Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare

El refranyer popular és ple de sentències ancestrals que, per molt populars que siguin, avui no passarien el filtre de la discriminació i la desigualtat. Aquesta n'és una. La que pregona com si res que tres filles i una mare no són cap altra cosa sinó quatre dimonis per a un pare. No sé si el jove dramaturg, director i actor francès Baptiste Amann (Avinyó, Provença, França, 1986) té coneixement d'aquest refrany popular català que ha fet fortuna també en francès quan diu: “Trois filles et leur mère sont quatre diablesses pour le père”. Si no el coneix, és evident que el desenllaç de la seva tragicomèdia «La truita» s'hi apunta clarament. I no dic res més perquè cal que els espectadors arribin al desenllaç pel seu compte i sense coneixement de causa... [+ informació]

L'avantsala al més enllà encara té un nom: senyor Alzheimer

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, «André & Dorine», un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia encara jove, que des del 2010 passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d'una parella d'avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l'arquet. Vella màquina d'escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel... [+ informació]

Més de 1.600 fotos de 356 autors del patrimoni fotogràfic català integren la Col·lecció Forum que des d'ara és a l'abast del públic al Museu d'Art Modern de Tarragona

Els fotògrafs Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Joan Colom, Colita, Jorge Ribalta, Cindy Sherman, Francesc Català-Roca, Humberto Rivas o Hanna Collins, entre altres, són alguns dels noms que inclou la Col·lecció Forvm creada el 1981 per Chantal Grande i David Balsells al mateix temps que van fundar a Tarragona la Galeria Forvm dedicada a la fotografia. La Col·lecció Forvm té ara 1.693 fotos pertanyents a 356 autors i per això és considera un referent del patrimoni fotogràfic català. La galeria Forvm va donar suport a una generació jove que començava a treballar amb la fotografia amb unes perspectives noves i diferents com ara es poden veure en l'exposició «Col·lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia» del Museu d'Art Modern de Tarragona... [+ informació]

El director d'orquestra veneçolà Gustavo Dudamel ajorna a causa de la tragèdia dels terratrèmols la gira que l'havia de portar a L'Auditori amb l'Orquestra Simfònica Nacional Juvenil de Veneçuela

El director ha demanat comprensió als espectadors de Barcelona que estiguin afectats per aquest ajornament i diu que tant ell com l'orquestra han de ser ara al costat del poble veneçolà en aquests moments de profunda tristesa pels morts i damnificats pels terratrèmols. Per contribuir a cobrir les necessitats més urgents del poble veneçolà, el director ha iniciat una col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Per aquesta raó, demana que qui vulgui fer donacions o aportacions per enviar ajuda urgent a Veneçuela ho faci a través del web que ha habilitat aquest organisme internacional. Els gestors del BCN Clàssics, organitzadors del concert de Gustavo Dudamel amb la Simfònica Juvenil de Veneçuela a L'Auditori, treballen conjuntament amb el músic per trobar una nova data per al concert... [+ informació]

El mític restaurant Casa Leopoldo del Raval de Barcelona torna a abaixar la persiana per cinquena vegada en deu anys després que n'agafés la gestió fa dos anys el grup de restauració Banco de Boquerones amb el compromís de mantenir la tradició del local

Dos anys després d’assumir les regnes del negoci, fundat originàriament el 1936, el grup de restauració Banco de Boquerones ha decidit abaixar-ne la persiana. L’últim servei (diumenge, 28 de juny) no ha estat una decisió fàcil, segons els actuals gestors que admeten que han anat retardant durant sis mesos aquest moment. El grup explica que hi han invertir 324.000 euros en dos anys i els números no acaben quadrant. Diuen també que no és problema del barri del Raval, que ha millorat urbanísticament, al carrer San Rafel, al costat de la Rambla del Raval, i prop de l'hotel Barceló sinó que consideren que hi ha un canvi d'hàbits que fa que la gent no valori tant sortir i anar a un restaurant sinó que... [+ informació]

Calidoscopi del trencaclosques de la memòria

«L'albada» és una obra d'obres. Si es pogués desmuntar com un trencaclosques per peces, un s'adonaria que dins de la trama hi ha multitud de trames, sempre gratant en la memòria, que permetrien que l'autor i també actor Jaume Viñas (Barcelona, 1987) en comptes de fer una única obra de tres hores quaranta amb entreacte n'hauria pogut fer, com a mínim, dues o tres de diferents. Esclar que entre el 1936 i el 1992 hi ha mig segle de vida, que dóna per molt, però no és tant per l'extensió del temps que hi ha aquesta multiplicitat de personatges i moments històrics sinó per les diverses circumstàncies que fan que s'entrecreuïn gairebé tots a «L'albada» i que s'acabin trobant i, en una afortunada concessió als espectadors, formin una composició global quan es resitua en un epíleg protagonitzat per la protagonista, l'Alba, una estudiant de 20 anys de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona, criada en un orfenat i empesa a fer un treball de recerca el mateix 1992 per investigar a fons el seu origen i tot el que l'envolta... [+ informació]

El programa La Cultivadora impulsat per L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure ampliarà la formació per a docents a diferents indrets de Catalunya

El programa La Cultivadora ha tancat el curs 2025-2026 amb gairebé 175.000 participants de més de 1.600 centres educatius catalans. Com a novetat per al curs vinent, La Cultivadora ampliarà les formacions per a docents a diferents indrets de Catalunya i engegarà una prova pilot per oferir estades culturals a Barcelona a centres educatius de les zones més allunyades de la capital catalana. En aquest tercer any de funcionament, els centres educatius de Catalunya han realitzat 4.328 reserves a les diferents activitats disponibles través de la plataforma. D’entre elles, dotze itineraris: són propostes que ofereixen tàndems d’activitats entre diferents equipaments i combinen espectacles i tallers amb diversos enfocaments artístics per fomentar la interdisciplinarietat... [+ informació]

Les set obres inèdites de Wolfgang Amadeus Mozart trobades en un manuscrit del compositor s'han escoltat per primera vegada en 250 anys a París

Les set obres van ser escrites per a flauta i arpa i estan recollides en un quadern manuscrit amb el qual Wolfgang Amadeus Mozart impartia lliçons de composició l'any 1778 a Marie-Louise-Philippine de Bonnières de Guînes, arpista i filla del duc de Guînes, que era també flautista. Ho ha documentat François-Pierre Goy, conservador de la Biblioteca Nacional de França. El quadern, que està en molt bon estat de conservació, conté una dotzena de lliçons de composició, a més de les set peces per a flauta i arpa, l'última de les quals està inacabada. De fet, per bé que parteixen sempre d'una idea proposada per Mozart, en les set peces les mans del mestre i de l'alumna es mesclen en proporcions variables, segons la mateixa investigació de la Biblioteca Nacional de França... [+ informació]

El Parlament obrirà la commemoració del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva al setembre en el marc dels actes de la Diada Nacional de Catalunya

La commemoració recorda el mil·lenari de la primera Assemblea de Pau i Treva, que va tenir lloc a Toluges el 1027 i que és considerada el fonament de la institució parlamentària a Catalunya. Els actes començaran el 10 de setembre, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, i s'allargaran fins a l'aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el desembre del 2027. Entre altres actes i activitats, la commemoració del mil·lenari inclou el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats de l'Institut d'Estudis Catalans, certàmens universitaris i de centres de recerca, presentacions de llibres sobre el parlamentarisme i el Parlament i, la tardor del 2027, una trobada de premis Nobel per parlar de pau... [+ informació]

La propietat majoritària del fundador Lluís Cabrera i en menor proporció de la Fundació Privada Taller de Músics ven a l'Ajuntament de Barcelona els locals del Raval per garantir-ne la continuïtat

Els locals del Raval on té la seu el Taller de Músics, la històrica escola fundada el 1979 per Lluís Cabrera i per on han passat nombrosos noms de la música actual catalana com Rosalía, es traspassaran en règim de venda a l'Ajuntament de Barcelona per 1.86 milions d'euros, segons ha confirmat el consistori que al·lega també que ho fa per garantir la continuïtat de l'escola. La compra coincideix en un moment que s'està construint també el que serà l'Escola de Música del Raval, davant de l'actual CAP Saye. Els locals del Raval del Taller de Músics s’adquireixen a Locals Musicals SL, que és propietat de Lluís Cabrera, fundador de l'escola des del 1979, i una petita part, a la mateixa Fundació Privada Taller de Músics que actualment té en nòmina uns 200 professors i gestors o mànagers del segell discogràfic La Col·lecció del Taller... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya impulsa una jornada de treball per reforçar la presència del TNC al territori i un sistema teatral públic més connectat

El TNC al territori vol ser una eina de cooperació estratègica per continuar construint un sistema teatral públic més cohesionat, eficient i connectat amb les necessitats dels professionals, dels equipaments i de la ciutadania de tot el país. El TNC exerceix un paper central dins del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya. Aquesta responsabilitat implica liderar projectes d’alta qualitat artística per afavorir-ne la difusió més enllà de la seu de Barcelona, amb la promoció d'una xarxa sòlida de col·laboració amb els teatres i equipaments del país. En aquest sentit, el TNC al Territori treballa per establir les millors condicions tècniques i econòmiques que permetin la circulació de les seves produccions i coproduccions pel territori. La descentralització de l’exhibició constitueix una de les línies estratègiques de la institució, la voluntat de la qual és garantir l’accés de la ciutadania a una oferta escènica de qualitat i enfortir les relacions amb els centres de producció i exhibició de Catalunya...[+ informació]

Mirar els quaranta amb mirada estereoscòpia

Hi ha uns binocles. Ho dic d'entrada perquè aquest utensili òptic tan propi d'investigadors, agents rurals, ornitòlegs i també “voyeurs” és gairebé un personatge més de l'obra «La ruta», de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), un personatge més però sempre silenciós, esclar, que, com els altres tres i el quart en off, mantenen la característica permanent de la incògnita de qui són, d'on vénen i cap on van i, parlant dels binocles, què miren, des del primer moment fins a l'últim fosc. Tres homes a la ratlla dels quaranta sembla que es plantegen el seu paper, arribats a aquesta frontera d'edat, en aquest món de mones. Un és un enginyer de grues amb un projecte inèdit per presentar —se'l mira a l'ordinador— que explica que ha rebut una amenaça de mort —¿a l'estil antic, amb una nota anònima en temps de l'era digital?— i s'ha traslladat temporalment a viure en un casalot abandonat del seu pare, prop d'una pedrera i en una carretera sense sortida. Hi és amb... ¿un amic...? ¿un conegut...?... [+ informació]

El Museu Tàpies rep en comodat de l’Ajuntament de Barcelona obres del llegat de la testadora Conchita Comamala amb dos retrats fets per Antoni Tàpies per reforçar la seva col·lecció

El llegat inclou dos retrats de la testadora fets per Antoni Tàpies: un a llapis de l’any 1943 i un a l’oli de 1952, així com una composició abstracta de tècnica mixta de 1948. El conjunt es completa amb un exemplar íntegre de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages «Cartes per a la Teresa» (1974) i amb més de 60 llibres d’obres de l’artista que Comamala conservava al seu domicili. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit aquestes obres en comodat al Museu Tàpies per reforçar la seva col·lecció. Les tres obres originals que componen el llegat s’enquadren en el context de la producció inicial d’Antoni Tàpies, prèvia al desenvolupament de les pintures matèriques a partir de mitjan de la dècada de 1950. Totes elles donen testimoniatge, cadascuna a la seva manera, de la relació de l’artista amb Conchita Comamala, primer pel contacte entre les seves famílies i, més endavant, com una amistat duradora. En ordre cronològic, la primera de les obres és «Retrat de Conchita Comamala» (1943), un dibuix a llapis sobre paper, probablement fet arran de la convalescència per la malaltia pulmonar que tots dos van sofrir. El relat biogràfic de Tàpies situa en aquest període d’aïllament les seves primeres indagacions artístiques, tant mitjançant autoretrats que plasmaven el seu reflex en el mirall de l’armari de l’habitació com mitjançant retrats de familiars i amics que el visitaven, entre els quals esmenta Comamala. En estreta relació amb aquest dibuix a llapis, gairebé una dècada més tard, l’any 1952, Tàpies fa un segon retrat de Conchita Comamala, un oli sobre tela. La composició manté la postura de la retratada en tres quarts, retallada sobre un fons neutre, habitual en altres olis del moment. La tercera obra, «Dibuix», correspon al denominat període surrealista o magicista de Tàpies, en el qual es fa evident la influència de Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. Es tracta d’una composició abstracta, d’aspecte paisatgístic i estel·lar, esquitxada de formes piramidals i quadres, a vegades amb una nota de color o escriptures il·legibles... [+ informació]

Nova vida per a l'antic Teatre Principal de la Rambla de Barcelona que preveu reobrir totalment rehabilitat la tardor de l'any 2028 després d'una inversió de 50 milions d'euros

El projecte preveu que es converteixi en un gran centre cultural per recuperar la seva bellesa original amb què l'arquitecte Daniel Molina el va dissenyar a finals del segle XIX. El Teatre Principal continua sent propietat del grup Balañà, però ara en té els drets de superfície el grup hoteler Atir Hospitality per cinquanta anys. Els arquitectes Batlle i Roig són els responsables de les obres de rehabilitació. La primera fase de les obres se centra en la rehabilitació de dues peces claus de l'edifici: la façana principal, on es recuperaran els tres arcs originals sobre el balcó de la Rambla, tapats després d'un dels quatre incendis que han afectat l'edifici al llarg de la història; i la rcuperació de la cúpula Venus que es vol que torni a estar il·luminada. Tot i que no s'amaga un interès comercial gastronòmic, en el nou Teatre Principal hi haurà quatre espais comuns que mantindran cadascuna la seva personalitat arquitectònica són: el teatre principal, amb 850 localitats i que acollirà musicals; el teatre Latino, amb un aforament de 250 butaques per a concerts de petit format i monòlegs; el frontó Jai Alai, un espai polivalent útil per a espectacles de gran format però també per a esdeveniments diversos, i la cúpula Venus, amb capacitat per a 200 persones i on es podran fer muntatges de petit format o presentacions... [+ informació]

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona proposa un recorregut per més de dos segles de relació entre la ciutat i l’espai aeri amb l’exposició «Barcelona i cel. Globus, aeroplans i fotografia»

La mostra, que es pot veure fins al dia de Tots Sants, reuneix prop de 200 peces, principalment fotografies en diversos suports i tècniques (còpies a l’albúmina, gelatina amb sals de plata, impressions i color cromogen), amb un important conjunt de l’època dels inicis de l’aviació, destacant entre elles la primera fotografia aèria de Barcelona de 1888. Inclou també digitalitzacions recents de positius sobre vidre i material estereoscòpic amateur, amb imatges en relleu visibles a través d’un visor, i exhibeix també postals, fotomuntatges i documents cartogràfics. Totes les fotografies provenen dels fons i col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i evidencien la diversitat tècnica i visual de la fotografia aèria que hi conserva. L'exposició inicia el seu recorregut amb els espectacles aerostàtics del segle XIX, que van convertir el cel en un espai de fascinació popular. Aquest procés culmina amb un moment fonamental: l’Exposició Universal de 1888, quan el fotògraf Antoni Esplugas realitza les primeres fotografies aèries de Barcelona des d’un globus captiu, inaugurant una nova mirada sobre la ciutat. Amb l’arribada de l’aviació, el segle XX accelera aquesta transformació... [+ informació]

Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Si ja ho va dir el mestre, amb aquella sentència mítica i universal, quan assegurava que qualsevol nit podia sortir el sol, no és estrany que diverses generacions després se l'hagin feta seva. En un dels nous catorze capítols de la segona temporada de la comèdia televisiva de situació «La casa nostra» es fa referència a «Qualseol nit pot sortir el sol», entre altres picades d'ullet més o menys literàries o populars. Una segona temporada que té també la incorporació d'artistes convidats com els actors David Bagés o Dafnis Balduz o el periodista Jordi Évole i la periodista Helena Garcia Melero, que hi fan allò que la gent del cinema anomena un “cameo”. Si en la primera temporada de «La casa nostra», també de catorze capítols de mitja hora cadascun, la trama semblava més de continuïtat... [+ informació]

El Teatre Lliure ha presentat les propostes escèniques treballades al llarg de la temporada dins dels programes «Escena pilot» i «En residència»

Els muntatges «Jo no sóc» i «SHHH!» són els dos espectacles del Programa educatiu del Teatre Lliure que faran funcions obertes al públic. Els dos projectes s’han treballat als centres escolars al llarg del curs i amb la col·laboració de dues companyies professionals, sempre amb l’acompanyament dels equips del teatre. D’una banda, la companyia Íntims Produccions ha treballat en la cocreació de l'espectacle «Jo no sóc» en el qual participen 60 alumnes de 5 instituts de Barcelona i l’Àrea Metropolitana –Anna Gironella de Mundet, El Joncar, El Molí, Les Corts i Manuel Vázquez Montalbán. En el resultat d’aquest procés de creació col·lectiva sobre el sentiment de ridícul, l’alumnat ha explorat les reaccions a partir del xoc entre realitat, present i ficció, i imaginació i futur... [+ informació]

El Col·legi de les Teresianes projectat per Antoni Gaudí a Les Tres Torres de Barcelona preveu convertir-se en museu el 2028 tot i l'oposició de les famílies del centre que temen una degradació per l'atractiu turístic

El Col·legi de les Teresianes, projectat per Antoni Gaudí entre els anys 1888 i 1890, fins ara inaccessible al públic general, es convertirà en un museu que combinarà patrimoni, exposicions d’art i activitats per descobrir l'obra de Gaudí des de tots els seus vessants. Està previst que el Museu Gaudí Teresianes obri les portes a principis del 2028. Ubicat al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer, el nou museu permetrà descobrir Gaudí des de la seva recerca espiritual, la seva concepció essencial de l’arquitectura i el seu vincle amb els valors educatius i humanistes impulsats per Enric d’Ossó a partir del guiatge espiritual de Santa Teresa de Jesús. Entre els espais expositius hi haurà l’Espai Gaudí 360°, tota una planta de l’edifici dedicada a una exposició permanent que oferirà un recorregut per la trajectòria vital i artística de l’arquitecte... [+ informació]

La Universitat de Lleida crearà l'arxiu més gran del món sobre l'alta edat mitjana amb més de 40.000 pergamins dels segles VIII al XII

L'Arxiu Digital de la Documentació Altmedieval Catalana és el nou fons documental que ha impulsat la Universitat de Lleida i que es convertirà en un dels més extensos al món sobre aquest període. La previsió és que pugui arribar a digitalitzar i fer consultables més de 40.000 pergamins catalans dels segles VIII al XII, amb traduccions al català, anglès i francès. Inclourà principalment documents quotidians, que permetran fer un retrat d'aquest període. De fet, Catalunya és una de les societats més ben documentades d'Occident durant l'alta edat mitjana, gràcies a la gran quantitat de pergamins que s'han conservat d'aquell moment. Són pergamins que s'han conservat de forma dispersa en arxius eclesiàstics o civils, però que sovint es troben escampats, alguns no es coneixen, altres no estan digitalitzats o són difícils de consultar... [+ informació]

El Grec 2026 coprodueix amb el MACBA un homenatge de la violinista Asia a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model de Barcelona

Tindrà lloc a la mateixa presó Model i forma part del programa Murmuris, que celebra el trentè aniversari del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i de les commemoracions d’Acció Portabella en ocasió del centenari del cineasta. D’altra banda, coproduirà també «Democracia total«, un espectacle híbrid i col·lectiu en què Los Voluble proposen cultura crítica, cinema en viu, moviment i folklore digital, per recuperar la memòria audiovisual dels 50 anys de la mort, al llit, del dictador Franco. La violinista barcelonina i internacional Asia (Asia Jiménez Antón de Vez) i l'escenògraf Pol Roig Valldosera són els protagonistes de la recreació d'aquella actuació improvisada de Carles Santos amb una sonata de Bach a La Model de Barcelona, amb un piano malmès abandonat, quan amb Pere Portabella van ser detinguts amb els 113 de l'Assemblea de Catalunya l'octubre del 1973. El testimoni del mateix Portabella diu que l'acció va produir “una onada de sorolls, notes i sons dignes de John Cage”... [+ informació]

El Castell de Montjuïc reivindica la memòria democràtica amb dues exposicions sobre les Brigades Internacionals i la SEAT com a fàbrica de transformació

L’exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» ocupa les sales de l’antic Museu Militar, mentre que «La Seat: Fàbrica de Transformacions» s'ha instal·lat al nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment. Ambdós espais han viscut una transformació total que les adapta les necessitats museogràfiques modernes. La primera és el resultat de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, tant pels continguts com per la interpretació historiogràfica que els comissaris hi aporten. La mostra posa de manifest com una comunitat multilingüe tan heterogènia va ser capaç de viure, conviure i sobreviure en un període tan breu i intens... [+ informació]

El refugi antiaeri localitzat recentment al carrer de Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona podria correspondre al refugi 230 de la xarxa de defensa passiva de la ciutat

Els treballs de control arqueològic efectuats a l’entorn del Mercat de l’Abaceria han permès localitzar l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, que podria correspondre al número 230. El refugi mostra una estructura de tipus galeria de la qual s’ha conservat un tram d’uns 68 metres de longitud. La galeria presenta una amplada aproximada d’1,10 metres i una alçada d’uns 2 metres. Les característiques constructives indiquen que podria tractar-se d’una obra inacabada, ja que bona part del recorregut no presenta revestiment, tot i que s’hi han identificat alguns sectors amb paraments construïts. A l’interior s’han conservat diversos elements com un pou de ventilació situat prop de l’accés, diversos ganxos de ferro i diferents encaixos practicats a les parets que probablement servien per col·locar sistemes d’il·luminació, com llums d’oli o de carbur... [+ informació]

De mare gitana i d'obrera estirp

Es publica el Suplement núm. 31 de la revista digital Cornabou amb una referència a la història de poble gitano a Catalunya, amb motiu de la macroexposició que es pot veure durant tot l'estiu al Museu d'Història de Catalunya. També s'hi parla del sensellarisme a partir de la publicació d'un volum sobre testimonis de persones que dormen o han dormit al carrer de l'autora Laia de Ahumada, editat per AkiaraBooks, a més d'una àmplia ressenya amb fragments de la novel·la «Ràdio Sarajevo», de l'autor bosnià Tijan Sila, publicada per Angle Editorial, un testimoni del mateix autor que als deu anys va viure el setge de Sarajevo entre el 1992 i el 1994, quan amb la seva família van emigrar a Alemanya on va estudiar filologia Alemanya i Anglesa... [+ informació]

L'exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» que es va veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2025 es pot visitar ara al Born del Museu d'Història de Barcelona

La mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, fa un recorregut feminista per la història recent de Barcelona a través de la mirada d’aquelles escriptores, artistes i activistes que hi han viscut. Posa l’accent en què passa quan les dones surten als carrers —a l’espai públic i als espais socials— a reivindicar els seus drets i els de tothom, o quan recullen aquest testimoni des de la literatura i les obres artístiques. Des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis, el recorregut mostra com les dones han impulsat transformacions socioculturals decisives al llarg d’un segle i mig i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període... [+ informació]

Pim, pam, pum... Tom!

Quan tot un auditori surt d'un espectacle amb la cara més aviat de pasta de moniato o bé és que la companyia l'ha trasbalsat del tot fins a deixar-lo grogui o bé és que els espectadors volien entendre com fos el que veien i han acabat no entenent res. Això no és exclusiu de la companyia belga de dansa i encara una mica de teatre Peeping Tom, que ja ha passat pel Teatre Nacional de Catalunya en anteriors ocasions amb alguns dels seus espectacles més impactants com «Kind», «Tryptich» o «S 62°58’, W 60°39’», sinó també de la majoria de companyies de dansa que tenen com a missal de capçalera el llenguatge abstracte. Amb «Chroniques» de Peeping Tom, la gran maquinària s'ha moderat i tot és més fred, més deixat a la mà no de Déu sinó del cos dels cinc intèrprets —tots homes—, al paisatge de pedrots i als artilugis que, com si fossin peces d'un museu d'autòmates, van apareixent en un espai propi de gènere fantàstic, tenebrós, inquietant i, a la vegada, de cartó-pedra de plató cinematogràfic de gènere de ciència-ficció... [+ informació]

L'antiga Colònia tèxtil Rusiñol es transformarà en una escola d'Arts i Oficis per ajudar joves amb dificultats emocionals a gestionar el seu dia a dia

L'antiga colònia tèxtil Rusiñol, a la riba esquerra del riu Ter, coneguda també com a Can Remisa per l'origen dels primers industrials, va ser de la família del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol a partir del 1876 fins al 1912, quan la va cedir a altres industrials. Ara es convertirà en La Central dels Oficis, un projecte ambiciós per lluitar contra el fracàs escolar i donar resposta a la demanda de determinats perfils professionals. Els 35.000 metres quadrats de l'emblemàtica Colònia Rusiñol, als afores de Manlleu, que va funcionar com a filatura fins al 2009, acolliran tallers, un restaurant i algunes vivendes per a educadors. Un espai ampli i relaxat ideal per ajudar a la reinserció de joves amb malestar emocional. El centre de formació es vol posar en funcionament el setembre del 2027 i començar amb nois i noies a partir dels 16 anys... [+ informació]

És quan dormo que “no” hi veig clar

¿Si el nom del poeta pastisser J. V. Foix es pot pronunciar a la francesa macarrònica: “Jota, Uve, Fuà”, per què no es pot alterar també un dels seus versos més coneguts? ¿És cert, com afirma el poeta de Sarrià, que és quan es dorm que s'hi veu tot clar? ¿No pot ser que quan es dorm és precisament quan tot es veu menys clar? Tots aquests interrogants vénen a tomb després de veure l'espaterrant comèdia amanida amb una bona olla barrejada de fregolisme que l'autor i director Jordi Oriol ha titulat «L'últim àtom» —que també sona com “ultimàtum”— i que té la sort d'haver tornat als escenaris una actriu fins ara desconeguda i allunyada del teatre català com és Lara Segur, que ningú no ha de confondre amb la coneguda Clara Segura... [+ informació]

Surten a la llum una carta i un retrat inèdits del gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona empresonat el 1938 al castell de Montjuïc

L’Associació Memòria i Història de Manresa incorpora al seu portal-web una carta i un dibuix inèdits del manresà Domènec Ribas Prat (1888-1955), gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona, vinculats al seu empresonament al castell de Montjuïc l’any 1938, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. A la carta, datada l’11 de novembre de 1938 i adreçada a la seva esposa, Neus Jorba Vives, la filla gran de Joan Jorba i Rius, Domènec Ribas es refereix a la condemna que li han imposat les autoritats de la zona republicana i expressa la convicció que “avui o demà se’ns emportaran a Montjuïc”. Juntament amb la carta, el web presenta un dibuix on es veu Domènec Ribas empresonat a Montjuïc... [+ informació]

Sortir del cau als quaranta

Coincidint amb l'estrena de l'obra «La promesa», els adolescents del 2026 reclamen als ajuntaments tenir espais propis per desenvolupar les activitats dels anomenats “caus” que hi ha escampats pels barris, pobles i ciutats del país. Les associacions, oenagés o parròquies que els acullen o bé no tenen prou espai o bé han anat abaixant les persianes a cops de traca de crisis. Signes dels temps. Sembla que no hi ha prou centres cívics, prou cases culturals, prou espais públics o prou locals municipals que puguin atendre la petició dels hereus dels antics escoltes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2026 amb 33.239.560 visitants que han fet 70.987.739 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.040 edicions) de 33.239.560 visitants i 70.987.739 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.234,6 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.179 subscriptors... [+ informació]

La continuïtat de l'Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison en perill de perdre la seu que ocupa a l'antic Institut del Teatre

L’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (la Bonne) reclama a la Diputació de Barcelona la reversió de l'immoble —l'antic Institut del Teatre del carrer Sant Pere Més Baix— basant-se en la llei de memòria democràtica. L’argument és que el 1941, en plena postguerra, es va signar una escriptura de cessió a la Diputació que l'associació La Bonne considera ara que és una espoliació. Denuncien que la cessió va ser fruit de la pressió de les autoritats franquistes, com demostra el fet que l'espai fos entregat el 1942 a la Sección Femenina de la Falange. L'acord original obligava la Diputació a continuar l'obra social de l'Institut, una clàusula que consideren vulnerada quan l'edifici es va destinar a usos aliens. Francesca Bonnemaison (1872-1949) era una dona de dretes, catòlica i de bona família que va fer una cosa molt audaç que avui encara perdura: va crear la primera biblioteca de dones d'Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona, el 1909. Va oferir a les dones un lloc on formar-se i en aquell moment era tan excepcional que, quan va obrir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere Més Baix, hi havia d'anar la policia perquls homes, que no estaven acostumats a la presència de les dones en l'espaiè e públic, s'esvalotaven... [+ informació]

Google permet des d'ara que un usuari pugui canviar una vegada a l'any el nom de capçalera del seu correu electrònic sense perdre'n l'arxiu

Goggle ho ha anunciat al seu compte de Twitter (X). Es tracta de canviar, si es vol, la capçalera nominal del correu, manteninent després de l'arrova l'adreça matriu de Google. El canvi només afecta el nom. Les fotos, els documents, les dades, els contactes i els correus anteriors es mantenen intactes, accessibles des del mateix compte i la mateixa contrasenya. Pel que fa al nom de correu anterior, no s'elimina, però es reserva en uns llimbs perquè no sigui disponible tampoc per a altres usuaris. La idea de Google és convertir-la en una adreça alternativa: tots els correus que algú envïi a l'adreça anterior seguiran arribant al compte, tot i que se l'hagi identificat amb un nom nou. Per fer aquest canvi, un cop a dins d'una de les aplicacions o serveis oficials de Google, des de Google Maps a Google Drive... [+ informació]

Un àlbum d'inventaris abonyegat

Hi ha un moment que en aquest inventari —no pas comptable sinó humà i objectual— un dels personatges es lamenta dient que tots tenen el cos abonyegat. No sé si vol ser una metàfora, però lliga bastant amb el conjunt de la història d'històries que sota el lema d'«Inventari de fugues» fa un recorregut per la trajectòria marcada per la fugida de noms de personatges més o menys coneguts que, en clau de memorial, es presenten formant part d'un trencaclosques escènic que, també com el cos dels personatges, està una mica abonyegat. Quan una proposta com aquesta té tantes mans darrere, i aquí n'hi ha com a mínim vuit de quatre creadores de disciplines diferents (coreografia, objectes, text...), coordinats i dirigits per Judith Pujol, es fa díficil entendre quin és l'objectiu de la idea original i el resultat de la mateixa creació... [+ informació]

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes desvela noves dades sobre les tombes fundacionals amb l’estudi de 25 individus del segle XIV

Un projecte pioner a Barcelona ha analitzat vuit sepultures del segle XIV —inclosa la de la reina Elisenda— i ha permès estudiar 25 individus amb tècniques arqueològiques, antropològiques i genètiques per primera vegada de manera integral al monestir. La investigació qüestiona atribucions històriques consolidades, documenta reobertures i reutilitzacions de tombes i identifica noves pràctiques funeràries com els farcells tèxtils, les ofrenes vegetals i els rituals associats als enterraments. L’estudi del sepulcre de la reina fundadora confirma la presència de les seves restes dins d’una caixa de fusta medieval i aporta noves dades sobre el seu enterrament, la seva edat i les condicions de vida de la comunitat femenina del segle XIV. Els treballs, iniciats el 2024 en el marc del setè centenari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1326–2026), continuaran fins al maig de 2027 amb analítiques genètiques, datacions i estudis de materials que hauran de completar la interpretació definitiva del conjunt... [+ informació]

L’exposició «Barcelona: Ciutat i Teatre» mostra com l’itinerari del lloc teatral a la ciutat avança en paral·lel a la seva història

L'exposició proposa un recorregut cronològic que avança en paral·lel a la història de la ciutat, revelant com les arts escèniques han intuït i promogut el creixement i les transformacions urbanes de Barcelona. L’exposició s’emmarca en la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura, es podrà veure fins al 30 d’agost a El Born. Museu d'Història de Barcelona. De la Rambla al passeig de Gràcia i del Passeig de Gràcia al Paral·lel i als pobles del pla, la mostra relata una història d’encontres i desencontres entre el teatre i la ciutat. Les mirades que proposa ressalten un patrimoni urbà: el del lloc del teatre a Barcelona i un patrimoni arquitectònic, el dels teatres. També posen l’atenció en una escena que tampoc no deixa de mirar i representar la ciutat. El teatre ha estat, i encara és, un lloc de trobada de la ciutadania. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat s’hi entrellacen... [+ informació]

L’Institut del Teatre acull una exposició sobre la vinculació de Modest Cuixart amb les arts escèniques

«Modest Cuixart i les arts escèniques» és la nova exposició que es pot veure al vestíbul de l’Institut del Teatre de Montjuïc. Impulsada pel Museu de les Arts Escèniques (MAE) i la Fundació Cuixart i dins de la celebració del centenari de l'artista, la mostra repassa la trajectòria de Modest Cuixart (Barcelona, 1925 – Palafrugell, 2007) com a escenògraf i creador estretament vinculat al món del teatre, la dansa i la música. A través d’una vintena de plafons amb fotografies, esbossos, figurins i cartells, l’exposició reivindica la importància de les arts escèniques en la trajectòria creativa d’un dels grans noms de l’art contemporani català. La mostra recorre els inicis experimentals de Cuixart com a cofundador del grup Dau al Set, al costat de figures com Joan Brossa, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb qui va participar en accions transgressores d’arrel surrealista i dadaista... [+ informació]

La nau gòtica de l'antic Hospital de la Santa Creu on va morir fa cent anys Antoni Gaudí es reformarà després d'un segle que s'ha mantingut tancat

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 1.669.319 euros per a la reforma de l'antic Hospital de la Santa Creu, situat al carrer de l'Hospital. En el seu temps, va ser el complex hospitalari més gran de la ciutat. Construït entre 1414 i 1926, es va aixecar al voltant d'un gran claustre gòtic. Entre les seves parets va morir, gairebé abandonat, l'arquitecte Antoni Gaudí, que va ser traslladat a aquest hospital després de ser atropellat per un tramvia el 7 de juny de 1926. Un cop reconegut, no va voler que el traslladessin a una clínica privada i tres dies més tard, moria. El recinte és un dels conjunts més importants del gòtic català i està considerat monument històric artístic d'interès nacional. Durant segles, va ser l'hospital més gran de Catalunya i, en realitat, es va començar a construir per Martí l'Humà per ostentar aquesta distinció: quatre naus de construcció rectangular de dues plantes al voltant d'un pati. Al final, només es van construir tres naus i falta la que l'havia de tancar, per la qual cosa té forma de U. En els seus més de 12.000 metres quadrats de superfície, acull la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i l'Escola Universitària de biblioteconomia i documentació. En les seves instal·lacions també es troba l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i els jardins Rubió i Lluch... [+ informació]

Antidàctica antiantígona

Ja fa més de quaranta anys, a les galeries Víctor Manuel II de Milà, entre la piazza Duomo i la piazza della Scala, davant el Teatre de La Scala, un grup de carrer espontani convidava els passejants a entrar a la seva petita carpa de circ amb el crit: ”Venite a giocare con noi!”. Corrien encara temps en què el teatre de carrer era trencador, irreverent, explorador i capaç de provocar en un espai com les galeries de Milà els melòmans d'òpera asseguts en algunes de les luxoses terrasses que esperaven l'hora per entrar a la seva funció del Teatro de La Scala. El que la directora madrilenya Andrea Jiménez (Madrid, 1987) fa, tot i que ara sota el mantell i el suport institucional del Teatre Lliure i dels fons públics, s'assembla, en el fons, a aquelles precàries i creatives performances dels artistes de carrer de l'últim quart de segle XX... [+ informació]

Els instruments musicals, el material artístic i la formació cultural s'incorporen entre els avantatges del Bo Cultura Jove adreçat als que fan 18 anys durant l'any de la convocatòria

El govern espanyol ha aprovat el reial decret que regula la nova edició del Bo Cultural Jove, que mantindrà l'ajuda de fins a 400 euros per als joves que facin 18 anys durant l'any de la convocatòria, però n'amplia els usos. A partir de l'edició del 2026, el Bo Cultural Jove també es podrà destinar a la compra d'instruments musicals, material per a la creació artística i cursos o tallers culturals, tant presencials com en línia. L'objectium segons el ministeri de Cultura espanyol, és que el Bo Cultural Jove no només serveixi per accedir a la cultura, sinó també per fer cultura. Fins ara l'ajuda estava pensada sobretot per al consum cultural, com entrades per a arts en viu, concerts, cinema, patrimoni cultural, productes en suport físic o continguts digitals. La nova regulació preveu dues modalitats... [+ informació]

El musical «Ànima» arriba a la seva última funció de la temporada del Teatre Tívoli que tanca amb més de 70.000 espectadors

El musical «Ànima», que en una primera temporada es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, ha tornat aquesta temporada, però en el circuit comercial, al Teatre Tívoli, en una coproducció de la pròpia companyia, Vero Vero, juntament amb les productores Bitò, El Terrat i Marianna (Balañá en viu), amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de la nova línia de suport al musical català. El muntatge arriba a la seva última funció d'aquesta segona temporada [24 maig]. «Ànima» ha mantingut a l'escenari durant 80 funcions, 18 intèrprets i una orquestra de 10 músics. La segona temporada del Teatre Tívoli ha presentat una versió ampliada, amb noves coreografies, arranjaments musicals i una nova escenografia. Aquesta va ser la crítica... [+ informació]

Salut i força al canut!

Catifa vermella al Paral·lel per a la troupe de la Gasa Valga Dance Company que té com a creador el coreògraf català Enrique Gasa Valga (Esparreguera, Montserratí, Baix Llobregat, 1976), format inicialment a Saragossa i amb el ballet de Cuba i establert després a Àustria on ha dirigit una cinquantena de produccions, des de fa més de quinze anys, amb el Ballet de l'Òpera d'Innsbruck. Quan l'intèrpret principal, el ballarí i cantant australià Locke Venturato, deixa anar en català la frase “Salut i força al canut!”, per saludar l'auditori —assessorament local del director d'Esparreguera, esclar!— i ho remata amb un “Visca el Barça!”, per si no n'hi havia prou, l'auditori del Teatre Victòria esclata. És entendridor el fàcil que representa seduir el poble català i com és de bon conformar... [+ informació]

La companyia La Solitària de Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals acaba el seu recorregut a La Villarroel amb la reestrena de «Mal de coraçon» que va reunir Victoria Szpunberg i Andrea Jiménez coincidint amb el seu tàndem actual a «Contra Antígona» del Teatre Lliure

Si Jerome K. Jerome va posar tres homes en una barca sense comptar-hi el gos, la dramaturga Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973), establerta a Catalunya des de la infància, ha posat una cambrera en crisi existencial, un professor expulsat i un enamorat a punt del suïcidi en un bar, que no és una “bar-ca”, però s'hi acosta, per l'aiguat d'aparent naufragi que es viurà al final. Jerome K. Jerome, malgrat la seva broma del gos, no deixa de ser profund en el contingut. Victoria Szpunberg, malgrat la broma del bar, també manté una profunda ferida en el contingut i, a més, amb un caràcter gairebé místic, s'empara en qui va ser reformadora de les carmelites descalces, l'anomenada per mèrits propis Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, pel lloc de naixença el segle XVI [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Com es fusiona la filosofia d'una monja feta santa amb la filosofia d'una barra de bar? El teatre, a vegades, fa miracles, si ens posem místics. I el miracle, aquí, té nom. Es podria anomenar "el miracle de les croquetes", a jutjar pel repartiment de croquetes que en un moment donat es fa a alguns espectadors privilegiats que estan a prop del personatge de l'Enamorat, amo de la carmanyola... [+ informació]

Dos sepulcres del segle X trobats a Castellar del Vallès obren una investigació arqueològica excepcional sobre la creació del comtat de Barcelona i la Catalunya Vella

Es tracta del sepulcre d'un matrimoni de gran influència durant el segle X, vinculats al comtat de Barcelona, que han aparegut enterrats al jaciment de Castellar Vell, a l'ermita de Sant Esteve. Les tombes s'han localitzat intactes i segellades, en perfecte estat de conservació, al sector nord de l'església. A més, s'han pogut identificar les persones enterrades: Ermomir —que té una làpida funerària de marbre en què es diu que va morir el 966— i Riquil·la. Ara, els investigadors hauran de determinar si les troballes òssies tenen relació amb un document de l'any 965 que esmenta aquest matrimoni en relació amb una donació de finques i propietats seves a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta línia de recerca pot obrir noves perspectives sobre el paper —abans de la consolidació del feudalisme— de les persones que, tot i que no eren nobles, formaven una elit rural amb capacitat econòmica, influència territorial i connexions religioses i polítiques destacades... [+ informació]

Un teatre dedicat al públic familiar obrirà la temporada 2026-2027 dins el nou espai immersiu del Club Súper 3 que s'inaugura aquest maig al barri de la Sagrada Família

El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles»... [+ informació]

La literatura catalana ha estat escollida com a convidada d'honor del Saló Internacional del Llibre de Torí del 2027

El Saló Internacional del Llibre de Torí (Itàlia) ha anunciat que la literatura catalana serà la convidada d'honor de l'edició del 2027. El saló, que té lloc al mes de maig a la capital del Piemont, és el més important d'Itàlia i és un dels mercats editorials de referència d'Europa. Cada any assisteixen a l'Arena Bookstock uns 230.000 visitants i un miler d'expositors. La literatura catalana prendrà el relleu de Grècia, els Països Baixos, la llengua alemanya i Albània, que han estat les literatures convidades en els últims anys. La literatura espanyola ja ho va ser el 2019. La presència de la literatura en català com a convidada d'honor es concretarà a través de l'Institut Ramon Llull en el desembarcament al saló d'una vintena d'autors de tots els gèneres: ficció, no-ficció, poesia, còmic i infantil i juvenil, que participaran en actes, presentacions, conferències i debats, tant a l'estand privilegiat que l'Institut Ramon Llull tindrà al saló com també em diversos espais de la ciutat. El Saló Internacional del Llibre de Torí... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya reclama ara 791.000 euros al govern de l'Aragó per l'espoli de les obres de Sixena que van sortir de Catalunya el 2017 per compensar la compra i la conversació i restauració

Corria el temps de la repressió pel procés d'independència del 2017 quan la justícia va ordenar que les primeres obres de Sixena fossin retornades a l'Aragó, qüestió que va regalar imatges inèdites amb els cossos de la guàrdia civil armada a les portes del Museu de Lleida en ple fase d'espoli. Ara, la Generalitat de Catalunya, tocada pel nou espoli dels murals de Sixena custodiats, conservats i rehabilitats des de la guerra civil al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), reclama al govern d'Aragó, que n'exigeix també judicialment el retorn sense garanties de conservació, una indemització de 791.119 euros pel preu de compra d'algunes peces espoliades el 2017 i que la Generalitat va abonar a les monges, els anys 1983 i 1992, actualitzat amb la variació de l'IPC. Aquests contractes de compravenda van ser declarats nuls per una sentència del 2015... [+ informació]

Ser o no ser el noi de la mare

El dia que s'estrena aquesta obra de la dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), és dóna la casualitat que la veterana reina Margarida de Dinamarca, 86 anys, és ingressada d'urgència per una angina de pit a l'Hospital del Regne de Copenhaguen. La reina mare danesa va abdicar fa dos anys després de mig segle llarg ocupant el tron. Una de les úniques feines que ara té és la de sortir cada any al balcó, coincidint amb l'aniversari de l'actual rei, el seu fill Frederic X, a saludar la plebs. L'anècdota puntual del dia a dia d'una part d'Europa se'm fa present quan una altra reina, però del teatre català —aquesta sense abdicar—, l'actriu Imma Colomer, i un altre rei sense tro de l'escena catalana, l'actor Pere Arquillué, entronitzen amb la seva brillant veterania, picaresca i domini multifacètic de personatges, aquesta obra mig amagada de Lluïsa Cunillé... [+ informació]

La 14a edició de Terrats en Cultura oferirà 13 espectacles en 7 terrats de les ciutats de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

La proposta que organitza l'Associació Cultural Coincidències, té lloc entre el juny i juliol del 2026 manté el format de proximitat i aposta per la recuperació d’espais no convencionals, amb ubicacions que el públic no coneix fins hores abans de cada funció. Enguany, a més, es consolida l’OFF-Terrats en Cultura, una línia iniciada el 2025 amb l’objectiu d’ampliar la programació més enllà de la temporada d’estiu i dels espais habituals. En un context global marcat per la incertesa global, aquesta edició reivindica els terrats com a espais de trobada, cultura i pensament crític, amb una programació que combina creació contemporània i mirada social. En total, la programació d’aquesta edició inclou 5 concerts, 6 espectacles teatrals, 1 peça de dansa i 1 proposta de stand-up... [+ informació]

La 201a edició d'Els Tres Tombs de Barcelona se celebren el maig excepcionalment després de la cancel·lació del gener per raons climatològiques i per garantir el benestar dels animals

El passat 23 de gener els Tres Tombs de Barcelona es van ajornar a causa de la pluja i per garantir el benestar dels animals participants. Per aquest motiu, la 201a edició dels Tres Tombs s'ha ajornat fins al dissabte 16 de maig. El barri de Sant Antoni acull els gegants de Sant Antoni i els gegantons del Mercat, acompanyats pels renovats gegants de les Colònies Jordi Turull, que fan les seves ballades com a prèvia al pregó de la Cavalcada. El pregó, davant de l’Escola Pia de Sant Antoni, és a càrrec de Toni Sànchez, activista de la cultura popular. La Cavalcada dels Tres Tombs, un dels actes més populars de la ciutat, està formada per nombrosos carruatges amb cavalls, ases i someres que recorren diversos carrers del barri de Sant Antoni i del centre de la ciutat, la cavalcada presenta el gran patrimoni històric del transport ciutadà, urbà, d’agència o de pagès del país... [+ informació]

Hola, sóc mossa, però la meva vocació era ser mestra

Constatat el silenci del govern català davant l'escàndol de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea dels professionals de l'ensenyament per decidir les estratègies i les feines de coordinació de les jornades de vaga convocades, un comença a malpensar que les excuses de mal pagador institucional per carregar el mort a l'anomenat “operatiu” i rentar-se les mans polítiques acabarà portant a la recerca d'un cap de turc que acabarà sent, com sempre, l'últim mosso de la fila, això si no s'acaba arribant a la conclusió que la maldestre iniciativa de pel·lícula d'espies dels temps de la Guerra Freda va sortir de la iniciativa personal del parell de mosses que, després d'aprovar l'entrada al cos, van descobrir que la seva vocació frustrada era la de ser mestra [comentari íntegre de la sèrie El cafetó]. ¿I què hi ha millor sinó colar-se d'incògnita en una assemblea del sector per viure mal que sigui la falsa il·lusió de ser “mestra per un dia”? Esclar que, mosses com són, haurien hagut de preveure un bon exercici d'estilisme que no les hagués descobert a la primera de canvi, tal com en realitat va passar... [+ informació]

Qui canta la depressió espanta

És difícil endevinar què és el que ha estat primer en aquest espectacle: si les lletres narratives de les cançons que s'hi interpreten o si la història íntima de la protagonista que ha portat a posar-hi música. Tothom sap, ni que sigui una profecia que no sempre es compleix, que qui canta els seus mals espanta. Aquí, però, més aviat s'ha de dir que qui canta la depressió espanta. L'obra parteix d'algunes experiències vitals de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine —per cert, patronímic també d'un medicament que pretén combatre l'angoixa— i que acaba de publicar també un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra «Inútil (un cactus i altres desastres)»... [+ informació]

La Casa Batlló amplia els espais de la visita amb l'obertura al públic de l'últim habitatge original de l'edifici i la descoberta d'una maneta desconeguda dissenyada pel mateix Gaudí

El de la tercera planta és l'habitatge original que quedava a la Casa Batlló perquè al voltant de 1950 es van modificar tots menys aquest perquè estava llogat a la mateixa família Batlló. La tercera i quarta generació dels Batlló van viure al pis durant més de 100 anys, fins al 2019. Ara s'obre al públic, doncs, el que va ser l’últim pis habitat pels descendents de la família, després de portar a terme una restauració de caràcter arqueològic de tots els elements. El pis s’havia conservat amb una autenticitat excepcional i constitueix un valuós testimoni de la vida domèstica barcelonina de principis del segle XX. El pis està ubicat a la tercera planta de la casa. Durant el procés de restauració s’han analitzat i restaurat totes les fusteries, els paviments, els estucs i les ferramentes... [+ informació]

Sota la ferralla de l'Eiffel català

Una panoràmica de la mítica estació de trens de Portbou, amb la gran marquesina de ferro i vidre construïda el 1929, inspirada en l'era parisenca del ferro d'Eiffel, coincidint aquí amb l'Exposició Internacional de Barcelona, amb l'any del crac, i que cobreix les andanes de Portbou, similar a la marquesina que caracteritza també l'Estació de França, emmarca la recreació de la història que els directors Magda Puyo i Ramon Simó han adaptat a partir de la novel·la «La meitat de l'ànima», amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi. L'adaptació s'ha centrat sobretot en els eixos més importants de la investigació sobre quina va ser l'autèntica personalitat de la protagonista Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960... [+ informació]

Més enllà de la foscor

A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint. A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps i no n'han sabut res més des d'aleshores. Bé, sí. El vell veí els ha deixat anar que el seu fill ha estat a la presó, però ells dos fan veure que no ho senten. I si ho senten, confien més en la baula de la incredulitat que no pas en el xafardeig del vell reumàtic. El director Ferran Utzet ha escollit aquesta obra enigmàtica i inquietant del dramaturg noruec més representat després de Henrik Ibsen... [+ informació]

Fer ralet ralet al gremi teatral

Hi ha una cançó-joc de bressol que s'adiu perfectament amb el rerefons de «L'autora», aquesta esgarrapadora obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson (Surrey, Regne Unit, 1985) que ha traduït Carlota Subirós i que ha dirigit, diria que amb una intensa visió conjunta del contingut, la forma i la llengua, la directora Anna Serrano Gatell, responsable també d'haver rescatat la peça d'entre les seves lectures candidates de la programació artística de la Sala Beckett. La cançó-joc infantil de bressol a la qual em refereixo té més ironia i més mala intenció que la ingenuïtat que aparenta i que se li ha adjudicat al llarg dels temps quan diu “Ralet, ralet, ralet... pica dineret! Ralet, ralet, ralet... paga dineret!”. Es tracta de picar el palmell de la mà del nadó, però també d'advertir-lo que, quan sigui gran, haurà de fer mans i mànigues per tocar dineret i haurà de fer també mans i mànigues per pagar dineret... [+ informació]

El firmament de l'Abril

Ha passat un cometa i la seva pluja d'estels ha deixat el debut en el gènere dramàtic —mai no és prou tard per fer-ho— de la polifacètica actriu Sílvia Abril. Per als que la coneixen en l'àmbit de la comèdia i la comunicació, redescobrir-la ara com a protagonista dramàtica en el paper de la llevadora de l'obra de l'autora anglesa Lucy Kirkwood (Leytonstone, Waltham Forest, Londres, 1984) —la mateixa autora de la celebrada obra «Els fills» que s'ha estrenat també aquí aquesta temporada— pot ser tota una sorpresa que, amb aquest pas personal ben reeixit, l'actriu Sílvia Abril —“l'Abril”, si voleu, des d'ara—, ha deixat impresa en «El firmament»... [+ informació]

Més de 180.000 persones han participat en la primera edició del Correllengua Agermanat que ha recorregut 1.500 quilòmetres dels Països Catalans en disset dies abans d'arribar finalment a Brussel·les

La primera edició del Correllengua Agermanat ha acabat a l'Alguer, a Sardenya, després de disset dies de recorregut pels Països Catalans. Segons l'organització, més de 180.000 persones han participat en els actes d'aquesta mobilització en defensa de la llengua, que ha fet arribar una mateixa flama des de Prada, al Conflent, fins a l'Alguer. La flama es va encendre el 19 d'abril a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, i des d'aleshores ha recorregut més de 1.500 quilòmetres. La cursa de relleus ha passat per la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, les illes Balears i l'Alguer, amb més de vuitanta aturades en municipis dels diferents territoris dels Països Catalans... [+ informació]

La Nit dels Museus 2026 obrirà a Barcelona i l'àrea metropolitana 94 espais amb l'efemèride del 700 aniversari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

La Nit dels Museus 2026 (dissabte, 16 maig) obrirà des de les 19.00 h fins a les 01.00 h un total de 94 espais de Barcelona i la seva àrea metropolitana obriran portes amb una gran diversitat d’activitats a Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí, a més de Barcelona. S'hi incorpora per primera vegada al Gran Hotel Barcino de Barcelona, al Centre Cultural La Bòbila i al centre La Florida 6.0 de l’Hospitalet. A més, durant la Nit dels Museus 2026 diversos equipaments que participen en l’esdeveniment han estat renovats recentment, com és el cas del Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc i dues de les seus del Museu d’Història de Barcelona: la Casa de l’Aigua i la Fabra i Coats... [+ informació]

El Museu de la Dona de Tossa de Mar mostra com ha canviat la societat local a través de la mirada femenina

L'espai de Can Ganga, de Tossa de Mar (La Selva), va nèixer com un museu etnogràfic per explicar i difondre la història local. Des del 2020, s'ha dotat d'una nova perspectiva enfocada en l'equitat de gènere des d'on es fa la divulgació i difusió de totes les accions que en aquesta matèria d'igualtat i femenisme es portin a terme a Tossa. Una d'aquestes iniciatives és la que recull testimonis de les dones que han treballat en les últimes dècades en les feines marítimes del poble i totes les que se n'ha derivat. La indústria del suro, de la pesca o l'auge del turisme són tres àmbits on, d'una manera sovint silenciosa i poc reconeguda, van treballar moltes de les dones de Tossa de Mar, com ho expliquen en un vídeo promocional. Elles treballaven al bosc, arreglaven xarxes i van tenir un paper cabdal a l'hora d'acollir els primers visitants turístics que arribaven al poble. El museu està distribuït en cinc sales: la de remendadores, peixateres i escaparradores; la de pageses, masoveres i recol·lectores; la de dones i tradicions; la de construcció social de la dona: i la de feines quotidianes... [+ informació]

La Cantània que convoca L'Auditori des de fa 37 edicions i que implica més de 35.000 infants estrena aquest 2026 la peça «L'últim rellotge» amb lletra de l'escriptora Tina Vallès i música de Jordi Cornudella

La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté... [+ informació]

La Biennal de Venècia viu una edició convulsa i inèdita amb la dimissió de tot el jurat per la presència de Rússia i Israel que ha obligat la fundació del certamen a comunicar que els premis es decidiran per votació popular

El jurat de la 61a edició de la Biennal d'Art de Venècia ha dimitit en bloc per la participació de Rússia i Israel a l'exposició internacional d'art. La decisió arriba després de setmanes de polèmica per la presència dels pavellons d'aquests dos països i es guerres genocides en les quals estan immersos els seus respectius governs. Els membres dimitits són la brasilera Solange Farkas, l'australiana Zoe Butt, l'espanyola Elvira Dyangani Gosi —que ha deixat la direcció del Macba per incompatiblitat de càrrecs—, la nord-americana Marta Kuzma i la italiana Giovanna Zapperi. El retorn de l'art rus a la Biennal de Venècia ha inquietat tant la Unió Europea que ha amenaçat de retirar les subvencions a l'esdeveniment. I això que el president de la Fundació de la Biennal, Pietrangelo Buttafuoco, ha reivindicat reiteradament que l'art no ha d'excloure ningú i ha defensat l'oportunitat de brindar un diàleg artístic a països com Rússia, Ucraïna, Israel, Palestina i l'Iran. Després de la dimissió del ple del jurat, la Biennal ha anunciat que els premis els decidiran els visitants de l'esdeveniment i l'anunci dels guanyadors es traslladarà al 22 de novembre, tal com va passar en una altra edició excepcional, la del 2021, marcada per pandèmia... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2026 amb 32.958.970 visitants que han fet 70.592.797 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.011 edicions) de 32.958.970 visitants i 70.592.797 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.241,8 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 32 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.112 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Marina Rossell i Ferran Palau participaran en el festival Barcelona Poesia 2026 juntament amb escriptors com Carles Rebassa, Biel Mesquida, Dolors Miquel

El 41è Festival Barcelona Poesia tindrà lloc del 14 al 21 de maig amb una programació de recitals, rutes literàries, espectacles musicals i teatrals, col·loquis i taules rodones. L'edició del 2026 compta amb veus destacades del teatre i la música com l'actor i director Josep Maria Flotats, l'actriu Emma Vilarasau, la cantant Marina Rossell, el cantant Ferran Palau, al costat d'escriptors com Carles Rebassa, Dolors Miquel, Francesc Parcerisas, Biel Mesquida o Marta Pessarrodona. Hi ha previstos diversos homenatges a noms com Blai Bonet, Clementina Arderiu i Joan Alcover. Els escenaris principals del Festival Barcelona Poesia 2026 seran els habituals, el verger del Museu Marès i el Born. Museu d’Història de Barcelona, i també s’hi incorporaran altres com els jardins de la Fundació Muñoz Ramonet, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Montaner, la Fundació Brossa, el Museu Tàpies o el CCCB, entre altres... [+ informació]

El festival literari Món Llibre presentarà una exposició immersiva i inclourà espais transitables i activitats específiques per a adolescents i professionals del sector de la literatura per a infants i joves

El festival literari Món Llibre celebrarà una nova edició del 29 al 31 de maig al CCCB, el MACBA i la Biblioteca Can Fabra amb una programació adreçada a infants, famílies i professionals del sector. La proposta d'aquesta edició posa el focus en el llibre com a espai físic de ficció i explora la capacitat dels infants d’imaginar mons possibles a partir d’entorns quotidians, alhora que reivindica la presència de la cultura infantil en espais de cultura contemporània. L’exposició central del festival Món Llibre 2026, a càrrec de l’estudi de disseny i editorial gallega Fabulatorio, proposa un recorregut immersiu per sis espais transitables inspirats en clàssics de la literatura infantil. Concebuda com una experiència participativa, la mostra convida els visitants a interactuar amb diferents ambients a partir de materials, objectes simbòlics i una paleta cromàtica específica que evoca alguns dels imaginaris més representatius de la literatura infantil de l’últim segle. La programació inclou una àmplia oferta d’activitats, totes gratuïtes, vinculades a la literatura per a infants i joves, amb la participació de Pere Ginard, Joan Negrescolor, Marina Sáez, Olivier Douzou, Nina Izycka o Anna Font, entre altres il·lustradors, artistes visuals, autors i divulgadors... [+ informació]

El Jove Teatre Regina respira més tranquil des que El Mago Pop com a possible comprador de l'edifici del carrer Sèneca de Barcelona ha garantit que deixarà que acabi la temporada i no tancarà l'espai

L'edifici del carrer Sèneca núm. 22 de Barcelona acull des de fa gairebé cinquanta anys la companyia La Trepa, fundada per Agustina Solé i actualment dirigida per la seva filla, Mariona Campos. És la comanyia més veterana dedicada a programar teatre familiar i també sessions escolars. L'edifici, però, ha entrat en fase de venda i el que sembla que en serà el comprador és Antonio Díaz, conegut com El Mago Pop, propietari també, com se sap, del Teatre Victòria, que havia estat la seu de Dagoll Dagom. La incertesa s'ha estès sobre el futur de La Trepa i el Teatre Regina. Tot i que Antonio Díaz, després que la notícia sortís a la llum, ha dit que, en el cas que acabi tancant l'operació de compra, ha garantit la temporada fins al mes d'agost i el respecte per les sessions escolars. Malgrat tot, Mariona Campos, de La Trepa, ha entrat en converses amb l'Institut de Cultura de Barcelona davant la hipotètica situació que el Jove Teatre Regina es converteixi a la llarga en una seu segurament que pedagògica de les arts màgiques... [+ informació]

El Castell de Montjuïc inaugura un nou centre d’interpretació que en reforça el relat històric i la seva vinculació amb la muntanya

Amb la renovació, el Centre passa de quatre a set sales. La remodelació incorpora una museografia ampliada que combina documentació, audiovisuals i diversos recursos fotogràfics. La remodelació ha permès impulsar la renovació museogràfica, la recerca prèvia i la integració de nous recursos tecnològics al servei de la divulgació patrimonial. El nou discurs contextualitza el paper del recinte en la història de la ciutat a través de personatges, episodis i moments clau, des de la repressió dels moviments anarquistes del segle XIX fins al procés de recuperació del Castell de Montjuïc com a equipament públic. Cada bloc temàtic combina informació històrica amb materials fotogràfics, audiovisuals i objectes que ajuden el visitant a comprendre la dimensió global del Castell. Un dels punts més destacats del recorregut és l’última sala, on s’exposa un tram del baluard del segle XVII, recuperat en la darrera intervenció arqueològica. La integració d’aquest element arquitectònic permet explicar les diferents fases constructives de la fortalesa i entendre millor la seva funció en cada període... [+ informació]

El futur Centre Raimon de Xàtiva corre perill després de la retirada i el finançament de la Generalitat Valenciana de PP i Vox que deixa la Diputació i l'Ajuntament sols

L'anomenat govern del Botànic —qui l'ha vist i qui el veu— va acordar la participació en el futur Centre Raimon d'Actvitats Culturals de Xàtiva amb l'aportació de tres milions d'euros. Però, ara, el govern de la Generalitat Valenciana, a les mans dels ultranacinalistes espanyols del PP i Vox ha retirat aquesta aportació, cosa que constata la feblesa de segns quins acords de govern que pode caure quan aquest canvia de color. A més, el PP i Vox no en tenen prou amb el veto al projecte sinó que reclamen que els imulsors del Centre Raimon tornin 400.000 euros que ja se'ls havien tranferit. La Diputació de València, encara en mans dels nacionalistes espanyols del PSOE, s'ha vist obligada a aportar una partida d'un milió d'euros perquè el projecte, que en el fons ha d'acollir el llegat de fons d'art immobiliari i patrimonial que la Fundació Raimon i Annalisa ha cedit quan el cantant... [+ informació]

Roben 149 monedes d'or dels segles XVIII i XIX del Tresor de Villanueva d'una vitrina del Museu Arqueològic de Badajoz en un cop llampec malgrat les fortes mesures de seguretat

El tresor de Villanueva de la Serena era al Museu Arqueològic de Badajoz des de feia cinc mesos. Abans havia estat custodiat en dipòsit, durant 37 anys, a l'Ajuntament d'aquest municipi de la comarca extremenya de Las Vegas Altas. Malgrat que el museu arqueològic compta amb vigilància les 24 hores i sistemes de seguretat, el fet és que els lladres no han tingut problemes per accedir-hi i emportar-se el botí. L'equip de seguretat ha avisat la policia a les sis del matí alertant que algú havia accedit a l'edifici, però quan els agents han arribat al lloc ja s'havien fet fonedís. Els lladres han entrat de matinada al museu, han trencat una reixa i una vitrina i s'han emportat totes les monedes en un temps rècord. Les monedes són doblons d'or encunyats durant els regnats de Carles III, Carles IV i Ferran VII en seques de Madrid, Sevilla, Cadis i Santiago de Xile. Estan fetes amb or de gran qualitat, de 27 grams de puresa, procedent de jaciments miners de Lima, Potosí i Popayán, i Xile... [+ informació]

La Roda Produccions commemora el seu 25è aniversari amb la reposició al SaT! Teatre del musical «La Ventafocs» i la reunió de molts dels intèrprets que han treballat amb la companyia en aquest quart de segle

La Roda Produccions celebra aquest 2026 el seu 25è aniversari, consolidada com una de les companyies de teatre musical familiar de referència. Per commemorar aquesta efemèride, la companyia torna a un dels escenaris clau de la seva trajectòria, el SAT! Teatre, amb un dels seus espectacles més emblemàtics, «La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!» (25, 26 d’abril i 1, 2 i 3 de maig). Precisament aquest espectacle es va estrenar al SaT! fa quinze anys [crítica de l'estrena d'aquell moment a Clip de Teatre]. La reposició del muntatge es fa ara amb una nova mirada continuant amb la intenció de La Roda treballar per al teatre familiar de qualitat i amb valors contemporanis. L'espectacle compta a més, amb una festa commemorativa al mateix SaT! que reunirà membres actuals i històrics, actors i actrius, col·laboradors, representants institucionals i persones que han format part del seu recorregut al llarg d’aquest quart de segle. Fundada el 2001 a Barcelona, sota la direcció de Dani Cherta i Jordi González, La Roda Produccions ha desenvolupat una trajectòria sòlida basada en la creació d’espectacles adreçats al públic familiar. Al llarg d’aquests anys, la companyia ha produït 18 espectacles que han girat per tot Catalunya i l’Estat espanyol, amb temporades estables en teatres de Barcelona i Madrid... [+ informació]

L'altra cara d'Èdip i Antígona

Mentre la directora i dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) preparava els assajos d'aquest viatge als clàssics de 2.500 anys enrere, amb una versió lliure i lingüísticament desempolsada de la mà de la traducció del poeta Carles Riba (Barcelona, 1893 - 1959) —no han passat 70 anys de la seva mort i encara corresponen drets d'autor als seus hereus durant tres anys—, els quatre astronautes de la Nasa feien, després del 1969, un altre viatge anys llum, amb la missió Artemis II, per visitar l'altra cara de la Lluna. I un cop feta la visita, els terrícoles han descobert que, de moment, no hi ha gairebé res de nou a la part oculta de la Lluna [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La directora Carlota Subirós també ha volgut fer, em sembla, una visita a la cara oculta d'Èdip i d'Antígona. El paisatge d'inspiració lunar que han elaborat escenogràficament Max Glaenzel i Josep Iglesias ho vol semblar. Ja sé que és una interpretació i que podria ser la destrucció de Gaza o de qualsevol genocidi, però el mirall transparent que permet veure dos plans en algunes escenes podria ser ben bé el mirall de l'ull de bou d'una nau espacial. Però, com els va passar als astronautes de l'Artemis II, tampoc no es pot dir que els espectadors hi descobreixen gairebé res de nou en la profunditat de més endins... [+ informació]

El Cirque du Soleil s'avança a l'estrena de l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» que serà a Barcelona des del 3 de setembre amb una exposició a Casa Seat

L'exposició «Kurios Gabinet de curiositats: més enllà de l'escenari» es podrà veure a Casa Seat Barcelona ds del 28 d'abril. És un avançament a la tornada a la Gran Carpa del Cirque du Soleil que el 3 de setembre es plantarà al últimament recinte habitual de l'eix cultural de l'Hospitalet de Llobregat a tocar del barri de Bellvitge. L'exposició presenta una selecció de figures i personatges icònics de l'espectacle: éssers fascinants, excèntrics i plens de personalitat, realitzats amb un extraordinari nivell de detall habitual dels creadors de Cirque du Soleil. Cada peça revela la identitat dels seus protagonistes i permet descobrir de ben a prop el treball artesanal, el disseny de vestuari i la creativitat que, en escena, es despleguen entre llums, música i acrobàcies. En un passat alternatiu però familiar, l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» s'endinsa al laboratori mecànic d'un científic convençut que hi ha un món ocult i invisible, un lloc on esperen les idees més boges i els somnis més grandiosos... [+ informació]

Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d’Oscar Stettiner en la seva llarga batalla judicial per recuperar la pintura «Home assegut amb d’Amedeo Modigliani que va ser confiscat durant l’ocupació nazi a França

Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d'Oscar Stettiner a la seva llarga batalla legal per recuperar una pintura d'Amedeo Modigliani que va ser confiscada durant l'ocupació nazi a França. La decisió, signada pel jutge Joel M. Cohen, conclou que l'obra «L'home assegut amb bastó», del 1918, és la mateixa que pertanyia al comerciant jueu abans de ser confiscada a París i venuda posteriorment al mercat de l'art. El cas es remunta a una demanda presentada el 2015 pels hereus de Stettiner, que sostenen que la pintura d'Amedeo Modigliani (Livorno, 1884 -París, 1920) va ser retirada de la seva botiga de forma il·legal durant la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, l'obra havia estat en mans d'una societat vinculada a la família Nahmad, influents marxants internacionals que la van adquirir en una subhasta el 1996 i la van conservar en dipòsit a Suïssa... [+ informació]

¿La cultura... com més immoral millor?

Mentre els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya celebraven la seva XXVIII edició, la cantant i ara ja performer Rosalía congregava els seus fans al primer dels quatre concerts del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Vist el gir que ha fet Rosalía en els seus concerts, comença a plantejar dubtes si la noia de Sant Esteve Sesrovires no hauria d'entrar entre els candidats als Premis de la Crítica del 2026 que es donaran el 2027 d'aquí a un any. Rosalía a «Lux Tour» (en gira internacional) fa música (a vegades sembla un musical); fa coreografia (a vegades sembla un espectacle de dansa); fa tombarelles i acrobàcies (a vegades sembla un espectacle de circ); fa unes performances inclassificables (a vegades sembla que faci escena híbrida); i encanta grans i petits (fins i tot podria semblar un espectacle Familiar o un espectacle de Nova Veu). Però cada cosa al seu lloc... [+ informació]

Continua en la incògnita el robatori llampec que es va emportar quadres de Renoir, Cézanne i Matisse valorats en uns 9 milions d'euros de la Fundació Magnani-Rocca de Parma en només tres minuts

Tres quadres dels pintors impressionistes Renoir, Cézanne i Matisse han estat robats en l'assalt en un museu de Parma. El cop va durar només tres minuts. Per això, els lladres no es van poder endur cap altra obra perquè van saltar les alarmes i van fugir. La investigació continua sense resultats després de gairebé un mes del fet. Quatre persones emmascarades van irrompre a les instal·lacions de la Fundació Magnani-Rocca, que compta amb una de les col·leccions privades més importants d'Itàlia, i es van endur les obres «Els peixos» de Pierre-Auguste Renoir, «Natura morta amb cireres», de Paul Cézanne i «Odalisca en una terrassa» d'Henri Matisse. El cas es troba sota investigació dels Carrabiners i la Unitat de Protecció del Patrimoni Cultural, que s'han basat sobretot en les imatges obtingudes de les càmeres de seguretat. Els assaltants van accedir a la vil·la de la Fundació Magnani-Rocca... [+ informació]

Quan el batec s'apaga

El segle XXI, que ja ha superat el seu primer quart, ha tret a la llum la literatura del jo. I la creació dramatúrgica també ha explorat amb força el que es podria anomenar el teatre del jo. Un jo, sobretot, en veu femenina. No hi ha període de la cartellera on no hi hagi dues o tres propostes que s'inscriguin en el teatre del jo. Una d'aquestes propostes és l'obra «Batecs», una idea que parteix de l'experiència personal de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal (nascuda el 1983 a Colòmbia, però arrelada a la comarca de l'Anoia i resident a Barcelona), que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. A Nídia Tusal, s'hi han afegit, a més de tot l'equip de la companyia, els testimonis anònims de dos centenars de mares que en un moment o altre de la seva vida han passat l'experiència del dol perinatal... [+ informació]

Mentre la producció de cinema local continua amb l'etapa creativament més rica de la història perd milions d'espectadors a les sales convencionals

Durant l'any 2025, segons dades de la Federació de Cinemes d'Espanya( FECE), que representa el 80% dels exhibidors, les sales de cinema convencionals de tot l'Estat Espanyol han perdut vuit milions d'espectadors en relació a l'anterior any. Amb un total de 65 milions d’espectadors, es constata que la recuperació iniciada el 2022 i el 2023 no només es va interrompre, sinó que va donar pas a un retrocés en l’assistència molt irregular el 2025: amb un creixement del 3% el primer semestre, seguit d’una caiguda del 16% el segon. És una de les conclusions de l’informe Les sales de cinema. Malgrat aquest retrocés de públic, segons la FECE, es manté el nombre de sales, amb 760 cinemes, 3.562 pantalles i 732.080 butaques. El millor cap de setmana es va registrar entre el 26 i el 28 de desembre, amb 9,9 milions d’espectadors, mentre que el millor dia de l’any va ser el 2 de juliol, amb 554.244 assistents... [+ informació]

Òpera amb pistoles i “teiatru” de fogueig

¿On és el director d'òpera Calixto Bieito...? Si es troba a la sala, que aixequi la mà, sisplau. ¿I els ancestrals “destroyers” de La Fura dels Baus...? Si hi són, que també es facin veure. No, en aquest macromuntatge, barreja d'òpera contemporània i “teiatru” de traca i mocador, no hi ha ni Calixto Bieito ni La Fura dels Baus, però de segur que, si hi fossin, farien un bot de la butaca i potser una reverència i tot perquè, malgrat que diguin allò de “crieu fills i us sortiran corbs”, no tots els corbs són desagraïts. Els actors, dramaturgs i directors Nao Albet i Marcel Borràs, en aquest cas, no ho són gens, de desagraïts, perquè, potser sense que en siguin conscients, arrepleguen la tradició de la irreverència operística que ha portat més d'un conflicte al director Calixto Bieito i la vena violenta i acarnissada dels muntatges de La Fura dels Baus. «Els estunmen», que no s'ha de confondre amb la forma anglesa “women”, adverteixen en un moment donat tot i que alguna cosa hi ha d'això en la trama de l'espectacle... [+ informació]

Els arbres monumentals de Catalunya que durant dècades han estat protegits per la Generalitat de Catalunya per la seva singularitat ara es poden descobrir en una aplicació mòbil

L'aplicació permet conèixer i registrar els prop de 300 arbres monumentals de Catalunya a través d'una app interactiva que combina mapa, informació científica i recompenses. Arbres MonumentCAT transforma la visita a aquests exemplars únics en una experiència interactiva, pensada tant per a excursionistes com per a curiosos que vulguin conèixer més el territori. A Catalunya hi ha prop de 300 arbres i arbredes monumentals, alguns dels quals destaquen per la seva edat, dimensions o valor simbòlic, i que sovint passen desapercebuts tot i formar part del paisatge quotidià. La majoria tenen dos-cents anys de vida i alguns són mil·lenaris. Després de gairebé una dècada sense noves incorporacions, el 2025 es van declarar 24 nous arbres monumentals repartits per diverses comarques, incloent-hi per primera vegada arbres al Barcelonès i al Lluçanès... [+ informació]

Es descobreix a la venda per internet i per prop de 72.000 euros un manuscrit del segle XVII que es donava per desaparegut des de feia més de 100 anys

El grup de Patrimoni d'Alacant de la Unitat de la Policia Nacional al País Valencià ha trobat un llibre manuscrit del segle XVII que estava desaparegut des de principis del segle passat. En concret, l'han localitzat en venda per internet per un preu de 71.900 euros. Es tracta d'una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters signades el 1479 per Ferran el Catòlic, que va desaparèixer del fons de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. El venia el seu actual propietari legal sota el reclam d'important manuscrit del Gremi de la Seda. Segons va explicar el mateix venedor una vegada va ser identificat per la policia, desconeixia la procedència del document, però va justificar que va ser comprat als anys 70 pel seu pare. Ara el manuscrit passarà a estar catalogat en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià per a garantir la protecció del seu valor patrimonial per part del propietari. L'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda ha identificat el manuscrit com a part del seu fons... [+ informació]

L'espectacle «L'herència» de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres i el musical «L'amor venia amb taxi» de La Cubana, dos dels espectacles distingits amb els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

L'espectacle «L'herència», de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres, que es va estrenar al Teatre Lliure de Montjuïc, ha estat el guanyador en la categoria d'espectacle teatral dins de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Esceniques de Catalunya, en una gala organitzada per l'Associació Recomana, que integra els professionals de la crítica catalana. L'espectacle, que va ser èxit de públic i crítica, amb totes les funcions esgotades, té previst reposar-se al mateix Teatre Lliure i amb el mateix repartiment de l'estrena. D'altra banda, en la categoria d'espectacle musical, va guanyar el premi «L'amor venia amb taxi», de la companyia La Cubana, dirigit per Jordi Milán, presentat al Teatre Romea. Els dos espectacles van tenir també altres premis, com el de direcció per a Josep Maria Mestres per «L'herència», el d'interpretació de repartiment per a l'actor Carles Martínez, també per «L'herència», i l'actriu i cantant Mariona Castillo per «Germans de sang», que també es reposarà per èxit de crítica i públic al Teatre Condal. El premi de vestuari ha estat per a La Cubana per «L'amor venia amb taxi». Altres categories com la de petit format ha estat per «Opereta imaginària», dirigit per Albert Arribas. L'espectacle familiar premiat ha estat «La tempesta» de Zero en Conducta i l'espectacle «Jovent», de Mambo Project, s'ha emportat el premi Novaveu, que atorga el col·leciu de crítics juvenils. El palmarès de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica, amb una trentena de premis en conjunt, té altres distincions com la de l'actor Oriol Genís, en la categoria d'interpretació, per «Compto cada passa meva sobre la Terra», la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Conejero per «La tercera fuga», o l'actriu Mireia Morera com a actriu revelació per «Un refugi al sol». La gala ha tingut lloc al Centre Moral i Cultural del Poblenou... [+ informació]

El secret laberíntic de Doraemon

Durant un any llarg, el parc del Laberint d'Horta de Barcelona ha estat quirúrgicament rehabilitat amb la renovació d'una nova quadrícula laberíntica i amb la replantació de milers de xiprers que continuaran despistant els que vulguin superar-ne el recorregut. Creat a cavall dels segles XVIII i XIX per l'arquitecte italià Domenico Bagutti, el Laberint d'Horta va ser la joia de la corona de la nissaga dels Desvalls, una nissaga els descendents de la qual, el 1971 van pactar de pressa i corrents amb l'Ajuntament de Barcelona, abans que el règim fes aigües, cedir-lo a la ciutat a canvi, esclar —perquè els Desvalls eren aristòcrates però no eren babaus— de la permuta d'un solar de dimensions similars i valor més o menys igual —diguem que de més valor que menys—, a tocar de la Diagonal... [+ informació]

El programa de suport a les llibreries de l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 150.000 euros per a la compra de llibres per a les biblioteques escolars entre altres propostes

Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat... [+ informació]

Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent

La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre. En un moment que els professionals de l'ensenyament estan desbordats i sorprenentment menyspreats per l'administració, saturats de jornades de vaga, criticats per les colònies cancel·lades i tips de taules de negociació on no es negocia bo i res, que hi hagi un insòlit punt de reflexió teatral en clau irònica i to de comèdia sobre els diversos mètodes d'educació, que han superat etapes i han sobreviscut com han pogut en els últims setanta anys, és un alè d'aire fresc... [+ informació]

El forat negre del castell inflable

Fa set anys, dins del Festival Grec del 2019, el coreògraf William Forsythe va muntar un castell inflable al mig de la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que va fer les delícies dels que s'hi van endinsar. Fa tres anys, a la mateixa sala, l'artista Laia Estruch hi va muntar un instal·lació amb tres grans tubs inflables, que oferien una peça musical inclosa de Xavi Lloses, on també es podien introduir els visitants i on la mateixa artista hi va fer diverses performances. Esmento aquest parell de referències artístiques vistes aquí perquè en certa manera m'han portat a refrescar la memòria amb el rerefons de l'obra «Tinc un bosc al cervell», que l'autora Guadalupe Sáez (Alacant, País Valencià, 1981) ha estrenat ara com a colofó de l'Ajut Benet i Jornet que va obtenir en la segona edició del 2024 i que ara ha posat en escena la directora Alícia Gorina amb una mirada experimental tant suggerent com arriscada perquè al voltant de l'actriu protagonista, Rosa Boladeras, hi ha sempre tres infats/joves intèrprets que no hi són només per fer bonic sinó que comparteixen també un notable rol protagonista... [+ informació]

L’estació de Sant Gervasi dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Plaça Molina de Barcelona recuperarà la marquesina històrica del 1931 amb una rehabilitació del conjunt de vidre que es va retirar el 1960

Les obres ja estan en marxa i serviran per millorar-ne l’estabilitat estructural i recuperar l’aspecte original. Haurien d’estar enllestides cap a l’octubre d’aquest 2026 i compten amb un pressupost de gairebé 670.000 euros. L’estructura de l’edicle es va inaugurar a la plaça Molina el 1931. Des d’aleshores, el pas del temps hi ha fet estralls i n’ha alterat l’estructura. Gràcies a aquesta intervenció, no només recuperarà l’esplendor dels seus primers dies, sinó que també s’aprofitarà per reparar la façana i s’eliminaran les filtracions de la coberta. D’altra banda, la marquesina incorporarà nous envidraments amb un mecanisme de subjecció més modern. Aquest element històric explica com vivien i quins usos feien els catalans en aquell moment... [+ informació]

Qui diu 3Cat... diu publicitat

La plataforma 3Cat era imprescindible. Els milions de clics que es donen com a justificació cada mes per amagar la reculada de les audiències tradicionals, també. Tants milions de clics, però —clinc!..., clinc, clinc, clinc!—, es mereixen un respecte. I els impertinents talls de publicitat que encoloma el 3Cat en qualsevol moment inesperat (enmig d'una pregunta compromesa, enmig d'una cançó, enmig d'un discurs, enmig d'una escena important...) no perjudica només la pròpia plataforma sinó que, a banda dels damnificats usuaris, també perjudica els mateixos anunciants. Si un servidor fos promotor d'algun producte i es pogués permetre el luxe d'anunciar-se en una cadena televisiva, ni que sigui en una plataforma digital, demanaria que fossin respectuosos amb els espectadors i que no em convertissin en un anunciant antipàtic i odiat per posar-me al mig —en un moment que acostuma a ser sempre dels més interessants— de la pel·lícula, del concert, de l'entrevista o del documental [crítica íntegra de la sèrie «El cafetó»]. Els impertinents talls de publicitat del 3Cat poden acabar fent que la bona acollida de la plataforma —al marge de la dubtosa qualitat de segons quins programes que s'hi han inclòs— desemboqui en una fuita d'espectadors digitals cap a altres plataformes similars més benèvoles pel que fa a la publicitat. Que ningú no dubti que no només ja n'han sortit sinó que en sortiran moltes altres i que es reproduiran com bolets, que és el que ha passat sempre amb qualsevol innovació... [+ informació]

Les llums i les ombres del retorn a Haifa

Morir als 36 anys, víctima d'un atemptat amb una bomba al seu cotxe, obra del serveis secrets israelians de Beirut, no va evitar, l'any 1972, que l'escriptor, periodista i activista palestí Ghassan Kanafani (Acre, Israel, 9 abril 1936 - Beirut, Líban, 8 juliol 1972) fos considerat un dels autors que va modernitzar la literatura àrab i la literatura de Palestina. «Retorn a Haifa» és un dels clàssics de l'autor, una novel·la breu publicada el 1969, que el Club Editor va recuperar fa dos anys i que ressona ara amb més força en un moment que el conflicte etern entre Israel i Palestina ha arribat al seu màxim exponent de destrucció i genocidi [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La publicació conté dues peces, la que dóna títol al volum i «Homes sota el sol», segurament la novel·la, també breu, que va marcar un abans i un després en la seva obra que, a pesar de la seva joventut, va deixar una seixantena llarga de relats curts, assajos i teatre... [+ informació]

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona veu insuficients els canvis aprovats per l'Ajuntament que permeten modificar el Pla General Metropolità perquè el Palau Marcet allotgi el Museu Thyssen

Després que el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat el pla, els veïns consideren que la ciutadania i les entitats socials han estat menystingudes en aquest procés. És per això que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) es reserva el dret a exercir accions legals en funció del desenvolupament d’aquest projecte, segons va anunciar en un comunicat. La FAVB, diu el comunicat, “discrepa profundament d’aquestes operacions urbanístiques, per posar amb safata el sosteniment de negocis privats, abandonant la intervenció pública a través del tempteig i retracte i canalitzant la mateixa o diferents opcions culturals a través de la cessió d’ús del Palau Marcet... [+ informació]

El Parc de la Ciutadella es transformarà en un punt de coneixement científic i de recerca coincidint amb l'ampliació del Parlament de Catalunya amb les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana

L’ampliació del Parlament de Catalunya, pendent des de fa vint anys, es farà a les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al carrer de Wellington, 1, segons han confirmat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el mateix Parlament. El calendari per a l’execució de les obres, però, encara està lluny de definir-se: caldrà, abans, fer els planejaments urbanístics necessaris, estudiar com afectarà la mobilitat el trasllat de l’activitat parlamentària al nou i espai i, finalment, licitar els treballs. Amb el nou edifici de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana, es preveu que la cambra podria guanyar prop fins a 8.000 m2. Estarà fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, i la previsió inicial és que pugui estar operatiu en un període d’entre sis i vuit anys. En paral·lel, el protocol també recull mesures per protegir i consolidar l’actual edifici del Palau del Parlament, catalogat com a monument històric artístic d’interès naciona... [+ informació]

Crusoisme i “game over”

El mite de Robinson Crusoe és inesgotable. L'idealisme de supervivència en un món hostil, també. Del segle XXI al segle XVIII hi pot haver moltes diferències, però a l'hora de resoldre la tria entre la vida i la mort, els recursos de la humanitat no han canviat gaire. Del foc virtual de la cuina de gas o elèctrica al foc de la cuina de llenya, s'hi arriba amb un cop de misto. De la presumpta civilització urbana a la salvatgia, s'hi cau amb un tres i no res. De tenir una llar a ser un sensellar, s'hi pot arribar d'un dia per l'altre com en un joc de ruleta. David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha fet un viatge poc o molt emmirallat en aquests conceptes en un procés semblant a l'anomenat “crusoisme invertit”, un terme patentat per l'escriptor anglès de ciència-ficció, James Graham Ballard, mitjançant el qual l'ésser humà opta per refer la vida en una illa solitària per redescobrir-hi que en la solitud hi ha el secret d'una existència amb més sentit. Al jove protagonista de la novel·la «Tot sol a la ciutat» li passa una cosa semblant, si no volguda, com a mínim sí que escollida quan, en llevar-se un matí, descobreix que la ciutat on viu —que és Barcelona— s'ha llevat silenciosa, buida, sense trànsit, sense bullici, sense turistes i amb totes les persianes abaixades... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2026 amb 32.782.262 visitants que han fet 70.328.589 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.980 edicions) de 32.782.262 visitants i 70.328.589 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.224,3 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.097 subscriptors. Els visitants procedeixen... [+ informació]

Els renovats cinemes Phenomena obren de nou després de sis mesos de rehabilitació de les sales que ha millorat el sistema de so i projector a més de la pantalla amb tecnologia punta

Després que els cinemes Phenomena fossin distingits com la millor sala de cinema europea i arran de les obres de rehabilitació que les sales han dut a terme durant sis mesos, finalment torna a obrir al públic amb un nou sistema de so i de projector i amb incorporació de pantalla de tecnologia punta. A més també s'han renovat les butaques, amb un redisseny estètic dels espais, la implantació de panells digitals i l'obertura d'un nou espai. la zona Nexus, per celebrar-hi presentacions o esdeveniments. Segons els responsables dels cinemes Phenomena el que s'ha volgut es potenciar l'experiència sensorial dels espectadors per aproximar la recepció a les intencions dels realitzadors de les pel·lícules. Les novetats en la qualitat d'imatge de la sala han estat considerables. Si bé es manté el projector de 35 mm, s'ha millorat el digital i ara les projeccions ofereixen una definició d'imatge d'encara més qualitat. La nova etapa del cinema també servirà per obrir-se a nous mercats. Per això s'ha instal·lat microfonia i un servei de càmeres de vídeo controlades per IA per a la realització de senyals en directe... [+ informació]

Una enquesta integral dels festivals literaris de Barcelona constata el seu paper en l acreació d'hàbits lectors

Barcelona presenta per primera vegada una visió completa i comparada del públic dels seus festivals literaris, a partir d’un estudi realitzat entre el febrer i el novembre de 2025 que recull 1.718 entrevistes presencials al BCNegra, Barcelona Poesia, Món Llibre i Festival 42. L’informe confirma que la ciutat compta amb un ecosistema literari viu, divers i en transformació, amb festivals que renoven públics, que atrauen perfils diferenciats i que generen connexions creixents entre esdeveniments. Un dels resultats més rellevants de l'enquesta sobre els festivals literaris de Barcelona és l’impacte que aquests festivals tenen en els hàbits lectors, en la visita a biblioteques i en la compra de llibres. L’estímul per comprar llibres obté puntuacions altes, situant-se entre 8,56 i 9,09 punts, mentre que l’interès renovat per visitar biblioteques destaca especialment entre el públic familiar de Món Llibre, amb mitjanes de fins a 8,97 punts. Aquestes dades situen els festivals literaris com a eines clau de política cultural, amb un impacte directe en la consolidació i el creixement dels hàbits lectors a la ciutat... [+ informació]

L'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que aquest 2026 ha estat encarregat al Consell del Llibre de Xipre

Per commemorar aquesta data, que cada 2 d'abril recorda el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, tant el missatge com el cartell han estat creats per l'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou, les dues representants de la literatura infantil i juvenil de Xipre. Elena Perikleous és comissionada pels Drets dels Infants de la República de Xipre. Va estudiar Educació i va obtenir un Màster en Educació Ambiental. A través del seu treball en educació, cultura i literatura, defensa el dret de cada infant a la vida, l'expressió, la participació i l'accés a l'art i la cultura. Ha titulat el seu missatge amb el lema “Planta històries i el món florirà” [versió en català, anglès i espanyol aquí]. La il·lustradora Sandra Eleftheriou ha elaborat el cartell que s'expandeix internacionalment i que en aquesta ocasió ha estat suggerit inicialment per infants a través d'un programa en els centres educatius. Sandra Eleftheriou va estudiar Arts Gràfiques. Ha estat guanyadora del Premi Estatal d'Il·lustració de Xipre, va representar el seu país a la Llista d'Honor de l'IBBY el 2012 i va ser candidata al Premi Andersen el 2020... [+ informació]