L'impacte de la crisi del coronavirus ha fet que les arts escèniques i la música en viu hagin perdut un 72% d'ingressos durant l'any 2020

Un informe tècnic sobre l’impacte de la crisi del coronavirus en el món cultural de Catalunya xifra en un 72 % les pèrdues en el sector de les arts escèniques i la música en viu durant el 2020. És a dir, tota la cultura que es fa en directe com els concerts, el teatre i els espectacles són les activitats que s’han endut la pitjor part d’aquesta crisi. Segons l’estudi, les pèrdues globals en el món de la cultura es xifren en un 24%. El sector ha passat de facturar 4.475 M€ el 2019 a 3.387 M€ el darrer any. L’estudi l’ha elaborat el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i també el DEP Institut... [+ informació]

Torna al TNC però ara a la Sala Petita l'obra «Galatea» dirigida per Rafel Duran i considerada la més personal de Josep Maria de Sagarra després que el mateix teatre n'estrenés una versió a la Sala Gran el 1998 dirigida per Ariel García Valdé

L’obra de Josep M. de Sagarra «Galatea» se situa al costat d'«Ocells i llops» i «La fortuna de Sílvia», considerades les tres una nova línia de l'autor. Sobre la primera estrena de «Galatea» el desembre de 1948 al Teatre Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern —i la falta de calefacció al teatre— van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. Curiosament, ara no fa un fred insòlit, però els espectadors del 2021 sí que viuen una situació insòlita amb les mesures que imposa el coronavirus com les de mantenir la distància entre butaques o l'obligatorietat de la mascareta durant tota la representació. En aquella primera estrena, el 1948, l’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Josep Maria de Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. La seva bona intenció d'aportar un teatre més universal als espectadors de postguerra no va quallar entre el públic elitista d'aquell moment. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques de «Galatea» amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana. Coincidint amb la nova versió de «Galatea», recuperem tres documents del 1998: Una entrevista amb Ariel García Valdés («Els personatges de “Galatea” són proletaris». La dama de les foques, 13.11.1998); una entrevista amb un dels actors protagonistes d'aquell muntatge, Pere Arquillué; i un reportatge del 1994, amb motiu del centenari de l'autor («La musicalitat de Sagarra més enllà de l'escenari»), tots tres documents publicats en diferents edicions del diari AVUI i signats per Andreu Sotorra... [+ informació]

La làpida de grans dimensions epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc va ser trobada en bon estat de conservació el mes de gener a l'avinguda Miramar per un ciutadà

El passat mes de gener un ciutadà va localitzar una làpida epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IV-XIV) a l’avinguda Miramar, 76 de Barcelona. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, aquesta es va recuperar i ara es troba al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) on es procedirà a la neteja acurada de l’element, es farà la transcripció i traducció del text i l’estudi epigràfic corresponent. La làpida és de grans dimensions (1,46x0,60x0,63m), realitzada amb pedra de Montjuïc i amb un bon estat de conservació. A la cara superior es localitza la inscripció jueva, fet que la permet relacionar directament amb la necròpolis de Montjuïc. Possiblement aquesta làpida fou llençada muntanya avall quan va ser localitzada, possiblement durant la primera meitat del segle XX, en el decurs les obres de construcció de l’actual Tir Olímpic (1907 aprox.) o amb la construcció del primer Parc d’Atraccions (anys 30)... [+ informació]

El cinema viu unes hores d'eufòria i aparent normalitat durant la gala dels Oscar però no pot amagar la caiguda de recaptació en més de 25 mil milions d'euros tot l'any 2020

Sense sorpreses en la gala dels Oscar que va premiar com s'esperava la pel·lícula «Nomadland» per partida triple: millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu. En temps d'incertesa, l'Acadèmia de Hollywood ha posat l'èmfasi en un missatge de la directora Chloé Zhao que mira la realitat amarga de la classe obrera dels Estats Units: treballadors precaris i sense casa que viuen a la carretera, dormint als seus vehicles i formant comunitats informals amb altres orfes del Somni Americà. L'eufòria de gairebé normalitat durant les hores de la cerimònia dels Oscar —sense els escarafalls i el glamur de les edicions habituals i reconvertida en pràcticament virtual— no amaga la greu caiguda dels ingressos de recaptació estimats en 26.000 milions d’euros el 2020 després d’una caiguda... [+ informació]

El Festival Circ Cric arrenca al Montseny l'onzena edició amb el nou espectacle «Que bèstia!» de Tortell Poltrona i amb l'espectacle de gran format «Catacric 40» amb set pallassos conductors i cinc acròbates

El Festival Circ Cric, que compleix onze anys, omple de circ els caps de setmana a Sant Esteve de Palautordera, al Montseny, fins el 4 de juliol. Després de gairebé dos anys tancats a causa de la crisi del coronavirus, el Circ Cric ha engegat una nova edició del seu ja popular festival amb una programació per a tots els públics basada en tres espectacles: «Que Bèstia!», «Catacric.40» i «Or Roig ( Brins de Safrà)» que s’anirà ampliant a mesura que les condicions ho permetin. A més, en aquesta edició el Circ Cric celebra els 40 anys de la primera actuació al Parc Central de Mataró (Maresme), cosa que els ha portat a pensar en la creació d'una fundació, amb el suport de diverses institucions, que permeti la continuïtat a Sant Esteve de Palautordera. La inauguració de la programació... [+ informació]

Es commemoren cinquanta-un anys del Primer Festival de Poesia Catalana conegut popularment com «El Price dels Poetes»

Era el 25 d’abril de l’any 1970 quan la sala Gran Price de Barcelona, acostumada a rebre campionats de lluita lliure i boxa, va obrir les seves portes per acollir un grapat de les grans figures de la poesia catalana. La trobada es va anomenar Primer Festival de Poesia Catalana, conegut popularment com «El Price dels Poetes». Tres poetes —Joan Colomines, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú— van ser els promotors d’aquest esdeveniment que va resultar ser tot un èxit, fins al punt que uns anys més tard es van dur a terme dues rèpliques: el Gespa-Price, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975, i el Price-Congrés, celebrat al llavors Palau Blaugrana l’any 1977... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera «El monstre al laberint» de Jonathan Dove amb la participació d'alumnes d'instituts i centres educatius sota la direcció escènica de Paco Azorín i musical de Manel Valdivieso

L’òpera compta amb la participació de 700 joves estudiants de secundària i batxillerat de 15 centres educatius de Catalunya i l’Orquestra del Conservatori del Liceu, repartits en quatre funcions. L’espectacle trasllada el mite de Teseu i el Minotaure a la realitat actual de les persones refugiades i ho fa amb una producció d’òpera 360° que empra l’escenari i el pati de butaques per generar una experiència immersiva i alhora garantir les mesures de distanciament. A causa del coronavirus, la proposta que s'havia programat la temporada passada es va posposar fins a enguany. Malgrat les dificultats generades per la situació sanitària, el Gran Teatre del Liceu... [+ informació]

El Museu Marítim de Barcelona presenta la col·lecció fotogràfica adquirida de Joaquín Tusquets de Cabirol sobre «La Barcelona marítima de postguerra»

A través d’aquesta exposició es destaquen algunes de les fotografies més importants i una selecció de temes que contextualitzin l’obra del fotògraf. L’exposició també fa un retrat de la Barcelona de l’època, del mateix Museu Marítim de Barcelona inaugurat l’any 1941 i del Port de Barcelona. Joaquín Tusquets de Cabirol (1904-1979) va ser una persona apassionada de la fotografia. La seva posició benestant, de professió pèrit químic i copropietari d’una fàbrica de química industrial, li permetia dedicar moltes hores a retratar instantànies de la vida quotidiana durant els difícils anys de la postguerra... [+ informació]

La facturació de la música en viu per venda d'entrades el 2020 va caure un 63% en relació a l'any anterior segons l'Associació de Promotors Musicals espanyols

Per si les veus alarmants de tots els implicats en el sector musical no fossin prou alarmants, les dades encara ho són més. Durant el 2020 es van facturar 138,58 milions d'euros, una xifra similar a la dels anys 2004 (131,76 milions) i 2005 (144,21 milions), molt per sota dels 382,59 milions recaptats el 2019. És la pitjor recaptació en quinze anys. Si només es té en compte el període març-desembre del 2020, la davallada és del 76,26%. El sector és un altre dels més damnificats per les mesures restrictives a causa del coronavirus. Segons l'Associació de Promotors Musicals (APM) el gener i el febrer del 2020 van ser dos mesos molt bons, en línia a l'augment de prop d'un 15% que s'havia produït en relació a anys anteriors... [+ informació]

Més de 150 professionals de les arts escèniques i la música demanen l'amnistia per als presos polítics catalans, els exiliats i els represaliats arran del referèndum de l'1-O

Actors, actrius, productors de teatre, professionals del món de la dansa, de les arts escèniques, de la música; mags, directors artístics, escenògrafs i directors de festivals i teatres, entre d’altres, han demanat l’amnistia per als presos polítics, exiliats i represaliats encausats pel referèndum de l'1-O. Aquesta àmplia representació del món de les arts escèniques del país ha respost a la campanya de recollida de signatures promoguda per Òmnium Cultural. Entre els representants del sector de les arts escèniques hi ha directors de teatre com Julio Manrique, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Lluís Danés, Ferran Utzet i Joan Lluís Bozzo, entre d’altres; actors i actrius com Anna Sahún, Lluís Marco, Marc Martínez, Sergi López, en Peyu, Sílvia Bel, Àurea Márquez, Queco Novell, Quim Masferrer, Rosa Andreu, Enric Majó, Montse Miralles, Miquel Sitjar, Maria Calvet, Lloll Bertran, Eva Gago, Diana Hermoso, Jaume Costa, Rosa Renom, Pep Planas, Pere Vallribera, Roser Batalla, Míriam Alemany, Carme Pla, Mercè Arànega, Miquel Malirach o Àlex Casanovas (president de l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Neus Aranda (presidenta del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya), Mònica Campos (directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya); Toni Casares (director de la Sala Becket) o Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), Àngels Margarit (directora del Mercat de les Flors), o intèrprets de la dansa com... [+ informació]

«Sóc xarnego i independentista»

L'any 2016, el diputat Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va deixar anar aquesta autoidentitat des del seu escó del Congrés dels Diputats de Madrid: «Sóc xarnego i independentista». Si bé el terme “independentista" ja era usual aleshores, el terme “xarnego” havia caigut en desús des de feia molts anys. Però no per això s'ha de negar que durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, era un coixí lingüístic força estès quan això de la “correcció política” encara no s'havia inventat. No era estrany, doncs, entre els cinquanta i seixanta, escoltar amb un cert menyspreu com des de classes mitjanes o altes es definien com a “xarnegos” alguns dels immigrants que van arribar a Catalunya fugint de la pobresa de la postguerra civil espanyola a la qual el règim franquista de la Dictadura els havia condemnat... [+ informació]

Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys considerada el segon descobriment arqueològic més important després de Tutankamon

Egipte ha localitzat sota la sorra de Luxor la Ciutat daurada perduda. Anomenada també L'ascensió d'Aton, es va perdre sota la sorra fa 3.000 anys i ara l'ha descobert, per sorpresa, un equip egipci dirigit per l'arqueòleg Zahi Hawass. Per fer-se una idea de la rellevància de la troballa, el Ministeri de Turisme i Antiguitats ha afirmat que és la ciutat més gran trobada mai a Egipte. Va ser el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor, al costat del Nil. La ciutat va estar activa durant els regants dels faraons de la Dinastia XVIII. La va fundar Amenhotep III, un dels grans governants d'Egipte, novè rei d'aquesta dinastia, que va estar al capdavant d'Egipte des del 1391 fins al 1353 abans de Crist... [+ informació]

L'Institut d'Estudis Catalans publica el desè i últim volum de les «Obres completes» de Pompeu Fabra i acaba així el projecte de reunir l'obra del lingüista

El desè i últim volum de les «Obres completes» conté els índexs de mots, conceptes i noms propis del conjunt de l'obra del reconegut filòleg que significa la culminació de la magna obra lingüística de Pompeu Fabra. A través de més de 400 pàgines, el volum inclou addicions i esmenes de les publicacions anteriors. L'Institut d'Estudis Catalans també ha culminat la versió 2.0 del «Portal Pompeu Fabra», que incorpora canvis i millores en la interfície. L'objectiu dels índexs és facilitar la consulta dels volums anteriors que en conjunt ha estat una feina llarga, entretinguda i col·laborativa, segons els seus responsables. Pel que fa al Portal Pompeu Fabra, s'han fet canvis en la interfície, millores en la resposta i s'ha creat un nou tipus de cerca. Un dels aspectes que destaquen de la interfície és que s'ha incorporat la cerca en anglès... [+ informació]

Els edificis del llegat Muñoz Ramonet construïts entre els anys 1917 i 1921, es convertiran finalment en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència

Tant el conjunt d’edificis com els jardins situats al carrer Muntaner 280-292 i i Avenir 26-28 formen part del projecte del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet per convertir-los en un equipament multidisciplinari i de nova generació, amb un programa divers i dirigit a diferents tipus de públic dins del triangle que formen la cultura, l’art i la ciència. L’Ajuntament de Barcelona ha habilitat d’entrada una partida d’1,8 M€ per posar en marxa aquest projecte, amb la perspectiva d’obtenir en els pròxims anys, altres fonts de finançament. En conjunt els edificis sumen una superfície de 4.131 m2 i estan catalogats com a bé amb elements d’interès. Tots dos edificis així com una porteria que també es troba a la finca són obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Pel que fa al jardí històric, té una superfície de 3.568 m2, i és obra de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier... [+ informació]

La proposta «Galeria» de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein guanya el projecte del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que es preveu que sigui una realitat l'any 2023

El projecte planteja una plaça a tres nivells, una galeria urbana transitable, un passatge a través del transsepte de la Capella MACBA i permetrà desplegar la Col·lecció i potenciar un museu més participatiu i que interaccioni amb l’espai públic. El projecte «Galeria» redefineix les relacions entre l’edifici Meier, la plaça i el Convent dels Àngels, i, respecta el projecte que als anys 80 va desenvolupar Clotet i Tusquets, es contextualitza en el del Raval reconeixent l’estructura de patis i claustres dels antics convents que caracteritzaven el barri... [+ informació]

Barcelona commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República amb la «Primavera Republicana 2021. La Revolució Pública»

Aquesta iniciativa està formada per un seguit d’activitats que busquen reivindicar els valors d’aquella època. Conceptes plenament vigents avui dia com són l'educació i la sanitat públiques, l’esport i la cultura popular, el feminisme, el dret a l'habitatge o el sufragi femení són fills d'aquell temps. I, per això, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar en valor aquells elements de canvi i donar protagonisme al carrer, als espais de memòria i, sobretot, a aquelles fites que es van aconseguir impulsant polítiques públiques fonamentades en la igualtat i en la justícia social. Entre les activitats previstes hi ha espectacles de teatre, musicals, de dansa. El Born CCM i el seu entorn concentren les principals cites d’aquesta «Primavera Republicana 2021»... [+ informació]

«¿Confinar per vegueries... o per “bulerías”?»

Qui ho havia de dir que una divisió territorial com la de les vegueries, que fa més de 40 anys que vegeta al congelador perquè els diferents partits polítics catalans no li han volgut treure mai la pols, ressuscitaria arran de la plaga del coronavirus. L'enrenou provocat amb l'enèsim confinament comarcal no acontenta ningú i coincideix amb caigudes espectaculars de grans noms de la restauració com Senyor Parellada, Cal Pinxo, L'Agut d'Avinyó i la cadena del famós Tickets del barri de Sant Antoni de Barcelona i quatre locals més del mateix grup. Cases rurals, hostals, restaurants i hotelets de muntanya tornen a posar-se les mans al cap per un tancament que els castiga a perdre queviures comprats i reserves fetes. Allò que abans del pont de Pasqua no deia ningú ara ho diu tothom: mobilitat i relax sense control igual a contagis... [+ informació]

L'obra «Classe» dels irlandesos Iseult Golden i David Horan i la companyia Sixto Paz reflecteix les dificultats amb què topa un mestre vocacional en una escola amb alguns alumnes conflictius

«De gran vull ser mestre... o mestressa!» Un servidor, si fos de la companyia Sixto Paz, convidaria els espectadors a fer una reunió de pares i mares i compartir una estona amb els protagonistes d'aquesta obra de factura irlandesa, però que sembla absolutament ambientada en una escola catalana de barri. A l'escenari de «Classe» hi ha prou taules i prou cadires buides per posar-hi asseguts "pares" i "mares". D'aquelles taules i d'aquelles cadires tan típiques de les aules de P3 a P5, color blau, verd, lila o rosa, que es combinen en formes diverses com un joc de dòmino i que s'anomenen "trapezi". Amb cadires de conte dels nans de La Ventafocs i d'aquelles que, quan s'hi asseuen, als "pares" i les "mares" els sobren cames amb el cos encongit i els genolls gairebé tocant-los la barbeta fan junts hores de reforç a càrrec del seu mateix mestre, McCafferty. Tres, he dit. Tres obres en una... [+ informació]

«Alícia al País d'AstraZeneca»

«Se m'han adreçat tantes vegades preguntant si seria possible imaginar una resposta a l'Endevinalla del Barretaire... L'Endevinalla, tal com es va inventar originalment, no tenia resposta». Això és el que diu Lewis Carroll el pròleg a la seva obra d'«Alícia al País de les Meravelles». Això mateix és el que es pot dir també en el cas d'«Alícia al País... d'AstraZeneca». D'un dia per l'altre, el nom d'AstraZeneca ha passat a formar part del vocabulari popular, com si fos un conte o una aventura d'una sèrie internacional. Se'n parla a la barra del bar, al metro, a la feina... AstraZeneca, AstraZeneca, AstraZeneca... [+ informació]

«Merci beaucoup, madame La Veronal!»

A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [+ informació]

Es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Baudelaire considerat un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX

Charles-Pierre Baudelaire va néixer a París el 9 d'abril del 1821. El petit Baudelaire va ser criat per la serventa de la família, Mariette, que el poeta recorda en un poema «Les flors del mal». Orfe de pare als 6 anys, Baudelaire va viure amb angoixa el segon casament de la seva mare amb un veí amb de qui probablement ja havia estat amant, una experiència d'infància que el va marcar en la vida adolescent i adulta. Va ser expulsat de l'internat, va freqüentar la vida del Barri Llatí de la segona meitat del segle XIX i va començar una vida desordenada amb constants conflictes amb la família. Va ser addicte a les drogues i als ambients bohemis. Va ser assidu als prostíbuls i va mantenir relacions amb una prostituta jueva, un altre relació que apareix també a «Les flors del mal». El padastre va fer tot el possible per enviar-lo un temps als mars del Sud, un viatge d'un any i mig que el va portar fins a Calcuta. Però de tornada a París, va tornar a l'ambient que havia viscut de jove. Iniciat ja en els cercles literaris, va escandalitzar la societat del seu temps perquè va mantenir relacions amb una mulata que va inspirar alguns dels seus poemes considerats més brillants i també controvertits. A banda de fer crítica d'art i musical, va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe... [+ informació]

Apple ha decidit que l'assistent personal intel·ligent «Siri» no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona

Camí de la igualtat, però al revés, la factoria Apple ha decidit que «Siri», l'assistent personal intel·ligent que conviu en els ordinadors Mac, no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona. «Siri», que encara no té el nivell B de català, fa recomanacions i delega accions cap a un conjunt de serveis web. Segons Apple, «Siri» respon o gestiona 25.000 milions de sol·licituds cada mes distribuïts en més de 500 milions de dispositius. La gran majoria de respostes, fins ara, tenen veu femenina que és la veu que apareix per defecte tot i que es pot canviar per una de masculina. Però, des d'ara, les noves versions d'iOS 14.5 acabaran amb aquesta opció... [+ informació]

El Museu del Louvre permet consultar per primera vegada via Internet el conjunt de les col·leccions, les obres exposades, les dipositades en altres institucions i les que estan al fons de les reserves

En conjunt es tracta de 480.000 apunts que ja té la base de dades del museu. No és tant una visita virtual de les exposicions sinó el fet de posar a l'abast de tothom la informació elaborada pels conservadors amb text, fotografies i detalls de cadascuna de les obres. Una valuosa eina de consulta per a estudiosos però també per a visitants que en els últims temps es troben que no poden accedir al Museu del Louvre per mor de les restriccions sanitàries del coronavirus. La informació conté també l'apartat del Musée Delacroix i el conjunt escultòric de les Tulleries, a més de 2.000 peces que havien estat saquejades pels nazis... [+ informació]

El Consell de la Cultura de Barcelona renova els seus membres i proposa canvis i continuïtats per a una nova agenda de debat i suport a la vida cultural de la ciutat

El Ple del Consell ha renovat la seva composició per quatre anys fins al 2025, alhora que ha designat els membres del nou Comitè Executiu amb la incorporació del professor i investigador Pau Alsina, la pedagoga musical i directora coral Ester Bonal i la dramaturga i guionista televisiva Mercè Sarrias que s’uneixen als membres que renoven participació: el llibreter Antonio Ramírez, com a Vicepresident del Consell de la Cultura i, per tant, president del Comitè Executiu; Amadeu Carbó, educador social, folklorista i escriptor; Martina Millà, historiadora de l’art i de l’arquitectura, i Cristina Pujades, biòloga, professora i investigadora. Com a persones de la vida cultural de la ciutat, també s’han integrat al Ple del Consell Laura Arau, Nicolàs Barbieri, Carol Duran, Mireia Estrada, Miqui Otero, Lucía Piedra, Laia Ricart, Martí Sales i Pau de Solà-Morales... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2021 amb 22.708.844 visitants que han fet 48.022.079 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.708.844 visitants i 48.022.079 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.371,3 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 08 segons per visita)... [+ informació]

S'acaba la restauració del que es considera el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona que es va trobar en un enteixinat de la Casa Vella de l'Ajuntament

S’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar. Aquest enteixinat es troba a la zona on més endavant hi va haver la Capella del Bon Govern. Després d’acabar la restauració d’aquest sostre, ara els tècnics continuen treballant en les pintures renaixentistes d’un sostre de l’antic Trentenari, la zona del govern on es reunien els trenta prohoms que manaven... [+ informació]

«Per un pugno di dollari!»

Quan tothom veu restringida la seva mobilitat a causa del coronavirus més enllà del territori que li pertoca, el govern nacionalista espanyol es despenja a última hora amb una punyalada a l'esquena i anuncia que tots els espanyols que vulguin poden anar al Principat d'Andorra. Aquesta butlla d'última hora ignora alegrement la normativa que havia dictat el govern català i que mantenia les restriccions entre Catalunya i Andorra, de la mateixa manera que es mantenen les restriccions per als nadius entre Catalunya i l'Aragó, Catalunya i les Illes o Catalunya i el País Valencià. Però les anomanades vacances de Setmana Santa o de Pasqua, malgrat els rebrots del virus a l'alça, tot ho poden... [+ informació]

El podcast en català o occità de temes relacionats amb la cultura entra en la línia d'ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 120.000 euros per a sol·licitants que reuneixin uns requisits especials

El Departament de Cultura ha obert, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), una nova línia d’ajuts dotada amb 120.000 € per donar suport a la creació o a la continuïtat de projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb la cultura: l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre. També poden accedir a l’ajut els podcasts que parlin de la relació de l’art i la cultura amb la tecnologia i la innovació i els de ficció narrativa. Els projectes subvencionables inclouen, d’una banda, la compra de material tècnic per fer possible la producció del podcast i, de l’altra, la realització d’una temporada de podcast. Per a ambdues modalitats de l’ajut cal, a més, complir els requisits unes condicions, que la persona sol·licitant sigui titular dels drets per explotar els continguts relacionats amb el projecte de podcast... [+ informació]

«El contuberni o la Casita Blanca de la Ciutadella»

L'entrada a la primavera d'aquest aniversari pandèmic s'ha vist celebrada amb un debat de fallida investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya. Enmig de discursos de tota mena, s'ha viscut l'aparició d'un nou qualificatiu contra el sector majoritari del Parlament de Catalunya anomenat «independentista» —que no és sinó un eufemisme del que en realitat s'hauria de dir «republicanista» sense matisos. El nou qualificatiu, esgotat per KO el diccionari de sinònims i antònims del partit nacionalespanyolista de Ciudadanos, ha vingut de la mà del seu substitut, el partit nacionalista espanyol del PSC. La seva portaveu ha deixat anar alegrement un meditat «contuberni independentista». Al llarg dels últims anys d'urnes segrestades i cops de porra contra paperetes democràtiques, se n'havien sentit de tots colors: que si nazis, que si supremacistes, que si xenòfobs, que si populistes... Però «contuberni independentista» té un significat encara més frívol, que no vol dir simpàtic. Un «contuberni», IEC dixit, és una conxorxa, una maquinació entre dues o més persones —se suposa que, en aquest cas que ens ocupa, una conxorxa entre uns dos milions més o menys de ciutadans per aconseguir un mal fi... [+ informació]