«La màquina Magritte» obre al CaixaForum Barcelona una de les exposicions més importants de la temporada amb 69 pintures surrealistes i altres testimonis de l'artista belga

De René Magritte tothom coneix l'anècdota de la pipa que no era una pipa, segons ell. L'exposició «La màquina Magritte», que es pot veure al CaixaForum fins al 6 de juny, mostra 69 pintures de l’artista belga, que reflecteixen un surrealisme marcat per l’humor i amb un segell personal inconfusible. Les obres, que pertanyen a 55 prestadors i museus diferents, s’acompanyen de fotografies i pel·lícules domèstiques. Inicialment, amb algunes variacions. A l’exposició «La màquina Magritte» es mostra, entre altres, «La violació», del 1945, però una primera versió ja va ser la coberta del llibre «Qu’est-ce que le surréalisme?», d’André Breton, el 1934. A més, es presenta «El sentit de les realitats», del 1963, un préstec del museu Miyazaki del Japó. N’hi ha una altra versió, també amb una gran pedra al centre del quadre, però amb el mar als seus peus, i no amb un paisatge muntanyós, que és l’oli «Castell del Pirineu», de què s’ha dit que podria estar inspirat en el seu únic viatge aquí, el 1929, quan juntament amb la seva dona Georgette Berger, Paul Éluard, Gala i el galerista Camille Goemans van visitar Dalí a Cadaqués. Magritte va ser també gran amic de Joan Miró, de qui va imitar la cal·ligrafia d’alguna de les seves obres com Photo. Ceci est la couleur de més rêves. L'exposició es recorre per àrees temàtiques i no cronològicament: Els poders del mag; Imatge i paraula; Figura i fons; Quadre i finestra; Cara i màscara; Mimetisme, i Megalomania, set àmbits que submergeixen els visitants en l’univers creatiu de l’artista. René Magritte torna a Barcelona amb aquesta gran exposició després que el 1998 ja n'hi havia dedicat una a la Fundació Joan Miró... [+ informació]

El Palau de la Música ha cancel·lat el concert del pianista rus Denis Matsuev que va ser condecorat per Vladímir Putin i va signar un manifest a favor d'enviar l'exèrcit a Ucraïna quan Rússia es va apoderar de Crimea

El Palau de la Música s'ha vist obligat a cancel·lar el concert del pianista rus Denis Matsuev per la guerra a Ucraïna i després que l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) n'hagués demanat la suspensió. El concert havia de tenir lloc el 5 de març i ha estat substituït per un altre del també pianista Javier Perianes amb una selecció d'obres de Manuel de Falla o Frederic Chopin. Denis Matsuev (Irkutsk, Rússia, 1975) va ser condecorat per Vladímir Putin i és un fervent partidari del president rus. De fet, el març del 2014, va ser una de les més de 500 figures culturals russes que van signar una carta col·lectiva en suport de l’ordre del president d‘utilitzar l’exèrcit contra Ucraïna, just abans que Rússica s’annexionés a Crimea. Precisament el Carnegie Hall de Nova York ha anunciat també que reemplaçava l’actuació del mateix Denis Matsuev i el director rus Valery Gergiev. El motiu ha estat el mateix: “Els esdeveniments recents a nivell mundial”. El rotatiu The New York Times va més enllà, i apunta que la qüestió de fons és la vinculació dels músics amb Vladímir Putin... [+ informació]

Es recuperen les restes de cinc soldats en una fossa de la serra de Prades del Baix Camp que es consideren víctimes dels combats que hi va haver a la Roca dels Corbs sis dies abans de l'entrada dels feixistes a la comarca el gener del 1939

El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha obert una fossa a la serra de Prades, al Baix Camp. El desembre passat, unes historiadores de la direcció general de Memòria Democràtica van trobar unes restes òssies en aquest punt i els arqueòlegs hi ha obert dues rases on han trobat les restes d'un mínim de cinc cossos. Es treballa amb la hipòtesi que són soldats republicans morts en els combats que es va produir en aquesta zona entre el 6 i el 9 de gener de 1939, cinc dies abans que els feixistes entressin a la comarca i prenguessin la capital, Reus, el 15 de gener. També s'ha descobert alguns objectes, com municions i indumentària militar. Les mostres es vehicularan al programa d'identificació genètica per intentar identificar les víctimes i retornar les restes als familiars. L'excavació acabarà a principis de març... [+ informació]

La Filmoteca de Catalunya commemora el desè aniversari de la seva instal·lació al Raval marcant una excepció en el retrocés d'espectadors de cinema després de sumar 1,29 milions de localitats acumulades

En els deu anys que porta instal·lada al barri del Raval de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya ha aplegat 1,29 milions d’espectadors en 13.075 sessions, amb una mitjana de 99 persones per sessió, segons dades facilitades pel mateix director de la Filmoteca, Esteve Riambau, en la presentació del calendari d’activitats per commemorar aquest aniversari modern de l’equipament. L’any amb més públic va ser el 2015, amb 148.769 espectadors. El 2020, amb el confinament arran del coronavirus i la cancel·lació del 50% de les sessions, en va tenir 66.752. Un dels projectes és la «FilmoRuta pel Raval: Imatges per entendre un barri», un itinerari físic i virtual que posa en contacte pel·lícules emblemàtiques com «Distrito Quinto» o «En construcció» i veïnat i entitats del Raval per desplegar un mapa de significats compartits respecte a la filmografia lligada al territori. La ruta es pregunta sobre aquelles qüestions que travessen les vides de les persones que l’habiten, com el dret a l’habitatge... [+ informació]

La guerra russa comença a Ucraïna i posa en perill el flanc est d'Europa

Des de fa més d'un mes la situació tensa viscuda a Ucraïna es veia venir. Recuperem dos articles de la sèrie d'actualitat «El cafetó» que vam publicar en el seu moment. El primer, el mes de gener, «El general Bum Bum vol tornar a la guerra», i el segon, el mes de febrer, «Ucraïna... a tot gas!». Els dos articles, que també es poden escoltat a Ivoox i Spotify, són lamentablement premonitoris i avançaven la situació que s'està vivint en les últimes hores a tot Ucraïna després de la invasió russa pels quatre costats, iniciada a les quatre de la matinada —hora catalana— del 24 de febrer, i el perill del teló de l'OTAN que té com a frontera les antigues «terres» russes... [+ informació]

Se subhastarà a Barcelona un dibuix inèdit de Pablo Picasso que es data entre els anys 1900 i 1903 amb un valor de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros

Subarna Casa de Subastas ha anunciat que subhastarà un dibuix, inèdit fins ara, de Pablo Picasso: «Pare i fill a la vora del mar», datat entre els anys 1900 i 1903. Amb un preu de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros, el dibuix forma part de la cinquantena d'obres que Pablo Picasso va fer a principis del segle XX a les targetes comercials de la merceria que els seus amics, els germans Carles i Sebastià Junyer-Vidal, tenien al carrer de l'Argenteria de Barcelona. La subhasta presencial es farà el 3 de març a Barcelona. Entre el 1902 i el 1903, la relació entre Pablo Picasso i els germans Junyer-Vidal es va fer més forta i durant les visites que els feia al seu establiment, Picasso departia amb ells i compartia taula i aprofitava per dibuixar sobre les targetes que li facilitaven els seus amics, segons ha explicat la casa de subhastes Subarna. Sobre aquesta superfície, l'artista va concebre tot tipus d'escenes, des de retrats amb caricatures de coneguts i amics a composicions eròtiques i fins i tot pornogràfiques, així com els temes de la seva etapa blava (1901-1904), com la misèria i la pobresa... [+ informació]

L'escenògraf Isidre Prunés és recordat amb una exposició a l'Institut del Teatre arran de la donació del seu fons al Museu d'Arts Escèniques

L'Institut del Teatre presenta una exposició de qui va ser alumne i professor de la institució, l'escenògraf Isidre Prunés i Magrans (Barcelona, 1948 - 2014), amb motiu de la donació del seu fons. L'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella» és un gran àlbum de fotografies relligades com un vestit de Paco Rabanne en el qual es pot apreciar diferents moments del recorregut vital de l’artista pels àmbits familiar, professional i personal. També s'hi veuen les seves influències, els seus referents i les seves fílies a través dels seus dissenys, tant d'escenografia com de vestuari. Més de 40 anys de vida professional plena d'encerts i d'èxits, tant en companyia de la també escenògrafa Montse Amenós, entre el 1972 i el 1995, com en solitari, a partir de la dissolució de l'equip professional que formaven amb un reconegut èxit i reconeixement dins el teatre català. Els records formen un collage que barreja les etapes vitals amb la vida professional. Una taula plena de mostraris provinents de l'estudi d'Isidre Prunés aproxima els visitants als materials amb els quals acompanyava els seus dissenys i es converteix en una metàfora que evoca el món preciosista i glamurós en què millor es movia a l'hora de dissenyar les seves creacions. En el recorregut de l'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella»... [+ informació]

La Companyia Elèctrica Dharma s'autoorganitza el seu «Any Dharma» per commemorar el cinquantenari de la inici del grup que acabarà amb un concert al Palau Sant Jordi

Era el febrer del 1972 quan el que seria la Companyia Elèctrica Dharma va començar a arrencar com a banda. El dia 20 de febrer d'aquell any, els germans Fortuny van emergir com a pioners de jazz, rock i una barreja de músiques tradicionals. L'inici va ser al Casal de la Font d'en Fargues del barri d'Horta de Barcelona. Es considera el primer concert com a banda tot i que ja portaven uns anys de diferents proves musicals. En aquest mig segle, la banda —la família, de fet— ha perdut els germans Esteve i Josep i en aquest mig segle també han fet desenes i desenes de concerts, han publicat nombrosos discos que els porten a aquesta commemoració que tancaran el 22 d'abril del 2023 amb un concert al Palau Sant Jordi de Montjuïc... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya homenatja el mestre republicà Antoni Benaiges de Mont-roig del Camp que va ser afusellat el 1936 pel feixisme en un poble rural prop de Burgos

«Imaginar el mar de Miró». Des que l'estiu del 2010 es van exhumar les restes d'una fossa comuna a la muntanya de La Pedraja, prop de Villafranca Montes de Oca, a la província de Burgos, on els testimonis dels més grans deien que s'hi havien enterrat prop de tres-cents afusellats pels feixistes del cop d'estat del 1936, el nom del mestre català Antoni Benaiges i Nogués, nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i assassinat el 25 de juliol del 1936, va ser objectiu d'una recerca iniciada pel fotògraf Sergi Bernal, que va estar present en els treballs d'exhumació com a documentalista gràfic, arran d'un atzar quan un dels testimonis li diu que en aquella fossa hi havia enterrat qui havia estat el seu mestre a l'escola del poble Bañuelos de Bureba [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De les restes exhumades, només se'n van poder identificar 23 i entre aquestes 23 no n'hi havia cap, pel seu mal estat, que es pogués relacionar amb Antoni Benaiges. Però això no va ser impediment perquè el fotògraf Sergi Bernal busqués els descendents de l'antic mestre republicà, d'idees d'escola moderna, seguidor del mètode Célestin Freinet i impulsor amb els infants de l'escola de Bañuelos de Bureba d'un diari escrit per ells gràcies a una impremta i també un gramòfon que el mestre va pagar de la seva butxaca... [+ informació]

Betevé cancel·la d'un dia per l'altre els programes «Àrtic», «La cartellera» i «La família barris» i acomiada una dotzena més de periodistes de la cadena

Després d'una reunió entre la direcció i els periodistes, la decisió ha estat dràstica i ha comportat l'acomiadament ipso facto d'una dotzena de treballadors que s'afegeixen als nou que ja es van acomiadar en un altre expedient anterior. Segons el director de Betevé, el periodista Sergi Vicente, a qui els treballadors demanen la seva dimissió, la prioritat de la cadena municipal de Barcelona és el desplegament d’un projecte basat en el directe que garanteixi un model sostenible i competitiu. El cas és que la caiguda de la graella, sense previ avís, del programa cultural «Àrtic», el programa de cinema «La cartellera» i el programa social «La família barris» deixa Betevé sense tres dels referents més emblemàtics en aquests àmbits... [+ informació]

La mostra que el nord-americà Lee Friedlander exposa al KBr de la Fundació Mapfre reuneix més de 300 fotografies entre algunes d'inèdites perquè el comissari ha tingut accés als arxius del fotògraf

L’exposició presenta la seva obra de forma cronològica, des dels inicis de la seva carrera fins a les darreres imatges de fa només uns anys amb 320 fotografies d'escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats o formes de la natura. També es presenta una selecció dels llibres dels seus projectes més significatius. El fotògraf Lee Friedlander, nascut a Aberdeen, Washington, Estats Units, el 1934, encara actiu als 87 anys, es revela en aquesta macroexposició com un treballador infatigable com es veu en una fotografia del 2011, un autoretrat fet en el moment que es va despertar després d'haver estat intervingut en una operació quirúrgica a cor obert. Entre les 320 fotografies de la mostra n'hi ha dues de la Sagrada Família, quan va visitar Barcelona amb motiu que la Fundació La Caixa li va dedicar una exposició el 2007. Lee Friedlander exerceix de fotògraf gairebé des de la seva adolescència... [+ informació]

La directora Carla Simón fa història en català a la Berlinale i s'emporta l'Ós d'Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pel·lícula «Alcarràs» sobre la crisi de la pagesia i el món rural rodada amb intèrprets no professionals

És la primera vegada que una pel·lícula en català obté el màxim premi del Festival de Berlín, considerat el més important del món, al costat del de Canes. En una edició presencial de la Berlinale recuperada després de la crisi del coronavirus, la pel·lícula «Alcarràs» de Carla Simón (Barcelona, 1986) rodada amb actors i actrius de totes les edats no professionals escollits després d'un càsting amb més de 9.000 persones, ha fet història i representa una dosi d'autoestima per al cinema en català que passa per un moment baix per la falta de projectes. Carla Simón, a més de ser la primera cineasta que triomfa en català en aquest festival internacional, és també la primera directora de l'estat espanyol que guanya amb l'Ós d'Or el màxim guardó després de 72 edicions. El 2017 ja va encertar amb la seva presentació a Berlín amb la pel·lícula del seu debut, «Estiu 1993»... [+ informació]

La Cubana torna a congregar milers d'espectadors en la seva tornada a Barcelona després de cinc anys amb l'espectacle «Adeu Arturo» que exhaureix funcions al Teatre Coliseum

«L'herència putativa del senyor Arturo». De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartícips del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou, un personatge carregat de medalles, honors i condecoracions de tot el món, entre les quals no falta el venerable llautó de la Creu de Sant Jordi... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarregarà de conservar i difondre el llegat del periodista Manuel Ibáñez Escofet que es podrà també consultar en xarxa

La donació està formada per 22 capses de documentació que aviat es podrà consultar a Internet. Els documents abasten pràcticament tota la vida professional de Manuel Ibáñez Escofet, des de començaments de la dècada dels anys quaranta fins a la seva defunció. Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona,1917 - 1990) es va iniciar en el periodisme al diari El Matí i més endavant va ocupar la sotsdirecció d'El Correo Catalán. El lliurament de l'arxiu permetrà conèixer en profunditat la trajectòria professional del periodista durant les seves etapes a El Correo Catalán, Tele/Exprés i La Vanguardia durant els darrers anys del Franquisme i la Transició. El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes ja s'hi van endinsar el 2017 amb la taula rodona «El periodisme com a ofici. Centenari de Manuel Ibáñez»... [+ informació]

Un vigilant de seguretat retoca per avorriment una pintura valorada en un milió de dòlars de l'artista avantguardista soviètica Anna Leporskaia que s'exposava al Centre Presidencial Ieltsin de Iekaterinburg capital d'Sverdlovsk a Rússia

El quadre «Tres figures» que l'artista avantguardista russa Anna Leporskaia va pintar entre el 1932 i el 1934 ha canviat de fesomia. El vigilant d'una galeria, treballador d'una empresa de seguretat privada, va decidir pintar amb bolígraf els ulls a les figures abstractes que hi apareixen. L'home va pintar sobre el quadre el primer dia de feina i va explicar que ho havia fet perquè estava avorrit. La pintura és propietat de la col·lecció de la Galeria Estatal Tretiakov. Dos dels visitants van alertar que algú havia transformat les cares que apareixen al quadre, valorat en 75 milions de rubles (poc més d'1 milió de dòlars o prop de 900.000 euros)... [+ informació]

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'integra al Sistema d'Arxius de Catalunya perquè acabi sent una secció de l'Arxiu Nacional de Catalunya

El Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC) és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que garanteixen la gestió, la conservació, la protecció i la difusió i l’accés a la documentació de Catalunya. En aquest sentit, el SAC aplega els arxius que operen en territori català amb criteris de qualitat, enuncia els òrgans de l'administració responsables de dur a terme la política arxivística i els instruments del Sistema i impulsa la formulació d’un marc legal i normatiu adient. L’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), nascut el 1969, és un dels centres de documentació sobre arquitectura més importants d’Europa que conserva més de 2.000.000 de documents procedents dels fons de 180 arquitectes. Plànols, cartografia, esbossos, dibuixos, publicacions, fotografies, correspondència i arxius audiovisuals, tots ells formen un conjunt excepcional que permet... [+ informació]

El fons personal de Paco Candel ingressa a la Biblioteca de Catalunya per ampliar la recerca i la investigació sobre la segona meitat del segle XX a Catalunya

Francesc Candel i Tortajada, conegut com a Paco Candel (Cases Altes, València, 1925 - Barcelona, 2007) escriptor, cronista i activista social és una figura cabdal de la literatura i la història de Catalunya. La seva trajectòria distingida pel seu compromís amb la integració de les persones immigrants i la lluita en favor de les classes populars, deixa un llegat documental i literari indiscutible. Membre de la generació que immigrà a Catalunya durant el primer franquisme, va esdevenir el cronista dels canvis socials i polítics que es van produir a partir dels anys cinquanta. La seva obra «Els altres catalans» significa un abans i un després en la visió de la immigració a Catalunya. El fons de Paco Candel que ingressa a la Biblioteca de Catalunya recull aquest llegat de gran valor... [+ informació]

Sting s'afegeix a l'allau d'artistes que venen el seu catàleg musical i tanca un acord amb el segell Universal la cessió de tot el seu fons que s'estima en una 220 milions d'euros

L'acord inclou les cançons de la carrera en solitari del músic britànic i també les que va compondre per a The Police: èxits com ara «Roxanne«, «Message in a bottle», «Fields of gold» i «Englishman in New York», entre d'altres. Sting ha optat per l'acord amb Universal perquè és la companyia amb la qual ha tingut una llarga relació que el cantant qualifica de protifosa. En els últims dos anys, s'han produït una sèrie de vendes de catàlegs de grans noms de la música com Bruce Springsteen que va vendre les seves cançons a Sony per 441 milions d’euros, superant la xifra de Bob Dylan, a qui Universal li havia pagat 350 milions d'euros. Artistes com Shakira, Chrissie Hynde (The Pretenders), Barry Manilow, RZA (Wu-Tang Clan), Neil Young, Tina Turner i Paul Simon són alguns altres que han fet operacions de venda similars a la de Sting... [+ informació]

L'herència putativa del senyor Arturo

De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartíceps del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou... [+ informació]

El Palau i els Jardins de Pedralbes passen després de divuit anys del primer acord a mans de la Generalitat de Catalunya que utilitzarà l'espai com a una «segona residència» del govern

El govern català es farà càrrec de l’edifici i també dels jardins, que fins ara pertanyien a l’Ajuntament de Barcelona. La cessió és gratuïta de domini i lliure de càrregues i gravàmens. L’edifici es destinarà a seu representativa i centre de relació institucional de la Generalitat de Catalunya. El govern català assegura que l’objectiu és disposar d’un segon palau per poder-hi fer actes de primer ordre. L’executiu assumirà totes les despeses de manteniment de la finca, que té una superfície de més de 73.000 metres quadrats. Tant l’edifici com els jardins s’incorporaran a l’Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya. El traspàs es va acordar a canvi que el govern català contribuís econòmicament en la construcció del Museu del Disseny de les Glòries on es va traslladar el fons del Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives que eren a Pedralbes. El Palau de Pedralbes té una llarga història: el seu origen és l'antiga masia... [+ informació]

Les més de mil obres d'un centenar d'artistes adquirides per prop de dos milions d'euros formaran part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa

El Departament de Cultura ha adquirit 1.023 obres de 99 artistes per un valor de 1.917.689 euros al llarg del 2021. Aquestes peces passen a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa. I durant aquest any s’han tramitat 76 donacions. La dotació per a aquest any se situarà al voltant dels 2.255.000 euros. En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals s’han adquirit 44 obres de 43 artistes, per 508.983 euros. S’ha prioritzat la compra d’obra d’artistes dones i creadors poc representats a la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. Dins del Pla Nacional de Fotografia s’ha comprat per un import de 341.138 euros 594 fotografies de 47 autors. En l’àmbit del Còmic i la Il·lustració, la comissió ha comprat 131 originals per 122.245 euros. I pel que fa als béns patrimonials, s'han adquirit 178 objectes, lots i fons per 958.185 euros... [+ informació]

Una exposició a La Pedrera que reobre la sala tancada per la crisi del coronavirus fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià Giorgio Morandi

Pintor inclassificable, però figura cabdal del panorama artístic de la primera meitat de segle XX, el pintor i gravador italià Giorgio Morandi (Bolonya, 1890 - 1964) pot ser considerat un artista atemporal, l’obra del qual destaca per la gran qualitat i pel seu alt grau de refinament, amb un llenguatge totalment personal. Tot i que no es pot emmarcar en cap dels grans moviments de l’art contemporani, el seu treball intenta captar la realitat de la manera més fidel possible a través de la llum, el color i els valors volumètrics, en una recerca constant de l’essència de la pintura. És a Bolonya, on va néixer, on va transcórrer tota la seva vida artística, Giorgio Morandi va treballar al marge de qualsevol grup o moviment... [+ informació]

El Museu de la Música enregistra i posa a l’abast dels ciutadans rotlles de pianola de compositors com Mompou, Blancafort o Martínez Valls

Els quinze rotlles estan disponibles gratuïtament a L’Auditori Digital i revelen obres signades sota pseudònim per alguns dels principals compositors de l’època. El Museu de la Música continua apostant per l'ampliació i l’accessibilitat del seu fons i engega un espai propi a la plataforma L'Auditori Digital. D’aquesta manera, la institució fa visible la feina de recerca que s’ha dut a terme durant els últims anys al voltant dels autors catalans que van publicar música de ball per a pianola. El Museu de la Música ha posat a l’abast de tothom qui hi estigui interessat quinze àudios de rotlles de pianola que han estat enregistrats pel pianolista Rex Lawson i que són la mostra d’un dels gèneres fonamentals del repertori d’aquest instrument: la música de ball... [+ informació]

La nova edició d’«In Museu» convida la ciutadania a descobrir l’ànima dels centres expositius de la ciutat visitant els racons que normalment no es mortren al públic

Torna l’«In Museu», una iniciativa que ofereix a la ciutadania la possibilitat excepcional de visitar els racons dels centres expositius de la ciutat que normalment no es mostren al públic. És la sisena edició de la iniciativa, que enguany compta amb la participació de quinze centres de disciplines variades i hi ha un augment rècord del nombre de places disponibles: fins a 2.230 —gairebé el doble que a l’edició anterior— en 129 sessions i horaris diferents. Aquest any (5 de febrer), s’incorpora el Laboratori de Natura del Museu de Ciències Naturals de Barcelona al parc de la Ciutadella. Els altres espais participants són: el Castell de Montjuïc, El Born CCM, la Fundació Joan Miró, el MACBA, el MUHBA de la plaça del Rei, el Centre de Col·leccions del MUHBA, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Música, el Museu del Disseny, la Seu Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes... [+ informació]

Es publica la correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual

El recull, a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora, permet conèixer de més a prop aquests cinc catalans il·lustres i s'ha publicat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. La figura central d’aquest epistolari és sens dubte Pau Casals. Ell es carteja amb Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, tots cinc persones que des de diferents àmbits, tant culturals com polítics, han defensat la cultura, la llibertat i la democràcia. Amb la lectura d’aquestes cartes es pot entendre quina era la relació que unia Pau Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts, els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili. En algun moment s’esmenta que aquesta activitat epistolar té un cost per a Pau Casals... [+ informació]

L'editorial neerlandesa Ambo Anthos ha aturat de moment la impressió en llengua neerlandesa del llibre «La traïció d'Anne Frank» de la canadenca Rosemary Sullivan però algunes altres editorials fan cas omís

El llibre, que es va anunciar el passat 17 de gener arreu del món, assenyala un notari jueu, Arnold van den Bergh, com el possible delator de la família d'Anne Frank. Tanmateix, diferents historiadors neerlandesos han explicat que la investigació no és concloent i que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta afirmació. L'editorial neerlandesa es va disculpar en una carta, en la qual admet que hauria d'haver tingut una postura més crítica, cosa que deixa entreveure que els hereus de l'assenyalat podrien actuar penalment si creuen que hi ha difamació. Davant dels dubtes, l'editorial neerlandesa ha aturat les noves impressions i no les pensa reprendre fins que no obtingui més respostes per part de l'equip d'investigació a les preguntes que han sorgit. D'altra banda, ha demanat també disculpes si algú s'ha sentit ofès. La investigació que publica Ambo Anthos va durar sis anys i hi van participar una vintena d'experts, entre els quals hi ha historiadors, criminòlegs, experts en dades i l'agent retirat de l'FBI Vincent Pankoke... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2022 amb 24.012.370 visitants que han fet 52.241.972 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.012.370 visitants i 52.241.972 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.479,4 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 37 segons per visita)... [+ informació]

La companyia Yllana ha tornat a Barcelona després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països

«Riure's de l'òpera i de qui la vetlla». Espectaclàs per a melòmans i no melòmans. Espectaclàs per a tota la família. Espectaclàs per a aquells que tenen l'òpera com un tòtem i també per a aquells que no s'hi han acostat mai, ni que el Liceu sigui a la mateixa Rambla, uns metres avall del Poliorama, que ara acull la companyia Yllana amb l'espectacle «The Opera Locos» que el 2019 va obtenir el Premi Max de les Arts Escèniques en la categoria de musical i que ja s'havia d'haver estrenat fa una temporada si no hagués estat per la crisi del coronavirus. Els de la companyia Yllana tornen a Barcelona on havien estat en diferents ocasions en els últims anys, al Teatre Romea o al Teatre Condal, per exemple, després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països... [+ informació]