Es crea la càtedra «UB Joan Brossa» per divulgar l’obra de l'autor i promoure noves edicions i més mirades sobre la seva obra

Dirigeix la càtedra, que estarà adscrita a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, la catedràtica de Filologia Catalana Glòria Bordons, membre del Departament d’Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica, que alhora és vicepresidenta d’Estudis de la Fundació Joan Brossa i patrona d’aquesta entitat. Així mateix, per la interdisciplinarietat del poeta al qual es dedica la càtedra, a la comissió de seguiment hi haurà diferents experts de les diverses disciplines que van conformar l'obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). La càtedra amplia el paper de la Fundació Joan Brossa amb qui s'establirà una relació estreta. Els objectius de la càtedra UB Joan Brossa són impulsar la recerca, tenint com a font l’arxiu Brossa allotjat al MACBA; divulgar l’obra de Brossa i estimular edicions que provoquin noves mirades sobre la seva obra; donar a conèixer la seva obra en tots els àmbits possibles com a eina per a la reflexió i l’empoderament, i assessorar sobre les obres de la seva poesia escènica que es puguin representar al teatre de la Fundació Joan Brossa... [+ informació]

Les «Constel·lacions» de Jaume Plensa que tanquen les tres porxades de l'entrada principal del Gran Teatre del Liceu es converteixen en una nova icona de la Rambla del segle XX

En el marc del 175è aniversari, el Gran Teatre del Liceu ha inaugurat les portes de les tres obertures de l’entrada principal, una obra de l’artista Jaume Plensa i que esdevé una peça artística de gran valor estètic que alhora conforma un nou element patrimonial per a la Rambla. «Constel·lacions» és un conjunt de portes configurades a partir de la fusió de lletres d’acer inoxidable de nou alfabets diferents. El joc d’alfabets és un dels trets diferencials en l’obra de l’autor i en les portes del Liceu hi convergeixen els abecedaris grec, ciríl·lic, indi, hebreu, àrab, tamil, xinès, japonès i llatí. Una metàfora a la rica diversitat existent al món, i també una invitació a entrar per gaudir d’un llenguatge universal com és la música. L’obra estableix també un diàleg amb l’obra de Joan Miró (Mosaic del Pla de l’Ós), situada a pocs metres del Teatre de la Rambla... [+ informació]

El teatre català fa balanç de la temporada 2021-2022 amb un resultat agredolç de 2,376 milions d'espectadors però amb un 54% d'ocupació mitjana, només un 6% per sota de la temporada 2018-2019, mentre aspira a recuperar aquesta temporada els 2,5 milions d'espectadors

La temporada 2021-2022 ha estat marcada per la recuperació de la normalitat tant per a sales i teatres, productores, companyies, com per tots els professionals del sector de tot Catalunya, amb una línia ascendent de recuperació del nombre d’espectadors, de funcions i de recaptació, tot i que amb un 54% d'ocupació mitjana, amb molts pocs espectacles que arribessin a exhaurir. Durant el 2021-2022 es van programar un total de 1.101 espectacles (que han realitzat 12.772 funcions) i la xifra d’espectadors va arribar a 2.376.935 (dels quals 2.172.583 espectadors de pagament), arribant a una recaptació de 66.474.959€. Amb l'esmentada ocupació mitjana del 54%, tant en sales privades com públiques, la temporada 2021-2022, segons ADETCA, es queda 6 punts per sota... [+ informació]

El programa «Incidents» de TV3 de la productora El Terrat (The Mediapro Studio) proposa quatre episodis de creació de ficció televisiva de la mà de companyies independents

El programa «Incidents» és una idea original d'Andreu Buenafuente i consta de de quatre episodis de 40 minuts en els quals es vol descobrir el nou talent provinent del millor teatre independent. Per fer-ho, proposa a les companyies la creació d'una ficció televisiva. El primer programa, «Snegovik», és a càrrec de la companyia La Calòrica. Els altres tres, tenen com a protagonistes les companyies Sixto Paz («Tots Sants»’, la Solitària («Perafita 1714») i El Eje («Demà»). La idea és d'Andreu Buenafuente i la direcció d'Enric Cambray. La característica del programa «Incidents» és que, mentre el primer capítol s'emet pel canal convencional de TV3 [dilluns, 5 setembre, 23:45h], els quatre alhora es poden visualitzar íntegres a partir de l'emissió del primer minut. «Incidents» vol dinamitzar la cultura teatral emergent i adaptar-la a la ficció televisiva utilitzant el millor de cada format. Per fer-ho, escolta les necessitats dels nous creadors i els dóna visibilitat en un espai que no és l'habitual per a ells, ja que l'escena teatral es converteix en una ficció televisiva diferent a cada episodi... [+ informació]

Entre el Grand Guignol i el fregolisme

«El bon policia» era una obra de Santiago Rusiñol força desconeguda, comparada amb algunes de les més celebrades de l'autor com «L'auca del senyor Esteve», «L'Hèroe» o «Els Jocs Florals de Canprosa», que sí que s'han recuperat força en els últims anys. Però el buit es va cobrir ja la temporada passada amb l'estrena de la versió d'«El bon policia» que en van fer els actors Ricard Farré i Arnau Puig. La comèdia va ser estrenada el 1905, en plena efervescència anarquista, i no va ser ben rebuda pel públic de l'època. Això va fer, segurament, que fos deixada al bagul dels records fins que recentment, l'any 2019, es va incloure en un volum que es titula precisament «Teatre polèmic de Santiago Rusiñol». ¿Ho és, de polèmica, la comèdia «El bon policia»?... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2022 amb 25.038.734 visitants que han fet 54.805.917 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 25.038.734 visitants i 54.805.917 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.497,6 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 39 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.795 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El Festival Temporada Alta explora qüestions de gènere, ecologia, l'auge del feixisme o el suïcidi amb un programa contemporani que proposa un centenar d'espectacles

El Festival Temporada Alta es prepara per a la seva 31a edició per refermar el seu caràcter internacional i contemporani, reforça la programació al voltant de temes d’actualitat i continua apostant per la creació catalana. Les qüestions de gènere, l’ecologia, l’auge del feixisme o el suïcidi seran alguns dels temes que estaran presents en una bona part de les obres programades en aquesta edició que tindrà lloc entre el 7 d'octubre i el 12 de desembre. La programació de la 31a edició del Festival Temporada Alta preveu 107 espectacles i 193 funcions amb 42.450 entrades disponibles. La inauguració serà a càrrec de Julio Manrique que dirigirà «L’adversari», una de les produccions del festival a partir dels textos d’Emmanuel Carrère i interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez. El festival programa 17 espectacles de grans noms de l’escena mundial com Oskaras Koršunovas, Pippo Delbono, Romeo Castellucci o Declan Donellan, habituals als festival i programa noves cares com Marina Otero, Cristiana Morganti i Piel de Lava. Temporada Alta acull 22 estrenes absolutes, algunes de les quals tenen assegurada temporada a Barcelona o gira per Catalunya... [+ informació]

L'Any Picasso que commemora el cinquantenari de la mort del pintor revisarà amb un extens lot d'exposicions les referències amb altres pintors com Joan Miró, Diego Velázquez o El Greco

El cinquantenari de la mort de Pablo Picasso (Mogins, França, 8 abril 1973) es commemorarà amb més de 40 exposicions que no es limitaran a mostrar l'obra del pintor sinó que la relacionarà amb les seves influències d'El Greco, Diego Velázquez, Joan Miró o Coco Chanel. La commemoració es farà des de les institucions espanyoles en col·laboració amb el Musée Nacional Picasso de París, però les mostres s'escamparan per tot Europa i els EUA. La primera de les exposicions s'inaugurarà a la Fundació Mapfre de Madrid el 23 de setembre amb una proposta que posa de costa Julio González i Pablo Picasso i la desmaterialització de l’escultura, que recorre una trajectòria que va arrencar a Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui acabem amb: «Bros» al Teatre Lliure de Montjuïc

«Bros». Creació i direcció: Romeo Castellucci. Música: Scott Gibbons. Amb: Valer Dellakeza, amb els agents Luca Nava, Sergio Scarlatella i homes del carrer (vint-i-cinc figurants). Col·laboració en la dramatúrgia: Piersandra Di Matteo. Ajudantia de direcció: Silvano Voltolina, Filippo Ferraresi. Redacció dels lemes: Claudia Castellucci. Direcció tècnica: Eugenio Resta. Suport tècnic en escena: Andrei Benchea. Il·luminació: Andrea Sanson. Enginyeria de so: Claudio Tortorici. Vestuari: Chiara Venturini. Escultures i sistemes automàtics en escena: Plastikart Studio. Confecció del vestuari: Grazia Bagnaresi. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Traducció al llatí: Stefano Bartolini. Direcció de producció: Benedetta Briglia. Cap de producció: Giulia Colla. Distribució: Gilda Biasini. Fotografia: Luca del Pia. Jean Michel Blasco. Una producció de Societas. Coproduït pel Kunstenfestivaldesarts Brussel·les; Printemps des Comédiens 2021, Montpeller; LAC Lugano Arte e Cultura; Maillon, Théâtre de Strasbourg - Scène Européenne; Temporada Alta 2021; Manège Maubeuge - Scène Nationale; Le Phénix - Scène Nationale, Pôle Européen de Création, Valenciennes; MC93 - Maison de la Culture de Seine-Saint-Denis; ERT - Emilia Romagna Teatro Fondazione, Itàlia; Ruhrfestspiele, Recklinghausen; Holland Festival, Amsterdam; V-A-C Foundation, Venècia; Triennale Milano Teatro, Milà; National Taichung Theater, Taiwan. Festival Temporada Alta, Girona, 18 i 19 de novembre 2021. Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Aspecte global d’una qüestió» al Teatre Lliure de Montjuïc

«Aspecte global d’una qüestió». Creació: Atresbandes (Mònica Almirall, Miquel Segovia, Albert Pérez Hidalgo). Assessorament en dramatúrgia: Albert Boronat, Pau Masaló. Interpretació: Mònica Almirall, Miquel Segovia, Albert Pérez Hidalgo, Mariona Naudín, Nicolás Carbajal. Disseny de la il·luminació: Ana Rovira. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Espai escènic: Pau Masaló Llorà. Espai sonor: Sammy Metcalfe, Miquel Segovia. Vestuari: Adriana Parra. Producció: Imma Bové, Atresbandes. Alumne en pràctiques: David Borotau. Imatge: Atresbandes. Grec'22. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Una imagen interior», d'El Conde de Torrefiel al Teatre Lliure de Montjuïc

«Una imagen interior». Idea i creació: El Conde de Torrefiel en col·laboració amb la companyia d'intèrprets. Direcció i dramatúrgia: Tanya Beyeler, Pablo Gisbert. Text: Pablo Gisbert. Interpretació: Gloria March Chulvi, Julian Hackenberg, Mauro Molina, David Mallols, Anaïs Doménech, Carmen Collado. Disseny de la il·luminació: Manoly Rubio García. Escenografia: Maria Alejandre i Estel Cristià. Construcció escenografia: Diego Sánchez, Los Reyes del Mambo, Isaac Torres, Miguel Pellejero. Peces escultòriques: Mireia Donat Melús. Robòtica: José Brotons Pla. Maquinària: Miguel Pellejero. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Disseny del so: Rebecca Praga i Uriel Ireland. Disseny i coordinació tècnica: Isaac Torres. Tècnic de so i de vídeo: Uriel Ireland. Tècnic d’il·luminació en gira: Roberto Baldinelli. Producció i administració: Haizea Arrizabalaga. Producció executiva: Cielo Drive, SL. Distribució: Caravan Production, Brussel·les. Imatge: Javier Tortosa - Democràcia Estudio. Fotografia: Werner Strouven. Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Boira» al Sant Andreu Teatre (SaT!)

«Boira». Idea original i direcció: Cia. Voël. Interpretació: Silvia Capell, Debi Cobos, Candela Casas, Jordi Serra, Lu Rois. Interpretació i composició musical: Lu Rois. Acompanyament artístic: Joan Arqué (ull extern i dramatúrgia); Magí Serra (moviment); Joan Ramon Graell (tècniques de circ). Audiovisuals: Julià Rocha. Vestuari: Rosa Lugo. Espai escènic: Cia Voël, Saudara. Il·luminació: Ignasi Solé. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció: Cia Voël – La Persiana. Agraïments: Griselda Juncà, Tomeu Amer, Simonet, Jordi Camprubí, Clara Xandri, Paquito, Rat Serra, Oriol Escursell, Bernat Falip, Raul Santos, Spela Vodeb. Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i la Cia. Voël. Amb la col·laboració de l'Ateneu Popular 9 Barris. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Teatre Principal d’Olot, el Teatre Principal de Terrassa i Espai Volat. Grec'22. Sant Andreu Teatre (saT!), Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «El Diablo Cojuelo» al Teatre Condal

«El Diablo Cojuelo». Dramatúrgia: Juan Mayorga. Direcció: Ester Nadal. Interpretació: Joan Arqué, Roger Julià, Xavi Lozano, Jordi Martínez, Mauro Paganini, Piero Steiner. Ajudantia de direcció: Carla Tovias. Ajudantia de producció / Regidoria: Lluc Armengol. Direcció i composició musical: Rhum&Cia. Vestuari: Nidia Tusal. Ajudantia de vestuari: Maria Solsona. So: Marc Santa. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Escenografia: Laura Clos Caturla. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Ajudantia de l'escenografia: Sergi Corbera. Tècnic de la il·luminació: Alfons Mas. Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Disseny gràfic: Maria Picassó. Fotografia: David Ruano. Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i Velvet Events. Amb el patrocini de Loterías y Apuestas del Estado. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tiana i el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Grec'22. Teatre Condal, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «En trànsit» al Teatre Lliure de Montjuïc

«En Transit». Adaptació: Amir Reza Koohestani, Massoumeh Lahidji, Keyvan Sarreshteh. Text: Amir Reza Koohestani, Keyvan Sarresteh. Posada en escena: Amir Reza Koohestani. Traducció: Massoumeh Lahidji. Interpretació: Danae Dario, Agathe Lecomte, Khazar Masoumi, Mahin Sadri. Escenografia i il·luminació: Eric Soyer. Vídeo: Phillip Hohenwarter. So: Benjamin Vicq. Vestuari: Marie Artamonoff. Ajudantia de direcció: Isabela De Moraes Evangelista. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Creació de l’escenografia: Tallers de la Comédie de Genève. Fotografia: Magali Dougados. Una coproducció de la Comédie de Genève, Odéon Théâtre de l’Europe - Paris, Théâtre National de Bretagne - Rennes, Teatro Metastasio di Prato, Mehr Theatre Group, Festival d’Avignon, Festival-Triennale - Milano, i Maillon, Théâtre de Strasbourg – Scène Européenne, Festival-Triennale - Milano. Adaptat lliurement a partir de la novel·la «Trànsit», d’Anna Seghers. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Paradise Lost (lies unopened beside me)» al Mercat de les Flors

«Paradise Lost (lies unopened beside me)». Creació i interpretació: Ben Duke, Il·luminació i escenografia: Jackie Shemesh. Col·laboració artística: Raquel Meseguer Zafe. Producció: Daisy Drury. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Tècnic d'escena: Clare Byrnes. Regidoria: Laura Overton. Responsable de producció: Dave Sherman. Agraïments: Tess Howell, Emily Gorrod-Smith, Hattie Gregory. Fotografía: Danilo Moreno, Zoe Manders. Una producción de Lost Dog. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «A Sondheim Night Music» al Teatre Grec de Montjuïc

«A Sondheim Night Music». Direcció musical: Xavier Torras. Direcció d'escena: Alejandro de los Santos, Diego Rodríguez. Interpretació musical: Orquestra Pops Symphony i els cantants Dulcinea Juárez, Lydia Fairén, Roser Batalla, Xènia Garcia, Frank Capdet, Jan Forrellat, Pitu Manubens, Toni Viñals. Assistència a la direcció musical: Abel Garriga, Programació de teclat: Enric García. Orquestracions: Jonathan Tunick, Michael Starobin. Orquestraciones addicionals: Jordi Cornudella, Abel Garriga, Xavier Torras. Adaptacions catalanes: Roser Batalla, Roger Peña, David Pintó, Albert Mas-Griera, Daniel Anglès, Joan Vázquez, Marc Gómez, Jaume Subirana. Disseny del so: Cesc Mojica. Il·luminació: Juanjo Llorens. Ajudantia de la il·luminació: Rodrigo Ortega. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Maria Laporta. Imatge: Zuhaitz San Buenaventura. Espai escènic: Marc Udina. Dirección tècnica: David Gálvez. Producció: Promocions Teatrals Degira,S.L. Producció executiva: Jordi Torras. Assistència de producció, màrqueting i comunicació: Juanjo González. Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i Pops Symphony Project. Amb la col·laboració de BroadwayWorld Spain. Grec'22. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Larsen» al Mercat de les Flors

«Larsen». Direcció: Christos Papadopoulos. Concepció i coreografia: Christos Papadopoulos. Música i disseny del so: Giorgos Poulios. Interpretació: Maria Bregianni, Chara Kotsali, Georgios Kotsifakis, Sotiria Koutsopetrou, Alexandros Nouskas-Varelas, Ioanna Paraskevopoulou, Adonis Vais. Escenografia: Clio Boboti. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Disseny del vestuari: Angelos Mentis. Assistència en la dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Assistència en la coreografia: Martha Pasakopoulou. Assistència d’escenografia: Filanthi Bougatsou. Il·luminació en gira: Evina Vasilakopoulou. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció: Rena Andreadaki, Zoe Mouschi. Direcció de gira: Konstantina Papadopoulou. Distribució internacional: Key Performance. Fotografia: Patroklos Skafidas, Pinelopi Gerasimou. Un projecte de Christos Papadopoulos i The Lion and the Wolf. Produït per l’Onassis Stegi d’Atenes (Grècia). Amb el suport de la Fondation d’entreprise Hermès en el marc del programa “New settings”. Espectacle recomanat a partir de 14 anys. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Fàtima» al Teatre Lliure de Gràcia

«Fàtima», de Jordi Prat i Coll. Interpretació: Mercè Aránega, Albert Ausellé, Queralt Casassayas, Tilda Espluga, Jordi Figueras, Daniela Fumadó, Sergi Torrecilla. Escenografia: Marc Salicrú. Vestuari: Albert Pascual. Caracterització: Anna Rosillo. Il·luminació: Raimon Rius. Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos. Ajudantia de direcció: Ester Villamor. Ajudantia d'escenografia: Paula González. Ajudantia de vestuari: Carlota Ricart. Alumne en pràctiques d'il·luminació de l'ITT: Quim Algora. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Construcció de l'escenografia: Jorba-Miró Taller d’escenografia. Construcció del cap de rata: Martí Doy. Confecció del vestuari: Goretti Puente. Fotografia d'escena: Sílvia Poch. Altres fotografies: Detall del Sant Miquel de Jaume Huguet (cap a 1455-1460, Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC). Grec'22. Coproducció Grec 2022 Festival d'Estiu de Barcelona i Teatre Lliure. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Safo» al Teatre Romea

«Safo». Un espectacle de Christina Rosenvinge, Marta Pazos, María Folguera (inspirat a partir de poemes de «Safo»). Cançons originals: Christina Rosenvinge. Text: María Folguera. Direcció: Marta Pazos. Direcció musical: Christina Rosenvinge. Coreografia: María Cabeza de Vaca. Intèrprets: Christina Rosenvinge, Irene Novoa, Juliane Heinemann , Lucía Bocanegra, Lucía Rey, María Pizarro, Natalia Huarte i Xerach Peñate. Escenografia: Marta Pazos. Vestuari i caracterització: Pier Paolo Álvaro. Il·luminació: Nuno Meira. So: Dany Richter. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Marina Vilardell. Ajudantia de producció: Mercè Grané. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: David Ruiz. Ajudantia de direcció: Marcel Solé. Ajudantia de direcció musical: Irene Novoa. Ajudantia d’escenografia: Pablo Chaves. Ajudantia de vestuari: Roger Portal. Regidoria i maquinaria: Julio Chuliá. Sastreria: Toñi Chamorro. Tècnic de llums: Lluís Bòria. Tècnics de so: Alejandro Vera i Pablo Leal. Tècnic de so: Alejandro Vera. Tècnic de microfonia: Pablo Leal. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Construcció d’escenografia: Scnik Movil. Construcció núvols: Reproducciones Sabaté. Confecció de vestuari: Pier Paolo Giordano i Roger Portal. Veu en off: Aurora Luque. Disseny gràfic: The office comunicación. Aplicacions gràfiques: Santi&Kco. Màrqueting i comunicació: Focus. Reportatge fotogràfic: David Ruano. És una coproducció del Teatre Romea, Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Grec 2022 Festival de Barcelona. Grec'22. Teatre Romea, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Opening night» al Teatre Nacional de Catalunya

«Opening night». Idea i disseny: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb els intèrprets. Text: Carmina S. Belda, Violeta Gil, Celso Giménez. Intèrprets: Mònica Almirall, Valentin Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Bernat Jansà. So: Juan Cristóbal Saavedra. Confecció: M. Carmen Soriano. Assistenta de direcció: Mònica Almirall. Assessorament artístic: Roberto Fratini. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Direcció tècnica: Bernat Jansà. Regidor d’escena, maquinària i efectes especials: David Pascual. Producció i logística: Cristina Goñi Adot. Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo. Producció: La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Centro de Cultura Contemporánea Condeduque, Romaeuropa Festival. Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció: Marcos Morau. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 8 abril 2021. Reposició: Grec'22. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «MIVION (Ràdio Sarajevo)» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«MIVION (Ràdio Sarajevo)». Creació: Slobodan “Boban” Minic, Azra Suljic, Marc Soler, La Conquesta del Pol Sud. Interpretació: Slobodan “Boban” Minic, Azra Suljic, Marc Soler. Direcció: Carles Fernández Giua. Espai i vídeo: Eugenio Szwarcer. Moviment: Ariadna Montfort. Disseny de la il·luminació: Luis Martí. Disseny del so: Damien Bazin. Realització de vídeo en viu: Xavi Domènech. Ajudantia de direcció i producció: Mònica Molins. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció executiva: Carol Murcia. Difusió i comunicació: Lídia Giménez. Agraïments: Dina Minic, Goran Minic, Borchi Minic, Vera Bilbija, Sifa Suljic. Fotografia: Alfred Mauve, Ronnie Espín. Amb la col·laboració de la Taula de Cultura de les Escoles Velles i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, la Nau Ivanow, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’Ajuntament de l’Escala. Una producció de La Conquesta del Pol Sud. Grec'22. Teatre CCCB, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «The B-Side: “Negro folklore from Texas State Prisons” (Folklore negre de les presons estatals de Texas). A record album interpretation)» al Teatre Lliure de Montjuïc

«The B-Side: “Negro folklore from Texas State Prisons” (Folklore negre de les presons estatals de Texas). A record album interpretation». The Wooster Group. Intèrprets: Eric Berryman, Jasper McGruder, Philip Moore. Direcció: Kate Valk. Disseny de la producció: Elizabeth LeCompte. Il·luminació: Ryan Seelig. So: Eric Sluyter. Vídeo: Robert Wuss. Vestuari: Enver Chakartash. Direcció musical: Gareth Hobbs. Regidoria: Erin Mullin. Il·luminació en gira: Evan Anderson. Enginyeria de vídeo: Irfan Brkovic. Construcció del decorat: Silovsky Studios. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Cap de producció: Bona Lee. Producció: Cynthia Hedstrom. Producció en gira: Maya Davis. Agraïments: Ruud van den Akker, Antonia Belt, Diane Christian, Jennifer Tipton. Fotografia: Bruce Jackson. Amb el suport de la Mid Atlantic Arts Foundation mitjançant USArtists International, en associació amb la National Endowment for the Arts, l’Andrew W. Mellon Foundation i la Howard Gilman Foundation. Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «La gata que volia canviar la història» al Sant Andreu Teatre (SaT!)

«La gata que volia canviar la història». Coreografia i direcció: Thomas Noone. Ajudantia de direcció: Alba Barral. Composició musical: Jim Pinchen. Interpretació: Berta Martí, Joel Mesa, Eleonora Tirabassi, Hector Puigdomènech. Veu en off: Alba Morena. Creació dels titelles: Andre Melo. Assistència en la creació dels titelles: Abmael Henrique, Fernando Soffiatti, Jefferson Keese, Tiago Lima, Ivan Bernardelli. Assessorament en el moviment dels titelles: Duda Paiva. Dramatúrgia: Montse Puga. Producció: Sara Esteller. Disseny del cartell: FreePaella. Disseny d’escenografía: Carles Pujol. Construcció d’escenografia: Taller d’Escenografía de Sant Cugat. Vestuari: Goretti Puente. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Projeccions: Carme Gomila. Disseny de la il·luminació: Marc Lleixà. Suport tècnic: Horne Horneman, Alfredo Díaz. Agraïments: Centre Cívic Zona Nord, Bia Ribeiro. Fotografies: Luis San Andrés / Claudia Herrán. Grec'22. Cia. Thomas Noone Dance. Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «La Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe)» al Mercat de les Flors

«La Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe)». Idea original, dramatúrgia, escenografia i direcció artística: Phia Ménard. Dramatúrgia: Jonathan Drillet. Dramatúrgia i direcció escènica de Mother House: Phia Ménard, Jean-Luc Beaujault. Creació i interpretació: Fanny Álvarez, Rémy Balagué, Inga Huld Hákonardóttir, Erwan Ha Kyoon Larcher, Elise Legros, Phia Ménard. Disseny de la il·luminació: Eric Soyer. Ajudantia en la il·luminació: Gwendal Malard. Música: Ivan Roussel. Ajudantia de direcció: Clarisse Delile. Vestuari: Fabrice Ilia Leroy. Ajudantia en la creació del vestuari: Yolene Guais. Cap tècnic: François Aubry "Moustache". Construcció de l'escenografia i utillatge: Pierre Blanchet, Rodolphe Thibaud, Philippe Ragot. Enginyeria d'il·luminació: Aliénor Lebert, Mickaël Cousin. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Enginyeria de so: Ivan Roussel, Mateo Provost. Regidoria: François Aubry, Pierre Blanchet, David Leblanc, Rodolphe Thibaud, Félix Löhmann, Philippe Marie. Codirecció de la companyia, producció, administració i gerència de vendes: Claire Massonnet. Direcció tècnica: Olivier Gicquiaud. Ajudantia de producció i administració: Constance Winckler. Relacions públiques i ajudantia de producció: Justine Lasserrade. Producció executiva: Compagnie Non Nova – Phia Ménard. El text de la trilogia ha estat creat per Phia Ménard i Jonathan Drillet amb fragments extrets de les fonts següents: Hermès Trismégiste (cap al 150 aC), Vélimir Khlebnikov (Zanguézi, Editions Verdier, 1919-1922), Fritz Lang i Thea Von Harbou (Metropolis, 1927), John Giorno (Thanx for nothing on my 70th birthday, 2006), Xu Lizhi, Jenny Chan i Yang (La machine est ton seigneur et ton maître; édition établie, Agone, 2015) Fotografia: Cie Non Nova - Phia Ménard. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany. Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «28 i mig» al Teatre Grec de Montjuïc

«28 i mig». Adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió i Oriol Broggi. Intèrprets reposició Grec'22: Laura Aubert Blanch, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Enrico Ianniello, Blai Juanet Sanagustin, Clara Segura Crespo, Montse Vellvehí, Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra, un cavall. Intèrprets reestrena al Théâtre de La Colline de París: Laura Aubert Blanch, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Enrico Ianniello, Blai Juanet Sanagustin, Clara Segura Crespo, Montse Vellvehí, Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra i el cavall. Intèrprets estrena 2013: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí i el cavall. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Disseny de so: Damien Bazin. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Projeccions: Cisco Isern. Treball de cant: Pablo Puche. Confecció vestuari i sastressa: Irene Fernández. Tècnic funcions: Guillem Gilabert. Regidor: Marc Serra. Ajudant direcció: Montse Tixé. Direcció: Oriol Broggi. Grec'22. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Story, story, die» al Mercat de les Flors

«Story, story, die». Coreografia: Alan Lucien Øyen. Interpretació: Olivia Ancona, Jacob Thoman, Scott Jennings, Yi-Chi Lee, Waldean Nelson, Tom Weinberger, Cheng-An Wu. Direcció d’assajos: Ana Maria Lucaciu. Disseny de la il·luminació: Torkel Skjerven. Disseny del so: Terje Wessel Øverland, Gunnar Innvær. Escenografia: Martin Flack. Disseny del vestuari: Stine Sjøgren. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Danny Hones. Tècnic de la il·luminació: Christopher Sanders. Suport tècnic en escena: Svein Sandvold. Mànager en gira: Menno Plukker. Fotografia: Mats Bäcker. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «FIQ (Desperta’t!)». a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«FIQ (Desperta’t!)». Groupe Acrobatique de Tanger, Maroussia Diaz Verbèke. Interpretació: Mohamed Takel, Samir Lâaroussi, Hamza Naceri, Hammad Benjkiri, Manon Rouillard, Youssef El Machkouri, Tarik Hassani, Hassan Taher, Bouchra El Kayouri, Ayoub Maanni, Zhor El Amine Demnati, Ilyas Bouchtaoui, Achraf El Kati, Jemma Sneddon, Jean-Mario Milanese, DJ Dino. Posada en escena: Maroussia Diaz Verbèke. Ajudantia de la posada en escena: Sanae El Kamouni. Acrobàcies: William Thomas / Cie BAM. Equilibris i banquina: Basile Narcy, Maxime Solé. Concepció de l’escenografia i el vestuari: Hassan Hajjaj. Vestuari: Bouchra Salih. Direcció tècnica: Cécile Hérault. Disseny de la il·luminació: Laure Andurand. Creació musical: DJ Key, DJ Dino. Disseny del so: Joël Abriac. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Suport tècnic: Marine David. Direcció del Groupe Acrobatique de Tanger: Sanae El Kamouni. Producció, difusió i desenvolupament: Jean-François Pyka. Administració i desenvolupament: Pauline Horteur. Logística general i gires: Clara Aycard, Romane Blandin. Fotografies i concepció gràfica: Hassan Hajjaj. Grec'22. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc.... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Ein Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past» aL Teatre Lliure de Montjuïc

«Ein Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past». Concepte i interpretació: Sanja Mitrović, Vladimir Aleksić. Direcció: Sanja Mitrović. Hi col·labora: Vladimir Aleksić. Dramatúrgia: Jorge Palinhos, Olga Dimitrijević. Coreografia: Sanja Mitrović. Disseny de l'escenografia i del vestuari: Frédérick Denis. Disseny de la il·luminació i assistència tècnica: Giacomo Gorini. Disseny del so: Vladimir Pejković. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Ajudanta de direcció: Siniša Mitrović. Materials originals en vídeo: Vladmir Pavić, Frédérick Denis. Edició de vídeo: Nikola Vrzić. Siniša Mitrović. Assistència tècnica en vídeo i so: Wouter Dupont. Traducció a l'anglès: Siniša Mitrović. Producció: Jelena Knežević, Tamara Pović. Fotografia: Marko Berkeš (Sanja Mitrović / Stand Up Tall Productions). Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Ofèlia (Panic Attack)» a l'espai Can Trinxet, L'Hospitalet de Llobregat

«Ofèlia (Panic Attack)». Creació, dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola Assistència a la dramatúrgia: Irene Vicente, Dobrin Plamenov, Alejandro Curiel, Roser Vilajosana. Ajudantia de direcció: Dobrin Plamenov. Interpretació: Roser Vilajosana. Veu de la periodista de la ràdio: Agnès Marquès. Veu de la comentarista de la ràdio: Marina Garcés. Cap tècnic, espai sonor i QLAB: Igor Pinto. Disseny il·luminació: August Viladomat. Escenografia: Patricia Albizu. Construcció escenografies: Pilar Albaladejo, Pro-Escena Albaladejo, SL, Pascualin Estructures Stage Technology, SL, Sam Quiles. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció executiva: Laia Bonet, Irene Vicente. Maquinària: Sam Quiles. Estudiant en pràctiques: Alejandro Curiel. Comunicació i premsa: Anna Aurich. Agraïments: Sebastià Brosa, Bitò Produccions, SL Fotografia: Diari de l'Hospitalet, Heartbreak Hotel. Grec'22. Can Trinxet, L'Hospitalet de Llobregat... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «El burlador de Sevilla» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«El burlador de Sevilla». A partir de l’obra atribuïda a Tirso de Molina. Versió: Xavier Albertí. Dramaturgista: Albert Arribas. Intèrprets: Jonás Alonso, Miguel Ángel Amor, Cristina Arias, Mikel Arostegui Tolivar, Rafa Castejón, Antonio Comas, Alba Enríquez, Lara Grube, Álvaro de Juan, Arturo Querejeta, Isabel Rodes, David Soto Giganto, Jorge Varandela. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. Vestuari: Marian García Milla. Assessor de vers: Vicente Fuentes. Espai sonor: Mariano García. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Ajudantia de direcció: Jorge Gonzalo. Ajudantia d'escenografia: Paula Castellano. Ajudantia d'il·luminació: David Hortelano. Ajudantia de vestuari: Emi Ecay. Fotografia: Sergio Parra. Direcció: Xavier Albertí. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Immunitat» a La Villarroel

«Immunitat», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Òscar Muñoz, Mercè Pons, Javier Beltrán, Vicenta Ndongo, Ann Perelló, Borja Espinosa, Carla Tovias. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Sylvia Kuchinov.  Espai sonor:   Enric Vinyeta. Caracterització: Anna Rosillo. Direcció de producció: Maite Pijuan. Cap de producció: Marina Vilardell.  Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: David Ruiz.  Ajudantia de direcció: Carla Tovias. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Olga Cámara. Cap tècnic del teatre: Iker Gabaldón. Construcció de l’escenografia: Carles Piera. Confecció del vestuari: Goretti. Màrqueting i comunicació: Focus.  Disseny gràfic: Santi&Kco. Reportatge fotogràfic: David Ruano.  Col·laboradors: Jorge de la Garza, Montibello, Rowenta. Agraïments: Blanca Caminal, Cristina Clemente, Marc Angelet, Manuel Rico. Distribució: Sergi Calleja (Focus). Direcció: Jordi Casanovas. Grec'22. La Villarroel, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)» al Teatre Lliure de Montjuïc

«Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», d'Henrik Ibsen. Adaptació: Florian Borchmeyer. Traducció de l'alemany: Albert Tola. Intèrprets: Christoph Gawenda, Konrad Singer, Genija Rykova, Laurenz Laufenberg / Renato Schuch, David Ruland, Moritz Gottwald, Thomas Bading. Disseny de l’escenografia: Jan Pappelbaum. Disseny del vestuari: Nina Wetzel. Dramatúrgia: Florian Borchmeyer. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Composició musical: Malte Beckenbach, Daniel Freitag. Disseny il·luminació: Erich Schneider. Pintures murals: Katharina Ziemke. Traductor a escena: Thomas Sauerteig. Fotografia: Thomas Aurin. Schaubühne Berlin. Amb el suport del Consolat General de la República Federal Alemanya a Barcelona i del Goethe Institut de Barcelona. Direcció: Thomas Ostermeier. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Seises» al Mercat de les Flors

«Seises». Direcció artística, coreografia I interpretació: Israel Galván. Espai visual: Carlos Marquerie. Col·laboració en el vestuario: Micol Notarianni. Música en directe: Daria van den Bercken / Gerard Bouwhuis, amb Helena Astolfi, Uchi, Ramón Martinez. Cor de veus blanques: Escolania de Montserrat. Dissey de so i direcció técnica: Pedro León. Supervisió d'il·luminació: Ruben Camacho. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Balbi Parra. Management: Rosario Gallardo. Distribució: Rial&Eshelman. Comunicació i logística: Laura Artoni. Fotografia: Raúl Doblado (Cortesia ABC de Sevilla), Ruben Camacho, Escolania de Montserrat. Fotografies de l'espectacle: Natalia Benosilio, Israel Galván i l’Escolania de Montserrat. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Immersive Next To Normal» a L'Ideal Centre Arts Digitals

«Immersive Next To Normal». Autoria: Brian Yorkey, Tom Kitt. Interpretació: Alice Ripley (Diana), Andy Señor Jr. (Dan), Lewis Edgar (Gabriel), Jade Lauren (Nathalie), Eloi Gómez (Henry), Adam Pascal (Doctor Madden). Direcció: Simon Pittman. Direcció musical: Tomás Mayer. Direcció d'art digital: Desilence. Producció musical: Manuel Moreno. Disseny de so: Iker Rañé, Roc Mateu. Disseny de la il·luminació: Albert Faura. Disseny del vestuari: Miriam Compte. Direcció adjunta: David Pintó. Direcció tècnica: Pere Pau Hervás. Coordinació tècnica: Santiago Rosell... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Hamlet» al Teatre Nacional de Catalunya

«Hamlet», de William Shakespeare. Dramatúrgia: Chela De Ferrari. Interpretació: Octavio Bernaza, Jaime Cruz, Lucas Demarchi, Manuel García, Diana Gutiérrez, Cristina León Barandiarán, Ximena Rodríguez, Álvaro Toledo. Il·luminació: Jesús Reyes. Direcció adjunta i assessoria dramàtica: Claudia Tangoa, Jonathan Oliveros, Luis Alberto León. Coreografia: Mirella Carbone. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Vídeo: Lucho Soldevilla. Entrenament de la veu: Alessandra Rodríguez. Fotografia: Registre Teatre La Plaza Producció delegada: Carlota Guivernau. Disseny del cartell: Equipo SOPA. Direcció: Chela De Ferrari. Grec'22. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Europa Bull» al Teatre Nacional de Catalunya

«Europa Bull». Dramatúrgia de Jordi Oriol. Música de Carles Pedragosa, Sasha Agranov i Kalr Stets. Intèrprets 2022: Sasha Agranov, Sarah Anglada, Olga Onrubia, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Karl Stets. Intèrprets 2019: Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets. Espai i vestuari: Sílvia Delagneau i Max Glaenzel. Il·luminació: Marc Salicrú. Projeccions: Marc Permanyer. Espai sonor: Jordi Salvadó. Ajudanta d'espai i vestuari: Adriana Parra. Alumne en pràctiques de l'Institut del Teatre: Gabi Jiménez... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «al final, les visions» a la Sala Beckett

«Al final, les visions», de Llàtzer Garcia. Interpretació: Joan Carreras, Laia Manzanares, Joan Marmaneu, Xavi Sáez. Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: Ganecha Gil. Vestuari: Joana Martí. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre]. Composició musical i espai sonor: Guillem Rodríguez. Moviment: Maria Salarich. Ajudantia de direcció: Roger Torns. Direcció: Llàtzer Garcia. Grec'22. Sala Baix. Sala Beckett. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Isadora a l'armari» al Teatre Akadèmia

«Isadora a l'armari». Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich, Ajudantia de direcció: Victòria Pagès, Interpretació: Oriol Guinart, Jordi Llordella. Escenografia i vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Mattia Russo. Espai sonor: Ramon Creus Guiu (Milu). [recull crítiques Grec'22]. Direcció de moviment: Montse Colomé. Assessorament en rus: Paula Blanco. Producció: Judit Ferrer (Atrium produccions). Ajudantia de producció: Jordi Llordella. Fotografia: Manel Marqués. Grec'22. Teatre Akadèmia. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Nederlands Dans Theater - NDT 1. How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«Tres coreografies»: Estrena mundial: 3 de febrer del 2022 a Amare, la Haia, Durada aproximada: 25 min, Coreografia i direcció: Marina Mascarell, Ajudantia de direcció: Nina Botkay, Coreografia i interpretació: Jon Bond, Donnie Duncan Jr., Boston Gallacher, Nicole Ishimaru, Lea Ved, Tess Voelker, Dramatúrgia: Riikka Laakso, Música: Das Rheingold, de Richard Wagner, interpretat per la Vienna Philharmonic & Sir Georg Solti; Eight Whiskus (versió per a violí), de John Cage, interpretada per Irvine Arditti; Six Bagatelles for Wind Quintet: III. Allegro grazioso, de György Ligeti, interpretada per l’Albert Schweitzer Quintet; 2 Pieces from Kuolema, Op.44: No. 1, Valse Triste, de Jean Sibelius, interpretada per la San Francisco Symphony i Michael Tilson Thomas, Assessorament musical: Jan Pieter Koch, Il·luminació: Leticia Skrycky, Decorats: Ludmila Rodrigues, Vestuari: Nina Botkay, Assistent del NDT: Lucas Crandall. «Bedroom Folk»... [+ informació]

Una temporada teatral a mig gas

La temporada teatral 2021-2022 ha estat la de la represa després d'una etapa convulsa amb sales confinades, restriccions d'aforament, cancel·lacions per casos positius de coronavirus i canvis de programació sisplau per força. Tot això ha deixat un llast que encara s'arrossega i que ha portat l'Associació d'Empreses Teatrals de Catalunya (ADETCA) ha promoure una campanya que recuperi l'entusiasme i l'hàbit del teatre dels milers d'espectadors que havia conquerit els últims anys. El mateix llast ha deixat també intèrprets i companyies pel camí. Per exemple, Pep Bou anunciava que després de quaranta anys es veia obligat a tancar la companyia perquè a causa de la pandèmia havia cancel·lat la gira que feia arreu del món amb els seus espectacles de màgia sobre les bombolles de sabó.... [+ informació]

El meu país és tan... Massagran!

L'antropofàgia sempre ha estat un esport gastronòmic nacional. La varietat de la carta dels menús i dels xefs que els han cuinat és llarga. No cal esmentar-los perquè estan en la memòria de tothom. Polítics, càrrecs culturals o institucionals han estat llençats a l'olla gegantina que ja dibuixava primer Joan Junceda i després Josep Maria Madorell en aquelles «Aventures extraordinàries d'en Massagran», de Josep Maria Folch i Torres, quan el bon jan de Massagran topa amb uns antropòfags africans amb no gaire gana a qui anomena els «karpantes».Tenim un país ple de «karpantes». I tenim un país no «Massa gran» sinó «Massa petit». El club dels antropòfags neix, creix, mor i torna a néixer, créixer i morir a cada generació i en cadascun dels sectors més visibles del país: el polític, el cultural, l'institucional... L'últim cas d'antropòfàgia —i no de caïnisme com diuen alguns perquè no se'ls pot considerar precisament germans que s'estimin gaire— el tenim amb el cas de la segona autoritat del país, amb l'esperpèntica suspensió de la presidenta del Parlament de Catalunya segellada pels mateixos que formen part del moll de l'os anomenat “independentista” i no desacomplexadament “republicà”... [+ informació]

La peça musical d'Hèctor Parra «La Masia ressonant» basada en la sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró es preestrena en el recinte del Mas Miró de Mont-roig del Camp

La Fundació Mas Miró, a Mont-roig del Camp, convoca en preestrena mundial la peça «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)», una obra musical contemporània inspirada en la sèrie «Constel· lacions» de Joan Miró. El compositor Hèctor Parra (Barcelona 1976), resident a París, s'afegeix així a les commemoracions del centenari del quadre «La Masia». La peça musical «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)» es preestrena en el recinte del Mas Miró, un any abans que el compositor estreni la sèrie íntegra a L’Auditori de Barcelona. La sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró consta de 23 pintures que Joan Miró va realitzar entre els anys 1939 i 1941, coincidint amb l’arribada del feixisme... [+ informació]

Tres locals d'oci nocturn del Front Marítim ampliaran els espais de recerca de l'Institut de Ciències del Mar després d'un acorde l'Ajuntament de Barcelona amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques

Fa dos anys, el govern espanyol va subhastar vint-i-sis locals del Front Marítim de Barcelona que gaudien d'una concessió de trenta anys des del 1992. En aquell moment ja es van deixar al marge de la subhasta una sèrie de locals de discoteques que tenien la ubicació pròxima a l'Institut de Ciències del Mar pensant en una ampliació dels centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Així, els locals de les discoteques Opium, Shoko, Carpe Diem Aqua i Ice Bar no es van treure a subhasta i van passar a una pròrroga temporal de lloguer... [+ informació]

Acaba el Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2022 amb les últimes propostes programades que Clip de Teatre ha seguit puntualment durant un mes amb una hemeroteca de crítiques que supera els cinquanta espectacles

La revista digital Clip de Teatre ha fet el seguiment, com cada any, del Grec 2022, el Festival d'Estiu de Barcelona que ha reunit propostes de teatre, dansa i música amb produccions d'estrena catalana i d'altres en gira internacional. La revista Clip de Teatre, en el seu especial del Grec 2022, ha reunit el recull de crítiques dels espectacles més destacats, fins a més d'una cinquantena de propostes que s'afegeixen a l'extensa hemeroteca de crítiques teatrals de cada temporada i, en particular, al recull de crítiques del Grec elaborat des del 2005 fins a l'última edició d'aquest any... [+ informació]

Del pollet i de l'ou

A Romeo Castellucci (Cesena, Itàlia, 1960) te'l creus o no te'l creus. Romeo Castellucci entén el teatre des d'una òptica global. Des dels seus inicis, els anys vuitanta, no s'ha pogut desprendre de la formació artística que el va impulsar com a creador escènic, avantguardista quan l'avantguarda tenia lloc al món i encara radical quan el radicalisme ja ho amanega tot. Romeo Castellucci es basa en la pintura i l'escenografia, especialitats en les quals es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Des d'aleshores, el seu teatre barreja les arts plàstiques, les arts visuals, les arts sonores, les arts coreogràfiques... deixant molt poc d'espai a la paraula. I de tot plegat en fa peces portades a l'extrem com la trilogia d'Avinyó: «Inferno», «Purgatorio» i «Paradiso», una «Divina Comèdia» que fa quinze anys es va considerar un dels monuments teatrals de la primera dècada del segle XXI... [+ informació]

El reclamat 2% de Cultura pot ser una realitat a fnals del 2024 si l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya no descarrila segons el conseller d'Economia i Hisenda

“Als sants i als minyons no els prometis si no els dons”, recorda la dita popular. Doncs, als que es dedique a la cultura, tampoc. Segons el conseller d’Economia i Hisenda, el govern de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a arribar al demanat 2% del pressupost per Cultura a finals del 2024, en línia amb l’acord del pacte de Govern entre ERC i Junts per Catalunya. Aquest compromís es va verbalitzar en una reunió mantinguda amb la comissió delegada de l'associació Actua Cultura. Durant la trobada, el conseller va reconèixer la dificultat d'aplicar-lo el pròxim exercici a causa dels problemes derivats de la inflació. Malgrat que el conseller no va donar una dada exacta, va emplaçar als representants d’Actua Cultura a una nova reunió el mes d’octubre... [+ informació]

Més enllà de la mascareta... i del mètode Grönholm

«Goita què fan ara...!», que deien aquells. «¿Un altre “mètode Grönholm”...?». Al dramaturg Jordi Galceran li diuen xiular les orelles cada vegada que algú, aquests dies de funcions estiuenques, pensa això a l'inici de la trama de l'obra «Immunitat» que el seu col·lega Jordi Casanovas ha creat, impulsat per un suggeriment o encàrrec de Daniel Martínez de Focus sobre el llast que ha deixat la pesta del coronavirus en la societat contemporània. Li deuen xiular perquè és inevitable aquesta relació quan l'obra arrenca amb l'entrada dels sis protagonistes —sis conillets d'Índies com aquells altres quatre del Grönholm— amb l'entrada per una porta automàtica que quedarà clausurada sota un pilot vermell que acabarà sent la presència de la veu en off d'un presumpte algorritme... [+ informació]

La rumba del carrer de la Cera

Quan Litus encara no era Litus i es deia Carlos Ruiz Bosch, un preadolescent de catorze anys va muntar la seva primera banda de música que fonèticament ja s'acostava al nom artístic actual. Es feien dir “Mutis” i eren tots pipiolis d'institut amb moltes ambicions de futur però lligats pel consell patriarcal que els sermonejava sempre: “El primer és el primer". Per a Litus, el “primer” era que havia d'anar per ser filòleg si no hagués abandonat la carrera d'Hispàniques a mig camí. La música el va xuclar des de sempre, heretada de l'escola espontània de les sobretaules i els ressopons familiars on el seu pare acostumava a treure la guitarra i enfilava pel gènere que li venia més de gust... [+ informació]

La cineasta Carla Simón, directora d'«Alcarràs», guanyadora de l'Ós d'Or a millor pel·lícula a la Berlinale, serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022

La cineasta Carla Simón (Barcelona, 1986) serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022. La directora d'«Alcarràs», guanyadora de l’Ós d’Or a la millor pel·lícula de la Berlinale, farà el pregó el divendres 23 de setembre des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La ciutat vol reconèixer així l'èxit d'un dels fenòmens populars del cinema català dels últims anys. La pel·lícula «Alcarràs» ha tingut un esclat sense precedents no només per a la trajectòria de Carla Simón, sinó també per al cinema català i, per extensió, l'espanyol, on «Alcarràs» ha conquerit també primers llocs. La pel·lícula, que narra la història de l’última collita de préssecs d’una família a una finca d’Alcarràs... [+ informació]

Durant el 2021 es van descarregar 13,49 milions de llibres digitals a tot l'Estat espanyol segons dades de la Federació de Gremis d'Editors

Ja s'havia constatat que el confinament arran del coronavirus havia fet créixer el sector del llibre un 2,4% però la tendència va continuar augmentant durant el 2021 segons les últimes dades que mostren que el sector del llibre ha crescut un 5,6% i ha arribat fins als 2.576,70 milions d'euros facturats. El nombre d'exemplars venuts en paper creix un 5,9%, amb 174,10 milions, i s'han descarregat 13,49 milions de títols digitals, un augment de l'1,7% respecte al 2020, segons la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. Per sectors, el del llibre infantil i juvenil ha crescut més que cap altre (un 17,8%), seguit de la ficció per a adults (un 8,2%) i la no-ficció (un 7,7%). Unes dades optimistes que sovint no son compartides per les llibreries, sobretot les de proximitat, que alerten que després... [+ informació]

L'eix de la Rambla de Barcelona entre el monument de Colom i Santa Mònica serà el primer a ser remodelat a partir de la tardor que a banda de les millores deixarà una nova plaça tocant a les Drassanes

Si les previsions es compleixen, les obres de remodelatge de la principal artèria turística de la ciutat de Barcelona començaran el mes de setembre, després de les Festes de la Mercè. El primer tram que es reformarà va des del monument a Colom fins al carrer del Portal de Santa Madrona (per sota de l’Arts Santa Mònica), uns 117 metres. S’hi invertiran uns 10 M € i els treballs s’allargaran un any i mig. En pròximes fases s’hauran d’afrontar els quatre trams més en què s’ha dividit la reforma. La inversió total per a la Rambla és de 44,5 M € i l’Ajuntament manté l’aposta per fer-la en cinc fases, malgrat la petició política i veïnal per escurçar-la... [+ informació]

Es posa en circulació la «moneda» REC per fomentar el consum cultural amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels equipaments que s'hi inscriguin

L'anomenen REC (recurs econòmic ciutadà) Cultural i es presenta com una nova “moneda” que es posarà en circulació a partir de l'1 de setembre a Barcelona. Tot i que parteix d'experiències anteriors, es tracta d'una prova pilot que se centrarà de moment en els districtes de Sants i el Poble-sec. L'Ajuntament de Barcelona hi destina inicialment 200.000 euros perquè els usuaris del REC els inverteixin en centres cívics, botigues de proximitat, espais de formació, sales de concerts o museus situats en aquest cas en els dos barris escollits. Dels 200.000 euros, la meitat es destinaran sense cap intercanvi a famílies beneficiàries de serveis socials dels dos barris... [+ informació]

El Pla Estratègic del Park Güell de Barcelona s'allargarà fins al 2026 per continuar reduint les aglomeracions de visitants que ja ha baixat fins a la meitat del que era habitual

L’Ajuntament de Barcelona consdera consolidat l’anomenat Pla Estratègic del Park Güell, que es va posar en marxa el 2018 per alliberar el parc de turistes i apropar-lo més al veïnat, i ha anunciant que mantindrà la mateixa estratègia fins al 2026. De fet, el parc d'Antoni Gaudí ja ha reduït a la meitat el nombre anual de visitants. Per continuar en aquesta línia, ara es preveu una nova inversió de com a mínim uns 15 milions d’euros per als pròxims quatre anys. El Pla Estratègic del Park Güell 2023-2026 agafa el relleu del que s'ha implantat fins ara i que ha consistit en reduir la massificació turística, fomentar l’ús veïnal i fer una gestió més sostenible del turisme. Si abans del tancament per les restriccions sanitàries arran del coronavirus, el parc havia pogut arribar a rebre uns nou milions de visitants anuals, ara el visiten una mica més de quatre milions i mig de persones... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu rehabilita les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles i conserar el patrimoni cultural

Durant el mes d'agost, coincidint amb la parada tècnica del Gran Teatre del Liceu, es rehabilitaran les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles que s’hi realitzin i la millora i rehabilitació del patrimoni cultural. Se substituiran els seients existents per d’altres més confortables però que mantenen l’aparença original, es rehabilitaran els respatllers per a fer-los més ergonòmics i es realitzarà un repintat de les cadires. Aquesta millora en les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu busca donar solució... [+ informació]

La nova Llei de Memòria Democràtica no satisfà els Ateneus catalans perquè consideren que no restitueix l'espoli de béns que va fer el franquisme

Segons la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Llei de Memòria Democràtica aprovada, i no sense controvèrsia per part de la dreta i la ultradreta, considera que no inclou algunes de les reclamacions que els ateneus fan en relació a la restitució dels béns espoliats pel franquisme, sobretot béns immobles i drets de contingut patrimonial confiscats pel règim franquista als titulars els ateneus i cooperatives. Sí que la nova Llei obre les portes als ateneus per reclamar el patrimoni espoliat via judicial i, fins i tot, fa referència a la realització d’una auditoria dels béns i drets confiscats durant la Guerra Civil i la Dictadura, però, des de la Federació d'Ateneus s’observa amb molta cautela aquest procés perquè no es concreta... [+ informació]

Merci beaucoup, madame La Veronal!

A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [+ informació]

Un grup de quaranta adolescents participa en la «Ruta a l'Exili 2022. Els presents desterrats» en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona

Durant quinze dies, una quarantena d'adolescents de 16 i 17 anys participen en una sèrie d'activitats formatives i socioculturals mentre recorren els llocs de memòria de l'exili republicà espanyol. La ruta és organitzada per l'associació Be Wild Be Proud amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso. Les places són finançades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 mitjançant l'INJUVE. El punt de trobada serà el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, des d'on el grup es desplaçarà als Pirineus orientals. L'aventura inclou acampades, activitat física diària, tallers formatius i visites a llocs... [+ informació]

La «Norma» de Vincenzo Bellini estrenada a la Royal Opera House de Londres per Àlex Ollé tanca amb espectacularitat la temporada del Gran Teatre del Liceu

Després de presentar a Barcelona la seva versió de «Pelléas et Mélisande» de Claude Debussy, el director d’escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) tanca la temporada del Gran Teatre del Liceu amb aquesta posada en escena de «Norma» de Vicenzo Bellini ( 1801 - 1835) que es va estrenar la temporada 2016-2017 a la Royal Opera House de Londres coproduïda amb el Liceu. L'òpera de Bellini compta amb una escenografia d’Alfons Flores que omple amb 1.500 crucifixos l’escenari. «Norma», que es representa... [+ informació]

Dutxa d'aigua freda d'estiu

Quan arriba l'estiu, no només tota cuca viu, sinó que tothom sembla que faci un punt i a part i ofereixi cuques vivents perquè la tardor, per si de cas arriba calenta, no ens agafi desprevinguts i sense un ventall a mà. Per exemple, l'empresa Agbar, Aigües de Barcelona, m'anuncia un servei que l'acosta a una escola d'idiomes: els dilluns, atendrà en xinès mandarí; els dimarts, en urdú; els dimecres, en àrab; i els dijous i els divendres, en anglès. Amb aquests avantatges lingüístics, pel mateix preu que es paguen les taxes de residus, ¿qui té ganes d'apuntar-se a un curs d'idiomes d'estiu? Una altra: una coneguda empresa funerària té el mal gust de convidar-me a participar en un sorteig de 200 xecs de 100 euros. Em dóna un any de coll i ja m'avisaran si sóc un dels afortunats. M'ho prenc com un detall, però espero que la seva representant, la senyora de la dalla, no em visiti abans d'hora.... [+ informació]

La casa de la por... en enjòlit

D'entrada, dues tarimes i una perillosa escala de tisora. De fet, no caldria res més. Diguem, però, que hi haurà més sorpreses escenogràfiques després d'una hora i tres quarts, però no avancem esdeveniments. La intriga, de la qual amb el boom del gènere negre del segle passat se'n deia, en català clandestí, “enjòlit”, és a dir, "en suspensió en l'aire”, “amb l'ànim en suspens” o “ancorat a mercè de les onades”, segons el DIEC, diccionari on afortunadament ha acabat entrant, plana sobre tota la trama d'aquesta nova obra de la dramatúrgia catalana, «Al final, les visions», que ha escrit i dirigit Llàtzer Garcia (Girona, 1981). He dit nova dramatúrgia catalana, però en realitat l'obra beu de les fonts del gènere clàssic de la intriga universal. I ho fa amb un domini... [+ informació]

La companyia Parking Shakespeare acudeix fidel a la seva cita de cada estiu a l'aire lliure amb funcions gratuïtes i sense reserva per representar aquest any una versió «queer» de l'obra «Nit de reis»

La versió està dirigida per Marta Aran i té lloc cada dia, menys els dimecres, fins al 31 de juliol, a les set del vespre, amb la característica que no cal fer reserva i que les funcions són gratuïtes tot i que s'accepta la voluntat a l'hora de passar el barret, com en les fires de barraca. La «Nit de Reis» de la companyia Parking Shakespeare posa l'èmfasi en la diversitat de gènere amb un registre queer. L'obra de William Shakespeare parla d’una parella de bessons que se salven d’un naufragi. Viola es vesteix d’home i es fa passar per Cesari, un criat del duc d’Orsino... [+ informació]

Apple es proposa posar un teló d'acer a l'aplicació d'espionatge Pegasus per protegir els seus dispositius tant mòbils com portàtils en els sistemes operatius

Apple complicarà les coses a programes espia com Pegasus amb una nova modalitat “aïllament” (lockdown mode) que introduirà en els sistemes operatius iOS, iPadOS i macOS, que estaran disponibles com a actualitzacions de franc a la tardor. Es tracta d’una característica que només faran servir un nombre molt reduït de persones, com ara activistes, polítics o periodistes susceptibles de ser espiats, i estarà integrat a iPhone, iPad i Mac per oferir un grau de seguretat extrem. Cada missatge, arxiu adjunt o comunicació per internet incorpora estructures de dades complexes potencialment vulnerables a atacs sofisticats de software com Pegasus... [+ informació]

Es recupera a Flix l'antiga fàbrica on s'elaboraven explosius durant la guerra civil i l'única on es produïa l'anomenada cloratita

Estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) excaven i estudien les restes d’una fàbrica a Flix (Ribera d’Ebre) que va ser durant els anys 20 i 30 del segle passat l’única instal·lació on es produïa l’explosiu anomenat cloratita, utilitzat en la mineria i la construcció així com també com a arma durant la guerra civil. De fet, la fàbrica va ser expressament bombardejada per les tropes franquistes ja que era un punt de producció d’explosius i gasos verinosos. Durant els treballs arqueològics s’excaven dos refugis antiaeris que es van construir durant la guerra civil i s’estudien les diverses edificacions que es conserven de les antigues instal·lacions. L’objectiu és establir unes bases per a la recerca, conservació i difusió de l’antiga fàbrica com a element patrimonial. La fàbrica de Flix... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2022 amb 24.745.443 visitants que han fet 54.186.923 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.745.443 visitants i 54.186.923 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.491,3 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.772 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Don Joan en pilotes i el trompetí del rei

El director Josep Maria Mestres va dirigir fa tres anys una versió d'«El burlador de Sevilla», precisament amb la mateixa Compañía Nacional de Teatro Clásico, quan la dirigia encara Helena Pimenta. Ara, amb la direcció general i artística de Lluís Homar, la companyia hi ha tornat, però sota la batuta escènica de Xavier Albertí i estrenada “mundialment” a l'amfiteatre Grec. No deixa de sorprendre que en un període tan curt de temps, tres anys, una mateixa companyia pública hagi optat per una mateixa obra. ¿Potser per esmenar o revisar i ampliar la plana de l'anterior? Alguna cosa deu voler dir que siguin dos directors catalans, Josep Maria Mestres i Xavier Albertí, aquells que s'hi han enfrontat més recentment un darrere l'altre... [+ informació]

El Festival Grec enceta la segona setmana d'estrenes que se segueixen puntualment a la revista digital «Clip de Teatre»

La revista digital «Clip de Teatre» segueix puntualment, com cada any, les estrenes del Festival Grec. La primera setmana ha estat marcada per les estrenes d'obres [vegeu-les aquí] com «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», d'Henrik Ibsen, al Teatre Lliure de Montjuïc; «Seises», amb direcció artística, coreografia i interpretació d'Israel Galván amb l'Escolania de Montserrat, al Mercat de les Flors; «Olympus Kids: Amazones, Prometeu, Demèter» de la companyia Agrupación Señor Serrano, al Teatre Lliure; «Hamlet» en la versió peruana de Chela De Ferrari amb intèrprets amb síndrome de Down, al Teatre Nacional de Catalunya... [+ informació]

¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?

En un dels últims anuncis de temporada de la cervesa Free Damm Torrada, l'actor Pere Arquillué li deia a l'actor Julio Manrique, els dos com un parell de magnats prenent el sol a la coberta d'un veler davant l'skyline marítim de Barcelona: “¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?”. I Julio Manrique li responia: “Sincerament, no gaire”. I, mira, crec que a Thomas Ostermeier, el director de la companyia Schaubühne Berlin, que tanca just abans del fosc la seva particular versió de l'obra «Un enemic del poble (Ein Volksfeind)», de Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Oslo, 1906) amb un glop de cervesa a morro de la parella del doctor Stockmann, tampoc no li preocupa gaire que, si fos el cas, l'encasellessin en anuncis de cervesa... [+ informació]

I tant si “bull” Europa!

Oh, sorpresa! ¿Pot ser que el joglar Albert Boadella hagi aparcat l'autoodi catalanofòbic i la mania persecutòria que atribueix als seus coetanis i que hagi tornat al teatre català amb un nou espectacle? No! És Jordi Oriol, actor, músic i director teatral, que amb un equip que ho fa rodó del tot ha posat en solfa i alguna cosa més l'espectacle «Europa Bull», guanyador del Premi Quim Masó de l'any anterior i estrenat ara, primer al Festival Temporada Alta d'aquest any i, com un enllaç, al Teatre Nacional de Catalunya. El teatre català actual, tocat per l'autocensura, va curt d'autocrítica i de paròdia sobre el moment social i polític que s'està vivint. I Jordi Oriol (Barcelona, 1979) trenca aquest silenci i omple el buit esplendorosament i amb un farciment de gran volada amb un espectacle que no es conforma a prendre's amb bon humor la decadència i la crisi que pateix l'Europa de la Unió... [+ informació]

L’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona commemora 575 anys d'història amb la reivindicació del seu patrimoni inclosa l'acta fundacional del segle XV

L'associació celebra el 575 anys d'història amb ganes de reivindicar el seu patrimoni, que inclou l'acta fundacional del s.XV, relíquies com la “llet de la verge” i una sala gremial que es preserva intacta des de segle XIX. Part de la seva història es conserva a l’edifici que tenen en propietat a la plaça del Pi, decorat amb un dels esgrafiats més antics de Barcelona. La sala gremial és un dels seus tresors més preuats, i es preserva intacta des de principis del segle XIX que va ser de les primeres de Barcelona en tenir llums de gas. Els revenedors eren els que avui s'anomenen comerciants, és a dir els intermediaris que compren per vendre, no els que fabriquen... [+ informació]

¿Vols venir, tu, rabadà...? Vull heretar!

La involució que pateix la societat del primer quart de segle XXI no passa només per l'amenaça climàtica, l'amenaça de la guerra nuclear o primitiva com la d'Ucraïna o l'amenaça de la pobresa energètica sinó també pel retorn a aquelles mesures naturals de fa cent anys que mantenien un cert equilibri ecològic i vetllaven el planeta en un estat de mínima conservació sense que criatures com Greta Thunberg haguessin de voltar pel món com una mena de nova mare Teresa de Calcuta per salvar la humanitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa primavera, un ramat de més de tres-centes cabres i ovelles ha pasturat per Collserola per remugar l'herbei i evitar així un dels perills d'incendi que assetgen els boscos amb la vegetació resseca per l'onada de calor... [+ informació]

El castell de Montjuïc es proposa recuperar més de mil metres quadrats de superfície coberta amb la renovació d'espais i l'obertura de noves sales d'exposicions i activitats

El castell de Montjuïc és un dels punts de Barcelona més visitats. I amb l'arrencada del Festival Grec, és també un dels espais a l'aire lliure, entre altres activitats. Les últimes estadístiques del castell de Montjuïc, del 2019, parlen de 900.000 visitants amb entrada de pagament. Amb les restriccions del 2020 i el 2021, malgrat les dificultats, les visites es van comptar encara en 190.000 i 385.000 respectivament. Es dóna el cas que el 85% dels visitants són estrangers amb un lleuger repunt del públic local en els dos anys de coronavirus. Per al 2022, el castell de Montjuïc preveu rebre 700.000 visitants en un progressiu acostament a les dades del 2019. Des que l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir la propietat, el 2007, del castell de Montjuïc s’ha buscat un canvi que capti l’interès de la ciutadania... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya adquireix l'únic plànol conegut del projecte original del pla Cerdà que mostra noranta illes de l'Eixample

L'adquisició ha costat a les arques públiques catalanes 11.000 euros. El 1855, el ministeri de Foment espanyol va ordenar a Ildefons Cerdà i al seu equip un plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la formació del projecte de l’Eixample. Cerdà o algun col·laborador proper —l'autoria és desconeguda— va elaborar a mà una litografia que plasma de manera metòdica totes les particularitats del pla Cerdà. Amb llapis s'hi van dibuixar les illes urbanes i amb tinta negra el nom dels carrers, barris i alguns edificis. Es tracta de l'única planimetria coneguda del projecte original del pla Cerdà i des d'ara ha entrat a formar part de l'Arxiu Nacional de Catalunya... [+ informació]

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya supera els 42.500 federats per primera vegada en més de 100 anys d'història

L’any 2021 el número de federats quan es va tancar l’any el mes de desembre es va situar en 42.313, una xifra que actualment ja supera els 42.500 federats, mil més dels que hi havia el 2019, abans de la crisi provocada pel coronavirus i el canvi d'hàbits de moltes persones, entre les quals una reconcialiació amb la natura. El creixement de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha conitnuat experimentant aquest fet. La feina realitzada des de les entitats excursionistes... [+ informació]

Microsoft incorporarà els recursos del projecte AINA als seus serveis i aplicacions de veu segons el Protocol per al Desenvolupament i la Innovació en el Sector TIC

El Protocol ha estat signat pel govern de Catalunya i la companyia tecnológica Microsofot. AINA és una iniciativa basada en intel·ligència artificial que té com a objectiu llançar el primer corpus de veu en català. L'acord amb Microsoft també inclou diverses mesures orientades a la digitalització dels serveis de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, es preveu posar en marxa una iniciativa pionera a Europa per desenvolupar models de treball híbrid amb l'objectiu de facilitar escenaris de treball remot. Tots aquests recursos creats amb AINA podran ser aprofitats per empreses per tal d'incorporar el català... [+ informació]

Dos grans conjunts pictòrics de Josep Maria Sert es mostren en una exposició de la Fundació March a la seu de Madrid

L'exposició «Josep M. Sert. Recuerdos y evocaciones» mostra dos dels conjunts pictòrics que Josep Maria Sert va crear per a grans col·leccionistes privats, entre els quals destaquen amb força una quinzena de teles d’«Els records meravellosos» (1916). Es tracta d’un conjunt realitzat per a sir Saxton Noble, magnat londinenc del ferrocarril, i creat en plena Gran Guerra. També s'hi poden veure els cinc paravents d’«Evocacions espanyoles» (1942), constituïts per vint-i-set panells de quatre metres d’alçària calçats amb rodes destinats a la sala de música de la residència del banquer Juan March... [+ informació]

El restaurant 4Gats compleix 125 anys de cultura, fogons i modernisme mirant al futur amb la intenció de recuperar la clientela barcelonina

L'històric restaurant 4Gats fa 125 anys. Bressol del modernisme, l'establiment del carrer de Montsió, núm. 3 de Barcelona va obrir les portes el 12 de juny de 1897. Aquell any, l'empresari Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van posar en marxa l'espai als baixos de la Casa Martí, en un edifici de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser creat inspirat en el cabaret Le Chat Noir de París. L'origen del nom va sorgir quan Miquel Utrillo i Pere Romeu estaven donant forma a l'obertura del restaurant i ho comentaven als seus coneguts... [+ informació]

L'exposició «Els llibres malferits de la UB» mostra els danys més habituals que ha patit part del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona

El fons bibliogràfic patrimonial de la Universitat de Barcelona representa un tresor incalculable, tant des del punt de vista quantitatiu —conserva més de 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, així com més de 1.000 incunables— com qualitatiu, que procedeix majoritàriament dels convents desamortitzats. No obstant això, la història d’aquest destacat patrimoni també amaga episodis desconeguts de maltractament i danys deguts a diferents circumstàncies. L’empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic recupera aquesta història poc amable per documentar una selecció de casos. S'ha reconstruït una “dolorosa” realitat amb la selecció de 14 obres classificades segons el tipus de dany que han sofert: forces naturals, és a dir, els malferits per l’acció dels animals, humitats o incendis, representada a les vitrines de... [+ informació]

El Museu Pau Casals del Vendrell reobre amb un nou planteig museogràfic i la rehabilitació integral de l'edifici d'estiueig del músic coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació que porta el seu nom

Després d’un any d’obres, la visita s'ha apliat amb nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que permeten veure el músic Pau Casals en acció: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. La intenció és explicar als visitants que Pau Casals no només va ser un brillant violoncel·lista sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre. El nou recorregut també reivindica la vigència dels valors de Pau Casals amb un audiovisual al final de la visita que inclou escenes d’imatges de guerres i camps de refugiats d’arreu del món, fins i tot de l'actual guerra d’Ucraïna provocada per la invasió del genocida Vladímir Putin, intercalades amb missatges pacifistes del músic, que va dir d’ell mateix que abans que músic era home i que la seva obligació era lluitar pel benestar de la humanitat... [+ informació]

La cava xampanyera Codorníu convoca per segona vegada en 125 anys un concurs de cartells com va fer el 1898 en plena eclosió del Modernisme

En aquell primer concurs, hi van participar artistes com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Julio Tubilla i Oleguer Junyent. D'aquella iniciativa s'han fet populars nombrosos cartells que formen part de l'art pictòric del Modernisme. La iniciativa es repeteix 125 anys després amb la convocatòria del Concurs Codorníu Ars Collecta, que adreça a dissenyadors, publicistes, il·lustradors i tota aquella persona més gran de 18 anys que exerceixi arreu del món. Del Modernisme del 1898 a la internacionalització del 2022. Els aspirants poden presentar les seves obres en qualsevol format i tècnica adequats a l'estil d'un cartell publicitari fins al 21 d'agost... [+ informació]

Jaime Camino protagonista d'una exposició a la Filmoteca de Catalunya que parteix d'un guió inèdit que el cineasta no va poder veure acabat a causa de la malaltia

L’exposició «Jaime Camino. No tan de pressa!» parteix d’una imatge del seu film «Llums i ombres»: el nen embadalit davant el quadre de «Las meninas» fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant fa el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Jaime Camino (1936 - 2015). S'hi veuen en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals... [+ informació]

Una exposició amb guixos originals que Joan Miró usava per fer escultures de bronze es pot veure al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp organitzada per la Fundació Mas Miró

La mostra forma part dels actes del centenari del quadre «La Masia». L'exposició «L'ànima de la forma» presenta una col·lecció de guixos elaborats per Joan Miró, motlles que van servir per elaborar posteriors escultures en bronze, però que constitueixen peces artístiques perquè van ser modelats per les mans de l’artista. Els guixos són la part desconeguda d’una obra que es va crear al Mas Miró on Joan Miró va passar llargues temporades i que ara és un centre de visita. Els guixos són una donació de la família Miró. En l'exposició de l'Església Vella de Mont-roig del Camp es poden veure deu escultures en guix i una resina que l’artista va realitzar com a models per a la seva posterior fosa en bronze... [+ informació]

Un 82% dels internautes accedeix també a contingut audiovisual de televisió a través d'Internet segons les dades de l'Estudi de Televisió Connectada del 2022

Els usuaris enquestats tenen entre 16 i 75 anys i del resultat de l'enquesta es desprèn que, a partir que ja són usuaris d'Internet, utilitzen la xarxa per accedir a contingut de programes de televisió. Es considera televisió connectada tots aquells serveis de contingut audiovisual digital als quals s'accedeix ja sigui mitjançant una smart TV, una televisió analògica (connectada a un ordinador, portàtil o consola) o altres dispositius, com ara Blue-Ray o Set Top Box, que s’afegeixen a un televisor i permeten connectar-se a internet. Sis de cada deu internautes miren continguts audiovisuals a través de la seva smart TV i un 49% accedeixen a la tele connectada amb un dispositiu diferent de la smart TV (Set Top Box, smartphone, ordinador portàtil o de sobretaula, una consola o una tauleta)... [+ informació]

L'adaptació de la novel·la «L'adversari» d'Emmanuel Carrère, amb Pere Arquillué i Carles Martínez, dirigits per Julio Manrique, obrirà el Festival Temporada Alta 2022

Continuant amb les aliances amb teatres i festivals europeus, el Festival Temporada Alta participarà en aquesta edició de tardor en 6 espectacles de coproducció internacional: «Caridad» d’Angélica Liddell, «Depois do silencio (Després del silenci)» de Christiane Jatahy, «Petróleo» de la companyia argentina Piel de Lava, el concert d’Ute Lemper amb la Gio Symphonia, i les noves propostes de Mal Pelo i Cabosanroque. «L’adversari», l’espectacle dirigit per Julio Manrique que inaugurarà aquesta 31a edició, és una producció pròpia de Temporada Alta 2022 a partir de l’adaptació de la novel·la d’Emmanuel Carrère, interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez... [+ informació]

La plataforma Spotify es planteja entrar també en el sector dels audiollibres al costat de la seva principal dimensió consolidada de la música

La plataforma Spotify no atura la seva incorporació de nous usuaris al canal de música, però té en el seu punt de vista el fenomen dels pòdcasts. En aquest sentit ha invertit més de mil milions d'euros en la compra d'empreses, eines i contingut de plataformes més petites que han provat fortuna en el podcast. Spotify ha anunciat que entre els seus projectes té el d'apostar pel sector dels audiollibres posicionant-lo en el tercer lloc del seus interessos. Spotify calcula que en aquest nou sector por arribar a facturar 66.000 milions d'euros. La primera acció que pensa fer Spotify és la compra de la distribuïdora Findaway que té un catàleg de 325.000 llibres... [+ informació]

Welcome to the party

Doncs, això, passeu, passeu i sigueu benvinguts a la festa. Perquè on hi ha amor hi ha alegria, ni que sigui emmascarada per l'antifaç daurat de l'odi. La companyia La Brutal i el director David Selvas s'han proposat desmitificar la llegenda feta història de la ciutat de Verona i adaptar-la a la lluita postadolescent del segle XXI sense defugir l'origen de la tragèdia que William Shakespeare ja va predir el 1597 quan va publicar per primera vegada «Romeu i Julieta». Quan es revisa un clàssic com aquest, que ha passat per tota mena d'adaptacions i de registres, el repte és tan arriscat com majúscul. ¿Com cal fer-ho per no caure en la simple imitació de les referències acumulades al llarg del temps? El teatre, el cinema, l'òpera... Cada disciplina artística hi ha dit i hi ha fet la seva. ¿Però encara hi ha alguna altra manera d'arribar al The End sense que s'assembli a cap altra?... [+ informació]

Un gran passeig litoral naturalitzat unirà la Mar Bella amb el Fòrum a partir de finals del 2023 i es reurbanitzarà així l'últim tram del front marítim de Barcelona recuperat amb els Jocs Olímpics del 1992

La recuperació del front litoral barceloní del 1992 va deixar una gran zona sense urbanitzar que les intervencions del 2004 també van eludir. És l’àrea compresa entre el pavelló de la Mar Bella, on van acabar les actuacions vinculades als Jocs Olímpics, i el recinte del Fòrum, on es va celebrar l’esdeveniment internacional dedicat a les cultures. En aquest terreny abandonat, el passeig Marítim va quedar interromput i la franja fins a l’avinguda Litoral es va convertir en un enorme aparcament a l’aire lliure que no es tornarà a obrir. La transformació d’aquest espai d’1,7 quilòmetres de llarg i 11 hectàrees de superfície ja té avantprojecte. La previsió és que les obres comencin a finals del 2023 o principis del 2024... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i el Teatro Arriaga de Bilbao amb el Festival de Peralada coprodueixen la nova òpera de cambra «Orgia» del compositor Hèctor Parra amb la direcció de Calixto Bieito

L’òpera és una composició d’Hèctor Parra amb llibret i direcció d’escena de Calixto Bieito i està basada en l’obra de Pier Paolo Pasolini, una tràgica història que detalla la batalla sexual d’un matrimoni per aprofundir en l’ànima humana. Hèctor Parra, que ja va presentar al Gran Teatre del Liceu l’any 2009 l’obra «Hypermusic Prologue (a projective opera in seven planes)» amb l’Ensemble InterContemporain. A partir del text original d'«Orgia», en aquesta òpera —imaginada a partir de les dues col·laboracions operístiques entre Calixto Bieito i Hèctor Parra: «Wilde» (2015) i «Les Bienveillantes» (2019)— es concep la possibilitat d'extreure una poètica musical sota forma lírica. Així, la paraula pasoliniana cristal·litzada en so es converteix en un element d'inestimable valor per al treball del compositor: un diàleg entre poesia i música que contribueix, en paraules del mateix Pasolini, a una acció expressiva elevada i indefinible com les accions de la realitat. Per denunciar el drama personal, el protagonista masculí d'«Orgia» es penja després de vestir-se de dona.... [+ informació]

Immersió B N T J R N T

El títol no és la proposta d'un enigmista. «Immersió B N T J R N T». Es tracta del fals anagrama de Benet i Jornet, sense les vocals. La vocalització és a l'esquena de les samarretes de cadascun dels intèrprets. I també en els seus diàlegs. Impecables tots. Al pit, les consonants. Poètic. El Laboratori Peripècies fa cada temporada una mena de fi de curs amb graduació d'alta volada. Després de cinc temporades, aquest 2022 s'ha dedicat com a homenatge a Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) i l'ha coordinat, com és habitual, el dramaturg i escriptor Sergi Belbel —diguem-ho així ara que ja l'ha batejat Sant Jordi!—, al voltant de la figura de qui es considera la baula de connexió entre el teatre clàssic català, sobretot Àngel Guimerà, i també Rusiñol o Pitarra i, ¿per què no?, Josep Maria de Sagarra, entre altres, i la nova dramatúrgia catalana multiplicada amb els anys i que emplenaria a hores d'ara totes les lletres de l'alfabet d'un Qui és Qui teatral... [+ informació]

Casa Seat dedica les tres plantes de l'espai expositiu a recordar els Jocs Olímpics del 92 incidint en l'aspecte lúdic i esportiu i destacant la capacitat de mobilització de la ciutadania

A Casa Seat es recorda l'efemèride esportiva amb l'exposició «Barcelona'92: l'impuls d'una ciutat», una producció que té com a comissària Claudia Crego i els dissenys escenogràfics i de construcció del taller de Ramón de los Heros. També s'ha comptat amb la participació de la Fundació Barcelona Olímpica, l'associació Voluntaris 2000 i Seat Cotxes Històrics. Cada una de les tres plantes de l'espai se centra en un eix temàtic diferent. La planta zero reuneix els elements icònics de les olimpíades del 92 i la història d'aquell moment... [+ informació]

L'ou balla més que mai a Barcelona amb mig centenar d'activitats i ampliació de patis que s'afegeixen al Corpus en el 700 aniversari de la primera Processó

La Festa del Corpus s’escampa pels carrers de Barcelona amb energies renovades. Després de dos anys de pandèmia, que han coincidit amb el 700 anys de la primera processó del Corpus a la ciutat, els actes vinculats a aquesta celebració es multipliquen, amb mig centenar d’activitats repartides per 43 espais de la ciutat, alguns dels quals s’incorporen per primer cop a la festa. Una vintena d’ous com balla i un nombre similar de catifes de flors vestiran de Corpus la ciutat, en alguns casos en indrets que s’incorporen per primer cop a la festa. La programació d’enguany està marcada per la clausura dels actes especials del 700 aniversari de la processó del Corpus, que es van complir el 2020 ja que es té coneixement de l'esdeveniment des del 1320... [+ informació]

Memòria i document amb l'alambí de la ficció

Fins fa pocs anys, segurament que molta poca gent coneixia la història fosca de l'antic convent de les Oblates de Tarragona que es va convertir en presó de la dictadura franquista després de la guerra civil. Afortunadament, les noves generacions interessades en la Memòria Històrica han anat posant les coses al seu lloc. Dos mesos després de l'acabament de la guerra civil,les dones presoneres que estaven a la presó de Pilats, el 6 de juny del 1939, van ser traslladades al convent de les Oblates, que va ser habilitat sense condicions com a presidi en un temps on la presó era el passaport cap a la mort. Moltes d'aquelles dones, realment, hi van morir, presumptament de malaltia, sobretot de la tubercolosi, una de les plagues de la guerra i la postguerra... [+ informació]

La bellesa d'un tríptic simfònic

L'ombra és allargada. La de l'actor Pere Arquillué, vull dir. S'allarga sobre el feix de lluna de l'escenari en un efecte del disseny d'il·luminació com si fos una extensió del seu cos. L'ambientació és tenebrosa. Perquè la història també és tenebrosa. I el protagonista hi és dempeus, immòbil, a punt per clonar-se durant gairebé dues hores ininterrompudes en almenys set veus de set personatges: el noi de 17 anys aparegut mort i mutilat en un racó de bosc, la seva mare, el seu pare mort anys abans, la seva mestra d'institut, un dels amics, el propietari del taller de serrar fusta, el transvestit que fuig... [+ informació]

Barcelona dedica una plaça a la residència on va viure l'avantguardista parisenc Francis Picabia durant la seva estada com a refugiat a Catalunya arran de la Primera Guerra Mundial

Barcelona recorda l'avantguardista Francis Picabia (París, 1879 - París, 1953). Poeta, crític, guionista, escenògraf, director teatral, actor, pintor i diplomàtic. Es va refugiar a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial i es va implicar intensament en la vida cultural de l'època amb altres artistes refugiats com ell. Ara, dins el programa de Ciutat Literatura de la Unesco es fa la descobrta d'una placa on va residir, a l'Avinguda de la República Argentina, núm. 28, entre els anys 1915 i 1917. Francis Picabia, a banda de la seva característica multifacètica, va ser també un bon vivant i un amant dels cotxes, una col·lecció que va arribar a completar fins almenys 150 exemplars, afició al motor que, de fet, el va arruinar. Francis Picabia, nom real Francis-Marie Martínez de Picabia, era fill de mare francesa, química i fotògrafa presidenta de la Societat Francesa de Fotografia, i pare cubà emigrant a Nova York i Madrid. El seu oncle matern era el conservador de la Biblioteca Sainte-Geneviève de París... [+ informació]

Metacrítica d'un metaespectacle

Si la dramaturga polonesa Anna Karasińska (Łódź, Polònia, 1978), convidada pel Teatre Lliure per tancar la commemoració del 30è aniversari de la mort de Fabià Puigserver i artista debutant aquí, es permet el luxe d'advertir els presumptes espectadors dient-los que en les seves posades en escena no hi ha guió, no hi ha text, no hi ha trama, no hi ha dramatúrgia, no hi ha escenografia i no hi ha protagonistes ni res que s'hi assembli, un també es pot permetre el luxe d'advertir que això és una no crítica d'un espectacle no vist, afirmació que, agafant-la com el rave per les fulles, podria voler dir que és una metacrítica d'un metaespectacle. «Internacional» tenia tots els ingredients per ser un espectacle rebel si no fos que els “enfants terribles” estan de baixa i de rebaixa... [+ informació]

Disseny, ciència, tecnologia i societat en la 27a edició del Simposi Internacional d’Art Electrònic que converteix Barcelona en la capital de l'art i les noves tecnologies a les portes del Festival Sónar

Es tracta d'un dels esdeveniments internacionals que acull la ciutat de Barcelona, entre el 10 i el 16 de juny, just abans del Festival Sónar. En la 27a edició conflueixen l’art, el disseny, la ciència, la tecnologia i la societat sota el paraigua del Simposi Internacional d’Art Electrònic (ISEA), impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La programació inclou una cinquantena d’activitats a Barcelona i una desena en ciutats del país, entre les quals destaquen una gran exposició d’art digital al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau amb unes vuitanta obres, com ara instal·lacions immersives, peces interactives i d’art sonor i animacions. També hi ha un mapping al mateix recinte en homenatge a la ciutat que va acollir la passada edició del simposi, Quebec. Que el Recinte Modernista de Sant Pau rebi aquesta exposició no és casual... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2022 amb 24.602.149 visitants que han fet 53.889.386 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.602.149 visitants i 53.889.386 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.437,6 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.753 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Fer un pa com unes hòsties

Qui podia imaginar que darrere dels ingredients ancestrals de la farina, l'aigua i la sal, el llevat fresc i la massa mare, s'hi pogués amassar, deixar-ho reposar i enfornar... no pas, no, el pa cruixent i saborós de tota la vida sinó, al revés, tota una vida que acaba fent, com popularment es diu, i m'excuso per la redundància panarra, un pa com unes hòsties. Els quatre intèrprets d'«Una teràpia integral», una comèdia que no arriba a tragèdia però que s'hi acosta, es posen en la pell i el davantal d'un obrador de forner. El tal forner és en Toni Roca, un manetes del pa que fa cursets selectius amb cua d'espera i que tria els seus alumnes amb la precisió d'un artesà i la finesa investigadora sobre la personalitat de cadascú com si fos un luthier en psicologia. Hi ha obres com aquesta que posen a prova qui les interpreta... [+ informació]

L'hort medieval del Monestir de Pedralbes obre al públic per observar l'estructura i el funcionament dels conreus a l'edat mitjana tal com es feien al mateix convent

El Monestir de Pedralbes recupera per al públic el seu hort medieval. Després de cinc anys de treballs, un conjunt d’especialistes en història, arqueologia, botànica, arqueobiologia, arquitectura, museografia, educació mediambiental i serveis socials han reconstruït l’anomenat “hort petit”. Els experts han consultat els documents medievals custodiats a l’arxiu del mateix monestir i tractats agrícoles de l’època per dur a terme aquesta reconstrucció. L’hort medieval consta de quatre parcel·les amb els camins històrics i les instal·lacions de reg tradicionals. Després de la intervenció arqueològica, s’han pogut documentar restes d’entre l'any 1326 i mitjan segle XIX. En aquest espai de 3.000 metres quadrats s’hi conreeen verdures, hortalisses i herbes aromàtiques pròpies de l’Europa medieval, però no n’hi ha cap de les que van arribar des d’Amèrica fins a Europa després del 1492... [+ informació]

El patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya acorda per unanimitat iniciar el projecte d’ampliació de la seu de Montjuïc i renova en la direcció l'actual director Pepe Serra

El Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura y Deporte espanyol, l’Ajuntament de Barcelona i per diferents personalitats en representació de la societat civil, ha acordat per unanimitat iniciar la tramitació del concurs del projecte d’ampliació i dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu, així com dotar el museu dels mecanismes necessaris per fer possible aquesta actuació tant en els aspectes tècnics com en les qüestions conceptuals. El calendari sobre el qual s’està treballant preveu desenvolupar els plans de viabilitat i museografia i els projectes arquitectònics durant el 2022 i el 2023, per afrontar el concurs públic del projecte definitiu a finals de 2023 o principis de 2024. El Pla Estratègic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) marca com a horitzó per a la finalització de les obres el 2029, centenari de l’Exposició Internacional, la urbanització de Montjuïc i la construcció del Palau Nacional. L’ampliació al Pavelló Victòria Eugènia suposarà una important transformació i permetrà un replantejament global del museu, els espais, els relats i el seu abast... [+ informació]

El MUHBA Vil·la Joana del parc de Collserola de Barcelona s'amplia com a primera residència literària de la ciutat amb caràcter de trobada internacional d'autors dins la xarxa de Literatura de la Unesco

El MUHBA Vil·la Joana, l’antic mas situat al parc de Collserola on el 10 de juny del 1902 va morir Jacint Verdaguer, estrena la primera residència literària de Barcelona. Aquest mes de juny hi arribaran els primers autors que hi faran estada. La residència disposa de tres dormitoris individuals amb bany privat i zona de treball, a més de diversos espais compartits, com la cuina-menjador, pensats per afavorir la relació entre els estadants. Amb la inauguració d’aquest espai, Barcelona, Ciutat de la Literatura de la Unesco, s’integra en un circuit internacional d’intercanvi d’escriptors amb la resta de ciutats de la xarxa, que pretén afavorir la mobilitat dels autors com a element troncal de la difusió de les literatures del món... [+ informació]