Barcelona serà la seu de la 27a edició de l’International Symposium on Electronic Arts (ISEA) el mes de juny al CCCB, el Macba i l'Arts Santa Mònica

Es considera un dels esdeveniments internacionals més importants, en què conflueixen art, disseny, ciència, tecnologia i societat. El congrés, després de més de deu anys sense celebrar-se a Europa, convertirà Barcelona en la capital mundial de l’art electrònic. L’International Symposium on Electronic Arts 2022 (ISEA), impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l’Ajuntament, reforça el lideratge de Barcelona a escala nacional i internacional en la investigació i producció científica, com també en la intel·lectualitat i creativitat cultural. Abans s’ha celebrat en ciutats com Hong Kong, Mont-real o Sidney, i ha permès a artistes, científics, tecnòlegs i teòrics compartir els seus descobriments i investigacions, o presentar obres artístiques i prototips tecnològics. Aquesta edició s’organitza sota el lema «Possibles»... [+ informació]

¿Refugiats...? Connais pas! Crítica literària de l'àlbum il·lustrat «Cues de somnis»

Fa la impressió que la crisi dels refugiats, que a pesar que venia de lluny ha marcat sobretot l'inici del segle XXI, tingui una resposta similar a aquell popular connais pas que s'atribueix a alguna cosa de la qual, sabent-ne molt, no se'n vol saber res. Per sort, no es pot parlar en temes genèrics que aquest connais pas es pugui atribuir a tots els països i tots els organismes i encara molt menys als col·lectius de voluntaris que són els primers a moure's i arribar als indrets on més necessitat tenen les masses de persones que fugen d'una guerra, d'un règim dictatorial o d'una economia que els esclavitza. Una bona mostra d'això és la multitud de reaccions humanitàries i desinteressades que la nova guerra que ha desencadenat el clan genocida rus de Vladímir Putin sobre la població d'Ucraïna ha promogut sobretot arreu d'Europa... [+ informació]

Buscar les entranyes del Broadway més pur

Dinou peces. Tot un senyor repertori. Setanta minuts sense publicitat intermèdia perquè no és l'Spotify free, que diuen que ara parlarà en català i tot gràcies al futbol —¿el femení?. Un espectacle que és com una mena de “playlist”, però en viu i en directe. En tot cas, la companyia d'El Maldà s'anticipa a l'acord lingüístic de l'Spotify Barça i ha versionat totes i cadascuna de les peces del muntatge al català en adaptacions i traduccions de Roser Batalla, Núria Cuyàs, Jordi Galceran i David Pintó. Feina feta no hi ha destorb. Bona feina, a més. ¿Teatre musical o concert teatral...? Deixem-ho en un mig i mig... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu mira al mar en el seu 175 aniversari i preveu que el nou Liceu Mar es pugui inaugurar a mitjan 2027 a l'espai de l'antic Imax del Port Vell de Barcelona

La construcció de el nou Liceu Mar, la segona seu del Gran Teatre del Liceu que se situarà al Port Vell de Barcelona, estarà a punt per inaugurar-se a la segona meitat del 2027. Això és el que la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha anunciat durant la presentació de la nova temporada 2022-2023. Tot, però, està en parènteisi davant la crisi econòmica derivada de la crisi del coronavirus i, ara, de la guerra del genocida rus Vladímir Putin contra Ucraïna. El projecte del Liceu Mar, la segona seu del teatre, ocuparà l'espai de l’antic cinema Imax del Port Vell que, molt lluny del que un dia havia anunciat que faria el polític Miquel Roca, es començarà a enderrocar quan s’hagi acabat la recent atorga Copa Amèrica de Vela del 2024 a la ciutat de Barcelona... [+ informació]

Molt, però molt, molt més enllà de La Cubana

A la companyia La Cubana totes li ponen. En van fer 40, en van fer 41, en fan 42... i continuen complint aniversaris en plena forma. Els més recents, acompanyats de “fires” i, tot s'ha dir, en llenguatge cubano, alguns "festejos". L'exposició antològica de Sitges, que es va haver de prorrogar i que es reprendrà al Palau Robert de Barcelona; la bona acollida del seu últim espectacle, «Adeu Arturo», per ara al Teatre Coliseum; el recent Premi Honorífic de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN per la seva trajectòria i, l'últim, el documental «Més enllà de La Cubana» que TV3 i Minoria Absoluta han elaborat i inclòs dins del catàleg de documentals «Sense ficció»... [+ informació]

El tapís de Joan Miró propietat de La Caixa d'on es va fragmentar l'estrella logotip de l'entitat bancària es pot veure en el procés de restauració a CaixaForum per primera vegades en 38 anys

L'estrella blava que representa el logotip de La Caixa prové d'un tapís de Joan Miró que, des de fa 38 anys, no s'exposa al públic. L'artista va crear «L'estrella de Miró» el 1980 per encàrrec de l'entitat bancària, que buscava una imatge per cohesionar-se i fer-se visible entre la ciutadania. En aquella època la part financera era molt minsa. Hi havia 300 oficines i 220 punts d'obra social. L'aleshores anomenada Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears va encarregar un estudi de la identitat corporativa al dissenyador nord-americà Walter Landor, que va concloure que una estrella de set puntes era el millor símbol per a La Caixa. El dibuix es va encarregar a Joan Miró perquè era un artista que connectava amb les arrels populars del país i, alhora, una figura d'avantguarda amb símbols universals. Miró ja tenia 87 anys i, quan va rebre la proposta de crear una obra d'on pogués sortir l'estrella, es va aliar amb l'artista tèxtil Josep Royo per donar forma al tapís, que fa cinc metres de llargada i pesa 200 quilos... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2022 amb 24.308.141 visitants que han fet 53.183.494 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.308.141 visitants i 53.183.494 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.437,3 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 29 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.732 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen... [+ informació]

De la «síndrome de resignació» a la «Síndrome de gel»

Quan l'actor i director Xicu Masó es va proposar portar al teatre la patologia psicològica batejada ja a la dècada dels anys noranta del segle passat a Suècia com a «síndrome de la resignació», que el fenomen actual dels refugiats ha fet global, segurament que no podia imaginar que el dia de l'estrena de l'obra «Síndrome de gel» al Teatre Lliure de Gràcia faria ja un mes que l'Europa del benestar vivia en estat letàrgic de guerra i aguantant la respiració a causa de la invasió genocida de Vladímir Putin a Ucraïna que ha comportat que milions de ciutadans, sobretot mares i més mares i infants ucraïnesos, hagin traspassat la frontera cap a indrets presumptament més segurs fugint dels bombardejos russos i deixant enrere un mar de devastació i d'incertesa [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Per això, «Síndrome de gel», que parteix d'un estudi ja publicat de la metgessa sueca Elisabeth Hultcrantz i que han bastit dramatúrgicament Mohamad Bari i Clàudia Cedó, malgrat que té com a protagonistes una mare i dues filles fugides de l'Iraq a Suècia, es llegeix inevitablement com a mirall dels milers de mares i infants d'Ucraïna que busquen refugi ara mateix a tot Europa i, per descomptat, també a Catalunya... [+ informació]

Les dues finques veïnes del Palau Güell obren la porta amb una ampliació de l'encàrrec del mecenes d'Antoni Gaudí i la rehabilitació de les antigues dependències com el despatx d'Eusebi Güell

Adquirir les dues finques veïnes del Palau Güell, una obra que és patrimoni de la Unesco des del 1984 (el mateix any que hi van entrar la Casa Milà i el Park Güell) obre la porta al projecte que des del carrer Nou de la Rambla, s'ampliï a banda dreta un bloc de quatre pisos d'habitatges, desocupat des de fa anys, la Casa Jordà. Construïda a finals del segle XVIII, quan s'obre el carrer Conde del Asalto, i reconstruïda per un indià després d'un bombardeig d'Espartero, la Diputació de Barcelona la va adquirir el 2014 per més de 3 milions d'euros. Aquí s'hi col·locaran les oficines d'administració que ara són dins el Palau Güell i altres elements de servei, com un ascensor que permeti l'accés a tota la casa Güell, des del soterrani al terrat, avui inaccessibles amb cadira de rodes. A la banda esquerra del Palau Güell hi ha un edifici d'una sola planta i soterrani, la Casa Fradera, de la qual tot just s'està tancant la compra també per més de 3 milions d'euros, i on es col·locarà l'acollida de visitants... [+ informació]

La Font Màgica de Montjuïc programa una coreografia de mitja hora de durada a ritme d’òpera amb motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu

La Font Màgica de Montjuïc ha programat un espectacle especial amb un repertori d’àries per celebrar el 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu. Aquesta coreografia especial, de 30 minuts de durada. Entre les activitats commemoratives, el Liceu també preveu un concert amb noms importants com Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa, Iréne Theorin, Ludovic Tézier i Joseph Calleja. També hi haurà representació nacional amb Marta Mathéu, Manel Esteve o Manuel Fuentes, així com l’argentí Raúl Giménez i el baix italià Giacomo Prestia. La gran absència és la de la soprano russa Anna Netrebko, que va fer públic fa uns dies que finalment no podia protagonitzar l’audició en decidir allunyar-se dels escenaris temporalment per la repercussió de la invasió del genocida Putin a Ucraïna... [+ informació]

La il·lustradora sueca Eva Lindström rep l'Astrid Lindgren Award 2022 pel conjunt de la seva obra en la vintena edició del premi més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves

La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer... [+ informació]

La desestabilització econòmica confirma l'obligació de l'Espai Lliure de Montjuïc a renunciar a la programació i dedicar-se exclusivament a l'assaig, la creació, el pensament, l'educació, les residències i els tallers

Els creadors Xesca Salvà, Marc Villanueva, Paula Blanco i David Franch, ocupen l'Espai Lliure de Montjuïc aquesta temporada dins el programa de Residències. Pau Masaló, Atresbandes i el centre belga Campo, ho faran la temporada vinent. Aquesta temporada, Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten «Understory»; AzkonaToloza, «Canto mineral»; Paula Blanco, «La ciutat i la por»; Klaudia Hartung, Virgin Mary «Performances» i David Franch, «Normal» amb l'Institut Escola Eixample. El programa de residències de la temporada passada distribueix prop de 180.000 euros, així com 92.500 euros més en Ajuts extraordinaris per pal·liar els efectes de la pandèmia. Les convocatòries per escollir l'artista d'EN RESiDÈNCiA i els artistes de les residències creatives d'intercanvi 22/23 s'obren aquest abril. L'Espai Lliure de Montjuïc esdevé així com el nou espai dedicat exclusivament a l'assaig, la creació, el pensament, l'educació, les residències i els tallers. El Teatre Lliure consolida el seu programa de residències, els Ajuts a la creació Carlota Soldevila —anomenat així en commemoració a l'actriu i fundadora del Lliure—, que arriba enguany a la seva tercera edició... [+ informació]

S'obren al públic Les Procuradories Velles de Venècia que ocupen una majestuosa façana des de la torre del Rellotge cap a l’Ala Napoleònica de la plaça de Sant Marc

Les Procuradories Velles de Venècia s’estenen al llarg de 152 metres des de la torre del Rellotge cap a l’Ala Napoleònica de la plaça de Sant Marc, un majestuós complex acabat al segle XVI per Jacopo Sansovino perquè fos l’habitatge i les oficines dels procuradors de Sant Marc durant l’època de la república de Venècia. Ara, 500 anys més tard, el públic pot accedir per primera vegada a una de les més desconegudes joies venecianes. Propietat de la companyia d’assegurances Generali des del 1832, l’edifici, situat al lateral nord de la plaça, ha estat posat a punt pel prestigiós arquitecte britànic David Chipperfield —autor de la restauració de la Neue Nationalgalerie de Berlín i de l’ampliació de la Royal Academy de Londres. La tercera planta de Les Procuradories Velles de Venècia és la que serà accessible al públic, renovada sota la filosofia minimalista de Chipperfield, per donar a conèixer les activitats d’aquesta oenagé dedicada a programes com ara donar suport a famílies vulnerables amb infants o integrar refugiats a través de l’ocupació... [+ informació]

Es commemora el 60è aniversari de la institució del Dia Mundial del Teatre que aquest any compta amb el Manifest Internacional del director d'òpera i teatre Peter Sellars

Enguany se celebra el 60è aniversari de la commemoració del Dia Mundial del Teatre. Tots el agents del sector —teatres, productores, entitats i associacions sectorials— organitzen un seguit d’activitats per celebrar aquest dia amb l’objectiu de posar en valor l’activitat teatral, aconseguir augmentar la presència, l’atenció mediàtica i crear un punt de trobada entre tots els agents implicats, públics i privats, en una acció que pretén donar visibilitat i posar en valor el sector de les arts escèniques. A banda de diverses activitats, manifestos com que ha fet l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (ADETCA) a favor de la Pau i contra la guerra del genocida rus Vladímir Putin contra Ucraïna. Com cada anya, l'International Theatre Institute (ITI) ha encarregat al director de teatre, òpera i festivals dels Estats Units, Peter Sellars (Pittsburgh, Pennsilvània, EUA, 1957) el Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre en el qual el director reivindica... [+ informació]

El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre incorpora el fons de Tomàs Pladevall que ha exercit durant una llargatrajectòria de director de fotografia, operador de càmera i dissenyador d’il·luminació de cinema i teatre

El fons que ha estat una dotació del mateix Tomàs Pladevall (Sabadell, 1946), està format principalment per documentació en paper i digital (anotacions, plànols, quaderns de llums...) relacionada amb la seva carrera professional com a il·luminador d’espectacles, en gran part de teatre i, en menor mesura, d’altres esdeveniments com les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 o els Premis Goya. L’extensa i reconeguda trajectòria de Tomàs Pladevall acumula xifres que impressionen, com els més de 90 milions de fotogrames en càmera dels que ha estat responsable de fotografia... [+ informació]

El projecte «Músiques en Paral·lel» de les cooperatives Quesoni, L’Afluent i la Sala Upload obté la puntuació màxima en el concurs de l'Ajuntament de Barcelona per a la gestió de la nova etapa de la Sala Barts

El projecte s'ha presentat de manera conjunta per les tres cooperatives sota la coordinació de la gestora cultural Anna Cerdà i Callís i ha obtingut la puntuació màxima en el concurs per a la gestió de la nova etapa de la Sala Barts, al mateix temps que ha fet la millor oferta econòmica. L’espai municipal ha estat gestionat durant els últims anys per la productora The Project, que no s’ha presentat al concurs i finalitza la concessió el pròxim 17 d’abril, en desacord amb la nova línia. Les bases del concurs per a la gestió de la sala, sota el nom d’Espai per a la música a Barcelona, centre de programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, a l’entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat, demanaven als candidats un projecte encarat a... [+ informació]

La Filharmònica de Lviv, una de les ciutats de resistència de la guerra contra Ucraïna, digitalitza partitures contrarellotge per salvar-les de la guerra

És una iniciativa per tot Ucraïna que va començar amb els primers bombardejos de la guerra russa declarada pel dictador i genocida Vladímir Putin. Es tracta de digitalitzar totes les partitures antigues i preservar el treball dels compositors ucraïnesos, sobretot del segle XX, ha explicat Ostap Manulyak, compositor i membre de la Filharmònica de Lviv, una de les ciutats que ha mantingut la resistència i l'acolliment de la diàspora dels ucraïnesos camí d'altres països refugi. El ritme de digitalització s'ha triplicat des del mes passat, però, tot i que s'han multiplicat els voluntaris, és una feina lenta per la quantitat de partitures originals en paper que s'hi guarden i tenen pocs mitjans per fer-ho. L'esforç és considerable perquè els voluntaris també tenen un altre tema prioritari, que és ajudar els refugiats o protegir els museus i el patrimoni... [+ informació]

Un mural antiracista al Parc del Clot de Barcelona homenatja la dona i la cultura amaziga originària del Nord d'Àfrica que comparteixen prop de 30 milions de persones

El Parc del Clot de Barcelona ha estat l’escenari de la cloenda les Jornades «Ciutat sense Racisme» que ha dut a terme diferents actes per reflexionar sobre l’antiracisme i la justícia social a Barcelona. Una de les activitats ha estat la visita al mural antiracista que l’artista plàstic Conse ha pintat al parc. Una dona amaziga és la protagonista del mural que vol ser també un homenatge al poble i a tota la comunitat. La dona amaziga és coneguda per la supervivència i és la que porta els canvis i les llibertats al conjunt de la seva societat. És una dona empoderada, que va perdre molt poder i ara l’està recuperant... [+ informació]

L'espectacle de teatre-dansa «Opening Night» de La Veronal, el musical «El silenci del mar» de La Barni Teatre i l'obra «M'hauríeu de pagar» de la sala Àtrium s'emporten 11 premis dels 36 de la XXIV Gala de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona

La gala s’ha celebrat de forma presencial al Teatre Romea i també ha tingut retransmissió en directe per streaming. Presentada per Jofre Font (TV3) i Judit Martín (Polònia), la celebració s’ha obert amb l’actuació de l'actriu Diana Pla Solina. Durant la gala, l’espectacle «Opening Night», de La Veronal, s’ha emportat cinc dels set guardons als quals optava: Espectacle de Teatre, Direcció per Marcos Morau, Espai Escènic per Max Glaenzel, Vestuari per Sílvia Delagneau i Il·luminació per Bernat Jansà. Per la seva banda, hi ha dos espectacles que s’han emportat tres dels quatre premis que podien guanyar: «La filla del mar» de La Barni Teatre (Focus i Grec 2021 Festival de Barcelona) ha guanyat els premis Musical, Actriu de Musical (Clara Solé) i Música Original o Adaptada (Marc Sambola). L’altre espectacle amb tres guardons és «M’hauríeu de pagar» (Atrium Produccions), que s’ha emportat els premis Espectacle de petit format, Actriu protagonista (Àurea Márquez) i Text (Jordi Prat i Coll) [vegeu aquí el palmarès íntegre de la gala]. El jurat familiar ha premiat l’espectacle «La motxilla de l’Ada» de Teatre al detall. Quant a les categories individuals, Joan Carreras i l'esmentada Àurea Màrquez, han obtingut els premis d'intèrpret principal, i Clara Solé i Jordi Vidal, els d'intèrprets de musical. La companyia La Cubana ha estat distingida amb el premi honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer pels seus 40 anys de trajectòria... [+ informació]

El col·lectiu Pallassos sense Fronteres es mobilitza de nou i es trasllada a Polònia per reduir l'estrès i el trauma dels infants refugiats per la invasió d'Ucraïna del clan assassí de Vladímir Putin

L’oenagé Pallassos sense Fronteres s’han desplaçat fins a la frontera de Polònia per oferir suport emocional i psicològic a centenars d’infants i les seves famílies, que han fugit de la invasió criminal d'Ucraïna pel clan del oligarca rus Vladímir Putin. Durant tota la setmana tenen previst fer una gira per estacions de tren, punts de recepció de refugiats, centres culturals i escoles de les localitats poloneses de Varsòvia, Przemysl, Medyka i Lublin. A través de la complicitat del clown, el circ i la música distreuen i alegren les persones refugiades, que es troben de pas a Polònia. Pallassos sense Fronteres fan servir un llenguatge universal que és el circ i el clown i la música. No els calen paraules. Els seus integrants comparteixen experiències i somriures per aconseguir que els infants refugiats i les seves mares se sentin millor ni que sigui per una estona. L'oenagè està organitzant noves gires arreu de Polònia i altres països de la franja de l'est fronterera amb Rússia... [+ informació]

La companyia que ha revisat «Final de partida» de Samuel Beckett traduïda i dirigida per Sergi Belbel recorda la desapareguda actriu Rosa Novell que l'any 2005 la va dirigir a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc

«Fer que passi molt on no passa res». La companyia dedica aquesta nova posada en escena de l'obra «Final de partida» de Samuel Beckett, amb traducció i direcció de Sergi Belbel, a la desapareguda actriu Rosa Novell. No és una dedicatòria en va perquè va ser ella qui el 2005 va dirigir també «Fi de partida» —l'obra es coneix amb els dos títols, «Fi...» i «Final...»— a l'escenari de l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc precisament amb dos dels actors que ara es retroben, Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, juntament amb Pilar Rebollar i Xavier Capdet. Jordi Boixaderas, de fet, el 2005, hi va ser per atzar perquè va haver de substituir, a les poques funcions del Grec, l'actor Fermí Fernández, de baixa per malaltia, que l'havia estrenada al Centre de les Arts Escèniques de Reus - Teatre Bartrina, abans de portar-la al Grec i, a la tardor següent, Fermí Fernández s'hi va reincorporar a l'avui clausurada Sala Muntaner. Curiosament, la directora Rosa Novell, el 2005, va ser conscient del caràcter d'obra de cambra que té «Final de partida» i va situar els espectadors de Montjuïc fora de les grades de l'amfiteatre i sobre l'escenari natural del fossat del Grec... [+ informació]

Mor el tenor Bernabé Martí als 93 anys després d'haver sacrificat la seva vida artística per acompanyar la que va ser la seva dona i soprano Montserrat Caballé

El tenor Bernabé Martí (Bernabé Martínez Remacha), vidu de la soprano Montserrat Caballé, ha mort als 93 anys a casa seva, a Barcelona, segons fonts familiars. Bernabé Martí (Villarroya de la Sierra, Saragossa, 1928) va actuar a diversos països d'arreu del món interpretant rols principals de grans òperes com «Rigoletto» de Giuseppe Verdi, «Norma» de Vincenzo Bellini i «Carmen» de Georges Bizet. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1960. Va ser el sisè fill d'una família de pagesos i als 13 anys va deixar l'escola per treballar les terres i com a pastor. Bernabé Martí va formar part de la banda del poble, on va aprendre solfeig i a tocar el saxofon, i on va començar a cantar jotes... [+ informació]

Una mostra de més de 300 peces relacionades amb el grup Dau al Set i Joan Miró es pot veure al Cenre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa

L'exposició «La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, impressor i fotògraf», a cura d'Aitor Quiney, dóna visibilitat a un dels personatges que han treballat des dels marges i que han propiciat, amb la seva feina, que d’altres artistes brillessin. Es tracta d'una mostra de més de 300 peces, entre fotografies, documentació i obra pictòrica inèdita, no només del col·leccionista Enric Tormo sinó dels membres del grup Dau al Set o de Joan Miró. En el conjunt, hi ha nombroses obres desconegudes de Cuixart, Ponç, Tàpies i Tharrats així com nombroses fotografies inèdites de tots ells i de Joan Miró, la qual cosa significa una aportació cabdal per a l’estudi de totes aquestes figures... [+ informació]

La plataforma Netflix ha anunciat que es prepara per incorporar al seu catàleg des d'ara fins a finals d'any una setantena de títols internacionals que estaran disponibles en català, gallec i euskera

El moviment de Netflix es produeix com a resposta a les converses que aquesta plataforma ha mantingut amb la Generalitat de Catalunya durant els últims mesos arran de la polèmica generada per la llei de l'audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l'Estat. Segons ha detallat Netflix, les sèries i pel·lícules destinades a públic adult tindran incorporats els subtítols en català. Pel que fa als continguts infantils i familiars, s'ha optat pel doblatge. Amb la incorporació dels nous títols, que no arribaran de cop, sinó gradualment, la plataforma Netflix detalla que a finals del 2022 hi haurà 200 hores de continguts per a adults subtitulats en català i 20 hores de continguts infantils doblats (hi haurà la mateixa quantitat per al gallec i per al basc, i s'arribarà a les 600 hores de continguts per a adults en llengües cooficials i 60 hores de productes infantils). La Generalitat de Catalunya, però, vol anar més enllà i convèncer Netflix i altres plataformes perquè incorporin les desenes de doblatges i subtitulacions que ja existeixen a través de la televisió catalana, a més d'aconseguir que entrin en la coproducció de ficció i productes catalans... [+ informació]

Prop de 145 obres relacionades amb el Liceu o amb el món de l'òpera s'exposaran a les seus de 119 centres culturals i museus catalans

«Museus i Liceu: una història compartida» és el resultat d'un projecte en xarxa entre museus, col·leccions, biblioteques, arxius i centres d'exposicions de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, com a part dels actes commemoratius del 175è aniversari del teatre que se celebraran al llarg de les temporades 2021/22 i 2022/23. El Liceu ha convidat a les entitats culturals del país a celebrar conjuntament el seu aniversari, amb la premissa que hi ha fragments de la memòria del Gran Teatre del Liceu en cadascuna d'elles i les anima a destacar una obra, peça o material de la seva col·lecció que reconstrueixi i documenti la història del Liceu. Al voltant de 145 obres, relacionades directament amb la institució o amb el món de l'òpera, la música o el teatre s'exposaran... [+ informació]

Una comèdia de l'actriu i dramaturga Eu Manzanares amaga un desenllaç amb un «ennuegament» metafòric que és l'as a la màniga que es guarda l'autora per sorprendre els espectadors de «Lo nuestro» a l'Aquitània Teatre

Ennuegar-se... i no pas amb els dotze grans de raïm! L'actriu i dramaturga Eu Manzanares s'autodefineix com a colomenca i de classe obrera i humil. Renega de la classe mitjana perquè creu que és un engany. Si bé néixer a Santa Coloma de Gramenet és tan normal com fer-ho a Berga, posem per cas, a Eu Manzanares el seu origen li serveix d'estímul per retratar una família que li és pròxima —la família de ficció de «Lo nuestro» es defineix com a “pobra”—, que ha tingut una trajectòria treballadora i que, amb l'esforç familiar ha tirat els fills endavant, una “parelleta” que ja són crescudets i que ja els veuen poc per casa... tret de la nit de Cap d'Any, que és tradició, almenys fins a l'hora de les campanades i el raïm, comprat gra a gra dels més cars, sense pinyol i amb la pell fina perquè no s'ennuegui... [+ informació]

Les històriques Tres Xemeneies de l'Avinguda del Paral·lel a l'ull de l'huracà d'un pols entre l'Ajuntament de Barcelona i la promotora propietària Conren Tramwayque hi vol fer un complex d'oficines

Les Tres Xemeneies van ser la seu de Fecsa-Endesa fins al 2012 i és un punt emblemàtic històric per la vaga de La Canadenca del 1919. La promotora Conrem Tramway va comprar la seu el 2017 amb la intenció de fer-hi un parc d’oficines. Per aconseguir-ho, però, cal requalificar els terrenys, una operació que l'Ajuntament de Barcelona només vol fer si la ciutat hi guanya equipaments i habitatge assequible. Els edificis tenen ara una qualificació urbanística que hi permet fer només oficines de serveis tècnics (telefonia, aigua, gas o electricitat). Segons un estudi que va encarregar l’Ajuntament, si es canvia la qualificació el promotor pot obtenir un benefici de prop de 50 M € pel valor que tindran els terrenys. Per això, el consistori demana que la ciutat rebi una compensació d’una part significativa dels beneficis, però la propietat no hi està d’acord. En els últims mesos, les dues parts han mantingut reunions per acostar posicions. Fins i tot, han exposat la seva visió en el procés participatiu que l’Ajuntament ha obert amb veïns del Poble-sec per debatre els usos que podrien tenir els edificis de les Tres Xemeneies... [+ informació]

La directora francesa Séverine Chavrier estrena al Teatre Nacional de Catalunya la seva versió tenebrosa i desoladora de la novel·la «El forn de calç» de Thomas Bernhard amb el títol «Ils nous ont oublié»

Convertir en calç la pròpia vida. Estrena internacional i absoluta a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb la versió teatral de la novel·la «El forn de calç», escrita el 1970 per Thomas Bernhard (Herleen, Països Baixos, 1931 - Gmunden, Àustria, 1989) i que la dramaturga, directora, música i artista disciplinar Séverine Chavrier (Lió, França, 1974) ha creat amb una mirada molt personal i singular sobre els personatges i l'ambientació escenogràfica. Un muntatge arriscat i dens, inquietant, tenebrós, agosarat. No només pel seu contingut —Thomas Bernhard no és un autor per agafar amb pinces sinó amb un bon correatge de seguretat!— sinó també per la concepció escènica, l'exigència que demana dels tres intèrprets i, cal dir-ho, la durada: quatre hores i mitja en conjunt que, pietosament per als espectadors, la directora divideix en tres actes d'una hora i deu minuts aproximadament, amb dos entreactes generosos de vint minuts cadascun... [+ informació]

Unes obres de la primera fase de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a Figueres han posat al descobert dos gravats originals de l'època a l'habitació on va néixer el pintor

De moment se'n desconeix l'autor i no se sap si algun el va fer el mateix Dalí. Els treballs de consolidació de la casa, que es van acabar fa setmanes, també han permès recuperar les pintures originals de les diferents estances de l'entresol d'aquest edifici del carrer Monturiol de Figueres i els seus terres. La cuina i el bany també s'han pogut conservar pràcticament tal com eren a principis del 1900. La primera part dels treballs, que es van acabar fa mesos, van permetre recuperar l'estructura de l'edifici i pràcticament deixar enllestit l'entresol, el pis on va néixer el pintor. De fet, es van rehabilitar els terres originals de l'època, les parets amb els colors que tenien, el bany i la cuina. La intervenció ha posat al descobert algunes troballes insòlites. A l'habitació s'hi ha trobat un dibuix amb una figura femenina estirada —podria estar dormint o morta— i un gravat amb una espècie de sanefes... [+ informació]

Diversos comerços de Barna Centre es converteixen en innovadores sales d’exposicions amb obres d'una tretzena artistes vinculats a Barcelona i consolidats internacionalment

La iniciativa «Aparadors Artístics» és una proposta de Hänsel i Gretel en col·laboració amb Barna Centre, l’eix comercial del Gòtic de Barcelona, que vol potenciar la importància dels aparadors com a espais de diàleg amb la ciutadania. Durant el mes de febrer, deu artistes nacionals i internacionals de reconegut prestigi provinents de les arts visuals, arts escèniques, del cinema i de la literatura han utilitzat els aparadors de comerços dels carrers del Pi, Petritxol i Palla com a llenç en blanc per a les seves creacions que quedaran exposades a la vista de tothom en cada un d'aquests espais, buscant la provocació i resposta de la ciutadania... [+ informació]

El Còmic Barcelona 2022 homenatjarà l'il·lustrador Miguel Gallardo mort recentment i autor del cartell de la primera edició i rebatejarà el Premi Revelació amb el seu nom

Amb un homenatge al dibuixant Miguel Gallardo, mort el 21 de febrer, amb una exposició que recorrerà la carrera del creador de Makoki i autor de «María y yo» en el món de la historieta i en la il·lustració, a més de rebatejar amb el seu nom el Premi Revelació i dedicar-li xerrades i conferències, el Còmic Barcelona 2022 tornarà a la presencialitat dos anys després que el coronavirus obligués a cancel·lar el festival del 2020. El Còmic Barcelona 2022 tindrà lloc del 6 al 8 de maig, a la Fira Montjuïc, en una 40a edició que en realitat s’hauria d’haver celebrat el 2021, però que llavors les restriccions sanitàries encara van relegar a una versió en línia. Una altra mostra retrospectiva recorrerà precisament els moments i personatges... [+ inormació]

La Nau Ivanow va camí de complir 25 anys després que reconvertís una antiga fàbrica de pintures en un centre de creació escènica

A finals del 2022, la Nau Ivanow commemorarà el 25è aniversari de la seva fundació com a espai d’acollida, d’acompanyament, d’assaig i error, d’investigació; un refugi on les companyies que l’habiten poden trobar el caliu per treballar sense presses, amb bones condicions, i que no se sentin només usuàries d’un espai, sinó habitants naturals. La Nau Ivanow ha volgut ser un referent internacional en la professionalització, la mobilitat i les residències de creació escènica, tot ajudant a la dignificació del sector, i a la vegada ser un espai on les comunitats dels territoris poden conviure amb les companyies i que siguin part dels processos creatius. Les residències són el seu focus principal de treball de la Nau Ivanow. Creuen fermament que les companyies necessiten espais on sentir-se com a casa, amb total llibertat i confiança per poder desenvolupar les seves idees sense por a equivocar-se i seguir creixent. El que tenen molt clar és que una residència ha de ser un procés flexible que es desenvolupi en un espai i un temps de treball, que ofereixi les condicions adequades i adaptades a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Un espai flexible que generi la confiança i el diàleg per poder tenir cura del procés de creadors i creadores i recollir, compartir i patrimonialitzar el coneixement que es genera a l’interior de les pràctiques artístiques. La Nau Ivanow va adoptar aquest nom precisament... [+ informació]

Neix una plataforma de continguts en català que oferirà canals en directe i vídeos a la carta de YouTube i Twitch

L'accés a la plataforma és gratuït i tothom hi podrà accedir per visualitzar tant canals en directe com explorar continguts en català i descobrir nous creadors. També aporta la possibilitat opcional de subscriure's a la plataforma i comportar amb diversos avantatges. La plataforma ClapClap genera un conglomerat en línia que afavoreix la tasca dels creadors en català, seguint la modalitat d'un Patreon però amb tarifa plana. En qualsevol cas, els promotors volen mantenir el compromís de respectar la privadesa dels usuaris i no crearan perfils publicitaris dels usuaris com fan altres xarxes socials. El funcionament és que els subscriptors van fent “claps”, que són com els “likes” de les xarxes socials però se'n poden fer fins a deu per a cada vídeo. De manera que com més claps té un vídeo, més s'amplia la part de la contribució que rebrà al creador. És a dir, els subscriptors poden controlar a quins creadors volen donar suport i en tot moment poden monitoritzar com es reparteix l'aportació des del tauler de control i personalitzar la pàgina d'inici amb els creadors preferits. El projecte ha estat creat des del voluntariat i sense ànim de lucre... [+ informació]

Músics, directors i treballadors de museus i artistes russos de diferents disciplines reuneixen 17.000 signatures de personalitats del món artístic en una carta oberta que els exposa a represàlies i que demana al dictador Vladímir Putin que retiri les tropes d'Ucraïna i posi fi a una guerra que qualifiquen d'insensata i innecessària i una invenció del poder rus

Des dels músics més reconeguts fins als treballadors dels museus, milers de professionals del món artístic rus s'han posicionat contra la invasió d'Ucraïna ordenada pel president dictador Vladimir Putin. I això quan, a causa de les noves lleis del Kremlin, manifestar-se o expressar-se ni que sigui per escrit posa en perill encara més la seva feina, la seva llibertat i la seva seguretat. Els més de 17.000 russos del món de la cultura que han signat la cartaoberta demanen al seu govern que retiri les tropes d'Ucraïna i qualifiquen la guerra encetada per Rússia d'insensada i innecessària. A més asseguren que la justificació que hi ha darrere d'aquesta “pseudooperació militar especial” és una invenció feta totalment pel poder rus... [+ informació]

El Teatre Lliure destina el 5% de la recaptació de totes les funcions de l'obra «Crim i càstig» als refugiats d'Ucraïna i el Gran Teatre del Liceu convoca tres sopranos per substituir el concert del 175è aniversari de la cantant russa Anna Netrebko que va cancel·lar els seus compromisos

Anna Netrebko va anunciar en un comunicat que s’allunyava dels escenaris temporalment, probablement a causa del degoteig de cancel·lacions que preveia pel seu posicionament polític, proper a Vladimír Putin, i que ja havien començat a La Scala de Milà, Hamburg i Zuric. El Liceu també va confirmar que la soprano no cantaria en el concert del seu 175è aniversari, el 3 d’abril. El Liceu ha anunciat un nou cartell per partida triple: hi actuaran les sopranos Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa i Iréne Theorin, que juntament amb el baríton Ludovic Tézier i el tenor Joseph Calleja seran les veus convidades a la gala. Valentina Carrasco serà directora escènica i Marco Armiliato, el director musical. La nova cita també ha reformulat el repertori, que inclourà el «Macbeth» de Verdi (acte II complet, a càrrec de Radvanovsky i Tézier), «Lucia di Lammermoor» de Donizetti (part III fins al final de l’escena de la bogeria, a càrrec d'Oropesa) i «Turandot» de Puccini (acte II, escena II sencera, amb Theorin i Calleja). D'altra banda, el Teatre Lliure ha fet un manifest en el qual reitera la seva oposició a l'ús de les armes... [+ informació]

La Fura dels Baus experimenta el terror a l'antiga fàbrica modernista Utopia 126 de Barcelona amb l'espectacle «[REC].1» que uneix cinema i arts escèniques

Inspirada en la pel·lícula «[REC]» (2007) de Jaume Balagueró i Paco Plaza, aquesta nova aventura de La Fura dels Baus comença com una convencional sessió de cinema a l’aire lliure al pati de la fàbrica modernista «Utopia 126» fins que els espectadors són obligats a entrar en la foscor de l’antiga fàbrica d’estampació i aleshores la pel·lícula es desborda físicament i apareixeran els zombis. Segons La Fura dels Baus cap espectador córrer el perill de patir mal però sí que tindrà por que el pugui patir. La companyia relaciona la connexió entre la infecció zombi que s'expandeix per un edifici de l'Eixample a la pel·lícula amb el virus actual del coronavirus per reflexionar sobre la por al terror. «[REC].1» no pretén fer por de manera frívola, sinó provocar una reflexió gairebé terapèutica. L’espectacle uneix el cinema amb les arts escèniques en una experiència immersiva, que sempre ha estat habitual en La Fura dels Baus. L’objectiu de la companyia és fer cinema en viu amplificant el terror que transmetia la pel·lícula... [+ informació]

L'actor Gérard Depardieu es troba entre l'espesa i la paret després que des de fa vuit anys es nacionalitzés rus i es vantés de tenir amistat amb Vladímir Putin

L'actor francès Gérard Depardieu ha cancel·lat voluntàriament dues actuacions a França a conseqüència de la guerra a Ucraïna. L'actor, que es va vantar de ser íntim amic de Putin, al·lega que, si tot va bé, reprendrà els seus xous en viu el més de maig en un món en pau, remarca. L'actor Gérard Depardieu diu que ha decidit cancel·lar dos recitals que tenia previstos perquè la gravetat de la situació a Ucraïna fa que no se senti amb ganes de cantar. L'intèrpret havia d'actuar amb el seu xou «Depardieu chante Barbara» al Théâtre Anthéa d'Antibes, a la Costa Blava francesa. El director del teatre afegeix en el mateix comunicat que està d'acord amb la decisió de Depardieu perquè els semblava difícil fer un espectacle tan sensible amb les circumstàncies bèl·liques actuals. El concert dura una hora i tres quarts i és un homenatge a la cantant i compositora francesa Barbara, morta fa 25 anys... [+ informació]

El Ballet del Teatre Marïnski no inaugurarà la 36a edició Festival Castell de Peralada pel seu caràcter de representació de l'estat rus i la falta de posicionament contra la guerra de Rússia a Ucraïna

La nota de l'organització del Festival Castell de Peralada especifica: «A causa de la situació i el context actual, marcat pel conflicte bèl·lic a Europa, el Festival Castell de Peralada cancel·la la participació del Ballet del Teatre Mariïnski, prevista per als dies 8 i 9 de juliol del 2022, i convidat dins del marc de la 36a edició del festival, com a mostra de mobilització i petició del cessament immediat de la guerra i sumant-se al clam majoritari dels teatres i festivals europeus en contra de la guerra. El Festival reivindica la necessitat d’un posicionament clar de les institucions artístiques i dels seus dirigents contra la guerra i en compromís amb la pau.» El Festival Castell de Peralada s'afegeix així a les decisions d'altres institucions musicals europees arran de la invasió russa d'Ucraïna, que han cancel·lat les actuacions d'artistes estretament lligats a Vladímir Putin, o que representen l'estat rus, com Valery Gergiev i l'Orquestra del Teatre Mariïnski... [+ informació]

El cinema s'afegeix a la política del veto cultural i l'Acadèmia del Cinema Europeu i el Festival de Canes anuncien boicots a les delegacions russes

L'Acadèmia del Cinema Europeu ha anunciat que farà boicot al cinema rus en la pròxima edició dels premis EFA del Cinema Europeu, dels quals quedaran excloses les pel·lícules russes. El cineasta ucraïnès Serguei Loznitsa havia dit que abandonava l'Acadèmia del Cinema Europeu per la tebior amb què havia criticat la invasió d'Ucraïna i la falta de mesures concretes de pressió contra Rússia. L'anunci de l'Acadèmia expressa ara una condemna enèrgica de la invasió d'Ucraïna. També el Festival de Canes ha condemnat la barbàrie de Vladímir Putin a Ucraïna i ha anunciat que no acceptarà la presència de delegacions russes en la pròxima edició, així com qualsevol persona vinculada amb el govern de Puti... [+ informació]

La guerra russa contra Ucraïna deriva cap a una «purga» del sector cultural amb vetos a personalitats que no demanen la pau ni reneguen de Vladímir Putin

Totes les guerres tenen víctimes col·laterals com la que li ha tocat ara al director d'orquestra rus i director general del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg que està perdent els seus contractes que tenia compromesos amb auditoris nord-americans i europeus. La Scala de Milà ha estat un dels que ha tret del càrrec Valeri Guerguiev que, de fet, no ha amagat mai la seva presumpta flaca pel president rus Vladímir Putin. Precisament la nit del 23 al 24 de febrer, Guerguiev estava dirigint l'òpera «La dama de piques» a la Scala. I va ser aleshores quan el director del teatre de Milà i l'alcalde la ciutat italiana van acordar de pressionar Guerguiev perquè fes una declaració a favor de la pau a Ucraïna i es distanciés clarament de la guerra russa. Com que Valeri Guerguiev no ho va fer, la Scala de Milà ha optat per retirar-li la confiança sense que dirigís cap altra de les funcions de «La dama de Piques». Progressivament també ha vist com es cancel·laven contractes amb el Carnegie Hall de Nova York, la Filharmònica de Viena, el festival de Lucerna (Suïssa), el de Riga-Jurmala (Letònia), la Filharmònica de París i la Filharmònica de Rotterdam, entre d’altres. Sí que va fer una declaració, en canvi, la soprano Anna Netrebko, russa també, que en un tuit va dir que estimava el seu país però que també tenia gent estimada a Ucraïna i que compartia el seu dolor i patiment. Netrebko, però, també deia que no era lícit obligar els artistes a posicionar-se políticament sisplau per força, en relació al director de Sant Petersburg. La soprano manté el seu compromís amb la Scala i també amb el Gran Teatre del Liceu, entre altres contractes. La pluja ha estat tan intensa que fins i tot ha vist com l'abandonava el seu mànager. Valeri Guerguiev també podria deixar de ser el director titular de la Filharmònica de Munic si no fa cas de la pressió de l’alcalde la capital bavaresa, que li exigeix un posicionament contra la invasió russa d'Ucraïna... [+ informació]

«La màquina Magritte» obre al CaixaForum Barcelona una de les exposicions més importants de la temporada amb 69 pintures surrealistes i altres testimonis de l'artista belga

De René Magritte tothom coneix l'anècdota de la pipa que no era una pipa, segons ell. L'exposició «La màquina Magritte», que es pot veure al CaixaForum fins al 6 de juny, mostra 69 pintures de l’artista belga, que reflecteixen un surrealisme marcat per l’humor i amb un segell personal inconfusible. Les obres, que pertanyen a 55 prestadors i museus diferents, s’acompanyen de fotografies i pel·lícules domèstiques. Inicialment, amb algunes variacions. A l’exposició «La màquina Magritte» es mostra, entre altres, «La violació», del 1945, però una primera versió ja va ser la coberta del llibre «Qu’est-ce que le surréalisme?», d’André Breton, el 1934. A més, es presenta «El sentit de les realitats», del 1963, un préstec del museu Miyazaki del Japó. N’hi ha una altra versió, també amb una gran pedra al centre del quadre, però amb el mar als seus peus, i no amb un paisatge muntanyós, que és l’oli «Castell del Pirineu», de què s’ha dit que podria estar inspirat en el seu únic viatge aquí, el 1929, quan juntament amb la seva dona Georgette Berger, Paul Éluard, Gala i el galerista Camille Goemans van visitar Dalí a Cadaqués. Magritte va ser també gran amic de Joan Miró, de qui va imitar la cal·ligrafia d’alguna de les seves obres com Photo. Ceci est la couleur de més rêves. L'exposició es recorre per àrees temàtiques i no cronològicament: Els poders del mag; Imatge i paraula; Figura i fons; Quadre i finestra; Cara i màscara; Mimetisme, i Megalomania, set àmbits que submergeixen els visitants en l’univers creatiu de l’artista. René Magritte torna a Barcelona amb aquesta gran exposició després que el 1998 ja n'hi havia dedicat una a la Fundació Joan Miró... [+ informació]

El Palau de la Música ha cancel·lat el concert del pianista rus Denis Matsuev que va ser condecorat per Vladímir Putin i va signar un manifest a favor d'enviar l'exèrcit a Ucraïna quan Rússia es va apoderar de Crimea

El Palau de la Música s'ha vist obligat a cancel·lar el concert del pianista rus Denis Matsuev per la guerra a Ucraïna i després que l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) n'hagués demanat la suspensió. El concert havia de tenir lloc el 5 de març i ha estat substituït per un altre del també pianista Javier Perianes amb una selecció d'obres de Manuel de Falla o Frederic Chopin. Denis Matsuev (Irkutsk, Rússia, 1975) va ser condecorat per Vladímir Putin i és un fervent partidari del president rus. De fet, el març del 2014, va ser una de les més de 500 figures culturals russes que van signar una carta col·lectiva en suport de l’ordre del president d‘utilitzar l’exèrcit contra Ucraïna, just abans que Rússica s’annexionés a Crimea. Precisament el Carnegie Hall de Nova York ha anunciat també que reemplaçava l’actuació del mateix Denis Matsuev i el director rus Valery Gergiev. El motiu ha estat el mateix: “Els esdeveniments recents a nivell mundial”. El rotatiu The New York Times va més enllà, i apunta que la qüestió de fons és la vinculació dels músics amb Vladímir Putin... [+ informació]

Es recuperen les restes de cinc soldats en una fossa de la serra de Prades del Baix Camp que es consideren víctimes dels combats que hi va haver a la Roca dels Corbs sis dies abans de l'entrada dels feixistes a la comarca el gener del 1939

El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha obert una fossa a la serra de Prades, al Baix Camp. El desembre passat, unes historiadores de la direcció general de Memòria Democràtica van trobar unes restes òssies en aquest punt i els arqueòlegs hi ha obert dues rases on han trobat les restes d'un mínim de cinc cossos. Es treballa amb la hipòtesi que són soldats republicans morts en els combats que es va produir en aquesta zona entre el 6 i el 9 de gener de 1939, cinc dies abans que els feixistes entressin a la comarca i prenguessin la capital, Reus, el 15 de gener. També s'ha descobert alguns objectes, com municions i indumentària militar. Les mostres es vehicularan al programa d'identificació genètica per intentar identificar les víctimes i retornar les restes als familiars. L'excavació acabarà a principis de març... [+ informació]

La Filmoteca de Catalunya commemora el desè aniversari de la seva instal·lació al Raval marcant una excepció en el retrocés d'espectadors de cinema després de sumar 1,29 milions de localitats acumulades

En els deu anys que porta instal·lada al barri del Raval de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya ha aplegat 1,29 milions d’espectadors en 13.075 sessions, amb una mitjana de 99 persones per sessió, segons dades facilitades pel mateix director de la Filmoteca, Esteve Riambau, en la presentació del calendari d’activitats per commemorar aquest aniversari modern de l’equipament. L’any amb més públic va ser el 2015, amb 148.769 espectadors. El 2020, amb el confinament arran del coronavirus i la cancel·lació del 50% de les sessions, en va tenir 66.752. Un dels projectes és la «FilmoRuta pel Raval: Imatges per entendre un barri», un itinerari físic i virtual que posa en contacte pel·lícules emblemàtiques com «Distrito Quinto» o «En construcció» i veïnat i entitats del Raval per desplegar un mapa de significats compartits respecte a la filmografia lligada al territori. La ruta es pregunta sobre aquelles qüestions que travessen les vides de les persones que l’habiten, com el dret a l’habitatge... [+ informació]

La guerra russa comença a Ucraïna i posa en perill el flanc est d'Europa

Des de fa més d'un mes la situació tensa viscuda a Ucraïna es veia venir. Recuperem dos articles de la sèrie d'actualitat «El cafetó» que vam publicar en el seu moment. El primer, el mes de gener, «El general Bum Bum vol tornar a la guerra», i el segon, el mes de febrer, «Ucraïna... a tot gas!». Els dos articles, que també es poden escoltat a Ivoox i Spotify, són lamentablement premonitoris i avançaven la situació que s'està vivint en les últimes hores a tot Ucraïna després de la invasió russa pels quatre costats, iniciada a les quatre de la matinada —hora catalana— del 24 de febrer, i el perill del teló de l'OTAN que té com a frontera les antigues «terres» russes... [+ informació]

Se subhastarà a Barcelona un dibuix inèdit de Pablo Picasso que es data entre els anys 1900 i 1903 amb un valor de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros

Subarna Casa de Subastas ha anunciat que subhastarà un dibuix, inèdit fins ara, de Pablo Picasso: «Pare i fill a la vora del mar», datat entre els anys 1900 i 1903. Amb un preu de sortida de 80.000 euros i una estimació de 200.000 euros, el dibuix forma part de la cinquantena d'obres que Pablo Picasso va fer a principis del segle XX a les targetes comercials de la merceria que els seus amics, els germans Carles i Sebastià Junyer-Vidal, tenien al carrer de l'Argenteria de Barcelona. La subhasta presencial es farà el 3 de març a Barcelona. Entre el 1902 i el 1903, la relació entre Pablo Picasso i els germans Junyer-Vidal es va fer més forta i durant les visites que els feia al seu establiment, Picasso departia amb ells i compartia taula i aprofitava per dibuixar sobre les targetes que li facilitaven els seus amics, segons ha explicat la casa de subhastes Subarna. Sobre aquesta superfície, l'artista va concebre tot tipus d'escenes, des de retrats amb caricatures de coneguts i amics a composicions eròtiques i fins i tot pornogràfiques, així com els temes de la seva etapa blava (1901-1904), com la misèria i la pobresa... [+ informació]

L'escenògraf Isidre Prunés és recordat amb una exposició a l'Institut del Teatre arran de la donació del seu fons al Museu d'Arts Escèniques

L'Institut del Teatre presenta una exposició de qui va ser alumne i professor de la institució, l'escenògraf Isidre Prunés i Magrans (Barcelona, 1948 - 2014), amb motiu de la donació del seu fons. L'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella» és un gran àlbum de fotografies relligades com un vestit de Paco Rabanne en el qual es pot apreciar diferents moments del recorregut vital de l’artista pels àmbits familiar, professional i personal. També s'hi veuen les seves influències, els seus referents i les seves fílies a través dels seus dissenys, tant d'escenografia com de vestuari. Més de 40 anys de vida professional plena d'encerts i d'èxits, tant en companyia de la també escenògrafa Montse Amenós, entre el 1972 i el 1995, com en solitari, a partir de la dissolució de l'equip professional que formaven amb un reconegut èxit i reconeixement dins el teatre català. Els records formen un collage que barreja les etapes vitals amb la vida professional. Una taula plena de mostraris provinents de l'estudi d'Isidre Prunés aproxima els visitants als materials amb els quals acompanyava els seus dissenys i es converteix en una metàfora que evoca el món preciosista i glamurós en què millor es movia a l'hora de dissenyar les seves creacions. En el recorregut de l'exposició «Isidre Prunés, l'escenògraf és l'estrella»... [+ informació]

La Companyia Elèctrica Dharma s'autoorganitza el seu «Any Dharma» per commemorar el cinquantenari de la inici del grup que acabarà amb un concert al Palau Sant Jordi

Era el febrer del 1972 quan el que seria la Companyia Elèctrica Dharma va començar a arrencar com a banda. El dia 20 de febrer d'aquell any, els germans Fortuny van emergir com a pioners de jazz, rock i una barreja de músiques tradicionals. L'inici va ser al Casal de la Font d'en Fargues del barri d'Horta de Barcelona. Es considera el primer concert com a banda tot i que ja portaven uns anys de diferents proves musicals. En aquest mig segle, la banda —la família, de fet— ha perdut els germans Esteve i Josep i en aquest mig segle també han fet desenes i desenes de concerts, han publicat nombrosos discos que els porten a aquesta commemoració que tancaran el 22 d'abril del 2023 amb un concert al Palau Sant Jordi de Montjuïc... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya homenatja el mestre republicà Antoni Benaiges de Mont-roig del Camp que va ser afusellat el 1936 pel feixisme en un poble rural prop de Burgos

«Imaginar el mar de Miró». Des que l'estiu del 2010 es van exhumar les restes d'una fossa comuna a la muntanya de La Pedraja, prop de Villafranca Montes de Oca, a la província de Burgos, on els testimonis dels més grans deien que s'hi havien enterrat prop de tres-cents afusellats pels feixistes del cop d'estat del 1936, el nom del mestre català Antoni Benaiges i Nogués, nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i assassinat el 25 de juliol del 1936, va ser objectiu d'una recerca iniciada pel fotògraf Sergi Bernal, que va estar present en els treballs d'exhumació com a documentalista gràfic, arran d'un atzar quan un dels testimonis li diu que en aquella fossa hi havia enterrat qui havia estat el seu mestre a l'escola del poble Bañuelos de Bureba [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. De les restes exhumades, només se'n van poder identificar 23 i entre aquestes 23 no n'hi havia cap, pel seu mal estat, que es pogués relacionar amb Antoni Benaiges. Però això no va ser impediment perquè el fotògraf Sergi Bernal busqués els descendents de l'antic mestre republicà, d'idees d'escola moderna, seguidor del mètode Célestin Freinet i impulsor amb els infants de l'escola de Bañuelos de Bureba d'un diari escrit per ells gràcies a una impremta i també un gramòfon que el mestre va pagar de la seva butxaca... [+ informació]

Betevé cancel·la d'un dia per l'altre els programes «Àrtic», «La cartellera» i «La família barris» i acomiada una dotzena més de periodistes de la cadena

Després d'una reunió entre la direcció i els periodistes, la decisió ha estat dràstica i ha comportat l'acomiadament ipso facto d'una dotzena de treballadors que s'afegeixen als nou que ja es van acomiadar en un altre expedient anterior. Segons el director de Betevé, el periodista Sergi Vicente, a qui els treballadors demanen la seva dimissió, la prioritat de la cadena municipal de Barcelona és el desplegament d’un projecte basat en el directe que garanteixi un model sostenible i competitiu. El cas és que la caiguda de la graella, sense previ avís, del programa cultural «Àrtic», el programa de cinema «La cartellera» i el programa social «La família barris» deixa Betevé sense tres dels referents més emblemàtics en aquests àmbits... [+ informació]

La mostra que el nord-americà Lee Friedlander exposa al KBr de la Fundació Mapfre reuneix més de 300 fotografies entre algunes d'inèdites perquè el comissari ha tingut accés als arxius del fotògraf

L’exposició presenta la seva obra de forma cronològica, des dels inicis de la seva carrera fins a les darreres imatges de fa només uns anys amb 320 fotografies d'escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats o formes de la natura. També es presenta una selecció dels llibres dels seus projectes més significatius. El fotògraf Lee Friedlander, nascut a Aberdeen, Washington, Estats Units, el 1934, encara actiu als 87 anys, es revela en aquesta macroexposició com un treballador infatigable com es veu en una fotografia del 2011, un autoretrat fet en el moment que es va despertar després d'haver estat intervingut en una operació quirúrgica a cor obert. Entre les 320 fotografies de la mostra n'hi ha dues de la Sagrada Família, quan va visitar Barcelona amb motiu que la Fundació La Caixa li va dedicar una exposició el 2007. Lee Friedlander exerceix de fotògraf gairebé des de la seva adolescència... [+ informació]

La directora Carla Simón fa història en català a la Berlinale i s'emporta l'Ós d'Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pel·lícula «Alcarràs» sobre la crisi de la pagesia i el món rural rodada amb intèrprets no professionals

És la primera vegada que una pel·lícula en català obté el màxim premi del Festival de Berlín, considerat el més important del món, al costat del de Canes. En una edició presencial de la Berlinale recuperada després de la crisi del coronavirus, la pel·lícula «Alcarràs» de Carla Simón (Barcelona, 1986) rodada amb actors i actrius de totes les edats no professionals escollits després d'un càsting amb més de 9.000 persones, ha fet història i representa una dosi d'autoestima per al cinema en català que passa per un moment baix per la falta de projectes. Carla Simón, a més de ser la primera cineasta que triomfa en català en aquest festival internacional, és també la primera directora de l'estat espanyol que guanya amb l'Ós d'Or el màxim guardó després de 72 edicions. El 2017 ja va encertar amb la seva presentació a Berlín amb la pel·lícula del seu debut, «Estiu 1993»... [+ informació]

La Cubana torna a congregar milers d'espectadors en la seva tornada a Barcelona després de cinc anys amb l'espectacle «Adeu Arturo» que exhaureix funcions al Teatre Coliseum

«L'herència putativa del senyor Arturo». De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartícips del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou, un personatge carregat de medalles, honors i condecoracions de tot el món, entre les quals no falta el venerable llautó de la Creu de Sant Jordi... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarregarà de conservar i difondre el llegat del periodista Manuel Ibáñez Escofet que es podrà també consultar en xarxa

La donació està formada per 22 capses de documentació que aviat es podrà consultar a Internet. Els documents abasten pràcticament tota la vida professional de Manuel Ibáñez Escofet, des de començaments de la dècada dels anys quaranta fins a la seva defunció. Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona,1917 - 1990) es va iniciar en el periodisme al diari El Matí i més endavant va ocupar la sotsdirecció d'El Correo Catalán. El lliurament de l'arxiu permetrà conèixer en profunditat la trajectòria professional del periodista durant les seves etapes a El Correo Catalán, Tele/Exprés i La Vanguardia durant els darrers anys del Franquisme i la Transició. El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes ja s'hi van endinsar el 2017 amb la taula rodona «El periodisme com a ofici. Centenari de Manuel Ibáñez»... [+ informació]

Un vigilant de seguretat retoca per avorriment una pintura valorada en un milió de dòlars de l'artista avantguardista soviètica Anna Leporskaia que s'exposava al Centre Presidencial Ieltsin de Iekaterinburg capital d'Sverdlovsk a Rússia

El quadre «Tres figures» que l'artista avantguardista russa Anna Leporskaia va pintar entre el 1932 i el 1934 ha canviat de fesomia. El vigilant d'una galeria, treballador d'una empresa de seguretat privada, va decidir pintar amb bolígraf els ulls a les figures abstractes que hi apareixen. L'home va pintar sobre el quadre el primer dia de feina i va explicar que ho havia fet perquè estava avorrit. La pintura és propietat de la col·lecció de la Galeria Estatal Tretiakov. Dos dels visitants van alertar que algú havia transformat les cares que apareixen al quadre, valorat en 75 milions de rubles (poc més d'1 milió de dòlars o prop de 900.000 euros)... [+ informació]

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya s'integra al Sistema d'Arxius de Catalunya perquè acabi sent una secció de l'Arxiu Nacional de Catalunya

El Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC) és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que garanteixen la gestió, la conservació, la protecció i la difusió i l’accés a la documentació de Catalunya. En aquest sentit, el SAC aplega els arxius que operen en territori català amb criteris de qualitat, enuncia els òrgans de l'administració responsables de dur a terme la política arxivística i els instruments del Sistema i impulsa la formulació d’un marc legal i normatiu adient. L’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), nascut el 1969, és un dels centres de documentació sobre arquitectura més importants d’Europa que conserva més de 2.000.000 de documents procedents dels fons de 180 arquitectes. Plànols, cartografia, esbossos, dibuixos, publicacions, fotografies, correspondència i arxius audiovisuals, tots ells formen un conjunt excepcional que permet... [+ informació]

El fons personal de Paco Candel ingressa a la Biblioteca de Catalunya per ampliar la recerca i la investigació sobre la segona meitat del segle XX a Catalunya

Francesc Candel i Tortajada, conegut com a Paco Candel (Cases Altes, València, 1925 - Barcelona, 2007) escriptor, cronista i activista social és una figura cabdal de la literatura i la història de Catalunya. La seva trajectòria distingida pel seu compromís amb la integració de les persones immigrants i la lluita en favor de les classes populars, deixa un llegat documental i literari indiscutible. Membre de la generació que immigrà a Catalunya durant el primer franquisme, va esdevenir el cronista dels canvis socials i polítics que es van produir a partir dels anys cinquanta. La seva obra «Els altres catalans» significa un abans i un després en la visió de la immigració a Catalunya. El fons de Paco Candel que ingressa a la Biblioteca de Catalunya recull aquest llegat de gran valor... [+ informació]

Sting s'afegeix a l'allau d'artistes que venen el seu catàleg musical i tanca un acord amb el segell Universal la cessió de tot el seu fons que s'estima en una 220 milions d'euros

L'acord inclou les cançons de la carrera en solitari del músic britànic i també les que va compondre per a The Police: èxits com ara «Roxanne«, «Message in a bottle», «Fields of gold» i «Englishman in New York», entre d'altres. Sting ha optat per l'acord amb Universal perquè és la companyia amb la qual ha tingut una llarga relació que el cantant qualifica de protifosa. En els últims dos anys, s'han produït una sèrie de vendes de catàlegs de grans noms de la música com Bruce Springsteen que va vendre les seves cançons a Sony per 441 milions d’euros, superant la xifra de Bob Dylan, a qui Universal li havia pagat 350 milions d'euros. Artistes com Shakira, Chrissie Hynde (The Pretenders), Barry Manilow, RZA (Wu-Tang Clan), Neil Young, Tina Turner i Paul Simon són alguns altres que han fet operacions de venda similars a la de Sting... [+ informació]

L'herència putativa del senyor Arturo

De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartíceps del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou... [+ informació]

El Palau i els Jardins de Pedralbes passen després de divuit anys del primer acord a mans de la Generalitat de Catalunya que utilitzarà l'espai com a una «segona residència» del govern

El govern català es farà càrrec de l’edifici i també dels jardins, que fins ara pertanyien a l’Ajuntament de Barcelona. La cessió és gratuïta de domini i lliure de càrregues i gravàmens. L’edifici es destinarà a seu representativa i centre de relació institucional de la Generalitat de Catalunya. El govern català assegura que l’objectiu és disposar d’un segon palau per poder-hi fer actes de primer ordre. L’executiu assumirà totes les despeses de manteniment de la finca, que té una superfície de més de 73.000 metres quadrats. Tant l’edifici com els jardins s’incorporaran a l’Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya. El traspàs es va acordar a canvi que el govern català contribuís econòmicament en la construcció del Museu del Disseny de les Glòries on es va traslladar el fons del Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives que eren a Pedralbes. El Palau de Pedralbes té una llarga història: el seu origen és l'antiga masia... [+ informació]

Les més de mil obres d'un centenar d'artistes adquirides per prop de dos milions d'euros formaran part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa

El Departament de Cultura ha adquirit 1.023 obres de 99 artistes per un valor de 1.917.689 euros al llarg del 2021. Aquestes peces passen a formar part de la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya i es dipositaran en diferents museus de la xarxa. I durant aquest any s’han tramitat 76 donacions. La dotació per a aquest any se situarà al voltant dels 2.255.000 euros. En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals s’han adquirit 44 obres de 43 artistes, per 508.983 euros. S’ha prioritzat la compra d’obra d’artistes dones i creadors poc representats a la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya. Dins del Pla Nacional de Fotografia s’ha comprat per un import de 341.138 euros 594 fotografies de 47 autors. En l’àmbit del Còmic i la Il·lustració, la comissió ha comprat 131 originals per 122.245 euros. I pel que fa als béns patrimonials, s'han adquirit 178 objectes, lots i fons per 958.185 euros... [+ informació]

Una exposició a La Pedrera que reobre la sala tancada per la crisi del coronavirus fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià Giorgio Morandi

Pintor inclassificable, però figura cabdal del panorama artístic de la primera meitat de segle XX, el pintor i gravador italià Giorgio Morandi (Bolonya, 1890 - 1964) pot ser considerat un artista atemporal, l’obra del qual destaca per la gran qualitat i pel seu alt grau de refinament, amb un llenguatge totalment personal. Tot i que no es pot emmarcar en cap dels grans moviments de l’art contemporani, el seu treball intenta captar la realitat de la manera més fidel possible a través de la llum, el color i els valors volumètrics, en una recerca constant de l’essència de la pintura. És a Bolonya, on va néixer, on va transcórrer tota la seva vida artística, Giorgio Morandi va treballar al marge de qualsevol grup o moviment... [+ informació]

El Museu de la Música enregistra i posa a l’abast dels ciutadans rotlles de pianola de compositors com Mompou, Blancafort o Martínez Valls

Els quinze rotlles estan disponibles gratuïtament a L’Auditori Digital i revelen obres signades sota pseudònim per alguns dels principals compositors de l’època. El Museu de la Música continua apostant per l'ampliació i l’accessibilitat del seu fons i engega un espai propi a la plataforma L'Auditori Digital. D’aquesta manera, la institució fa visible la feina de recerca que s’ha dut a terme durant els últims anys al voltant dels autors catalans que van publicar música de ball per a pianola. El Museu de la Música ha posat a l’abast de tothom qui hi estigui interessat quinze àudios de rotlles de pianola que han estat enregistrats pel pianolista Rex Lawson i que són la mostra d’un dels gèneres fonamentals del repertori d’aquest instrument: la música de ball... [+ informació]

La nova edició d’«In Museu» convida la ciutadania a descobrir l’ànima dels centres expositius de la ciutat visitant els racons que normalment no es mortren al públic

Torna l’«In Museu», una iniciativa que ofereix a la ciutadania la possibilitat excepcional de visitar els racons dels centres expositius de la ciutat que normalment no es mostren al públic. És la sisena edició de la iniciativa, que enguany compta amb la participació de quinze centres de disciplines variades i hi ha un augment rècord del nombre de places disponibles: fins a 2.230 —gairebé el doble que a l’edició anterior— en 129 sessions i horaris diferents. Aquest any (5 de febrer), s’incorpora el Laboratori de Natura del Museu de Ciències Naturals de Barcelona al parc de la Ciutadella. Els altres espais participants són: el Castell de Montjuïc, El Born CCM, la Fundació Joan Miró, el MACBA, el MUHBA de la plaça del Rei, el Centre de Col·leccions del MUHBA, el Museu d’Arqueologia, el Museu de la Música, el Museu del Disseny, la Seu Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes... [+ informació]

Es publica la correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual

El recull, a cura d’Anna Dalmau i Anna Mora, permet conèixer de més a prop aquests cinc catalans il·lustres i s'ha publicat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. La figura central d’aquest epistolari és sens dubte Pau Casals. Ell es carteja amb Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual, tots cinc persones que des de diferents àmbits, tant culturals com polítics, han defensat la cultura, la llibertat i la democràcia. Amb la lectura d’aquestes cartes es pot entendre quina era la relació que unia Pau Casals amb els seus interlocutors, quins eren els seus projectes, els problemes viscuts, els seus anhels. Les cartes estan datades del 1919 fins al 1973 i la majoria són escrites a l’exili. En algun moment s’esmenta que aquesta activitat epistolar té un cost per a Pau Casals... [+ informació]

L'editorial neerlandesa Ambo Anthos ha aturat de moment la impressió en llengua neerlandesa del llibre «La traïció d'Anne Frank» de la canadenca Rosemary Sullivan però algunes altres editorials fan cas omís

El llibre, que es va anunciar el passat 17 de gener arreu del món, assenyala un notari jueu, Arnold van den Bergh, com el possible delator de la família d'Anne Frank. Tanmateix, diferents historiadors neerlandesos han explicat que la investigació no és concloent i que no hi ha proves suficients per sostenir aquesta afirmació. L'editorial neerlandesa es va disculpar en una carta, en la qual admet que hauria d'haver tingut una postura més crítica, cosa que deixa entreveure que els hereus de l'assenyalat podrien actuar penalment si creuen que hi ha difamació. Davant dels dubtes, l'editorial neerlandesa ha aturat les noves impressions i no les pensa reprendre fins que no obtingui més respostes per part de l'equip d'investigació a les preguntes que han sorgit. D'altra banda, ha demanat també disculpes si algú s'ha sentit ofès. La investigació que publica Ambo Anthos va durar sis anys i hi van participar una vintena d'experts, entre els quals hi ha historiadors, criminòlegs, experts en dades i l'agent retirat de l'FBI Vincent Pankoke... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2022 amb 24.012.370 visitants que han fet 52.241.972 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.012.370 visitants i 52.241.972 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.479,4 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 37 segons per visita)... [+ informació]

La companyia Yllana ha tornat a Barcelona després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països

«Riure's de l'òpera i de qui la vetlla». Espectaclàs per a melòmans i no melòmans. Espectaclàs per a tota la família. Espectaclàs per a aquells que tenen l'òpera com un tòtem i també per a aquells que no s'hi han acostat mai, ni que el Liceu sigui a la mateixa Rambla, uns metres avall del Poliorama, que ara acull la companyia Yllana amb l'espectacle «The Opera Locos» que el 2019 va obtenir el Premi Max de les Arts Escèniques en la categoria de musical i que ja s'havia d'haver estrenat fa una temporada si no hagués estat per la crisi del coronavirus. Els de la companyia Yllana tornen a Barcelona on havien estat en diferents ocasions en els últims anys, al Teatre Romea o al Teatre Condal, per exemple, després d'una trajectòria imparable internacional des de la seva creació fa més de trenta anys que es compta amb un catàleg de 35 espectacles diferents representats en més de 15.000 funcions en una cinquantena de països... [+ informació]

La directora Sílvia Munt ha explorat els ingredients de l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet al Teatre Nacional de Catalunya i l'ha renovada amb mirada actual i amb un epíleg cinematogràfic de collita pròpia

«La renovació d'una obra intemporal». L'actriu Imma Colomer, una dels quatres intèrprets que va estrenar l'obra «Desig» de Josep Maria Benet i Jornet el febrer del 1991 al Teatre Romea, em deia en una entrevista que l'obra li resultava sorprenent perquè l'autor havia optat per ingredients que no se li coneixien abans, com el suspens o la intriga, que afavorien una trama molt inquietant. A Imma Colomer —que va formar part aquell 1991 del repartiment amb la desapareguda actriu Àngels Poch (1948-2015) i els actors Josep Maria Pou i Lluís Soler— no li faltava gens de raó. Encara avui, «Desig» continua sent una obra inquietant que, per als que hagin seguit altres peces més de caire costumista de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) els semblarà entrar en el món d'un altre autor... [+ informació]

L'autor valencià Víctor Sánchez Rodríguez fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat al Teatre Nacional de Catalunya amb l'obra «La casa del dolor»

«Per sortir, primer cal entrar». L'autor Víctor Sánchez Rodríguez (Port de Sagunt, País Valencià, 1985) fa un viatge oníric a les profunditats d'una família benestant de caire aburgesat —si és que la burgesia encara existeix— amb un fill i una filla bessons (Juli i Júlia) que viuen aliens als desitjos obsessius dels pares i abandonats a la seva sort. No és, com es podria pensar, una família “desestructurada” en el sentit tòpic del terme sinó més aviat una família “sense estructura sòlida” reclosa en un embolcall artificiós de cel·lofana elitista a partir de les virtuts musicals de la mare que ha projectat el seu desig en el fill que acaba de graduar-se en la carrera de piano... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu tanca l'any amb equilibri pressupostari malgrat la complicada temporada que ha hagut de superar amb els tancaments temporals i els relleus d'artistes a causa del coronavirus

Tot i que la pandèmia va obligar el tancament temporal de la majoria de teatres del món, el Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2020/2021 equilibrada amb portes obertes i amb uns ingressos ordinaris de 38,4Mn€ i una despesa total de 38,3Mn€, tot mantenint l’equilibri econòmic de l’exercici amb un resultat positiu de 33.639€. El Liceu es va veure obligat a modificar projectes de la temporada per garantir la seguretat. Malgrat això, la programació va comptar amb grans noms internacionals com ara Sondra Radvanovsky, Piotr Beczała, Anna Netrebko, Gustavo Dudamel, Lisette Oropesa, Pretty Yende, Ermonela Jaho, Katie Mitchell, Nadine Sierra, Javier Camarena, entre d’altres. L’ocupació va ser de 124.000 espectadors, aproximadament la meitat que en una temporada habitual, a causa de les restriccions d’aforament. Tot i així, es van vendre el 91% de les localitats... [+ informació]

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a Amposta, Cubelles i Sant Fruitós de Bages

El Memorial Democràtic instal·la onze llambordes stolpersteine a tres municipis. Vuit a Amposta, una a Cubelles i dues a Sant Fruitós de Bages. El gener de l'any passat, el Memorial Democràtic va instal·lar quatre stolpersteine a Ripollet en record dels veïns del municipi deportats en camps nazis Tomás Caballero, Josep Datzira, Sotero López i Juan Montesinos. També es van col·locar dues llambordes al Pont d’Amposta en record dels ampostins Ramon Jornet i Joaquín Tarín. Els deportats als camps nazis a qui s’homenatja ara són, entre alguns altres... [+ informació]

Un informe de la censura franquista dels anys 1959 i 1971 que va prohibir una novel·la de Manuel de Pedrolo s'afegeix a l'edició actual de l'inèdit «Visita la senyora Soler» i mostra la repressió cultural de la Dictadura

A finals del mes de febrer es posarà a la venda l'edició d'una obra inèdita de Manuel de Pedrolo, «Visita a la senyora Soler». Es tracta d'un original que l'escriptor va intentar publicar en dues ocasions, el 1959 i el 1971, però la censura franquista l'hi va prohibir rotundament per la seva temàtica. Una jove de 27 anys que mai no ha tingut relacions sexuals té un malson de caire sexual que la porta a seguir la psicoanàlisi aconsellada per la seva amiga Simona. L'informe de la censura s'ha afegit a la publicació, cosa que permetrà comprovar quin era el nivell de repressió cultural de la Dictadura que en prohibia la publicació tot i que no gosava renegar de la seva qualitat literària fins i tot amb expressions pròpies d'un crític literari quan deia que era probablement una de les millors novel·les de l'autor, perquè quedi clar que era conegut i llegit fins i tot pels censors... [+ informació]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya projecta una dotzena d'exposicions per al 2022 en un any d’intensa col·laboració amb els altres museus del país i de reforç d'aliances amb altres museus internacionals

En col·laboració amb la Tate de Londres, al mes de maig es presentarà una exposició de William Turner i, en paral·lel, s'exposarà una selecció d’obres del segle XIX, de la col·lecció del museu, que mostren la sensibilitat dels artistes cap a la natura. Aquestes dues exposicions posen el focus en la qüestió mediambiental. També és fruit de la col·laboració internacional, aquesta vegada entre tres institucions (Museo del Prado, Museo Barberini i MNAC), la mostra que permetrà reunir per primera vegada les pintures murals que Annibale Carracci va realitzar a inicis del segle XVII a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista per a l’any 2020, es va veure afectada per la crisi sanitària i es presentarà a Barcelona a partir de l’1 de juliol. El 2022 serà també l’any en el qual la gran exposició sobre Gaudí que s'ha pogut visitar a Montjuïc viatjarà a París, al Musée d’Orsay. Dues exposicions monogràfiques revisitaran una artista pràcticament inèdita, la fotògrafa empordanesa Mey Rahola, que als anys trenta va obrir camí a la modernitat. La segona estarà dedicada a una figura polièdrica de la col·lecció d’art modern, Feliu Elias, pintor, dibuixant, caricaturista i crític d’art... [+ informació]

L’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp afegirà una nova eina dins del seu editor d’imatges que permetrà difuminar i pixelar fotografies

Es tracta d’una opció que permetrà enviar aquest tipus de contingut amb més privacitat, per tal que es usuaris tinguis més control de les fotos que envien. L’eina permetrà seleccionar quina part de la imatge es vol editar, per tal de poder ocultar certa informació. WhatsApp, propietat de Meta (fins ara anomenada Facebook) vol que el seu editor disposi de més funcions, i una de les noves eines que es preveu que s’incorpori aviat sigui la de poder difuminar i pixelar la totalitat o una part d’una imatge. A hores d’ara, a l’aplicació de WhatsApp només es pot utilitzar un pinzell amb el qual es poden realitzar anotacions i dibuixos i els usuaris poden canviar-ne el color... [+ informació]

El fotoperiodista nord-americà Steve McCurry entre un dels noms significatius de la temporada d'exposicions del Disseny Hub

El balanç de visitants del Disseny Hub Barcelona —popularment, La Grapadora, al costat de la Torre Agbar— és dels més positius, malgrat les restriccions que han afectat la majoria de museus. L'exposició «Balenciaga. L’elegància del barret» ha tingut 27.918 visitants, i «Bansky. The art of protest», n'ha reunit 26.413, segons les dades que ha fet públiques el Disseny Hub. En xifres globals, han visitat el centre de les Glpories més de 177.000 persones, una xifra que s’acosta als 180.000 del 2019, abans de la crisi del coronavirus. Per a l'any 2022, el d'Steve McCurry és el nom més destacat de la programació del Disseny Hub Barcelona. La mostra dedicada al fotoperiodista nord-americà inclourà algunes de les seves imatges més emblemàtiques, sobretot la del retrat de la nena afganesa Sharbat Gula, de l’any 1984, que va ser una de les portades icòniques de la revista National Geographic... [+ informació]

Es rehabilitaran les façanes exteriors del Museu Picasso que inclou els palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres del carrer Montcada

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte per a les obres de restauració de les façanes exteriors del Museu Picasso. La proposta preveu intervencions en el conjunt dels edificis dels palaus Berenguer d’Aguilar i Meca i les cases Baró de Castellet, Mauri i Finestres, així com les façanes dels patis interiors no oberts al públic. L’execució de les obres es farà en cinc fases i és previst que les obres de la primera fase s’iniciïn l’estiu d’aquest any i tinguin onze mesos de durada. Aquest projecte inclou un estudi previ de l'estat dels paraments de façana, per a identificar-ne les patologies, determinar-ne les causes i dur a terme les actuacions necessàries per a la seva reparació... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i les organitzacions vinculades treballen en un avantprojecte del nou equipament que se situaria al Port de Barcelona en l’espai ocupat fins ara pel vell Imax

La Comissió Executiva del Liceu ha donat suport per seguir treballant en els estudis tècnics i econòmics necessaris per constatar la viabilitat del nou projecte Liceu Mar, una proposta resultant de converses prèvies entre els equips del Port de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu. L'avantprojecte del nou equipament preveu que se situaria al Port de Barcelona, en l’espai fins ara ocupat pel vell l’Imax, complex que està tancat i en desús des del 2014. El nou edifici, que esdevindria la segona seu del Gran Teatre del Liceu, és un eix estratègic que el Teatre fa temps que estudia i que, recentment, ha anat apuntant en algunes comunicacions... [+ informació]

El blanc i negre de la nissaga de fotògrafs Català-Roca fa un nou revelat i ampliació en una macroexposició al Museu d'Història de Catalunya

La mostra inclou unes 180 fotografies, unes seixanta de cadascuna dels tres fotògrafs de la nissaga. Entre un 10 i un 20% són inèdites. L’exposició també és un reflex de la bona feina que fan els arxius públics i privats del país: les fotografies de Pere Català i Pic i Pere Català i Roca provenen de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on estan dipositades, i les altres són de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que custodia l’arxiu de Francesc Català-Roca. Francesc Català-Roca és el més consagrat d'una nissaga de fotògrafs i un dels noms immortals de la fotografia catalana del XX, però el seu no va ser un talent aïllat... [+ informació]

Es commemora el 20è aniversari de l'escola integrada de dansa, ESO i batxillerat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre

El Conservatori Professional de Dansa (CPD) commemora aquest 2022 el vintè aniversari de la posada en marxa de l’escola integrada que permet als estudiants cursar els sis cursos del grau professional de dansa junt amb l’ESO i el batxillerat. De fet, el CPD va ser el primer centre de l’Estat espanyol a implantar aquests estudis integrats en el curs 2000-2001, en l’actual seu que té la l’Institut del Teatre a Barcelona. En una primera fase, l’alumnat del CPD podia cursar de manera integrada només els cursos de 1r a 4t d’ESO, però des del curs 2017-2018 es va incorporar també la possibilitat de cursar el batxillerat artístic. Així, als matins de dilluns a divendres, l’alumnat assisteix a les classes... [+ informació]

La Federació d’Ateneus de Catalunya presenta una programació per al 2022 que inclou la producció de la comèdia «Quasi Opera» de la companyia Il·luminati i més d’una vintena d’espectacles d’estils diferents

La programació inclou des de musicals fins a dansa, màgia, clown i titelles que en conjunt realitzaran un mínim de 120 funcions en teatres d’ateneus d’arreu del país. A «Quasi Opera», els Il·luminati segueixen el fil iniciat en el seu anterior espectacle, «Tenors», utilitzant el vehicle de l’humor per fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical i de cançó napolitana que caracteritzen la veu de tenor, probablement la més coneguda entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys noranta d’Els Tres Tenors. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, el públic experimenta les vicissituds i tràngols que ha de viure el Maestro, i gaudeix d’alguns dels grans hits del repertori dels tenors. De manera còmica, l’obra mostra també alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva i obsessions... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus annals en línia amb informació artística i documentació fotogràfica i programes de mà des de l'any 1936 fins a l'actualitat

El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el gener del 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període de la Guerra Civil (1936-1939). Des d’ara, els usuaris poden consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels últims 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual. El Gran Teatre del Liceu va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya el 27 de juliol del 1936 per mitjà d'un decret que establia que el Liceu passava a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. Tres dies més tard, al Cercle del Liceu es va instal·lar la Comissaria d’Espectacles de la Generalitat i el 5 d’agost del 1936 es va realitzar un annex al decret que nacionalitzava també el Cercle i el Conservator... [+ informació]

Un espectacle contemporani provinent de Xile exerceix de teràpia col·lectiva sobre els incendis forestals del 2017 que van calcinar el poble de Santa Olga al centre del país

Qui juga amb foc es crema. ¿Teatre? ¿Gest? ¿Performance? ¿Instal·lació? ¿Coreografia? ¿Mim? Davant d'una proposta multidisciplinar com aquesta, tot s'hi val. Vull dir que cadascú la pot enfilar per on més li plagui. Una opció és entrar-hi amb la lliçó apresa i fer-ne després un comentari pseudointel·lectual i quedar com un senyor. L'altra opció és entrar-hi “in albis” i fer-ne després un comentari intentant explicar el que s'hi ha vist i arriscar-se a no quedar tant com un senyor, esclar. Si la dramaturga Manuela Infante (Xile, 1980) ja va saltar a l'absurd amb un espectacle anterior, «Estado vegetal», explorant quina relació tenien les plantes entre elles i els humans... [+ informació]

La primera pàgina del còmic d'Spiderman en negre publicada a la revista Action Comics se subhasta per 2,75 milions d'euros

Una sola pàgina d'un còmic d'Spiderman o l'Home Aranya s'ha subhastat per 3,36 milions de dòlars —prop de 3 milions d'euros—, a Texas, als Estats Units. Un preu de rècord absolut que s'ha pagat per un historieta gràfica. Es tracta de la pàgina 25 del còmic «Secret Wars número 8», del 1984, de Marvel Comics. Una il·lustració de Mike Zeck, on per primera vegada es veu Spiderman vestit de negre, un vestit simbiòtic que més endavant donarà origen al personatge de Venom, antagonista de l'home aranya. Només hi ha una peça d'aquesta obra d'art al món i és la pàgina específica que es veu per primera vegada que Spiderman es posa el seu vestit negre. Sobretot la vinyeta gran, que ocupa dos terços grans de la pàgina, és una imatge realment icònica. El preu més alt que s'havia pagat fins ara per una pàgina interior de còmic als Estats Units va ser per les il·lustracions d'un número de "The Incredible Hulk" del 1974 en el qual apareix per primer cop Wolverine (conegut en espanyol com Lobezno). En aquest cas es van pagar 657.250 dòlars, molt per sota del que ha assolit aquest Spiderman... [+ informació]

L'òpera «Pikovaia Dama» de Txaikovski es reposarà al Gran Teatre del Liceu amb la producció de Gilbert Delflo sota la direcció de Dmitri Jurowski

A «Pikovaia Dama», Modest Txaikovski recupera la seva admiració per Puixkin en una història onírica i fantasmagòrica d’amor maleït. El compositor signa una de les seves obres més reconegudes, amb grandiositat simfònica i melodies del romanticisme tardà. El Gran Teatre del Liceu recupera l’aclamada producció de Gilbert Deflo, amb una escenografia clàssica i de decorats sumptuosos que també aprofundeix en la psicologia dels personatges. La batuta de Dmitri Jurowski serà l’encarregada de dirigir l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, així com el Cor infantil Veus - Amics de la Unió de Granollers, a partir del 26 de gener... [+ informació]

Es commemora el 400 aniversari del naixement de Molière que va dedicar la seva vida al teatre per fugir de les xacres i malalties que el perseguien

No és estrany que Molière (Jean-Baptiste Poquelin, París, 15 gener 1622) escrivís obres com «El malalt imaginari» o «El metge a garrotades» perquè la seva vida (va morir també a París el 1673 amb cinquanta anys fets) va estar marcada per malalties que el van obligar a estar permanentment pendent de la medicina. Se li adjudica una mort èpica, a l'escenari i vestit de color groc, el color fantasma tradicional del gremi escènic, però de llegendes el món n'és ple. Molière és un dels autors francesos clàssics més representats als escenaris —ara mateix, aquí, en versió catalana, s'ha reposat l'esclatant comèdia «Les dones sàvies» a la sala El Maldà— i el seu poder de crítica i sàtira de la societat i de la condició humana són sempre presents en les seves obres... [+ informació]

Es posen en marxa els primers Premis Sonor convocats per La Mira i Catalunya Ràdio per distingir els millors podcasts en català de l'any anterior

El magazine digital La Mira amb la col·laboració de Catalunya Ràdio impulsa la primera edició dels Premis Sonor del podcast en català, amb l’objectiu de donar a conèixer i visibilitzar projectes de qualitat, innovadors i originals en llengua catalana. En aquesta primera edició, es reconeixeran els millors podcasts en català difosos durant l’any 2021. El període de presentació de propostes s'obrirà el 24 de gener del 2022 fins al 31 de març del 2022, i les propostes es podran presentar a través d’un formulari. Les bases del premi detallaran les categories que es volen reconèixer i, alhora, especificaran les característiques del treballs que hi optaran, tenint en compte els diferents formats i plataformes de difusió d’àudio... [+ informació]

El projecte «(Òh!)pera» crearà quantre noves òpres de petit format que es representaran en diferents espais del Gran Teatre del Liceu el juliol del 2022

El Gran Teatre del Liceu, la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i escoles de disseny de la ciutat impulsen «(Òh!)pera», un projecte per fomentar l’experimentació i aprenentatge de joves estudiants de diferents disciplines del disseny a través d’una experiència real de creació operística. L’aliança entre institucions i escoles es traduirà en la creació i estrena de quatre òperes de petit format que es representaran durant la mateixa vetllada en diferents espais del Gran Teatre del Liceu els dies 9 i 10 de juliol de 2022, un gran aparador per mostrar el talent emergent i projectar-lo internacionalment. Àlex Ollé, artista resident del Liceu, lidera... [+ informació]

L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona es rehabilitarà a partir de l'estiu després de temps en decadència per convertir-lo en un equipament obert a la ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona destinarà a partir del juliol dos milions d'euros per rehabilitar l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. Els treballs s’allargaran ben bé un any. Per tant l’Hivernacle renovat no obrirà portes —almenys— fins a l'estiu del 2023. Les obres de l’Hivernacle serviran, primer, per resoldre les patologies de l’estructura de la nau central i les laterals i, després, per restaurar l’edifici patrimonial. Juntament a la rehabilitació de l’Hivernacle, el pressupost municipal per al 2022 també preveu començar a rehabilitar el Palau del Marquès d’Alfarràs, al Parc del Laberint d’Horta. Tot i que l’Ajuntament n’és propietari des de l’any 1971, fins ara no n’havia afrontat la rehabilitació i, de fet, l’edifici està en molt mal estat: en va caure part del sostre i l’interior està apuntalat... [+ informació]

El Departament de Cultura obre les dues primeres línies per administrar els ajuts al sector cultural de les arts escèniques i les biblioteques amb recursos provinents dels fons europeus Next Generation

Aquestes dues primeres línies estan adreçades, en una primera fase, a la modernització de les infraestructures dels equipaments escènics (teatre, dansa i circ) i musicals i a la dotació per a les biblioteques. El període per presentar sol·licituds acaba el 14 de febrer de 2022. En total, hi ha previst gestionar un total de 23,8 milions d’euros provinent dels fons Next Generation per al sector i l’activitat cultural de Catalunya. A part de les dues primeres línies, també es presentaran ajudes Next Generation a les sales de cinema;  suport a les acceleradores culturals; ajuts a l’oferta cultural en àrees no urbanes; així com finançament per a la digitalització de l’inventari dels béns mobles, la transformació digital dels arxius històrics i la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni cultural... [+ informació]

Més de 170.000 simpatitzants dels enigmes lingüístics han respost a la iniciativa del Paraulògic importat del The New York Times i adaptat al català

El tuti era la manera d'anomenar al bar del poble o a la cafeteria de l'ateneu un joc de cartes dels avis. Aquell qui aconseguia reunir quatre reix o quatre cavalla feia el “tuti”. De fet, el terme “tuti” ja forma part des de sempre del diccionari de la llengua catalana i és la que s'ha fet servir per indicar que s'ha aconseguit completar els enigmes. El Paraulògic català ha estat una iniciativa del portal Rodamots. Cada dia es posen en joc set lletres i cal formar paraules que les continguin. Una lletra és obligada, la del mig. Un mínim de tres lletres per mot i a jugar. El joc del Paraulògic indica quantes se’n poden formar i en quines condicions: només les que surten al DIEC. És a dir... [+ informació]

En plena crisi fronterera amb Rússia el govern de Kíev es queixa que la sèrie «Emily in Paris» dóna una visió estereotipada dels ucraïnesos perquè el personatge que hi apareix és insultant

Els límits de la ficció i la realitat són opacs fins al punt que a vegades la ficcció és més controvertida que la realitat mateixa. Això és el que ha passat amb la sèrie «Emily in Paris» que a la primera temporada ja va indignar molts dels espectadors francesos pels tòpics sobre el país i sobre la seva capital. Ara, amb la segona temporada, han estat els ucraïnesos els que s'han sentit ofesos. En plena crisi per la frontera amb Rússia, el govern ucraïnès, en boca del ministre de Cultura, ha estat la veu que s'ha queixat del paper que s'hi reflecteix d'una noia ucraïnesa a qui es retrata com una noia sense gust a l'hora de vestir i que es dedica a robar peces de roba de luxe dels grans magatzems... [+ informació]

Els museus de Barcelona han recuperat visitants durant l’any 2021 però amb xifres encara molt per sota de les anteriors a la crisi del coronavirus

Segons les últimes dades, el MACBA ha incrementat el número de visitants un 127%, en comparació amb el 2020. Es tracta de l’equipament cultural que més ha crescut en afluència. La Fundació Miró ha augmentat les visites un 40%, el Museu Picasso un 53% i el MNAC un 40%. El CCCB també ha ha registrat aquest 2021 una pujada de les visites d’un 70%. Durant el 2020, l’arribada de la crisi sanitària va provocar una davallada de visitants de més d’un 70% als principals museus barcelonins. Malgrat que tots els museus de Barcelona com els de la resta del país han hagut de fer front a mesures com la reducció dels aforaments i de mobilitat, molts han constatat com l’afluència de públic ha començat a remuntar. El MACBA és l’equipament que millor es recupera. Mentre que durant el 2020 van passar pel museu 85.502 persones, el 2021 la xifra s’ha enfilat fins als 194.541 visitants, el que suposa un augment del 127%. D'altra banda, més de 5 milions de persones... [+ informació]

El fons del catàleg editorial del cantant David Bowie acaba en mans de la productora Warner Chappell Music adquirit per 220 milions d'euro

Les negociacions han estat llargues, però finalment els hereus de David Bowie (Londres, 1947 - Nova York, 2016) han venut el catàleg editorial del músic a Warner Chappell Music per un preu superior als 250 milions de dòlars, uns 220 milions d’euros. L’acord inclou els 26 àlbums d’estudi de Bowie, incloent-hi «Toy», que es va gravar el 2001 però per divergències amb la discogràfica de llavors no es va arribar a publicar fins ara. S’hi han d’afegir els dos discos en estudi amb el seu projecte «Tin Machine», i també temes apareguts com a senzills de bandes sonores o altres formats. Amb la incorporació del fons de David Bowie el grup discogràfic i editorial Warner aconsegueix gairebé tot el repertori de l’autor de cançons com «Space oddity», «Fame», «Let’s dance» i «Rebel rebel»... [+ informació]

L'auge de les plataformes digitals ha fet reduir l'audiència de la televisió convencional a les hores punta segons un estudi de la comunicació audiovisual

Segons l'informe anual del Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA), el 2021 cada espectador ha vist una mitjana de 206 minuts diaris de televisió, la xifra més baixa des del 1993, quan el consum televisiu era de 204 minuts diaris (l'any 1992 va ser de 192 minuts). Pel que fa a l'audiència mitjana, també es detecta un descens: el 2021 ha sigut de 6.546.000 espectadors, la dada més baixa des del 2007 (6.546.000 espectadors). Una de les causes del descens s'atribueix al paper cada vegada més important de les plataformes de streaming, principal rival de la televisió convencional: els espectadors que tenen accés a aquest tipus de serveis han reduït el seu consum diari de televisió lineal en 19 minuts, mentre que els que no consumeixen plataformes només han destinat 7 minuts menys de mitjana a la televisió... [+ informació]

El Museu d’Arqueologia de Catalunya busca el lloc exacte de l’escenari de la crucial batalla de Cató a Empúries l'any 195 a.C.

Un grup d’arqueòlegs, liderats pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), ha iniciat el projecte de trobar el lloc exacte on Cató va deslliurar la batalla d’Empúries l’any 195 a.C. El motiu d'aquest projecte de recerca rau en el fet de voler entendre què va passar en aquest combat, que va suposar la derrota dels ibers i va marcar l’inici de la romanització a Catalunya. És un dels pocs conflictes bèl·lics de l’antiguitat que es tenen ben explicats de la història de Catalunya. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut tota una sèrie d’avenços tecnològics que faciliten als arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya poder dur a terme el projecte amb més garanties. Es volen localitzat tres espais concrets... [+ informació]

El cinema català passa pel pitjor moment de la seva història amb un notable talent de creació i producció però sense la resposta suficient del públic

El cinema català no acaba de seduir el públic, tot i que la seva qualitat sí que ha estat premiada en diferents festivals. «Sis dies corrents», de Neus Ballús, va aconseguir el premi a la millor actuació a Locarno i l’Espiga de Plata a Valladolid. Va arribar a les sales al desembre i, de moment, ha atret 12.148 espectadors, cosa que es tradueix en una recaptació de 81.841 euros. Se situa al lloc 39è del rànquing de les pel·lícules de producció local més vistes aquest any. La primera producció catalana en aquesta llista és «Mediterráneo», que ocupa el lloc número 15. La cinta de Marcel Barrena, que narra el drama de la immigració amb Eduard Fernández i Dani Rovira com a protagonistes, ha recaptat 474.416 euros i ha aconseguit 77.017 espectadors... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2021 amb 23.858.696 visitants que han fet 51.625.120 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.858.696 visitants i 51.625.120 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.487,6 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.694 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una nova galeria de Barcelona es proposa mostrar l'art urbà del grafit després d'obrir amb Coco 144 considerat un dels pioners del gènere a Nova York

Coco 144 és una de les primeres firmes que van aparèixer al metro de Nova York el 1970. El seu “alter ego” és Roberto Gualtieri, un grafiter d’origen porto-riqueny que va començar a pintar com a senyal de protesta quan tenia 13 anys, inspirat per la guerra del Vietnam i la lluita pels drets civils. Ell és un dels noms amb més trajectòria de la primera exposició de la galeria d’art urbà Canal Gallery. L’artista Balu és l’encarregat de portar els millors artistes d’art urbà aquesta nova galeria al Gòtic de Barcelona, Canal Gallery (c. Palau, 4). L’espai ha iniciat el seu camí amb una exposició col·lectiva de 60 artistes de diferents disciplines com la il·lustració, el grafit dels anys 60 o l’art urbà... [+ informació]