Funció única. Irrepetible. Aparentment improvisada, però absolutament mil·limetrada i escalonada pel coreògraf Marcos Morau i l'equip de la companyia La Veronal, que ha reunit com a protagonistes dues generacions de ballarins, Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) i Valentin Goniot (Antibol, Provença, França, 2000). El primer, una de les figures representatives de la història cinquantenària del Teatre Lliure i la dansa catalana; el segon, membre de diversos dels espectacles de La Veronal. Marcos Morau (Ontinyent, País Valencià, 1982) ha fet una mena de “work in progress” a la vista de l'auditori, però sense ensenyar del tot l'esquelet [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], convertint la seva direcció —sempre en veu baixa— gairebé en una classe de Formació Professional, vàlida per a estudiants d'efapé, sobre luminotècnia amb un “conillet d'Índies” al control d'il·luminació, el performer i dramaturg sense fronteres Marc Salicrú (Barcelona, 1993), que ha fet parella amb Uriel Ireland en el disseny de so, mentre la pianista i concertista Noelia Rodiles (Oviedo, 1985) ha posat banda sonora a ulls clucs —sovint en la penombra, o millor dit, en apagada total— amb una selecció de peces clàssiques per a piano, com per exemple «Sarabande»... [+ informació]
20 de novembre 2026
19 de novembre 2026
Una pintura primerenca de Joan Miró del 1917 esbossant el llogarret de Siurana a les Muntanyes de Prades ha estat adquirit per la Generalitat de Catalunya per 1,61 milions d'euros
Un jove Joan Miró de només vint-i-tres anys poc es podia pensar que més de quaranta anys després de la seva mort la pintura de Siurana es valoraria en un mínim d'1,61 milions d'euros, que és la quantitat que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha pagat per la seva adquisició a un col·leccionista privat. La pintura, que ja era dipositada a la Fundació de Montjuïc, un oli sobre tela de 49 per 39 centímetres que es va exposar el 1918 per primera vegada a la Galeria Dalmau, s’incorpora així als fons públics de la Col·lecció Nacional i continuarà dipositada a la Fundació Joan Miró on ja es podia veure com a préstec dins de la col·lecció permanent. Miró va pintar aquesta tela de Siurana la primavera del 1917, quan només tenia 23 anys, durant una estada al llogarret prioratí de Siurana, adscrit a Cornudella de Montsant, a les Muntanyes de Prades... [+ informació]
18 de novembre 2026
El cinquantenari del Lliure enceta la recta final amb quatre sessions exclusives amb els pioners del teatre i quatre propostes inèdites a la sala gran de Montjuïc
Amb el lema «Dimecres d'aniversari», el Teatre Lliure enceta la recta final dels seus 50 anys i amb la participació de membres que en aquests cinquanta anys han format part de la gestió o les representacions artístiques. Hi participen els coreògrafs Marcos Morau i Cesc Gelabert, els directors musicals Josep Pons i Lluís Vidal per recordar l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, la directora Carme Portaceli i el dramaturg Carles Fernández Giua rememoren l'espectacle «Camí de nit», que va aixecar el teló del Teatre Lliure de Gràcia el 2 de desembre del 1976 i compta ara amb l'actriu Imma Colomer, l’actor Lluís Homar i la música de Clara Aguilar. Les quatre sessions tenen lloc aprofitant l'escenografia de Lluc Castells que aquests dies emmarca la monumental obra «L'herència», dirigida per Josep Maria Mestres i que s'ha reposat amb el mateix repartiment de l'estrena anterior, un muntatge recordat sobretot per la seva durada, sis actes, sis hores i una hora més afegida amb els entreactes. La funció més esperada del cicle «Arxius» és la del mateix 2 de desembre per recordar l'obra «Camí de nit» que va dirigir Lluís Pasqual, el director fundador que precisament és absent d'aquest cinquantenari... [+ informació]
17 de novembre 2026
Viatge poètic al Mas de la Calderera
Qualsevol cultura que es digni de ser-ho honra el seu patrimoni i el transmet de generació en generació. Aquest és un dels encertats propòsits del musical per a tots els públics «Gaudí: el despertar del geni», de la companyia Trílope en coproducció amb la Casa Batlló, un dels edificis i punt de visita imprescindible per conèixer de primera mà l'obra modernista de l'arquitecte Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926). Fins ara, n'hi havia prou de saber que Gaudí era l'arquitecte d'icones universals com la Sagrada Família, el Park Güell, La Pedrera o la Casa Batlló, entre altres referències arquitectòniques. Però la vida i els miracles d'un personatge universal no s'ha de limitar a la seva obra artística sinó que cal que es parli també dels seus orígens, que és gairebé sempre el pòsit d'on surt tot l'explosiu talent creatiu posterior... [+ informació]
16 de novembre 2026
El teatre se'n va... però ell es queda
L'avi del gremi dels monologuistes (i les monologuistes) catalans, el venerable Joan Capri, deia: “L'amor se'n va, però ella es queda!”. I tothom entenia la picaresca, la lletra menuda i la segona intenció del que volia dir. L'actor Carles Sans, triciclaire empedreït, ve a dir una cosa semblant: “El teatre se'n va... però ell es queda!”. Després de la llarga i brillant trajectòria de la companyia Tricicle amb Joan Gràcia i Paco Mir, Carles Sans va sorprendre amb un primer espectacle on la paraula va passar per damunt del silenci, el gest, el mim i la narrativa gestual... [+ informació]
15 de novembre 2026
De la lleixa del quiosc al llindar de la mort
El món transcorre per davant del quiosc. Si el quiosquer instal·lés una càmera fixa sota el tendal quan aixeca la persiana, aconseguiria un documental ric en varietat humana. La connexió amb la clientela tradicional no acabava sempre amb el plec de paper imprès en una mà i la moneda a l'altra sinó que habitualment continuava amb comentaris sobre les misèries de la vida, les novetats del dia i el futur que els esperava. Avui, la clientela dels quioscos s'interessen per llaminadures, alguna revista a tot estirar i sobretot per recollir els paquets que desenes de missatgeRs de desenes d'empreses de missatgeria de desenes de plataformes de venda en línia deixen al quiosc perquè els compradors de proximitat —de proximitat del quiosc, vull dir— passin a recollir... [+ informació]
14 de novembre 2026
Torna al Teatre Lliure de Montjuïc la monumental obra «L'herència» de Matthew López dirigida per Josep Maria Mestres amb el mateix repartiment original abans de fer temporada a Madrid el febrer del 2027 en versió original catalana
La monumental obra «L'herència», de Matthew López que el nou director del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria Mestres, va dirigir el 2025 al Teatre Lliure de Montjuïc, torna ara al mateix espai després d'haver rebut multitud de premis a l'espectacle i als intèrprets tant des de la banda dels espectadors (Premis Butaca) com dels Premis de la Crítica catalana. La reposició a la Sala Fabià Puigserver compta amb el repartiment íntegre de l'anterior temporada disposats a repetir amb la mataroniana representació de gairebé set hores amb els entreactes corresponents inclosos que van ser un dels esdeveniments teatrals del 2025 i que ho tornaran a ser ara en aquesta represa. Després d'aquesta temporada a Barcelona, l'obra es representarà en versió original catalana i amb la mateixa companyia a la sala Roja Concha Velasco dels Teatros del Canal de Madrid del 30 de gener al 6 de febrer del 2027 [crítica íntegra de l'estrena (“Els Estats Units són la sida”), a la revista digital Clip de Teatre] La companyia i el Teatre Lliure preveuen que en aquesta represa de Barcelona, l'autor Matthew López (Panama City, Florida, 1977) estigui uns dies a la ciutat per assistir a una de les representacions. «L'herència (The Inheritance)» està inspirada en la novel·la «Howards End», d’E. M. Forster. La versió teatral catalana és obra de la traducció de l'anglès de Joan Sellent i la interpreten Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas, Abel Folk, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Teresa Lozano, Lluís Marquès, Carles Martínez, Albert Salazar, Marc Soler i Ferran Vilajosana amb una escenografia de Lluc Castells... [+ informació]
13 de novembre 2026
La intervenció artística «Pavelló-Laberint» amb un laberint de 300 làmines de vidre que s'havia inaugurat al pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc ha quedat esmicolat a causa del vent
Durant una setmana s'havien estat col·locant fins a 300 làmines de vidre en una instal·lació complexa i delicada en forma de labarint que durant deu dies havia de modificar l'aspecte del pavelló Mies van der Rohe de Montjuïc. La instal·lació és una creació de l'arquitecte argentí Ciro Najle i del català Josep Ferrando. Lamentablement, després que s'hagués inaugurat al migdia de dijous (12 novembre) la ventada que ha fet sobre la ciutat de Barcelona i especialment a la muntanya de Montjuïc ha provocat destrosses importants que han esmicolat i esquerdat la majoria dels vidres, afortunadament sense que hi hagi hagut cap accident personal per lamentar. La Fundació Mies van der Rohe ha assegurat que la intervenció artística es repararà i es podrà exposar tal com estava previst, amb grups reduïts i amb reserva prèvia fins al 22 de novembre si no s'amplia el calendari a causa de l'ncident... [+ informació]
12 de novembre 2026
Es recupera la marca centenària de saxofons creada per Francisca Montserrat a Barcelona gràcies a un artesà que tenia la restauració al seu càrrec
El lutier Diego González i artesà de la botiga-taller Sax & Clarinet On ha donat una nova vida a la marca de saxofons que va crear Francisca Montserrat en una iniciativa pionera a tot l'Estat espanyol des de Barcelona fa cent anys. De tant restaurar vells saxos de la marca, el taller va pensar que podria donar una segona vida a la marca que es crear el 1932 i que van ser els primers saxofons fabricats aquí perquè fins aleshores ees compraven sobretot a França. Francisca Montserrat Virgili va registrar la primera patent per fabricar saxos, un instrument que començava a viure una època daurada gràcies als músics de jazz. A més, va aplicar millores en la mecànica del saxofon en diverses parts d'aquest instrument de vent. La família de Francisca Montserrat tenia una botiga d'instruments a Barcelona i ja fabricaven altres instruments de vent artesanals. Alguns portaven els noms dels seus fills. Tot i que se'n desconeixen gaires detalls, es creu que Francisca Montserrat pertanyia a una família d'empresaris i que formava part de la burgesia del moment, cosa que devia facilitar que pogués córrer el risc de crear la marca que, de fet, tenia ja auna visió expansiva perquè part de la fabricació es feia a la República Txeca. Superada la dictadura de Primo de Rivera i amb l'eufòria de la Segona República, el 1932, Barcelona era, després de París, un important centre cultural, per on passaven... [+ informació]
11 de novembre 2026
Marc Artigau, Marc Sambola i Joan Maria Segura inauguren el nou teatre de l'espai Fantàstix del Super3 al barri de la Sagrada Família de Barcelona amb un espectacle musical sobre l'allau de les pantalles en els infants i joves
L'espectacle musical «El secret lluminós del Super3» reivindica la imaginació davant el boom de les pantalles i ha estat creat pel dramaturg Marc Artigau, el compositor Marc Sambola i el director Joan Maria Segura amb un registre escènic immersiu i participatiu. L'espectacle reflexiona sobre les conseqüències que poden provocar segons quins usos de les pantalles i també fa una aposta per recuperar temps per a l'avorriment, que és l'espai on s'obre la imaginació, la creativitat i el joc [text íntegre a la revista digital Cornabou]. L'espectacle musical ha estat pensat perquè abasti diferents franges d'edat, des de les dels primers espectadors perquè connectin amb els personatges, la música, les projeccions i l'univers visual fins a les dels més grans perquè reflexionin sobre el conflicte central de la trama. «El secret lluminós del Super3» inaugura el teatre de l'espai Fantàstix que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través del 3Cat ha obert, des del mes de maig del 2026, sota el lema de «fàbrica de la imaginació», al barri de la Sagrada Família de Barcelona (c/ Rosselló, 485). L'espectacle manté la línia dels valors de l'equip de la televisió catalana adreçats als infants... [+ informació]
10 de novembre 2026
La renovada Nit de les Lletres Catalanes augmenta la dotació dels premis més tradicionals i el febrer del 2027 la dirigirà Marc Rosich que repetirà espai escènic la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Superada la decapitació de la data tradicional de la Nit de Santa Llúcia, la renovada Nit de les Lletres Catalanes —que l'any passat es va estrenar al Museu Nacional d'Art de Catalunya— repetirà l'espai de la Sala Oval del MNAC de Montjuïc, amb algunes pintures menys si el trasllat de l'espoli de Sixena comença aquest novembre tal com està previst, i s'avançarà, tal com s'havia anunciat, al mes de febrer, el dissabte dia 20, amb la intenció de no trepitjar la data de Sant Jordi però sense obviar que vol ser un preàmbul de les novetats que aleshores es presenten. La festa del 2027 la dirigirà aquesta vegada el dramaturg Marc Rosich. Es consolida la participació en el qye serà la 76a edició de l'Institut d'Estudis Catalans en l'organització d'Òmnium Cultural i l'aportació d'un nou premi de Pensament, dotat amb 15.000 euros, que reconeixerà una obra escrita originalment en català durant el curs anterior i que presenti un pensament crític, una idea original i nova, aire fresc i amb visió de futur... [+ informació]
09 de novembre 2026
L'Editorial Joventut continuarà mantenint el llegat de fa més de cent anys de la nissaga Zendrera amb la incorporació dins el Grup Planeta
«El Club dels Cinc», «Pippi Calcesllargues» o «Les aventures de Tintín» són tres de les celebrades apostes que Conxita Zendrera, filla del fundador de l'Editorial Joventut, Josep Zendrera —avi de l'actual director general de Joventut, Lluís Zendrera— va fer en un moment que potser no era el més òptim per córrer el risc amb una literatura per a joves i el còmic de Tintín perquè no era el que el cànon recomendava. Però Conxita Zendrera, amb visió de futur, va córrer el risc i la va encertar de ple. L'Editorial Joventut es va fundar el 1923 —en plena Dictadura de Primo de Rivera— i amb una línia molt clara des del primer moment, malgrat les èpoques d'adversitats i censura, per acostar a les lletres catalanes clàssics universals com Jules Verne, els germans Grimm o Carlo Collodi sense deixar de banda els autors de l'època catalans més populars com Josep Maria Folch i Torres, Josep Carner o Carles Soldevila, amb versions i adaptacions també de clàssics. Després de 103 anys... [+ informació]
08 de novembre 2026
De la ciència als sentiments
La sèrie «LIA», estrenada a la plataforma 3Cat, esperant previsiblement més endavant el seu pas a TV3, ve a ser com aquelles novel·les adreçades als adolescents de la dècada dels anys noranta del segle passat, que reunien tots d'inquietuds pròpies de la generació i que subtilment es recomanaven per a una franja que es va inventar l'etiqueta de “joves adults”. Passada l'eufòria i els temps de la literatura com a única font de coneixement i entreteniment a la vegada, les sèries, primer les televisives i ara sobretot les de les plataformes, han anat ocupant progressivament aquest espai dels “joves adults” que és on «LIA» es pot inscriure per diverses raons, principalment per les seves quatre protagonistes, quatre joves investigadores acabades de sortir de la universitat, amb expedients brillants les quatre, expertes en projectes de tecnologies avançades i especialitzades en desenvolupar programes i aplicacions per alimentar l'inesgotable rebost d'informació i de coneixements engolits per l'anomenada intel·ligència artificial, àlies IA... [+ informació]
07 de novembre 2026
Els intèrprets Meritxell Huertas i Andrés Herrera agafen el relleu de protagonistes de l'obra «Rita» de Marta Buchaca que es reposa després de set anys de rodatge a l'Espai Texas
L'obra «Rita» té la característica que s'adapta a diferents parelles de protagonistes. Germà i germana, com en el cas de la preestrena dins el cicle Terrats en Cultura, amb l'actor David Bagés i l'actriu Sara Espígul, o el 2019, ja en sala tancada, a La Beckett amb David Bagés i Anna Moliner, o amb Sara Espígul i Mireia Portas a La Villarroel el 2022, o també en la seva versió espanyola, el 2021, amb Carlos Hipólito i Mapi Sagaseta, dirigida per l'argentí Lautoro Perotti, o encara en la versió grega, el 2022, («Píta»), que va optar per dos germans amb els actors Paris Alexandropoulos i Antonis Giannakos, dirigits per Thodoris Vournas. Coincidint amb l'estrena que es va fer a la Sala Beckett, l'obra de Marta Buchaca (Barcelona, 1979) va rebre el premi Frederic Roda. Des d'aleshores ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el suec, el noruec i el grec, i ha arribat a diversos escenaris internacionals... [+ informació]
06 de novembre 2026
Els pròxims Premis Gaudí de cinema arriben amb més films candidats en català que en altres llengües i amb majoria de directores i guionistes
És la primera vegada en la història dels premis Gaudí que hi haurà més títols candidats en la categoria de millor pel·lícula, que agrupa els films en versió original catalana, que en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana. Concretament, 21 films opten a la nominació a millor pel·lícula, la xifra més alta de la història dels premis, per 20 llargmetratges que opten a la nominació a millor pel·lícula en llengua no catalana. La producció de cinema en versió catalana ha crescut un 50% respecte a les 14 pel·lícules de l'edició anterior, que ja era la xifra més alta d'una dècada que va començar amb el mínim històric de sis candidates a millor pel·lícula en els Gaudí del 2020, el 2021 i el 2022. El total de pel·lícules candidates als Premis Gaudí és de 85 pel·lícules, una xifra que inclou quinze documentals, quatre pel·lícules d'animació, quinze curtmetratges i les deu candidates a millor pel·lícula europea... [+ informació]
05 de novembre 2026
De la Revolta del Pa a la Revolta dels Supermercats
Quan Europa encara no havia paït les imatges dels saquejos en algunes grans ciutats de les cadenes de productes informàtics en mans de joves encaputxats, convocats presumptament per diverses xarxes de missatgeria, unes altres imatges han posat en alerta els riscos i la vulnerabilitat de la cibernètica utilitzada com a arma de ciberdelinqüència amb les prestatgeries de diversos supermercats europeus buides arran del control remot de la manipulació de les temperatures dels frigorífics i els congeladors fins als 50º que han malmès tones d'aliments precisament a les portes, almenys aquí, de la tradicional setmana del Gran Recapte... [+ informació]
04 de novembre 2026
L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les es representa a França en català a Le Quai CDN d'Angers
L'espectacle «Maria Magdalena» és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i del KVS de Brussel·les, amb text de Michael De Cock, dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza i direcció de Carme Portaceli. L’espectacle es va estrenar a la Sala Gran del TNC durant la temporada 2025-2026, va estar cinc setmanes en cartell i va superar el 81% d'ocupació. Posteriorment, el muntatge es va presentar al KVS de Brussel·les, el teatre flamenc de la capital belga. Ara arriba a Angers, França. «Maria Magdalena» es representa a Le Quai CDN d’Angers, en català, i continua així el seu recorregut internacional després de l’estrena a Barcelona i de les dues funcions al KVS de Brussel·les. Després dels espectacles «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf, i «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, «Maria Magdalena» és la col·laboració més recent entre Michael De Cock i Carme Portaceli. En aquesta ocasió posen el focus en la figura de Maria Magdalena, un personatge que, segons els creadors, "és amb diferència el símbol de les dones esborrades de la història"... [+ informació]
03 de novembre 2026
«Gola», l'espectacle estrella d'Oriol Pla Solina i Pau Matas Nogué, amb totes les funcions exhaurides en la reposició de la Sala Beckett
Crítica «A la recerca del dònut perdut». Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra. Aquí, l'Oriol clown engega demanant perdó a gairebé tothom, començant pel seu pare (vol ser millor que ell), a la seva mare (de qui n'està orgullós), a la gent de l'Institut del Teatre (que no saben els que els espera), a la gent de dansa (l'hongaresa també), a la gent de circ (pobra gent), a la gent de veu i música, tothom... [+ informació]
02 de novembre 2026
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2026 amb un total acumulat de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.194 edicions) de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios. Aquestes dades acumulades representen en 26 anys i 8.194 edicions una mitjana diària de... [+ informació]
01 de novembre 2026
Múnic rep la primera exposició que es presenta a Alemanya sobre el modernisme català amb el recorregut de Gaudí a Picasso
Més de 160 pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes arquitectòniques concebudes entre el 1880 i el 1914 a Catalunya es presenten a la Kunsthalle München (Múnic) amb motiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso». La mostra explora la riquesa i la diversitat del modernisme català amb creacions d'artistes tan representatius com, entre d'altres, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell o Joaquim Mir. Moltes de les obres no s'havien vist en públic i d'altres, com la popular «Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem», del fons del Museu Narcional d'Art de Catalunya (MNAC), no s'acostuma a cedir. En el muntatge de l'exposició, hi participen diversos museus catalans o institucions a partir de préstecs de peces rellevants... [+ informació]
31 d’octubre 2026
Barreja de bull blanc i bull negre
«Perdona'm cos meu» és un espectacle amb un discurs tan intel·ligent i punyent com lúdic i irònic que té l'autoria de la dramaturga i directora Queralt Riera (Barcelona, 1978) i que, com en un joc múltiple de nines russes, conté un lot de referències que s'amaguen una dins d'una altra i que van apareixent en miniescenes que a vegades semblen esquetxos i que, com si fossin píndoles addictives per als espectadors, a la tirallonga de les sentències que alternen cadascuna de les tres protagonistes —la Carme, la Maricarme i la Carmela—, les relleven una altra i una altra i una altra fins al punt que als espectadors se'ls fa impossible desenganxar-se'n i no els queda més remei sinó rendir-se a la trama i acceptar, al cap de setanta minuts escassos, que encara en voldrien més... [+ informació]
30 d’octubre 2026
El forat negre de l'Èric
L'Èric, el personatge protagonista d'aquesta obra per a tots els públics, però d'una manera especial per als adolescents, ha caigut en un forat negre. Ha caigut del sistema. Però el sistema, sense ell, tampoc se sosté i pot acabar fent fallida. Una manera de constatar-ho és amb aquest doblet del mateix personatge i de l'actor que l'interpreta, que passa de ser l'alumne desencantat o frustrat al professor de física socarrimat o maltractat, per no dir “cremat”, que és una de les moltes seqüeles que no es veuen però que pateixen molts dels ensenyants d'aquest moment, com manifesten de fa temps amb les mobilitzacions, vagues i cancel·lacions d'activitats externes o colònies que el sector està vivint des del curs passat sense que fa l'efecte que això no interpel·la gaire o gens els gestors institucionals que porten les regnes del departament d'Educació... [+ informació]
29 d’octubre 2026
Fer esclatar la rebel·lia com un aglà
“Què farem amb tot el que passa aquí...? ¿I amb el que passa allà...? ¿Tu saps allò de quan tens por, però no saps per què...?”. Aquestes són algunes de les preguntes sense resposta que es fan els dos personatges de «Júlia - 15 anys més tard (2011-2026)», una revisió de l'obra «Julia» de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968), que va estrenar el 2011 i que va presentar al Festival Temporada Alta dos anys més tard. La revisió actual, que també s'ha estrenat a Temporada Alta en coproducció amb el Teatre Lliure dins del seu cinquantenari, ha canviat els dos intèrprets originals (Julia Bernat i Rodrigo de Odé) pels catalans Júlia Genís i Moha Amazian. Els temps, els revolts socials i les circumstàncies canvien... [+ informació]
28 d’octubre 2026
A les portes de Tots Sants i la Castanyada torna «El Tenoriu» al Teatre Coliseum amb dramatúrgia d'Israel Solà i els intèrprets Sílvia Abril, David Olivares, Anna Bertran, Roger Julià i Artur Busquets
S'ho passen bé. Tots. I és el més important. Fa la impressió que els Buenafuente (la Sílvia i l'Andreu (substituït per David Olivares), hi falta la petita Joana que hauria fet el ple) han reunit uns quants amics (bé, és un dir, en tot cas, molts amics perquè tenen totes les localitats exhaurides abans d'aixecar el teló!) i s'han proposat fer-los passar una bona estona com si fessin teatre de saló al menjador de casa. Sense sofisticacions. Amb moltes ganes de ser graciosos més que només caure en gràcia. Fins i tot quan cau el teló, cau, de debò. I tot sempre tirant de veta del carisma universal de Don Juan, convertit aquí en Don Juan Tenorio Buenafuente... [+ informació]
27 d’octubre 2026
Mor Til Stegmann als 85 anys després d'una llarga trajectòria com a filòleg i catalanòfil difusor a Alemanya de la literatura i la cultura catalanes
Nascut a Barcelona l'1 de setembre del 1941, fill de pares alemanys i de qui va ser director del Col·legi Alemany, Tilbert Dídac Stegmann (conegut popularment com a Til Stegmann) era filòleg, romanista i catalanòfil. Til Stegmann ha mort als 85 anys a la ciutat on va néixer. La seva activitat més destacada va ser la de convertir-se en el difusor de la literatura i la cultura catalana a Alemanya, on va reunir la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual fins fa ben poc havia reunit més de 37.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana a la seu de la mateixa universitat on Stigmann va exercir de catedràtic de filologia romànica. La seva vinculació amb Frankfurt el va situar també com un dels principals impulsors per aconseguir que el 2007 la literatura catalana fos la convidada de la Fira de Frankfurt, un aparador internacional que va representar un abans i un després per al conjunt de les lletres catalanes. Til Stegmann va publicar obres com «Catalunya vista per un alemany» (1988), que va obtenir 13 edicions. En un sentit més popular, ja havia publicat el 1979 l'assaig «Diguem no - Sagen wir nein!», una antologia en catalài alemany de temes de la Nova Cançó, amb una clara intenció en manllevar una de les lletres més conegudes de Raimon. També va traduir... [+ informació]
26 d’octubre 2026
El Museu Nacional d'Art de Catalunya incorpora una de les pintures més emblemàtiques del segle XIX de Pere Borrell que ha adquirit per 130.000 euros
El nen que surt del quadre passarà a integrar la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) incorpora així una de les obres considerada més emblemàtiques de la pintura catalana del segle XIX: «Fugint de la crítica II», de Pere Borrell del Caso. L'ha adquirit per 130.000 euros. L'obra data del 1876 i és la segona versió coneguda de la composició «Fugint de la crítica», una de les creacions més conegudes de Borrell. És un dels exemples més destacats en la pintura catalana del segle XIX de l'ús del trompe-l'œil, un recurs basat en la creació d'il·lusions òptiques que qüestionen els límits entre la pintura i la realitat. L'obra representa un nen que sembla sortir físicament del quadre i es repenja sobre el marc de la composició... [+ informació]
24 d’octubre 2026
Un pont penjant des de Sicília a Brooklyn
L'atzar ha volgut que cada deu anys els espectadors catalans, nous o veterans, puguin tornar al moll de l'os de l'obra del dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, EUA, 1915 - Roxbury, Connecticut, EUA, 2005) per constatar que, contràriament al que es diu, sovint sí que el temps passa en va. Les dues últimes versions vistes aquí de «Panorama des del pont» daten, la primera, del 2006, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Rafel Duran; i la segona, del 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Els actors Toni Sevilla i Eduard Fernàndez en van ser els respectius protagonistes, en el paper d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià del temps de l'èxode de la postguerra mundial amb el miratge dels EUA, estibador al port, a preu fet, oncle i gairebé pare adoptiu, amb la seva dona, Beatrice, de la jove neboda Catherine, òrfena de pares... [+ informació]
23 d’octubre 2026
Els taurons arriben al CosmoCaixa amb el mite sanguinari i reivindicant el seu paper vital per als oceans
L'exposició «Taurons, els guardians de l'oceà» que es pot veure fins al setembre del 2027 al CosmoCaixa de Barcelona, pretèn desmuntar els mites i posar el focus sobre el paper vital d'aquesta espècie que es defineixen en alguns casos com «els enginyers dels oceans» perquè mantenen a ratlla les espècies de les quals s'alimenta i es garanteix l'equilibri de l'ecosistema. A l'exposició, creada per l'Australian Museum —dedicat a les ciències naturals i la cultura— s'apleguen reproduccions a mida real de deu espècies diferents, algunes de més de quatre metres de llargada, com la del tauró blanc de la famosa pel·lícula d'Steven Spielberg («Tauró«, 1975). En aquesta exposició —per a visitants de l'exposició «Taurons, els guardians de l'oceà» que no siguin propensos al terror— es pot recórrer l'interior dels cossos dels taurons, es pot veure el mar a través dels seus ulls i es poden tocar reproduccions de la seva pell o dels seus terribles queixals. L'espècie dels taurons són als oceans des de fa 450 milions d'anys i han superat cinc extincions... [+ informació]
22 d’octubre 2026
El festival «48h Open House BCN 2026» arriba a la dissetena edició amb les portes obertes de 63 espais mai vistos i més de 200 edificis de Barcelona i cinc poblacions més
La 17a edició del festival «48h Open House BCN» proclama que l'arquitectura són els edificis i els espais que habitem, que ens relacionen amb els altres i que donen forma a la manera com es viu la ciutat. Amb aquest esperit, el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre s'obren les portes de 217 edificis de Barcelona i cinc municipis més. Un 28% de la programació és novetat, ja que es podran visitar 63 espais mai vistos, com l'edifici gòtic de la Llotja de Mar o el d'estil high-tech de l'Hotel Arts a Barcelona, o bé la Torre de la Creu a Sant Joan Despí, una joia del modernisme. El festival proposa als participants 224 activitats i set itineraris. A més, una cinquantena d'edificis permeten fer una visita Open Pro amb la participació directa dels professionals que han dissenyat o desenvolupat el projecte arquitectònic. L'accés als espais és gratuït del Festival «48h Open House BCN 2026». Hi pot haver visites guiades per voluntaris, per l'arquitecte o dissenyador del projecte (Open Pro), a través d'un àudio explicatiu o bé lliures. El temps d'espera a cada edifici varia en funció de les dimensions i la quantitat de persones que hi vulguin entrar. Per saber les cues en temps real, s'ofereix informació actualitzada en un mapa i a les xarxes socials del festival... [+ informació]
21 d’octubre 2026
¿Racisme caducifoli?
Li diuen “ginkgo”, o “Ginkgo biloba”, en clau científica. És una espècie d'arbre procedent de la Xina, de fulla caduca, que a la tardor té un fugaç esclat d'esplendor quan s'imprimeix de to daurat encès. Per això en alguns indrets se l'anomena “albercoc daurat”, pel reflex acolorit de les fulles i per la forma del seu fruit que, com tants fruits d'arbres que pateixen la dictadura ecològica mal entesa de conviure en l'àmbit urbà, acaben caient a terra on s'esclafen i provoquen enganxina sucosa. D'aquí ve que moltes taronges amargues dels arbres que hi ha en moltes poblacions catalanes han començat a ser objecte de collita amb finalitats solidàries per fer melmelada, una iniciativa que en algun indret fora d'aquí és més que tradicional, com per exemple, a Sevilla, on la plantació de tarongers amargs o bords és una espècie molt estesa i la collita entre gener i febrer és tan espectacular que s'arriba a 5 o 6 milions de quilos, segons la climatologia de la temporada... [+ informació]