El promotor cultural Tatxo Benet reviurà la Casa Garriga Nogués antiga seu d'Enciclopèdia Catalana i la Fundació Mapfre per instal·lar-hi el museu de les més de 150 obres d'art prohibides que ha adquirit recentment

L'impulsor d'aquesta nova iniciativa cultural preveu que pugui obrir aquesta seu a la primavera del 2022. La dèria de Tatxo Benet per les obres d'art que han patit censura en exposicions o museus va començar amb la polèmica obra —per a alguns— de Santiago Sierra que es va retirar de la fira Arco. Es tracta de la seqüència fotogràfica de «Presos polítics a l'Espanya contemporània» on hi havia, esclar, els presos polítics catalans arran de l'1-O. El promotor pensa obrir a la nova seu de la casa Garriga Nogués, en règim de lloguer amb l'antiga propietària de la Fundació Godia, amb una primera exposició com a presentació amb algunes de les 160 obres d'art que ha recollit per passar després a mostres més temàtiques... [+ informació]

La nova macrobotiga de Lego al Passeig de Gràcia de Barcelona ret homenatge a símbols catalans com el Barça o l'arquitecte Antoni Gaudí

La marca danesa Lego ha inaugurat la seva macrobotiga al Passeig de Gràcia, número 9, tocant a la Gran Via. El local té més de 800 metres quadrats, distribuïts en dues plantes, té totes les seves col·leccions i ofereix diferents experiències immersives als visitants, a més de retre homenatge a alguns símbols catalans, com l'arquitecte Antoni Gaudí o el Barça. Aquesta botiga se suma a les que la marca ja té a l’Illa Diagonal i La Maquinista, però per la seva capacitat la fa única. Per donar la benvinguda als visitants, la nova flagship store de Barcelona té una mascota oficial formada per dos personatges, Antoni i Drago, dues creacions de Lego que volen retre homenatge a Antoni Gaudí i a l’icònic drac del Park Güell. A més, la macrobotiga Lego de Barcelona, insígnia dels populars “clics”, té una gran construcció de la Sagrada Família creada amb més de 200.000 peces... [+ informació]

El govern de la república francesa tornarà a la república africana de Benín, una vintena d'obres d’art d’alt valor històric que les tropes franceses es van emportar del país africà el 1892 com a botí de guerra

Les obres s'estan exposant actualment per última vegada al Museu del Quai Branly-Jacques Chirac, a París. Els tresors han de ser traslladats a Benín els pròxims dies. Quan hi arribin, podran ser admirats al museu d’història d’Ouidah, un emplaçament provisional mentre no es construeixi un museu a l’antic palau reial d’Abomey. Les 26 peces provenen de l’antic regne d’Abomey (o Dahomey), avui al sud de Benín, un petit estat del golf de Guinea, fronterer amb Nigèria. El lot inclou tres estàtues reials, totèmiques, que representen figures entre humanes i animals; tres trons, entre els quals el de l’últim rei, Behanzin —que sempre s’havia resistit a la presència francesa... [+ informació]

Nou quadres i dues ceràmiques de Pablo Picasso recapten 94 milions d'euros en una subhasta a Las Vegas on havien estat exposades vint anys al restaurant de l'Hotel Bellagio que portava el nom del pintor

S'han subhastat a Las Vegas onze obres de Pablo Picasso que havien estat més de dues dècades exposades al Restaurant Picasso, a l'Hotel Bellagio. Steve Wynn, amo de casinos i antic propietari de l'hotel, va ser qui va començar la col·lecció. Les obres eren propietat de l'empresa MGM Resorts, que ha manifestat la necessitat de vendre-les per renovar el fons i poder acollir treballs d'artistes emergents i col·lectius minoritaris. El lot, subhastat per gairebé 110 milions de dòlars (més de 94 milions d'euros), incloïa nou quadres i dues peces de ceràmica. L'obra que ha assolit un preu més alt és «Dona amb boina taronja i coll de pell», del 1938... [+ informació]

El nou museu dedicat a Munch senyoreja a Oslo a la península de Bjørvika en un antic port viking que va formar part del paisatge de la coneguda obra «El crit»

És el museu que acull més obres d'un sol artista, les 28.000 que el pintor noruec va regalar a la ciutat d’Oslo abans de morir. el nou Museu Munch s’eleva a 57 metres de terra a la península de Bjørvika, un antic port viking que va formar part del paisatge d’«El crit» i que avui és mascaró de proa d’un Oslo modern que abraça definitivament el mar i confia en el poder de l’arquitectura i dels grans equipaments culturals per canviar la seva història. En tot just 225 hectàrees el barri concentra l’espectacular òpera dissenyada per l’estudi Snøhetta en marbre blanc, com si es tractés d’un bloc de gel que va descendint en capes fins que acaba a l’aigua, o la Deichman Bjørvika, de 13.500 metres quadrats, considerada una de les millors biblioteques del món... [+ informació]

Els nens de Wad-Ras han estat recordats en un acte organitzat per la revista Sàpiens amb testimonis d'infants tutelats de fa més de cinquanta anys que van conviure al centre amb menors delinqüents

L'any 1970, un grup de joves educadors es va fer càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els infants tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents. El canvi que hi van impulsar va transformar la vida d’aquells petits, que per primera vegada van ser tractats pels seus cuidadors amb afecte i dignitat. Però els seus mètodes progressistes aviat van topar amb la mentalitat d’unes institucions retrògrades i carregades de prejudicis que van convertir els infants en les grans víctimes del franquisme. Això és el que havia explicat la revista Sàpiens en un reportatge de camp a partir del relat de testimonis com Marià Samaranch i Pere Led sobre la seva experiència al capdavant de Wad-Ras i també entrevistes amb alguns d'aquells interns com Jesús Galea o Pere Hervás [vegeu aquí un tast del reportatge de Sàpiens]. Els documents en què es basava el reportatge de la revista... [+ informació]

Aquella noia danesa...

Marta Carrasco sempre ha fugit dels clixés del que s'entén com a “dansa” estricta. La seva és una visió polièdrica que barreja el moviment, la coreografia, l'espai escènic, el so, la il·luminació, el vestuari, els efectes, la poètica i, sobretot, un fil dramatúrgic. Marta Carrasco no necessita el text per explicar una història. El relat oníric dels seus muntatges diu sempre més que mil paraules. Aquesta concepció del gènere teatral —ara se'n diu “híbrid”— que li ha valgut nombrosos reconeixements l'ha situat en un món singular, molt personal, lluny del seu àmbit i molt a prop de l'origen del cinema —¿hauria de dir potser del cinema mut?— que, tant el de fa cent anys com el d'ara mateix, no ha necessitat mai de les paraules si s'explica bé en imatges... [+ informació]

El claqué minaire de Billy

A la pàgina d'internet de la productora SOM Produce, artífex de l'espectacle «Billy Elliot», la crida era més que suculenta per a pares i mares intrèpids que somien en convertir els seus fills, si no en estrelles de la gespa, almenys en estrelles de l'escenari. L'avís deia això: «Busquem nens d'edats compreses entre els 8 i els 13 anys, amb formació en ballet clàssic, que desitgin convertir-se en artistes professionals i protagonitzar “Billy Elliot, el musical”». Això d'“artistes professionals” té la seva ironia, tal com està el pati, però la resposta, si algú ho dubtava, va ser més que massiva. La desigualtat, al segle XXI, teòricament, ja no és tan marcada com explica la coneguda història de «Billy Elliot», popularitzada i feta mite sobretot a través del cinema amb el film estrenat l'any 2000 i dirigit per Stephen Daldry... [+ informació]

El Festival 48H Open House BCN 2021 torna a la ciutat amb més de dues-centes propostes de visites arquitectòniques i activitats diverses relacionades amb l'arquitectura en una edició dedicada a l'obra de Coderch

El certamen serveix per descobrir com són per dins edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona normalment inaccessibles a la gent. Enguany, s’ha posat èmfasi especial en l’arquitectura mediterrània. L’objectiu és conèixer i entendre el passat, revisar-lo i poder crear dissenys adaptats a les noves realitats. S’hi proposa una reflexió conjunta per a un urbanisme i un territori més sostenibles. El Festival 48H Open House BCN fa dotze anys i programa 275 activitats, repartides per edificis de Barcelona, ciutats de l’Àrea Metropolitana, del Maresme i Sitges. L’arquitecte destacat d’aquesta edició és José Antonio Coderch (Barcelona, 1913 - Espolla, 1981), de qui l’organització ha preparat un itinerari per a donar a conèixer la seva important obra, amb una de les seves icones més destacades... [+ informació]

L'Associació Memòria i Història de Manresa publica en línia un recull de 140 documents dels actes prohibits i dels actes autoritzats pel postfranquisme entre el 1975 i el 1977 a la capital de Bages

En el web es poden consultar tots els documents acompanyats d’una breu explicació. Els actes estan agrupats temàticament amb els següents apartats: les conferències del Cicle de Cultura Manresana, Cicle de conferències Temes d’Ara, Manifestacions i concentracions, la Celebració del Primer de maig, actes de la Diada de l’11 de setembre, la Marxa de la Llibertat, actes relacionats amb Sindicalisme, actes de les Associacions de Veïns, l’Assemblea del Bages, xerrades sobre el Referèndum de la Llei de Reforma Política, l’Aplec de l’Estatut, actes del Congrés de Cultura Catalana, actes d’Homenatge als alcaldes republicans, les Conferències de presentació dels partits polítics, actes del... [+ informació]

Es commemoren dues efemèrides del cantant i compositor poeta Georges Brassens amb el centenari del seu naixement i el quarantè aniversari de la seva mort

El cantant i compositor francès Georges Brassens va morir jove, als 60 anys, el 30 d'octubre del 1981, a Sant Geli dau Fesc, al Llenguadoc, a Occitània. Havia nascut a Sete, a la mateixa Occitània, el 22 d'octubre del 1921, on tenia una casa de camp als afores i on havia escrit la gran majoria de les seves cançons que li van donar un reconeixement internacional. A Sete, on també reposa Paul Valéry, a qui admirava, és on Georges Brassens va ser enterrat, al cementiri de Le Py. Es commemoren doncs, dues efermèrides seves: la del naixement (100 anys, per això aquest any és l'Any Brassens) i el quarantè aniversari de la seva mort. La causa de la mort de Georges Brassens va ser una cirrosi hepàtica que va patir durant molts anys. Durant la seva joventut, Georges Brassens va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se a la cançó, fins que el 1952 el va descobrir el Cabaret de Patachou, a Montmartre. La seva popularitat es va forjar a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, primer en les actuacions de cabarets i cafès-concert parisencs, principalment a Les trois baudets. En els seus últims anys el seu escenari preferit va ser el teatre Babino, al barri parisenc de Montparnasse on el 1982, un temps abans de la seva mort, tenia programat encara un concert. Georges Brassens va portar una vida privada discreta, molt reclòs a la casa de camp de Sete... [+ informació]

Es commemora el cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assemblea General de l'ONU després d'estrenar l'Himne per a les Nacions Unides i de ser condecorat amb la Medalla de la Pau

L’acte central de la commemoració serà el concert «50 anys de Pau Casals a les Nacions Unides», el 24 d’octubre al Palau de la Música Catalana, el mateix dia de l'efemèride quan, 50 anys enrere, Pau Casals va estrenar l’«Himne per a les Nacions Unides» en un concert a la seu d’aquest organisme a Nova York. L’orquestra Franz Schubert Filharmonia i el Cor de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Tomàs Grau, interpretaran l’Himne que Nacions Unides li va encarregar a Pau Casals, el «Concert per a dos violins en re menor» de J.S. Bach i l’«Himne a l’Alegria de la Novena simfonia» de L.v. Beethoven. Una altra iniciativa de la commemoració del cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assembles General de l'ONU és el rodatge del documental... [+ informació]

Tres propostes escèniques sobre Víctor Català coincideixen a la cartellera catalana des de «La Víctor C.» del Teatre Nacional de Catalunya a la gira del muntatge musical «Infanticida» de Neus Pàmies i el també musical electrònic d'arrel d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès sobre «Solitud»

L'escriptora Caterina Albert viu una redescoberta des de diferents àmbits. Literàriament, ha estat notícia per la publicació en edició revisada dels apunts biogràfics «Mosaic» (Club Editor, 2021), que ha servit de base principal per a l'elaboració del muntatge «La Víctor C.», amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart, dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per l'actriu Rosa Renom, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. També al TNC, però a la Sala Tallers, es reposarà l'autoqualificada com a òpera electrònica sobre el conte «Infanticida», protagonitzat per l'actriu i cantant Neus Pàmies sota la direcció de Marc Angelet, amb composició de Clara Peya i Marc Rosich, que es va estrenar en el seu dia a la Sala Àtrium i que no ha deixat de fer gira des d'aleshores. I finalment, a la Fira Mediterrània de Manresa s'ha estrenat una altra proposta de música electrònica d'arrel, però en aquest cas basat en la novel·la «Solitud», a càrrec d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès amb material de l’arxiu Càntut de cançons populars i amb la col·laboració del Konvent de Berga, la Marfa de Girona, el Festival de Llegendes i el Museu de la Vida Rural... [+ informació]

El musical que rememora la mítica pel·lícula de Gene Kelly ballant sota la pluja promet una llarga temporada al Teatre Tívoli de Barcelona abans d'iniciar una gira fora de Catalunya

«Pluja de paraigües». Assisteixo a la primera funció amb l'aforament al 100% dels teatres després de més d'un any i mig de restriccions sanitàries i el canvi es respira en l'ambient a l'escenari del Teatre Tívoli. Aquest 15 d'octubre hi ha una aura especial i sembla que l'espectacle llueixi més que mai tot i que ja porta un mes en cartellera. Llueix sobretot quan esclata al final de dues hores i mitja, que passen cantant, ballant i volant (entreacte inclòs) i que posen dempeus tot l'auditori en una nit que, sense que ho puguin evitar, emociona alguns dels intèrprets que segurament enyoraven veure una platea amb tots els caps i rostres —i encara amb les mascaretes— ocupant totes les butaques des de la primera fila de platea fins a l'última fila de l'amfiteatre... [+ informació]

El grafit de la nena amb globus de Banksy que es va autodestruir s'ha subhastat ara valorant-se en 21 milions d'euros després de marcar el preu de sortida de 4,7 milions

El famós quadre de Banksy «Girl with ballon (Nena amb globus)»,del 2004, que es va autodestruir després de ser venut per un milió de lliures l'any 2018, s'ha tornat a vendre ara a la sala Sotheby's de Londres per 21 milions d'euros, després que el preu de sortida era prudentment de només 4,7 milions. El grafiter Banksy marca així el seu propi record ja que aquest mateix any havia venut un altre grafit per més de 18 milions d'euros pagats per una col·leccionista europea anònima, que és una de les tendències del mercat de l'art actual que sovint no desvela qui hi ha darrere d'aquestes operacions o si es tracta simplement d'una estratègia per augmentar el valor de segons quines peces. En el cas del grafit de la nena amb globus, les circumstàncies que van envoltar l'autodestrucció en plena subhasta n'ha augmentat el valor perquè segons el mateix artista havia declarat en el seu compte d'Instagram el projecte era la destrucció absoluta tot i que el mecanisme que va idear no va acabar de funcionar i es va quedar a mitges... [+ informació]

El cap «Water's soul» de Jaume Plensa és l'obra de més envergadura de l'artista i s'instal·larà a Nova Jersey a la riba del riu Hudson per fer una crida al silenci enmig del soroll de la societat contemporània

La inauguració de «Water's soul» dóna el tret de sortida a les inauguracions de Jaume Plensa als Estats Units d'aquesta tardor: el dia 28 d'octubre obre una nova exposició a la seu novaiorquesa de la galeria Lelong, on mostrarà per primera vegada peces d'una nova sèrie de caps titulada «Niu», el tret característic de la qual és que són dins del bloc de pedra. I a finals de novembre inaugurarà una obra gegantina al centre de recepció de visitants del parc d'escultures Frederik Meijer, a Grand Rapids, Michigan. L'obra porta per títol «Utopia» i consisteix en els retrats gegantins de quatre joves de diferents nacionalitats fets amb marbre blanc vietnamita que cobreixen totalment les parets del centre. És l'obra més... [+ informació]

Obre la galeria Moco Museum d'art contemporani de la mà de dos emperenedors dels Països Baixos al Palau Cervelló del carrer Montcada de Barcelona

Volen identificar-se entre modern i contemporani, d'aquí ve el nom d'aquest nou espai, Moco Museum, una iniciativa de caràcter privat, per tant amb tarifes de pagament, que s'inaugura al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, al Palau Cervelló, al número 25. Els seus impulsors són Lionel i Kim Logchies, dos col·leccionistes que a Amsterdam ja tenen oberta la Lionel Gallery de Spiegelstraat. La línia del Moco Museum de Barcelona és la de presentar obres d'autors internacionals reconeguts. Entre els primers noms anunciats hi ha els d'Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Banksy, Salvador Dalí... [+ informació]

La setena edició del circuit Pantalla Barcelona portarà als centres cívics 66 projeccions de 12 pel·lícules relacionades amb Barcelona i renova la col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema i el Cicle Gaudí

Aquesta edició que té lloc del 19 d’octubre d'aquest any fins al 23 de febrer de 2022 a les pantalles dels centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, La Sedeta, Cotxeres de Sants, La Sagrera “La Barraca”, i Josep Maria Trias i Peitx, i l’Auditori Sant Martí, tots centres cívics de Barcelona. En aquesta edició de tardor, que a més renova la col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema i amb el Cicle Gaudí, s'ofereixen 66 projeccions de 12 pel·lícules de temes variats. En aquesta setena edició del certamen Pantalla Barcelona es podran veure «Adú», de Salvador Calvo; «La hija de un ladrón», de Belén Funes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2021 amb 23.445.113 visitants que han fet 50.171.039 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.445.113 visitants i 50.171.039 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.512,1 visites de pàgines (13,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.597 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

El Serielizados Fest 2021 torna a portar les millors produccions que han triomfat en televisions i festivals de tot el món amb 35 sèries i documentals inèdits que es veuran a través de la plataforma Filmin

La guanyadora del Series Mania, «Blackport» (Islàndia, 2021), és un dels plats forts d’aquesta edició (19 a 30 octubre). La història se situa en un petit poble de pescadors el 1984, l’inici d’un període difícil per a la indústria pesquera d’Islàndia, plena de cobdícia i corrupció. La sèrie retrata tant la transició que travessava el sector com el canvi de la societat local, juntament amb els canvis graduals dels personatges en cerca de poder i riquesa. També premiada en el certamen francès, amb el guardó a la millor sèrie de Panorama Internacional, arriba «The Last Socialist Artefact» (Croàcia, Sèrbia, 2021). Dos empresaris de Zagreb arriben a un poble perdut als Balcans, marcat per la caiguda del comunisme, per provar de reactivar la pobre economia (i vida) local. Des de les antípodes arribarà al Festival Serializados Fest 2021 «The End» (Austràlia, 2020) creada per Samantha Strauss (Nine Perfect Strangers), un drama que retrata tres generacions d’una família que intenta descobrir com morir amb dignitat i fer que la vida valgui la pena. El thriller nòrdic estarà també molt present en aquesta edició. Magnus Martens signa «Furia» (Noruega, 2021), un thriller tens ambientat en la zona rural de l’oest de Noruega, on dos policies han de seguir la pista d’una cèl·lula terrorista d’extrema dreta... [+ informació]

La nova àgora Àfora del Grup Focus vol prendre com a base la vivència escènica per incidir en la vida artística, cultural i social

El 35è aniversari de Focus no para d'aportar noves iniciatives. Després d’inaugurar la temporada teatral amb més inversió de la seva història i de presentar Lantia Escénica, una nova unitat de producció de l’empresa amb seu a Madrid, la següent aposta és la creació de l'àgora Àfora que està integrada per cinc branques diferents: la Fundació Romea, el segell editorial Àfora, la Cinquena Paret com a punt d'intersecció entre el teatre i el carrer, Platea 618 per contribuir a una major coneixement entre els professionals del sector de Barcelona i Madrid, i Espectadors, una línia directa de relació amb el públic que compta ja amb l'organització del I Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre que se celebrarà a Barcelona el maig del 2022 amb la participació d'una cinquantena d'espectadors de 25 països... [+ informació]

El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat dedica la 21a edició a les autores que escriuen poesia i es prepara per commemorar l'Any Ferrater el 2022

El certamen segueix ben de prop les noves tendències i l'actualitat poètica. D'aquí que les autores siguin les protagonistes. Per això celebrarà el 80è aniversari de Marta Pessarrodona, la degana de la poesia catalana, amb l’exposició «Les paraules de la Marta», a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. La poeta, santcugatenca d'adopció intervindrà en diferents actes del certamen i recordarà, amb l'actriu Montse Guallar i la poeta Àngels Gregori, el recull «A favor meu, nostre», en el 40è aniversari de la seva publicació. Entre les participants del Festival de Poesia de Sant Cugat figuren, a més, Blanca Llum Vidal, Laia Malo, Meritxell Cucurella-Jorba, Laia Llobera, Anna Garcia Garay, Gemma Gorga, Núria Contreras, Cecília Navarro, Irene Gómez, Raquel Pena, Noa Noguerol, Silvie Rothkovic, Christelle Enguix, Xènia Dyakonova i Maria Callís. El Festival s'inaugura... [+ informació]

Una vuitantena de galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani Swab de Barcelona

Segons els organitzadors, la fira d'art contemporani Swab ha aconseguit una participació molt similar a la de les fires anteriors: 80 galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani de Barcelona (7 - 10 d'octubre), però en una versió híbrida. Les activitats presencials tenen lloc al pavelló Itàlia de Montjuïc i es combinen amb d'altres en línia a través de la plataforma Artland. D'entre les galeries —escollides pels comissaris Omar López Chahoud, Jérôme Pantalacci i Domenico de Chirico i els col·leccionistes Giuseppe Casarotto, Marie Elena Ángulo i José Luis Lorenzo— la majoria tenen una llarga trajectòria i deu són de Barcelona, com ADN Galeria o Galeria Senda... [+ informació]

Un ballet inèdit musicat per Robert Gerhard amb argument de Ventura Gassol i escenografia de Joan Junyer sobre «La nit de Sant Joan» s'estrena al Gran Teatre del Liceu amb decorats basats en els esbossos originals

Aquesta obra de Robert Gerhard, s'havia de representar a Barcelona entre el 1936 i el 1939, però no va poder ser a causa de la Guerra Civil. Vuitanta anys més tard de la seva creació, el Gran Teatre del Liceu, en coproducció amb la Fundación Juan March, recuperen aquest nou espectacle de dansa amb el coreògraf Antonio Ruz (que substitueix l'original de Léonide Massine i de la qual no es conserva cap apunt) i interpretat al piano per Miguel Baselga. Els decorats de «La nit de Sant Joan» sí que són reproduccions dels esbossos originals realitzats per Joan Junyer, que també va realitzar figurins, que va conservar i va arribar a exposar a la mostra «Art in Progress» del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York... [+ informació]

El nucli de Vilajoan de la població de Garrigàs a l'Alt Empordà recorda Fabià Puigserver amb el «I Festival de Teatre de Vilajoan» dedicat al director, escenògraf i cofundador del Teatre Lliure amb motiu del trentè aniversari de la seva mort

És una de les primeres iniciatives que tenen lloc aquest any (7-10 octubre) en què es commemora la mort del director i escenògraf Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa, 1938 - Barcelona, 1991) i compta amb la col·laboració del Museu d'Arts Escèniques i l'Institut del Teatre. Entre les activitats hi ha una exposició a l'Església de Santa Magdalena de Vilajoan amb bona part del material cedit per l'Institut del Teatre com diverses imatges i figurins del Fons Fabià Puigserver. Hi destaquen 8 figurins a mida real d'obra emblemàtiques com «Lysístrata» (1972), «Quiquiribú» (1976) o «Les tres germanes» (1979), que va dirigir Lluís Pasqual. Cal tenir en compte que el Fons Fabià Puigserver del Museu d'Arts Escèniques abasta 45 anys del director i escenògraf des del 1956 al 1991 amb documentació de la seva activitat professional així com dibuixos originals fins a un lot de 500 esbossos, 300 plànols escenogràfics, 1.800 figurins, 250 fotografies, 250 dibuixos i pintures, 15 gravats i 20 quaderns. Unes altres activitats del «I Festival de Teatre de Vilajoan» són conferències sobre l'homenatjat i les seves diferents facetes i una taula rodona amb actors o professionals que van treballar amb ell com Imma Colomer, Toni Sevilla, Domènec Reixach, Guillem Jordi Graells i Montse Amenós. El programa inclou també la representació de l'obra «Sería una pena que se marchitaran las plantas», del dramaturg croat Ivor Martinic, amb els intèrprets Victorio D'Alessandro i Júlia Ferré. Aquestes representacions tenen com a escenari natural el pati interior de la primera casa on es va instal·lar Fabià Puigserver quan va arribar al nucli de Vilajoan. Finalment hi ha un “aperitiu electrònic” de cloenda amb els actors Nao Albet i Marcel Borràs, guardonats recentment amb un Premi Max... [+ informació]

El Museu del Disseny de Barcelona acollirà la gran exposició internacional «Bansky. The art of protest» amb un centenar de peces del grafiter més misteriós i cotitzat a tot el món

Barcelona serà la capital mundial del grafiter més famós del món, el misteriós Banksy. El Museu del Disseny (Dhub) inaugurarà una gran mostra d'originals de l'artista urbà de tot tipus de format (oli, acrílic o esprai sobre tela i fusta, serigrafies d’edició limitada, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies) cedides per col·leccionistes privats de tot el món. «Banksy. The art of protest» ha obtingut un milió d'espectadors en la seva gira —va començar a Sant Petersburg el 2018— i s'ha vist en ciutats d'Espanya, com Madrid i Màlaga. A Barcelona comptarà amb obres noves, i és una producció de SoldOut, el Disseny Hub i l'Ajuntament de Barcelona. L’exposició també albergarà un nou espai audiovisual immersiu que oferirà un viatge multisensorial per la trajectòria artística de Banksy, un grafiter avui multimilionari que no ha donat a conèixer mai la seva identitat... [+ informació]

El Born Centre de Cultura i Memòria acull l’exposició «El centenari. Fellini al món» dedicada a la figura de Federico Fellini amb motiu del centenari del seu naixement

Coorganitzada per l ’Instituto Italiano di Cultura a Barcelona i El Born CCM, la mostra permet conèixer el món oníric de l’autor i el seu vessant més íntim, més enllà de la seva filmografia. Federico Fellini és una figura mundial que ha contribuït significativament a la història del cinema. El seu llegat forma part de la memòria col·lectiva i la seva figura continua despertant interès. A través del llenguatge cinematogràfic, Federico Fellini va contribuir a posicionar internacionalment la imatge d’Itàlia. Tot plegat el converteix en una figura cabdal de la cultura europea de la segona meitat del segle XX. La mostra «El centenari. Fellini al món» aplega gran part del material que el director va produir o que està relacionat amb ell. Més de 80 fotografies dels rodatges i de la seva vida privada, cartells originals de les seves pel·lícules, cartelleres, guions, contractes, cartes, atrezzo i vestuari ressalten l’eclecticisme i la versatilitat del director, de qui es descobreix també la seva faceta de dibuixant. Crítics i satírics, els seus dibuixos tenen un estil propi que va anar evolucionant... [+ informació]

El Festival Internacional de Fotografia InCadaqués reuneix 23 exposicions en una vintena d'espais que mostren l'obra de 35 autors que representen 17 països

Entre les exposicions que es poden veure en aquest extens recorregut fotogràfic per metre quadrat de Cadaqués hi ha la primera exposició de Helmut Newton amb fotografies del 1967 al 1986. Els jardins de la Casa Dalí, a Portlligat s'han afegit al festival amb l'exposició: «L’ull és una càmera: la visió fotogràfica de Salvador Dalí», comissariada per Simon Baker i Clothilde Morette. L’artista de Ghana, Derrick Ofosu Boateng, exposa a la galeria Blanco Mora objectes, persones i escenes de carrer del seu país. La Galeria Iturria acull una doble exposició: una selecció de fotografies en blanc i negre d’Elliott Erwitt i una de retrats de la italiana Giorgia Fiorio... [+ informació]

L'Ohlalà! Festival manté l'exhibició presencial a l'Institut Francès i una seqüela a la plataforma Filmin amb deu pel·lícules del cinema francòfon contemporani

L’Ohlalà! Festival arriba a la quarta edició a l’Institut Francès de Barcelona, que ha inaugurat amb el documental «Indes galants», pel·lícula dirigida per Philippe Béziat. El festival de cinema francòfon de Barcelona durarà presencialment fins al 6 d’octubre i tindrà, també, una versió en línia a Filmin, que s’allargarà fins al 10 d’octubre. L’Ohlalà! Festival programa deu llargmetratges, tots de parla francesa i dels quals cinc són de França, tres són coproduccions francobelgues, un film és canadenc i un altre, senegalès. Entre aquests films hi ha el thriller «Medecin de nuit», que compta amb la presència del seu director, Elie Wajeman, així com «Eslàlom»... [+ informació]

Teatre, música, dansa, circ i cinema integren la programació de la desena edició de Barcelona Districte Cultural que ofereix 39 propostes en 34 escenaris de la ciutat

En aquesta edició el circuit cultural programa un total de 236 funcions des de principis d’octubre a finals de desembre per a públic general, que se sumen a les activitats complementàries i sessions programades per a públic escolar. Pel Barcelona Districte Cultural han passat més de 110.000 espectadors, des de la seva creació l’any 2017, gràcies a l’ampliació progressiva del projecte tant de nombre de centres implicats com de funcions programades. En aquesta desena edició de >Barcelona Districte Cultural el projecte creix i arriba a la xifra de 32 equipaments dels 10 districtes, que programen activitats en 34 escenaris. El circuit de tardor ofereix una programació de 39 propostes: deu muntatges de teatre, deu concerts, set espectacles de dansa i dos de circ. La programació ofereix 236 funcions obertes repartides entre 32 equipaments dels deu districtes de la ciutat en 34 escenaris... [+ informació]