31 de març 2021

L'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award 2021 pel conjunt de la seva obra adreçada als infants i joves i una de les més reconegudes de la literatura francesa contemporània en aquest àmbit

El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica... [+ informació]

30 de març 2021

Es repeteix la iniciativa del «Bonus Cultura» per al 2021 a la qual l'Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d'euros

L'Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d'euros per reeditar el «Bonus Cultura» durant el 2021. Segons dades municipals, aquest milió d'euros, juntament amb l'aportació de les persones que facin ús a través de la compra dels bonus, representa un total de 4 milions d'euros en volum de negoci per al sector cultural. L'abonament es pot fer servir en llibres, cinema, concerts i teatre i el seu objectiu és incentivar el consum cultural. El funcionament dels Bonus és aquest: el ciutadà paga 30 euros i 1 euro de tràmits de gestió digital, i l'Ajuntament n'hi regala 10 per gastar en cultura. Com a novetat en el format, a partir d'aquesta nova reedició del Bonus Cultura, a part de l'abonament de 40 euros, n'oferirà també un altre amb valor de 20 euros... [+ informació]

29 de març 2021

Llegir, mirar pel·lícules, sèries i escoltar música han estat les pràctiques culturals que més han contribuït a alleugerir l'any de restriccions sanitàries pel coronavirus segons un estudi encarregat per l'Institut de Cultura de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut de Cultura, ha volgut saber, a través d'un estudi els indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en l'any de restriccions pel coronavirus. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com una activitat molt important a la seva vida. Llegir, mirar pel·lícules, sèries i escoltar música han estat les pràctiques culturals que més han contribuït a alleugerir aquest any. Segons l'estudi, llegir ha ajudat els majors de 60 anys i persones amb un nivell d’estudis alt; mirar pel·lícules, ho ha fet a la franja d'entre 30 i 44 anys; anar al cinema, al teatre, visitar exposicions o fer la pràctica esportiva, el que més ha interessat els joves de 18 a 29 anys. L'estudi s'ha elaborat a partir de 800 entrevistes a persones de més de 16 anys... [+ informació]

28 de març 2021

Joan Miró, protagonista per partida doble: reobren les visites al Mas Miró de Mont-roig del Camp i planten l'estrella de CaixaBank a les torres madrilenyes de la fusionada Bankia

El pintor Joan Miró, si hi fos, faria aquella cara de nen entremaliat que feia quan obrís els ulls aquest cap de setmana i s'adonés que la seva enyorada masia de Mont-roig del Camp, salvada de l'especulació per pèls i rehabilitada en els últims anys, torna a obrir per aquesta setmana de vacances de Setmana Santa i Pasqua malgrat les restriccions sanitàries pel coronavirus. I encara se sorprendria més si sabés que la seva estrella cedida en el seu dia a La Caixa convertida en CaixaBank ha desterrat el logo verdós de Bankia a les torres Kio o de la Porta d'Europa que aquesta entitat engolida per la catalana —amb seu social als Països Catalans ni que sigui a València— té al Passeig de la Castellana de Madrid. Les torres exBankia són el desè edifici més alt de Madrid... [+ informació]

27 de març 2021

L'actriu anglesa de teatre, cinema i televisió Helen Mirren és la protagonista del Manifest del Dia Internacional del Teatre 2021

L'actriu Helen Mirren (Londres, Regne Unit, 1945) ha protagonitzat el Manifest del Dia Internacional del Teatre 2021 que a Barcelona l'actor i música Joan Vázquez és l'escollit com a lector en l'acte de la Plaça del Teatre, sota l'estàtua de Serafí Pitarra on també es llegirà el Manifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc). L'actriu Helen Mirren diu això en el seu Manifest : «Ha estat un temps molt difícil per a la representació en viu i molts artistes, tècnics, artesans i dones han lluitat per una professió que ja està marcada per la inseguretat. Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i coratge... [+ informació]

26 de març 2021

La pintura «Dona amb ventall» que és l'última que va fer Gustav Klimt torna a Viena després de cent anys perquè es va vendre a Nova York sense permís d'exportació

Mentre que «La núvia» forma part de la col·lecció del Belvedere el 1971, «Dona amb ventall» ha viscut innombrables vicissituds, entre les quals hi ha una exportació i una venda sense permís. Rudolf Leopold, un dels col·leccionistes més importants d'Àustria, la va comprar a la dècada dels 60 i el 1981 va demanar un permís temporal d'exportació per exposar-la a Tòquio. Malgrat tot, es va poder veure en públic per última vegada el 1994 quan es va vendre en una subhasta a Nova York per 9,3 milions d'euros, una operació que va ser investigada per les autoritats austríaques perquè Leopold no havia demanat autorització per treure-la del país. El cas no es va aclarir i l'actual propietari, de qui es desconeix la identitat, l'ha prestat temporalment gràcies a una mena de llei d'amnistia... [+ informació]

25 de març 2021

El grafiter Banksy continua cotitzant a l'alça després que l'hospital de Southampton hagi subhastat l'obra «Game Changer» que l'artista els va regalar dedicada als sanitaris

El grafit «Game Changer», que mostra un nen jugant amb una sanitària superheroïna, s'ha venut en una subhasta per més de 19 milions d'euros. És el preu rècord per una obra benèfica de Banksy, en aquest cas dedicada als sanitaris. Els diners recollits amb la venda de l'obra «Game Changer» aniran a organitzacions sanitàries i benèfiques. La subhasta ha arribat a 16.758.000 lliures (més de 19,4 milions d'euros). La peça, d'un metre per un metre, mostra un nen jugant amb una nina vestida d'infermera, amb el logo de la Creu Roja, mascareta i capa, com si fos una superheroïna. A la paperera que té al costat hi ha un Batman i un Spiderman. Banksy va regalar el quadre a un hospital de Southampton, a Anglaterra, el 6 de maig del 2020, durant la primera onada del coronavirus, per destacar el paper d'herois del personal sanitari. En una nota, els va dir: «Gràcies per tot el que esteu fent. Espero que això il·lumuni una mica el lloc, encara que sigui en blanc i negre». El gest del misteriós artista revertirà en organitzacions benèfiques de la sanitat pública, que és on aniran a parar els diners recaptats amb la subhasta. No se sap qui ha adquirit la peça, subhastada per la casa Christie's, de Londres. Fins ara, el preu més alt per una obra de Banksy l'havia aconseguit «Devolved Parliament», que representava la Cambra dels Comuns del Parlament britànic desbordada per ximpanzés... [+ informació]

24 de març 2021

Un artista del Maresme construeix un retrat gegant del pintor impressionista Vincent Van Gogh amb 2.400 llibres obtinguts de donacions després d'una crida popular que va arribar a més de 8.000 llibres

L'artista maresmenc Jordi Prat Pons ha fet un retrat de Vincent Van Gogh amb llibres. Li han fet falta fins a 2.400 llibres per reproduir la cara del pintor impressionista. El temps de confinament pel coronavirus el va animar a tirar endavant aquest repte. L'artista explica que va dir que necessitava 2.000 llibres per fer una cosa que seria espectacular i, al cap d'un mes, tenia a casa exactament 8.500 llibres. I va convertir els llibres en colors. La idea era anar fent l'obra quan tingués temps i ara fa just un any l'estat d'alarma el va acabar d'empènyer perquè les exposicions que tenia es van anar anul·lant totes... [+ informació]

23 de març 2021

El Dia Mundial de l'Aigua 2021 ha deixat una nova versió digital interactiva per visitar i conèixer tots els racons del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat

El Museu de les Aigües des de 2004, s’ha consolidat com a referent en educació i divulgació del coneixement de l’aigua, el patrimoni hidràulic i la sostenibilitat. Des del març del 2020 ha accelerat la seva transformació digital per mantenir la seva missió d’educació i divulgació del coneixement de l’aigua. Així, a través de formats innovadors com els jocs interactius, la realitat virtual, realitat augmentada, les visites immersives, etc, el Museu de les Aigües ha digitalitzat el seu conjunt de programes destinats a diferents públics, trencant barreres i condicionants existents de l’espai físic. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el Museu ha estrenat una nova visita virtual interactiva on es poden conèixer en detall tots els racons del Museu de les Aigües... [+ informació]

22 de març 2021

La unificació del catàleg de les biblioteques catalanes permetrà gestonar els préstecs per internet i els documents es faran arribar a més de 400 equipaments que hi ha a Catalunya

Des d'ara, ja es pot accedir des de qualsevol punt de Catalunya als 15 milions de llibres i documents dels fons de totes les biblioteques públiques. L'acord entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per crear un catàleg únic dóna resposta a una de les principals reivindicacions dels usuaris. Fins ara, com que el sistema de biblioteques el porten les dues administracions —a Barcelona són de la Diputació i a la resta de Catalunya, de la Generalitat—, un usuari no podia buscar un llibre que estigués a qualsevol lloc. Sí que es podia fer anant a la biblioteca en alguns casos, però era un procés complicat i lent. El que canvia és que qualsevol persona pot, des de casa seva, consultar una base de dades i demanar llibres o documents siguin on siguin i, a més, el procés no ha de tardar més d'una setmana... [+ informació]

21 de març 2021

L'Any Teresa Juvé recorda la trajectòria i l'obra de l'escriptora i pedagoga en actiu i viuda de Josep Pallach amb motiu del centenari del seu naixemen

L'objectiu principal de la commemoració és donar tota la visibilitat que mereix la trajectòria vital, excepcional i compromesa, d'algú que ha fet de la lluita per la llibertat i la dignitat el seu principal impuls motor, tant en l'àmbit pràctic i personal com teòric i creatiu. S'ha destacat de Teresa Juvé la seva lluita pels drets, la llibertat, la democràcia, la cultura i les dones. La commemoració del centenari de Teresa Juvé ha de permetre un doble objectiu: d’una banda, donar visibilitat a la seva trajectòria vital i, d’altra banda, divulgar encara més una obra literària molt singular, sàvia i erudita. Coincidint amb el seu centenari, s'ha presentat la seva novel·la més recent, «El degollador de Vallvidrera» (Meteora, 2021), protagonitzada pel portantveus reial Plagumà, l’investigador de tota una saga de novel·les històriques i detectivesques ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI... [+ informació]

20 de març 2021

La mort del dibuixant Picanyol recorda el seu paper pioner amb Barcelona Multimèdia en la creació del suport digital amb jocs interactius a partir d'adaptacions de guions dels seus personatges

La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis... [+ informació]

19 de març 2021

Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya posa en qüestió la compatibilitat de la barba amb la protecció adequada de la mascareta

«Quan vegis la barba del teu veí afaitar, posa la teva a remullar». La moda de la barba hipster està en perill. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya assegura que des que la mascareta s'ha convertit en una peça d'ús obligatori i comú per a tothom, el millor seria que els barbuts —no els de la setmana sinó els hipsters—, s'afaitessin la barba perquè l'espessetat del pèl pot fer que provoqui disfuncions o fuites en la protecció de la mascareta[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. Es veu que, segons els mateixos experts de la Politècnica, la barba crea una mena de càmera d'aire que no permet que cap mascareta s'ajusti bé a la posició adequada perquè faci totalment la feina protectora que ha de fer... [+ informació]

18 de març 2021

Jordi Casanovas reactualitza la seva comèdia negra «Sopar amb batalla» deu anys després al Teatre Borràs amb un repartiment nou però amb els mateixos efectes tràgicòmics

«De la negociació al xantatge o com pair un sopar negre». Hi ha un teatre «marca Casanovas». Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha reactualitzat, revisat i perfilat la comèdia negra «Sopar amb batalla» que va estrenar el 2010 al Versus Teatre amb intèrprets que sortien de l'Escola Eòlia. Amb un nou repartiment, Jordi Casanovas reuneix uns personatges que actuen encara com a adolescents ja granadets, sense una situació estable, més aviat inestable, tant sentimentalment com professional, desenfeinats alguns d'ells, desconcertats en algun cas, però plens també d'idees i de mirada il·lusionada per un futur millor. Quan Jordi Casanovas els té aplegats en un ambient generalment reclòs, l'autor els va entrampant en una sèrie de petits conflictes que sorgeixen encadenadament mantenint una atractiva atmosfera de psicosi, d'intriga i, a vegades, d'angoixa i tot per als espectadors, elements que en teatre no s'aconsegueixen fàcilment i aquest és un dels mèrits de les obres de Casanovas que dirigeix ell mateix. En aquest «Sopar amb batalla», els personatges —les víctimes, vaja—, són set. Set amics de sempre, però que també amaguen petits secrets i petites rancúnies els uns als altres... [+ informació]

17 de març 2021

La Viquipèdia catalana fa 20 anys amb un catàleg de 637.000 entrades i una nòmina de 1.651 editors voluntaris actius

Va ser la primera a tenir un article que no fos en anglès i encara avui és una de les que té més articles. Un història d'èxit, sobretot, gràcies a milers de viquipedistes que durant tots aquests anys hi han aportat el seu gra de sorra. Un èxit de dues dècades que haurà de superar reptes de futur com l'increment de la presència femenina, tant pel que fa al contingut dels articles com a les editores de continguts, i millores tecnològiques per facilitar-ne la lectura. El primer article entrat en català va ser «àbac» i el va redactar des d'Andorra Daniel José Queraltó. La versió catalana va néixer només dos mesos després que es posés en marxa l'enciclopèdia digital de contingut lliure en llengua anglesa fundada per James Wales... [+ informació]

16 de març 2021

L'edifici del Banc d'Espanya de la Plaça de Catalunya de Barcelona obrirà al públic una galeria amb les teles de Josep Maria Sert que fins ara han estat amagades en diferents espais de la seu bancàri

El conjunt pictòric format per set teles va ser adquirit pel príncep Nicolau de Romania després que Josep Maria Sert (Barcelona, 1875-1945) hagués decorat l'any 1934 el saló de ball del palau venecià d'Alexis Mdivani, el seu cunyat, príncep georgià que un any més tard moria en accident de trànsit a Albons (Baix Empordà). Les teles de Josep Maria Sert, conjunt conegut amb el títol de «Fantasies mediterrànies», són de dimensions aproximades de 7x3 metres i les va crear pensades com un conjunt únic. El mateix Sert, casat amb Roussie, germana del propietari, es va encarregar d’instal·lar-los al palau venecià situat en un edifici pròxim a l’església de Santa Maria della Salute, a la vora del Gran Canal de Venècia... [+ informació]

15 de març 2021

La casa de subhastes Christie’s de Nova York bat per 69,4 milions de dòlars un rècord insòlit amb la venda d’una obra d’art d'un arxiu JPG creat per l’artista Beeple

La casa de subhastes Christie’s de Nova York bat per 69,4 milions de dòlars un rècord insòlit amb la venda d’una obra d’art d'un arxiu JPG creat per l’artista Beeple, per 69,4 milions de dòlars (uns 58,5 milions d’euros). La compra suposa una consolidació dels NFT (non-fungible token o token criptogràfic) com una nova forma d’art exclusivament binària. L’obra de Beeple, titulada «Everydays: the first 5000 days», un collage de creacions digitals diàries de 21.069x21.069 píxels, ha batut tots els rècords possibles i situa l’autor, fins fa poc només conegut en fòrums de criptoart i entre els aficionats de la contracultura d’internet, entre els artistes vius més cotitzats, amb figures com David Hockney o Jeff Koons... [+ informació]

14 de març 2021

La calòrica i la flaire del vell Bogatell

«¿Nuclears...? No, gràcies!», deien els ecologistes i els verds del segle passat. Entremig, una pausa, algunes crisis i l'oblit. Les nuclears han anat fent i fins i tot han revalidat la seva estada sense saber encara on deixaran anar tot el que evacuen. Entremig, també, hi ha hagut altres inquietuds socials. Paradoxalment, com a alternativa a les nuclears, una que també podria dir, com aquella: «¿Eòlics...? No, gràcies!». I és que no estem mai contents. O almenys això és el que pensen els que ara s'anomenen "negacionistes". Com per exemple, aquesta «dèria moderna» a posar el dit a l'ull del famós canvi climàtic. Però, a veure, ¿què més hi fa fa que de tant en tant es desfaci un tros de l'Antàrtida tan gran com tota una comarca? ¿O que una gelera es fongui com si fos un núvol de sucre? ¿O que un bosc es desforesti si encara en queden molts que no s'han cremat? ¿O que el mar endrapicom un xiclet gegant tones de plàstic si ja sabem que el no mata, almenys, engreixa?... [+ informació]

13 de març 2021

El muntatge «La malaltia» de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure té un llast evident amb un excés de referències i de tecles que es volen tocar alhora que donarien per una altra trilogia sencera

«¿Es pot sortir del mal de joventut sa i estalvi?» La primera proposta de Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976) coincidint amb la seva etapa de director artístic del Teatre Lliure enllaça amb dues més que ja havia estrenat abans també al Teatre Lliure: «Sis personatges. Homenatge a Tomàs Giner», introspecció sobre els sensellar, i «Càsting Giulietta», introspecció sobre dones soles entre la setantena i la vuitantena anomenades de la tercera edat. La trilogia es tanca ara amb «La malaltia», sobre la joventut del segle XXI, però emparant-se en una altra generació, la de fa cent anys, la d'«El mal de la joventut», de Ferdinand Bruckner, ambientada a la Viena d'entreguerres del segle XX. El muntatge de «La malaltia» té un llast evident: un excés de referències i de tecles que es volen tocar alhora que donarien per una altra trilogia sencera. Sota l'eix del suïcidi juvenil, la introspecció en aquest cas ha de donar abast a personatges —tots joves— del segle XXI en un moment d'incertesa per a tots ells... [+ informació]

12 de març 2021

L'aixecament del confinament comarcal pot donar un aire relatiu als espectacles que havien perdut part del públic de fora de Barcelona

«Bufar i fer... bombolles!». El Procicat i el govern català, davant la imminent arribada de la primavera i sobretot de les festes de Setmana Santa, han anunciat l'aixecament del confinament comarcal que prohibia la mobilitat entre poblacions que a vegades les separava només un rètol de carretera. Això vol dir que cases rurals, pistes d'esquí, parcs temàtics, hotels i hotelets tancats i barrats de la costa o de la muntanya que esperaven la notícia amb candeletes han començat a rebre reserves anticipades plenes de joia i alegria. El 2021 serà l'any del turisme interior. Però també serà l'any del turisme de bombolla perquè resulta que el Procicat n'ha deixat anar una de freda i una de calenta: mobilitat entre comarques, sí, però sempre que sigui amb la bombolla de convivència. És a dir, amics de cap de setmana, parelles no oficialitzades o famílies de segon o tercer grau no convivents no es podran desplaçar plegades, posem per cas, des de Malgrat de Mar a Port Aventura si no ho fan amb la seva bombolla de convivència... [+ informació]

11 de març 2021

La literatura del Pallars es veu reconeguda amb el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2021 atorgat a l'escriptora Maria Barbal

Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949) es va donar a conèixer literàriament amb la noveŀla «Pedra de tartera» (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren «Mel i metzines» (1990) i «Càmfora» (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols «Escrivia cartes al cel» (1996), «Carrer Bolívia» (1999), «Bella edat» (2003), «País íntim» (Premi Prudenci Bertrana 2005) i «Emma» (2008). Després del seu debut com a autora de narracions amb «La mort de Teresa» (1986), ha publicat els volums de relats «Ulleres de sol» (1994), «La pressa del temps» (2009) i «Cada dia penso en tu» (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la «En la pell de l’altre», sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, «A l’amic escocès», clou l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la «Tàndem». L'escriptora Maria Barbal va estudiar... [+ informació]

10 de març 2021

Més de 5.500 professionals de la cultura han sol·licitat l'ajut extraordinari per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus en el sector

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Cultura de la Generalitat de Catalunya han impulsat conjuntament la tercera línia de suport a treballadors del sector que hagin vist afectada la seva activitat per la crisi del coronavirus. Més de 5.500 professionals de les arts escèniques, arts visuals i la música —artistes, tècnics o docents— han sol·licitat l’ajut de 750 euros aprovat pel Govern català per pal·liar la situació econòmica del col·lectiu arran de les restriccions. La dotació és de 4,5 milions d'euros. Es tracta de la tercera convocatòria que els dos departaments impulsen... [+ informació]

09 de març 2021

El Mobile World Congress prepara una edició sota mínims a entrants d'estiu que preveu reunir uns 50.000 assistents que seria la meitat dels que va rebre en l'última edició normalitzada

L'organització d'aquest certamen, el més important dels que se celebren a Barcelona, va ser el primer que fa un any va cancel·lar l'edició en alerta per la crisi del coronavirus que va veure venir. Ara, tot i que les restriccions no s'han aixecat del tot, es compromet a celebrar l'edició d'aquest any ni que sigui sota mínims. Tindrà lloc del 28 de juny a l'1 de juliol i es preveu que hi assisteixin entre 45.000 i 50.000 persones. La patronal de la indústria de la telefonia mòbil GSMA ha dissenyat, conjuntament amb la Generalitat, un pla contra la propagació del coronavirus, que inclou la petició d’un test negatiu a cada assistent cada 72 hores, i l’organització d’espais i punts de control de temperatura... [+ informació]

08 de març 2021

El tancament provisional entre el 2023 i el 2027 per la rehabilitació del Centre Pompidou de París farà que les 120.000 obres del seu fons d'art contemporani es mostri en altres espais com el Museu d'Orsay o el Quai Branly

El Centre Pompidou estarà tancat uns tres anys, entre finals del 2023 i principis del 2027, perquè l’edifici sigui sotmès a una rehabilitació integral. El llarg tancament de la icònica estructura dissenyada per Renzo Piano i Richard Rogers, que es va inaugurar el 1977, privarà París d’un dels seus atractius més importants per als visitants amants de l’art. De fet, amb la crisi del coronavirus, actualment tampoc s'hi pot accedir. Aquest edifici tan avantguardista i transgressor, també conegut amb el nom de Beaubourg per la seva situació en el barri de les Halles, acull el Museu Nacional d’Art Modern i ha envellit malament. Els populars tubs acolorits de la seva estructura de "mecano" pateixen... [+ informació]

07 de març 2021

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2021 amb 22.576.078 visitants que han fet 47.695.281 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de febrer del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.576.078 visitants i 47.695.281 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.296,7 visites de pàgines (11,9 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió... [+ informació]

06 de març 2021

El Cafè Antic de la població de Porrera al Priorat s'ha convertit en un mite gràcies a la cançó de Lluís Llach i a la protecció local que n'ha fet l'Ajuntament adquirint l'edifici que té també annex Lo Teatret

«I que antic que és el Cafè Antic!» Hi ha cafès mítics arreu del món. Només cal passejar per París, per Viena o per Florència i, amb una mica d'imaginació, també per Barcelona. El que ja no és tan habitual que hi hagi cafès mítics en un dels pobles també més coneguts del Priorat, el de Porrera, on el seu Cafè Antic ha passat a l'antologia gràcies a una de les cançons de Lluís Llach del seu àlbum «Món Porrera». Hi ha cafès mítics que sembla que no hagin d'abaixar mai la persiana. Però de tant en tant i, per sorpresa, a tots els pot arribar el dia. I fa un temps, el Cafè Antic de Porrera i l'edifici annex de Lo Teatret que ja s'havia reconvertit en un restaurant, havia entrat en perill a causa que la propietat els havia posat a la venda. Per sort, l'Ajuntament de Porrera, amb el finançament del Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, ha estat àgil i ha actuat com ha d'actuar un ajuntament... [+ informació]

05 de març 2021

La Torre del Rellotge de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona busca finançament per a la seva restauració

La institució ha engegat una campanya de recaptació de donacions en el marc del seu programa Mecenes UB. L’objectiu és aconseguir 125.000 euros. Després de la rehabilitació de la torre, de 35 metres d’altura, la universitat vol obrir-la al públic i recuperar-la com a espai d’activitat cultural per a la comunitat educativa i la ciutadania. La previsió és que les obres de rehabilitació comencin a finals d’aquest any i acabin al llarg del 2022. L’objectiu del projecte és la consolidació de la torre, que pateix problemes de degradació de la coberta i té lesions als murs. La intervenció de la Torre del Rellotge preveu la reparació i restauració dels murs de tancament de la torre, com també la reconstrucció de la coberta amb reforç de les voltes i la seva impermeabilització... [+ informació]

04 de març 2021

L'Acadèmia del Cinema Català, la Plataforma per la Llengua i el Clúster Audiovisual de Catalunya recorden el seu decàleg de mesures perquè els partits polítics les incorporessin en els programes del 14-F amb l'objectiu que el pròxim Govern català reverteixi la situació de precarietat del sector

L'acció reivindicativa va incloure una sèrie de vídeos en què professionals catalans del cinema i la televisió com Ventura Pons, Sergi Belbel, Neus Ballús o Roger Coma reclamaven el seu dret a exercir la seva feina en llengua catalana. El decàleg de mesures va ser presentat a la Filmoteca de Catalunya i es concreta en 10 objectius amb mesures legislatives, sobre finançament públic i d'organització de la Corporació de Mitjans Audiovisuals. Per començar, es reclama augmentar el finançament de l'audiovisual a 60 euros per ciutadà a l'any per aproximar-lo als estàndards europeus de països com Dinamarca, que hi dedica 100 euros a l'any per ciutadà. També es demana donar compliment a les obligacions lingüístiques de la llei del cinema aprovada pel Parlament de Catalunya, garantint l'accés lingüístic en català a les còpies digitals i, en paral·lel, actualitzar la legislació de l'audiovisual i del cinema amb una nova llei i acordar la transposició de la directiva europea de l'audiovisual de manera que doni marge competencial a la Generalitat... [+ informació]

03 de març 2021

Un pla d'acció del govern espanyol en la línia de la dreta cavernària de sempre pretén contrarestar el fracàs de l'operació Illa amb més repressió institucional

«A la taula de diàleg, com al llit, ni ara ni mai, ni al primer crit». Van forts a la Moncloa. No els agraden les converses que diuen que tenen per formar govern Esquerra Republica i la CUP. No els agrada que a JunsxCat hi hagi, diuen ells, ultradretans. No els agrada, sobretot, que el seu candidat, l'exministre Illa vagi predicant que ha guanyat i que vol presentar candidatura a presidir la Generalitat de Catalunya, ara que empresaris, mitjans monàrquics i escolans espanyolistes ja veuen el carro pel pedregar, i que el president del Parlament de Catalunya li digui que nanai de nanai, que s'ho tregui del cap, que aquí obre el meló el que té més comensals per repartir les tallades... [+ informació]

02 de març 2021

El cercador Optimot ha incorporat recentment en les seves fonts de consulta el Diccionari de Sinònims Franquesa que conté 75.000 accepcions entre les quals hi ha també locuions i frases fetes

El cercador de l’Optimot ha incorporat, entre les seves fonts de consulta, en resposta a la petició dels usuaris, un diccionari de sinònims. Es tracta del «Diccionari de sinònims Franquesa» amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims. Per localitzar els articles d’aquest diccionari, cal escriure el mot del qual se cerquen equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció... [+ informació]

01 de març 2021

Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient

«Asfalt recremat i olor de política de socarrim». Ha calgut veure les imatges d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona en flames perquè els tuits de condemna dels principals responsables polítics s'hagin aixecat com una molla del seient. Des de fa dies, la crema de contenidors, els aparadors esmicolats, els vidres esberlats, el pillatge d'establiments, la destrucció de botigues de mig Passeig de Gràcia, els incendis als interiors de vestíbuls d'entitats bancàries o les barbacoes enceses amb els caixers automàtics no havien provocat una reacció tan immediata... [+ informació]