La Generalitat de Catalunya reclama ara 791.000 euros al govern de l'Aragó per l'espoli de les obres de Sixena que van sortir de Catalunya el 2017 per compensar la compra i la conversació i restauració

Corria el temps de la repressió pel procés d'independència del 2017 quan la justícia va ordenar que les primeres obres de Sixena fossin retornades a l'Aragó, qüestió que va regalar imatges inèdites amb els cossos de la guàrdia civil armada a les portes del Museu de Lleida en ple fase d'espoli. Ara, la Generalitat de Catalunya, tocada pel nou espoli dels murals de Sixena custodiats, conservats i rehabilitats des de la guerra civil al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), reclama al govern d'Aragó, que n'exigeix també judicialment el retorn sense garanties de conservació, una indemització de 791.119 euros pel preu de compra d'algunes peces espoliades el 2017 i que la Generalitat va abonar a les monges, els anys 1983 i 1992, actualitzat amb la variació de l'IPC. Aquests contractes de compravenda van ser declarats nuls per una sentència del 2015... [+ informació]

Ser o no ser el noi de la mare

El dia que s'estrena aquesta obra de la dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), és dóna la casualitat que la veterana reina Margarida de Dinamarca, 86 anys, és ingressada d'urgència per una angina de pit a l'Hospital del Regne de Copenhaguen. La reina mare danesa va abdicar fa dos anys després de mig segle llarg ocupant el tron. Una de les úniques feines que ara té és la de sortir cada any al balcó, coincidint amb l'aniversari de l'actual rei, el seu fill Frederic X, a saludar la plebs. L'anècdota puntual del dia a dia d'una part d'Europa se'm fa present quan una altra reina, però del teatre català —aquesta sense abdicar—, l'actriu Imma Colomer, i un altre rei sense tro de l'escena catalana, l'actor Pere Arquillué, entronitzen amb la seva brillant veterania, picaresca i domini multifacètic de personatges, aquesta obra mig amagada de Lluïsa Cunillé... [+ informació]

La 14a edició de Terrats en Cultura oferirà 13 espectacles en 7 terrats de les ciutats de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

La proposta que organitza l'Associació Cultural Coincidències, té lloc entre el juny i juliol del 2026 manté el format de proximitat i aposta per la recuperació d’espais no convencionals, amb ubicacions que el públic no coneix fins hores abans de cada funció. Enguany, a més, es consolida l’OFF-Terrats en Cultura, una línia iniciada el 2025 amb l’objectiu d’ampliar la programació més enllà de la temporada d’estiu i dels espais habituals. En un context global marcat per la incertesa global, aquesta edició reivindica els terrats com a espais de trobada, cultura i pensament crític, amb una programació que combina creació contemporània i mirada social. En total, la programació d’aquesta edició inclou 5 concerts, 6 espectacles teatrals, 1 peça de dansa i 1 proposta de stand-up... [+ informació]

La 201a edició d'Els Tres Tombs de Barcelona se celebren el maig excepcionalment després de la cancel·lació del gener per raons climatològiques i per garantir el benestar dels animals

El passat 23 de gener els Tres Tombs de Barcelona es van ajornar a causa de la pluja i per garantir el benestar dels animals participants. Per aquest motiu, la 201a edició dels Tres Tombs s'ha ajornat fins al dissabte 16 de maig. El barri de Sant Antoni acull els gegants de Sant Antoni i els gegantons del Mercat, acompanyats pels renovats gegants de les Colònies Jordi Turull, que fan les seves ballades com a prèvia al pregó de la Cavalcada. El pregó, davant de l’Escola Pia de Sant Antoni, és a càrrec de Toni Sànchez, activista de la cultura popular. La Cavalcada dels Tres Tombs, un dels actes més populars de la ciutat, està formada per nombrosos carruatges amb cavalls, ases i someres que recorren diversos carrers del barri de Sant Antoni i del centre de la ciutat, la cavalcada presenta el gran patrimoni històric del transport ciutadà, urbà, d’agència o de pagès del país... [+ informació]

Hola, sóc mossa, però la meva vocació era ser mestra

Constatat el silenci del govern català davant l'escàndol de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea dels professionals de l'ensenyament per decidir les estratègies i les feines de coordinació de les jornades de vaga convocades, un comença a malpensar que les excuses de mal pagador institucional per carregar el mort a l'anomenat “operatiu” i rentar-se les mans polítiques acabarà portant a la recerca d'un cap de turc que acabarà sent, com sempre, l'últim mosso de la fila, això si no s'acaba arribant a la conclusió que la maldestre iniciativa de pel·lícula d'espies dels temps de la Guerra Freda va sortir de la iniciativa personal del parell de mosses que, després d'aprovar l'entrada al cos, van descobrir que la seva vocació frustrada era la de ser mestra [comentari íntegre de la sèrie El cafetó]. ¿I què hi ha millor sinó colar-se d'incògnita en una assemblea del sector per viure mal que sigui la falsa il·lusió de ser “mestra per un dia”? Esclar que, mosses com són, haurien hagut de preveure un bon exercici d'estilisme que no les hagués descobert a la primera de canvi, tal com en realitat va passar... [+ informació]

Qui canta la depressió espanta

És difícil endevinar què és el que ha estat primer en aquest espectacle: si les lletres narratives de les cançons que s'hi interpreten o si la història íntima de la protagonista que ha portat a posar-hi música. Tothom sap, ni que sigui una profecia que no sempre es compleix, que qui canta els seus mals espanta. Aquí, però, més aviat s'ha de dir que qui canta la depressió espanta. L'obra parteix d'algunes experiències vitals de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine —per cert, patronímic també d'un medicament que pretén combatre l'angoixa— i que acaba de publicar també un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra «Inútil (un cactus i altres desastres)»... [+ informació]

La Casa Batlló amplia els espais de la visita amb l'obertura al públic de l'últim habitatge original de l'edifici i la descoberta d'una maneta desconeguda dissenyada pel mateix Gaudí

El de la tercera planta és l'habitatge original que quedava a la Casa Batlló perquè al voltant de 1950 es van modificar tots menys aquest perquè estava llogat a la mateixa família Batlló. La tercera i quarta generació dels Batlló van viure al pis durant més de 100 anys, fins al 2019. Ara s'obre al públic, doncs, el que va ser l’últim pis habitat pels descendents de la família, després de portar a terme una restauració de caràcter arqueològic de tots els elements. El pis s’havia conservat amb una autenticitat excepcional i constitueix un valuós testimoni de la vida domèstica barcelonina de principis del segle XX. El pis està ubicat a la tercera planta de la casa. Durant el procés de restauració s’han analitzat i restaurat totes les fusteries, els paviments, els estucs i les ferramentes... [+ informació]

Sota la ferralla de l'Eiffel català

Una panoràmica de la mítica estació de trens de Portbou, amb la gran marquesina de ferro i vidre construïda el 1929, inspirada en l'era parisenca del ferro d'Eiffel, coincidint aquí amb l'Exposició Internacional de Barcelona, amb l'any del crac, i que cobreix les andanes de Portbou, similar a la marquesina que caracteritza també l'Estació de França, emmarca la recreació de la història que els directors Magda Puyo i Ramon Simó han adaptat a partir de la novel·la «La meitat de l'ànima», amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi. L'adaptació s'ha centrat sobretot en els eixos més importants de la investigació sobre quina va ser l'autèntica personalitat de la protagonista Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960... [+ informació]

Més enllà de la foscor

A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint. A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps i no n'han sabut res més des d'aleshores. Bé, sí. El vell veí els ha deixat anar que el seu fill ha estat a la presó, però ells dos fan veure que no ho senten. I si ho senten, confien més en la baula de la incredulitat que no pas en el xafardeig del vell reumàtic. El director Ferran Utzet ha escollit aquesta obra enigmàtica i inquietant del dramaturg noruec més representat després de Henrik Ibsen... [+ informació]

Fer ralet ralet al gremi teatral

Hi ha una cançó-joc de bressol que s'adiu perfectament amb el rerefons de «L'autora», aquesta esgarrapadora obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson (Surrey, Regne Unit, 1985) que ha traduït Carlota Subirós i que ha dirigit, diria que amb una intensa visió conjunta del contingut, la forma i la llengua, la directora Anna Serrano Gatell, responsable també d'haver rescatat la peça d'entre les seves lectures candidates de la programació artística de la Sala Beckett. La cançó-joc infantil de bressol a la qual em refereixo té més ironia i més mala intenció que la ingenuïtat que aparenta i que se li ha adjudicat al llarg dels temps quan diu “Ralet, ralet, ralet... pica dineret! Ralet, ralet, ralet... paga dineret!”. Es tracta de picar el palmell de la mà del nadó, però també d'advertir-lo que, quan sigui gran, haurà de fer mans i mànigues per tocar dineret i haurà de fer també mans i mànigues per pagar dineret... [+ informació]

El firmament de l'Abril

Ha passat un cometa i la seva pluja d'estels ha deixat el debut en el gènere dramàtic —mai no és prou tard per fer-ho— de la polifacètica actriu Sílvia Abril. Per als que la coneixen en l'àmbit de la comèdia i la comunicació, redescobrir-la ara com a protagonista dramàtica en el paper de la llevadora de l'obra de l'autora anglesa Lucy Kirkwood (Leytonstone, Waltham Forest, Londres, 1984) —la mateixa autora de la celebrada obra «Els fills» que s'ha estrenat també aquí aquesta temporada— pot ser tota una sorpresa que, amb aquest pas personal ben reeixit, l'actriu Sílvia Abril —“l'Abril”, si voleu, des d'ara—, ha deixat impresa en «El firmament»... [+ informació]

Més de 180.000 persones han participat en la primera edició del Correllengua Agermanat que ha recorregut 1.500 quilòmetres dels Països Catalans en disset dies abans d'arribar finalment a Brussel·les

La primera edició del Correllengua Agermanat ha acabat a l'Alguer, a Sardenya, després de disset dies de recorregut pels Països Catalans. Segons l'organització, més de 180.000 persones han participat en els actes d'aquesta mobilització en defensa de la llengua, que ha fet arribar una mateixa flama des de Prada, al Conflent, fins a l'Alguer. La flama es va encendre el 19 d'abril a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, i des d'aleshores ha recorregut més de 1.500 quilòmetres. La cursa de relleus ha passat per la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, les illes Balears i l'Alguer, amb més de vuitanta aturades en municipis dels diferents territoris dels Països Catalans... [+ informació]

La Nit dels Museus 2026 obrirà a Barcelona i l'àrea metropolitana 94 espais amb l'efemèride del 700 aniversari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

La Nit dels Museus 2026 (dissabte, 16 maig) obrirà des de les 19.00 h fins a les 01.00 h un total de 94 espais de Barcelona i la seva àrea metropolitana obriran portes amb una gran diversitat d’activitats a Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí, a més de Barcelona. S'hi incorpora per primera vegada al Gran Hotel Barcino de Barcelona, al Centre Cultural La Bòbila i al centre La Florida 6.0 de l’Hospitalet. A més, durant la Nit dels Museus 2026 diversos equipaments que participen en l’esdeveniment han estat renovats recentment, com és el cas del Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc i dues de les seus del Museu d’Història de Barcelona: la Casa de l’Aigua i la Fabra i Coats... [+ informació]

El Museu de la Dona de Tossa de Mar mostra com ha canviat la societat local a través de la mirada femenina

L'espai de Can Ganga, de Tossa de Mar (La Selva), va nèixer com un museu etnogràfic per explicar i difondre la història local. Des del 2020, s'ha dotat d'una nova perspectiva enfocada en l'equitat de gènere des d'on es fa la divulgació i difusió de totes les accions que en aquesta matèria d'igualtat i femenisme es portin a terme a Tossa. Una d'aquestes iniciatives és la que recull testimonis de les dones que han treballat en les últimes dècades en les feines marítimes del poble i totes les que se n'ha derivat. La indústria del suro, de la pesca o l'auge del turisme són tres àmbits on, d'una manera sovint silenciosa i poc reconeguda, van treballar moltes de les dones de Tossa de Mar, com ho expliquen en un vídeo promocional. Elles treballaven al bosc, arreglaven xarxes i van tenir un paper cabdal a l'hora d'acollir els primers visitants turístics que arribaven al poble. El museu està distribuït en cinc sales: la de remendadores, peixateres i escaparradores; la de pageses, masoveres i recol·lectores; la de dones i tradicions; la de construcció social de la dona: i la de feines quotidianes... [+ informació]

La Cantània que convoca L'Auditori des de fa 37 edicions i que implica més de 35.000 infants estrena aquest 2026 la peça «L'últim rellotge» amb lletra de l'escriptora Tina Vallès i música de Jordi Cornudella

La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté... [+ informació]

La Biennal de Venècia viu una edició convulsa i inèdita amb la dimissió de tot el jurat per la presència de Rússia i Israel que ha obligat la fundació del certamen a comunicar que els premis es decidiran per votació popular

El jurat de la 61a edició de la Biennal d'Art de Venècia ha dimitit en bloc per la participació de Rússia i Israel a l'exposició internacional d'art. La decisió arriba després de setmanes de polèmica per la presència dels pavellons d'aquests dos països i es guerres genocides en les quals estan immersos els seus respectius governs. Els membres dimitits són la brasilera Solange Farkas, l'australiana Zoe Butt, l'espanyola Elvira Dyangani Gosi —que ha deixat la direcció del Macba per incompatiblitat de càrrecs—, la nord-americana Marta Kuzma i la italiana Giovanna Zapperi. El retorn de l'art rus a la Biennal de Venècia ha inquietat tant la Unió Europea que ha amenaçat de retirar les subvencions a l'esdeveniment. I això que el president de la Fundació de la Biennal, Pietrangelo Buttafuoco, ha reivindicat reiteradament que l'art no ha d'excloure ningú i ha defensat l'oportunitat de brindar un diàleg artístic a països com Rússia, Ucraïna, Israel, Palestina i l'Iran. Després de la dimissió del ple del jurat, la Biennal ha anunciat que els premis els decidiran els visitants de l'esdeveniment i l'anunci dels guanyadors es traslladarà al 22 de novembre, tal com va passar en una altra edició excepcional, la del 2021, marcada per pandèmia... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2026 amb 32.958.970 visitants que han fet 70.592.797 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.011 edicions) de 32.958.970 visitants i 70.592.797 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.241,8 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 32 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.112 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Marina Rossell i Ferran Palau participaran en el festival Barcelona Poesia 2026 juntament amb escriptors com Carles Rebassa, Biel Mesquida, Dolors Miquel

El 41è Festival Barcelona Poesia tindrà lloc del 14 al 21 de maig amb una programació de recitals, rutes literàries, espectacles musicals i teatrals, col·loquis i taules rodones. L'edició del 2026 compta amb veus destacades del teatre i la música com l'actor i director Josep Maria Flotats, l'actriu Emma Vilarasau, la cantant Marina Rossell, el cantant Ferran Palau, al costat d'escriptors com Carles Rebassa, Dolors Miquel, Francesc Parcerisas, Biel Mesquida o Marta Pessarrodona. Hi ha previstos diversos homenatges a noms com Blai Bonet, Clementina Arderiu i Joan Alcover. Els escenaris principals del Festival Barcelona Poesia 2026 seran els habituals, el verger del Museu Marès i el Born. Museu d’Història de Barcelona, i també s’hi incorporaran altres com els jardins de la Fundació Muñoz Ramonet, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Montaner, la Fundació Brossa, el Museu Tàpies o el CCCB, entre altres... [+ informació]

El festival literari Món Llibre presentarà una exposició immersiva i inclourà espais transitables i activitats específiques per a adolescents i professionals del sector de la literatura per a infants i joves

El festival literari Món Llibre celebrarà una nova edició del 29 al 31 de maig al CCCB, el MACBA i la Biblioteca Can Fabra amb una programació adreçada a infants, famílies i professionals del sector. La proposta d'aquesta edició posa el focus en el llibre com a espai físic de ficció i explora la capacitat dels infants d’imaginar mons possibles a partir d’entorns quotidians, alhora que reivindica la presència de la cultura infantil en espais de cultura contemporània. L’exposició central del festival Món Llibre 2026, a càrrec de l’estudi de disseny i editorial gallega Fabulatorio, proposa un recorregut immersiu per sis espais transitables inspirats en clàssics de la literatura infantil. Concebuda com una experiència participativa, la mostra convida els visitants a interactuar amb diferents ambients a partir de materials, objectes simbòlics i una paleta cromàtica específica que evoca alguns dels imaginaris més representatius de la literatura infantil de l’últim segle. La programació inclou una àmplia oferta d’activitats, totes gratuïtes, vinculades a la literatura per a infants i joves, amb la participació de Pere Ginard, Joan Negrescolor, Marina Sáez, Olivier Douzou, Nina Izycka o Anna Font, entre altres il·lustradors, artistes visuals, autors i divulgadors... [+ informació]

El Jove Teatre Regina respira més tranquil des que El Mago Pop com a possible comprador de l'edifici del carrer Sèneca de Barcelona ha garantit que deixarà que acabi la temporada i no tancarà l'espai

L'edifici del carrer Sèneca núm. 22 de Barcelona acull des de fa gairebé cinquanta anys la companyia La Trepa, fundada per Agustina Solé i actualment dirigida per la seva filla, Mariona Campos. És la comanyia més veterana dedicada a programar teatre familiar i també sessions escolars. L'edifici, però, ha entrat en fase de venda i el que sembla que en serà el comprador és Antonio Díaz, conegut com El Mago Pop, propietari també, com se sap, del Teatre Victòria, que havia estat la seu de Dagoll Dagom. La incertesa s'ha estès sobre el futur de La Trepa i el Teatre Regina. Tot i que Antonio Díaz, després que la notícia sortís a la llum, ha dit que, en el cas que acabi tancant l'operació de compra, ha garantit la temporada fins al mes d'agost i el respecte per les sessions escolars. Malgrat tot, Mariona Campos, de La Trepa, ha entrat en converses amb l'Institut de Cultura de Barcelona davant la hipotètica situació que el Jove Teatre Regina es converteixi a la llarga en una seu segurament que pedagògica de les arts màgiques... [+ informació]

El Castell de Montjuïc inaugura un nou centre d’interpretació que en reforça el relat històric i la seva vinculació amb la muntanya

Amb la renovació, el Centre passa de quatre a set sales. La remodelació incorpora una museografia ampliada que combina documentació, audiovisuals i diversos recursos fotogràfics. La remodelació ha permès impulsar la renovació museogràfica, la recerca prèvia i la integració de nous recursos tecnològics al servei de la divulgació patrimonial. El nou discurs contextualitza el paper del recinte en la història de la ciutat a través de personatges, episodis i moments clau, des de la repressió dels moviments anarquistes del segle XIX fins al procés de recuperació del Castell de Montjuïc com a equipament públic. Cada bloc temàtic combina informació històrica amb materials fotogràfics, audiovisuals i objectes que ajuden el visitant a comprendre la dimensió global del Castell. Un dels punts més destacats del recorregut és l’última sala, on s’exposa un tram del baluard del segle XVII, recuperat en la darrera intervenció arqueològica. La integració d’aquest element arquitectònic permet explicar les diferents fases constructives de la fortalesa i entendre millor la seva funció en cada període... [+ informació]

El futur Centre Raimon de Xàtiva corre perill després de la retirada i el finançament de la Generalitat Valenciana de PP i Vox que deixa la Diputació i l'Ajuntament sols

L'anomenat govern del Botànic —qui l'ha vist i qui el veu— va acordar la participació en el futur Centre Raimon d'Actvitats Culturals de Xàtiva amb l'aportació de tres milions d'euros. Però, ara, el govern de la Generalitat Valenciana, a les mans dels ultranacinalistes espanyols del PP i Vox ha retirat aquesta aportació, cosa que constata la feblesa de segns quins acords de govern que pode caure quan aquest canvia de color. A més, el PP i Vox no en tenen prou amb el veto al projecte sinó que reclamen que els imulsors del Centre Raimon tornin 400.000 euros que ja se'ls havien tranferit. La Diputació de València, encara en mans dels nacionalistes espanyols del PSOE, s'ha vist obligada a aportar una partida d'un milió d'euros perquè el projecte, que en el fons ha d'acollir el llegat de fons d'art immobiliari i patrimonial que la Fundació Raimon i Annalisa ha cedit quan el cantant... [+ informació]

Roben 149 monedes d'or dels segles XVIII i XIX del Tresor de Villanueva d'una vitrina del Museu Arqueològic de Badajoz en un cop llampec malgrat les fortes mesures de seguretat

El tresor de Villanueva de la Serena era al Museu Arqueològic de Badajoz des de feia cinc mesos. Abans havia estat custodiat en dipòsit, durant 37 anys, a l'Ajuntament d'aquest municipi de la comarca extremenya de Las Vegas Altas. Malgrat que el museu arqueològic compta amb vigilància les 24 hores i sistemes de seguretat, el fet és que els lladres no han tingut problemes per accedir-hi i emportar-se el botí. L'equip de seguretat ha avisat la policia a les sis del matí alertant que algú havia accedit a l'edifici, però quan els agents han arribat al lloc ja s'havien fet fonedís. Els lladres han entrat de matinada al museu, han trencat una reixa i una vitrina i s'han emportat totes les monedes en un temps rècord. Les monedes són doblons d'or encunyats durant els regnats de Carles III, Carles IV i Ferran VII en seques de Madrid, Sevilla, Cadis i Santiago de Xile. Estan fetes amb or de gran qualitat, de 27 grams de puresa, procedent de jaciments miners de Lima, Potosí i Popayán, i Xile... [+ informació]

La Roda Produccions commemora el seu 25è aniversari amb la reposició al SaT! Teatre del musical «La Ventafocs» i la reunió de molts dels intèrprets que han treballat amb la companyia en aquest quart de segle

La Roda Produccions celebra aquest 2026 el seu 25è aniversari, consolidada com una de les companyies de teatre musical familiar de referència. Per commemorar aquesta efemèride, la companyia torna a un dels escenaris clau de la seva trajectòria, el SAT! Teatre, amb un dels seus espectacles més emblemàtics, «La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50!» (25, 26 d’abril i 1, 2 i 3 de maig). Precisament aquest espectacle es va estrenar al SaT! fa quinze anys [crítica de l'estrena d'aquell moment a Clip de Teatre]. La reposició del muntatge es fa ara amb una nova mirada continuant amb la intenció de La Roda treballar per al teatre familiar de qualitat i amb valors contemporanis. L'espectacle compta a més, amb una festa commemorativa al mateix SaT! que reunirà membres actuals i històrics, actors i actrius, col·laboradors, representants institucionals i persones que han format part del seu recorregut al llarg d’aquest quart de segle. Fundada el 2001 a Barcelona, sota la direcció de Dani Cherta i Jordi González, La Roda Produccions ha desenvolupat una trajectòria sòlida basada en la creació d’espectacles adreçats al públic familiar. Al llarg d’aquests anys, la companyia ha produït 18 espectacles que han girat per tot Catalunya i l’Estat espanyol, amb temporades estables en teatres de Barcelona i Madrid... [+ informació]

L'altra cara d'Èdip i Antígona

Mentre la directora i dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) preparava els assajos d'aquest viatge als clàssics de 2.500 anys enrere, amb una versió lliure i lingüísticament desempolsada de la mà de la traducció del poeta Carles Riba (Barcelona, 1893 - 1959) —no han passat 70 anys de la seva mort i encara corresponen drets d'autor als seus hereus durant tres anys—, els quatre astronautes de la Nasa feien, després del 1969, un altre viatge anys llum, amb la missió Artemis II, per visitar l'altra cara de la Lluna. I un cop feta la visita, els terrícoles han descobert que, de moment, no hi ha gairebé res de nou a la part oculta de la Lluna [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La directora Carlota Subirós també ha volgut fer, em sembla, una visita a la cara oculta d'Èdip i d'Antígona. El paisatge d'inspiració lunar que han elaborat escenogràficament Max Glaenzel i Josep Iglesias ho vol semblar. Ja sé que és una interpretació i que podria ser la destrucció de Gaza o de qualsevol genocidi, però el mirall transparent que permet veure dos plans en algunes escenes podria ser ben bé el mirall de l'ull de bou d'una nau espacial. Però, com els va passar als astronautes de l'Artemis II, tampoc no es pot dir que els espectadors hi descobreixen gairebé res de nou en la profunditat de més endins... [+ informació]

El Cirque du Soleil s'avança a l'estrena de l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» que serà a Barcelona des del 3 de setembre amb una exposició a Casa Seat

L'exposició «Kurios Gabinet de curiositats: més enllà de l'escenari» es podrà veure a Casa Seat Barcelona ds del 28 d'abril. És un avançament a la tornada a la Gran Carpa del Cirque du Soleil que el 3 de setembre es plantarà al últimament recinte habitual de l'eix cultural de l'Hospitalet de Llobregat a tocar del barri de Bellvitge. L'exposició presenta una selecció de figures i personatges icònics de l'espectacle: éssers fascinants, excèntrics i plens de personalitat, realitzats amb un extraordinari nivell de detall habitual dels creadors de Cirque du Soleil. Cada peça revela la identitat dels seus protagonistes i permet descobrir de ben a prop el treball artesanal, el disseny de vestuari i la creativitat que, en escena, es despleguen entre llums, música i acrobàcies. En un passat alternatiu però familiar, l'espectacle «Kurios Gabinet de curiositats» s'endinsa al laboratori mecànic d'un científic convençut que hi ha un món ocult i invisible, un lloc on esperen les idees més boges i els somnis més grandiosos... [+ informació]

Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d’Oscar Stettiner en la seva llarga batalla judicial per recuperar la pintura «Home assegut amb d’Amedeo Modigliani que va ser confiscat durant l’ocupació nazi a França

Un tribunal de Nova York ha donat la raó als descendents d'Oscar Stettiner a la seva llarga batalla legal per recuperar una pintura d'Amedeo Modigliani que va ser confiscada durant l'ocupació nazi a França. La decisió, signada pel jutge Joel M. Cohen, conclou que l'obra «L'home assegut amb bastó», del 1918, és la mateixa que pertanyia al comerciant jueu abans de ser confiscada a París i venuda posteriorment al mercat de l'art. El cas es remunta a una demanda presentada el 2015 pels hereus de Stettiner, que sostenen que la pintura d'Amedeo Modigliani (Livorno, 1884 -París, 1920) va ser retirada de la seva botiga de forma il·legal durant la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, l'obra havia estat en mans d'una societat vinculada a la família Nahmad, influents marxants internacionals que la van adquirir en una subhasta el 1996 i la van conservar en dipòsit a Suïssa... [+ informació]

¿La cultura... com més immoral millor?

Mentre els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya celebraven la seva XXVIII edició, la cantant i ara ja performer Rosalía congregava els seus fans al primer dels quatre concerts del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Vist el gir que ha fet Rosalía en els seus concerts, comença a plantejar dubtes si la noia de Sant Esteve Sesrovires no hauria d'entrar entre els candidats als Premis de la Crítica del 2026 que es donaran el 2027 d'aquí a un any. Rosalía a «Lux Tour» (en gira internacional) fa música (a vegades sembla un musical); fa coreografia (a vegades sembla un espectacle de dansa); fa tombarelles i acrobàcies (a vegades sembla un espectacle de circ); fa unes performances inclassificables (a vegades sembla que faci escena híbrida); i encanta grans i petits (fins i tot podria semblar un espectacle Familiar o un espectacle de Nova Veu). Però cada cosa al seu lloc... [+ informació]

Continua en la incògnita el robatori llampec que es va emportar quadres de Renoir, Cézanne i Matisse valorats en uns 9 milions d'euros de la Fundació Magnani-Rocca de Parma en només tres minuts

Tres quadres dels pintors impressionistes Renoir, Cézanne i Matisse han estat robats en l'assalt en un museu de Parma. El cop va durar només tres minuts. Per això, els lladres no es van poder endur cap altra obra perquè van saltar les alarmes i van fugir. La investigació continua sense resultats després de gairebé un mes del fet. Quatre persones emmascarades van irrompre a les instal·lacions de la Fundació Magnani-Rocca, que compta amb una de les col·leccions privades més importants d'Itàlia, i es van endur les obres «Els peixos» de Pierre-Auguste Renoir, «Natura morta amb cireres», de Paul Cézanne i «Odalisca en una terrassa» d'Henri Matisse. El cas es troba sota investigació dels Carrabiners i la Unitat de Protecció del Patrimoni Cultural, que s'han basat sobretot en les imatges obtingudes de les càmeres de seguretat. Els assaltants van accedir a la vil·la de la Fundació Magnani-Rocca... [+ informació]

Quan el batec s'apaga

El segle XXI, que ja ha superat el seu primer quart, ha tret a la llum la literatura del jo. I la creació dramatúrgica també ha explorat amb força el que es podria anomenar el teatre del jo. Un jo, sobretot, en veu femenina. No hi ha període de la cartellera on no hi hagi dues o tres propostes que s'inscriguin en el teatre del jo. Una d'aquestes propostes és l'obra «Batecs», una idea que parteix de l'experiència personal de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal (nascuda el 1983 a Colòmbia, però arrelada a la comarca de l'Anoia i resident a Barcelona), que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. A Nídia Tusal, s'hi han afegit, a més de tot l'equip de la companyia, els testimonis anònims de dos centenars de mares que en un moment o altre de la seva vida han passat l'experiència del dol perinatal... [+ informació]

Mentre la producció de cinema local continua amb l'etapa creativament més rica de la història perd milions d'espectadors a les sales convencionals

Durant l'any 2025, segons dades de la Federació de Cinemes d'Espanya( FECE), que representa el 80% dels exhibidors, les sales de cinema convencionals de tot l'Estat Espanyol han perdut vuit milions d'espectadors en relació a l'anterior any. Amb un total de 65 milions d’espectadors, es constata que la recuperació iniciada el 2022 i el 2023 no només es va interrompre, sinó que va donar pas a un retrocés en l’assistència molt irregular el 2025: amb un creixement del 3% el primer semestre, seguit d’una caiguda del 16% el segon. És una de les conclusions de l’informe Les sales de cinema. Malgrat aquest retrocés de públic, segons la FECE, es manté el nombre de sales, amb 760 cinemes, 3.562 pantalles i 732.080 butaques. El millor cap de setmana es va registrar entre el 26 i el 28 de desembre, amb 9,9 milions d’espectadors, mentre que el millor dia de l’any va ser el 2 de juliol, amb 554.244 assistents... [+ informació]

Òpera amb pistoles i “teiatru” de fogueig

¿On és el director d'òpera Calixto Bieito...? Si es troba a la sala, que aixequi la mà, sisplau. ¿I els ancestrals “destroyers” de La Fura dels Baus...? Si hi són, que també es facin veure. No, en aquest macromuntatge, barreja d'òpera contemporània i “teiatru” de traca i mocador, no hi ha ni Calixto Bieito ni La Fura dels Baus, però de segur que, si hi fossin, farien un bot de la butaca i potser una reverència i tot perquè, malgrat que diguin allò de “crieu fills i us sortiran corbs”, no tots els corbs són desagraïts. Els actors, dramaturgs i directors Nao Albet i Marcel Borràs, en aquest cas, no ho són gens, de desagraïts, perquè, potser sense que en siguin conscients, arrepleguen la tradició de la irreverència operística que ha portat més d'un conflicte al director Calixto Bieito i la vena violenta i acarnissada dels muntatges de La Fura dels Baus. «Els estunmen», que no s'ha de confondre amb la forma anglesa “women”, adverteixen en un moment donat tot i que alguna cosa hi ha d'això en la trama de l'espectacle... [+ informació]

Els arbres monumentals de Catalunya que durant dècades han estat protegits per la Generalitat de Catalunya per la seva singularitat ara es poden descobrir en una aplicació mòbil

L'aplicació permet conèixer i registrar els prop de 300 arbres monumentals de Catalunya a través d'una app interactiva que combina mapa, informació científica i recompenses. Arbres MonumentCAT transforma la visita a aquests exemplars únics en una experiència interactiva, pensada tant per a excursionistes com per a curiosos que vulguin conèixer més el territori. A Catalunya hi ha prop de 300 arbres i arbredes monumentals, alguns dels quals destaquen per la seva edat, dimensions o valor simbòlic, i que sovint passen desapercebuts tot i formar part del paisatge quotidià. La majoria tenen dos-cents anys de vida i alguns són mil·lenaris. Després de gairebé una dècada sense noves incorporacions, el 2025 es van declarar 24 nous arbres monumentals repartits per diverses comarques, incloent-hi per primera vegada arbres al Barcelonès i al Lluçanès... [+ informació]

Es descobreix a la venda per internet i per prop de 72.000 euros un manuscrit del segle XVII que es donava per desaparegut des de feia més de 100 anys

El grup de Patrimoni d'Alacant de la Unitat de la Policia Nacional al País Valencià ha trobat un llibre manuscrit del segle XVII que estava desaparegut des de principis del segle passat. En concret, l'han localitzat en venda per internet per un preu de 71.900 euros. Es tracta d'una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters signades el 1479 per Ferran el Catòlic, que va desaparèixer del fons de l'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. El venia el seu actual propietari legal sota el reclam d'important manuscrit del Gremi de la Seda. Segons va explicar el mateix venedor una vegada va ser identificat per la policia, desconeixia la procedència del document, però va justificar que va ser comprat als anys 70 pel seu pare. Ara el manuscrit passarà a estar catalogat en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i l'Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià per a garantir la protecció del seu valor patrimonial per part del propietari. L'Arxiu del Col·legi de l'Art Major de la Seda ha identificat el manuscrit com a part del seu fons... [+ informació]

L'espectacle «L'herència» de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres i el musical «L'amor venia amb taxi» de La Cubana, dos dels espectacles distingits amb els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

L'espectacle «L'herència», de Matthew López, dirigit per Josep Maria Mestres, que es va estrenar al Teatre Lliure de Montjuïc, ha estat el guanyador en la categoria d'espectacle teatral dins de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Esceniques de Catalunya, en una gala organitzada per l'Associació Recomana, que integra els professionals de la crítica catalana. L'espectacle, que va ser èxit de públic i crítica, amb totes les funcions esgotades, té previst reposar-se al mateix Teatre Lliure i amb el mateix repartiment de l'estrena. D'altra banda, en la categoria d'espectacle musical, va guanyar el premi «L'amor venia amb taxi», de la companyia La Cubana, dirigit per Jordi Milán, presentat al Teatre Romea. Els dos espectacles van tenir també altres premis, com el de direcció per a Josep Maria Mestres per «L'herència», el d'interpretació de repartiment per a l'actor Carles Martínez, també per «L'herència», i l'actriu i cantant Mariona Castillo per «Germans de sang», que també es reposarà per èxit de crítica i públic al Teatre Condal. El premi de vestuari ha estat per a La Cubana per «L'amor venia amb taxi». Altres categories com la de petit format ha estat per «Opereta imaginària», dirigit per Albert Arribas. L'espectacle familiar premiat ha estat «La tempesta» de Zero en Conducta i l'espectacle «Jovent», de Mambo Project, s'ha emportat el premi Novaveu, que atorga el col·leciu de crítics juvenils. El palmarès de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica, amb una trentena de premis en conjunt, té altres distincions com la de l'actor Oriol Genís, en la categoria d'interpretació, per «Compto cada passa meva sobre la Terra», la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Conejero per «La tercera fuga», o l'actriu Mireia Morera com a actriu revelació per «Un refugi al sol». La gala ha tingut lloc al Centre Moral i Cultural del Poblenou... [+ informació]

El secret laberíntic de Doraemon

Durant un any llarg, el parc del Laberint d'Horta de Barcelona ha estat quirúrgicament rehabilitat amb la renovació d'una nova quadrícula laberíntica i amb la replantació de milers de xiprers que continuaran despistant els que vulguin superar-ne el recorregut. Creat a cavall dels segles XVIII i XIX per l'arquitecte italià Domenico Bagutti, el Laberint d'Horta va ser la joia de la corona de la nissaga dels Desvalls, una nissaga els descendents de la qual, el 1971 van pactar de pressa i corrents amb l'Ajuntament de Barcelona, abans que el règim fes aigües, cedir-lo a la ciutat a canvi, esclar —perquè els Desvalls eren aristòcrates però no eren babaus— de la permuta d'un solar de dimensions similars i valor més o menys igual —diguem que de més valor que menys—, a tocar de la Diagonal... [+ informació]

El programa de suport a les llibreries de l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 150.000 euros per a la compra de llibres per a les biblioteques escolars entre altres propostes

Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat... [+ informació]

Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent

La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre. En un moment que els professionals de l'ensenyament estan desbordats i sorprenentment menyspreats per l'administració, saturats de jornades de vaga, criticats per les colònies cancel·lades i tips de taules de negociació on no es negocia bo i res, que hi hagi un insòlit punt de reflexió teatral en clau irònica i to de comèdia sobre els diversos mètodes d'educació, que han superat etapes i han sobreviscut com han pogut en els últims setanta anys, és un alè d'aire fresc... [+ informació]

El forat negre del castell inflable

Fa set anys, dins del Festival Grec del 2019, el coreògraf William Forsythe va muntar un castell inflable al mig de la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que va fer les delícies dels que s'hi van endinsar. Fa tres anys, a la mateixa sala, l'artista Laia Estruch hi va muntar un instal·lació amb tres grans tubs inflables, que oferien una peça musical inclosa de Xavi Lloses, on també es podien introduir els visitants i on la mateixa artista hi va fer diverses performances. Esmento aquest parell de referències artístiques vistes aquí perquè en certa manera m'han portat a refrescar la memòria amb el rerefons de l'obra «Tinc un bosc al cervell», que l'autora Guadalupe Sáez (Alacant, País Valencià, 1981) ha estrenat ara com a colofó de l'Ajut Benet i Jornet que va obtenir en la segona edició del 2024 i que ara ha posat en escena la directora Alícia Gorina amb una mirada experimental tant suggerent com arriscada perquè al voltant de l'actriu protagonista, Rosa Boladeras, hi ha sempre tres infats/joves intèrprets que no hi són només per fer bonic sinó que comparteixen també un notable rol protagonista... [+ informació]

L’estació de Sant Gervasi dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Plaça Molina de Barcelona recuperarà la marquesina històrica del 1931 amb una rehabilitació del conjunt de vidre que es va retirar el 1960

Les obres ja estan en marxa i serviran per millorar-ne l’estabilitat estructural i recuperar l’aspecte original. Haurien d’estar enllestides cap a l’octubre d’aquest 2026 i compten amb un pressupost de gairebé 670.000 euros. L’estructura de l’edicle es va inaugurar a la plaça Molina el 1931. Des d’aleshores, el pas del temps hi ha fet estralls i n’ha alterat l’estructura. Gràcies a aquesta intervenció, no només recuperarà l’esplendor dels seus primers dies, sinó que també s’aprofitarà per reparar la façana i s’eliminaran les filtracions de la coberta. D’altra banda, la marquesina incorporarà nous envidraments amb un mecanisme de subjecció més modern. Aquest element històric explica com vivien i quins usos feien els catalans en aquell moment... [+ informació]

Qui diu 3Cat... diu publicitat

La plataforma 3Cat era imprescindible. Els milions de clics que es donen com a justificació cada mes per amagar la reculada de les audiències tradicionals, també. Tants milions de clics, però —clinc!..., clinc, clinc, clinc!—, es mereixen un respecte. I els impertinents talls de publicitat que encoloma el 3Cat en qualsevol moment inesperat (enmig d'una pregunta compromesa, enmig d'una cançó, enmig d'un discurs, enmig d'una escena important...) no perjudica només la pròpia plataforma sinó que, a banda dels damnificats usuaris, també perjudica els mateixos anunciants. Si un servidor fos promotor d'algun producte i es pogués permetre el luxe d'anunciar-se en una cadena televisiva, ni que sigui en una plataforma digital, demanaria que fossin respectuosos amb els espectadors i que no em convertissin en un anunciant antipàtic i odiat per posar-me al mig —en un moment que acostuma a ser sempre dels més interessants— de la pel·lícula, del concert, de l'entrevista o del documental [crítica íntegra de la sèrie «El cafetó»]. Els impertinents talls de publicitat del 3Cat poden acabar fent que la bona acollida de la plataforma —al marge de la dubtosa qualitat de segons quins programes que s'hi han inclòs— desemboqui en una fuita d'espectadors digitals cap a altres plataformes similars més benèvoles pel que fa a la publicitat. Que ningú no dubti que no només ja n'han sortit sinó que en sortiran moltes altres i que es reproduiran com bolets, que és el que ha passat sempre amb qualsevol innovació... [+ informació]

Les llums i les ombres del retorn a Haifa

Morir als 36 anys, víctima d'un atemptat amb una bomba al seu cotxe, obra del serveis secrets israelians de Beirut, no va evitar, l'any 1972, que l'escriptor, periodista i activista palestí Ghassan Kanafani (Acre, Israel, 9 abril 1936 - Beirut, Líban, 8 juliol 1972) fos considerat un dels autors que va modernitzar la literatura àrab i la literatura de Palestina. «Retorn a Haifa» és un dels clàssics de l'autor, una novel·la breu publicada el 1969, que el Club Editor va recuperar fa dos anys i que ressona ara amb més força en un moment que el conflicte etern entre Israel i Palestina ha arribat al seu màxim exponent de destrucció i genocidi [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La publicació conté dues peces, la que dóna títol al volum i «Homes sota el sol», segurament la novel·la, també breu, que va marcar un abans i un després en la seva obra que, a pesar de la seva joventut, va deixar una seixantena llarga de relats curts, assajos i teatre... [+ informació]

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona veu insuficients els canvis aprovats per l'Ajuntament que permeten modificar el Pla General Metropolità perquè el Palau Marcet allotgi el Museu Thyssen

Després que el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat el pla, els veïns consideren que la ciutadania i les entitats socials han estat menystingudes en aquest procés. És per això que la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) es reserva el dret a exercir accions legals en funció del desenvolupament d’aquest projecte, segons va anunciar en un comunicat. La FAVB, diu el comunicat, “discrepa profundament d’aquestes operacions urbanístiques, per posar amb safata el sosteniment de negocis privats, abandonant la intervenció pública a través del tempteig i retracte i canalitzant la mateixa o diferents opcions culturals a través de la cessió d’ús del Palau Marcet... [+ informació]

El Parc de la Ciutadella es transformarà en un punt de coneixement científic i de recerca coincidint amb l'ampliació del Parlament de Catalunya amb les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana

L’ampliació del Parlament de Catalunya, pendent des de fa vint anys, es farà a les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana de Barcelona, al carrer de Wellington, 1, segons han confirmat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el mateix Parlament. El calendari per a l’execució de les obres, però, encara està lluny de definir-se: caldrà, abans, fer els planejaments urbanístics necessaris, estudiar com afectarà la mobilitat el trasllat de l’activitat parlamentària al nou i espai i, finalment, licitar els treballs. Amb el nou edifici de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana, es preveu que la cambra podria guanyar prop fins a 8.000 m2. Estarà fet amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, i la previsió inicial és que pugui estar operatiu en un període d’entre sis i vuit anys. En paral·lel, el protocol també recull mesures per protegir i consolidar l’actual edifici del Palau del Parlament, catalogat com a monument històric artístic d’interès naciona... [+ informació]

Crusoisme i “game over”

El mite de Robinson Crusoe és inesgotable. L'idealisme de supervivència en un món hostil, també. Del segle XXI al segle XVIII hi pot haver moltes diferències, però a l'hora de resoldre la tria entre la vida i la mort, els recursos de la humanitat no han canviat gaire. Del foc virtual de la cuina de gas o elèctrica al foc de la cuina de llenya, s'hi arriba amb un cop de misto. De la presumpta civilització urbana a la salvatgia, s'hi cau amb un tres i no res. De tenir una llar a ser un sensellar, s'hi pot arribar d'un dia per l'altre com en un joc de ruleta. David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha fet un viatge poc o molt emmirallat en aquests conceptes en un procés semblant a l'anomenat “crusoisme invertit”, un terme patentat per l'escriptor anglès de ciència-ficció, James Graham Ballard, mitjançant el qual l'ésser humà opta per refer la vida en una illa solitària per redescobrir-hi que en la solitud hi ha el secret d'una existència amb més sentit. Al jove protagonista de la novel·la «Tot sol a la ciutat» li passa una cosa semblant, si no volguda, com a mínim sí que escollida quan, en llevar-se un matí, descobreix que la ciutat on viu —que és Barcelona— s'ha llevat silenciosa, buida, sense trànsit, sense bullici, sense turistes i amb totes les persianes abaixades... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2026 amb 32.782.262 visitants que han fet 70.328.589 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.980 edicions) de 32.782.262 visitants i 70.328.589 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.224,3 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.097 subscriptors. Els visitants procedeixen... [+ informació]

Els renovats cinemes Phenomena obren de nou després de sis mesos de rehabilitació de les sales que ha millorat el sistema de so i projector a més de la pantalla amb tecnologia punta

Després que els cinemes Phenomena fossin distingits com la millor sala de cinema europea i arran de les obres de rehabilitació que les sales han dut a terme durant sis mesos, finalment torna a obrir al públic amb un nou sistema de so i de projector i amb incorporació de pantalla de tecnologia punta. A més també s'han renovat les butaques, amb un redisseny estètic dels espais, la implantació de panells digitals i l'obertura d'un nou espai. la zona Nexus, per celebrar-hi presentacions o esdeveniments. Segons els responsables dels cinemes Phenomena el que s'ha volgut es potenciar l'experiència sensorial dels espectadors per aproximar la recepció a les intencions dels realitzadors de les pel·lícules. Les novetats en la qualitat d'imatge de la sala han estat considerables. Si bé es manté el projector de 35 mm, s'ha millorat el digital i ara les projeccions ofereixen una definició d'imatge d'encara més qualitat. La nova etapa del cinema també servirà per obrir-se a nous mercats. Per això s'ha instal·lat microfonia i un servei de càmeres de vídeo controlades per IA per a la realització de senyals en directe... [+ informació]

Una enquesta integral dels festivals literaris de Barcelona constata el seu paper en l acreació d'hàbits lectors

Barcelona presenta per primera vegada una visió completa i comparada del públic dels seus festivals literaris, a partir d’un estudi realitzat entre el febrer i el novembre de 2025 que recull 1.718 entrevistes presencials al BCNegra, Barcelona Poesia, Món Llibre i Festival 42. L’informe confirma que la ciutat compta amb un ecosistema literari viu, divers i en transformació, amb festivals que renoven públics, que atrauen perfils diferenciats i que generen connexions creixents entre esdeveniments. Un dels resultats més rellevants de l'enquesta sobre els festivals literaris de Barcelona és l’impacte que aquests festivals tenen en els hàbits lectors, en la visita a biblioteques i en la compra de llibres. L’estímul per comprar llibres obté puntuacions altes, situant-se entre 8,56 i 9,09 punts, mentre que l’interès renovat per visitar biblioteques destaca especialment entre el públic familiar de Món Llibre, amb mitjanes de fins a 8,97 punts. Aquestes dades situen els festivals literaris com a eines clau de política cultural, amb un impacte directe en la consolidació i el creixement dels hàbits lectors a la ciutat... [+ informació]

L'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que aquest 2026 ha estat encarregat al Consell del Llibre de Xipre

Per commemorar aquesta data, que cada 2 d'abril recorda el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, tant el missatge com el cartell han estat creats per l'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou, les dues representants de la literatura infantil i juvenil de Xipre. Elena Perikleous és comissionada pels Drets dels Infants de la República de Xipre. Va estudiar Educació i va obtenir un Màster en Educació Ambiental. A través del seu treball en educació, cultura i literatura, defensa el dret de cada infant a la vida, l'expressió, la participació i l'accés a l'art i la cultura. Ha titulat el seu missatge amb el lema “Planta històries i el món florirà” [versió en català, anglès i espanyol aquí]. La il·lustradora Sandra Eleftheriou ha elaborat el cartell que s'expandeix internacionalment i que en aquesta ocasió ha estat suggerit inicialment per infants a través d'un programa en els centres educatius. Sandra Eleftheriou va estudiar Arts Gràfiques. Ha estat guanyadora del Premi Estatal d'Il·lustració de Xipre, va representar el seu país a la Llista d'Honor de l'IBBY el 2012 i va ser candidata al Premi Andersen el 2020... [+ informació]

«La fraternitat de les metàfores» és la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard que es por veure a La Virreina Centre de la Imatge

Jean-Luc Godard és un autor que ocupa un lloc central a la història del cinema i als debats de l’art i del pensament visual contemporanis. La mostra «La fraternitat de les metàfores» és comissariada per Manuel Asín, un dels principals especialistes en l’obra godardiana. És la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard (París, 1930 – Rolle, Suïssa, 2022), un autor amb una de les produccions més imponents i decisives dels darrers cent anys, i que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Jean-Luc Godard. Dels materials exposats —la gran majoria inèdits— destaquen els cinquanta-dos documents audiovisuals entre pel·lícules, fragments documentals i entrevistes; els nombrosos quaderns de rodatge; els arxius preparatoris per a publicacions com «Histoire(s) du cinema»; programes i dossiers de premsa confeccionats pel mateix Godard, i reportatges fotogràfics de diverses filmacions. Godard ha mostrat que les imatges poden ser eines d’obertura i relació, de comparació i anàlisi; que les idees, en el cinema, funcionen millor com a punt d’arribada que de partida, i que les pel·lícules no haurien de convertir-se en canals per circular amb elles sinó en projeccions que permetin pensar-les. L'exposició «La fraternitat de les metàfores»... [+ informació]

El Festival Art Explora atraca el seu vaixell museu a Barcelona amb dotze dies de programació gratuïta després d'onze escales al Mediterrani

Es tracta del primer vaixell museu del món, un espai cultural que es pot visitar al Moll de Barcelona Nord i un programa d’arts en viu que combina exposicions, experiències immersives i propostes multidisciplinàries. El programa es basa en les mitologies mediterrànies, el relat i la ficció. Posa una atenció especial a les diàspores africanes i mediterrànies que viuen a Barcelona, i reuneix veus i històries marcades pels trajectes marítims, les migracions i la memòria col·lectiva. Segons els seus promotors, el que diferencia aquest festival dels grans esdeveniments de la ciutat és el seu enfocament singular del so, profundament vinculat a les arts visuals. El programa aposta per propostes híbrides i transdisciplinàries per a tots els públics —des d’una subhasta fictícia de peix i sessions de narració oral fins a performances experimentals, poesia sonora, cinema o flamenc, entre moltes altres... [+ informació]

Un joc dels disbarats genial

La comèdia teatral francesa és com la baguette: un producte amb denominació d'origen. I els francesos no només estimen la comèdia ben feta sinó que, a més, sense prejudicis, la premien. És el que li va passar a l'actor i autor Sébastien Castro (francès des del 1975) amb «Une idée géniale», que va obtenir dos premis Molière. La comèdia catalana no és com la baguette francesa, però també és flonja i cruixent quan qui s'hi posa sap com dominar-la. I això és el que ha fet l'actriu i dramaturga Susanna Garachana, que també hi actua, amb una versió i adaptació que sona com si fos de casa. I això també és el que ha fet l'actor i director Xavier Ricart controlant, com si estigués davant els botons del comandament de la play, els dificilíssims i perillosos moviments que protagonitza sobretot un dels quatre personatges, el que multirepresenta en un “tour de force” l'actor Lluís Villanueva, que s'ha convertit en l'actor de comèdia més versàtil de l'escena catalana contemporània... [+ informació]

El conte de la paparra

Et diuen que et faran un muntage teatral basat en l'obra filosòfica de Gilles Deleuze i et cures en salut pensant que serà una mena de tesi postdoctoral que costarà de rosegar. T'hi colen pel mig un mite de la boxa de l'època daurada del ring, Fred Galiana, campió d'Europa de mitjan segle XX, fill adoptiu de Mataró, al Maresme, on va anar a parar de jove amb la família, tot i que havia nascut a Quintanar de la Orden, prop de Toledo, i ho interpretes, de moment, com una llicència filosòfica. T'hi posen pel mig el griot marroquí Mohamed Mrabet, un contacontes de Tànger que va fer tertúlia, copa i puro amb l'escriptor Paul Bowles, que li va transcriure i publicar tretze reculls de contes que encara avui són llegits, i queda clar que la literatura oral no té fronteres. T'hi barregen el personatge Nicolas de Staël, pintor d'origen rus, frontissa entre l'art abstracte i l'art figuratiu, exiliat a Polònia arran de la revolució russa, i nòmada després per diversos països d'Europa i també el Marroc, autor del quadre potser inacabat «Le grand concert», que els mòduls escenogràfics de l'espectacle reprodueixen, i que l'uneix amb el filòsof Gilles Deleuze que ell també es va suïcidar tirant-se igualment daltabaix d'una finestra del seu taller de pintura al sud de França... [+ informació]

El director Josep Maria Mestres, els actors Oriol Genís i Carles Martínez, l'actriu Mariona Castillo i la dramaturga Victoria Szpunberg entre els nous premis fets públics de la Crítica de les Arts Escèniques

La XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques desvelen abans de la gala de lliurament els diversos premis de les categories de teatre, dansa i circ que està prevista per al dia 13 d'abril al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Si fa uns dies es van fer públics els premis honorífics, ara toca el torn als premis nominals. El director Josep Maria Mestres ha obtingut el premi de Direcció per l'obra «L'herència», del Teatre Lliure. L'actor Oriol Genís, el premi d'Interpretació principal per «Compto cada passa meva sobre la Terra», de la Sala Atrium. L'actor Carles Martínez, el premi d'Interpretació de repartiment per «L'herència». L'actriu Mariona Castillo, el premi d'Interpretació de musical per «Germans de sang», del Teatre Condal. El tàndem de la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Pijuan, el premi de Text per «La tercera fuga». El director Albert Arribas, el premi d'Adaptació o Dramatúrgia per «Opereta imaginària». La jove actriu Mireia Morera, el premi Revelació per «Un refugi al sol», de la Sala Versus Glòries. La coreògrafa Aina Alegre, el premi de Coreografia / Dansa per la peça «Fugaces». La ballarina Laila Tafur, el premi Interpretació / Dansa per «Maja y Bastarda». El grup The Tiger Lillies / La Perla 29, el premi de Música original o adaptada per «A Macbeth Song»... [+ informació]

Bol d'amanida de mòbils

L'autor i director Paolo Genovese (Roma, 1966) coneix els secrets, les trampes i els punts forts de la comèdia cinematogràfica i televisiva. Però potser no s'imaginava, fa deu anys, el 2016, quan va preveure la maldat que es pot amagar sota la carcassa dels telèfons mòbils de cadascú, que amb el film «Perfetti sconosciuti», faria la volta a bona part del món amb nombroses adaptacions al teatre. No ha d'estranyar que del cinema hagués saltat ràpidament al teatre perquè una trama que transcorre íntegrament en un interior és idònia per a qualsevol director escènic que no s'ha de preocupar de revestir la història amb plans exteriors o seqüències, com les que ara es porten, a vol de dron... [+ informació]

Una nova app permet que els participants en una conferència es puguin escoltar en 50 idiomes en temps real sense intèrprets gràcies a la traducció simultània digital

¿Crisi en el sector professional dels traductors i intèrprets? ¿En aquest cas no serà la Intel·ligència Artificial qui els pendra el plat de la taula? Acaba d'aparèixer una app que tradueix conferències en temps real per a audiències multilingües sense intèrprets. Vasco Audience de Traductors VA by Vasco permet que un únic ponent es comuniqui amb assistents en més de 50 idiomes des dels seus propis dispositius, reduint fins a un 90% els costos davant de solucions tradicionals de traducció en esdeveniments. L'app en qüestió és «Vasco Audience», una aplicació que revoluciona la comunicació en conferències i esdeveniments internacionals. L'eina permet als ponents parlar en el seu idioma nadiu mentre els assistents reben traduccions instantànies en text o àudio directament als smartphones, tauletes o ordinadors, sense intèrprets ni configuracions tècniques complexes... [+ informació]

El Parlament de Catalunya reclama a la Generalitat que els Premis Gaudí de cinema tinguin una categoria de pel·lícules parlades íntegrament en català

El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció per reclamar al govern català que consesuï amb l'Acadèmia del Cinema Català les estratègies necessàries per definir una categoria específica per a pel·lícules parlades íntegrament en llengua catalana dins els Premis Gaudí. La moció, que integrava diversos continguts relacionats amb polítiques culturals, va ser presentada pel grup parlamentari de Junts i aprovada amb els vots de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana. Al marge han quedat els partits ultres espanyolistes i els nacionalespanyolistes (Vox, PP i PSC-PSOE). La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha recordat que els Premis Gaudí ja tenen, des de la primera edició, quan presidia l'Acadèmia l'actor i director Joel Joan, una categoria dedicada exclusivament a les pel·lícules en versió original catalana, un requisit que estableix per llei la Generalitat de Catalunya. Però el dilema apareix quan en una pel·lícula, pretesament en llengua catalana, s'hi incorporen diàlegs o algunes escenes en altres llengües, com l'espanyol, majoritàriament. Un exemple recent podria ser la pel·lícula «El 47», que per ser fidel al personatge... [+ informació]

El meu amic americà

L'escriptor afroamericà James Baldwin (Harlem, Nova York, 1924 - Sant Pau, França, 1987) va escriure i publicar «Giovanni's Room», la que era la seva segona novel·la, l'any 1956. Temps, doncs, d'existencialisme —Baldwin va conèixer a París Jean-Paul Sartre— i temps també de repressió per als que, com ell, procedien d'una classe obrera, d'origen negre, i d'una classe menystinguda, sobretot als Estats Units, pel que fa als drets sobre la igualtat i els drets sobre la identitat de gènere. No ha destranyar tampoc que, sense ànim de desvelar res a l'avançada de la trama de «Giovanni's Room», s'hi esmenti la condemna a pena de mort en un judici per assassinat a París, ja que aquesta condemna no va ser abolida a França fins a l'any 1981... [+ informació]

Les segones podrien ser les primeres

Primer al Teatre Eolia, arran de la Beca Odisseu I+D 2021, i després dins de la programació del Districte Cultural i ara a la Sala Atrium. Cinc anys de vida ben portats. Les dramaturgues i creadores Berta Giraut i Ester Villamor continuen amb aquest homenatge personal a les dones que l'atzar o les circumstàncies les ha destinat a ocupar un segon esglaó: actrius secundàries, Kellys, cuidadores, netejadores, mestresses de casa... El marc escènic no defuig aquesta condició. Una mena de soterrani o de cambra de mals endreços, però que també podria ser el traster d'un teatre, amb prestatgeries plenes d'andròmines, un televisor antic, una bola del món, un llum de peu, unes maletes... presidit tot per una màquina de rentar que s'encarrega de centrifugar la roba bruta i, a la vegada, amb els remolins del bombo, centrifugar també metafòricament les idees, les angoixes, les frustracions i els pensaments de la protagonista... [+ informació]

Una oportunitat per reviure els últims dies de Pompeia gràcies a la instal·lació immersiva de l'Ideal provisionalment instal·lada al Palau Victòria Eugènia de Montjuïc

El visitant pot pujar a una biga tirada per dos cavalls, irrompre en un amfiteatre i posar-se a la pell d'un gladiador fibrós que s'enfronta a un altre molt més corpulent equipat amb xarxa i trident, plantar cara a un tigre i acabar sota l'aigua per presenciar una naumàquia (un combat naval). L'amfiteatre, que es va construir el 70 aC, és tan sols la introducció a un recorregut per un espai enorme de 2.000 m2, que ha viatjat arreu del món. Aquesta experiència immersiva va guanyar el premi nacional dels lectors de Historia National Geographic. La desaparició dramàtica de la ciutat de Pompeia ha inspirat novel·les, pel·lícules i sèries on l'acció es barreja sovint amb històries personals, tot ben amanit amb una bona dosi de romanticisme. Bona part de tot el que s'ha ficcionat té l'origen en la ploma d'Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), baró britànic, polític conservador i autor de quaranta volums... [+ informació]

La pallassa Pepa Plana, la gestora cultural Tena Busquets, el Centre de les Arts Lliures i l'espectacle «Medea's kinderen» de Milo Rau entre els premis honorífics de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya

La nova etapa dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya que han canviat els sistema i el format tindrà lloc el 13 d'abril al Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou, amb un acte festiu de trobada del sector, segons els seus organitzadors. Mentrestant, l'organització ha fet públics tots els nominats en les diferents categories i, de moment, els primers premis més honorífics. El Premi Sala Joan Anton Benach, s’atorga al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, per la seva tasca com a espai de creació, exhibició i pensament al voltant de les arts escèniques contemporànies. El Premi Honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer recau en Tena Busquets Costa, en reconeixement a una trajectòria vinculada a la gestió cultural i difusió de les arts escèniques al país, des de la seva experiència a Olot i també com a directora del Festival Sismògraf. El Premi Honorífic Maria José Ragué s’atorga a la pallasa Pepa Plana, una de les figures imprescindibles del clown contemporani, que ha contribuït decisivament a la visibilització de les dones en aquest àmbit... [+ informació]

Unes excavacions al carrer Antic de Sant Joan del barri de La Ribera de Barcelona revelen part del traçat original del barri de La Ribera enderrocat després del 1714

Les excavacions arqueològiques al carrer Antic de Sant Joan de Barcelona han permès documentar una part important del teixit històric del desaparegut barri de La Ribera. Els treballs se situen a l’entorn del Born, una zona clau per entendre la transformació històrica de Barcelona des d’època romana fins a l’actualitat. L’obertura de la zona central del carrer Antic de Sant Joan ha afectat una superfície de 163 m² i ha permès documentar una part de l’antic barri de La Ribera, concretament la zona sud del carrer Bonaire, antigament conegut com carrer de Sant Daniel, que encara conserva el traçat històric. Aquesta zona estava configurada des d’època medieval per 14 illes amb carrers estrets i habitatges de dimensions reduïdes, especialment si es comparen amb els documentats a la part nord del carrer, més a prop del passeig del Born. Les restes localitzades corresponen, en l’estat actual de la recerca... [+ informació]

La recta final del director Marko Daniel de la Fundació Miró de Montjuïc deixa l'obertura del Jardí dels Xiprers i l'obertura de la miranda del Pati Nord sobre la ciutat

Des d'ara, els visitants de la Fundació Miró de Montjuïc podran visitar el Jardí dels Xiprers. El director Marko Daniel, que ha estat vuit anys al capdavant de la institució, deixa el càrrec amb aquest llegat i també l'obertura del Pati Nord que ofereix una extensa mirada sobre la ciutat de Barcelona des de Montjuïc. La Fundació Miró inaugura també l'exposició «Cercles», en relació als cercles de la natura. El nou Jardí dels Xiprers és tota una declaració d'intencions de la nova disposició de l'obra mironiana. Lluny de seguir un ordre cronològic, s'aposta per un joc de contraris posant en relació l'arquitectura, les obres i les persones. En aquesta exposició, el joc de les perspectives s'accentua gràcies als nivells dels espais. Així, l'immens «Tapís de la fundació»... [+ informació]

La barretina del Pedrals i la cadira de l'àvia del Grasset

Són 75 nits, malgrat que segons quins informatius s'entestin a dir que és la “primera”. L'oblit ens farà ignorants. La nit de Santa Llúcia era l'argot popular amb el qual es coneixia ja des de feia moltes edicions la Nit de les Lletres Catalanes. Res d'invents, doncs. Les coses també passen abans que les digui la televisió. La crisi i la baixa dels pioners amb butxaques grasses i abrics de pell de Sibèria va fer que, un bon dia, el tradicional sopar se substituís per un acte formal on els convidats i premiats són elements passius disposats a superar les més de dues hores d'una gala farcida de premis. El discurs monoparental del president o presidenta d'Òmnium Cultural, sovint patriòtic i en la direcció que li tocava, ha estat compartit ara per la parella Teresa Cabré (Institut d'Estudis Catalans) i Xavier Antich (Òmnium Cultural). Hi ha qui confon l'Institut d'Estudis Catalans amb la Institució de les Lletres Catalanes, que seria més lògic que en fos coorganitzadora. Però no... [+ informació]

L'escriptora escocesa Ali Smith conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida en el Pregó de la Lectura de l'Ajuntament de Barcelona

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona rebrà el 22 d'abril l'escriptora escocesa Ali Smith que ha estat convidada a protagonitzar el Pregó de la Lectura 2026. L'autora conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i sobre el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida. En el marc del 25è aniversari de Biblioteques de Barcelona, Ali Smith —autora de «Biblioteques públiques» (Raig Verd, 2024)— reivindicarà els serveis bibliotecaris com a espais de comunitat i llocs essencials de llibertat, on la cultura és un dret universal. Ali Smith (Inversess, Escòcia, 1962) , que resideix actualment a Cambridge, abans de dedicar-se completament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. És membre de la Royal Society of Literature i la seva trajectòria literària està marcada per nombrosos reconeixements i nominacions... [+ informació]

El tren de la mala llet

La ciutadania del sud de Catalunya, usuària de les línies de tren, es prepara per passar més d'un trimestre caòtic fins a entrants d'estiu arran de les obres anunciades dels antics túnels del Garraf, lloc històric des de l'intent i frustrat atemptat al rei borbó Alfons XIII, fins a alguns lamentables incidents al llarg del temps, un dels més recents, fa 52 anys, el 1974, quan un talús va caure a la via i va provocar un accident mortal similar al que ara va ocórrer a Gelida i que ha originat el desgavell global de Rodalies i Regionals [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. Les línies afectades són les R2Sud de Rodalies i les R13, R14, R15, R16 i R17, és a dir, totes les poblacions des de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i les rutes posteriors a Lleida, Reus, Tarragona, Móra la Nova, Flix, Riba-Roja d'Ebre o Tortosa. Un vesper diari que augmenta de cara al bon temps amb les fugides a les platges o a Port Aventura. Aquest és un simulacre del que li espera a un viatger que, per exemple, surti de Falset - Marçà direcció Barcelona o a l'inrevés. La seva línia és la R15, actualment des de fa un mes llarg, tancada a la circulació de passatgers —hi circulen càrregues de tant en tant— a causa de les obres de millora i a les reduccions de velocitat per evitar allò que durant dècades no ha passat mai... [+ informació]

El 700 aniversari de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes commemorarà la col·locació de la primera pedra i l'entrada de la primera comunitat de monges clarisses

Per commemorar l’efemèride, la Generalitat de Catalunya ha declarat l’any 2026 com a l’any del monestir de Pedralbes i ha creat una comissió especial amb l’objectiu de divulgar i posar en relleu tots els actes de difusió dels set-cents anys de fundació del monestir. L’acte inaugural culmina amb la presentació de l’exposició immersiva «Tocar l’ànima. Els murals de la capella de Sant Miquel», sobre les pintures murals gòtiques del segle XIV. Les activitats del centenari compten amb noves exposicions, concerts, visites, activitats familiars, contacontes, tallers, conferències i la presentació del projecte d’estudi de les tombes del període fundacional. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1326, és un conjunt arquitectònic excel·lent d’estructura majoritàriament d’origen medieval que ha arribat fins ara en un estat de conservació notable, gràcies als treballs de recerca històrica... [+ informació]

La “grandeur” s'imposa en el projecte arquitectònic de l'ampliació que ha de canviar el nou MNAC de Montjuïc coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal de 1929

Aquest projecte permetrà culminar la missió primordial del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): mostrar permanentment la creació artística a Catalunya al llarg de la seva història, fins a l’actualitat. Per primera vegada el MNAC podrà acollir de forma permanent l’art produït a partir dels anys quaranta, incloent la fotografia i la imatge o el còmic, i donar cabuda a les generacions d’artistes de la postguerra, unes dècades de gran riquesa cultural, cabdals pel país. L’ampliació del Museu permetrà millorar l’accessibilitat, les condicions dels espais i les oportunitats de participació de la ciutadania, per tal que el MNAC esdevingui un agent actiu de transformació social. La consolidació definitiva del MNAC com un museu sense límits cronològics dotarà Catalunya i Barcelona d’un Museu amb una proposta artística a l’alçada de la seva tradició cultural, d’acord amb el que s’espera d’una capital cultural europea capaç de projectar el seu patrimoni i els seus creadors internacionalment. Inspirant-se en la grandeur dels grans equipaments francesos de París, el nou MNAC es convertirà en un del espais més monumentals de la ciutat de Barcelona que transformarà, a més, l'espai dels accessos a Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, l'Avinguda Maria Cristina i la Font Màgica com ho va fer el 1929, l'any precisament del crac, la celebració de l'Exposició Universal que es preveu que el centenari coincideixi amb la inauguració del nou MNAC... [+ informació]

La por circula de La Villarroel al Teatre Borràs amb la reestrena de l'espectacle «La presència» de Carmen Marfà i Yago Alonso amb l'actriu Mar Ulldemolins que substitueix Nausicaa Bonnín al costat de Pau Roca, Marc Rodriguez i Anna Sahun

El Pallars, que és la portalada del Pirineu, és un terreny adobat per encaixar-hi històries de por. Les llegendes del temps de la picor, les històries ancestrals a la vora del foc i, si estirem més el fil, fins i tot el culebrot contemporani del llogarret de la muntanya de Tor —el nucli dependent del poble d'Alins, de la Vall Ferrera, que ha posat entre l'espasa i la paret el periodista i investigador Carles Porta—, creen un imaginari idoni per fondre la ficció amb la realitat. La mort, les herències mal repartides o escamotejades, les enveges i les males arts entre parents són qüestions que poden trobar el seu xup xup en grans ciutats o nuclis urbans, però que es couen a foc lent i espetegant espurnes quan s'esdevenen en llocs apartats de muntanya. Els dramaturgs i guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso han escollit aquest espai bucòlic per ambientar «La presència», la seva història de por. I cal dir de por perquè quan es parla d'una “presència” sobrenatural, no es pot dir que ningú pugui estar tranquil del tot... ni a la butaca de la platea... [+ informació]

L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya completa la seva gira internacional i es representa en versió original catalana al Teatre KVS de Brussel·les

Després de fer temporada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'obra «Maria Magdalena», coproduïda amb el Teatre KVS de Brussel·les es representa en aquest teatre en versió original catalana els dies 11 i 12 de març. L'obra té l'autoria del director del KSV, Michael De Cock i la dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza. Després de les obres «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf i de «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, aquesta és la tercera col·laboració de Michael de Cock i Carme Portaceli. Amb el personatge de Maria Magdalena, l'obra [crítica íntegra i pòdcast a la revista digital Clip de Teatre] vol reflectir el símbol de les dones esborrades de la història atorgant-li la rellevància que es mereix i convertint aquest relat bíblic en una proposta escènica divulgativa i reivindicativa. Hi treballen els intèrprets Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta... [+ informació]

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, formada per 236 biblioteques i 13 bibliobusos, va registrar 17,6 milions de visitants el 2025, un 2% més que l’any anterior

Aquesta xarxa va prestar 13 milions de documents al llarg de l’any 2025, també un 2% anual més. La xifra d’usuaris inscrits va arribar als 2,2 milions; és a dir 188.000 nous usuaris donats d’alta durant l’any. Entre els 13 milions d’ítems prestats, destaquen els augments dels còmics (+13%) i dels jocs de taula (+43%). La tendència tant de visitants com de préstecs és a l’alça des de la postpandèmia. El 2022, encara sota la influència de la covid, es van registrar 13,5 milions d’usuaris a biblioteques i bibliobusos, una xifra que es va enlairar als 16,7 milions l’any següent i que va superar els 17,3 milions el 2024. L’any passat, els equipaments de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diutació de Barcelona van rebre 322.000 usuaris més, fins arribar als 17,6 milions. I la tendència és similar pel que fa als préstecs. En general, tots els serveis viuen una tendència a l’alça. Tant és així que les 43.000 activitats organitzades per les 236 biblioteques de la xarxa —160 cada dia, de mitjana— superen amb escreix les 39.546 del 2024. Les 67 visites escolars per biblioteca superen en una la mitjana de l’any anterior. Un dels serveis que destaca és el dels bibliobusos, que ja arriba a 152 municipis de la demarcació, dotze més que fa un any, i que atén 175.000 persones (5.000 més). L’any passat, 370.000 préstecs es van concretar en algun dels 13 vehicles que circulen per la xarxa... [+ informació]

El Pi 3,1416 no era només un número

Quan el dramaturg suec Per Olov Enquist (Hjoggböle, Suècia, 1934 - Vaxholm, Suècia, 2020) va escriure el 1975 l'obra «La nit de les Tríbades», aquí faltava encara un any perquè el maig del 1976 se celebressin al Paranimf de la Universitat de Barcelona les mítiques Primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van representar el tret de sortida del moviment feminista i la reivindicació dels seus drets. Ara que se'n commemora el cinquantenari, el contrast sorprenent és el resultat d'una enquesta prou àmplia i fiable en la qual s'afirma que només el 38% dels joves es consideren poc o molt feministes... [+ informació]

Escoltar l'ànima del musical «Ànima»

L'esclatant i multipremiat espectacle «Ànima» —set premis Butaca, quatre premis de la Crítica i onze premis de Teatre Musical, fins ara— ha emprès una nova aventura, després de la seva estrena i bona acollida al Teatre Nacional de Catalunya, de la mà compartida en la producció entre la pròpia nova companyia Vero Vero, la productora Marianna de Balañá en Viu, la productora Bitò i la productora El Terrat - The Mediapro Studio [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Després de l'històric comiat del musical «Mar i cel» de Dagoll Dagom —per cert ara ja amb l'estructura del mític vaixell desmuntada i traslladada al magatzem d'El Mago Pop que n'ha adquirit els drets per quan vulgui remuntar-lo al seu Teatre Victòria—, el gènere ha entrat en una nova fase que es podria qualificar de “renaixement del musical català”, un renaixement que beu de les arrels de nombroses propostes de petit format o de dimensions més reduïdes, que ha passat per espectacles com «El dia de la marmota» de Nostromo Live i «L'amor venia amb taxi» de La Cubana i que es consolida ara amb aquesta renovació d'«Ànima» al Teatre Tívoli just també quan el renovat «Germans de sang» ha anunciat que tornarà el febrer del 2027 al Teatre Condal... []+ informació

Assetjament post Mobile World Congress

Hi ha el Mobile World Congress i tot d'executius —i també executives— malden per presentar els models més avançats de mòbils que diuen que han de canviar la vida de la societat de demà mateix. Quan encara hi ha forats negres sense connexió arreu de la geografia, quan apareix de tant en tant el G3 en segons quines zones, en altres el G4 i en algunes altres el G5, el MWC ja parla del nou G6 i, sobretot, es deleix a presentar els robots humanoides que, gràcies a la Intel·ligència Artificial —àlies IA—, diu que han de substituir ben aviat, això és almenys el que ens fan creure, la humanitat sencera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Quina sort, quan arribin, i els manaies els enviïn a les trinxeres per evitar la matança innocent d'éssers humans als fronts de guerra!... [+ informació]

Rascar William Faulkner amb pedra foguera

Aquest macroespectacle de la directora Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) va inaugurar el Festival d'Avinyó el 2024. S'ha vist durant el 2025 en diversos escenaris europeus coproductors com, per exemple, el Théâtre de l'Odéon de París i ara li tocava fer-ho al Teatre Nacional de Catalunya que també forma part de la coproducció. Les funcions d'un teatre públic ja sabem que són moltes. I els que se senten interpel·lats per cada sector ja s'encarreguen de tant en tant —menys del que caldria potser— de recordar-ho. Però la relació amb el teatre internacional no hauria de fer dubtar ningú que és també una de les seves apostes ineludibles. El cicle que ara acaba, per tornar a començar, que ha dirigit Carme Portaceli ha tingut molt present aquesta obertura cap a fora, sempre que ha pogut, d'anada i tornada [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Que el Teatre Nacional de Catalunya pugui rebre l'espectacle que, amb més encert o menys encert, va obrir una de les edicions recents del Festival d'Avinyó hauria d'esgotar localitats a l'avançada pels que reclamen una programació internacional... [+ informació]

Viatge sense flors al país de l'Impossible

Entrar en un teatre quan acaba d'esclatar una altra guerra com la de l'Iran de conseqüències desconegudes —¿o potser la demència bèl·lica instigadora en dirà també ”operació especial”?— té alguna cosa de catarsi col·lectiva. I molt més si l'obra «En la mesura de l'impossible», del dramaturg i director del Festival d'Avinyó, Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), transmet les impressions recollides per diversos cooperants d'oenagés o institucions com Creu Roja i Metges sense Fronteres que van relatar a la companyia de Tiago Rodrigues algunes de les seves experiències viscudes en missions humanitàries [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si Mercè Rodoreda va explorar la fantasia amb el seus viatges i les seves flors a països exòtics inspirats en els que tenia més a l'abast de la mà, Tiago Rodrigues fa un salt semblant quan, en comptes d'anomenar alguns dels països que viuen sota el jou de la guerra i als quals es refereixen els seus interlocutors, decideix parlar d'un espai fronterer entre el poble del Possible, on tot és culte, ric, lliure i feliç, i el poble de l'Impossible, abatut per l'esclat de l'ambició i la tragèdia... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2026 amb 32.183.408 visitants que han fet 69.647.214 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de febrer del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 7.950 edicions) de 32.183.408 visitants i 69.647.214 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.129,6 visites de pàgines (11,45 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 58 segons per visita)... [+ informació]

Txékhov amb rebolcada self-service

Joel Joan (Barcelona, 1970) diu que la primera vegada que es va enfrontar a la lectura de l'adaptació de Simon Stephens (Stockport, Regne Unit, 1971) de «L'oncle Vània» no en va entendre res. La transparència sempre s'agraeix perquè aquesta sensació és la mateixa que poden tenir d'entrada els espectadors des del primer moment de la posada en escena fins que, a mig camí, la cosa acaba agafant el rumb que porta els espectadors repetidors de «L'oncle Vània» a recordar algunes de les sentències i escenes més importants de l'obra, a l'espera de la declaració final de la neboda Sònia repassant factures de la datxa rural i pairal amb el seu entranyable oncle Vània. Simon Stephens va escriure i estrenar aquesta adaptació fa escassament tres anys. Per tant, la proposta és encara fresca tot i que ja ha tingut el ressò internacional anglosaxó... [+ informació]

La família Vayreda obrirà al públic la casa pairal de la nissaga a Olot amb un destacat llegat que inclou l'obertura d'una sala d'exposicions i el futur de fer la residència visitable

Els hereus de la família Vayreda volen convertir en casa museu l'antiga casa pairal de la nissaga d'Olot formada per artistes i intel·lectuals que han destacat en diferents disciplines: art, literatura, política... Joaquim Vayreda, l'hereu, va ser un dels pintors més destacats del segle XIX i la figura més reconeguda del paisatgisme català. La família Vayreda es va instal·lar al mas Reixach, una casa de pagès als afores d'Olot, l'any 1667. A mitjan segle XVIII comença la remodelació que la transforma en una gran casa pairal, i ja és del segle XIX la façana neogòtica que li va donar l'aspecte senyorial que ha mantingut fins ara. Amb el seu germà Marià i el pintor Josep Berga, Joaquim Vayreda va impulsar l'escola paisatgística d'Olot que convertiria la capital de la Garrotxa en un dels epicentres artístics de l'època. Marià Vayreda, que també va ser pintor i polític, és l'autor de títols emblemàtics com «La punyalada», novel·la referent del realisme literari, i «Records de la darrera carlinada»... [+ informació]

La recerca sobre la memòria de la tercera guerra Carlina posa en marxa un portal digital impulsat pel Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i el Patronat d’Estudis Osonencs

El web identifica, analitza i cartografia les iniciatives de memòria pública que van mantenir present aquest conflicte a Catalunya entre el 1874 i el 1939. El portal recull els resultats d’una primera fase de recerca desenvolupada principalment entre el 2023 i el 2025, i centrada en les memòries produïdes entre el 1874 i el 1939 referides a la darrera carlinada (1872-1875). D’aquesta etapa s’han identificat, analitzat i cartografiat elements de tres àmbits del repertori memorial —la toponímia urbana, els monuments i els aniversaris commemoratius— i se n’han presentat 83, localitzats en vint comarques de Catalunya. Les guerres carlines [vegeu el nou portal de la UB] constitueixen un element definitori del segle XIX i un exemple destacat de la dialèctica revolució-contrarevolució que va estructurar l’emergència del món contemporani... [+ informació] 

L'Enciclopèdia Castellera ja es pot consultar en línia en un projecte conjunt de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, l'Editorial cossetània i Repsol

Ja es pot consultar en línia el contingut dels quatre primers volums de l'Enciclopèdia Castellera. El projecte es completarà amb la digitalització, en un any aproximadament, dels quatre volums restants. Hi ha la intenció de mantenir una actualització i revisió del contingut publicat a través d'un comitè editorial. L'Enciclopèdia Castellera manté la matèixa estètica visual i de disseny que el web de la Coordinadora de Colles Castelleres. La informació es presenta a través de diferents plantilles, en les quals es permeten enllaçar altres articles. A més, hi ha habilitat un cercador per buscar un determinat contingut a través de paraules concretes o a través dels noms dels autors i autores dels articles. L'Enciclopèdia Castellera és un projecte editorial i de recerca, que consta de vuit volums sobre la història, tècnica, sociologia i evolució de les colles i les places castelleres, i compta amb l'aval d'un comitè executiu format per la Càtedra URV per a l'Estudi del Fet Casteller, el CEPAC (Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells) i el Museu Casteller de Catalunya... [+ informació]

El nou web Museus de Barcelona permet l’accés a informació de col·leccions, exposicions i activitats de tota la xarxa museística de la ciutat en una única plataforma digital integrada

La plataforma vol actuar com a eina de prescripció de referència per a la ciutadania i visitants, aglutinant en un sol espai l’actualitat de grans equipaments públics i consorciats junt amb espais privats i de barri. El portal està disponible en tres idiomes (català, espanyol i anglès) i racionalitza l’ecosistema digital municipal per esdevenir la porta d’entrada principal a esdeveniments com per exemple «La Nit dels Museus» o «Museu Endins». La plataforma de l'Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) compta amb el finançament dels Fons Europeus Next Generation. Aquest projecte es vol convertir en el referent digital definitiu per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, resolent la dispersió informativa actual i oferint, per primera vegada, un punt d’accés únic, harmonitzat i exhaustiu a l’activitat de més d’una seixantena d’equipaments museístics, centres d’exposicions i espais patrimonials. El nou web aplega en un mateix espai digital equipaments municipals, consorciats i privats, trencant barreres administratives per centrar-se en l’experiència de l’usuari... [+ informació]

Les estàtues retirades dels carrers de Barcelona s'exposen a Nou Barris gràcies a l'edicio de l'Open Barr

L'edifici que Parcs i Jardins té a Nou Barris serveix per dipositar-hi el gruix de Patrimoni Artístic que s'ha retirat dels carrers de Barcelona o que està pendent de reubicar-s'hi. Per primera vegada, gràcies a l'edició d'Open Barri vinculada a 48 H Open House Barcelona, els ciutadans les podran veure. S'hi mostren elements que s'estan restaurant per tornar al seu lloc o els que esperen que es traslladin definitivament a un museu o els que s'han retirat per representar ideologies polítiques ultres, colpistes o dictatorials. Hi ha peces i elements que són història de la ciutat, com l'estàtua que estava ubicada on ara hi ha una estàtua de Serafí Pitarra al final de la Rambla o una antiga parada de les floristes. El passat franquista hi és força present, per exemple amb el monument als caiguts que es va fer amb motiu del congrés eucarístic del 1952. També hi ha obres modernes, com una estàtua vermella que va aparèixer d'un dia per l'altre al carrer del Carme o moltes peces amb història i també algunes amb una història encara per documentar... [+ informació]

Les pluges dels últims mesos i l'esllavissada d'un mur han deixat al descobert restes de l'època dels ibers al castell de Paüls al Baix Ebre

El més curiós de tot és que es van descobrir per sorpresa. Al tractar-se d'un bé cultural d'interès nacional, un arqueòleg va supervisar les feines de reparació del mur de pedra seca caigut. Es van trobar restes marronoses amb tons ataronjats, amb un tacte porós i amb característiques de cocció molt pròpies d'una època determinada. El primer registre que constava del castell de Paüls era d'època medieval. De fet, la troballa representa un abans i un després per a la població de Paüls i el Baix Ebre. Es creia fins ara que la història del castell començava el segle XI, però amb aquesta troballa es recula fins segles enrere. Per això s'estan preparant diverses noves intervencions arqueològiques que segurament es convertiran en nous descobriments. Les restes trobades s'estan analitzant i s'exposaran al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta... [+ informació] 

¿Prohibir el burca o deixar-lo de prohibir?

Abans que es parlés del burca, si se sentís pronunciar per primera vegada aquesta paraula, es podria pensar que es tracta d'una nova cadena de menjar ràpid o d'una nova companyia aèria o d'una empresa revolucionària de telefonia. Ara, a excepció d'aquells que encara baixen sempre de l'hort, gairebé tothom sap de què es parla quan es parla del burca. Uns el voldrien regular. Un altres el voldrien treure dels espais públics. Uns altres el voldrien veure passejant pel carrer sempre. I d'altres el voldrien portar fins i tot als jutjats. Hi ha parers per donar i per vendre. Hi ha fòbies interessades i fílies desinteressades. S'han fet reunions, meses, comissions i taules de diàleg per decidir què cal fer amb el burca. S'ha fet ballar el valset i s'ha fet anar a ritme de marxa lenta per decidir quina és la millor opció per portar el burca i no ensopegar en l'intent... [+ informació]

L'aranès formarà part del diccionari occità de referència en línia i també disposarà eines per impulsar la llengua pròpia d'Aran en l'entorn digital com la generació de subtítols de forma automàtica

El projecte el desenvoluparà Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana —l'organisme regulador de la llengua occitana—, a partir d'un conveni amb el Conselh Generau d'Aran. Per fer-ho possible, es digitalitzarà un corpus d'entre 20.000 i 30.000 paraules del lèxic aranès, amb les seves definicions i correspondències al català i l'espanyol. Paradoxalment, l'aranès és l'única variant occitana amb estatus d'oficialitat, però la menys desenvolupada digitalment. El fet de formar part del diccionari occità servirà perquè els parlants d'aranès puguin fer consultes al Dicodòc, com ja es pot fer amb altes variants, com el provençal o el llenguadocià, per exemple. Aquest conveni estableix que és Lo Congrès, amb una gran experiència en aquestes qüestions, qui s'encarregarà de la redacció i desenvolupament del lèxic, mitjançant processos tècnics i lexicogràfics avançats... [+ informació]

El projecte de rehabilitació del Castell dels Tres Dragons al Parc de la Ciutadella convertirà la planta baixa i les dues plantes superiors en espais expositius i de divulgació científica

L’Eix de ciència és el nom de la proposta que es construirà a l’interior de l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. L'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la redacció del projecte que transformarà el castell en un equipament obert a la ciutadania amb un auditori, una biblioteca i un espai que formarà part del Museu de Ciències Naturals. Està previst que la reforma interior comenci l’any 2027, un cop acabin les obres de rehabilitació de l’exterior de l’edifici que actualment s’hi estan fent. El projecte Eix de ciència és de l’estudi d’arquitectura JAAS i ha estat triat entre 20 projectes diferents. La proposta dóna protagonisme a la planta baixa de l’equipament, que es convertirà en una gran sala expositiva i de divulgació científica del museu. En aquest espai, s’hi exhibiran de manera permanent peces singulars del patrimoni natural català com el mamut de Sarrià reconstruït i minerals d’un valor patrimonial excepcional. El Castell dels Tres Dragons originari és obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i té elements de gran valor patrimonial que també es rehabilitaran... [+ informació]

Es crea el programa temporal per al desplegament del pla estratègic “Museus 2030. Pla de museus de Catalunya” que té l’objectiu d’impulsar l’execució de les actuacions previstes

El govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la creació del programa temporal per al desplegament del pla estratègic “Museus 2030. Pla de museus de Catalunya”. El programa té l’objectiu d’impulsar l’execució de les actuacions previstes en el darrer tram de vigència i garantir l’assoliment dels objectius fixats per a l’horitzó 2030. El Pla de museus de Catalunya, aprovat l’any 2020, és l’instrument estratègic que defineix les línies d’actuació en equipaments museístics i quantifica els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per al seu desplegament. Fins ara s’han executat dos plans quadriennals que han permès fer un seguiment i una avaluació del grau d’implementació de les mesures previstes. L’objectiu del Programa temporal és l’impuls de l’execució de les actuacions previstes al Pla d’actuacions vigent 2022-2025 del pla estratègic Museus 2030 pendents d’implementar i el desenvolupament del nou Pla d’actuacions 2026-2030, que defineix les prioritats del sistema museístic en el tram final de l'actual pla estratègic... [+ informació]

Les obres del nou CAP Raval Nord revelen un jaciment excepcional de forns baixmedievals amb set segles d’història sota la Capella de la Misericòrdia

Les obres de construcció del futur centre d’atenció primària, CAP Raval Nord, impulsades pel Servei Català de la Salut (CatSalut), han tret a la llum un conjunt arqueològic d’una rellevància singular al subsòl de l’actual Capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d’ocupació ininterrompuda, amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX i que ofereixen una nova lectura de l’evolució històrica d’aquest sector del Raval. La intervenció arqueològica es fa necessària arran de la construcció d’una planta soterrada per al nou equipament sanitari, situat al carrer Montalegre, 4. Malgrat aquesta transformació, el projecte arquitectònic preveu preservar la capella i fer-la visible des del futur edifici, posant en valor un espai patrimonial únic. Les excavacions han permès reconstruir de manera contínua com aquest espai ha anat canviant d’ús al llarg dels segles... [+ informació]

Un total de 127 biblioteques públiques de Catalunya han realitzat en els darrers tres anys millores en l’accessibilitat dels seus espais dins el marc del programa Biblioteques Inclusives

El projecte de Biblioteques Inclusives del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té l'objectiu de donar a conèixer aspectes de l’accessibilitat a les biblioteques públiques catalanes per tal que siguin espais inclusius i donar oportunitat de futur a totes les persones amb alguna discapacitat per tal de garantir la seva plena inserció a la societat. El programa treballa diferents aspectes relacionats amb l’accessibilitat als serveis bibliotecaris com l’arquitectura de l’edifici, el fons documental i material de suport com per exemple col·leccions de lectura fàcil o la disponibilitat de lupes, activitats i serveis i formació dels professionals. El Departament de Cultura convoca anualment... [+ informació]