger Theatre de Nova York. Posteriorment es va representar al Broadhurst Theatre i després al The Broadway Theatre, on va estar en cartellera fins al 1962. El musical es basa en la comèdia «Pigmalio»́ (1913) de George Bernard Shaw i compta amb llibret d’Alan Jay Lerner. Narra la història de la transformació d’Eliza Doolittle, una florista vulgar i malparlada dels baixos fons de Londres que s’acaba convertint en una dama refinada. La vida de «My Fair Lady» canvia quan un filòleg, Henry Higgins, la troba un vespre pels volts del Covent Garden... [+ informació]

El joc de la rodanxa. Crítica teatral de l'obra «La gavina» amb dramatúrgia i direcció d'Àlex Rigola que es representa a La Villarroel dins el Grec'21

¿Versió lliure, diu? La modèstia o un absurd complex de fals autor que porta a la butxaca el director Àlex Rigola segurament és el que fa que sigui ell mateix el que qualifiqui de “versió” a partir de l'obra de Txékhov el que en realitat es podria qualificar sense embuts d'“obra original”. D'acord que la “gavina” en qüestió sobrevola per damunt de la dramatúrgia del muntatge —¿o potser tampoc no és ben bé un muntatge sinó un taller o un “work in progress”?—, però fa la impressió que sense l'esmentada “gavina” la trama podria funcionar igualment i ningú no hi trobaria a faltar el vistiplau de Txékhov... [+ informació]

L’Ajuntament de Barcelona adquireix 78 obres d’art contemporani amb l'assessorament del MACBA per formar part del fons d’art de la ciutat

Les obres adquirides procedeixen de 73 artistes, col·lectius i galeries amb seu a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana. La convocatòria, impulsada la primavera passada, va recollir 3.285 propostes. El MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) ha estat l’encarregat d’articular el procés de compra. Les obres formaran part del Fons d’Art de l’Ajuntament de Barcelona que les dipositarà en les diferents col·leccions de la ciutat i garantirà la seva circulació i visibilització. L’impuls d’aquesta mesura, presentada el passat mes d’octubre en el marc del tercer pla de suport al teixit cultural de la ciutat, compleix amb el doble objectiu de reconèixer i patrimonialitzar generacions que no estan plenament representades als fons públics i de fer arribar recursos al conjunt del teixit vinculat a l’art a Barcelona... [+ informació]

La Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya

La tradició popular atribueix a Sant Roc la fi de l’epidèmia de la pesta de l’any 1607. El poble va invocar la seva protecció, i el dia de la seva festivitat va ser el primer que no es va produir cap més mort. En agraïment, la població va fer el vot de vila, una prometença a celebrar cada any perpètuament la festivitat de Sant Roc com a prova de la devoció professada vers el sant. Tot i això, diverses investigacions recents confirmen que la festa ja es podria haver celebrat amb tota solemnitat abans de la construcció de la parròquia de Sant Maria d’Arenys, l’any 1575. Actualment, la Festa de Sant Roc és la festa major petita d’Arenys de Mar. El dia central és el 16 d’agost, festivitat de Sant Roc. De bon matí, els macips, noies i nois fadrins de la vila, es troben per vestir-se i preparar el material... [+ informació]

El govern català declara Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric el Parc del Cementiri d’Igualada a la comarca de l’Anoia

L’equipament va ser dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, construcció per la qual van guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1992. Es tracta d’una de les millors representacions de l’arquitectura funerària contemporània de Catalunya. El cementiri, que està integrat en un espai enjardinat que ocupa una superfície de 34 hectàrees, es va construir entre els anys 1985 i 1994; posteriorment es va ampliar amb el crematori, projectat per Carme Pinós, dins d’un espai arbrat. En definitiva, els espais que ocupen el parc i que integren la part que es considera monument són: els nínxols, els panteons, la capella, l’edifici de serveis i, finalment, el crematori. El projecte es fonamenta en un llenguatge arquitectònic propi molt allunyat de la concepció dels cementiris tradicionals... [+ informació]

El Patronat del Gran Teatre del Liceu reorganitza el Departament Musical i consolida i amplia el projecte encarregat al director Josep Pons que ha renovat el càrrec per quatre temporades

La nova organització del Departament Musical del Gran Teatre del Liceu té com a objectius la consolidació del projecte musical encarregat al director Josep Pons i l’ampliació del seu àmbit d’actuació per atendre noves necessitats del Teatre, tant artístiques, de nous formats i públics, educatives i socials. D’aquesta manera, Josep Pons renova com a director musical del Liceu per a quatre temporades addicionals amb l'encàrrec de solidificar el pla musical iniciat el 2012 i liderar la projecció de futur de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu. Conxita Garcia, directora del Cor, assumeix una nova responsabilitat com a adjunta a la direcció musical i Pablo Assante, agafa el relleu a la direcció del Cor del Teatre... [+ informació]

Fabrice Murgia, director artístic del Théâtre National Wallonie-Bruxelles, que deixarà el desembre, dirigirà el projecte IT Teatre 2021 que s'adreça a l'alumnat graduat de l'Institut del Teatre per participar en una creació que es veurà el gener al Teatre Lliure

L’Institut del Teatre posa en marxa la cinquena convocatòria del projecte pedagògic IT Teatre amb l’objectiu de proporcionar a l'alumnat graduat de totes les especialitats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) l'oportunitat de participar en un procés creatiu i de producció complet. Enguany, s’ha convidat al creador escènic belga, Fabrice Murgia (Verviers, Lieja, Bèlgica, 1983), director artístic del Théâtre National Wallonie-Bruxelles, càrrec que deixarà el desembre, i també reconegut per la direcció de la companyia Artara. Fabrice Murgia dirigirà el projecte del curs 2021-22. Per segona temporada consecutiva, el projecte IT Teatre compta amb el suport del Teatre Lliure per a la producció i l’exhibició professional de l’espectacle que tindrà lloc, el mes de gener al Teatre Lliure de Gràcia. Fabrice Murgia es va formar al Conservatori de Liège. El 2009 va escriure i dirigir el seu primer espectacle, «Le chagrin des ogres». Un any més tard va crear «Life: Reset/Chronique d’un veille épuisée» i «Dieu est un DJ», una adaptació del text homònim de Falk Richter. El seu treball artístic l’ha portat a rebre l’any 2014 un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia en reconeixement al caràcter innovador del seu teatre... [+ informació]

Xavier Albertí tanca la seva etapa de director del Teatre Nacional de Catalunya 2013-2021 fent balanç amb més d'un milió d'espectadors amb el 79% ocupació de mitjana malgrat les restriccions sanitàries de l'última temporada

En vuit temporades, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha acumulat un total d'1.042.714 espectadors: 826.122 al Teatre de les Glòries i 216.592 espectadors a les gires. També ha tancat la majoria de les temporades per damunt del 80% d’ocupació i ha assolit el seu rècord històric d’abonats al TNC: 5.503 espectadors es van abonar a la temporada 2019-2020. Des de la temporada 2013-2014 fins a l’actual, el Teatre Nacional de Catalunya ha acollit 189 espectacles, 2.038 activitats paral·leles als espectacles i ha publicat 465 obres teatrals. Dels 189 espectacles programats, 43 són obres de teatre contemporani autòcton, 35 de patrimoni teatral autòcton, 30 de teatre clàssic universal, 20 de teatre familiar, 19 de teatre contemporani universal, 12 de música, 12 de dansa, 11 espectacles multidisciplinaris/social i 7 de circ... [+ informació]

La companyia flamenca Needcompany de Jan Lauwers amb seu a Gant des del 1986 ha tintat de color roig encès la programació del Grec'21 amb l'espectacle «Billy's Violence» de marcat segell feminista

«La vall del riu vermell». Rius de sang. La companyia flamenca Needcompany, de Jan Lauwers, un dels cofundadors, amb seu a Gant (Bèlgica) des del 1986, ha tintat de color roig encès la programació del Grec'21 i, junt amb la recuperació prevista de l'espectacle de dansa «Malditas plumas» de Sol Picó, ha tancat amb «Billy's Violence» les vuit temporades de la direcció artística de Xavier Albertí al capdavant del TNC. Amb l'ham de fons de Shakespeare, el fill del creador de la Needcompany, Victor Lauwers, ha disseccionat la violència que hi ha en les tragèdies del Bard. En són deu. I ha creat un espectacle energètic, vitamínic, inquietant, gore, negre i controvertit, que té aires subtils de reivindicació feminista, amb deu capítols de deu de les heroïnes shakesperianes: Marina (Pèricles), Cleopatra, Desdèmona, Júlia (Julieta), Pòrcia (Juli Cèsar), Lavínia (Titus Andrònic), Cordèlia, Ofèlia, Imogènia (Cimbelí) i Gruoch (inspiradora de Macbeth). Dues hores de teatre multidisciplinar, des del físic, a la música, la coreografia, el moviment i també el text clàssic filtrat pel contemporani... [+ informació]

La jove soprano estatunidenca Nadine Sierra debuta al Gran Teatre del Liceu al costat del tenor mexicà Javier Camarena amb «Lucia di Lammermoor» de Gaetano Donizetti en una producció de la Baterische Staatsoper

Un dels títols més brillants del repertori belcantistic, «Lucia di Lammermoor», torna al Gran Teatre del Liceu amb sis funcions, del 16 al 28 de juliol, gairebé sis anys després de la darrera representació, el 29 de desembre del 2015. Es tracta d’una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la «The Bride of Lammermoor», de Walter Scott, inspirada en una llegenda medieval. L’obra, ambientada a Escòcia a mitjan segle XIX, narra la història d’una noia que embogeix quan la seva família la reclou en un pou com a càstig per haver rebutjat un matrimoni de conveniència. L’òpera es va estrenar a Nàpols el 26 de setembre de 1835. A Barcelona es va poder veure per primer cop al Teatre de la Santa Creu, el 22 de setembre de 1838, i al Gran Teatre del Liceu el 15 de setembre de 1849. En aquesta ocasió, «Lucia di Lammermor»... [+ informació]

El Molino se salva de caure en mans especuladores i la propietat actual carregada de deutes pacta la venda a l'Ajuntament de Barcelona perquè en faci una gestió artística privada mitjançant concurs públic

L'Ajuntament de Barcelona ha confirmat que és la compradora d'El Molino per 6,2 milions d'euros, que no inclou el vestuari o l'utillatge històric i que la propietat vol negociar més endavant segons quina sigui la seva destinació. L'antic cafè-concert del Paral·lel va reobrir el 2010 a càrrec de la productora Ociopuro, S.L., però tres anys després va presentar concurs de creditors i actualment feia dos anys que estava tancat i barrat. Ociopuro hi havia fet una important inversió després de les etapes de Ricardo Ardévol i dels descendents de la propietària coneguda com Doña Fernanda. L'Ajuntament farà un concurs públic per decidir la direcció d'El Molino i la intenció és que l'espai reobri l'any 2022... [+ informació]

La Fundació La Caixa crearà un centre de recerca sobre salut i ciències de la vida a Barcelona davant del CosmoCaixa

El centre portarà el nom CaixaResearch Institute i estarà en un edifici que ja era propietat de l'entitat bancària, davant del CosmoCaixa, a la ronda de Dalt, de Barcelona. El projecte tindrà un cost superior a 60 M €, que anirna íntegres a compte de La Caixa. El centre suposarà també la creació d’una plaça pública nova al tram de ronda cobert entre el futur centre de recerca i el CosmoCaixa. Per fer-ho possible, l’Ajuntament de Barcelona ja ha iniciat la tramitació de l’expedient a la Comissió de Govern. La previsió és que l’edifici es pugui construir d'aquí al 2025. Amb la proximitat del CaixaResearch Institute amb el museu de la ciència CosmoCaixa, la Fundació la Caixa... [+ informació]

Es descobreix una pintura rupestre que mostra com es recollia la mel fa 7.500 anys a la ribera mediterrània amb les imatges més ben conservades fins ara en l'art que estava documentat

Una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda amb bucles, fixada a dalt i assegurada en una roca amb un pal, fins a un rusc. Així és l'escena que mostra una de les pintures rupestres descobertes al jaciment de Castellot (Terol), i que evidencia que fa 7.500 anys els neolítics tenien uns grans coneixements tècnics d'escalada. La pintura, segons el departament d'investigació de la Universitat de Barcelona (UB), demostra que quan van començar a assentar-se les primeres comunitats pageses a l'arc mediterrani s'elaboraven escales de grans dimensions, amb esglaons i costats irregulars que permetien desplaçar-se lliurement, però per fer-les servir s'havien de tenir també coneixements de tècniques d'escalada. A l'escena del jaciment... [+ informació]

El Festival de Canes torna al gramur de la pantalla en una data inusual després que hagués de cancel·lar l'edició de l'any passat arran de la crisi del coronavirus

El glamur ha tornat a Canes tot i que no amb les aglomeracions habituals de quan el certamen de cinema se celebra el mes de maig. Ajornat fins al juliol, l'edició del 2021 reprèn la cita amb directors, intèrprets i productors per continuar mantenint encesa la flama de la indústria de la pantalla gran. Les ganes de no defraudar els qui s'hi han apuntat són evidents i el catàleg de projeccions també. Fins al 17 de juliol es podran veure algunes de les pel·lícules que es disputaran la cartellera en els pròxims mesos. Amb rigoroses mesures de seguretat entre la premsa acreditada, que s'ha reduït un 30% en relació a altres edicions, s'ha passat de 35.000 o 40.000 professionals de la comunicació a 28.000 inscrits... [+ informació]

L'Anuari de la Música del 2021 constata la supervivència del sector musical in extremis amb un lleuger augment de la producció i la formació

L'Anuari de la Música 2021, coeditat pel Grup Enderrock i ARC, analitza l’impacte del primer any de pandèmia amb dades aportades per empreses i associacions del sector i validades per l'InCom-UAB. En un context de crisi de la música en directe i les sales tancades, el sector ha aconseguit sobreviure davant una previsió catastròfica tot i la caiguda del 65% de la facturació, el 59% de concerts i el 91% de públic. La recuperació del consum i les ajudes públiques han pal·liat els efectes d’una pandèmia, que ha provocat un augment històric de la producció en català del 31%, tot i un retrocés del 23% en la facturació discogràfica. Els discos catalans més venuts han estat El Disc de la Marató, Txarango, Antonio Orozco, Miki Núñez i Oques Grasses, mentre que els estils amb major auge han estat la música familiar (+117%) i la urbana (+79%). La formació musical de les quatre escoles superiors i també dels graus han mantingut i fins i tot augmentat un 2% la xifra d'alumnes matriculats... [+ informació]

Peter Brook enlluerna els espectadors del Teatre Lliure amb la seva lectura sobre «La tempestat» de William Shakespeare a partir de la versió de Jean-Claude Carrière

Pròsper... c'est moi! L'avantatge d'una obra com «La tempestat» de William Shakespeare és que cada companyia, cada director, cada adaptador que s'hi embarca en treu el que en vol treure segons la lectura que en fa, el moment històric en el qual viu i la concepció teatral que té com a creador. La d'aquesta adaptació del venerable director Peter Brook, reconegut internacionalment, acompanyat de la dramaturga Marie-Hélène Estienne, estreta col·laboradora, no n'és una excepció. I encara menys si es té en compte que «Tempest Project» parteix de la versió que va publicar el recentment desaparegut guionista francès, Jean-Claude Carrière (1931 - 2021). La nitidesa de paraula i el minimalisme interpretatiu troben... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya convoca una Viquimarató i una campanya d'edició en línia per a una vintena de voluntaris que vulguin dedicar una jornada a l'edició de documentació teatral amb llicència lliure

El Teatre Nacional de Catalunya aprofita el material alliberat amb llicència lliure per convidar a una experiència cultural que donarà opció a una vintena de voluntaris que s'hi inscriguen que en prenguin part. La viquimarató serveix, segons el TNC a aprendre a editar i crear enciclopèdies en col·lectivitat amb altres viquipedistes, a més d'endinsar-se en el el teatre i entrar als espais dels bastidors del TNC. L'acte (8 juliol), té un aforament limitat, durarà tot el dia i inclou el dinar, diverses sorpreses i convida tots els seus assistents a l'estrena de l'obra «Billy’s Violence», de Jan Lauwers i la companyia Needcompany, a la Sala Gran dins del Festival Grec... [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya amplia el nombre de sales dedicades a l’art del període de la Guerra Civil amb algunes peces que no s'havien exposat mai

La col·lecció creix per mostrar 108 obres (pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda) de 43 artistes, molts dels quals no s’havien exposat mai a les sales del museu. Aquesta nova presentació de les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora importants novetats, com ara un espai dedicat al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París de 1937, amb obres que es van considerar perdudes durant molts anys, un espai dedicat a les dones en temps de guerra, i un altre a la propaganda, el fotoperiodisme i el cinema... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2021 amb 23.076.285 visitants que han fet 49.005.278 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.076.285 visitants i 49.005.278 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.426,7 visites de pàgines (13,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 54 segons per visita)... [+ informació]

La Federació d'Ateneus organitza el cicle itinerant de concerts de cançó d'autor «Notes del Nord» que té lloc en set ateneus diferents

El cicle l'obre un concert de la cantautora rosinca Madame Mustashe a la Unió Escaulenca de Les Escaules (Alt Empordà), diumenge, 4 de juliol. «Notes del Nord» és un cicle itinerant que ofereix un total de quinze concerts en set ateneus per part de tres cantautores i tres cantautors de les comarques del nord de Catalunya: Lakaste, David Mauricio, Marina Prat, Tom Hagan, Madamme Mustash i Moshka. aquests joves artistes es dediquen professionalment a la música i tenen una trajectòria que els converteix en propostes musicals representatives i referents... [+ informació]