El Teatre Lliure tanca el 2015 amb 124.000 espectadors i un 81,7% d’ocupació i el millor resultat de tota la seva història que entra en el 40è aniversari

Aquesta xifra representa un augment de més de 20.000 espectadors en relació a l’any 2014, que ja va ser aleshores el millor de la història del Lliure, revalidat ara. La recaptació total serà de gairebé 1.600.000 € (sense IVA), 300.000 € més que l’any 2014. Per espais, el Teatre Lliure de Montjuïc tancarà amb prop de 90.000 espectadors i un 78% d’ocupació, mentre que el Lliure de Gràcia arribarà als 34.200 espectadors i un 93,5% d’ocupació. A Montjuïc, l’espectacle més vist... [+ informació]

S'aprova definitivament l'enderroc de l'antic cinema Urgell de l'Eixample de BCN tancat des del maig del 2013 per convertir-se en un interior d'illa i un supermercat de Bonpreu al subsòl

El districte de l'Eixample de Barcelona guanyarà un nou interior d'illa al carrer Comte Borrell. Aquest nou espai serà una zona verda de 992,21 metres quadrats de superfície i comptarà amb un accés de 127.54 metres quadrats. Aquesta nova ordenació ha estat aprovada pel consell plenari (29 desembre) de l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla de millora urbana (PMU) per a l'ordenació de l'edificació en les finques dels carrers Comte d'Urgell, 29-33, i Comte Borrell, 82. La superfície total inclosa en aquest planejament d'iniciativa privada és de 2.652,98 quadrats. El PMU permetrà delimitar un nou espai lliure d'ús i propietat pública a l'interior d'illa, que serà... [+ informació]

La pel·lícula «Star Wars: El despertar de la Força» bat rècords i supera a tot el món els 1.000 milions de dòlars de taquilla en una setmana i mitja

El film ha superat els 1.090 milions de dòlars a la taquilla en 12 dies, segons ha anunciat la productora Disney. Ha estat la pel·lícula que ho ha aconseguit més ràpid: supera 'Jurassic Park', que va necessitar un dia més per arribar a aquesta xifra. La cinta ha superat més rècords. Només als EUA, la nova cinta ha aconseguit 540 milions a la taquilla (l'estrena mundial més gran), ha estat l'estrena IMAX més gran (48 milions) i en 10 dies es va convertir en la cinquena pel·lícula... [+ informació]

El secretisme de l'assemblea de la CUP s'ha trencat amb la publicació d'una imatge inèdita on es veu la dimensió de la convocatòria a la pista d'atletisme coberta de Sabadell per decidir la investidura d'Artur Mas

Tots els secrets ho deixen de ser quan algú el trenca en confiança fent-ne portador una tercera persona. Aquest és el cas del secretisme amb el qual s'ha envoltat l'assemblea de la CUP aquest diumenge, 27 de desembre, per decidir si els cupaires i les cupaires reunits acceptaven investir no investir el candidat de JuntsxSí a exercir la presidència de la Generalitat de Catalunya després que aquesta multiformació hagués obtingut més 1,6 milions de vots i 62 diputats al Parlament de Catalunya. La imatge mostra un dels moments de més tensió enmig de la tongada de votacions i una de les urnes al centre. El resultat, a hores d'ara sabut per tothom i al qual s'ha arribat després de diverses votacions secretes, reflecteix les dificultats d'una assemblea d'aquesta mena on els cupaires i les cupaires han hagut de recordar algunes de les taules de P1 de sumar i restar per acabar obtenint el recompte final [Dia dels Innocents] [+ informació]

El Mag Lari es multiplica per quatre en el seu nou espectacle «Ozom» que omple amb famílies senceres el Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona

Temps era temps, hi havia un mag que es deia OZ. Temps era temps, hi havia també un cantant que es deia Raphael i que tot ho trobava «maravillOZO». De la fusió dels dos, o vés a saber si només d'un joc de lletres espontani, en surt l'enigmàtica paraula OZOM que, com en el seu dia l'ANTAVIANA de Calders, pot quedar inclosa des d'ara en el diccionari popular. El nou macroespectacle del Mag Lari és una mena d'olla barrejada de cinc mags, el mateix Mag Lari i quatre mags més vinguts del més enllà —del més enllà de les bambolines, vull dir—: Gin Klark, Wenceslao Padró, Cirici Pasqual i Goretti. Unes estrelles de Hollywood els anuncien al terra del vestíbul, trepitjades pels espectadors quan entren al teatre. Un dels mags és vingut de Las Vegas, kitsch-kitsch, com si el segle no hagués canviat; l'altre, circula en una cadira de rodes... [+ informació]

En un moment que el teatre fa la viu-viu amb muntatges amb dos o tres intèrprets o un de sol, el Teatre del Raval es permet el luxe de posar en escena una obra que reuneix onze intèrprets i vuit espontanis a l'obra «Testimoni de càrrec» d'Agatha Christie

Al cap d'una estona de l'inici de la representació de 'Testimoni de càrrec', a un li fa l'efecte que l'escenari del Teatre del Raval ha tornat als orígens de sala de cinema de barri i que s'hi projecta la pel·lícula 'Witness for the Prosecution', l'original de Billy Wilder, que el 1957 van protagonitzar Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power. El blanc i negre continua dominant la posada en escena. L'adaptació del muntatge parteix d'una obra teatral d'Agatha Christie estrenada el 1953. La pel·lícula, que en el seu dia també va ser doblada al català, compta ara amb aquest retorn a l'origen teatral en una nova traducció de Marga Parrilla molt afinada que fa que cadascun dels personatges adquireixi una notable personalitat, a manera que avança l'acció. D'entre aquests personatges, esclar, qui té la veu cantant és Sir Wilfrid (un potent Jordi Coromina), l'advocat criminalista que surt de la convalescència d'un atac de cor i que, no fent cas de la recomanació mèdica, accepta la defensa d'un cas d'assassinat d'una dona gran i folrada de milions amb qui un home més jove matenia una sospitosa amistat... [+ informació]

«Aquest Nadal tothom a taula»: una campanya que té la col·laboració de diversos grans hotels de Barcelona i algunes cadenes alimentàries

Els grans hotels de la ciutat de Barcelona i diverses cadenes alimentàries s’han afegit a la campanya «Aquest Nadal tothom a taula», que té com a objectiu protegir el dret a l’alimentació dels ciutadans en risc d’exclusió social. Per això es preveu recuperar més de 3 tones de menjar que es llençaria durant aquestes festes i que pot arribar a més de 4.500 persones... [+ informació]

Gairebé el 80% de les llars catalanes tenen connexió a Internet i prop d'un 42% hi tenen una o més taulets portàtils segons l'última Enquesta de Participació Cultural

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’Enquesta de Participació Cultural 2015 segons la qual el 79,2% de les llars catalanes disposa de connexió a Internet, el 41,6 % de tauleta portàtil, el 22,7 % de TV intel·ligent, i el 75,2 % dels enquestats afirma que disposa d’un telèfon intel·ligent d’ús personal. El sondeig segueix la línia analítica de les dues edicions anteriors, però inclou noves qüestions que analitzen la participació cultural en relació amb l’estil de vida dels ciutadans. L’enquesta analitza el consum tecnològic, mesurat a través de l’equipament disponible a la llar; la dinàmica demogràfica, mesurada a través del cicle vital i les seves implicacions en la participació cultural, i els efectes de la crisi econòmica, tant sobre la despesa cultural com sobre els comportaments i hàbits de participació de la població. La publicació... [+ informació]

«Boges», de José Pascual Abellán. Intèrprets: Muntsa Rius i Roser Batalla / Àurea Màrquez. Veu enregistrada: Muntsa Rius. Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú. Vestuari: Olalla Calvo i Maria Albadalejo. Espai sonor: Xavier Mestres. Cap tècnic: Eudald Gili. Regidoria: Olalla Calvo. Tècnic teatre: Xavi Garcia. Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas. Producció: Vània. Sala Muntaner, Barcelona, 19 desembre 2015.

Ho diuen: n'hi ha més fora que a dins. De gent tocada per la bogeria, vull dir. A aquesta peça breu —una hora justa— se li pot aplicar la dita. Perquè la sorpresa, que no desvelaré, salta a l'últim moment. Però els espectadors faran bé de recordar el que he dit d'entrada. Només dues actrius per als dos personatges de l'obra. Hi ha qui, per generació, potser només les ha vistes principalment en teatre musical. La seva trajectòria és llarga i variada. De gran escola, la de les taules. Tenen al darrere una formació teatral que aquí es posa de manifest sense que trontolli gens ni mica sinó que controlen i perfilen, cadascuna en el seu punt just, la impressió que han de transmetre als espectadors, amb una força de sinceritat que finalment es transforma en engany... [+ informació]

La companyia La Trepa es rejoveneix amb el nou espectacle familiar «La millor carta als Reis» amb una trama que tracta temes com la igualtat de gènere o la diversitat de les cultures

Després de la llarga trajectòria de la companyia La Trepa, semblava difícil que els seus integrants fossin capaços de practicar una nova metamorfosi i, tot i ser gairebé els mateixos, reaparèixer rejovenits i en un espectacle de factura molt actual on són capaços de fer els papers més diversos, des dels infants —creïbles i sense caure en el risc de l'infantilisme— fins als més espavilats que ja saben com s'ha de fer perquè les cartes als reis no caiguin en un sac buit —mai més ben dit—, per fer encara més salts de caracterització com a pares, com a avis o com a extres d'anuncis publicitaris de joguines... [+ informació]

El Museu Reina Sofia ha exposat un quadre de Gauguin considerat el més car de la història propietat d'un col·leccionista de Quatar

'Nafea faa ipoipo' ('Quan et casaràs?'), de Paul Gauguin; la pintura més cara de la història després de ser venuda per 263,3 milions d'euros es va esposar durant uns dies a l'exposició del Museu Reina Sofia, 'Col·leccionisme i modernitat: dos casos d'estudi: Col·leccions Im Obersteg i Rudolf Staechelin", organitzada amb motiu del tancament per reformes del museu on aquests fons estaven exposats fins ara, el Kunstmuseum de Basilea. La pintura va arribar... [+ informació]

La trapelleria del director Àlex Rigola intenta suavitzar l'impacte pronosticat per García Lorca amb la seva versió de l'obra «El público» a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Deia Federico García Lorca, quan va escriure 'El público', l'any 1930, i se la va guardar al calaix, que l'obra no es podia representar perquè el públic del moment no estava preparat per rebre'n l'impacte. No s'hi van atrevir, fins 56 anys després, Fabià Puigserver, a l'escenografia, i Lluís Pasqual, a la direcció, amb les col·laboracions dels coreògrafs Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi i del pintor Frederic Amat, el 1986, per primera vegada, precisament en unes dates semblants a les d'ara, en estrena absoluta el 12 de desembre del 1986, al Teatre Forssati de Milà, per passar després, el gener del 1987, al Teatro María Guerrero de Madrid, i el maig del 1988, al Mercat de les Flors de Barcelona. ¿I allò que deia Federico García Lorca no era encara vigent a finals del segle passat...? ¿El públic estava preparat aleshores...? ¿I el d'ara, sí...? [+ informació]

La comèdia més representada del veterà autor anglès Alan Ayckbourn es revisa en una nova versió de Lluïsa Mallol al Teatre Borràs convertit en tres cuines de Nadal

Tres cuines i tres nits de Nadal diferents. Tres actes en continuïtat. Però ni rastre de canelons, ni pollastre rostit, ni torrons. Ni tan sols un detall nadalenc kitsch d'un Muy Mucho. Tòniques i ginebra. Patates fregides i ambientador. I a fora, pluja a doll. I és que són tres nadals anglesos. I el que realment interessa i el que segurament també interessava l'autor Alan Ayckbourn (Hamsptead, Anglaterra, 1939) quan la va estrenar —fa quarenta-tres anys!— era retratar l'ascens i la caiguda, o la caiguda i l'ascens, de les tres parelles protagonistes —n'hi ha una quarta d'absent que, com el gos de males puces d'una de les parelles, no entren mai en escena— en un clima de negocis a mitges entre un banquer, un arquitecte i un menestral botiguer i manetes amb ganes de menjar-se el món... [+ informació]

El Museu Thyssen-Bornemisza organitzarà a finals de l'any 2016 la retrospectiva més gran que s'hagi fet mai sobre el pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir

Aquesta exposició comptarà amb diverses obres que no han estat exhibides mai en cap museu de l'Estat espanyol. Fins ara, només el Museu del Prado havia organitzat una mostra monogràfica sobre l'artista francès, 'Passió per Renoir', en la qual els visitants van poder veure una trentena d'obres provinents de la col·lecció del Clark Art Institute de Massachusetts. La retrospectiva en la qual treballa ara el Museu Thyssen-Bornemisza estarà centrada... [+ informació]

La companyia Vol-Ras tancarà definitivament 35 anys de trajectòria el 6 de febrer a l'Hospitalet de Llobregat amb l'espectacle «Da Capo»

Hi ha tants «pallassos» aquests dies d'eleccions a les televisions, les ràdios els mitjans de comunicació en general, en els palaus d'esports, places de toros i teatres mal rellogats que costa destriar quins són els pallassos de debò. N'hi ha dos, però, que sense dir ni piu —bé, algun piu d'exclamació i para de comptar!— no ofereixen cap dubte perquè porten la sang del clown a dins i no només volen ras sinó que volen alt. Trenca-cinc anys de la companyia Vol-Ras i punt i final. Van començar essent tres Joans... [+ informació]

Sis monuments de les Valls d'Àneu han estat restaurats dins del programa «Romànic Obert» creat per revaloritzar espais d'interès arquitectònic i artístic

El programa ha estat promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa, d'acord amb el Bisbat d'Urgell, titular dels monuments. La restauració ha durat quatre anys i s'hi ha fet una inversió d'1.290.000 euros. En concret, dins el programa «Romànic obert» s’han restaurat, al municipi de... [+ informació]

L'espectacle «Bèsties» de la Baró d'Evel torna d'una manera onírica als orígens de la humanitat i al temps de les coves prehistòriques quan bèsties i persones convivien en harmonia

Els espectadors que es van submergir en l'espectacle 'Le sort du dedans', un dels espectacles en carpa —anterior a l'espectacle 'Mazút', també vist aquí— de la Baró d'Evel Cirk Cie —aquesta companyia franco-catalana gràcies a la parella a la vida real de Blaï Mateu (fill de Tortell Poltrona) i l'artista francesa i especialista en el tracte amb el cavall, Camille Decourtye—, recordaran la sensació intensa d'un espectacle que, del circ tradicional, només en conservava la carpa i la pista perquè la concepció de la resta de l'espectacle fugien de qualsevol estereotip sobre el gènere. Ja aleshores, el cavall Bonito era l'autèntic protagonista de l'espectacle... [+ informació]

L'antic Guasch Teatre que va tancar el juny per fallida econòmica reobre amb el nom d'Eixample Teatre amb una nova lína per a adults i programació familiar

El juny passat l'històric Guasch Teatre abaixava la persiana ofegat pels deutes. Sis mesos després, el teatre ha reobert amb un nom nou, Eixample Teatre, i una nova direcció a càrrec de les companyies La Paparra i Teatritus. El primer espectacle que s'hi ha programat és la reposició del musical 'Lo tuyo y lo mío', que s'havia estrenat al Teatre Poliorama. Les dues companyies que han comprat el teatre havien treballat assíduament al Guasch Teatre, i la direcció tenia deutes pendents amb elles. Els nous gestors són dos grups especialitzats en teatre familiar. La Paparra ha fet sobretot teatre de carrer i esdeveniments, i s'ha especialitzat en teatre per a infants i escolar. Al Guasch hi havia fet espectacles com 'La flauta màgica' o 'Rapunzel', i també han passat pel Teatre del Raval i el Jove Teatre Regina. Teatritus també és una companyia especialitzada en teatre familiar i escolar. L'últim espectacle d'ells vist a l'antic Guasch va ser... [+ informació]

Més de tres-centes peces del prototip de la il·lustració moderna es poden veure en una exposició commemorativa del centenari de la mort de Xavier Gosé al MNAC

Fa cent anys, moria a Lleida qui va ser considerat el prototip de l’il·lustrador modern. Xavier Gosé (Alcalà de Henares, Madrid, 1876 - Lleida, Segrià, 1915) es trobava al cim de la seva maduresa artística i havia aconseguit un posició notable en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1914, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi. Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Xavier Gosé, presenten fins... [+ informació]

El Consell Promotor de «Barcelona Ciutat de Literatura» es reunirà el mes de gener per perfilar el programa d'actuació de l'any 2016 i futurs projectes del sector

La designació per part de la UNESCO de Barcelona com a Ciutat de la Literatura, després de la candidatura presentada l'estiu passat, ha posat en marxa l'organisme que va assessorar la candidatura i que es reunirà novament el mes de gener per traçar les bases del programa previst per a l'any 2016 i futurs projectes. La designació de la UNESCO implica un reconeixement mundial del sector literari i de la literatura barcelonina i, de rebot, catalana. La inclusió en la Xarxa de Ciutats Creatives permetrà l’intercanvi d’experiències i l’impuls de projectes... [+ informació]

«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el web «Fotografia a Catalunya», la primera plataforma en línia que recull de forma conjunta la cultura fotogràfica a Catalunya. El portal té com a objectiu divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani a nivell nacional i internacional, i esdevenir una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat d’aquest món, tot potenciant l'afecció de la societat vers la cultura fotogràfica. Fins ara s’han afegit al projecte quinze col·leccions procedents de mitja dotzena d'institucions, que tenien els seus fons digitalitzat, i diversos fotògrafs contemporanis... [+ informació]

La companyia de nova creació El Eje poua en el registre teatral críptic que obliga els espectadors a quedar-se amb el que veu i el que escolta i treure'n les conclusions pel seu compte

¿Qui és l'Algú del títol d'aquest espectacle? L'Algú rep els espectadors ajagut a terra. És un pòtol. No sé si místic o representant dels centenars de pòtols que omplen els parcs i els ravals de les ciutats del segle XXI. Més aviat és un pòtol silenciós, observador... l'alter ego d'algú altre. Potser l'alter ego del guionista. Potser l'alter ego dels mateixos espectadors. I al seu volant els protagonistes de l'acció de soliloquejar actuen davant d'ell —davant d'ells— en un parc que un banc i una paperera que donen per treure a l'exterior les misèries urbanes d'una colla de personatges —mitja dotzena— perduts en l'abisme de la nit, del suburbi de la discoteca, del refugi de casa, de les flames que potser ho destrueixen tot però que també ho purifiquen tot... [+ informació]

La tècnica depurada i circense de l'acrobàcia és el cop amagat de l'espectacle de circ «Capas» que s'ha instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya

Si els de la multinacional IKEA sabessin com és de fàcil desmuntar un armari, de segur que llogarien els de la Companyia "eia" de Circ perquè fessin serveis a domicili. Perquè l'important d'un armari, i del circ, no és com es munta sense que sobri cap peça, sinó com es desmunta per arribar a la síntesi de l'esperit tradicional de la pista. I això és el que fan els cinc integrants de la Companyia de Circ "eia" amb aquest espectacle que ha girat per una dotzena de països des de fa quatre anys i que, després de rebre premis de casa com el Ciutat de Barcelona i el Zirkòlika, acaben el seu recorregut al Teatre Nacional de Catalunya en programació familiar. La clau de l'espectacle de circ 'Capas' és la seva frescor i la seva naturalitat... [+ informació]

«La nit de Helver» es presenta en una proposta de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama que aquesta temporada s'ha repreentat també al Teatre Romea amb una companyia de Sarajevo

Per als espectadors que dins de l'últim Festival Grec 2015 van veure al Teatre Romea, en versió original bosniana, amb la resistent companyia Kamerni Teatar de Sarajevo, l'obra 'La nit d'Helver', ara tenen l'oportunitat de respescar la mateixa obra, però en versió catalana de Xavier Farré, espluguí expert en literatura polonesa, i en una proposta més de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama. El director txec Pavel Bsonek ha reunit l'actor... [+ informació]

La sèrie «Les coses grans» de Roger Coma i que han vist més de 330.000 usuaris a YouTube es reprèn amb 10 capítols de 10 minuts cadascun

A partir del 16 de desembre, es publicarà el primer capítol de la nova etapa i cada dimecres n'apareixerà un de nou fins a completa la desena. La sèrie, que només s'emet en línia i gratuïtament, continua escrita, dirigida, produïda i interpretada per l'actor Roger Coma. El nou lot de 10 capítols, segons el mateix Roger Coma, pivota al voltant de la paternitat. Aquesta irrupció d'agents infantils a la tranquil·litat i placidesa de la vida és una bomba de pànic. Haver de canviar de cotxe és una metàfora de la renuncia franciscana, d'una abolició de l'ego més bàsic, d'una aputació de la vida en totes les seves dimensions, un retorn a la cova dura i humida. Apareixen altres elements de pànic com la proliferació de... [+ informació]

El nou «carnet cultural» que preparen les institucions catalanes per al 2016 permetrà als usuaris obtenir descomptes i ofertes en museus, concerts, teatres i altres activitats culturals

Els usuaris de les biblioteques públiques podran gaudir de descomptes en l’oferta cultural de tot Catalunya a partir del 2016. La mesura comportarà que el carnet de biblioteques agafi la dimensió de carnet cultural més enllà del sistema bibliotecari i amb un àmbit d’ús per al conjunt del patrimoni. Ampliant les funcions del carnet, les institucions pretenen que l’usuari interactuï amb la cultura més enllà dels llibres amb l’opció d’accedir a ofertes de teatre, concerts o museus. El carnet de biblioteques, que compta amb més de tres milions d’usuaris, ampliarà les seves funcions amb el carnet ‘Catalunya és cultura’ al gener de 2016. El carnet, que costarà 20 euros anuals i donarà dret a descomptes... [+ informació]

El nou Teatre Eòlia posa en escena amb l'obra «Digue'm la veritat» de Pablo Ley qüestions vitals de tan arqueològiques com són

El nou Teatre Eòlia ha convertit la seva sala en el plató del Museu d'Arqueologia de Catalunya —la imaginació fa miracles i els espectadors en saben molt d'això— on, davant per davant del Teatre Lliure de Montjuïc, l'estiu passat, dins el Festival Grec, va estrenar aquesta obra de la companyia formada arran de l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia. El temps i els esdeveniments internacionals van tan de pressa actualment que, de l'estiu ençà, la dramatúrgia de Pablo Ley ha pogut fins i tot ser revisada i ampliada, per exemple, quan es parla... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2015 amb 8.488.982 visitants que han fet 25.204.695 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.488.982 visitants i 25.204.695 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

La Sala Beckett es prepara per deixar l'espai de Gràcia i traslladar-se al Poblenou amb un cicle de lectures d'obres dels 27 anys d'història amb molts dels equips artístics que les van estrenar

La temporada actual és l’última en què la Sala Beckett té la seu al barri de Gràcia. Per aquest motiu, i abans de fer el trasllat al nou espai de Poblenou, la Sala Beckett s'acomiadarà del que ha estat el seu espai durant 27 anys amb la revisió, en forma de lectura, de 27 de les obres més recordades de la seva història. D’aquesta manera, segons els responsables de la Beckett, a més de la mudança física de la sala, també es farà la mudança simbòlica de la seva programació. El comiat està concebut com un cicle de 27 lectures dramatitzades. Cada obra... [+ informació]

L’Orquestra Simfònica del Vallès celebra el primer concert de la temporada al Palau de la Música Catalana amb un homenatge a Enric Morera i la interpretació de «La Santa Espina»

«La Santa Espina» és la sarsuela i el llegat més important del mestre Enric Morera i Viura (1865-1942), de qui es commemoren els 150 anys del seu naixement. «La Santa Espina» inclou la sardana més popular del repertori català. Es dóna el cas que es tracta d'un concert que no s'interpretava íntegrament al Palau de la Música Catalana des de la seva prohibició el 1924, amb les dictadures de Primo de Rivera i, posteriorment, de Franco. «La Santa Espina» va ser musicada per Enric Morera el 1907, amb text del dramaturg Àngel Guimerà. L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la Coral Polifònica de Vilafranca, dirigits per Rubén Gimeno, interpreta ara la sarsuela... [+ informació]

Un musical es pot fer suggerent per la història que explica o per la manera d'explicar-la cantant com «73 raons per deixar-te» al Teatre Goya que defuig la importació i la influència anglosaxona i fa protagonista la societat d'ara i aquí

Els espectadors se sentiran transportats tant a les acampades dels indignats de la Plaça de Catalunya com als enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra a l'hora del desallotjament, o a la picada d'ullet al món del teatre i la precarietat dels que comencen, o els joves de casa bona i els joves idealistes, o a convertir el musical 'Mar i cel' en un espectacle internacional, com si el Paral·lel fos Broadway, o en un recorregut de cap a cap de la Línia 3 del metro, entre altres referències d'ús que converteixen l'espectacle en un retrat urbà, contemporani, fresc, costumista i local, sense complexos, cosa que el fa també universal... [+ informació]

L'obra escultòrica de Picasso es pot veure per primera vegada en cinquanta anys als EUA i al Museu d'Art Modern de Nova York - MoMA

Aquest museu exhibeix per primera vegada, en cinquanta anys, fins al 7 de febrer, les escultures de Pablo Picasso als Estats Units. Picasso es va formar acadèmicament coma pintor, es va tornar escultor de forma autodidacta i s'hi dedicava intensament durant alguns períodes. Després tornava a la pintura. L'artista va guardar la majoria de les seves escultures a la casa que tenia al sud de França. No va ser fins al 1966 quan el públic va conèixer la seva faceta d'escultor a la retrospectiva 'Hommage à Picasso', a París. L'exposició del Museu d'Art Modern de Nova York - MoMA acull 140 escultures que va fer abans de l'exposició a París, entre el 1902 i el 1964. El MoMA ha col·locat... [+ informació]

Carles Santos fa servir la veu, el so, la percussió, el moviment, el gest i s'autoxilia del piano mentre ell mateix guanya cos i ànima dins de l'espectacle «Patetisme il·lustrat» com un més dels quatre intèrprets de la performance

Si no fos que els finals del segle XIX ja cauen molt lluny, un diria que, amb una mica de sort, a l'espectacle 'Patetisme il·lustrat', se li podria aplicar aquella dita dels simbolistes francesos que ha fet fortuna fins als nostres dies i que, davant d'un espectacle que trenca totes les convencions possibles, aquest i el seu autor són distingits o maltractats amb la floreta o l'escarni, segons com es miri, pronunciat, esclar, en francès, que queda més fi, i que diu: Épater le bourgeois! [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El compositor i artista multifacètic Carles Santos (Vinaròs, Baix Maestrat, 1940) no té cap necessitat d'épater ni le bourgeois ni épater ningú, però el fet és que, malgrat que de burgesos en queden pocs, i si en queden, no se'ls veu gaire, un diria que a la rastellera de crits que l'actriu Mònica López llença davant de l'escenari, només començar, hi podria afegir un bon Épater le bourgeois! amb la mateixa trapelleria que, en nom del compositor, s'autoinsulta amb exclamacions com: "Santos, cabró!" o, per si ningú no ho ha entès encara: "Santos, músic!"... [+ informació]

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona presenta l’exposició «Les arts de la seda a Barcelona» que repassa 500 anys de corporacions sederes

La mostra es pot veure al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca (c. de Santa Llúcia, 1) i mostra una petita selecció dels fons documentals que el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona va cedir en comodat a l’Ajuntament de Barcelona. Els documents d’aquest fons, cedits el 2012 i disponibles per consulta a l’Arxiu, abracen un arc cronològic de 500 anys d’existència a Barcelona dels gremis de Velers, Velluters, Perxers i el mateix Col·legi de l’Art Major de la Seda. La mostra «Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de corporacions sederes de Barcelona», formada per una quarantena... [+ informació]

L’artista Santi Moix realitza el projecte pictòric per recobrir l’interior de l’església romànica de Sant Víctor de Saurí a Sort per iniciativa dels veïns del Pallars Sobirà

El projecte ha previt repintar l’interior del temple després de les diverses intervencions que s’hi han dut a terme per consolidar l’església. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha coordinat tots els actors implicats en la creació de l’obra. La proposta de Santi Moix comporta de la creació d’una nou registre pictòric contemporani d’un elevat interès artístic, tant pel reconegut estil de l’artista, com per l’interès de la tècnica tradicional lligada a una estètica contemporània. Tot l’interior de l’església de Saurí adquireix una nova... [+ informació]

Una de les actrius de T de Teatre baixa al terreny del teatre de cambra i presenta a la sala El Maldà una peça breu que es nodreix sobretot de contes de Pere Calders

L'escriptor Pere Calders és inesgotable. Després de vaticinar durant la represa cultural del segle passat, als de Dagoll Dagom, que portar la seva literatura al teatre seria un fracàs —una predicció que va resultar del tot equivocada— esporgar l'humor subtil que amaguen els seus contes breus i relats no té límit perquè l'obra de Calders es mou entre el realisme màgic i l'absurditat del realisme més quotidià. Una de les actrius de T de Teatre, amb la complicitat de la resta de la companyia —la dirigeix Marta Pérez— ha baixat al terreny del teatre de cambra i ha presentat a la sala El Maldà una peça breu, encara no una hora, que es nodreix sobretot de contes... [+ informació]

El director Joan Ollé posa de panxa enlaire la llengua catalana a La Seca Espai Brossa amb un espectacle irònic que retorna al passat diglòssic de la població de mitjan segle passat

Buenas. Aquesta nit abarrotaran el teiatru de L'Eixuta. I serà perquè tres actrisses de cupo i un director que li resbala la llengua els lijarà un remendo llinguístic que els farà caure de cul del susto. Si vostès tenen a bé abutxear la companyia durant l'hora i picu —no gaire picu— que dura l'espectàcul, no s'amodorrin als seus assientus i aixequin l'os del respaldu. El derrotxe d'aplausos cura els juanetes si piquen de peus i reforça la munyeca si piquen de mans. Un ruego: retxassin qualsevol trucada que rebin al telefonu mòbil i, desde luego, siguin testics del jaleo i del lio que la companyia ha preparat tan en serio que ha sudat fins al sobaco. I si ha sigut del seu agrat, no tanquin la mui i no tinguin cap reparo a fer-hi anar també en sutano i en mangano i, si volen, algun fulano. Per part de la companyia, es donen el lujo de rissar el rissu i rematxen el llavero ni que per quatre quartos que els paguen no puguin ni posar el lletreru... [+ informació]

Diversos col·lectius de creadors fan públic el manifest «Pel dret a continuar creant» en defensa de la compatibilitat de la pensió de jubilació i els drets d'autor

Diversos col·lectius de creadors han iniciat una campanya de protesta en contra de certes mesures legislatives adoptades pel Govern espanyol. Segons la legislació actual, cobrar una pensió és incompatible amb l'activitat creadora. Des del 2012, qualsevol professional de la creació jubilat que desitgi continuar desenvolupant la seva activitat intel·lectual ha d'elegir entre deixar de fer-ho —o fer-ho de franc— o renunciar a la seva pensió... [+ informació]

L'actriu Clara Segura demostra que és una de les actrius més versàtils i de registre més potent del panorama actual de l'escena catalana amb l'obra «Conillet» que representa en solitari a l'Espai Lliure de Montjuïc

Quan l'actriu Clara Segura (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1974) i l'autora Marta Galán (Barcelona, 1973) van néixer, també naixia en un anunci televisiu nord-americà el famós conillet del tambor de Duracell, la mascota de color rosa accionada amb piles gairebé inesgotables (alcalines Duracell, esclar!) que li permetien tocar el timbal sense parar mentre altres conills menys afortunats que ell s'esllanguien perdent l'energia de les bateries. Ara, un exemplar d'aquell conillet del tambor de Duracell rep els espectadors discretament en un pedestal a l'entrada de l'Espai Lliure de Montjuïc on, a dins, l'actriu —vestit fosc i bombí— a ritme de música gimnàstica, ja es mou frenèticament amb uns exercicis coreogràfics força anàrquics de preescalfament davant d'un plafó amb un gegantí tub pneumàtic d'expulsió que permet a l'actriu enfilar-s'hi, entrar-hi, sortir-ne i fer que proporcioni alguna sorpresa mecànica. Hi ha també una certa sentor de cuina recent en l'ambient. Però això no desvelaré de què es tracta i els espectadors ho descobriran al final... [+ informació]

Una exposició de Berlín fa un homenatge a milers d'atletes jueus que van ser assassinats pel nazisme ens els camps d'extermini

Una senzilla exposició a l'aire lliure, davant l'estació central de tren de Berlín, amb el títol «De l'èxit a la persecució; estrelles jueves a l'esport alemany fins 1933 i després», va fer l'estiu passat un homenatge als esportistes que van triomfar com a atletes abans de l'auge del nazisme i van acabar assassinats en els camps de concentració. Entre ells, destaquen Alfred Flatow i el seu cosí Gustave Felix Flatow, que van ser dos gimnastes cabdals per a l'equip alemany durant els Jocs Olímpics de 1896 i, dècades després, van morir en el camp de concentració de Theresienstadt. L'exposició es va inaugurar... [+ informació]

La companyia de La Perla 29 i Oriol Broggi fan al seu gust allò que havia de ser «Al vostre gust» convertint-lo en un espectacle «Al nostre gust» a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya

La cosa va començar preparant 'Al vostre gust', de William Shakespeare. Però, un cop difunt el Festival Shakespeare, els mateixos intèrprets que feien els primers passos del muntatge 'Al vostre gust', amb Oriol Broggi al capdavant, van canviar la proposta per un 'Al nostre gust'. I com que el títol no enganya, el resultat és indubtablement "al seu gust", cosa que fa que la impressió inicial sigui d'exercici teatral, un exercici teatral que arrenca a poc a poc i que, quan s'envola del tot, fa uns quants giravolts abans no troba l'essència i la intenció de la companyia: parlar de la vida, de la mort —sobretot de la mort—, del dia a dia, del teatre, del paper dels comediants tancats sota unes voltes d'una nau gòtica i aliens a la realitat que hi ha a l'exterior, més enllà de la porta... [+ informació]

L’Institut d'Estudis Catalans publica un web que localitza i documenta uns 1.200 monuments commemoratius de l’espai públic català

L’Onze de Setembre —amb 49 monuments—, la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17) són els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Això es pot saber gràcies al treball de recerca realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sobre els monuments commemoratius, que ha donat lloc a la publicació d’un espai web amb un repertori de més de 1.200 monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura. El web inclou un mapa interactiu, una base de dades que permet... [+ informació]

S’inaugura la Fundació Gaspar d’Art Contemporani a la seu del Palau Cervelló del carrer Montcada de Barcelona que va ser l'antiga seu de la Galeria Maeght

La nova Fundació Gaspar està situada al Palau Cervelló, un edifici gòtic de principis del segle XV, al carrer Montcada, núm. 25, de Barcelona, al costat del Museu Picasso. Compta amb 1.500m2 dels quals 650m2 es dediquen a exposicions. L’espai també conté una zona de cafè, una botiga-llibreria i una sala d’actes. L’exposició inaugural, «Art Strikes Back!», recull una vintena d’obres artistes internacionals perquè l’objectiu de la Fundació Gaspar és el de mostrar l’art contemporani en un circuit internacional d’exposicions. El promotor de la nova fundació és el besnét del fundador... [+ informació]

Una mena de Godot provoca que dues generacions de treballadors entre el veterà i el jove nouvingut visquin una setmana absurda en un magatzem buit que l'obra teatral «Zona Franca» presenta en versió catalana a la Sala Muntaner

Tot esperant el camió. Una mena de Godot que provoca que dues generacions de treballadors, el veterà (l'encarregat senyor Mañé), amb un llarg historial d'anys i d'hores a l'esquena, a cinc dies vista de jubilar-se, i el jove nouvingut (en Nin) per ocupar la plaça vacant d'encarregat, es trobin durant cinc dies en un magatzem dels afores, buit —només poblat per uns nius de formigues—, de l'empresa "Astes i Màstils Salvaleón, S.A.", exactament així: "astes i màstils" (ni que els "màstils", com remarca el personatge jove, en català, siguin "pals", però la tradició és la tradició i l'empresa és l'empresa)... [+ informació]

Els menestrals i artesans del Modernisme surten a la llum amb l'exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» de La Pedrera centrada en els oficis artístics de l'època

L’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereix una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. Alhora, posa en relleu i reivindica el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar-lo, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècnics per tal d’aconseguir productes millors i més competitius i, d’altra banda, la incorporació de sistemes moderns de distribució comercial per... [+ informació]

Julio Manrique ha tornat a David Mamet després de dues apostes seves anteriors dirigint «Una altra pel·lícula» al Teatre Borràs i posant-se a la pell d'un dels personatges

Ha plogut tant des del 1988 que, vista la situació actual, un comença a dubtar que quedi algun rastre de la crítica al capitalisme i la indústria cinematogràfica que el dramaturg i guionista David Mamet (Chicago, 1947) va voler fer aleshores amb aquesta obra. L'opció triada per al títol de la versió catalana, 'Una altra pel·lícula', situa de ple els espectadors en l'ambient en què es mouen els tres personatges de la trama: un cap de producció d'uns estudis de cinema, en Bob Gould (David Selvas), el seu vell amic Charlie Fox (Julio Manrique) no tan afortunat en la feina, que acaba de descobrir un projecte que els farà rics, i una secretària temporal de l'oficina d'en Bob, la Karen (Mireia Aixalà) que, sota la seva aparença d'ingenuïtat, passa... [+ informació]

La segona edició del Festival «Barcelona Pensa» programa una setmana amb una quarantena d'activitats que treuen la filosofia de les aules i la posen a l'abast popular

Durant tota la setmana (16 al 21 de novembre) la filosofia surt de les aules i colonitza diversos espais de Barcelona. I ho fa amb propostes singulars —cafès, visites museístiques, concerts, jocs, tallers i teatre— i des de camps molt diferents: les vinyetes, la física, la literatura, el cinema, la fotografia... Dos dels convidats són el filòsof i musicòleg francès Peter Szendy i el teòric romà Giacomo Marramao. Algunes de les activitats de «Barcelona Pensa» tenen lloc... [+ informació]

Josep Maria Flotats dóna a conèixer el dramaturg Jean-Claude Grumberg al Teatre Lliure de Gràcia amb una obra sobre el conreu del fanatisme

El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica. Aquesta és, em sembla, una de les conclusions amagades que es poden extreure i que hi ha darrere d'aquesta obra breu de l'autor francès, escriptor i guionista, Jean-Claude Grumberg (París, 1939), molt conegut i reconegut a França però, fins ara, inèdit aquí i, casualment o no, de la mateixa generació de Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939). Totes les funcions exhaurides només començar. De moment fins al 6 de desembre. Espectadors a la cua d'espera. Espectacle que demana pròrroga o, si més no, com en altres casos, reposició més endavant. Jean-Claude Grumberg, francès d'origen jueu víctimes de l'Holocaust, troba la manera de parlar de la tragèdia de la comunitat jueva amb ironia, humor afinadíssim i burxada emocional... [+ inforamació]

El World Press Photo 15 reuneix al CCCB 134 fotografies i 7 treballs multimèdia que donen una visió general dels fets més rellevants internacionalment a través del fotoperiodisme

Sota el lema «Veure i entendre», s’exposa fins al 13 de desembre al Centre de Cutura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’onzena edició del World Press Photo, una exposició on es mostren les fotografies a les quals se'ls ha atorgat el premi internacional de fotoperiodisme. S’hi troben 134 fotografies i 7 treballs... [+ informació]

L'exposició del pintor francès Charles Le Brun amb un centenar de peces provinents de Versalles i el Museu del Louvre s'acompanyarà a CaixaForum BCN d'un cicle de concerts amb música de l'època

Charles Le Brun (1619-1690) va ser un pintor i decorador francès del segle XVII, conegut especialment per la decoració del Palau de Versalles i la famosa Galeria dels Miralls. L'exposició «Dibuixar Versalles», des del 18 de novembre al 14 de febrer, presenta un centenar d'obres de qui va ser el primer pintor del rei Lluís XIV durant trenta anys. L'exposició s'inaugura amb una conferència de Bénédicte Gady, col·laboradora científica... [+ informació]

El musical «Molt soroll per no res» exhaureix totes les localitats i anuncia que tornarà la temporada 2016-2017 al Teatre Nacional de Catalunya amb venda anticipada a un any vista

Després de l’acollida que ha tingut el musical 'Molt soroll per no res', de William Shakespeare, l’espectacle tornarà a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya a partir del 24 de novembre del 2016. Per primera vegada en la història del TNC, el teatre posa a la venda entrades amb un any d’antelació. Així, a partir del dilluns 16 de novembre, a les 8 h del matí, es podran comprar les entrades exclusivament pel canal de venda online del teatre... [+ informació]

Josep Maria Flotats exhaureix totes les localitats de l'obra «Ser-ho o no» de Jean-Claude Grumberg que ha estrenat al Teatre Lliure de Gràcia

El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica. Aquesta és, em sembla, una de les conclusions amagades que es poden extreure i que hi ha darrere d'aquesta obra breu de l'autor francès, escriptor i guionista, Jean-Claude Grumberg (París, 1939), molt conegut i reconegut a França però, fins ara, inèdit aquí i, casualment o no, de la mateixa generació de Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939). Totes les funcions exhaurides només començar. De moment fins al 6 de desembre. Espectadors a la cua d'espera... [+ informació]

La jove companyia La Ruta 40 ha triat una de les obres més titllades d'enigmàtica de Harold Pinter que presenta a la Sala Beckett

¿En què devia pensar Harold Pinter quan el 1961 va titular amb un senzill «La col·lecció», una de les seves deu primeres obres, pensada primer per a la televisió i estrenada després al teatre? Per despistar, potser Pinter pensava en una minicol·lecció de gerros xinesos, que en aquest muntatge també apareixen i que només s'esmenten de passada. I per situar l'àmbit dels personatges en una "col·lecció" de dissenyadors de moda els protagonistes d'una trobada adúltera que Pinter manté en la incògnita de si va tenir lloc o no va tenir lloc, jugant des del primer moment amb el doble mirall de la veritat i la mentida, la realitat i la ficció... [+ informació]

El dramaturg Eugene O'Neill retrata la seva pròpia família en l'obra que han protagointzat al Teatre Romea l'actor Mario Gas i l'actriu Vicky Peña

Si el dramaturg Eugene O'Neill (Nova York, 1888 - Boston, 1953) hagués viscut més enllà dels 65 anys, en comptes d'acabar tocat per l'alcoholisme i la malaltia del Parkinson que li va impedir escriure en els últims deu anys de vida, potser l'obra 'Long Day's Journey Into Night' ('Llarg viatge cap a la nit') (1941) no hauria arribat tan aviat al públic, com ho va fer, el 1956. De fet, el mateix Eugene O'Neill havia deixat dit en el seu testament que no volia que es conegués la seva obra fins a un quart de segle després de la seva mort. Però la seva vídua, tercera dona del matrimoni, es va saltar les últimes voluntats del dramaturg i va abocar Eugene O'Neill a ser considerat... [+ crítica]

La Galleria degli Uffizi manté en un altre espai les obres mestres de Botticcelli per fer reformes a la seva sala habitual fins a la reobertura que es preveu per al 2016

La Galleria degli Uffizi ha començat a renovar els sistemes de climatització de les seves sales. Per això, les obres mestres de Botticelli ja fa unes setmanes que han abandonat la seva ubicació habitual i han sigut traslladades a una altra sala, la número 41, on abans hi havia les teles monumentals de Rubens. Entre les pintures de Botticelli que han estat traslladades hi ha 'La Primavera', 'La calúmnia d'Apel·les', 'Mare de Déu amb el Nen i sants', 'El naixement de Venus' i 'L'adoració dels Mags'. La sala Botticcelli, la 10-14, tornarà a obrir... [+ informació]

L'actor Xicu Masó posa «La mel» a la boca a la sala El Maldà amb un espectacle que homenatja l'escriptor i guionista italià Tonino Guerra

Hi ha intèrprets que amb una taula d'escriptori, un faristol, una cadira de braços i un parell de cadires de boga, groc llampant, ja en tenen prou per crear un clima que transporti els espectadors a qualsevol indret, ni que no l'hagin trepitjat mai. L'actor Xicu Masó és un d'aquests intèrprets. Si les seves actuacions en muntatges de companyia no passen mai desapercebudes i impregna l'escenari d'un aire molt singular —sempre m'ha semblat que Xicu Masó porta un clown amagat dins el cos— diria que, quan es troba més còmode, és en aquestes interpretacions en solitari, gairebé de tu a tu, cara a cara amb els espectadors, transformant-se, de la llum a la penombra, en el personatge que evoca... [+ informació]

L’espectacular muntatge escenogràfic i un repartiment de prop de cent intèrprets posa el Gran Teatre del Liceu de panxa enlaire amb l’òpera «Benvenuto Cellini» dirigida per Terry Gilliam

Hi ha espectacles que superen el seu objectiu. Si la música seria l’objectiu de «Benvenuto Cellini», d’Hector Berlioz, la veritat és que el muntatge dirigit per Terry Gilliam, fundador de la companyia anglesa Monty Python, dirigit musicalment per Josep Pons, crea una gran expectació per la seva espectacular escenografia i per la intervenció d’un centenar d’intèrprets entre solistes, criatures, acròbates i coristes. L’òpera es representa al Gran Teatre del Liceu del 8 al 19 de novembre, en només 6 funcions. «Benvenuto Cellini» és una òpera... [+ informació]

L’adaptació de la novel·la «Habitacions tancades» de Care Santos s’estrena a TV1 en espanyol pendent de programar-se en versió catalana a TV3

La minisèrie consta de dos capítols d’una hora i mitja cadascun. S’estrena aquest dimarts, 3 de novembre (21:55 h), a TV1 (es pot recuperar “a la carta”). La minisèrie «Habitacions tancades» («Habitaciones cerradas») s’emetrà posteriorment a TV3 en versió catalana, pendent encara de programar. El rodatge de la productora catalana Diagonal TV va tenir lloc en la seva major part a la població de Vilafranca del Penedès, dirigida per Lluís Maria Güell. Alguns dels indrets més identificables de Vilafranca són els exteriors de... [+ informació]

La novel·la «El perfum» de Patrick Süskind s'adaptarà a l'època actual en una sèrie televisiva de la productora alemanya Constantin Film que fa deu anys ja en va fer l'adaptació cinematogràfica rodada en part al barri gòtic de Barcelona

La productora alemanya Constantin Film, que l’any 2006 ja va adaptar per a la gran pantalla la novel·la de Patrick Süskind, 'El perfum', rodada en part al barri gòtic de Barcelona, ja ha començat a treballar per adaptar ara aquesta història a una sèrie de televisió. La previsió de la productora és que el rodatge comenci l’any vinent. La primera temporada de la sèrie constarà d’entre sis i vuit episodis, però el final es deixarà obert per permetre que el presumpte desenllaç pugui tenir continuïtat. De moment ningú s’ha mostrat interessat per comprar els drets la sèrie, però la productora busca cadenes que es vulguin sumar al projecte com a coproductores, la qual cosa els donaria dret... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2015 amb 8.377.491 visitants que han fet 24.986.806 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.377.491 visitants i 24.986.806 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

El fotògraf Eugeni Forcano arriba als 90 anys amb una exposició al Port de Tarragona de la seva etapa testimonial i social en blanc i negre de la segona meitat del segle passat

L’exposició «Atrapar la vida, 1960-1974» es pot veure fins al 3 de gener al Tinglado 1, Moll de la Costa, al Port de Tarragona. Són un centenar i mig de fotografies de l’etapa en blanc i negre d’aquest cronista gràfic, nascut a Canet de Mar (Maresme) el 1926. A la ratlla, doncs, dels 90 anys, Eugeni Forcano pot mostrar un testimoni social de... [+ informació]

L'actriu Concha Velasco interpreta la relació que estableix al llarg de la seva vida una mare de classe benestant després d'un matrimoni no gaire encertat amb el seu fill amb síndrome de Down

L'obra de l'autor Herbert Morote (Pimentel, Perú, 1935) té un caràcter marcadament social, de sensibilització sobre fets tan delicats com la síndrome de Down o l'eutanàsia. No és el mateix posar en escena actors que caracteritzen personatges amb síndrome de Down que posar-hi directament "actors Down" —com els anomena la mateixa protagonista de l'obra, l'actriu Concha Velasco, en una intervenció ja fora de guió, després dels aplaudiments... [+ informació]

Una obra de Jumon Erra al Teatre Tantarantana reflecteix la fragilitat dels personatges que fugen dels seus fracassos personals per embolcallar-se en la neteja de consciència que representa treballar per al bé comú

El muntatge és de caire tenebrós perquè cal advertir els espectadors que tant el plantejament com el nus i el desenllaç no li permeten una sortida gaire optimista. En un espai tancat, lluny de la civilització, davant la immensitat del bosc, controlat per la Unió, amb una cap de guàrdia que posa les normes, les limitacions personals dels voluntaris són extremes —sembla en alguns casos que siguin fins i tot les que exigeixen en segons quins programes de risc televisius que posen a prova la capacitat dels que s'hi presten— i això fa que esclati el conflicte de relació. Un home i una dona, amb històries diferents del passat que s'aniran sabent en escenes en flaixbac de l'obra «La distància entre el llamp i el tro», busquen la seva redempció sota l'autoengany del voluntariat. No plou. I el foc del bosc és un perill constant... [+ informació]

Un concert sobre el cinema de terror i la música uneix l’Orquestra Simfònica del Vallès amb la pel·lícula «Psicosi» d’Alfred Hitchcock a l’Auditori Fòrum de Barcelona

Sota el nom de Simfònica Film Live hi ha el projecte en comú que ha unit a l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i Reel Solutions per crear un concert únic: la projecció en pantalla gegant de «Psicosi», d'Alfred Hitchcock, amb la banda sonora original de Bernard Herrmann interpretada en directe per una formació de cinquanta músics de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Aquest projecte multidisciplinar basat en la passió pel cinema i per la música de cinema, respon... [+ informació]

La companyia Els Pirates Teatre manlleven l'estil de l'autor Pere Calders amb peces breus i amb un toc de realisme màgic i de murrieria i de sorpresa final en el seu espectacle «Balneari Maldà»

L'espectacle s'ha programat només en funcions de dilluns, potser perquè en el pot petit hi ha la bona confitura. Però la seva consistència el fa recomanable perquè ocupi, en un altre moment, un calendari de temporada estable. El projecte consta de tres parts: 'La identitat' (la que ara s'ha estrenat), 'L'educació' i 'El poder'. Cada part es representarà durant un trimestre, amb repartiments diferents, i el guió l'han elaborat a sis mans, Adrià Aubert, Xavi Morató i Anna Maria Ricart. La companyia Els Pirates Teatre parla d'haver-se inspirat en la línia de la sèrie anglesa de televisió, 'Monty Python’s Flying Circus', creada pels Monty Python, que es va emetre entre el 1969 i el 1974 i que tenia una estructura de gags, peces breus, humor i absurd, amb punxades de crítica social... [+ informació]

La prostitució al segle XIX centra l'interès dels visitants a l'exposició «Splendeurs et misères. Images de la prostitution, 1850-1910» al Musée d’Orsay de París

Al segle XIX va ser quan la prostitució com a negoci va proliferar i va ocupar l'espai públic. L'exposició recorre tots els àmbits de la prostitució: des d'escenes diürnes al carrer on hi ha un intercanvi de paraules fins a escenes molt explícites. Hi ha escenes refinades i també un retrat de la part més sòrdida de la prostitució. S'explica també el negoci portes endins: a les 'Maison Clos' del segle passat les prostitutes havien de registrar-se i també havien de passar obligatòriament uns controls mèdics. Al segle XIX hi havia aproximadament 200 bordells legals... [+ informació]

L'espectacle «F.A.M.Y.L.I.A.» de The Mamzelles Teatre posa a La Seca Espai Brossa actors que ja s'afaiten en els papers de dones per estripar el paper de la dona i neutralitzar la idea de masculinitat i feminitat

Hi ha moltes maneres d'explicar una història familiar. Maneres convencionals i maneres simbòliques. El títol no enganya. El que enganya és el subtítol, que ve a ser com una mena d'epitafi en clau de declaració apocaliptica de principis. ¿Com és la família del segle XXI? ¿La societat actual és prou conscient de la diversitat de tipologies familiars que hi ha al seu voltant?... [+ informació]

Shakespeare s'adapta com un camaleó a la capacitat esbojarrada d'un musical revestit del Hollywood daurat al Teatre Nacional de Catalunya

Shakespeare és com un camaleó. S'adapta a tot i a qualsevol època. Fins i tot a la capacitat esbojarrada d'un espectacle musical-musical revestit del Hollywood daurat, entremig dels quaranta i cinquanta del segle passat, creat pel trident Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau. I a Shakespeare, tot i aquest risc de caure en mans de tres creadors contemporanis, no li passa res malgrat haver de compartir parella de ball amb Cole Porter, amb qui ja s'havien trobat de fet al cinema, amb Kenneth Branagh ('Treballs d'amor perduts', 2000). Ben al contrari, Shakespeare aguanta l'embat i resisteix i en surt reforçat perquè guanya espectadors i no crea fronteres d'edat entre ells... [+ informació]

El Louvre i el Rijksmuseum estudien comprar plegats els dos retrats de Rembrandt valorats en 160 milions d'euros que pertanyen a la família Rothschild i representen un matrimoni de notables neerlandesos del segle XVII

En el cas que París i Amsterdam arribin a un acord, els retrats del matrimoni format per Marlen Soolmans i Oopjen Coppit, s'alternarien a les sales dels dos museus. Segons els responsables dels dos museus, seria una manera original d'aconseguir que es quedin a Europa. El preu és tan elevat que, d'acord amb el govern francès, el museu el Louvre no va considerar oportú activar els dispositius de reducció fiscal previstos a la legislació per a l'adquisició... [+ informació]

El MNAC fa un dels ingressos més importants amb un lot d'obres d'art gòtic i romànic procedent d'una col·lecció privada a canvi de pagaments de tributs

La Generalitat de Catalunya ha acceptat la donació d’una part de la col·lecció d’obres d’art del gòtic i el romànic del col·leccionista Antonio Gallardo Ballart, per tal que siguin exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El Govern també s’ha compromès a acceptar la resta de la col·lecció com a pagament de futurs impostos. L’administració catalana cedirà aquestes obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que amb aquesta incorporació al seu fons es confirma com un dels museus amb una de les millors col·leccions del món en art gòtic i romànic. Entre les 17 obres que s’incorporen a la col·lecció d’art medieval del museu hi ha... [+ informació]

Una comèdia que transcorre en una cel·la de presó transporta la imaginació a Hawai en un vis a vis de ficció al Teatre Gaudí Barcelona

Amb aquesta comèdia de més de trenta anys de José Luís Alonso de Santos (Valladolid, 1942), el director Miquel Murga tanca una trilogia versionada en català per ell mateix i considerada la més representativa de l'autor vallisoletà, format teatralment a Madrid. Abans hi ha hagut les versions de 'Pares y Nines (amb el títol 'T'estimo, però no tant)' i 'Bajarse al moro'. En aquesta ocasió, tot l'exotisme que pot fer endevinar el títol de 'Vis a vis a Hawaii' és simplement imaginació perquè Hawaii no és altra cosa sinó una de les sales d'una presó habilitades per a trobades mensuals d'alguns dels interns amb les seves parelles... [+ informació]

L'obsessió dels robatoris pel «Manneken Pis» de Brussel·les porta els experts en l'art belgues a investigar el misteri que envolta l'estàtua

L'escultura ha estat robada i recuperada diverses vegades al llarg de la història i per això la Vrije Universiteit Brussel (VUB), universitat de llengua neerlandesa establerta a Brussel·les ha decidit obrir una investigació i aclarir els misteris que l'envolten. El 1745 el Manneken Pis va ser robat per soldats anglesos i més endavant per militars francesos. El 1965 va ser l'última vegada que el van robar i un any més tard es va trobar partit en dues parts al canal de Brussel·les-Charleroi. Tot i que es van restaurar les dues peces i que des de l'any 2003 s'exposen al museu de la capital belga, els documents arxivats... [+ informació]

L'espectacle físic «Blam!» de la companyia danesa Kristján Ingimarsson està fet d'onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas a la Sala BARTS de BCN

No pot fallar res durant vuitanta minuts d'un ritme trepidant. Un clec!, un garranyec!, un patam!, un plof!, un bum!, un scrash!... L'espectacle físic 'Blam!' està fet d'onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas, a més d'una treballada il·luminació ambiental i una escenografia, inicialment enganyosament estàtica i una mica ofegadissa entre mòduls d'oficina, però finalment espectacular, canviant i bellugadissa com un pont elevat. Tots els elements de l'attrezzo de 'Blam!'... [+ informació]

El «dret a l'oblit» que Google es veu obligat a complir per la normativa europea s'alenteix després de les estadístiques de peticions publicades per error pel cercador

Fa un any, la justícia europea va reconèixer el dret a l'oblit a internet i Google va obrir un formulari perquè els usuaris demanessin la retirada d'enllaços del cercador. Fins ara, Google ha estat reticent a revelar informació sobre aquestes peticions, i només ha volgut difondre les xifres totals de sol·licituds. Però fa unes setmanes, el cercador va publicar per error estadístiques detallades per països i per categories dins del codi font de la seva web. Google ha rebut... [+ informació]

Dues obres de teatre en cartellera a l'Almeria Teatre i al Teatre Nacional de Catalunya recuperen la Memòria Històrica a través de les «dones oblidades» de la guerra civil

Per una banda, l’Almeria Teatre ha reposat per tercera temporada el seu espectacle «¡Ay, Carmela!», de José Sanchis Sinisterra, que interpreten Savina Figueres i Frank Capdet, sota la direcció de Víctor Álvaro [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. D’altra banda, la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha estrenat l’espectacle «Són només dones», de Carmen Domingo, amb l’actriu Míriam Iscla, la coreògrafa Sol Picó i la cantant Maika Makovski, dirigides per Carme Portaceli... [+ informació]

La Calòrica s'inventa una dotzena de personatges en una estructura teatral en píndoles que integren l'espectacle «Bluf» reposat a la Sala Beckett

Una dotzena de personatges. Una sèrie d'accions que s'entrecreuen. Estructura teatral en píndoles. Sensació de vinyetes. Són ingredients del còmic, de la novel·la gràfica, del curt i de l'animació. I són els ingredients d'aquest espectacle espaterrant i surrealista, però que, quan té atrapats els espectadors, sempre mira de tocar de nou de peus a terra amb una dosi de realisme brut... [+ crítica]

Una revista fotogràfica digital dedicada al veterà fotògraf Joan Colom mostra la vida del Barri Xino de Barcelona de la dècada dels anys seixanta

La Fundació Foto Colectania, entitat privada sense ànim de lucre que l’any vinent deixarà la seu actual, prop de la plaça Gal·la Placídia de BCN, per obrir un nou espai al Passeig Picasso, prop del Born, té en xarxa l’últim número de la revista «Impressions» dedicat a l’obra del fotògraf Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921), conegut sobretot per les seves fotografies del Barri Xino de Barcelona durant la dècada del anys seixanta. El 2012, Joan Colom va donar... [+ informació]

Una investigació periodística descobreix qui va ser el militar encarregat de donar el tret de gràcia en l'afusellament del president Lluís Companys

Coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, una investigació periodística feta per Jordi Finestres i publicada en l'assaig ‘Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys’, ha desvelat un personatge desconegut fins ara que va ser l'encarregat de comandar l'escamot militar que la matinada del 15 d'octubre del 1940 va afusellar el president al Fossar de Montjuïc. Es tracta d'un ciutadà de la població de Mont-roig del Camp (Baix Camp) —precisament la segona pàtria de Joan Miró—, un policia armat que va tenir la mala sort de ser el triat per les autoritats militars fraquistes per donar a Companys el cop de gràcia. Era el brigada de la Policia Armada, Benjamí Benet Blanch. «Acabo d’ordenar a un grup d’homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l’he rematat al terra. Que Déu tingui pietat... [+ informació]

La pel·lícula «Ebre, del bressol a la batalla» sobre la «Lleva del Biberó» ja està en fase de postrodatge per estrenar pròximament a TV3

La Batalla de l’Ebre, l’episodi més sagnant de la Guerra Civil, que entre el 25 de juliol i 16 de novembre del 1938 va provocar la mort de més de 20.000 persones, tindrà la seva pel·lícula de ficció quan aviat s'arribarà al 80è aniversari d'aquells fets bèl·lics. Entre les víctimes de la Batalla de l'Ebre hi havia molts nois d’entre 17 i 18 anys, components de l’anomenada «Lleva del Biberó», que el govern de la República va mobilitzar com a mesura desesperada per frenar l’avenç de l’exèrcit franquista cap a Catalunya. El telefilm, dirigit per Román Parrado, està produït per Televisió de Catalunya, Set Màgic Audiovisual i Enciende TV amb la col·laboració de Canal Sur. La trama del guió té com a protagonistes quatre joves... [+ informació]

El documental «El viatge de Companys» revisa en dos capítols la trajectòria del president de la Generalitat de Catalunya des de la seva joventut fins al judici sumaríssim i el seu afusellament a Montjuïc

El primer canal de TVC estrena el documental «El viatge de Companys», coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament el 15 d’octubre del 1940, pel règim franquista, de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya. En el primer capítol, el documental explica tres històries: «Els tres amics», que narra les peripècies del jove Companys, un estudiant de Dret que comença a mostrar el seu compromís amb la defensa dels més desfavorits. «Tot per la República!», explica la lluita de Companys per ampliar la base social del republicanisme, a través de... [+ informació]

Tres Shakespeare's en un en el muntatge «Amor & Shakespeare» que el Teatre Poliorama ha repescat de l'estrena fugaç d'estiu a l'amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

Això que diuen que hi ha espectacles ideals per fer a l'aire lliure és un tòpic d'estiu de quan qui més qui menys pensa en les vacances amb la camisa xopa de suor. I, si no, només cal recordar les xafogoses funcions que diu que va patir aquest muntatge a l'Amfiteatre de Montjuïc en ple juliol —cal plànyer els soferts intèrprets del Grec i les seves vestimentes i perruques clàssiques!— i comparar-les amb les aclimatades i còmodes representacions de la reposició del Teatre Poliorama d'aquesta tardor. La vegetació, la pedra viva i els estels —malgrat els avions del Prat— poden ser molt romàntics però, on brolli la paraula —i si és de Shakespeare encara més—, que es faci l'acústica... [+ informació]

Les analitiques de l'Alcorà més antic del món trobat al Regne Unit confirmen que el va escriure algú que va conèixer Mahoma

La Universitat anglesa de Birmingham va trobar aquest estiu uns fragments de l'Alcorà que podrien ser els més antics del món, de més de 1.300 anys d'antiguitat, per la qual cosa el seu autor va poder fins i tot haver sentit predicar el profeta Mahoma. Les peces portaven almenys cent anys arxivades en una col·lecció de llibres i documents del Pròxim Orient a la biblioteca de la universitat, sense que ningú s'adonés de la seva importància. Els fragments... [+ informació]

L'actor britànic Jeremy Irons substitueix l'actor John Malkovich per interpretar el rol d'Egmont en el concert previst el gener al Gran Teatre del Liceu

L’actor britànic Jeremy Irons interpretarà el paper d’Egmont en el concert previst per al pròxim 23 de gener del 2016 al Gran Teatre del Liceu. L'actor hi actuarà en substitució del també actor John Malkovich que, per motius professionals, ha hagut de cancel·lar la seva participació en l’obra. Aquest concert també es repetirà l'endemà, el 24 de gener, a l’Auditori d’Oviedo. «Beethoven i Irons», que així passa a titular-se el concert, és una proposta innovadora de... [+ informació]

Una vintena de natures mortes del Segle d’Or entren al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) en dipòsit durant cinc anys

Per primera vegada es pot veure des de divendres, fins al 28 de febrer, una mostra de 19 pintures procedents d’una col·lecció privada i que representen natures mortes de diversos pintors del segle XVII. Posteriorment, i durant cinc anys, les pintures s’incorporaran en la nova presentació de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc que es farà el 2016. Cap d’aquestes pintures havia participat abans en una exposició. Aquestes obres enriqueixen d’una manera extraordinària la col·lecció de natures mortes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i completen llacunes, fent que guanyi en qualitat artística, en subgèneres, tipologies i en varietat d’autors, tot ajudant a completar una visió panoràmica de la pintura del Segle d’Or. L’exposició «Incòlume. Natures mortes del Segle d’Or» presenta... [+ informació]

La casa Garriga Nogués de Barcelona reobre després de la fallida de la Fundació Godia com a seu de la Fundació Mapfre amb una exposició d’impressionistes del Musée d’Orsay i el de l’Orangerie de Paris

La Fundació Godia va tancar el mes d’abril després d’haver-se instal·lat a la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació de BCN, on hi havia hagut la seu de l’Enciclopèdia Catalana. La vida de la Fundació Godia ha durat poc després de la fallida de la institució per part dels hereus de qui va ser un important col·leccionista d’art. Ara, la casa Garriga Nogués reobre amb la titularitat de la Fundació Mapfre que a partir de dijous, 8 d’octubre, presenta l’exposició «El triomf del color. De Van Gogh a Matisse», amb obres dels principals impressionistes que han estat traslladades des... [+ informació]

Una parella de joves comparteix vida i un nadó per a qui volen tota la felicitat del món en una adaptació lliure de l'obra «Woyzeck» de Georg Büchner al Teatre Tantarantana

L'autor alemany Georg Büchner (Goddelau, Hesse-Darmstad, 1813 - Zuric, 1837) va tenir dues xambes tràgiques en la seva curta vida: haver deixat inacabada l'obra 'Woyzeck', la primera de la literatura alemanya que dóna veu a la classe treballadora, i haver mort jove, als 23 anys, amb una prometedora carrera tan precoç com intel·lectual. No és estrany, doncs, que s'hi hagin emmirallat successives generacions perquè no hi ha res més intrigant i atractiu que imaginar el que hauria pogut donar encara de bo un jovencell... [+ crítica]

La matinada del 6 d'octubre del 1934 Barcelona va viure la imatge insòlita de veure la Guàrdia d'Assalt amb les metralladores davant la Plaça de Catalunya i les tanquetes del general Batet disparant a la Plaça de Sant Jaume

Barcelona, matinada del dissabte 6 d’octubre del 1934. Eloi Oró, un jove de 22 anys d’Artesa de Lleida que estava fent el servei militar obligatori, no oblidaria mai l’instant en què un superior va donar l’ordre, a ell i als seus companys de la segona bateria d’Artilleria de Muntanya, de bombardejar els palaus de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. Oró estimava el seu país i respectava el seu president, Lluís Companys, i, com els altres catalans que feien el servei militar a la caserna, ignorava què passava al carrer. L’Eloi estava tan desconcertat com espantat. En una carta adreçada al cap d’uns dies a la seva promesa narrava, amb una enorme càrrega de frustració, les sensacions d’aquella jornada... [+ informació]

L'obra més popular de Manuel de Pedrolo arriba al cinema en una pel·lícula iniciada pel desaparegut Bigas Luna i dirigida finalment per Carles Porta

No cal dir-ne el títol perquè quan es parla de l'escriptor Manuel de Pedrolo tothom pensa en la seva novel·la més popular, 'Mecanoscrit del segon orígen'. Ara una adaptació de l'obra arriba als cinemes amb el títol 'Segon origen'. Les preestrenes ja s'han anat produint, però l'estrena oficial té lloc dins el Festival de Sitges i les sales comercials a partir del 9 d'octubre. El film té com a protagonistes l'actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (en el paper d'Alba), Andrés Batista (Dídac de nen), Ibrahim Mané (Dídac adolescent) i Sergi López. Com se sap, Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) va escriure 'Mecanoscrit del segon origen' el 1974 amb la intenció d'omplir un buit en la literatura catalana en el gènere de la ciència-ficció. La seva obra, però, encaixa en la tendència actual de les obres de ciència-ficció ambientades en un món postapocalíptic, protagonitzades per adolescents que intenten sobreviure. La novel·la és considerada... [+ informació]

El director Ciro Zorzoli i la companyia T de Teatre revisen el muntatge «Premis i càstigs» i en fan una versió retocada de l'estrena al Teatre Lliure de Montjuïc

Rectificar és de savis, diuen. I això és el que han fet la companyia T de Teatre i el director argentí Ciro Zorzoli. Com que 'Premis i càstigs', en la ficció, és un treball d'assaig, convertir la proposta en un work in progress no ha estat traumàtic. Els que van assistir a l'estrena d'estiu d'aquest espectacle dins el Grec 2015 diu que en van sortir amb una impressió agredolça. En l'actual reposició de tardor, el ritme s'ha accelerat amb un cert escurçament del temps (ara amb 80 minuts en tenen prou) i han recuperat l'origen lingüístic del considerat drama rural inserit en la trama, 'Barranca abajo', una peça de l'uruguaià Florencio Sánchez, estrenada el 1905 a Buenos Aires... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2015 amb 8.252.980 visitants que han fet 24.730.502 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.252.980 visitants i 24.730.502 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.827,4 visites de pàgines (13,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

La cantant Núria Feliu obté una caricaturització com a protagonista del musical i thriller blanc «The Feliuettes» a El Maldà

El musical 'The Feliuettes' es converteix a poc a poc en un thriller blanc. En un thriller, a més, polític i casolà. En un thriller polític, casolà i actualíssim. I, per postres, en un thriller d'humor. Tres actrius hi fan diversos personatges. I hi ha un pianista que val per dos que hi posa la solfa. Per això, parodiant el blanc i negre mític, aquest espectacle s'hauria pogut titular: «Torna-la a tocar, Feliuet». Sense ànim de ser una biografia de la cantant Núria Feliu, el guió del musical 'The Feliuettes' repassa alguns dels trets més característics de la seva trajectòria... [+ informació]

Les picabaralles entre Vincent Van Gogh i Paul Gauguin a la població d'Arle es representen en un musical al Teatre del Raval amb Roger Pera i Mingo Ràfols

Com que els dos autors i lletristes d'aquest musical són de la corda de l'humor, els deu fer gràcia que un pintor com Van Gogh, de qui es commemora el 125è aniversari de la seva mort, es tallés un tros de l'orella quan ja estava tocat per la bogeria que, sense ell saber-ho, el portaria al cim de la glòria de l'art quan ja no hi fos. El cas és que la tallada d'orella esquerra amb una navalla, segons la versió oficial, no és pas per una decisió romàntica i voluntària, com relata el musical, sinó per les baralles i els enfrontaments entre ell i el pintor Paul Gauguin, durant el breu temps que conviuen plegats a Arle, el 1888. I si bé és cert que, un cop tallada l'orella... [+ informació]

Un «Nabucco» ambientat en el genocidi jueu i l'Holocaust inaugura la temporada operística del Gran Teatre del Liceu amb el baríton Ambrogio Maestri de protagonista

L'òpera 'Nabucco' de Giuseppe Verdi, és un intens drama d’ambició i poder, que compta amb la direcció musical de Daniel Oren i la direcció escènica de Daniele Abaddo. L’espectacle, que es representa al Gran Teatre del Liceu del 7 al 22 d’octubre, compta amb un repartiment amb grans veus entre les quals destaquen les dels barítons Ambrogio Maestri i Luca Salsi en el rol de Nabucco, rei dels babilonis. Completen el repartiment les sopranos Martina Serafin i Tatiana Melnychenko com a Abigaille, Vitalij Kowaljow i Enrico Lori com a Zaccaria, Roberto de Biasio i Alejandro Roy com a Ismaele, i Marianna Pizzolato com a Fenena. L'òpera 'Nabucco' és... [+ informació]

La revista literària The Strand Magazine ha publicat un relat inèdit de Francis Scott Fitzgerald, 75 anys després de la mort de l'escriptor

La revista literària 'The Strand Magazine' ha publicat aquest estiu un relat inèdit de l'escriptor Francis Scott Fitzgerald, 75 anys després de la mort de l'escriptor. L'editor de la revista nord-americana va trobar el text casualment entre uns llibres a la Universitat de Princeton. Es tracta d' un relat de vuit mil paraules titulat 'Temperature', que Scott Fitzgerald hauria escrit l'any 1939, un any abans de la seva mort. L'escriptor d''El Gran Gatsby' o 'Tendra és la nit' es trobava en aquell any en un moment no gaire bo pel que fa... [+ informació]

El director teatral Àlex Rigola revisa el cineasta Woody Allen a La Villarroel amb una versió d'alt nivell interpretatiu del guió de «Marits i mullers»

¿Sabeu què passa...? Que el 1992, potser per allò de l'aura inesgotable dels Jocs Olímpics, als que ja hi érem, ens semblen encara ahir mateix. I han passat 25 anys llargs! Per això em fa l'efecte que el guió del mestre Woody Allen —considerat una de les seves millors creacions— a vegades cau en la trampa del passat. M'explico una mica més, abans que l'auditori silenciós se'm posi a xiular. Woody Allen s'estalvia el terapeuta. No és perquè sí que escriu 'Husbands and Wives' i que roda la pel·lícula el 1992 coincidint amb el seu conflicte de parella amb l'actriu de tota la vida, Mia Farrow, i consolida la relació que estableix amb la seva filla adoptada, Soon-Yi (Dilan). 'Marits i mullers' —comparada sovint pel seu contingut amb 'Secrets d'un matrimoni', d'Ingmar Bergman—, té alguna cosa de tot això... [+ informació]

La nova actualització del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans incorpora 51 articles nous i 300 modificacions a més de l’accepció de «estelada» com a bandera independentista

Els femenins batlle, metge i jutge, així com els mots carpa, creuerista, desvelar, fibromiàlgia, malcregut, ocupa, olivada, paradista i vacacional són alguns dels articles que ha aprovat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que s’han afegit a la versió en línia del DIEC2 i a les aplicacions per a iPhone i Android del Diccionari. També s’hi han incorporat prop de 300 modificacions que poden afectar qualsevol part de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les definicions, etc.). D’entre aquestes, és especialment rellevant la inclusió, en una nova accepció de l’article "estelat -ada", del substantiu femení estelada amb el sentit... [+ informació]

La comèdia «Caiguts del cel» barreja l'absurd i l'humor en una comèdia francesa de Sébastien Thiéry que intenta salvar el guió amb el repartiment de la parella Jordi Bosch i Emma Vilarasau

Si la Junta Electoral d'aquest país, en comptes d'estar tancada al despatxos institucionals emetent resolucions absurdes, anés al teatre, potser trobaria algun punt feble per declarar "sospitosament electoralista" una de les escenes d'aquesta comèdia, també mig absurda, quan Jordi Bosch i Anna Barrachina, ell un anestesista català de bona posició i ella una dona de feines ucraïnesa, s'embranquen en una conversa confusa en una dissertació sobre la independència, els nacionalismes, la llosa del comunisme per a Ucraïna i la d'Espanya per a Catalunya. Començo per aquesta escena perquè és la que, juntament amb una altra lingüísticament espaterrant de més endavant... [+ informació]

El sector editorial atura la sagnia que ha patit entre 2008 i 2013 amb una caiguda acumulada de 1.000 milions d'euros i creix lleugerament per primera vegada

El sector del llibre va facturar l'any passat 2.195 milions d'euros a tot l'estat, un 0,6% més que el 2013, fet que suposa una lleugera recuperació tímida després de cinc anys de caiguda, segons les dades de la Federació de Gremis d'Editors. El sector ha patit entre 2008 i 2013 una caiguda acumulada de 1.000 milions d'euros. La millora s'explica per l'increment de les vendes dels llibres de text (3,1% més), de temàtica infantil i juvenil (3% més), els de ciències socials i humanitats (2,6% més), els cientificotècnics i universitaris (16,8% més). Si bé la novel·la i la poesia cauen un 4,6%. El sector va editar 78.508 títols, amb un tiratge mitjà de 2.886 exemplars per títol i un preu mitjà de 14,29 euros. El llibre editat en format digital va facturar 110 milions d'euros, un 37,1% més, i representa un 5% del total de la facturació del sector (superant el percentatge del mercat francès i alemany). Per primera vegada, la facturació dels llibres de butxaca es va situar per sota de la dels llibres digitals, que suposa un 5% del total de les vendes del sector (els títols editats en butxaca cau un 11%)... [+ informació]

El controvertit actor Gérard Depardieu protagonitzarà la primera producció francesa de la plataforma de vídeo Netflix

Gérard Depardieu serà el protagonista de 'Marseille', la primera sèrie produïda per Netflix a França i en francès. La mateixa plataforma ja va confirmar fa unes setmanes el fitxatge de l'actor, que d'aquesta manera tornarà a encapçalar el repartiment d'una producció seriada quinze anys després de l'última vegada, quan van donar vida a Jean Valjean a l'adaptació d''Els miserables' produïda per la televisió pública francesa. A 'Marseille', Gérard Dépardieu donarà vida a... [+ informació]

Una part de l’antic Egipte provinent del Museu del Louvre s’instal·la al CaixaForum BCN amb l’exposició «Animals i faraons»

La conservadora del Departament de l’Antic Egipte del Museu del Louvre, Hélène Guichard, obre la mostra [dimecres, 23 de setembre, 19:00 h], amb una conferència sobre l’exposició «Animals i faraons. El regne animal de l’antic Egipte», que es podrà veure al CaixaForum BCN fins al 10 de gener del 2016. Aquesta exposició proposa al visitant un enfocament pedagògic i alhora estètic, per delectar-se i, a la vegada, ampliar coneixements. El recorregut mostra... [+ informació]

La venda de música digital ja supera el format físic i la difusió de contingut musical per «streaming» representa un 40% de la facturació

La venda de música digital, que ha augmentat un 11% durant el primer semestre de 2015, supera en ingressos les vendes de música en suport físic. Segons les últimes dades, l'increment es deu a l'augment de la difusió per 'streaming', un suport digital que no requereix descarregar-se l'arxiu, que representa el 40% de la facturació total del sector, és a dir 30,6 milions d'euros. D'aquesta manera, segons el sector, l''streaming' es confirma com una taula de salvació per a un àmbit que continua patint, entre la crisi global i l'espoli de la pirateria, des de començaments del segle XXI. Però mentre l''streaming' no para de créixer, la resta de formes de difusió...[+ informació]

Catorze intèrprets a cappella de Cor de Teatre converteixen la clàssica en un tot contemporani amb el nou espectacle «Allegro» al Teatre Goya dirigit per Paco Mir

Hi ha qui només canta a la dutxa. Aquí, la dutxa és una de les imatges simbòliques que, com moltes altres de l'espectacle, dibuixen amb el gest els intèrprets de Cor de Teatre que recorren amb 'Allegro' els passos del dia a dia d'un personatge, des que li sona el despertador a primera hora del matí fins a la caiguda de la matinada en els somnis. Catorze intèrprets a cappella en només uns vuitanta minuts i a través d'una vintena de peces fragmentades que converteixen la clàssica en un tot contemporani [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El factor sorpresa que va representar en el seu moment 'Operetta', l'espectacle de Cor de Teatre que ha girat per mig món, encara es manté en aquest 'Allegro'. Formacions com Cor de Teatre tenen el repte, com en el circ, d'anar sempre una mica més enllà per la maroma del difícil. I ho fan, amb una dramatúrgia encara més teatral que s'empara en la insinuació i el gest per crear una història quotidiana que interpel·la també el dia a dia dels espectadors amb situacions corrents... [+ informació]

El Museu Diocesà de Barcelona reobre després de mig any de remodelació amb una exposició multidisciplinar sobre la figura i l'obra d'Antoni Gaudí

Aquest nou projecte, que ja ha estat obert durant l'estiu, s'inaugura ara oficialment coincidint amb les festes de la Mercè i ha estat impulsat per Gaudí Barcelona Projects i el Museu Diocesà de Barcelona i compta amb l’assessorament científic de The Gaudí Research Institute i el suport de Samsung. La nova instal·lació acull The Gaudí Exhibition Center i disposa d'un equipament tecnològic (realitat augmentada, tecnologia LFD per a gran format, solucions de vídeowall, aplicacions multimèdia amb dispositius mòbils, tauletes i realitat virtual amb Samsung Gear VR). La utilització de la tecnologia de Samsung permet que els visitants... [+ informació]

La Barcelona en blanc i negre del fotògraf Xavier Miserachs fa un viatge als anys seixanta en una exposició dinàmica al MACBA

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta l'exposició 'Miserachs Barcelona', que mostra més de 400 fotografies que Xavier Miserachs va realitzar el 1964 per homenatjar la seva Barcelona natal. A través de grans murals, aparadors i, sobretot projeccions, les imatges recollides en el llibre fotogràfic «Barcelona, blanc i negre», transporten els visitants... [+ informació]

Les noves pel·lícules de Cesc Gay, Marc Recha i Agustí Villaronga s'estrenen en competició oficial de la Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià

El cineasta Marc Recha, que no estrenava cap llargmetratge des del 2009 amb 'Petit indi', presenta a Sant Sebastià 'Un dia perfecte per volar', un projecte del qual no se sabia pràcticament res fins ara i que protagonitzen Sergi López, i el mateix fill del cineasta, Roc Recha. Al film, Recha vol capturar l'especial complicitat d'un pare amb el fil conductor d'un conte en què es barreja el que és real i imaginari, com a la mirada d'un nen. El director de 'Pa negre', Agustí Villaronga, hi presentarà... [+ informació]

Els cinemes Texas commemoren el primer any de funcionament al barri de Gràcia de Barcelona amb un acord que permetrà que es projectin encara més pel·lícules en versió original subitulades al català

Els cinemas Texas, un projecte impulsat pel cineasta Ventura Pons, compleixen un any des de la seva reobertura amb una cartellera íntegrament de pel·lícules en versió original, majoritàriament subtitulades o, en alguns casos, doblades al català. Abans d'estiu, els Texas i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van signar un nou conveni que permet al Texas incrementar l'oferta de pel·lícules en una vuitantena més de títols dels previstos per a aquesta temporada. Alguns d'aquests films són 'La família Bélier', 'La professora d'història' o 'Sempre Alice'. Fins ara, l'acord amb el Departament de Cultura donava suport a la subtitulació en català d'una quarantena de pel·lícules, xifra que amb la signatura del conveni s'ha doblat. En un any, segons dades dels cinemes Texas, uns 160.000 espectadors han passat per alguna de les seves quatre sales, totes equipades... [+ informació]

El 21è Saló del Manga de Barcelona dedicarà l'edició del còmic a l'arquitectura i ampliarà l'espai expositor fins a 60.000 metres quadrats

Aquest augment representa un 20% més d'espai que l'any passat. El certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2, el Palau 4 i la Plaça Univers, on estarà situat l'escenari principal. L'arquitectura serà el tema de l'exposició 'Manga en construcció', sobre la presència de l'arquitectura japonesa en el manga. Es posarà un èmfaso especial en el paper de la influència de Gaudí i el modernisme al Japó. Dos dels convidats de la mostra seran l'escultor de la Sagrada Família... [+ informació]

Els melòmans invidents tenen una temporada del Gran Teatre del Liceu més accessible gràcies a la nova aplicació d'audiodescripció impulsada per Vodafone amb el suport de l'ONCE

Aquesta aplicació, destinada principalment a persones amb discapacitat visual, permet descarregar l'audiodescripció de l'òpera que s'està representant per poder seguir-la de forma sincronitzada i en directe. El projecte social i d’integració del Liceu s’amplia amb aquesta nova iniciativa que dóna fàcil accés a col·lectius específics i apropa l’òpera a nous públics que anteriorment no tenia opció d’assistir als espectacles. L'aplicació «Barcelona Òpera Accés», de descàrrega i ús totalment gratuït, ofereix per primera vegada una solució d'audiodescripció... [+ informació]

El curs escolar comença amb 1.560.000 alumnes i 65.500 docents… i un professor de ficció especial a la televisió anomenat «Merlí»

El curs 2015-1016 arrenca amb 13.000 alumnes més que el curs passat i amb la xifra rècord d’1.560.000 alumnes. Augmenta la plantilla del professorat amb 790 docents, que fan un total de 65.500 professionals de l’educació, uns 5.000 dels quals són substituts sense conèixer quin és el seu lloc de destí el primer dia de classe. Aquest és un curs marcat per l’impuls del telèfon mòbil i les tauletes digitals com a eina educativa a les aules, després d’un temps de restriccions. Però el curs, en la ficció, tindrà un professor especial. Li diuen «Merlí» i és un atípic personatge del gremi que revoluciona un institut. La sèrie, amb una primera temporada de tretze capítols de 50 minuts, s’estrena aquest dilluns, 14 de setembre (21:55 h), a TV3, i vol aconseguir un èxit similar al que va tenir «Polseres vermelles». Per tant, un actor protagonista de primera línia, Francesc Orella, fent de professor Merlí, i una colla de joves actors i actrius, sorgits de les últimes generacions de les escoles teatrals catalanes. L’institut de ficció té un nom clàssic: «Àngel Guimerà» i podria ser qualsevol dels centenars d’instituts que hi ha a tot Catalunya. I Merlí Bergeron és un professor de filosofia —separat de la dona— que trenca tots els esquemes a l’hora d’ensenyar, amb l’objectiu que el seu alumnat pensi lliurement. Hi ha l’alumne rebel (Carlos Cuevas), hi ha el fill del mateix Merlí que no s’ho passa gaire bé a prop del seu pare, i hi ha la resta del professorat que no comparteix sempre els mètodes de Merlí. Entre els intèrprets adults, figuren Pere Ponce, Pau Durà, Anna Maria Barbany i Maria del Hoyo, que aquesta temporada representa l’obra ‘Maria Rosa’ al TNC. La sèrie «Merlí», amb guió d’Hèctor Lozano i dirigida per Eduard Cortès, vol fer-se un lloc entre els espectadors joves, però tot fa pensar que no té fronteres d’edat i que, en realitat, acabarà interessant més els pares i mares amb fills adolescents a hores d’ara que no pas els mateixos joves, que segurament hi veuran una realitat massa retratada o, en alguns casos, massa desdibuixada. La sèrie es pot recuperar «a la carta» després de cada directe. Un dels protagonistes joves, l’actor Carlos Cuevas, parla en aquest vídeo-tràiler de la sèrie «Merlí» [+ informació]

El musical «Dies normals (Ordinary Days)» d'Adam Gwon amb la companyia TeatreOff prorroga al Versus Teatre fins a Tots Sants

Podria ser una versió adaptada d'una de les moltes pel·lícules de relacions personals de Woody Allen. Tot passa a Nova York: els carrers, els parcs, els taxis, Manhattan, Broadway, els gratacels i els seus terrats, i sobretot dins del laberint de sales del Metropolitan Museum of Art (MET, per als amics). La imaginació dels espectadors hi farà molt, esclar, però es poden conformar, quan entrin i surtin del Versus Teatre al renovat carrer Castillejos per mor de les obres de les Glòries, fent una mirada a la torre Agbar, visió total del pirulí des d'ara, sortosament il·luminada després de les amenaces de la propietat de convertir-la en un fantasma fosc, si no li deixen fer un hotel de luxe. 'Dies normals' és una petita història de dues parelles... [+ informació]

L'Auditori de Barcelona augmenta en la primera fase de la venda anticipada de la temporada 2015-2016 en relació a l'anterior i creix també en 500 nous abonaments

La nova temporada de L’Auditori ha registrat una gran acollida entre el públic en els primers mesos de la campanya de llançament. En només tres mesos la venda d’entrades individuals ha experimentat una pujada del 26,6% si es compara amb els dos primers mesos de venda de la temporada anterior. En nombres absoluts s’han venut un total de 26.688 entrades individuals. Aquestes xifres consoliden, segons els responsables de la programació, el gir estratègic en la programació que L’Auditori va iniciar la temporada passada apostant... [+ informació]

L'acte institucional de l'11S a la Plaça de Sant Jaume i el telefim «13 dies d'octubre» sobre el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companya a Montjuïc es poden recuperar a través del servei «a la carta» de TVC

La televisió en directe té encara una importància vital pel que fa a les audiències, però la televisió «a la carta» va guanyant terreny, per la seva comoditat i per la gairebé absència de publicitat. En aquesta Diada de l'11 de Setembre, que a la segona franja del dia, queda monopolitzada per la notícia social que té lloc amb la concentració de la Meridiana, es poden recuperar dos espais commemoratius. D'una banda, l’estrena oficial a TV3, la nit del 10 de setembre, de la pel·lícula sobre els últims dies del president Companys, dirigida per Carlos Marquès-Marcet, que ha fet (...)  D'altra banda, tot i que el Canal 3/24 de TVC va emetre en directe, la nit del 9 de setembre, les diferents actuacions de l’acte institucional de l’11 de Setembre, celebrat aquest any a la Plaça de Sant Jaume, aquí es troba el vídeo... [+ informació]

La plataforma digital YouTube té actualment més de 53 milions de seguidors i se situa al capdavant de la xarxa social de vídeos

YouTube és la plataforma digital que acumula més seguidors a Twitter, i supera, precisament, la mateixa Twitter. El portal de vídeos YouTube té actualment més de 53 milions de seguidors, i de fet ocupa el cinquè lloc en el rànquing global dels comptes més populars en aquesta xarxa social. La segona aplicació que apareix al rànquing és Twitter, seguida per 43 milions d’usuaris d’aquesta xarxa —tot i que hi ha 14,5 milions de comptes més que segueixen el perfil de Twitter en castellà. A poca distància de la plataforma YouTube se situa... [+ informació]

L'espectacle d'actors amb màscares «André & Dorine» no escatima els moments més durs que proporciona l'Alzheimer a qui el pateix i els qui l'envolten

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, 'André & Dorine', un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia jove, que fa quatre temporades passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d'una parella d'avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l'arquet. Vella màquina d'escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel... [+ informació]

L'obra «Dona amb xal blau» de Pablo Picasso que és una de les icones de l'època blava iniciada a Barcelona pel pintor es pot veure al Museu del carrer Montcada per primera vegada

Des d'ara i fins al 14 de desembre el quadre es mostrarà juntament amb altres obres del període blau que formen part de la col·lecció del Museu. L'obra ha estat seleccionada pel Museu Picasso de Barcelona per la seva qualitat artística i per situar-se entre les obres realitzades per Picasso a Barcelona. Es pot exposar gràcies a la col·laboració amb l’Aichi Prefectural Museum of Art de Nagoya (Japó). 'Dona amb xal blau' és un oli (60,3 x 52,4 cm) datat entre el gener i l'octubre del 1902, i forma part del conjunt d’obres que confirmen el canvi estilístic iniciat uns mesos abans a París. Picasso va abandonar la policromia i es va inclinar per... [+ informació]

El Palau Robert prepara una exposició sobre Baltasar Porcel organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i que es presentarà també al CaixaForum de Palma

Després de sis anys de la mort de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009), s'ha anat consolidant el «Fons Baltasar Porcel» de l’Arxiu Nacional de Catalunya, dipositat des del 2013 i que ja té més de 16.000 documents, entre manuscrits, galerades i testimonis epistolars. A la vegada es prepara una exposició que es veurà al Palau Robert des del novembre al febrer i que repassarà la trajectòria de l’escriptor. Organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, el mes de juny es presentarà al CaixaForum de Palma. La mostra estarà comissariada per Julià Guillamon i el títol previst és... [+ informació]

La fi de la Fundació Godia obre la porta al llegat del fons del col·leccionista dilapidat pels seus hereus per frau a l’hisenda pública

La família Godia va acordar abans de l'estiu un pacte de conformitat amb la fiscalia, l'Agència Tributària i la Generalitat de Catalunya per evitar l'ingrés a presó després de pagar 8,1 milions d'euros en concepte de compensació i multa pel frau fiscal comès entre els anys 2007 i 2011. El juny del 2012, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona va querellar-se contra la presidenta del patronat de la Fundació Francisco Godia, Liliana Godia, el seu marit i vicepresident de la fundació, Manuel Torreblanca, i el seu cosí i tresorer de l'entitat, Xavier Amat, per defraudar 5,8 milions en l'IRPF, l'IVA i l'Impost de Patrimoni. Torreblanca va admetre dos anys de presó, Amat, un, i Liliana Godia va quesar absolta. Segons l'acord, els Godia s'haurien servit de diverses societats... [+ informació]

La companyia de la poma actualitza el seu reproductor de música amb un nou iPod Touch amb uns processadors iguals que els de l'iPhone 6 i una càmera de 8 megapíxels

Si bé abans que aparegués l'iPod el 2001 ja existien reproductors de música digital, l'iPod va ser el primer que va simplificar la seva sincronització amb les col·leccions de música digital guardades en els PC. Va ser a més el primer gran èxit d'Apple fora dels ordinadors personals i va donar inici a la transformació de la companyia que acabaria portant a l'iPhone en 2007, l'iPad en 2010 i l'Apple Watch aquest any. No obstant això, són molts els que escolten avui dia més música en els seus telèfons que en els iPods. Les vendes dels iPods van aconseguir el seu punt de llança en gairebé 55 milions de dispositius el 2008 l'any en què va aparèixer l'iPhone. Durant l'últim any fiscal, que va finalitzar el setembre del 2014, Apple va vendre... [+ informació]

Els Verdi reobren la temporada amb el recent canvi de propietat en mans de la distribuïdora catalana «A Contracorriente Films» especialitzada en cinema francès i independent en general

Els cinemes Verdi han passat aquest estiu a ser propietat de la distribuïdora A Contracorriente Films, amb la qual cosa es garanteix la seva continuïtat. El propietari fins ara de les sales, tant de Madrid com de Barcelona, ​​seguirà vinculat al projecte, però sense responsabilitats executives. La destinació dels Verdi la portarà ara la distribuïdora catalana A Contracorriente Films, distribuïdora estretament vinculada al cinema francès i al cinema independent en general. Aquest canvi de gestió i propietat ha garantit... [+ informació]

La Setmana del Llibre en Català tindrà un 21% més d'expositors que l'any passat amb la incògnita de si continuarà tenint lloc a la Plaça de la Catedral de BCN

La Setmana del Llibre en Català, que se celebra del 4 al 13 de setembre, ha canviat en diverses edicions d'espai. Les antigues de l'Estació de Sants, les Drassanes, la Plaça de Catalunya, el Parc de la Ciutadella i, últimament, la Plaça de la Catedral. La incògnita torna a planar sobre aquest esdeveniment després que el representant de l'Ajuntament de Barcelona digués que el tema estava obert i que caldria parlar de si La Setmana continuaria o no davant la Catedral. Per als organitzadors, el lloc actual... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2015 amb 8.188.376 visitants que han fet 24.608.777 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'agost del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.188.376 visitants i 24.608.777 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de...  [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2014-2015 amb un dèficit de 681.000 euros molt allunyat de les pèrdues de 4 milions d'euros de temporades anteriors

Segons l'estat de comptes presentat per la direcció del teatre, la temporada 2014/15 ha presentat uns ingressos de 39 milions d’euros, que representa un increment de 1,9 milions d’euros respecte a la temporada anterior, però una disminució d’1,3 milions d’euros respecte al pressupostat inicialment. La caiguda d’ingressos s’explica, segons els seus gestors, pel resultat negatiu de les vendes de tres òperes: 'Siegfried', 'Così fan tutte' i 'Don Pasquale', aquesta última afectada per la caiguda de vendes a causa de la vaga d’acomodadors. Aquesta caiguda d’ingressos, però, es va veure compensada... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «La imaginación del futuro» a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc

«La imaginación del futuro». Dramatúrgia: La Re-sentida. Direcció: Marco Layera. Interpretació: Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar i Benjamín Westfall. Composició musical: Marcelo Martínez. Escenografia: Pablo de la Fuente. Il·luminació: Cristian Reyes. Cap tècnic: Karl-Heinz Sateler. So: Alonso Orrego... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Il n'est pas encore minuit...» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«Il n'est pas encore minuit...». Creació: Compagnie XY. Artistes en gira: Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Caroline Le Roy, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernández, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Alexandre Fournier, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre i Zinzi Oegema. Col·laboracions artístiques: Loïc Touzé, Emmanuel Dariès, Valentin Mussou i David Gubitsch. Col·laboració acrobàtica: Nordine Allal. Participants en el lindy hop: Aude Guiffes i Philippe Mencia. Vestuari: Nadia Léon. Disseny d’il·luminació: Vincent Millet... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Ninet'Inferno» a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc

«Ninet'Inferno». A partir dels Sonets de William Shakespeare. Concepció, composició musical i posada en escena: Roland Auzet. Intèrprets: Pascal Greggory i Mathurin Bolze. Interpretació musical: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Direcció musical: Steven Schick. Decorat: Goury (concebut per a la companyia MPTA i adaptat per a Ninet’Inferno). Disseny d’il·luminació: Bernard Revel. Confecció del vestuari: Fabrice-Ilia Leroy. Enginyer de so: Martin Antiphon. Assistència musical: Victor Auzet... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «La clausura del amor» al Teatre Lliure de Gràcia

«La clausura del amor». Dramatúrgia, concepció i direcció: Pascal Rambert. Traducció i versió: Coto Adánez. Interpretació: Israel Elejalde i Bárbara Lennie. Cor de nenes i nens: Cor Petits Cantors Amics de la Unió. Escenografia: Eduardo Moreno. Il·luminació: Pau Fullana. Vestuari: Sandra Espinosa. Lligadures: Clara Gortázar... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «The Civil Wars» a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors

«The Civil Wars». Concepció, text i direcció: Milo Rau. Text i interpretació: Karim Bel Kacem, Sara de Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen. Investigació i dramatúrgia: Eva-Maria Bertschy. Escenografia i vestuari: Anton Lukas. Vídeo: Marc Stephan. Disseny de so: Jens Baudisch. Disseny d’il·luminació: Abdeltife Mouhssin, Bruno Gilbert i Aymrik Pech. Assessorament musical: Colette Broeckerti i Eurudike De Beul... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Los esqueiters» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Los esqueiters». Dramatúrgia i direcció: Nao Albet i Marcel Borràs, amb la col·laboració de Juan Miranda. Creació i interpretació: Nao Albet, Alfredo Baccetti, Dallas Bayley, Marcel Borràs, Michael Diligent i Kristina Westad. Composició musical: Nao Albet i Marcel Borràs, a partir de les composicions de BadBadNotGood. Escenografia: Max Glaenzel. Coreografia: Nao Albet, Marcel Borràs i Anna Hierro. Disseny d’il·luminació: Lluís Martí... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «The Guest» a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc

«The Guest». Coreografia: Ina Christel Johannessen Interpretació: Line Tørmoen, Pia Elton Hammer, Mate Meszaros, Jon Filip Fahlstrøm, Dimitri Jourde, Merete Hersvik, Antero Hein, Valtteri Raekallio, Edhem Jesenkovic, Yaniv Cohen i Cecilie Lindeman Steen. Composició musical: Demdike Stare i Le Trio Joubran. Concepció visual: Ina Christel Johannessen. Disseny d’il·luminació: Chrisander Brun. Disseny de so: Morten Pettersen... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «El cinquè hivern» a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors

«El cinquè hivern». Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis. Col·laboració en la direcció: Jordi Casanovas. Assistència d’assajos: Neus Villà. Col·laboracions artístiques: Vincent Dunoyer i Leo Castro. Text: Erri de Luca. Espai sonor i composició: Fanny Thollot. Col·laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche i Israel Galván. Veu en off a la versió en català: Meritxell Yanes. Disseny d’il·luminació: August Viladomat. Espai escènic: Pep Aymerich i Pep Ramis. Vestuari: Carmepuigdevalliplanté... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Soeurs» a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc

«Soeurs». Text i direcció: Wajdi Mouawad. Inspirat per: Nayla Mouawad i Annick Bergeron. Dramatúrgia: Charlotte Farcet. Interpretació: Annick Bergeron. Veus: Annick Bergeron (nevera, televisor, canals de televisió), Christelle Franca (Virginie), Aimée Mouawad (veus de nens) i Wajdi Mouawad (Arnold). Ajudantia de direcció i seguiment artístic en la gira: Alain Roy. Escenografia i dibuixos: Emmanuel Clolus. Disseny d’il·luminació: Éric Champoux, amb la col·laboració d’Éric Le Brec’h. Concepció i regidoria de vestuari: Emmanuelle Thomas. Concepció i realització de vídeo: Dominique Daviet i Wajdi Mouawad. Direcció musical: Christelle Franca. Composició musical: David Drury...  [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano» al Teatre Romea

«Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano». Autor: Mario Gas i Alberto Iglesias. Direcció: Mario Gas. Repartiment: Josep Maria Pou, Carles Canut, Amparo Pamplona, Pep Molina, Borja Espinosa, Ramon Pujol i Guillem Motos. Escenografia: Paco Azorín. Il·luminació: Txema Orriols. Figurinista: Antonio Belart. Espai sonor: Àlex Polls. Ajudanta de direcció: Montse Tixé. Ajudant d’escenografia: Alessandro Arcangeli... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Marat/Sade» al Teatre Lliure de Gràcia

«Marat/Sade». Autor: Peter Weiss. Versió/Adaptació: Ricardo Iniesta. Direcció i dramatúrgia: Ricardo Iniesta. Interpretació: Jerónimo Arenal, Manuel Asensio, Joaquín Galán, Carmen Gallardo, Silvia Garzón, Lidia Mauduit, María Sanz, Raúl Sirio i Raúl Vera. Composició musical: Luis Navarro. Direcció coral: Esperanza Abad i Marga Reyes. Direcció musical: Luis Navarro. Coreografia: Juana Casado i actors i actrius d’Atalaya... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Amor & Shakespeare» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«Amor & Shakespeare». A partir de diverses obres de William Shakespeare. Dramatúrgia: Guillem-Jordi Graells. Direcció: Josep M. Mestres. Traducció: Joan Sellent. Intèrprets: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Rosa Renom, Sílvia Bel, Aleix Albareda, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas. Acompanyament musical: Núria Andorrà. Direcció musical: Jordi Domènech. Espai escènic: Pep Duran. Vestuari: Maria Araujo... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «Federico García» a la Sala Hiroshima

«Federico García». Direcció: Pep Tosar. Dramatúrgia: Evelyn Arévalo i Pep Tosar. Baile: Jesús Carmona. Cante: Alba Carmona. Guitarra: Jesús Guerrero. Percussió: David Domínguez. Intèrpret: Pep Tosar. Entrevistats: Antonina Rodrigo, Juan de Loxa, Allen Josephs, Domingo Ródenas, Mario Hernández i Vicenta Fernández-Montesinos García. Espai escènic: Pep Tosar. Vestuari: Evelyn Arévalo i Leonor Caro. Disseny d’il·luminació: Pep Tosar. Vídeo: Agustí Torres. Ajudant de càmera: Francesc Martorell... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2015. Avui: «À louer» a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors

«À louer». Peeping Tom. Concepte i posada en escena: Gabriela Carrizo i Franck Chartier. Interpretació i creació: Jos Baker, Leo de Beul, Eurudike de Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Seoljin Kim i Simon Versnel Figurants: Manel Chico, Antonella d’Ascenzi, Marián de la Chica, Pau Estrem, Irene Eva, Ignazio Perra, Sole Revuelto i Jordi Soler. Ajudantia de direcció: Diane Fourdrignier. Vestuari: Diane Fourdrignier i HyoJung Jang. Il·luminació: Ralf Nonn. Disseny de so: Juan Carlos Tolosa, Raphaëlle Latini, Eurudike de Beul i Yannick Willox. Escenografia: Peeping Tom, Amber Vandenhoeck i Frederik Liekens. Construcció de l’escenografia: KVS-atelier. Direcció tècnica: Filip Timmerman. Tècnics: Joëlle Reyns, Filip Timmerman, Marjolein Demey, Hjorvar Rognvaldsson, Wout Rous i Amber Vandenhoeck... [+ informació]