L'adaptació de la novel·la «Wonder» arriba al cinema protagonitzada per l'actriu Julia Roberts i avalada per l'èxit editorial de l'autora J.R.Palacio amb més de 6 milions d'exemplars a tot el món

El film es basa en la novel·la d'èxit mundial de l'escriptora nord-americana R.J. Palacio, de la que s’han venut 6 milions de llibres arreu del món. La novel·la ha estat editada en català per l'Editorial La Campana, amb traducció d’Imma Falcó, versió que ha registrat un èxit espectacular de vendes, amb més de 150.000 exemplars. «Wonder» ha estat a la llista de llibres més venuts en català durant els darrers cinc anys i és lectura recomanada a les escoles en el programa «El gust per la lectura», del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya... [+ informació]

El Col·legi de Periodistes de Catalunya considera inadmissible que la Junta Electoral Central es prengui la llibertat de decidir com s’ha de fer la informació en els mitjans públics

La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya entén que la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de prohibir a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) l’ús d’expressions com “consellers empresonats” o “la llista del president”, o no admetre que es parli de “consellers” o “president”, representa una intromissió en tota regla a un dels pilars fonamentals de la democràcia, com és la llibertat d'informació i la no ingerència política... [+ informació]

L’Institut Català de les Dones ha integrat els seus fons bibliogràfics amb més de 15 milions de documents al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

A partir d’ara, les persones usuàries del Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’Institut Català de les Dones (ICD) podran demanar en préstec interbibliotecari documents procedents de centres i institucions integrats al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Això suposa facilitar l’accés a 5 milions de títols i més de 10 milions de documents, i a la inversa, ja que el Centre de documentació de l’ICD ha aportat al CCUC prop de 24 mil registres, 11 mil de nous i 13 mil documents ja inclosos en el Catàleg... [+ informació]

Un col·lectiu de ciutadans aragonesos de Sixena aprofiten el buit del 155 a Catalunya i forcen el Ministeri de Cultura espanyol perquè executi el retorn de les obres del Museu de Lleida

Mes de 200 persones han participat en una marxa que ha culminat al poble de Berbegal (Osca) per reclamar el trasllat a l'Aragó de les obres d'art sacre originàries d'aquesta comunitat que són a Catalunya. Els participants, convocats per la plataforma «Sijena Sí», han sortit d'El Tormillo, Peralta de Alcofea i Barbastre i han caminat entre 7 i 22 quilòmetres. L'exigència més immediata és l'entrega de les 44 peces del monestir de Sixena que són al Museu de Lleida des de fa dècades, una decisió que ara està en mans del Ministeri de Cultura espanyol... [+ informació]

La reclamació del pagament de l'IVA per les subvencions rebudes per les associacions i entitats culturals enfronta cara a cara els representants de la cultura amb el Ministeri d'Hisenda espanyol

Fins ara les subvencions culturals no pagaven IVA. Es considerava la cultura un bé públic i se'ls eximia de l'impost. Així ha sigut històricament i així s'ha interpretat la llei per part de totes les institucions que atorguen ajudes públiques al sector, des del Ministeri de Cultura espanyol fins als ajuntaments. Però des de fa poc més d'un any, la cosa ha canviat. El Ministeri d'Hisenda espanyol, a través de l'Agència Tributària, va decidir fer una interpretació... [+ informació]

Ricard Reguant dirigeix al Teatre Apolo de Barcelona un espectacle familiar sobre el mite d'Hèrcules ambientat en una companyia de circ ambulant

Música, circ, coreografia i teatre. L'espectacle dirigit per Ricard Reguant, en la nova línia del Teatre Apolo del Paral·lel, partint de la primera versió amb més intèrprets que es va estrenar al Festival de Mèrida, fa una barreja d'aquestes quatre disciplines artístiques per entrar en el món de la mitologia a través del personatge d'Hèrcules. Una companyia de circ, el circ Olimpus, es proposa recrear alguns dels passatges més importants de la llegenda dels déus i ho fa humanitzant-los, esclar, i fent-los caure en les temptacions terrenals... [+ informació]

Les aventures del detectiu Pepe Carvalho tornen a l'actualitat amb una versió en còmic de la novel·la «Tatuaje» de Manuel Vázquez Montalbán

Aquesta va ser la primera novel·la de Manuel Vázquez Montalbán on Pepe Carvalho era protagonista. Es va publicar el 1975, i ara Norma Editorial treu l'adaptació de la novel·la en còmic, amb guió d'Hernán Migoya i els dibuixos de Bartolomé Seguí. El relat de la novel·la comença quan apareix el cos d'un home a la platja de Vilassar de Mar. L'home té un tatuatge gravat a la pell que diu: "He nascut per revolucionar l'infern". El detectiu Pepe Carvalho és... [+ informació]

El muntatge «Parlàvem d'un somni» al TNC té personalitat dramatúrgica pròpia de la mà de Jordi Coca i aporta un d'aquells testimonis literaris en la veu de Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany que enriqueixen qualsevol cultura

És inevitable. Els espectadors busquen a poc a poc, a manera que avança la conversa de la representació, les coincidències físiques de caracterització dels dos personatges. El mite és el mite. I al final, les troben. L'actor Òscar Intente és cada vegada més el pensador i il·luminat Pasqual Maragall. I l'actriu Anna Güell es va empeltant cada vegada més de la característica murrieria de Maria Aurèlia Capmany. Posar sobre l'escenari dues personalitats contemporànies i la seva veu té el risc de mostrar-ne una imatge distorsionada que els que els han conegut més o menys de prop podrien detectar de seguida... [+ informació]

El Museu Picasso de Barcelona supera el nombre de visitants en relació a l'any anterior i aquesta temporada n'ha rebut prop d'un milió que han passat per les diverses esposicions del 2017

Fins ara, segons dades del mateix museu, són 974.318 persones les que han visitat les sales de la col·lecció permanent i les exposicions temporals des de començament d’any. Aquesta dada augura un rècord històric de visitants aquest any 2017 i posiciona el Museu Picasso com un dels més visitats de la ciutat. Un dels motius d’aquest augment és el seguit de mesures que es van implementar aquest estiu per afavorir l’accés al Museu. Des del 24 de juliol fins al 25 de setembre el Museu va obrir... [+ informació]

L'obra «Leni» a la Sala Muntaner posa en qüestió un tema tan viu a hores d'ara com la veritat i la mentida al servei d'uns interessos polítics determinats o d'una carrera ambiciosa

A qui més qui menys li sona que abans que Catalunya declarés la independència, la "desdeclarés" i guardés a la caixa forta la nova República Catalana fins a més bon veure, el poble català i la literatura catalana ja es van conèixer a Europa amb l'adaptació cinematogràfica «Tiefland» (començada a rodar el 1940 i no estrenada per diverses circumstàcies i travetes fins al 1954) que la cineasta Leni Riefenstahl (Berlín, Alemanya, 1902 - Pöcking, Alemanya, 2003) va fer de l'obra «Terra Baixa» d'Àngel Guimerà. Aquesta és una de les anècdotes... [+ informació]

L'International Research Society for Children's Literature emet una Declaració de Principis amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants i li preocupa que la geopolítica contemporània restringeixi la llibertat acadèmica

En el Dia Universal dels Drets dels Infants, l'organització acadèmica International Research Society for Children's Literature (IRSCL) emet una Declaració de Principis i afirma que li preocupa la forma en què la geopolítica contemporània restringeix la llibertat acadèmica. La declaració s'emet coincidint amb el Dia Universal dels Drets dels Infants per emfatitzar no només la importància de la investigació sinó també el potencial de la literatura infantil per fomentar l'empatia... [+ informació]

Òmnium Cultural d'Osona i l'ANC amb la col·lagoració dels Comitès de Defensa de la República de la comarca instal·len una presó simbòlica a la plaça Major de Vic permanent fins a aconseguir la llibertat dels presos polítics

L'expectació començava a primera hora de la tarda quan un grup d'operaris ha començat a instal·lar una presó al mig de l'emblemàtica plaça vigatana. Aquest era el pas previ a la posada en marxa de la iniciativa «Un poble empresonat», una acció pacífica impulsada per les delegacions osonenques d'Òmnium Cultural i l'ANC que ha comptat, entre d'altres, amb la complicitat dels Comitès de Defensa de la República de l'Alt Ter. L'objectiu és reclamar la llibertat dels consellers i líders de les entitats sobiranistes empresonats... [+ informació]

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona canvia per tercera vegada aquesta legislatura per anar a parar a mans del comissionat Joan Subirats després del trencament de Barcelona en Comú amb el PSC

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona torna a estar en mans de Jaume Asens, és a dir, al mateix lloc on estava abans que el govern d’Ada Colau cedís la regidoria als socialistes. Aleshores la comissionava va ser Berta Sureda. El nou comissionat és el catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats. L'alcadessa Ada Colau ha justificat l'expulsió del PSC del govern municipal arran del suport del PSC-PSOE a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i ha dit que la complexitat del moment polític també ha impactat en la nostra ciutat. Jaume Collboni hi ha estat divuit mesos... [+ informació]

Les entranyes dels museus municipals a l’abast del públic en una nova proposta de la iniciativa «iN MUSEU» que ofereix visites gratuïtes

El dia 2 de desembre, entre les 10h i les 19h, els museus de Barcelona mostraran per primera vegada la seva part més desconeguda: les reserves, els magatzems i els tallers de restauració, així com la feina de les persones que en tenen cura. Aquesta proposta, una iniciativa de la Direcció d’Història, Memòria, i Patrimoni de l’Institut de Cultura (ICUB), convida els ciutadans a visitar els espais habitualment restringits a través de visites guiades que aniran a càrrec guies especialitzats i de conservadors, restauradors, documentalistes i altres professionals dels museus... [+ informació]

L'Ajuntament de Barcelona no veu amb bons ulls que l'hipotètic museu de l'Ermitage s'instal·li al costat de l'Hotel W i n'alenteix la requalificació

Fa anys que el projecte d'obrir una franquícia de l'Ermitage rus plana sobre Barcelona. Ara la iniciativa sembla que ja ho té tot definit per ubicar-se al port. En concret, en un edifici de nova creació al costat de l'Hotel W. Els promotors asseguren que ja tenen tancat el preacord amb l'Ermitage per a la cessió d'obres, que tenen un avantprojecte per a l'edifici i que han assegurat la inversió a fer, que s'eleva per sobre dels 48,5 milions d'euros (32,5 dels quals, per a les obres de l'edifici). Però al projecte encara li falta un detall important... [+ informació]

L'incivisme s'aboca a malmetre els monuments públics com el robatori de la llança dels cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni ocorregut a la ciuat de Lleida

Al segle III aC, els cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni es van revoltar contra el general romà Escipió. La revolta va tenir un destí tràgic: el poderós general va castigar els revoltats amb una gran matança. Ara la llança de l'escultura dedicada aquests herois ilergetes de Lleida ha desaparegut. Des de l'Ajuntament de Lleida calculen que l'acte vandàlic hauria passat en cap de setmana i la Guàrdia Urbana de Lleida ha obert una investigació per aclarir els fets. El consistori... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu obre les seves instal·lacions perquè hi accedeixin els internautes d’arreu del món a través d'Street View gràcies a la col·laboració de Google Maps i El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació del govern català

Els usuaris poden passejar virtualment per gran part dels espais del Gran Teatre del Liceu més desconeguts pel públic, tan sols accedint a Google Maps i triant l’opció de visualització Street View. Google ha fotografiat les estances del Liceu per tal que els internautes puguin recórrer des del Saló dels Miralls o la Sala fins els racons més amagats del Teatre, com els espais escènics i tècnics, els departaments de sastreria i caracterització o les sales on assagen l’Orquestra i el Cor del Liceu... [+ informació]

La reobertura de l'Imax dins del Maremagnum amb un projecte per a projeccions en 4D podria ser una realitat després del tancament fa tres anys

L’Imax és un dels edificis del Maremagnum que proposa novetats a curt termini. El cinema està tancat des del setembre del 2014. La clausura va suscitar al seu dia un debat encès sobre el futur de l’edifici, i es va plantejar fins i tot la demolició. Al cap de poc temps de tancar, es va presentar un projecte per reconvertir­lo en teatre espectacle. L’Ajuntament de Barcelona va fer miques els plans dels promotors, que ara han trobat la fórmula per continuar projectant cinema en aquest singular immoble. L’empresa concessionària de l’edifici de l'Imax... [+ informació]

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona retira del programa el documental «Silenciados» que denuncia la invisibilització dels homes agredits per dones

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona ha anunciat que retira de la programació el documental «Silenciados» arran de la polèmica que havia provocat en les xarxes la inclusió del film, que denuncia la invisibilització dels homes agredits per les seves parelles i critica els perjudicis de la llei integral de violència de gènere per als homes, tant els que són víctimes de la violència de gènere com els que són objecte de denúncies falses... [+ informació]

El Teatre Lliure de Gràcia obre un experiment compartit convidant el públic als assajos dels muntatges que prepara

El Teatre Lliure de Gràcia comença, a partir del 17 de novembre, un experiment escènic. Després d’impulsar l’any passat el taller Els Oficis del Teatre, en què donaven a conèixer el dia a dia de la sala des de dins, ara el Teatre Lliure fa un pas més i s’obre als espectadors per ensenyar-los una part del procés creatiu que fins ara quedava oculta: les lectures i els assaigs que duen a terme els actors per bastir una obra de teatre. Per mostrar com treballen... [+ informació]

La quarta edició del Festivitas Bestiarum es convertirà en la gran festa del Bestiari Festiu a Reus que commemora el Dia Europeu del Bestiari

El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals de Catalunya en processons, cercaviles o balls. Tenen el seu origen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi però al llarg dels anys han evolucionat adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre altres manifestacions tradicionals i populars. L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya... [+ informació]

Una companyia compacta amb perles brillants com la força emotiva de Núria Espert amb uns solos «Gran Reserva» recorda al Teatre Goya l'impacte de l'obra «Incendis» de Wajdi Mouawad

En poques ocasions, veure una obra per segona vegada continua produint el mateix efecte impressionant, com passa amb aquesta versió d'«Incendios», de Wajdi Mouawad (Beirut, Líban, 1968), de la qual no podem parlar sense recordar els pioners «Incendis» d'Oriol Broggi, al Teatre Romea, el 2012. Ara aquí, la direcció de Mario Gas demostra que és possible una altra manera d'entrar en el món intens i complex de Mouawad i ho fa amb una posada en escena austera —només una mola negra escenogràfica que ofereix diferents possibilitats ambientals amb l'ajut d'alguna projecció videogràfica i dos terraplens per banda, jo diria que dos rings, també de sorra —no només de sorra viu Oriol Broggi!— i deixant-ho tot a la paraula i als intèrprets... [+ informació]

L'obra «El laberinto mágico» del Centro Dramático Nacional al Teatre Romea parteix de la mirada que l'escriptor Max Aub fa sobre la guerra civil entre el 1936 i el 1939

Deu hores. No, no... que no s'espanti ningú. Deu hores és el que durava una de les primeres versions del camp de treball sobre el cicle de sis novel·les de Max Aub (París, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1972). El muntatge s'ha hagut de limitar a la durada convencional de dues hores. L'obra parteix de la mirada que Max Aub fa sobre la guerra civil entre el 1936 i el 1939 amb «Campo cerrado» (1943), «Campo de sangre» (1945), «Campo abierto» (1951), «Campo del Moro» (1963), «Campo francés» (1965) i «Campo de los almendros» (1968). Una feinada de síntesi i clarificació meritòria... [+ informació]

L'actor Xicu Masó es posa en la pell del doctor Pietro Bartolo per denunciar el drama dels refugiats amb l'obra «El metge de Lampedusa» a l'Espai Lliure de Montjuïc

La Unió Europea —que no vol dir la gent d'Europa— sempre ha fet els ulls clucs a l'evidència. Es va retratar amb les guerres dels Balcans de finals dels anys noranta; s'ha posat ulleres fosques amb la repressió «erdogànica» de Turquia; ha fet l'orni amb la lluita d'Ucraïna; xiula i beu a galet quan li arriben les imatges més recents de Catalunya; i ha permès que les promeses fetes als refugiats se les endugués l'onada del mar, com molts dels cadàvers dels immigrants que engoleix. Per això no ha d'estranyar que, a la Unió Europea, el testimoni del doctor Pietro Bartolo, que fa un quart de segle llarg que lluita a l'illa siciliana de Lampedusa intentant posar remei a la tragèdia dels refugiats que des de finals del segle passat arriben a l'illa, en ruta des de Tunísia, i amb un acord actual de retorn a Líbia, els soni a música de sirenes... [+ informació]

La dramaturga Marilia Samper s'endinsa en el teatre social i el realisme brut amb l'obra «L'alegria» a la Sala Beckett

Teatre social i realisme brut semblen termes que han passat a la història. Però no. Ara tornen a ser més vius que mai com a reacció a l'estesa de pobresa que ha deixat la crisi i que s'ha encrostonat en moltes capes socials que abans havien aconseguit un mínim de benestar. «L'alegria» de Marilia Samper (Brasil, 1974), dramaturga establerta a Catalunya amb una trajectòria ja força notable, es podria inscriure en aquests corrents... [+ informació]

L'actriu Imma Colomer ironitza a la Sala Muntaner sobre la «caducitat» de les actrius a la televisió amb el personatge de l'obra «Prime Time» que porta quaranta anys protagonitzant una sèrie

Que una telenovel·la —ara en diuen «sèrie»— duri quaranta anys en antena i en horari de sobretaula deu ser un rècord de ficció que totes les productores voldrien. Però que la protagonista de la mateixa sèrie s'hi aguanti també quaranta anys, encara és més matèria de rècord. Això és el que li passa a l'actriu de ficció Glòria Aran, que interpreta el paper principal de la sèrie «Gent de Sort» i que no només s'ha guanyat la popularitat al llarg dels quaranta anys sinó que tampoc no té cap intenció de deixar-ho... [+ informació]

El sector cultural català fa una crida a la ciutadania perquè participi en la vida artística com una forma d'activisme i per millorar la convivència social

En un manifest fet públic moltes institucions teatrals, musicals, museïstiques i altres actors del sector cultural fan una crida a la ciutadania perquè torni a participar de les ofertes artístiques per expressar la «vostra forma d’activisme per alimentar els necessaris espais de reflexió i per contribuir a millorar la nostra convivència». Entre la seixantena de signats figuren el Teatre Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'Institut del Teatre, el Festival Temporada Alta, la Sala Beckett, el... [+ informació]

Amb el govern legítim de Catalunya

El govern de Catalunya va ingressar ahir a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2017 amb 12.386.907 visitants que han fet 31.145.837 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 12.386.907 visitants i 31.145.837 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

Ferran Rañé i Andreu Solsona donen a l'Institut del Teatre l'arxiu personal de premsa en relació a l'obra «La torna» dels Joglars i la campanya a favor de la Llibertat d'Expressió de fa quaranta anys

La revifada de la reivindicació de la Llibertat d'Expressió amb la recuperació dels cartells amb el perfil d’un rostre amb un traç vermell que travessa la boca, en relació a l'empresonament dels Jordi's (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) ha portat els actors Andreu Solsona i Ferran Rañé a desenterrar els seus arxius personals de la repressió que van patir fa quaranta anys arran de l'obra «La torna» dels Joglars. Aquell dibuix va aparèixer el 1978 fet per Fabià Puigserver en una trobada amb altres artistes, i la dramaturga Teresa Calafell el va completar amb la ratlla vermella... [+ informació]