De René Magritte tothom coneix l'anècdota de la pipa que no era una pipa, segons ell. L'exposició «La màquina Magritte», que es pot veure al CaixaForum fins al 6 de juny, mostra 69 pintures de l’artista belga, que reflecteixen un surrealisme marcat per l’humor i amb un segell personal inconfusible. Les obres, que pertanyen a 55 prestadors i museus diferents, s’acompanyen de fotografies i pel·lícules domèstiques. Inicialment, amb algunes variacions. A l’exposició «La màquina Magritte» es mostra, entre altres, «La violació», del 1945, però una primera versió ja va ser la coberta del llibre «Qu’est-ce que le surréalisme?», d’André Breton, el 1934. A més, es presenta «El sentit de les realitats», del 1963, un préstec del museu Miyazaki del Japó. N’hi ha una altra versió, també amb una gran pedra al centre del quadre, però amb el mar als seus peus, i no amb un paisatge muntanyós, que és l’oli «Castell del Pirineu», de què s’ha dit que podria estar inspirat en el seu únic viatge aquí, el 1929, quan juntament amb la seva dona Georgette Berger, Paul Éluard, Gala i el galerista Camille Goemans van visitar Dalí a Cadaqués. Magritte va ser també gran amic de Joan Miró, de qui va imitar la cal·ligrafia d’alguna de les seves obres com Photo. Ceci est la couleur de més rêves. L'exposició es recorre per àrees temàtiques i no cronològicament: Els poders del mag; Imatge i paraula; Figura i fons; Quadre i finestra; Cara i màscara; Mimetisme, i Megalomania, set àmbits que submergeixen els visitants en l’univers creatiu de l’artista. René Magritte torna a Barcelona amb aquesta gran exposició després que el 1998 ja n'hi havia dedicat una a la Fundació Joan Miró... [+ informació]