L'entrada a la primavera d'aquest aniversari pandèmic s'ha vist celebrada amb un debat de fallida investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya. Enmig de discursos de tota mena, s'ha viscut l'aparició d'un nou qualificatiu contra el sector majoritari del Parlament de Catalunya anomenat «independentista» —que no és sinó un eufemisme del que en realitat s'hauria de dir «republicanista» sense matisos. El nou qualificatiu, esgotat per KO el diccionari de sinònims i antònims del partit nacionalespanyolista de Ciudadanos, ha vingut de la mà del seu substitut, el partit nacionalista espanyol del PSC. La seva portaveu ha deixat anar alegrement un meditat «contuberni independentista». Al llarg dels últims anys d'urnes segrestades i cops de porra contra paperetes democràtiques, se n'havien sentit de tots colors: que si nazis, que si supremacistes, que si xenòfobs, que si populistes... Però «contuberni independentista» té un significat encara més frívol, que no vol dir simpàtic. Un «contuberni», IEC dixit, és una conxorxa, una maquinació entre dues o més persones —se suposa que, en aquest cas que ens ocupa, una conxorxa entre uns dos milions més o menys de ciutadans per aconseguir un mal fi... [+ informació]