La Font Màgica de Montjuïc programa una coreografia de mitja hora de durada a ritme d’òpera amb motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu

La Font Màgica de Montjuïc ha programat un espectacle especial amb un repertori d’àries per celebrar el 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu. Aquesta coreografia especial, de 30 minuts de durada. Entre les activitats commemoratives, el Liceu també preveu un concert amb noms importants com Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa, Iréne Theorin, Ludovic Tézier i Joseph Calleja. També hi haurà representació nacional amb Marta Mathéu, Manel Esteve o Manuel Fuentes, així com l’argentí Raúl Giménez i el baix italià Giacomo Prestia. La gran absència és la de la soprano russa Anna Netrebko, que va fer públic fa uns dies que finalment no podia protagonitzar l’audició en decidir allunyar-se dels escenaris temporalment per la repercussió de la invasió del genocida Putin a Ucraïna... [+ informació]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer... [+ informació]

La desestabilització econòmica confirma l'obligació de l'Espai Lliure de Montjuïc a renunciar a la programació i dedicar-se exclusivament a l'assaig, la creació, el pensament, l'educació, les residències i els tallers

Els creadors Xesca Salvà, Marc Villanueva, Paula Blanco i David Franch, ocupen l'Espai Lliure de Montjuïc aquesta temporada dins el programa de Residències. Pau Masaló, Atresbandes i el centre belga Campo, ho faran la temporada vinent. Aquesta temporada, Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten «Understory»; AzkonaToloza, «Canto mineral»; Paula Blanco, «La ciutat i la por»; Klaudia Hartung, Virgin Mary «Performances» i David Franch, «Normal» amb l'Institut Escola Eixample. El programa de residències de la temporada passada distribueix prop de 180.000 euros, així com 92.500 euros més en Ajuts extraordinaris per pal·liar els efectes de la pandèmia. Les convocatòries per escollir l'artista d'EN RESiDÈNCiA i els artistes de les residències creatives d'intercanvi 22/23 s'obren aquest abril. L'Espai Lliure de Montjuïc esdevé així com el nou espai dedicat exclusivament a l'assaig, la creació, el pensament, l'educació, les residències i els tallers. El Teatre Lliure consolida el seu programa de residències, els Ajuts a la creació Carlota Soldevila —anomenat així en commemoració a l'actriu i fundadora del Lliure—, que arriba enguany a la seva tercera edició... [+ informació]

S'obren al públic Les Procuradories Velles de Venècia que ocupen una majestuosa façana des de la torre del Rellotge cap a l’Ala Napoleònica de la plaça de Sant Marc

Les Procuradories Velles de Venècia s’estenen al llarg de 152 metres des de la torre del Rellotge cap a l’Ala Napoleònica de la plaça de Sant Marc, un majestuós complex acabat al segle XVI per Jacopo Sansovino perquè fos l’habitatge i les oficines dels procuradors de Sant Marc durant l’època de la república de Venècia. Ara, 500 anys més tard, el públic pot accedir per primera vegada a una de les més desconegudes joies venecianes. Propietat de la companyia d’assegurances Generali des del 1832, l’edifici, situat al lateral nord de la plaça, ha estat posat a punt pel prestigiós arquitecte britànic David Chipperfield —autor de la restauració de la Neue Nationalgalerie de Berlín i de l’ampliació de la Royal Academy de Londres. La tercera planta de Les Procuradories Velles de Venècia és la que serà accessible al públic, renovada sota la filosofia minimalista de Chipperfield, per donar a conèixer les activitats d’aquesta oenagé dedicada a programes com ara donar suport a famílies vulnerables amb infants o integrar refugiats a través de l’ocupació... [+ informació]

Es commemora el 60è aniversari de la institució del Dia Mundial del Teatre que aquest any compta amb el Manifest Internacional del director d'òpera i teatre Peter Sellars

Enguany se celebra el 60è aniversari de la commemoració del Dia Mundial del Teatre. Tots el agents del sector —teatres, productores, entitats i associacions sectorials— organitzen un seguit d’activitats per celebrar aquest dia amb l’objectiu de posar en valor l’activitat teatral, aconseguir augmentar la presència, l’atenció mediàtica i crear un punt de trobada entre tots els agents implicats, públics i privats, en una acció que pretén donar visibilitat i posar en valor el sector de les arts escèniques. A banda de diverses activitats, manifestos com que ha fet l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (ADETCA) a favor de la Pau i contra la guerra del genocida rus Vladímir Putin contra Ucraïna. Com cada anya, l'International Theatre Institute (ITI) ha encarregat al director de teatre, òpera i festivals dels Estats Units, Peter Sellars (Pittsburgh, Pennsilvània, EUA, 1957) el Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre en el qual el director reivindica... [+ informació]

El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre incorpora el fons de Tomàs Pladevall que ha exercit durant una llargatrajectòria de director de fotografia, operador de càmera i dissenyador d’il·luminació de cinema i teatre

El fons que ha estat una dotació del mateix Tomàs Pladevall (Sabadell, 1946), està format principalment per documentació en paper i digital (anotacions, plànols, quaderns de llums...) relacionada amb la seva carrera professional com a il·luminador d’espectacles, en gran part de teatre i, en menor mesura, d’altres esdeveniments com les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 o els Premis Goya. L’extensa i reconeguda trajectòria de Tomàs Pladevall acumula xifres que impressionen, com els més de 90 milions de fotogrames en càmera dels que ha estat responsable de fotografia... [+ informació]

El projecte «Músiques en Paral·lel» de les cooperatives Quesoni, L’Afluent i la Sala Upload obté la puntuació màxima en el concurs de l'Ajuntament de Barcelona per a la gestió de la nova etapa de la Sala Barts

El projecte s'ha presentat de manera conjunta per les tres cooperatives sota la coordinació de la gestora cultural Anna Cerdà i Callís i ha obtingut la puntuació màxima en el concurs per a la gestió de la nova etapa de la Sala Barts, al mateix temps que ha fet la millor oferta econòmica. L’espai municipal ha estat gestionat durant els últims anys per la productora The Project, que no s’ha presentat al concurs i finalitza la concessió el pròxim 17 d’abril, en desacord amb la nova línia. Les bases del concurs per a la gestió de la sala, sota el nom d’Espai per a la música a Barcelona, centre de programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, a l’entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat, demanaven als candidats un projecte encarat a... [+ informació]

La Filharmònica de Lviv, una de les ciutats de resistència de la guerra contra Ucraïna, digitalitza partitures contrarellotge per salvar-les de la guerra

És una iniciativa per tot Ucraïna que va començar amb els primers bombardejos de la guerra russa declarada pel dictador i genocida Vladímir Putin. Es tracta de digitalitzar totes les partitures antigues i preservar el treball dels compositors ucraïnesos, sobretot del segle XX, ha explicat Ostap Manulyak, compositor i membre de la Filharmònica de Lviv, una de les ciutats que ha mantingut la resistència i l'acolliment de la diàspora dels ucraïnesos camí d'altres països refugi. El ritme de digitalització s'ha triplicat des del mes passat, però, tot i que s'han multiplicat els voluntaris, és una feina lenta per la quantitat de partitures originals en paper que s'hi guarden i tenen pocs mitjans per fer-ho. L'esforç és considerable perquè els voluntaris també tenen un altre tema prioritari, que és ajudar els refugiats o protegir els museus i el patrimoni... [+ informació]

Un mural antiracista al Parc del Clot de Barcelona homenatja la dona i la cultura amaziga originària del Nord d'Àfrica que comparteixen prop de 30 milions de persones

El Parc del Clot de Barcelona ha estat l’escenari de la cloenda les Jornades «Ciutat sense Racisme» que ha dut a terme diferents actes per reflexionar sobre l’antiracisme i la justícia social a Barcelona. Una de les activitats ha estat la visita al mural antiracista que l’artista plàstic Conse ha pintat al parc. Una dona amaziga és la protagonista del mural que vol ser també un homenatge al poble i a tota la comunitat. La dona amaziga és coneguda per la supervivència i és la que porta els canvis i les llibertats al conjunt de la seva societat. És una dona empoderada, que va perdre molt poder i ara l’està recuperant... [+ informació]

L'espectacle de teatre-dansa «Opening Night» de La Veronal, el musical «El silenci del mar» de La Barni Teatre i l'obra «M'hauríeu de pagar» de la sala Àtrium s'emporten 11 premis dels 36 de la XXIV Gala de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona

La gala s’ha celebrat de forma presencial al Teatre Romea i també ha tingut retransmissió en directe per streaming. Presentada per Jofre Font (TV3) i Judit Martín (Polònia), la celebració s’ha obert amb l’actuació de l'actriu Diana Pla Solina. Durant la gala, l’espectacle «Opening Night», de La Veronal, s’ha emportat cinc dels set guardons als quals optava: Espectacle de Teatre, Direcció per Marcos Morau, Espai Escènic per Max Glaenzel, Vestuari per Sílvia Delagneau i Il·luminació per Bernat Jansà. Per la seva banda, hi ha dos espectacles que s’han emportat tres dels quatre premis que podien guanyar: «La filla del mar» de La Barni Teatre (Focus i Grec 2021 Festival de Barcelona) ha guanyat els premis Musical, Actriu de Musical (Clara Solé) i Música Original o Adaptada (Marc Sambola). L’altre espectacle amb tres guardons és «M’hauríeu de pagar» (Atrium Produccions), que s’ha emportat els premis Espectacle de petit format, Actriu protagonista (Àurea Márquez) i Text (Jordi Prat i Coll) [vegeu aquí el palmarès íntegre de la gala]. El jurat familiar ha premiat l’espectacle «La motxilla de l’Ada» de Teatre al detall. Quant a les categories individuals, Joan Carreras i l'esmentada Àurea Màrquez, han obtingut els premis d'intèrpret principal, i Clara Solé i Jordi Vidal, els d'intèrprets de musical. La companyia La Cubana ha estat distingida amb el premi honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer pels seus 40 anys de trajectòria... [+ informació]

El col·lectiu Pallassos sense Fronteres es mobilitza de nou i es trasllada a Polònia per reduir l'estrès i el trauma dels infants refugiats per la invasió d'Ucraïna del clan assassí de Vladímir Putin

L’oenagé Pallassos sense Fronteres s’han desplaçat fins a la frontera de Polònia per oferir suport emocional i psicològic a centenars d’infants i les seves famílies, que han fugit de la invasió criminal d'Ucraïna pel clan del oligarca rus Vladímir Putin. Durant tota la setmana tenen previst fer una gira per estacions de tren, punts de recepció de refugiats, centres culturals i escoles de les localitats poloneses de Varsòvia, Przemysl, Medyka i Lublin. A través de la complicitat del clown, el circ i la música distreuen i alegren les persones refugiades, que es troben de pas a Polònia. Pallassos sense Fronteres fan servir un llenguatge universal que és el circ i el clown i la música. No els calen paraules. Els seus integrants comparteixen experiències i somriures per aconseguir que els infants refugiats i les seves mares se sentin millor ni que sigui per una estona. L'oenagè està organitzant noves gires arreu de Polònia i altres països de la franja de l'est fronterera amb Rússia... [+ informació]

La companyia que ha revisat «Final de partida» de Samuel Beckett traduïda i dirigida per Sergi Belbel recorda la desapareguda actriu Rosa Novell que l'any 2005 la va dirigir a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc

«Fer que passi molt on no passa res». La companyia dedica aquesta nova posada en escena de l'obra «Final de partida» de Samuel Beckett, amb traducció i direcció de Sergi Belbel, a la desapareguda actriu Rosa Novell. No és una dedicatòria en va perquè va ser ella qui el 2005 va dirigir també «Fi de partida» —l'obra es coneix amb els dos títols, «Fi...» i «Final...»— a l'escenari de l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc precisament amb dos dels actors que ara es retroben, Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, juntament amb Pilar Rebollar i Xavier Capdet. Jordi Boixaderas, de fet, el 2005, hi va ser per atzar perquè va haver de substituir, a les poques funcions del Grec, l'actor Fermí Fernández, de baixa per malaltia, que l'havia estrenada al Centre de les Arts Escèniques de Reus - Teatre Bartrina, abans de portar-la al Grec i, a la tardor següent, Fermí Fernández s'hi va reincorporar a l'avui clausurada Sala Muntaner. Curiosament, la directora Rosa Novell, el 2005, va ser conscient del caràcter d'obra de cambra que té «Final de partida» i va situar els espectadors de Montjuïc fora de les grades de l'amfiteatre i sobre l'escenari natural del fossat del Grec... [+ informació]

Mor el tenor Bernabé Martí als 93 anys després d'haver sacrificat la seva vida artística per acompanyar la que va ser la seva dona i soprano Montserrat Caballé

El tenor Bernabé Martí (Bernabé Martínez Remacha), vidu de la soprano Montserrat Caballé, ha mort als 93 anys a casa seva, a Barcelona, segons fonts familiars. Bernabé Martí (Villarroya de la Sierra, Saragossa, 1928) va actuar a diversos països d'arreu del món interpretant rols principals de grans òperes com «Rigoletto» de Giuseppe Verdi, «Norma» de Vincenzo Bellini i «Carmen» de Georges Bizet. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1960. Va ser el sisè fill d'una família de pagesos i als 13 anys va deixar l'escola per treballar les terres i com a pastor. Bernabé Martí va formar part de la banda del poble, on va aprendre solfeig i a tocar el saxofon, i on va començar a cantar jotes... [+ informació]

Una mostra de més de 300 peces relacionades amb el grup Dau al Set i Joan Miró es pot veure al Cenre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa

L'exposició «La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf», a cura d'Aitor Quiney, dóna visibilitat a un dels personatges que han treballat des dels marges i que han propiciat, amb la seva feina, que d’altres artistes brillessin. Es tracta d'una mostra de més de 300 peces, entre fotografies, documentació i obra pictòrica inèdita, no només del col·leccionista Enric Tormo sinó dels membres del grup Dau al Set o de Joan Miró. En el conjunt, hi ha nombroses obres desconegudes de Cuixart, Ponç, Tàpies i Tharrats així com nombroses fotografies inèdites de tots ells i de Joan Miró, la qual cosa significa una aportació cabdal per a l’estudi de totes aquestes figures... [+ informació]

La plataforma Netflix ha anunciat que es prepara per incorporar al seu catàleg des d'ara fins a finals d'any una setantena de títols internacionals que estaran disponibles en català, gallec i euskera

El moviment de Netflix es produeix com a resposta a les converses que aquesta plataforma ha mantingut amb la Generalitat de Catalunya durant els últims mesos arran de la polèmica generada per la llei de l'audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l'Estat. Segons ha detallat Netflix, les sèries i pel·lícules destinades a públic adult tindran incorporats els subtítols en català. Pel que fa als continguts infantils i familiars, s'ha optat pel doblatge. Amb la incorporació dels nous títols, que no arribaran de cop, sinó gradualment, la plataforma Netflix detalla que a finals del 2022 hi haurà 200 hores de continguts per a adults subtitulats en català i 20 hores de continguts infantils doblats (hi haurà la mateixa quantitat per al gallec i per al basc, i s'arribarà a les 600 hores de continguts per a adults en llengües cooficials i 60 hores de productes infantils). La Generalitat de Catalunya, però, vol anar més enllà i convèncer Netflix i altres plataformes perquè incorporin les desenes de doblatges i subtitulacions que ja existeixen a través de la televisió catalana, a més d'aconseguir que entrin en la coproducció de ficció i productes catalans... [+ informació]

Prop de 145 obres relacionades amb el Liceu o amb el món de l'òpera s'exposaran a les seus de 119 centres culturals i museus catalans

«Museus i Liceu: una història compartida» és el resultat d'un projecte en xarxa entre museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres d'exposicions de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, com a part dels actes commemoratius del 175è aniversari del teatre que se celebraran al llarg de les temporades 2021/22 i 2022/23. El Liceu ha convidat a les entitats culturals del país a celebrar conjuntament el seu aniversari, amb la premissa que hi ha fragments de la memòria del Gran Teatre del Liceu en cadascuna d'elles i les anima a destacar una obra, peça o material de la seva col·lecció que reconstrueixi i documenti la història del Liceu. Al voltant de 145 obres, relacionades directament amb la institució o amb el món de l'òpera, la música o el teatre s'exposaran... [+ informació]

Una comèdia de l'actriu i dramaturga Eu Manzanares amaga un desenllaç amb un «ennuegament» metafòric que és l'as a la màniga que es guarda l'autora per sorprendre els espectadors de «Lo nuestro» a l'Aquitània Teatre

Ennuegar-se... i no pas amb els dotze grans de raïm! L'actriu i dramaturga Eu Manzanares s'autodefineix com a colomenca i de classe obrera i humil. Renega de la classe mitjana perquè creu que és un engany. Si bé néixer a Santa Coloma de Gramenet és tan normal com fer-ho a Berga, posem per cas, a Eu Manzanares el seu origen li serveix d'estímul per retratar una família que li és pròxima —la família de ficció de «Lo nuestro» es defineix com a “pobra”—, que ha tingut una trajectòria treballadora i que, amb l'esforç familiar ha tirat els fills endavant, una “parelleta” que ja són crescudets i que ja els veuen poc per casa... tret de la nit de Cap d'Any, que és tradició, almenys fins a l'hora de les campanades i el raïm, comprat gra a gra dels més cars, sense pinyol i amb la pell fina perquè no s'ennuegui... [+ informació]

Les històriques Tres Xemeneies de l'Avinguda del Paral·lel a l'ull de l'huracà d'un pols entre l'Ajuntament de Barcelona i la promotora propietària Conren Tramwayque hi vol fer un complex d'oficines

Les Tres Xemeneies van ser la seu de Fecsa-Endesa fins al 2012 i és un punt emblemàtic històric per la vaga de La Canadenca del 1919. La promotora Conrem Tramway va comprar la seu el 2017 amb la intenció de fer-hi un parc d’oficines. Per aconseguir-ho, però, cal requalificar els terrenys, una operació que l'Ajuntament de Barcelona només vol fer si la ciutat hi guanya equipaments i habitatge assequible. Els edificis tenen ara una qualificació urbanística que hi permet fer només oficines de serveis tècnics (telefonia, aigua, gas o electricitat). Segons un estudi que va encarregar l’Ajuntament, si es canvia la qualificació el promotor pot obtenir un benefici de prop de 50 M € pel valor que tindran els terrenys. Per això, el consistori demana que la ciutat rebi una compensació d’una part significativa dels beneficis, però la propietat no hi està d’acord. En els últims mesos, les dues parts han mantingut reunions per acostar posicions. Fins i tot, han exposat la seva visió en el procés participatiu que l’Ajuntament ha obert amb veïns del Poble-sec per debatre els usos que podrien tenir els edificis de les Tres Xemeneies... [+ informació]

La directora francesa Séverine Chavrier estrena al Teatre Nacional de Catalunya la seva versió tenebrosa i desoladora de la novel·la «El forn de calç» de Thomas Bernhard amb el títol «Ils nous ont oublié»

Convertir en calç la pròpia vida. Estrena internacional i absoluta a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb la versió teatral de la novel·la «El forn de calç», escrita el 1970 per Thomas Bernhard (Herleen, Països Baixos, 1931 - Gmunden, Àustria, 1989) i que la dramaturga, directora, música i artista disciplinar Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) ha creat amb una mirada molt personal i singular sobre els personatges i l'ambientació escenogràfica. Un muntatge arriscat i dens, inquietant, tenebrós, agosarat. No només pel seu contingut —Thomas Bernhard no és un autor per agafar amb pinces sinó amb un bon correatge de seguretat!— sinó també per la concepció escènica, l'exigència que demana dels tres intèrprets i, cal dir-ho, la durada: quatre hores i mitja en conjunt que, pietosament per als espectadors, la directora divideix en tres actes d'una hora i deu minuts aproximadament, amb dos entreactes generosos de vint minuts cadascun... [+ informació]

Unes obres de la primera fase de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a Figueres han posat al descobert dos gravats originals de l'època a l'habitació on va néixer el pintor

De moment se'n desconeix l'autor i no se sap si algun el va fer el mateix Dalí. Els treballs de consolidació de la casa, que es van acabar fa setmanes, també han permès recuperar les pintures originals de les diferents estances de l'entresol d'aquest edifici del carrer Monturiol de Figueres i els seus terres. La cuina i el bany també s'han pogut conservar pràcticament tal com eren a principis del 1900. La primera part dels treballs, que es van acabar fa mesos, van permetre recuperar l'estructura de l'edifici i pràcticament deixar enllestit l'entresol, el pis on va néixer el pintor. De fet, es van rehabilitar els terres originals de l'època, les parets amb els colors que tenien, el bany i la cuina. La intervenció ha posat al descobert algunes troballes insòlites. A l'habitació s'hi ha trobat un dibuix amb una figura femenina estirada —podria estar dormint o morta— i un gravat amb una espècie de sanefes... [+ informació]

Diversos comerços de Barna Centre es converteixen en innovadores sales d’exposicions amb obres d'una tretzena artistes vinculats a Barcelona i consolidats internacionalment

La iniciativa «Aparadors Artístics» és una proposta de Hänsel i Gretel en col·laboració amb Barna Centre, l’eix comercial del Gòtic de Barcelona, que vol potenciar la importància dels aparadors com a espais de diàleg amb la ciutadania. Durant el mes de febrer, deu artistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi provinents de les arts visuals, arts escèniques, del cinema i de la literatura han utilitzat els aparadors de comerços dels carrers del Pi, Petritxol i Palla com a llenç en blanc per a les seves creacions que quedaran exposades a la vista de tothom en cada un d'aquests espais, buscant la provocació i resposta de la ciutadania... [+ informació]

El Còmic Barcelona 2022 homenatjarà l'il·lustrador Miguel Gallardo mort recentment i autor del cartell de la primera edició i rebatejarà el Premi Revelació amb el seu nom

Amb un homenatge al dibuixant Miguel Gallardo, mort el 21 de febrer, amb una exposició que recorrerà la carrera del creador de Makoki i autor de «María y yo» en el món de la historieta i en la il·lustració, a més de rebatejar amb el seu nom el Premi Revelació i dedicar-li xerrades i conferències, el Còmic Barcelona 2022 tornarà a la presencialitat dos anys després que el coronavirus obligués a cancel·lar el festival del 2020. El Còmic Barcelona 2022 tindrà lloc del 6 al 8 de maig, a la Fira Montjuïc, en una 40a edició que en realitat s’hauria d’haver celebrat el 2021, però que llavors les restriccions sanitàries encara van relegar a una versió en línia. Una altra mostra retrospectiva recorrerà precisament els moments i personatges... [+ inormació]

La Nau Ivanow va camí de complir 25 anys després que reconvertís una antiga fàbrica de pintures en un centre de creació escènica

A finals del 2022, la Nau Ivanow commemorarà el 25è aniversari de la seva fundació com a espai d’acollida, d’acompanyament, d’assaig i error, d’investigació; un refugi on les companyies que l’habiten poden trobar el caliu per treballar sense presses, amb bones condicions, i que no se sentin només usuàries d’un espai, sinó habitants naturals. La Nau Ivanow ha volgut ser un referent internacional en la professionalització, la mobilitat i les residències de creació escènica, tot ajudant a la dignificació del sector, i a la vegada ser un espai on les comunitats dels territoris poden conviure amb les companyies i que siguin part dels processos creatius. Les residències són el seu focus principal de treball de la Nau Ivanow. Creuen fermament que les companyies necessiten espais on sentir-se com a casa, amb total llibertat i confiança per poder desenvolupar les seves idees sense por a equivocar-se i seguir creixent. El que tenen molt clar és que una residència ha de ser un procés flexible que es desenvolupi en un espai i un temps de treball, que ofereixi les condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Un espai flexible que generi la confiança i el diàleg per poder tenir cura del procés de creadors i creadores i recollir, compartir i patrimonialitzar el coneixement que es genera a l’interior de les pràctiques artístiques. La Nau Ivanow va adoptar aquest nom precisament... [+ informació]

Neix una plataforma de continguts en català que oferirà canals en directe i vídeos a la carta de YouTube i Twitch

L'accés a la plataforma és gratuït i tothom hi podrà accedir per visualitzar tant canals en directe com explorar continguts en català i descobrir nous creadors. També aporta la possibilitat opcional de subscriure's a la plataforma i comportar amb diversos avantatges. La plataforma ClapClap genera un conglomerat en línia que afavoreix la tasca dels creadors en català, seguint la modalitat d'un Patreon però amb tarifa plana. En qualsevol cas, els promotors volen mantenir el compromís de respectar la privadesa dels usuaris i no crearan perfils publicitaris dels usuaris com fan altres xarxes socials. El funcionament és que els subscriptors van fent “claps”, que són com els “likes” de les xarxes socials però se'n poden fer fins a deu per a cada vídeo. De manera que com més claps té un vídeo, més s'amplia la part de la contribució que rebrà al creador. És a dir, els subscriptors poden controlar a quins creadors volen donar suport i en tot moment poden monitoritzar com es reparteix l'aportació des del tauler de control i personalitzar la pàgina d'inici amb els creadors preferits. El projecte ha estat creat des del voluntariat i sense ànim de lucre... [+ informació]

Músics, directors i treballadors de museus i artistes russos de diferents disciplines reuneixen 17.000 signatures de personalitats del món artístic en una carta oberta que els exposa a represàlies i que demana al dictador Vladímir Putin que retiri les tropes d'Ucraïna i posi fi a una guerra que qualifiquen d'insensata i innecessària i una invenció del poder rus

Des dels músics més reconeguts fins als treballadors dels museus, milers de professionals del món artístic rus s'han posicionat contra la invasió d'Ucraïna ordenada pel president dictador Vladimir Putin. I això quan, a causa de les noves lleis del Kremlin, manifestar-se o expressar-se ni que sigui per escrit posa en perill encara més la seva feina, la seva llibertat i la seva seguretat. Els més de 17.000 russos del món de la cultura que han signat la cartaoberta demanen al seu govern que retiri les tropes d'Ucraïna i qualifiquen la guerra encetada per Rússia d'insensada i innecessària. A més asseguren que la justificació que hi ha darrere d'aquesta “pseudooperació militar especial” és una invenció feta totalment pel poder rus... [+ informació]

El Teatre Lliure destina el 5% de la recaptació de totes les funcions de l'obra «Crim i càstig» als refugiats d'Ucraïna i el Gran Teatre del Liceu convoca tres sopranos per substituir el concert del 175è aniversari de la cantant russa Anna Netrebko que va cancel·lar els seus compromisos

Anna Netrebko va anunciar en un comunicat que s’allunyava dels escenaris temporalment, probablement a causa del degoteig de cancel·lacions que preveia pel seu posicionament polític, proper a Vladimír Putin, i que ja havien començat a La Scala de Milà, Hamburg i Zuric. El Liceu també va confirmar que la soprano no cantaria en el concert del seu 175è aniversari, el 3 d’abril. El Liceu ha anunciat un nou cartell per partida triple: hi actuaran les sopranos Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa i Iréne Theorin, que juntament amb el baríton Ludovic Tézier i el tenor Joseph Calleja seran les veus convidades a la gala. Valentina Carrasco serà directora escènica i Marco Armiliato, el director musical. La nova cita també ha reformulat el repertori, que inclourà el «Macbeth» de Verdi (acte II complet, a càrrec de Radvanovsky i Tézier), «Lucia di Lammermoor» de Donizetti (part III fins al final de l’escena de la bogeria, a càrrec d'Oropesa) i «Turandot» de Puccini (acte II, escena II sencera, amb Theorin i Calleja). D'altra banda, el Teatre Lliure ha fet un manifest en el qual reitera la seva oposició a l'ús de les armes... [+ informació]

La Fura dels Baus experimenta el terror a l'antiga fàbrica modernista Utopia 126 de Barcelona amb l'espectacle «[REC].1» que uneix cinema i arts escèniques

Inspirada en la pel·lícula «[REC]» (2007) de Jaume Balagueró i Paco Plaza, aquesta nova aventura de La Fura dels Baus comença com una convencional sessió de cinema a l’aire lliure al pati de la fàbrica modernista «Utopia 126» fins que els espectadors són obligats a entrar en la foscor de l’antiga fàbrica d’estampació i aleshores la pel·lícula es desborda físicament i apareixeran els zombis. Segons La Fura dels Baus cap espectador córrer el perill de patir mal però sí que tindrà por que el pugui patir. La companyia relaciona la connexió entre la infecció zombi que s'expandeix per un edifici de l'Eixample a la pel·lícula amb el virus actual del coronavirus per reflexionar sobre la por al terror. «[REC].1» no pretén fer por de manera frívola, sinó provocar una reflexió gairebé terapèutica. L’espectacle uneix el cinema amb les arts escèniques en una experiència immersiva, que sempre ha estat habitual en La Fura dels Baus. L’objectiu de la companyia és fer cinema en viu amplificant el terror que transmetia la pel·lícula... [+ informació]

L'actor Gérard Depardieu es troba entre l'espesa i la paret després que des de fa vuit anys es nacionalitzés rus i es vantés de tenir amistat amb Vladímir Putin

L'actor francès Gérard Depardieu ha cancel·lat voluntàriament dues actuacions a França a conseqüència de la guerra a Ucraïna. L'actor, que es va vantar de ser íntim amic de Putin, al·lega que, si tot va bé, reprendrà els seus xous en viu el més de maig en un món en pau, remarca. L'actor Gérard Depardieu diu que ha decidit cancel·lar dos recitals que tenia previstos perquè la gravetat de la situació a Ucraïna fa que no se senti amb ganes de cantar. L'intèrpret havia d'actuar amb el seu xou «Depardieu chante Barbara» al Théâtre Anthéa d'Antibes, a la Costa Blava francesa. El director del teatre afegeix en el mateix comunicat que està d'acord amb la decisió de Depardieu perquè els semblava difícil fer un espectacle tan sensible amb les circumstàncies bèl·liques actuals. El concert dura una hora i tres quarts i és un homenatge a la cantant i compositora francesa Barbara, morta fa 25 anys... [+ informació]

El Ballet del Teatre Marïnski no inaugurarà la 36a edició Festival Castell de Peralada pel seu caràcter de representació de l'estat rus i la falta de posicionament contra la guerra de Rússia a Ucraïna

La nota de l'organització del Festival Castell de Peralada especifica: «A causa de la situació i el context actual, marcat pel conflicte bèl·lic a Europa, el Festival Castell de Peralada cancel·la la participació del Ballet del Teatre Mariïnski, prevista per als dies 8 i 9 de juliol del 2022, i convidat dins del marc de la 36a edició del festival, com a mostra de mobilització i petició del cessament immediat de la guerra i sumant-se al clam majoritari dels teatres i festivals europeus en contra de la guerra. El Festival reivindica la necessitat d’un posicionament clar de les institucions artístiques i dels seus dirigents contra la guerra i en compromís amb la pau.» El Festival Castell de Peralada s'afegeix així a les decisions d'altres institucions musicals europees arran de la invasió russa d'Ucraïna, que han cancel·lat les actuacions d'artistes estretament lligats a Vladímir Putin, o que representen l'estat rus, com Valery Gergiev i l'Orquestra del Teatre Mariïnski... [+ informació]

El cinema s'afegeix a la política del veto cultural i l'Acadèmia del Cinema Europeu i el Festival de Canes anuncien boicots a les delegacions russes

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat que farà boicot al cinema rus en la pròxima edició dels premis EFA del Cinema Europeu, dels quals quedaran excloses les pel·lícules russes. El cineasta ucraïnès Serguei Loznitsa havia dit que abandonava l'Acadèmia del Cinema Europeu per la tebior amb què havia criticat la invasió d'Ucraïna i la falta de mesures concretes de pressió contra Rússia. L'anunci de l'Acadèmia expressa ara una condemna enèrgica de la invasió d'Ucraïna. També el Festival de Canes ha condemnat la barbàrie de Vladímir Putin a Ucraïna i ha anunciat que no acceptarà la presència de delegacions russes en la pròxima edició, així com qualsevol persona vinculada amb el govern de Puti... [+ informació]

La guerra russa contra Ucraïna deriva cap a una «purga» del sector cultural amb vetos a personalitats que no demanen la pau ni reneguen de Vladímir Putin

Totes les guerres tenen víctimes col·laterals com la que li ha tocat ara al director d'orquestra rus i director general del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg que està perdent els seus contractes que tenia compromesos amb auditoris nord-americans i europeus. La Scala de Milà ha estat un dels que ha tret del càrrec Valeri Guerguiev que, de fet, no ha amagat mai la seva presumpta flaca pel president rus Vladímir Putin. Precisament la nit del 23 al 24 de febrer, Guerguiev estava dirigint l'òpera «La dama de piques» a la Scala. I va ser aleshores quan el director del teatre de Milà i l'alcalde la ciutat italiana van acordar de pressionar Guerguiev perquè fes una declaració a favor de la pau a Ucraïna i es distanciés clarament de la guerra russa. Com que Valeri Guerguiev no ho va fer, la Scala de Milà ha optat per retirar-li la confiança sense que dirigís cap altra de les funcions de «La dama de Piques». Progressivament també ha vist com es cancel·laven contractes amb el Carnegie Hall de Nova York, la Filharmònica de Viena, el festival de Lucerna (Suïssa), el de Riga-Jurmala (Letònia), la Filharmònica de París i la Filharmònica de Rotterdam, entre d’altres. Sí que va fer una declaració, en canvi, la soprano Anna Netrebko, russa també, que en un tuit va dir que estimava el seu país però que també tenia gent estimada a Ucraïna i que compartia el seu dolor i patiment. Netrebko, però, també deia que no era lícit obligar els artistes a posicionar-se políticament sisplau per força, en relació al director de Sant Petersburg. La soprano manté el seu compromís amb la Scala i també amb el Gran Teatre del Liceu, entre altres contractes. La pluja ha estat tan intensa que fins i tot ha vist com l'abandonava el seu mànager. Valeri Guerguiev també podria deixar de ser el director titular de la Filharmònica de Munic si no fa cas de la pressió de l’alcalde la capital bavaresa, que li exigeix un posicionament contra la invasió russa d'Ucraïna... [+ informació]