L'artista Antoni Miralda ven a l'Arxiu Lafuente la col·lecció d'objectes culinaris que tenia emmagatzemats al Poblenou esperant una resposta institucional catalana

El fons que finalment anirà a parar a Santander és una selecció de vuit mil dels més de vint mil objectes i materials gràfics relacionats amb la cultura alimentària que Antoni Miralda (Terrassa, 1942) i la seva dona i col·laboradora Montse Guillén (Barcelona, 1964) han anat col·leccionant al llarg de la seva vida en viatges arreu del món. Es tracta de peces molt diverses, de naturalesa quotidiana i popular, des d’utensilis de cuina a menús. Part de l’arxiu Food Cultura de la parella ha estat adquirit per l’empresari i col·leccionista José María Lafuente per a un futur projecte que vol obrir a Santander vinculat a arxius d’artistes. Tot i que la venda és voluntària, Antoni Miralda no s'està de denunciar que les institucions catalanes no s'han interessat per retenir aquest fons. Antoni Miralda havia intentat crear un espai propi a Barcelona, a l'antic edifici de Montjuïc que havia servit per acollir els periodistes... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya aprova el decret del règim lingüístic del sistema educatiu per enfortir l'escola catalana i donar seguretat jurídica als directors i els professorat dels centres

Tot i que el govern català està en funcions, ha aprovat el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, que pretén enfortir el model d’escola catalana i dota la comunitat educativa d’un marc normatiu que desenvolupa els principis de la Llei d’educació de Catalunya, que fins ara no havia estat objecte d’un desplegament reglamentari. Un dels principals punts del decret és que precisa com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC). El projecte lingüístic de centre inclou diversos aspectes, com ara: els indicadors d’avaluació de les llengües; el procés d’ensenyament i aprenentatge de cada llengua; les mesures d’atenció lingüística per a l’alumnat nouvingut; els criteris de coherència lingüística que cal seguir en els serveis com sortides o el menjador escolar; o la formació del professorat en la millora de la competència lingüística, entre d’altres... [+ informació]

La branca immobiliària de la casa de subhastes Sotheby's és qui posa a la venda el terreny de l'illa de Menorca per 950.000 euros que inclou un poblat talaiòtic protegit

La propietat es troba a Binissafullet, a Sant Lluís, que, a part de la bellesa, conté un poblat talaiòtic de riquesa prehistòrica. Tot plegat implica que l'espai estigui declarat bé d'interès cultural, ja que 6.000 dels 16.000 metres quadrats que ocupa corresponen a un recinte excavat el 1990. El jaciment està protegit, però no s'inclou entre els monuments de la Menorca Talaiòtica, catalogats com a patrimoni de la humanitat per part de la Unesco. L'anunci immobiliari de Sotheby's anuncia que és una oportunitat irrepetible per a un col·leccionista particular que vulgui adquirir no només una joia arquitectònica molt representativa de Menorca sinó també un recinte excepcional per organitzar esdeveniments culturals privats. El fet és que el 85% dels béns del patrimoni històric de l'illa són de propietat privada i per tant es poden comprar i vendre sense que els espais quedin desprotegits. El propietari de qualsevol bé d'interès cultural està obligat a garantir-ne la conservació, facilitar-ne la inspecció i permetre la visita pública durant, almenys, quatre dies al mes... [+ informació]

Combat de nit

L'any 1959, el malaguanyat escriptor i articulista Josep Maria Espinàs va escriure i publicar una novel·la, «Combat de nit», que encara ressona avui com a moderna, sobre els camioners i els viatges per carretera d'anada i tornada. La va dedicar a un personatge no de carn i ossos però absolutament present: “Al meu amic T-7440”. La contrassenya d'un camió, esclar. No sé si el Col·lectiu VVAA —sisplau, pronunciïs “af”, segons indicacions de la companyia— vol dedicar també el seu espectacle «Baby no more» al tràiler que presideix tot el muntatge i que ha obligat a desmuntar la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, per convertir-la en una pista oberta on sembla que el conductor del camió en qüestió estigui examinant-se en un circuit tancat per obtenir el carnet superior de classe C [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No han de passar ànsia els espectadors d'aquest muntatge per por de ser atropellats —els déus del teatre no ho vulguin!—, tot i que potser sí que s'hauran de moure en algun moment, aixecar els pompis i malucs entumits per haver de seure a terra sisplau per força, amb el consol per a alguns de trobar lloc en alguna de les escalinates de les grades desmuntades de la sala, tot i que els ossos també els maldiguin i, quan tot sembla que anirà de mal borràs, llençar-se a obtenir miraculosament una de les cadires de tisora plegables, d'aquelles de festa major d'estiu, que la companyia reparteix un cop plantejat l'espectacle, convidant-los a un acte de comunió que vol ser, aparentment, el comiat oficial del Col·lectiu VVAA, que va començar jove i que ara se sent tan postadolescent que fins i tot mira al futur incert que els espera... [+ informació]

Les velles monarquies no moren mai

¿Què hi fa un enginyer valencià tècnic de telecomunicacions i llicenciat per la Universitat Politècnica de València en la pell del mític cantant Michael Jackson, anomenat el Rei del Pop? Doncs, el que fan molts altres imitadors del cantant —que són incalculables—, però aquest amb un caràcter artístic professional, considerat l'imitador número u per aquests verals, i amb una companyia força nombrosa que volta per la Seca i la Meca escampant el llegat musical que va deixar l'autèntic Michael Jackson (Gay, Indiana, 1958 - Los Angeles, 2009), el que va començar com un nen prodigi i que va acabar captivant tot el món amb les performances musicals i la seva singularitat escènica. El cantant, ballarí i imitador Ximo Fillol o Ximo Jackson (ànima de la Jackson Dance Company) és d'aquests fans que als quatre o cinc anys diu que ja imitava el cantant d'Indiana amb el barret, alguna de les seves jaquetes i amb els moviments de cos, cames i braços [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. No és estrany de creure. Sense anar tan lluny, aquesta dèria infantil continua ben viva perquè el dia de l'estrena d'aquest espectacle al Teatre Poliorama, un parell de petits fans de primera fila no s'estaven —amb el barret i les jaquetes de rigor— d'imitar també els balls dels imitadors. No cal dir que una encaixada del protagonista Ximo Jackson des de l'escenari al parell de petits, a l'hora dels aplaudiments, val més que un regal sorpresa de la nit de Reis i és una escalfor que es conserva per a tota la vida... [+ informació]

L'ampliació del MACBA, la construcció del CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia i la renovació de la Plaça dels Àngels de Barcelona té un calendari previst de més de dos anys si les impugnacions veïnals no ho bloquegen de nou

La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el projecte perquè el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) creixi en un nou edifici annex al Convent dels Àngels. Ara s'obre un període de trenta dies fins a l'aprovació definitiva. En concret, la Comissió de Govern del consistori barceloní ha aprovat inicialment el projecte d’ampliació, que preveu una inversió de gairebé 13,9 M € per construir l’espai addicional, amb una superfície de 2.110 m² que es dedicaran a noves sales d’exposicions, una galeria, magatzems i altres instal·lacions. Amb l’ampliació del MACBA (que sacrificarà una part de la plaça dels Àngels a la part de mar, el Raval de Barcelona guanyarà un mirador elevat de 349 m². Estarà ubicat al capdamunt de la nova construcció i serà d’accés lliure i públic... [+ informació]

L’hort medieval del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha estat escollit com un dels millors en les pràctiques en patrimoni cultural per l'European Heritage Hub

L’hort medieval del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha estat seleccionat com una de les deu millors pràctiques en patrimoni cultural a escala europea per l’European Heritage Hub, un projecte pilot finançat per la Unió Europea nascut per impulsar la transició cap a una societat sostenible, digital i integradora. La Unió Europea selecciona iniciatives exemplars en el camp del patrimoni cultural que contribueixen a la transformació verda, digital i social de les ciutats. Així, la selecció dels deu projectes té com a objectiu promoure el patrimoni cultural arreu d’Europa. Els projectes seleccionats destaquen per ser propostes innovadores per fer front als reptes locals i presentar alternatives als desafiaments globals, així com pel seu potencial d’influir en les solucions polítiques... [+ informació]

L'antic cinema Comèdia clausurat aquest any es podria convertir en un museu per exposar part de la col·lecció de Carmen Thyssen que comptaria amb el suport d'Stoneweg Experience, promotora del frustrat Hermitage de Barcelona

L'edifici del cinema Comèdia és propietat de les famílies Pla i Planàs i el projecte de Carmen Thyssen és una de les nombroses propostes, sembla que una dotzena, que han rebut per donar un nou ús a l'edifici, que va tancar com a cinema al gener. Abans d'aquest projecte s'havia plantejat que l'equipament continués com a cinema, vinculat a festivals, o com a sala de concerts. Però recentment ha aparegut el projecte de convertir-se en museu amb una selecció de les obres de la col·lecció Carmen Thyssen, que d'altra banda està immersa en el desenvolupament del futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, que té com a assessor l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell de cara a a aconseguir finançament privat, les obres del qual estan previstes per a la tardor. L'anunci del nou projecte al cinema Comèdia de Barcelona es produeix un any després que Carmen Thyssen arribés a un acord amb el ministeri de Cultura segons el qual ella i el seu fill Borja lloguen la seva col·lecció de 330 obres, 179 de les quals ja estan exposades, per 6,5 milions d'euros anuals durant quinze anys. Així mateix, té un museu amb el seu nom a Màlaga, on es pot veure pintura espanyola del segle XIX, i un altre a Andorra. Carmen Thyssen també té dipositat un conjunt d'obres... [+ informació]

Si veus una «Barba-rossa» avarar posa la teva a remullar

A Maó, a l'illa de Menorca, el segle XVI, van saber molt bé quin pa s'hi donava amb les incursions del pirata turc Barba-rossa, que ja havia assolat mig Mediterrani de costa a costa amb assassinats i saquejos sense compassió. L'escriptor menorquí Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) va publicar la novel·la «Barba-rossa» l'any 2006, recuperada el 2021 a Moll Nova Editorial. L'adaptació teatral d'aquesta novel·la recrea els fets viscuts a Maó el 1535, quan el temut pirata Barba-rossa, malnom de Khair ed-Din Paixà, fill de pare turc i mare grega i germà petit d'un altre pirata que ja portava el malnom heretat per ell, va destruir completament la ciutat menorquina, en revenja de la derrota que havia patit anteriorment quan pretenia conquerir Còrsega, Sardenya i Sicília... [+ informació]

De mare, només n'hi ha una

Àngels Gonyalons diu que es regenera com a actriu treballant amb intèrprets de noves generacions, com li ha passat recentment amb el celebrat musical «L'alegria que passa». El fet és que, si continua així, donant-los tres voltes amb la seva energia cada vegada que comparteix escenari amb ells, potser aviat no en quedaran gaires, de joves vull dir, perquè els acabarà esgotant un darrere l'altre. Tot aquest doll a raig d'energia que desprèn sempre l'actriu es repeteix sense restriccions de cap mena en aquest espectacle de petit format però de gran ambició argumental creat per l'AKA, una de les companyies emergents que no ha parat de despuntar des del seu espectacle «Also Known As», capitanejada pel tàndem Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusellas... [+ informació]

La frustració de la tuba

La tuba és un instrument musical de notables dimensions. Per això la fantasia dels espectadors es dispara quan s'imaginen el personatge de la Griselda —no li digueu Gris!—, la germana gran d'aquesta nova família creada pel dramaturg argentí Nelson Valente, carregant, a la seva edat, la tuba a coll. És aquesta —una frustració de joventut de la Griselda— una de les picades d'ullet que Nelson Valente (Buenos Aires, 1971) aporta a la trama de l'obra «Amnèsia», una història que té com a base de fons el drama familiar, dissortadament tan habitual, de la demència senil o l'Alzheimer, i que el dramaturg i la companyia converteixen en una aparent comèdia agredolça. Nelson Valente és un mestre a reflectir el realisme quotidià de moltes nissagues familiars. És capaç de començar amb un somriure que s'encomana a l'auditori, en un ambient ple de presumpta felicitat, i acabar fent caure cairats de punta i amb els personatges a cops... [+ informació]

No diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu

És ben cert que ningú no està exempt de tenir una equivocació a la vida, o més d'una. Per això, abans de tractar algú de burro, caldria pensar sobre si un mateix no ha topat alguna vegada en la mateixa pedra. Tots els textos clàssics en els quals es basa aquest espectacle —tots amb el burro, l'ase, el ruc o un èquid del gènere—, tenen com a rerefons de reflexió alertar els humans del mirall que sovint els ofereix el comportament de les bèsties. Però quan es parla del burro, del ruc, de l'ase, del cavall, del poni o de l'euga, hi ha una sensació de familiaritat que supera la que l'èsser humà pugui tenir amb altres animals... [+ informació]

Una notte a Napoli

A l'actor Oriol Genís (Badalona, 1950), se'l pot trobar en un gran espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, un espectacle del Teatre Lliure o en una proposta privada d'un director agosarat, ja sigui interpretant un clàssic de text o un musical. I sempre hi té un paper que, ni que a vegades potser sembli secundari, sedueix els espectadors per la seva empremta. Ell, però, com alguns intèrprets de la seva generació, que ja s'acosten o trepitgen els setanta, ha descobert últimament un punt de fuita amb el teatre intimista, de cambra, com per exemple ha fet recentment amb les entranyables «Cadires» de Mont Plans, reposades fa poc a l'Espai Texas. Es una opció, a l'estil d'altres opcions similars, com la de l'actriu Imma Colomer a «Amb la claredat arriba el fred», sobre Thomas Bernhard, al Teatre Romea; l'actor Andreu Benito a «L'home de teatre», també de Bernhard, o «Lluna plena», d'Aki Shimazaki, a la nova sala Heartbreak Hotel d'Àlex Rigola; o l'actor Lluís Marco a «Una còpia», de Caryl Churchil, a la mateixa Sala Àtrium; o ara també l'actriu Àngels Gonyalons a «Llegat», de Daniel J. Meyer, al Teatre Akadèmia, entre molts altres... [+ informació]

L'antiga Foneria Reial de Canons de la Rambla de Barcelona comença la rehabilitació amb un rentat de cara coincidint amb la pròxima Copa Amèrica

S'han iniciat els treballs de restauració de les façanes i la coberta de l'immoble de l'antiga Foneria Reial de Canons. Està previst que aquesta primera fase de rehabilitació acabi el gener del 2025, amb un termini d’execució de trenta-sis setmanes, i un cost d’1,8 M€. El que s'ha de convertir en el nou centre de cultura digital de la Generalitat de Catalunya, que es preveu que obri les portes l’any 2027 després de més de 20 anys en desús, serà la porta d’entrada de la ciutadania, segons els seus responsables, al gran projecte del Catalunya Media City. L’edifici de l’antiga Foneria Reial dels Canons, al número 2 de la Rambla de Barcelona, de cara al mar, es va construir a finals del segle XVII com a ampliació d’una foneria de canons. L’any 1844 va ser convertida en seu del Banc de Barcelona, fet que va comportar una adaptació de l’edifici per part de l’arquitecte Josep Oriol Mestres. L'any 1990, amb motiu dels Jocs Olímpics, ja se’n va restaurar la façana, com ara amb la Copa Amèrica. Les característiques constructives i materials de l’immoble són els propis del segle XIX. Les façanes de l'Antiga Foneria Reial de Canons estan tractades amb pedra de Montjuïc i paraments d’estuc i incorporen baranes de pedra, pilastres decoratives i grups escultòrics del mateix material... [+ informació]

La Viquipèdia en català ha aconseguit l'objectiu de ressenyar més de 40.000 biografies de dones en només un mes

Després de quatre setmanes de l'inici del projecte, es va tancar amb un total de 40.013 biografies de dones, el 21,06% del total. Això suposa haver afegit prop de 530 noves entrades referides a dones en aquest període. Entre les que ara ja tenen entrada pròpia a la Viquipèdia hi ha la política brasilera Manuela d'Ávila, la viròloga nord-americana Bernice Eddy, l'arquitecta i dissenyadora italiana Cini Boeri, o Nancy Astor, la primera dona que va obtenir una acta de diputada a la Cambra dels Comuns britànica. En aquest projecte han participat més de trenta viquipedistes, cosa que asseguren que demostra la implicació de la comunitat amb la idea de disminuir el biaix de gènere existent a la Viquipèdia. El projecte ha estat impulsat per Viquidones i Amical Wikimedia, una organització independent sense ànim de lucre amb un centenar de socis voluntaris. Tots promouen l'enciclopèdia lliure en català escrita de manera col·laborativa. Expliquen que el seu objectiu és que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua... [+ informació]

Berlín cedeix a qui la vulgui mantenir la immensa mansió i casa de camp del ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels en els terrenys que la ciutat li va regalar el 1936 pel seu aniversari

Abandonada des de fa vint anys, l'enorme casa de camp que va pertànyer al ministre de la propaganda de Hitler costa milions d'euros cada any a la ciutat de Berlín. Per això, l'estat federal de Berlín la cedeix a qui se'n vulgui fer càrrec. La Vil·la Bogensee, o Vil·la Goobbels tal com és coneguda, és una luxosa edificació que s'erigeix en un terreny de disset hectàrees en plena natura, davant del llac Bogensee i a només uns quaranta quilòmetres de Berlín. Un cop rebut el terreny com a regal, Joseph Goebbels hi va construir la luxosa mansió en forma de U, amb fons de la productora cinematogràfica Universum Film AG, l'estudi de cinema més important a Alemanya durant la República de Weimar i el Tercer Reich. Dins l'edifici Goebbels hi havia un gran cinema privat i amplis salons amb vista al llac Bogensee, on el ministre nazi entretenia estrelles del cinema i famosos, i portava les seves amants a passar els caps de setmana. Al costat de la residència de Goebbels, després de la Segona Guerra Mundial... [+ informació]

Doneu una oportunitat a la pau

Les recents protestes als campus universitaris dels Estats Units, que ja s'han escampat per altres ciutats del món, entre les quals hi ha, per descomptat, Barcelona, han recordat a alguns nostàlgics els moviments dels estudiants i col·lectius pacifistes revoltats dels anys seixanta, d'influència posthippy, contra la guerra del Vietnam. Però la causa actual —el genocidi de la franja de Gaza per part del govern ultraisraelià presidit per Netanyahu— no té res a veure amb la guerra del Vietnam. En primer lloc perquè aleshores els joves i pacifistes revoltats clamaven per posar fi a la guerra i a l'enviament a morir de soldats nord-americans a la selva vietnamita, acció que els EUA va mantenir des del 1964, i a pesar de la pressió pacifista de carrer, fins al març del 1973... [+ informació]

Toni Gomila repesca per setena vegada a Barcelona després de l'estrena de fa dotze anys el seu espectacle «Acorar» a l'Espai Texas

Salvar la llengua com si fos la sobrassada. I un dia va arribar «Acorar». Ningú no sabia ben bé què volia dir ni què era ni qui el representava. I és que el porc, per als golafres del segle XXI, se serveix en safates de plàstic, envasades per a cuinar o llestes per a menjar. El ritual ancestral de la matança del porc ha passat a millor vida per obra i gràcia de les normatives legals que regulen les matances animals als escorxadors oficials. Però queden les paraules... [+ informació]

El Bulevard Rosa reobre després de sis anys les emblemàtiques galeries del Passeig de Gràcia convertides ara en el Museu White Rabbit que mostra la singularitat cultural de la ciutat de Barcelona

Després de gairebé sis anys de tancament, l’activitat torna al Bulevard Rosa. Les emblemàtiques galeries del Passeig de Gràcia reobren com a museu, tot i que serà un museu poc convencional. El nou espai cultural té el nom ara de «White Rabbit» i preveu mostrar la singularitat cultural de Barcelona, però a través de l’experiència immersiva. Per això, els responsables del projecte asseguren que no cal respectar algunes de les normes clàssiques d’un equipament cultural, com fer la visita en silenci o no tocar les obres. Presenten el museu White Rabbit com un espai “per divertir-se coneixent la cultura catalana”. L’espai proposarà un recorregut per una desena d'instal·lacions que mostren la singularitat cultural de Barcelona des de diferents perspectives amb artistes vinculats a la ciutat. Entre aquests hi ha Tvboy, La Fura dels Baus, Mina Hamada i Carles Piera... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2024 amb 27.928.536 visitants que han fet 61.477.174 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 27.928.536 visitants i 61.477.174 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.956,3 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 47 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.457 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Amb la mort de l'escriptor nord-americà Paul Auster, la literatura universal perd un dels seus autors més importants sense que s'hagi vist reconegut amb el Premi Nobel malgrat les diverses candidatures

Mor als 77 anys l'escriptor Paul Auster (Newark, Nova Jersey, Estats Units, 1947 - Brooklyn, Estats Units, 2024), arran del càncer de pulmó que li van diagnosticar fa un any. L'autor de «Trilogia de Nova York», entre molts altres títols, ha mort a la casa de Brooklyn on residia amb la seva parella, la també escriptora Siri Hustvedt. Paul Auster havia estat en les llistes de l'última diada de Sant Jordi amb la novel·la «Baumgartner» —on explica els records d'enyorança d'un professor de filosofia viudo a punt de jubilar-se—, ha estat un dels més venuts d'aquest Sant Jordi.escrita durant aquest últim any de lluita i tractament contra el càncer. La notícia de la seva mort ha estat anunciada pel New York Times, a través d'una família de l'amiga, la matinada de l'1 de maig. Paul Auster és considerat un dels grans de la literatura nord-americana, tot i que ell era molt crítica amb la cultura dels EUA ja que deia que no “estimava” els seus escriptors, probablement perquè se sentia més reconegut a fora... [+ informació]