Una cambrera, un professor i un enamorat en un bar sense comptar la santa

Si Jerome K. Jerome va posar tres homes en una barca sense comptar-hi el gos, la dramaturga Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973), establerta a Catalunya des de la infància, ha posat una cambrera en crisi existencial, un professor expulsat i un enamorat a punt del suïcidi en un bar, que no és una “bar-ca”, però s'hi acosta, per l'aiguat d'aparent naufragi que es viurà al final. Jerome K. Jerome, malgrat la seva broma del gos, no deixa de ser profund en el contingut. Victoria Szpunberg, malgrat la broma del bar, també manté una profunda ferida en el contingut i, a més, amb un caràcter gairebé místic, s'empara en qui va ser reformadora de les carmelites descalces, l'anomenada per mèrits propis Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, pel lloc de naixença el segle XVI... [+ informació]

El ballet «La nit de Sant Joan» de Robert Gerhard sobre un argument de Ventura Gassol i escenografia de Joan Junyer que no es va poder estrenar a causa de la Guerra Civil es recuperarà al Gran Teatre del Liceu amb una coreografia d'Antoni Ruz

L’obra «La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone)» es va crear per representar-se a Barcelona entre el 1936 i el 1939, però l'esclat de la Guerra Civil ho va frustrar. Vuitanta anys més tard, el Gran Teatre del Liceu en col·laboració amb la Fundació Juan March la recupera amb un espectacle de dansa del coreògraf Antonio Ruz adreçat a tots els públics. Aquesta producció presenta la versió per piano de l’obra de Robert Gerhard amb edició de Miguel Baselga què ha realitzat la coordinació i assessorament musical. L’acció de l’obra «La nit de Sant Joan» se situa a la nit de la revetlla de les falles que se celebra al Pirineu. Una dansa de torxes engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament, i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba. Després d’estrenar-se en una prèvia de concert la temporada passada al Foyer del Liceu, la producció es podrà veure per primera vegada a la Sala Gran. L'estrena frustrada del 1939 va formar part de l'exili que van patir tots els creadors que van participar en la seva gestació i va provocar l'oblit de la composició en les circumstàncies adverses de postguerra... [+ informació]

Tria la teva pròpia aventura

El cinema i les sèries d'animació, el còmic, els jocs d'internet, els dibuixos animats de finals del segle XX, el Súper 3 d'abans i l'SX3 d'ara, el cinema d'acció, el mite de les superheroïnes, l'idealisme juvenil capaç de salvar el món, la influència de les novel·les gràfiques i dels relats de literatura per a joves interactiva que proposen triar la pròpia aventura... de tot això i una mica més hi ha en aquest espectacle d'una companyia creada per Berta Prieto i Lola Rosales amb ressonància patronímica tan castissa com «Las Chatis de Montalbán» per la seva relació burocràtica que un dia van patir amb l'Agència Tributària amb seu en aquest carrer madrileny... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya mostra llibres, fotollibres i catàlegs del fotògraf Francesc Català-Roca que té dipositat el seu fons a l'arxiu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya

Entre els exemplars exposats es troben, per exemple, «La Sagrada Família» (Aymà, 1952), amb text de Cèsar Martinell, que Francesc Català-Roca considerava el seu primer llibre. A la coberta, una fotografia seva, en blanc i negre, on es destaquen en perspectiva dues de les torres del temple com dos gegants. També hi ha curiositats com els dos fotollibres: «Tauromaquia» (Nauta, 1962), amb text de Nèstor Luján, amb una innovadora visió del món dels toros i el toreig; i «Esgrafiados de Picasso» (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, 1965), un llibre amb text d’Alexandre Cirici, dissenyat per Ricard Giralt Miracle. Així mateix, també s’ofereix una mirada als volums que van representar l’arrencada de la popularitat del fotògraf vallenc, a finals dels anys seixanta i els setanta del segle XX... [+ informació]

La nova temporada del Gran Teatre del Liceu acollirà l'estrena europea de l'òpera «Antony&Cleopatra» conjuntament amb The Metropolitan Opera de Nova York i la San Francisco Opera mb la direccio del compositor John Adams

A més d'aquesta òpera, la temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu inclou també «Eugene Onegin» de Txaikovski, que serà l’òpera inaugural el 27 de setembre. Christof Loy torna al Liceu, després dels èxits al teatre amb títols com «Arabella» o «Macbeth», amb la seva estètica minimalista que posa al centre els seus protagonistes. La proposta, coproduïda amb la Den Norske Opera (Oslo) i el Teatro Real, comptarà amb la direcció musical de Josep Pons. Hèctor Parra estrenarà «Orgia» acompanyat de Calixto Bieito que firma la posada en escena. Aušrinė Stundytė protagonitza la producció liderada musicalment per Pierre Bleuse, titular actual de l’Ensemble Intercontemporain. La nova temporada també inclou la «Carmen» de Bizet, també en direcció de Calixto Bieto, amb les veus de Clémentine Margaine i Varduhi Abrahamyan, entre d’altres. L'òpera «Turandot» de Puccini, amb la mirada de Núria Espert, es reposarà amb la versió de la seva néta, Bárbara Lluch... [+ informació]

Les banyeres del Canal d'Urgell

Per primera vegada en 160 anys el Canal d'Urgell tanca l'aixeta del reg per mantenir la mínima reserva d'aigua de boca de les poblacions que abasteix. No sé què en pensarien els àrabs que van construir les primeres sèquies dels rius Segre i Corb. O què en pensaria el rei Carles I o el seu fill Felip I d'Aragó que al segle XVI ja van fer els primers projectes per canalitzar l'aigua sense èxit. Fins que no arriba el segle XVII, no hi ha un primer projecte de l'enginyer Bernardo Lana que proposa pensar en la construcció d'un canal. Però no serà fins al 1853, per tant a mitjan segle XIX, que es consolida el projecte definitiu del Canal d'Urgell. I no es rega la primera finca fins al 1862. Des d'aleshores, mai no s'havia hagut de tancar l'aixeta com s'ha fet ara. L'absència de pluja encamina la situació cap a l'estat d'emergència. Però com que generalment només fem memòria de Santa Bàrbara quan trona, l'amenaça de la sequera no sembla que preocupi a tots els sectors de la mateixa manera... [+ informació]

Els Barrufets compleixen aquest 2023 seixanta-cinc anys i continuen impertèrrits sense cap canvi corporal com passa amb tots els clàssics que tenen el do de l'eternitat

Els Barrufets van néixer com a personatges secundaris de la sèrie «Jan i Trencapins», una història del dibuixant belga Peyo. Aviat es van convertir en protagonistes d'històries que arriben a un centenar de països gràcies als dibuixos que fan altres artistes després de la mort de Peyo. Un dels dibuixants actuals és Miguel Díaz, un belga originari d'Andalusia que té el seu estudi al municipi de La Louvière. Els Brrufets —nom en català inventat per Albert Jané en traduir el còmic de Cavall Fort— van ser creats per Pierre Culliford (Peyo) i André Franquin, dos amics i dibuixants de còmics. En una taula d'estiu, un dels dos va demanar el saler i com que no li sortia la paraula va acabar exclamant l'«schtroumpf», un gentilici inventat i que, per descomptat, Albert Jané no tenia manera de traduir literalment quan li arriben les tires com a «Schtroumpfs»... [+ informació]

«La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda és la novel·la catalana més traduïda a altres llengües segons dades de l'Institut Ramon Llull

En un moment que les traduccions de la literatura catalana a altres llengües ha tingut un augment considerable en relació a anteriors èpoques en què la presència dels escriptors catalans fora de Catalunya era residual, es manté en primer lloc la que, des de sempre, ha estat la novel·la catalana més traduïda a altres llengües, més de quaranta. Es tracta de «La plaça del Diamant», de Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 octubre 1908 - Girona, 13 abril 1983), de qui es commemora el quarantè aniversari de la seva mort. Precisament, el Grec 2023 Festival d'Estiu de Barcelona estrenarà el juliol a l'Amfiteatre de Montjuïc una versió dramatitzada, adaptada i amb dramatúrgia de Carlota Subirós i Ferran Dordal, dirigida per la mateixa Carlota Subirós, amb composició musical de Clara Aguilar, que també forma part del repartiment, a més de les actrius Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Paula Jornet, Vicenta N’Dongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya, Alba Pujol, Yolanda Sey i Vanessa Segura. La mateixa versió obrirà la temporada 2023-2024 del Teatre Nacional de Catalunya... [+ informació]

Una exposició del Museu d'Història de Catalunya i un catàleg editat per la Biblioteca de Catalunya fan un homenatge a una quarantena d'il·lustradores catalanes del segle XX

El llibre publicat per la Biblioteca de Catalunya «Il·lustrísimes. Dones que van dibuixar al segle XX», amb edició d'Antoni Guiral i Roser Pintó, reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el segle XX i que van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. El llibre, que complementa l'exposició homònima al Museu d'Història de Catalunya, inclou sis historietes d'autores contemporànies, notes biogràfiques de trenta-cinc autores del segle XX, reproduccions dels seus dibuixos originals i retrats fets per il·lustradores del segle XXI. L'exposició «Il·lustríssimes, dones que van dibuixar el segle XX» mostra que aquest període també va ser explicat, dibuixat, per dones ninotaires. Es tracta de peces realitzades durant el segle passat que han estat triades en funció de la qualitat, la representativitat o la raresa. S’ha donat tanta importància al dibuix original com al material imprès, ja que els treballs van ser concebuts perquè els destinataris els consumissin ja editats... [+ informació]

Els cinquens Ajuts a la Creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure designa Íntims Produccions i Magda Puig Torres com a companyia i artista resident de la Temporada 2023-2024

El Programa de residències del Teatre Lliure, que va néixer el 2019 sota el nom d'Ajuts a la Creació Carlota Soldevila, arriba a la cinquena edició amb un format consolidat de suport als artistes, una vocació internacional i unes noves jornades professionals que donaran valor a tots els creadors que han passat pel Lliure des de l’inici dels Ajuts. Al llarg de quatre edicions, els recursos destinats a la creació a través dels «Carlota Soldevila» sumen 700.000 €. S'ha donat suport a 17 artistes i 4 companyies, s'han atorgat 40 ajuts extraordinaris en època de pandèmia, s'ha comptat amb la participació de més de 30 col·lectius artístics, educatius i socials i s'ha treballat amb 5 centres de prestigi internacional. Una de les novetats d'aquesta temporada és que s'ha optat per donar un suport més transversal a l'artista i a la companyia resident, enfocat no només a una nova creació, sinó també a l'exhibició d'altres peces ja estrenades. El Teatre Lliure ha avançat que Íntims Produccions i Magda Puig Torres seran la companyia i l'artista resident de la Temporada 2023-2024... [+ informació]

¿Què és el pitjor de ser adolescent?

Sí, ¿què és el pitjor de ser adolescent? Amb aquesta pregunta, la Companyia Mea Culpa va fer un sondeig entre un centenar de joves i va descobrir que a la gran majoria els preocupava la seva salut mental. Això, afegit a certes estadístiques oficials que constaten que un de cada set adolescents té problemes de salut mental; que cada any uns 46.000 adolescents se suïciden a tot el món segons dades d'Unicef, i que, després de la plaga del coronavirus, havien augmentat les consultes per salut mental en un 47% més d'urgències, va impulsar la troupe de Mea Culpa a crear un espectacle que s'acostés a aquesta realitat amb la intenció també d'adreçar-se a espectadors joves. El resultat és «Cr#sh (Tothom pot caure)», un espectacle de suada atlètica que, en la seva arrencada, en recorda un altre que precisament es va poder veure al mateix escenari de La Villarroel fa més de deu anys, «La marató de Nova York», d'Edoardo Erba, dirigit per l'actual director del Teatre Lliure —almenys fins al gener del 2024— Juan Carlos Martel Bayod, amb els actors Joan Negrié i Albert Triola... [+ informació]

Androides eurovisius

A aquestes alçades ja és un fet que el fenomen de la Intel·ligència Artificial ha vingut per quedar-se i per complicar una mica més la vida dels humanoides. Com a mostra, l'última planxa del jurat dels premis fotogràfics de Sony que han caigut a la trampa de distingir la fotografia d'un autor que no havia passat volgudament pel clic de rigor de l'objectiu de cap fotògraf sinó que era una creació artificial i, per cert, amb un valor artístic molt intel·ligent. Escriptors, dramaturgs, compositors, pintors, dissenyadors i tota la troupe ja poden tremolar perquè els robots els esperen a la cantonada, famolencs. Com passa en aquest espectacle cent per cent musical amb títol prou evident, «Tuelf Points», que recorda la típica cantarella de la gala del Festival d'Eurovisió que té més durada que la que ha tingut després de catorze mil funcions «El fantasma de l'Òpera» de Broadway... [+ informació]

El vermell està de moda

De broma n’hi ha molta. De bon humor, també. D’ironia, un tros llarg. De riure’s del ridícul dels hàbits socials, un cistell ple. Però, en un moment donat, sembla que tot això s’esvaeixi, més aviat es glaci, i quan apareix la Caputxeta —“el vermell està de moda”, diu— el seu monòleg sobre el conte popular que tothom coneix es converteix en una clara denúncia sobre la violència de gènere amb xifres incloses de dones assassinades pel masclisme que el comptador del guió, malauradament, potser haurà de tenir la cruel missió d’anar actualitzant a manera que avanci l’espectacle. Començo per aquesta peça de la Caputxeta que interpreta l’actriu Laia Alsina, dins del xou d’aires de cabaret «Akelarre... [+ informació]

Xoc de futurs

Temps d'entreguerres del segle XX. Temps convulsos. Temps també dels Conway. Però malgrat això, l'escriptor i dramaturg J. B. Priestley (Manningham, Bradford, Regne Unit, 1894 - Stratford-upon-Avon, Regne Unit, 1984), autor de l'obra «El temps i els Conway», fa que el record de la Primera Guerra Mundial i l'evidència del que serà la Segona Guerra Mundial només hi ressonin en la llunyania, com un teló de fons. Són al 1919, “La guerra s'ha acabat”, criden enjoiades les filles de cals Conway. I tot és una festa. Una festa d'aniversari dels vint anys d'una de les filles de la casa. Disfresses, cants, alegrois i esbojarrament. Un esbojarrament que empelta tot el primer acte, i que s'esborra, com si un núvol fosc de tempesta planés sobre els Conway en el segon acte, vint anys després, i que recula al 1919 per visionar la realitat del futur que els espectadors ja han viscut amb la caiguda de les il·lusions, de les ganes de viure, del benestar de la posició dels Conway... [+ informació]

De la A a la Z passant per Brossa i tiro perquè em toca

El que ja és el desè espectacle de la llarga nòmina de la companyia Dei Furbi, que dirigeix Gemma Beltran, s'endinsa en el joc ple de sorpreses de Joan Brossa i el posa al dia amb l'afegitó del símbol numeral #, anomenat “Hashtag” perquè, potser sense que se'n sigui gaire conscient, moltes de les creacions escèniques de Joan Brossa del segle passat s'avindrien avui a la perfecció amb el llenguatge de símbols i aplicacions que poblen l'univers digital. No costa gaire d'imaginar-se el poeta, pioner de la performance i dramaturg Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998) passant-s'ho pipa com una criatura amb el minimalisme excitant del TikTok o qui sap si també amb el futurisme enigmàtic del segle XXI de la mà de la recent nascuda Intel·ligència Artificial, a través del ChatGPT (acrònim de l'anglès “Chat Generative Pre-trained Transformer”)... [+ informació]

El carter no sempre truca dues vegades

Hi ha només dues sales entre grans i mitjanes en aquest moment a Barcelona que exhaureixen localitats: el Teatre Goya amb l'obra «La trena» i la Sala Versus Glòries amb «Cartes d'amor». Les altres, dissortadament per al sector teatral, han de fer mans i mànigues per omplir al cent per cent. Qui en vulgui fer un estudi cultural o sociològic, lògicament subvencionat per alguna institució preocupada pel tema, ja sap per on començar. Una de les petites perles de la cartellera és la revisitació d'aquesta obra, «Cartes d'amor» —o potser hauríem de dir “no obra”—, del nord-americà Albert Ramsdell Gurney Jr. (Buffalo, Nova York, EUA, 1930 - Manhattan, Nova York, EUA, 2017), una peça d'aires romàntics que ha donat la volta al món amb multitud d'adaptacions i traduccions durant més de trenta anys i que no caduca perquè conté els pros i els contres universals... [+ informació]

Camí de la llibertat amb un entrepà de xoriço

Si la minisèrie que es va presentar al Festival de Sant Sebastià i que va estrenar Movistar+ amb el títol de «Fácil» parteix de la mateixa novel·la que parteix l'obra teatral «Lectura fácil», títol homònim de l'escriptora andalusa establerta a Catalunya, Cristina Morales (Granada, 1985), cal dir d'entrada que les dues adaptacions s'assemblen com un ou a una castanya. I no només per la ubicació geogràfica, que la sèrie televisiva situa, com ho fa la novel·la, a la Barceloneta, amb elements paisatgístics i folklòrics evidents, i la teatral ho fa a Madrid —suposo que per raons personals del dramaturg i per la coproducció del Centro Dramático Nacional—, sinó que també difereixen pel tractament que cadascuna de les dues versions fa del tema de fons: el paper i el repte de les persones amb diversitat funcional enfrontades al món que els ha tocat viure... [+ informació]

La casa de Figueres on va néixer i va viure els primers set anys d’infantesa el pintor Salvador Dalí obrirà al públic al juliol després d'una rehabilitació museogràfica que ha costat 3 milions d'euros

El visitant descobrirà en un recorregut completament immersiu la seva vida i el llegat artístic. Les obres de rehabilitació i la museografia han costat uns tres milions d’euros. El viatge començarà a la notaria del pare de Dalí, que ocupava els baixos de l’edifici, situat en el número 6 del carrer Monturiol de Figueres, i continuarà a l’entresol, el pis on va néixer Dalí. A l’habitació de l’artista, que conserva la pintura original, es pot veure el dibuix d’una figura femenina ajaguda i un gravat amb sanefes, de la qual no s’ha pogut confirmar l’autoria. Serà en aquest espai on el visitant podrà conèixer la relació que mantenia el pintor amb altres membres de la seva família com el seu germà Salvador que va morir nou mesos abans del seu naixement; amb la seva germana Anna Maria o amb el seu pare, que l’acabaria expulsant del nucli familiar. El recorregut per la casa natal de Dalí, on hi haurà projeccions i mapatges, entre altres elements audiovisuals, també aprofundirà en la faceta pública del pintor, com les seves performances i viatges; la relació amb els mitjans i el segell que va deixar el paisatge de l’Empordà a la seva obra... [+ informació]

Una escriptora croata, una escriptora ucraïnesa i un escriptor iranià formen part dels 26 autors internacionals que es beneficiaran de la residència literària Vil·la Joana - Casa Verdaguer gestionada pel Museu d'Història de Barcelona durant el 2023

L’escriptora i periodista croata Aleksandra Orlic, la traductora ucraïnesa Irina Markova i l’escriptor iranià Behrouz Boochani inauguraran la segona edició de les residències literàries que es van iniciar la passada primavera al MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la literatura de Barcelona. L’antiga masia de Collserola reconvertida en casa d’estiueig, on mossèn Verdaguer va morir el juny del 1902, acollirà fins al mes d’octubre 26 residents de diferents països i un nexe comú: treballar en projectes literaris vinculats amb la ciutat de Barcelona. En aquesta convocatòria, tres de les persones residents de Vil·la Joana - Casa Verdaguer ho seran en el marc de la xarxa de Ciutats de la Literatura de la UNESCO, que afavoreix la mobilitat dels autors; en concret, enguany Vil·la Joana acollirà residents de Praga, Heidelberg i Exeter... [+ informació]

La França de la Belle Époque i l'ambientació llibertina i sensual remarquen el caràcter simbòlic i eròtic de la versió de l'òpera «Manon» de Jules Massenet que dirigeix Olivier Py al Gran Teatre del Liceu

La posada en escena del director Olivier Py situa l’acció de Manon en el bulliciós barri vermell on es mostra sense cap filtre tota la dimensió luxuriosa, de manera que presenta molts personatges amb la seva veritable cara. Guillot de Morfontaine, per exemple, és un depredador sexual, mentre que Monsieur de Brétigny no deixa de ser un proxeneta de moral inexistent protegit pels seus diners, alhora que les actrius, Pousette, Javotte i Rosette, són des de la seva primera aparició tres prostitutes del carrer. Quan hi ha luxe i alegria, l'escenari s'il·lumina amb neons de colors i l'acció discorre a una velocitat imparable. La posada en escena de l'òpera «Manon» de Jules Massenet transporta els espectadors als bordells o els casinos. Ara bé, el gir narratiu de l’obra, el contrast, el pas abrupte de l'alegria a la derrota, és el que marca la versió del director Olivier Py amb una producció sinistra però alhora sensual. La direcció musical és a càrrec de Marc Minkowski... [+ informació]

Canelons catalans constitucionals

L'actor Joan Pera (Mataró, Maresme, 1948) és una aposta de garantia per a tota mena de tipologia d'espectadors, ja siguin espectadors de teatre, de cinema o de televisió. Difícilment n'hi ha cap que es resisteixi al seu humor fet de proximitat, o de Km0, com diu ell en algun moment de la interpretació de l'espectacle en solitari «Master Xof» referint-se a algun producte de la terra dels que previsibliment hauria de cuinar a la rebotiga del prestigiós restaurant La Perdiueta Eixerida, un restaurant de tanta volada com el dels millors temps del Bulli de Ferran Adrià. Per La Perdiueta Eixerida han passat al llarg de la història tots els personatges més il·lustres i famosos de l'univers, com Salvador Dalí, Woody Allen o el Papa de Roma, i també altres de no tan il·lustres però igualment famosos com alguns dels polítics de les últimes dècades sense estalviar el rei emèrit borbònic... [+ informació]

El cicle wagnerià «Der Ring des Nibelungen» compta amb la coproducció del teatre de La Monnaie / De Munt i el Gran Teatre del Liceu i la direcció de Romeo Castellucci

El teatre belga de La Monnaie / De Munt i el català del Gran Teatre del Liceu coprodueixen una nova proposta, amb el segell del reconegut director Romeo Castellucci. Es tracta del cicle wagnerià «Der Ring des Nibelungen». El teatre belga estrenarà la temporada 2023-2024 les noves produccions de les òperes «Das Rheingold» i «Die Walküre». Més endavant, la temporada 202-2025 ho farà amb «Siegfried» i «Götterdämmerung». Un cop estrenades a Bèlgica, el Gran Teatre del Liceu començarà la temporada 2026-2027 amb aquest cicle de noves produccions amb el segell d’un dels directors més reconeguts a nivell internacional, Romeo Castellucci, guanyador de nombrosos premis com ara el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia (2013). L'estiu del 1876 es va obrir un nou capítol decisiu en la història del teatre musical. L'estrena de «Der Ring des Nibelungen» a la Bayreuth Festspielhaus... [+ informació]

Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda

Heus aquí com un títol que parteix d'una dita popular ancestral i d'autor desconegut es pot convertir en un títol titllat de racista si s'aparella amb segons quina imatge. Per exemple, aquesta combinació del comentari del Cafetó i la imatge de la mona en figura humana de xocolata exposada a l'aparador de la pastisseria Sàbat, de Sant Cugat del Vallès, una venerable pastisseria amb més de 70 anys d'història —es va fundar el 1951— i que ha obligat l'actual pastisser de la generació, Jaume Sàbat, a retirar la seva mona artística perquè el col·lectiu Hora Bruixa, que s'autodefineix com a feminista i revolucionari, valent-se de la plataforma Twitter, va denunciar a les xarxes: «Hem vist com, amb motiu del dia de Pasqua, la pastisseria Sàbat ha posat al seu aparador una figura de xocolata que representa una dona negra sostenint dues safates. Creiem que, en ple 2023 i després de totes les campanyes que s’han fet per denunciar el racisme intrínsec que hi ha darrere de relacionar la xocolata amb les persones negres (Conguitos, Cola-cao, etc.), està fora de lloc seguir perpetuant aquesta imatge plena de tòpics.»... [+ informació]

Torna l'obra més esperada de la temporada amb «L'oreneta» de Guillem Clua amb Dafnis Balduz i Emma Vilarasau a La Villarroel on es pot veure durant l'abril i el maig

Rescatar els records del niu de l'oreneta. Hi ha molt poques obres de les quals no en puguis dir bo i res per no trencar la guspira de sorpresa que t'assalta una rèplica rere l'altra. «L'oreneta» té aquesta enorme qualitat dramatúrgica que es converteix, a més, en un sotrac emotiu per als espectadors. Qui l'hagi vist es guardarà prou de desvelar no només com acaba —que ja seria prou reprovable— sinó ni com comença ni com continua ni com va progressant al llarg de la trama. Només és possible dir que una professora de cant rep al seu estudi un jove que vol millorar la manera d'interpretar «L'oreneta», una peça de la infantesa en memòria de la seva mare morta. I també es pot dir que l'autor Guillem Clua va començar a escriure «L'oreneta» a raig després que el 12 de juny del 2016 un terrorista entrés amb un fusell al Bar Pulse de la ciutat nord-americana d'Orlando (Florida) i matés cinquanta persones en un atemptat contra... [+ informació]

L'operació «Murs Oberts» comença a Barcelona amb 14 espais municipals de 7 districtes que s'apliaran per facilitar de manera oberta i lliure les expressions d'art urbà dels anomenats grafiter

La ciutat de Barcelona posa en marxa la xarxa de Murs Oberts, un conjunt d’espais on es podran realitzar intervencions d’art urbà (sense necessitat de sol·licitar cap permís previ), tot respectant un codi de funcionament i convivència. De moment, són 14 els murs municipals, alguns ja utilitzats habitualment per artistes i col·lectius d’Art urbà, que es posaran a disposició dels grafiters, situats als districtes de Ciutat Vella, Sants, Gràcia, Horta, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Aquest és només el punt de partida del projecte, ja que durant els propers mesos es preveu incorporar al catàleg més murs de tots els districtes, tant de nous com d’altres que ja s’estiguin utilitzant, tant de titularitat municipal com de titularitat privada. Per garantir-ne l’accés, els Murs Oberts s’identifiquen amb... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2023 amb 26.252.514 visitants que han fet 57.570.434 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 26.252.514 visitants i 57.570.434 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.459,8 visites de pàgines (10,42 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.108 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans... [+ informació]

L'obra «Animal negre tristesa» de la Sala Beckett es corona amb quatre dels premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN que distingeix també Julio Manrique, Pere Arquillué i Queralt Casadayas entre altres categories de teatre, dansa, familiar, arts de carrer i circ

S'han complert XXV edicions des que es van constituir els primers Premis de la Crítica de les Arts Escèniques impulsades sobretot pel malaguanyat periodista i crític Gonzalo Pérez de Olaguer, que dóna nom a un dels Premis Honorífics. En aquesta edició, l'obra «Animal negre tristesa» d'Anja Hilling, producció de la Sala Beckett i el Teatro Español, s'ha emportat quatre dels guardons i s'ha coronat amb el d'espectacle de l'any 2022 estrenat a Barcelona. Entre totes les categories destaquen el director Julio Manrique, pel mateix espectacle, l'actor Pere Arquillué per la immensa obra «El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc» de Josep Maria Miró, que també ha estat distingit com a autor. Les actrius Queralt Casasayas i Mireia Aixalà han rebut els premis de les seves categories de principal i secundària. La gala, celebrada al Teatre Romea i organitzada per l'associació de crítica Recomana... [+ informació]

La mala jugada d'un telèfon indiscret

Qui diu les veritats, perd les amistats. Sembla que la dramaturga francesa, Carole Greep (1969) s'hagi emparat en aquesta expressió popular per crear una obra on la frontera entre l'amistat i la hipocresia es va fent cada vegada més distanciada a manera que aquesta amistat i aquesta hipocresia defineixen també cadascuna de les dues parelles protagonistes. D'una banda, una que viu en un indret apartat de la gran ciutat, fent vida rural, esperant que algun dels guions o novel·les que ell escriu acabi triomfant. D'altra banda, una parella amb un ritme de vida d'alt nivell econòmic, velles amistats de joventut, que els visita per compromís i que es perden pel camí. Després d'una trucada amb el mòbil, no s'adonen que el telèfon ha quedat connectat i el contestador dels amics que els esperen reprodueix una conversa que els fa descobrir que els visitants els deixen ben retratats... [+ informació]

La caiguda del reialme a través de l'ull de la càmera

Coincideixen a l'escenari i a la pantalla dues versions sobre la manera de viure, allunyats del món, de dues famílies establertes a la taigà siberiana on van instal·lar el seu propi “reialme” de pau lluny del materialisme urbà. Es tracta, per una banda, del documental «Braguino» i, per l'altra, de la versió teatral «Kingdom» de la companyia belga Das Fräulein. Els dos s'han vist fugaçment un cap de setmana al Teatre Lliure de Montjuïc, la versió teatral en francès sobretitulada al català i l'anglès, i dins del D'A Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona, també en versió original sobretitulada, i posteriorment alliberada dins la plataforma Filmin... [+ informació]

L'illa dels secrets

A vegades, la incorporació en un repartiment d'un actor o una actriu determinats eclipsa el contingut de l'obra. Això és el que li passa en part en aquesta versió teatral de «La isla del Aire», que parteix de la primera part novel·lística de la trilogia «El tiempo que nos une» de l'escriptor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967). No hi ha dubte que la presència de l'actriu Núria Espert en una obra al Teatre Romea, on va començar encara adolescent i hi torna una altra vegada en plena forma a la ratlla dels 88 anys—, és de les que eclipsen l'obra. I l'obra, malgrat tot, hi és. Davant d'uns majestuosos cingles de rocam que val la pena de suggerir a l'autor Jordi Galceran i la companyia de «FitzRoy», del Teatre Borràs, que si els en falten per a la seva cordada d'escalada les demanin en prèstec al Teatre Romea. No és casualitat que la majestuosa i a la vegada tenebrosa escenografia de «La isla del Aire» em porti a «FitzRoy» perquè si allà hi ha quatre dones amb els seus conflictes interiors, aquí n'hi ha cinc que no es queden enrere en portar una motxilla carregada del llast de tota una vida... [+ informació]