L'obra «Mare de sucre» de Clàudia Cedó prorroga una setmana al Teatre Nacional de Catalunya després del ressò de públic i crítica amb les localitats novament exhaurides

El ressò de l'obra «Mare de sucre» ha estat un “escarment” en sentit positiu per als programadors, començant pel TNC que hi ha donat la primera i decisiva empenta. El fet que s'hagués programat dins del cicle del Festival Simbiòtic, un festival d'arts escèniques accessibles i inclusives, havia insinuat la impressió que es tractava d'un espectacle “especial”, només per a interessats o especialistes sobre el tema, tot el contrari del que realment es vol aconseguir, que deixi de ser precisament “especial”. ¿Ens imaginem quina impressió n'hauríem tret si aquella altra tan celebrada obra de Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1983), «Una gossa en un descampat», sobre el dol perinetal, s'hagués programat en un cicle, posem per cas, de «Dexeus Dona»? Els espectadors de «Mare de sucre» han parlat clar. Malgrat les restriccions d'aforament —ara ja recuperades al 70%—, el cartell d'exhaurit al TNC es va haver de penjar de seguida. I amb la pròrroga d'una setmana, el mateix cartell ha hagut de tornar a aparèixer ipso facto [critica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Esgotades les possibilitats de més calendari, ara s'obre una etapa de l'organització d'una gira que es preveu que serà extensa i “contagiosa” (benvingut, en aquest cas, el contagi). I és així com «Mare de sucre» haurà aconseguit... [+ informació]

El govern espanyol digitalitza 787.000 fitxes de presos i preses del franquisme que es faran públiques tal com l'Arxiu Nacional de Catalunya va fer amb els sumaríssims fa quatre anys

El govern espanyol digitalitza 787.675 documents relacionats amb la repressió que van patir els presos i preses del franquisme i els farà públics. En aquest fons hi ha 300.000 fitxes de presos de la dictadura amb l'historial de cadascun d'ells. D'altra banda, també es digitalitzaran 462.090 fitxes i expedients de propostes de llibertat condicional i de redempció de penes per treballs forçats entre el 1939 i 1967. La redempció de penes consistia en l’ús com a força de treball d’aquells presos que estaven complint condemna. Justificada pel règim i per l’Església com una obra social d’inspiració cristiana, es feia creure que la redempció permetia als presos demostrar el seu propòsit d’esmena a través del treball i l’obediència... [+ informació]

El Museu de la Música de Barcelona commemora el 75è aniversari de la seva fundació amb diverses activitats a la seu de L'Auditori

La jornada a la seu de L'Auditori se celebra amb diferents activitats en les quals participen l'organista Juan de la Rubia i el fagotista Josep Borràs. Els assistents poden gaudir, dins del cicle La Música del Museu, de dos dels instruments icònics de la col·lecció: el claviorgue Hauslaib i l’orgue Pérez Molero. També se celebra una nova edició del Discofòrum, una trobada d’escolta musical col·lectiva on cadascú exposa un tema musical que genera un petit debat, amb les aportacions de tot el grup una nova manera d'escoltar música en comunitat. Qui ho vulgui pot assistir a una sessió d'Un cafè amb notes d'Antiga, el cicle de concerts a càrrec d’estudiants i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dirigit musicalment per l'arpista Mara Galassi. El Museu de la Música de Barcelona es va inaugurar el 29 de maig de 1946 al Conservatori Municipal de Barcelona. El Museu va estar inicialment dirigit pel violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas, que durant anys va anar reunint instruments... [+ informació]

El cinema va tornant a la normalitat amb nous plantejaments com el complex Aribau Multicines que fa una aposta per pel·lícules en versió original subtitulada

L’Aribau Multicines torna a l’activitat amb una proposta que aposta per la versió original subtitulada. Era una de les propostes del Grup Balañá per aquest complex que no sempre s'havia acabat de complir. Ara passa a tenir dos cinemes de versió original a Barcelona, Aribau Multicines i Balmes Multicines. No obstant això, la versió doblada també tindrà cabuda a les primeres sessions de tarda que el grup considera que són un segment d'espectadors per la seva generació que encara prefereix les versions doblades. La programació convencional de pel·lícules queda emmarcada en les sales de la 1 a la 4, i la sala 5 —davant per davant de la Universitat de Barcelona— anteriorment denominada Aribau Cinema i inaugurada el 1962, acollirà principalment grans preestrenes, sessions especials, festivals i altres esdeveniments... [+ informació]

El projecte de l'Hermitage continua provocant cops de força amb l'aprovació que el Port de Barcelona en connivència amb el Gran Teatre del Liceu ha fet sense esperar el consens de l'Ajuntament

El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat, tot i que semblava que havia decidit esperar uns dies, la concessió administrativa perquè pugui tirar endavant el projecte del Museu de l’Hermitage a la nova bocana. Ho ha fet amb el vot en contra de l’Ajuntament de Barcelona, que és qui havia demanat més temps per avaluar el projecte —després de mesos de rondar pels despatxos oficials— després de l’aliança Hermitage-Liceu. La reacció de l'Ajuntament ha estat recordar que el pla especial que regula l’ús de la parcel·la de la nova bocana recull que cal un conveni entre el Port i l’Ajuntament que encara no s’ha aprovat. Finalment, doncs, l'aprovació del projecte pot acabar en una batalla jurídica... [+ informació]

El tancament del restaurant Can Lluís, un dels històrics del Raval de Barcelona, que havia estat freqüentat per nombroses personalitats de les arts i les lletres des de l'any 1929 quan es va obrir, deixa un testimoni de cinc volums de signatures, caricatures i dibuixos

Can Lluís, l'històric restaurant del Raval ha baixat definitivament la persiana, si un miracle no ho canvia. Sí que ho ha precipitat la crisi del coronavirus, però també la falta de continuïtat familiar en la gestió i un desnonament d'un grup inversor de l'edifici que estpa en mans dels tribunals. Can Lluís es va obrir l'any 1929 i era un dels preferits per personalitats de les arts i les lletres com per exemple Manuel Vázquez Montalbán. Els menús de Can Lluís destacaven per les especialitats casolanes: cargols, canelons, arrossos, bunyols de bacallà, la paella, l'esqueixada amb olives, els peixets de Vilanova, la cua de toro o el rap de platja... Can Lluís, al xamfrà dels carrers de la Cera i Reina Amàlia, a tocar de la Ronda de Sant Pau, era una popular “casa de menjars”, com la qualificava el seu propietari. Sense terrassa, amb salons petits, Can Lluís s'ha vist afectat... [+ informació]

Les Halles de París es reactiven amb la rehabilitació de l'edifici de la Bourse de Commerce convertit en seu d'art contemporani i de la Pinault Collection

La seva inauguració s'ha retardat com tants altres projectes arran de l'aturada que ha provocat la crisi del coronavirus, però finalment la Bourse de Commerce - Pinault Collection ha obert les portes. Acull la col·lecció d'art contemporani de l'empresari francès François Pinault (Rennes, França, 1962), considerat un dels personatges més rics del món. La seva col·lecció és també una de les més importants a nivell mundial amb 10.000 peces entre pintures, escultures, vídeos, fotografies o instal·lacions d'uns 380 artistes internacionals, representant l'art des dels anys 60 fins a l'actualitat. Aquest centre d'art es converteix així en el primer museu parisenc exclusivament dedicat a l'art contemporani a través d'una col·lecció privada. La Bourse de Commerce és un edifici històric del cor de París, a pocs minuts del Centre Pompidou i el Museu del Louvre. Ha estat testimoni de quatre segles de proeses arquitecturals i tècniques, des de la construcció de la seva columna Médicis, vestigi de l'Hôtel de Soissons el segle XVI i, presumptament, observatori de l'astròleg de la reina Catherine de Médicis. El segle XIX va ser una Halle aux Blés, que reunia mercaders i corredors de blat... [+ informació]

L'estratègia del Port de Barcelona amb la complicitat del Gran Teatre del Liceu posa en evidència la negativa de l'Ajuntament per aprovar el projecte del Museu de l'Hermitage

El Port de Barcelona ha anunciat en un comunicat una aliança entre el Gran Teatre del Liceu i el Museu de l'Hermitage que faria possible el centre cultural multidisciplinari i transversal. La nova proposta, segons el Port de Barcelona, respon a les demandes de l’Ajuntament de Barcelona de fer un projecte cultural innovador, més per al públic local i sostenible des del punt de vista de la mobilitat. El Gran Teatre del Liceu ha confirmat també que ha mantingut converses amb el Port per estudiar com afegir-se al pla del Museu de l'Hermitage. Ho consideren una bona oportunitat per al Liceu, però volen analitzar tots els escenaris possibles i recorden que cada acord que es prengui l'ha de validar la Comissió Executiva i el Patronat del Liceu... [+ informació]

Es compleixen quaranta anys del rocambolesc atracament a la seu del Banco Central de la Plaça de Catalunya de Barcelona tres mesos després de l'intent de cop d'estat del 23-F

El 23 de maig del 1981, quan feia exactament 40 anys de l'intent de cop d'estat del Congrés de Diputats de Madrid amb la imatge pistola alçada del guàrdia civil Tejero, a la Plaça de Catalunya de Barcelona es van viure uns fets que van fer córrer l'especulació sobre una continuïtat d'aquell intent colpista propiciat pels mateixos atracadors des de dins del Banco Central per despistar la policia. Tres mesos després que s'haguessin vist per unes hores els tancs pels carrers de València, una tanqueta va entrar a la Plaça de Catalunya per si havia d'actuar. L'atracament va acabar amb la sortida dels treballadors segrestats a l'interior i, entre ells, d'alguns dels atracadors. L'edifici del Banco Central, al número 22 de la Plaça de Catalunya, és un dels que ha tingut més relleus al llarg del temps. El primer establiment va ser el cafè i restaurant Maison Dorée, que es va obrir el 1897 i es va tancar el 1918. Tenia una decoració modernista, vienesa, i va ser un lloc de trobada i tertúlia d'intel·lectuals, artistes i de la burgesia barcelonina de l'època. Tenia dues plantes i un soterrani en el que havia estat la casa Teresa Maspons, construïda el 1873. La decoració interior va ser de l'arquitecte Augusto Font Carreras... [+ informació]

Es commemoren deu anys de la mort de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz que va impulsar l'assistència de les dones republicanes embarassades dels camps de concentració francesos i va salvar de la mort prop de 600 nadons

El gener del 1939, els vençuts de la guerra civil fugien camí de França per cada pas de muntanya o per cada pas que trobaven obert. El 27 de gener es va permetre el pas a la població civil i els ferits. Posteriorment va passar el gruix d'exiliats: en tres setmanes, un total de 465.000 persones. El govern francès va crear quatre dies després els camps de refugiats d'Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Però les condicions dels camps eren deplorables. En aquell context, les dones embarassades tenien moltes dificultats per a dur els seus fills al món i que aquests sobrevisquessin. L'Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l'administració prioritzava els ferits i malalts per davant de les parteres. En conseqüència, les dones prenyades eren conduïdes als estables de les Hares, al costat de l'estació perpinyanesa. Allà, enmig dels fems i la palla, naixien els nadons... [+ informació]

L'Acadèmia del Cinema Català camina cap a una directiva rejovenida fruit del relleu generacional i hereva de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola

Dues candidatures opten a la presidència de l'Acadèmia del Cinema Català, la que encapçala Judith Colell i la que encapçala Neus Ballús, dues de les directores que recentment han estat al capdavant de les produccions cinematogràfiques més valorades. El cas és que les dues cineastes, abans de presentar-s'hi separadament, havien estudiat la possibilitat d'anar juntes. La campanya a la presidència de l'Acadèmia s'allargarà fins al 12 de juny. L'endemà tindrà lloc la jornada de reflexió —vell i mal hàbit de les conteses electorals polítiques— i el 14 de juny se celebraran les eleccions a la seu de l'Acadèmia de manera presencial, tot i que els socis també poden exercir el vot per correu postal o electrònicament. La guanyadora que surti de l'escrutini serà la tercera presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, després de l'impuls inicial de Joel Joan i l'empenta reivindicativa posterior d'Isona Passola... [+ informació]

La memòria del psiquiatre Francesc Tosquelles es recuperarà el 2022 amb una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que abans s'haurà vist a Tolosa per anar després a Madrid i Nova York

El psiquiatre Francesc Tosquelles es va exiliar a França després de la Guerra Civil i es va nacionalitzar francès el 1947. El psiquiatre va formar i posar en pràctica la psiquiatria institucional que postula que són les institucions i no les persones les que estan avariades. Es publica ara l'assaig «Tosquelles. Curar les institucions» (Arcàdia), de Joana Masó, que selecciona alguns textos fonamentals ara ja introbables tant en català com en espanyol del psiquiatre juntament amb documents i fotografies de l’època contextualitzats per la crítica literària. El mes d’octubre, a la ciutat de Tolosa, la seva personalitat serà objectiu d’una exposició que es veurà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 2022, per anar després... [+ informació]

Una obra original d'Andy Warhol propietat del cantant nord-americà Alice Cooper se subhastarà en una galeria d'Arizona per un preu estimat d'entre 2 i 4 milions d'euros

La subhasta tindrà lloc en una galeria de Scottsdale (Arizona). El cantant nord-americà Alice Cooper diu que està convençut que hi ha una pila de gent que vol una cadira elèctrica de Warhol. La serigrafia «Petita cadira elèctrica», del 1964, forma part de la sèrie «Mort i desgràcia». Cooper l'ha tingut guardada durant més de quaranta anys al celler de casa seva. La peça, de 57,15 per 71,12 centímetres, està en perfectes condicions, d'acord amb les valoracions dels experts. El músic ha decidit desfer-se de l'obra «Petita cadira elèctrica» perquè diu que no lliga amb la decoració de la casa, que és una obra més de l'estil Nova York, Los Angeles o Londres... [+ informació]

Un mural gegant de Conse en un mur a tocar de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres recorda l'artista senegalès Makha Diop que fins al 2020 va acollir molts africans que arribaven a Catalunya

Un gran mural en un mur de la Universitat de Barcelona del carrer Ramelleres, fet per Conse, homenatja l’artista senegalès Makha Diop, mort el 2020, que durant anys va ser un referent d’acollida per a la comunitat africana que arribava a Barcelona. Diop pintava a la Rambla en tinta xinesa i sorra i, des d’allà, va ajudar la integració de les persones del continent africà que es traslladaven a viure a la ciutat. La pintura, situada a tocar de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona està integrada dins la programació de les Jornades Interculturals Fils, que busquen visibilitzar la comunitat africana i la seva herència cultural i que han volgut retre homenatge a Diop... [+ informació]

La Nit dels Museus ha recuperat una certa normalitat amb horari reduït de vespre i ha reunitat més de 34.000 visitants segons l'Institut de Cultura de Barcelona

Més de 34.000 persones han participat de La Nit dels Museus, que es va recuperar el dissabte, entre les 18:00 h i les 22 h. Tot i ser una edició especial amb un horari molt més reduït i aforaments controlats per causa de la situació sanitària del coronavirus, els 74 espais oberts de les 8 ciutats de l’Àrea Metropolitana (Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Adrià, Sant Joan Despí i Santa Coloma) van acollir un nombre notable de visitants que van gaudir de les diverses activitats programades per a l’ocasió com ara les tradicionals visites guiades, tallers, jocs de pistes, un escape room, una gimcana i concursos, i també concerts, espectacles de poesia, dansa i teatre. A l’edició d’enguany de la Nit dels Museus, els 10 equipaments museístics més visitats a la ciutat de Barcelona han estat... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu celebrarà 175 anys amb 46 espectacles i noms com Ana Netrebko, Gustavo Dudamel, Javier Camarena, Piotr Beczala i Sondra Radanovsky entre les presències destacades

«Ariadne auf Naxos» de Strauss serà el títol operístic que obrirà la temporada 2021-2022 del Gran Teatre del Liceu. Serà la del 175è aniversari, i inclourà 46 espectacles amb 232 funcions, un increment substancial respecte de temporades anteriors. Una novetat és que les funcions començaran, habitualment, a les 19 hores. Anna Netrebko oferirà un concert de celebració dels 175 anys amb tres actes íntegres de les òperes «Macbeth», «La bohème» i «Turandot». Gustavo Dudamel dirigirà l’Orquestra de l’Òpera de París amb la «Simfonia fantàstica» d’H. Berlioz; Sondra Radanovsky protagonitzarà «La dama de piques», de Txaikovsky; i els tenors Javier Camarena i Piotr Beczala seran també presents a la temporada. «War requiem», de Benjamin Britten, i «Wozzeck», d’Alban Berg, són dues de les produccions estrella... [+ informació]

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual «Aprenem aranès des del català» per facilitar als catalanoparlants l'aprenentatge de la variant de la llengua històrica parlada a Occitània

Com a part del dialecte gascó, l'aranès presenta unes característiques lingüístiques molt rellevants. El manual ofereix un primer contacte amb l’aranès, en un nivell bàsic, per començar a aprendre'l i també practicar-lo. Amb aquest propòsit, incorpora enregistraments d’àudio per escoltar les frases de nivell bàsic per familiaritzar-se amb la fonètica. «Aprenem aranès des del català» s’integra en la col·lecció «Aprenem català des de…» per a aprendre la llengua a partir d’altres llengües, amb 10 volums publicats. La nova publicació en línia, en català i aranès, s’estructura en tres parts: la primera descriu les característiques de l’aranès i les diferències principals amb el català; la segona conté 10 lliçons d’iniciació per entendre expressions bàsiques de la vida quotidiana en aranès (les persones, els llocs, la casa i l’entorn, etc), i la tercera la formen 10 diàlegs més extensos i elaborats... [+ informació]

La Cubana prepara una exposició al Maricel Centre Cultural de Sitges per commemorar amb un any de propina el 40è aniversari de la seva fundació

Com se sap La Cubana va néixer a Sitges al 1980 amb una vocació clarament amateur i sense cap mena de pretensió i sobretot ignorant el futur que els esperava. Des d'aleshores han estat 40 anys que han tingut sempre el públic al costat i que han pogut dedicar exclusivament al teatre, un teatre molt especial, que ha marcat un temps i una generació i ha fet també escola. Mentre espera poder estrenar a Catalunya l'espectacle «Adéu Arturo», que ja ha representat en alguns teatres de fora, la pròxima cita serè l'exposició antològica «La Cubana 40+1: un viatge del “no res” al 2021» que es podrà veure al Miramar Centre Cultural de Sitges del 17 de juny al 26 de setembre... [+ informació]

Una instal·lació en forma de raspall amb 1.686 tubs de l'artista Francesc Abad homenatjarà els executats pel franquisme al Camp de la Bóta a partir del primer semestre del 2022

L'escultura d'homenatge als executats pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952, que es va anunciar fa un any i mig, s'aixecarà el primer semestre del 2022. El departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat el projecte executiu d’obres del memorial a l’empresa Dosgeuvearquitectura, SLP, per un import de 30.129,00 €. El memorial «Bosc d’empremtes» estarà format per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres. Cada tub tindrà 6 metres d’alçada i 50 mil·límetres de diàmetre. Estaran situats sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d’amplada. L’empremta i els tubs representen la singularitat de cadascuna de les 1.686 persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bóta entre els anys 1939 i 1952. L’obra evoca un raspall disposat de cap per amunt sobre una empremta dactilar. És una imatge inspirada en l'expressió “Cal passar el raspall a contrapèl per la història”, del filòsof Walter Benjamin. Amb aquesta obra Francesc Abad (Terrassa, 1944) culmina el seu treball sobre la repressió franquista: és l’autor de... [+ informació]

L'artista i grafiter Roc Blackblock impulsa el projecte «Murals de Bitàcola» que amb una quarantena de peces reivindica la Memòria Històrica

L'artista Roc Blackblock, autor del polèmic grafiti del rei emèrit en suport al raper Hasél —a hores d'ara encara empresonat—, és l'impulsor de més de 40 murals que reivindiquen la memòria històrica. És el projecte anomenat «Murals de Bitàcola» que vol posar en relleu la història de Catalunya basant-se en reclamacions socials, feministes o antifeixistes. L'objectiu és doble: reivindicar la memòria col·lectiva i dignificar l'espai públic a través dels seus dibuixos. El grafiter juga amb l'art urbà per popularitzar moments històrics, amb l'aval d'especialistes i de l'Observatori Europeu de la Memòria. Els moments històrics als murals de Roc Blackblock no només es poden veure com a intervencions artístiques sinó que a través d'un codi QR també es poden visualitzar amb tota mena de detalls... [+ informació]