Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «MIVION (Ràdio Sarajevo)» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«MIVION (Ràdio Sarajevo)». Creació: Slobodan “Boban” Minic, Azra Suljic, Marc Soler, La Conquesta del Pol Sud. Interpretació: Slobodan “Boban” Minic, Azra Suljic, Marc Soler. Direcció: Carles Fernández Giua. Espai i vídeo: Eugenio Szwarcer. Moviment: Ariadna Montfort. Disseny de la il·luminació: Luis Martí. Disseny del so: Damien Bazin. Realització de vídeo en viu: Xavi Domènech. Ajudantia de direcció i producció: Mònica Molins. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció executiva: Carol Murcia. Difusió i comunicació: Lídia Giménez. Agraïments: Dina Minic, Goran Minic, Borchi Minic, Vera Bilbija, Sifa Suljic. Fotografia: Alfred Mauve, Ronnie Espín. Amb la col·laboració de la Taula de Cultura de les Escoles Velles i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, la Nau Ivanow, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’Ajuntament de l’Escala. Una producció de La Conquesta del Pol Sud. Grec'22. Teatre CCCB, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «The B-Side: “Negro folklore from Texas State Prisons” (Folklore negre de les presons estatals de Texas). A record album interpretation)» al Teatre Lliure de Montjuïc

«The B-Side: “Negro folklore from Texas State Prisons” (Folklore negre de les presons estatals de Texas). A record album interpretation». The Wooster Group. Intèrprets: Eric Berryman, Jasper McGruder, Philip Moore. Direcció: Kate Valk. Disseny de la producció: Elizabeth LeCompte. Il·luminació: Ryan Seelig. So: Eric Sluyter. Vídeo: Robert Wuss. Vestuari: Enver Chakartash. Direcció musical: Gareth Hobbs. Regidoria: Erin Mullin. Il·luminació en gira: Evan Anderson. Enginyeria de vídeo: Irfan Brkovic. Construcció del decorat: Silovsky Studios. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Cap de producció: Bona Lee. Producció: Cynthia Hedstrom. Producció en gira: Maya Davis. Agraïments: Ruud van den Akker, Antonia Belt, Diane Christian, Jennifer Tipton. Fotografia: Bruce Jackson. Amb el suport de la Mid Atlantic Arts Foundation mitjançant USArtists International, en associació amb la National Endowment for the Arts, l’Andrew W. Mellon Foundation i la Howard Gilman Foundation. Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «La gata que volia canviar la història» al Sant Andreu Teatre (SaT!)

«La gata que volia canviar la història». Coreografia i direcció: Thomas Noone. Ajudantia de direcció: Alba Barral. Composició musical: Jim Pinchen. Interpretació: Berta Martí, Joel Mesa, Eleonora Tirabassi, Hector Puigdomènech. Veu en off: Alba Morena. Creació dels titelles: Andre Melo. Assistència en la creació dels titelles: Abmael Henrique, Fernando Soffiatti, Jefferson Keese, Tiago Lima, Ivan Bernardelli. Assessorament en el moviment dels titelles: Duda Paiva. Dramatúrgia: Montse Puga. Producció: Sara Esteller. Disseny del cartell: FreePaella. Disseny d’escenografía: Carles Pujol. Construcció d’escenografia: Taller d’Escenografía de Sant Cugat. Vestuari: Goretti Puente. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Projeccions: Carme Gomila. Disseny de la il·luminació: Marc Lleixà. Suport tècnic: Horne Horneman, Alfredo Díaz. Agraïments: Centre Cívic Zona Nord, Bia Ribeiro. Fotografies: Luis San Andrés / Claudia Herrán. Grec'22. Cia. Thomas Noone Dance. Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «La Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe)» al Mercat de les Flors

«La Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe)». Idea original, dramatúrgia, escenografia i direcció artística: Phia Ménard. Dramatúrgia: Jonathan Drillet. Dramatúrgia i direcció escènica de Mother House: Phia Ménard, Jean-Luc Beaujault. Creació i interpretació: Fanny Álvarez, Rémy Balagué, Inga Huld Hákonardóttir, Erwan Ha Kyoon Larcher, Elise Legros, Phia Ménard. Disseny de la il·luminació: Eric Soyer. Ajudantia en la il·luminació: Gwendal Malard. Música: Ivan Roussel. Ajudantia de direcció: Clarisse Delile. Vestuari: Fabrice Ilia Leroy. Ajudantia en la creació del vestuari: Yolene Guais. Cap tècnic: François Aubry "Moustache". Construcció de l'escenografia i utillatge: Pierre Blanchet, Rodolphe Thibaud, Philippe Ragot. Enginyeria d'il·luminació: Aliénor Lebert, Mickaël Cousin. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Enginyeria de so: Ivan Roussel, Mateo Provost. Regidoria: François Aubry, Pierre Blanchet, David Leblanc, Rodolphe Thibaud, Félix Löhmann, Philippe Marie. Codirecció de la companyia, producció, administració i gerència de vendes: Claire Massonnet. Direcció tècnica: Olivier Gicquiaud. Ajudantia de producció i administració: Constance Winckler. Relacions públiques i ajudantia de producció: Justine Lasserrade. Producció executiva: Compagnie Non Nova – Phia Ménard. El text de la trilogia ha estat creat per Phia Ménard i Jonathan Drillet amb fragments extrets de les fonts següents: Hermès Trismégiste (cap al 150 aC), Vélimir Khlebnikov (Zanguézi, Editions Verdier, 1919-1922), Fritz Lang i Thea Von Harbou (Metropolis, 1927), John Giorno (Thanx for nothing on my 70th birthday, 2006), Xu Lizhi, Jenny Chan i Yang (La machine est ton seigneur et ton maître; édition établie, Agone, 2015) Fotografia: Cie Non Nova - Phia Ménard. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany. Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «28 i mig» al Teatre Grec de Montjuïc

«28 i mig». Adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió i Oriol Broggi. Intèrprets reposició Grec'22: Laura Aubert Blanch, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Enrico Ianniello, Blai Juanet Sanagustin, Clara Segura Crespo, Montse Vellvehí, Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra, un cavall. Intèrprets reestrena al Théâtre de La Colline de París: Laura Aubert Blanch, Guillem Balart, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Enrico Ianniello, Blai Juanet Sanagustin, Clara Segura Crespo, Montse Vellvehí, Joan Garriga, Marià Roch, Marc Serra i el cavall. Intèrprets estrena 2013: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí i el cavall. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Disseny de so: Damien Bazin. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Projeccions: Cisco Isern. Treball de cant: Pablo Puche. Confecció vestuari i sastressa: Irene Fernández. Tècnic funcions: Guillem Gilabert. Regidor: Marc Serra. Ajudant direcció: Montse Tixé. Direcció: Oriol Broggi. Grec'22. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Story, story, die» al Mercat de les Flors

«Story, story, die». Coreografia: Alan Lucien Øyen. Interpretació: Olivia Ancona, Jacob Thoman, Scott Jennings, Yi-Chi Lee, Waldean Nelson, Tom Weinberger, Cheng-An Wu. Direcció d’assajos: Ana Maria Lucaciu. Disseny de la il·luminació: Torkel Skjerven. Disseny del so: Terje Wessel Øverland, Gunnar Innvær. Escenografia: Martin Flack. Disseny del vestuari: Stine Sjøgren. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Danny Hones. Tècnic de la il·luminació: Christopher Sanders. Suport tècnic en escena: Svein Sandvold. Mànager en gira: Menno Plukker. Fotografia: Mats Bäcker. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «FIQ (Desperta’t!)». a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«FIQ (Desperta’t!)». Groupe Acrobatique de Tanger, Maroussia Diaz Verbèke. Interpretació: Mohamed Takel, Samir Lâaroussi, Hamza Naceri, Hammad Benjkiri, Manon Rouillard, Youssef El Machkouri, Tarik Hassani, Hassan Taher, Bouchra El Kayouri, Ayoub Maanni, Zhor El Amine Demnati, Ilyas Bouchtaoui, Achraf El Kati, Jemma Sneddon, Jean-Mario Milanese, DJ Dino. Posada en escena: Maroussia Diaz Verbèke. Ajudantia de la posada en escena: Sanae El Kamouni. Acrobàcies: William Thomas / Cie BAM. Equilibris i banquina: Basile Narcy, Maxime Solé. Concepció de l’escenografia i el vestuari: Hassan Hajjaj. Vestuari: Bouchra Salih. Direcció tècnica: Cécile Hérault. Disseny de la il·luminació: Laure Andurand. Creació musical: DJ Key, DJ Dino. Disseny del so: Joël Abriac. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Suport tècnic: Marine David. Direcció del Groupe Acrobatique de Tanger: Sanae El Kamouni. Producció, difusió i desenvolupament: Jean-François Pyka. Administració i desenvolupament: Pauline Horteur. Logística general i gires: Clara Aycard, Romane Blandin. Fotografies i concepció gràfica: Hassan Hajjaj. Grec'22. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc.... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Ein Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past» aL Teatre Lliure de Montjuïc

«Ein Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past». Concepte i interpretació: Sanja Mitrović, Vladimir Aleksić. Direcció: Sanja Mitrović. Hi col·labora: Vladimir Aleksić. Dramatúrgia: Jorge Palinhos, Olga Dimitrijević. Coreografia: Sanja Mitrović. Disseny de l'escenografia i del vestuari: Frédérick Denis. Disseny de la il·luminació i assistència tècnica: Giacomo Gorini. Disseny del so: Vladimir Pejković. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Ajudanta de direcció: Siniša Mitrović. Materials originals en vídeo: Vladmir Pavić, Frédérick Denis. Edició de vídeo: Nikola Vrzić. Siniša Mitrović. Assistència tècnica en vídeo i so: Wouter Dupont. Traducció a l'anglès: Siniša Mitrović. Producció: Jelena Knežević, Tamara Pović. Fotografia: Marko Berkeš (Sanja Mitrović / Stand Up Tall Productions). Grec'22. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Ofèlia (Panic Attack)» a l'espai Can Trinxet, L'Hospitalet de Llobregat

«Ofèlia (Panic Attack)». Creació, dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola Assistència a la dramatúrgia: Irene Vicente, Dobrin Plamenov, Alejandro Curiel, Roser Vilajosana. Ajudantia de direcció: Dobrin Plamenov. Interpretació: Roser Vilajosana. Veu de la periodista de la ràdio: Agnès Marquès. Veu de la comentarista de la ràdio: Marina Garcés. Cap tècnic, espai sonor i QLAB: Igor Pinto. Disseny il·luminació: August Viladomat. Escenografia: Patricia Albizu. Construcció escenografies: Pilar Albaladejo, Pro-Escena Albaladejo, SL, Pascualin Estructures Stage Technology, SL, Sam Quiles. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Producció executiva: Laia Bonet, Irene Vicente. Maquinària: Sam Quiles. Estudiant en pràctiques: Alejandro Curiel. Comunicació i premsa: Anna Aurich. Agraïments: Sebastià Brosa, Bitò Produccions, SL Fotografia: Diari de l'Hospitalet, Heartbreak Hotel. Grec'22. Can Trinxet, L'Hospitalet de Llobregat... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «El burlador de Sevilla» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«El burlador de Sevilla». A partir de l’obra atribuïda a Tirso de Molina. Versió: Xavier Albertí. Dramaturgista: Albert Arribas. Intèrprets: Jonás Alonso, Miguel Ángel Amor, Cristina Arias, Mikel Arostegui Tolivar, Rafa Castejón, Antonio Comas, Alba Enríquez, Lara Grube, Álvaro de Juan, Arturo Querejeta, Isabel Rodes, David Soto Giganto, Jorge Varandela. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. Vestuari: Marian García Milla. Assessor de vers: Vicente Fuentes. Espai sonor: Mariano García. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Ajudantia de direcció: Jorge Gonzalo. Ajudantia d'escenografia: Paula Castellano. Ajudantia d'il·luminació: David Hortelano. Ajudantia de vestuari: Emi Ecay. Fotografia: Sergio Parra. Direcció: Xavier Albertí. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Immunitat» a La Villarroel

«Immunitat», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Òscar Muñoz, Mercè Pons, Javier Beltrán, Vicenta Ndongo, Ann Perelló, Borja Espinosa, Carla Tovias. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Sylvia Kuchinov.  Espai sonor:   Enric Vinyeta. Caracterització: Anna Rosillo. Direcció de producció: Maite Pijuan. Cap de producció: Marina Vilardell.  Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: David Ruiz.  Ajudantia de direcció: Carla Tovias. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Olga Cámara. Cap tècnic del teatre: Iker Gabaldón. Construcció de l’escenografia: Carles Piera. Confecció del vestuari: Goretti. Màrqueting i comunicació: Focus.  Disseny gràfic: Santi&Kco. Reportatge fotogràfic: David Ruano.  Col·laboradors: Jorge de la Garza, Montibello, Rowenta. Agraïments: Blanca Caminal, Cristina Clemente, Marc Angelet, Manuel Rico. Distribució: Sergi Calleja (Focus). Direcció: Jordi Casanovas. Grec'22. La Villarroel, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)» al Teatre Lliure de Montjuïc

«Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», d'Henrik Ibsen. Adaptació: Florian Borchmeyer. Traducció de l'alemany: Albert Tola. Intèrprets: Christoph Gawenda, Konrad Singer, Genija Rykova, Laurenz Laufenberg / Renato Schuch, David Ruland, Moritz Gottwald, Thomas Bading. Disseny de l’escenografia: Jan Pappelbaum. Disseny del vestuari: Nina Wetzel. Dramatúrgia: Florian Borchmeyer. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Composició musical: Malte Beckenbach, Daniel Freitag. Disseny il·luminació: Erich Schneider. Pintures murals: Katharina Ziemke. Traductor a escena: Thomas Sauerteig. Fotografia: Thomas Aurin. Schaubühne Berlin. Amb el suport del Consolat General de la República Federal Alemanya a Barcelona i del Goethe Institut de Barcelona. Direcció: Thomas Ostermeier. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Seises» al Mercat de les Flors

«Seises». Direcció artística, coreografia I interpretació: Israel Galván. Espai visual: Carlos Marquerie. Col·laboració en el vestuario: Micol Notarianni. Música en directe: Daria van den Bercken / Gerard Bouwhuis, amb Helena Astolfi, Uchi, Ramón Martinez. Cor de veus blanques: Escolania de Montserrat. Dissey de so i direcció técnica: Pedro León. Supervisió d'il·luminació: Ruben Camacho. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Regidoria: Balbi Parra. Management: Rosario Gallardo. Distribució: Rial&Eshelman. Comunicació i logística: Laura Artoni. Fotografia: Raúl Doblado (Cortesia ABC de Sevilla), Ruben Camacho, Escolania de Montserrat. Fotografies de l'espectacle: Natalia Benosilio, Israel Galván i l’Escolania de Montserrat. Grec'22. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Immersive Next To Normal» a L'Ideal Centre Arts Digitals

«Immersive Next To Normal». Autoria: Brian Yorkey, Tom Kitt. Interpretació: Alice Ripley (Diana), Andy Señor Jr. (Dan), Lewis Edgar (Gabriel), Jade Lauren (Nathalie), Eloi Gómez (Henry), Adam Pascal (Doctor Madden). Direcció: Simon Pittman. Direcció musical: Tomás Mayer. Direcció d'art digital: Desilence. Producció musical: Manuel Moreno. Disseny de so: Iker Rañé, Roc Mateu. Disseny de la il·luminació: Albert Faura. Disseny del vestuari: Miriam Compte. Direcció adjunta: David Pintó. Direcció tècnica: Pere Pau Hervás. Coordinació tècnica: Santiago Rosell... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Hamlet» al Teatre Nacional de Catalunya

«Hamlet», de William Shakespeare. Dramatúrgia: Chela De Ferrari. Interpretació: Octavio Bernaza, Jaime Cruz, Lucas Demarchi, Manuel García, Diana Gutiérrez, Cristina León Barandiarán, Ximena Rodríguez, Álvaro Toledo. Il·luminació: Jesús Reyes. Direcció adjunta i assessoria dramàtica: Claudia Tangoa, Jonathan Oliveros, Luis Alberto León. Coreografia: Mirella Carbone. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre] Vídeo: Lucho Soldevilla. Entrenament de la veu: Alessandra Rodríguez. Fotografia: Registre Teatre La Plaza Producció delegada: Carlota Guivernau. Disseny del cartell: Equipo SOPA. Direcció: Chela De Ferrari. Grec'22. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Europa Bull» al Teatre Nacional de Catalunya

«Europa Bull». Dramatúrgia de Jordi Oriol. Música de Carles Pedragosa, Sasha Agranov i Kalr Stets. Intèrprets 2022: Sasha Agranov, Sarah Anglada, Olga Onrubia, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Karl Stets. Intèrprets 2019: Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets. Espai i vestuari: Sílvia Delagneau i Max Glaenzel. Il·luminació: Marc Salicrú. Projeccions: Marc Permanyer. Espai sonor: Jordi Salvadó. Ajudanta d'espai i vestuari: Adriana Parra. Alumne en pràctiques de l'Institut del Teatre: Gabi Jiménez... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «al final, les visions» a la Sala Beckett

«Al final, les visions», de Llàtzer Garcia. Interpretació: Joan Carreras, Laia Manzanares, Joan Marmaneu, Xavi Sáez. Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: Ganecha Gil. Vestuari: Joana Martí. [Recull de crítiques de diversos mitjans a la revista digital Clip de Teatre]. Composició musical i espai sonor: Guillem Rodríguez. Moviment: Maria Salarich. Ajudantia de direcció: Roger Torns. Direcció: Llàtzer Garcia. Grec'22. Sala Baix. Sala Beckett. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Isadora a l'armari» al Teatre Akadèmia

«Isadora a l'armari». Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich, Ajudantia de direcció: Victòria Pagès, Interpretació: Oriol Guinart, Jordi Llordella. Escenografia i vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Mattia Russo. Espai sonor: Ramon Creus Guiu (Milu). [recull crítiques Grec'22]. Direcció de moviment: Montse Colomé. Assessorament en rus: Paula Blanco. Producció: Judit Ferrer (Atrium produccions). Ajudantia de producció: Jordi Llordella. Fotografia: Manel Marqués. Grec'22. Teatre Akadèmia. Barcelona... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2022. Avui: «Nederlands Dans Theater - NDT 1. How to cope with a sunset when the horizon has been dismantled» a l'Amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc

«Tres coreografies»: Estrena mundial: 3 de febrer del 2022 a Amare, la Haia, Durada aproximada: 25 min, Coreografia i direcció: Marina Mascarell, Ajudantia de direcció: Nina Botkay, Coreografia i interpretació: Jon Bond, Donnie Duncan Jr., Boston Gallacher, Nicole Ishimaru, Lea Ved, Tess Voelker, Dramatúrgia: Riikka Laakso, Música: Das Rheingold, de Richard Wagner, interpretat per la Vienna Philharmonic & Sir Georg Solti; Eight Whiskus (versió per a violí), de John Cage, interpretada per Irvine Arditti; Six Bagatelles for Wind Quintet: III. Allegro grazioso, de György Ligeti, interpretada per l’Albert Schweitzer Quintet; 2 Pieces from Kuolema, Op.44: No. 1, Valse Triste, de Jean Sibelius, interpretada per la San Francisco Symphony i Michael Tilson Thomas, Assessorament musical: Jan Pieter Koch, Il·luminació: Leticia Skrycky, Decorats: Ludmila Rodrigues, Vestuari: Nina Botkay, Assistent del NDT: Lucas Crandall. «Bedroom Folk»... [+ informació]

Una temporada teatral a mig gas

La temporada teatral 2021-2022 ha estat la de la represa després d'una etapa convulsa amb sales confinades, restriccions d'aforament, cancel·lacions per casos positius de coronavirus i canvis de programació sisplau per força. Tot això ha deixat un llast que encara s'arrossega i que ha portat l'Associació d'Empreses Teatrals de Catalunya (ADETCA) ha promoure una campanya que recuperi l'entusiasme i l'hàbit del teatre dels milers d'espectadors que havia conquerit els últims anys. El mateix llast ha deixat també intèrprets i companyies pel camí. Per exemple, Pep Bou anunciava que després de quaranta anys es veia obligat a tancar la companyia perquè a causa de la pandèmia havia cancel·lat la gira que feia arreu del món amb els seus espectacles de màgia sobre les bombolles de sabó.... [+ informació]

El meu país és tan... Massagran!

L'antropofàgia sempre ha estat un esport gastronòmic nacional. La varietat de la carta dels menús i dels xefs que els han cuinat és llarga. No cal esmentar-los perquè estan en la memòria de tothom. Polítics, càrrecs culturals o institucionals han estat llençats a l'olla gegantina que ja dibuixava primer Joan Junceda i després Josep Maria Madorell en aquelles «Aventures extraordinàries d'en Massagran», de Josep Maria Folch i Torres, quan el bon jan de Massagran topa amb uns antropòfags africans amb no gaire gana a qui anomena els «karpantes».Tenim un país ple de «karpantes». I tenim un país no «Massa gran» sinó «Massa petit». El club dels antropòfags neix, creix, mor i torna a néixer, créixer i morir a cada generació i en cadascun dels sectors més visibles del país: el polític, el cultural, l'institucional... L'últim cas d'antropòfàgia —i no de caïnisme com diuen alguns perquè no se'ls pot considerar precisament germans que s'estimin gaire— el tenim amb el cas de la segona autoritat del país, amb l'esperpèntica suspensió de la presidenta del Parlament de Catalunya segellada pels mateixos que formen part del moll de l'os anomenat “independentista” i no desacomplexadament “republicà”... [+ informació]

La peça musical d'Hèctor Parra «La Masia ressonant» basada en la sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró es preestrena en el recinte del Mas Miró de Mont-roig del Camp

La Fundació Mas Miró, a Mont-roig del Camp, convoca en preestrena mundial la peça «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)», una obra musical contemporània inspirada en la sèrie «Constel· lacions» de Joan Miró. El compositor Hèctor Parra (Barcelona 1976), resident a París, s'afegeix així a les commemoracions del centenari del quadre «La Masia». La peça musical «La Masia ressonant (a través de 7 Constel·lacions)» es preestrena en el recinte del Mas Miró, un any abans que el compositor estreni la sèrie íntegra a L’Auditori de Barcelona. La sèrie «Constel·lacions» de Joan Miró consta de 23 pintures que Joan Miró va realitzar entre els anys 1939 i 1941, coincidint amb l’arribada del feixisme... [+ informació]

Tres locals d'oci nocturn del Front Marítim ampliaran els espais de recerca de l'Institut de Ciències del Mar després d'un acorde l'Ajuntament de Barcelona amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques

Fa dos anys, el govern espanyol va subhastar vint-i-sis locals del Front Marítim de Barcelona que gaudien d'una concessió de trenta anys des del 1992. En aquell moment ja es van deixar al marge de la subhasta una sèrie de locals de discoteques que tenien la ubicació pròxima a l'Institut de Ciències del Mar pensant en una ampliació dels centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Així, els locals de les discoteques Opium, Shoko, Carpe Diem Aqua i Ice Bar no es van treure a subhasta i van passar a una pròrroga temporal de lloguer... [+ informació]

Acaba el Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2022 amb les últimes propostes programades que Clip de Teatre ha seguit puntualment durant un mes amb una hemeroteca de crítiques que supera els cinquanta espectacles

La revista digital Clip de Teatre ha fet el seguiment, com cada any, del Grec 2022, el Festival d'Estiu de Barcelona que ha reunit propostes de teatre, dansa i música amb produccions d'estrena catalana i d'altres en gira internacional. La revista Clip de Teatre, en el seu especial del Grec 2022, ha reunit el recull de crítiques dels espectacles més destacats, fins a més d'una cinquantena de propostes que s'afegeixen a l'extensa hemeroteca de crítiques teatrals de cada temporada i, en particular, al recull de crítiques del Grec elaborat des del 2005 fins a l'última edició d'aquest any... [+ informació]

Del pollet i de l'ou

A Romeo Castellucci (Cesena, Itàlia, 1960) te'l creus o no te'l creus. Romeo Castellucci entén el teatre des d'una òptica global. Des dels seus inicis, els anys vuitanta, no s'ha pogut desprendre de la formació artística que el va impulsar com a creador escènic, avantguardista quan l'avantguarda tenia lloc al món i encara radical quan el radicalisme ja ho amanega tot. Romeo Castellucci es basa en la pintura i l'escenografia, especialitats en les quals es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Des d'aleshores, el seu teatre barreja les arts plàstiques, les arts visuals, les arts sonores, les arts coreogràfiques... deixant molt poc d'espai a la paraula. I de tot plegat en fa peces portades a l'extrem com la trilogia d'Avinyó: «Inferno», «Purgatorio» i «Paradiso», una «Divina Comèdia» que fa quinze anys es va considerar un dels monuments teatrals de la primera dècada del segle XXI... [+ informació]

El reclamat 2% de Cultura pot ser una realitat a fnals del 2024 si l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya no descarrila segons el conseller d'Economia i Hisenda

“Als sants i als minyons no els prometis si no els dons”, recorda la dita popular. Doncs, als que es dedique a la cultura, tampoc. Segons el conseller d’Economia i Hisenda, el govern de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a arribar al demanat 2% del pressupost per Cultura a finals del 2024, en línia amb l’acord del pacte de Govern entre ERC i Junts per Catalunya. Aquest compromís es va verbalitzar en una reunió mantinguda amb la comissió delegada de l'associació Actua Cultura. Durant la trobada, el conseller va reconèixer la dificultat d'aplicar-lo el pròxim exercici a causa dels problemes derivats de la inflació. Malgrat que el conseller no va donar una dada exacta, va emplaçar als representants d’Actua Cultura a una nova reunió el mes d’octubre... [+ informació]

Més enllà de la mascareta... i del mètode Grönholm

«Goita què fan ara...!», que deien aquells. «¿Un altre “mètode Grönholm”...?». Al dramaturg Jordi Galceran li diuen xiular les orelles cada vegada que algú, aquests dies de funcions estiuenques, pensa això a l'inici de la trama de l'obra «Immunitat» que el seu col·lega Jordi Casanovas ha creat, impulsat per un suggeriment o encàrrec de Daniel Martínez de Focus sobre el llast que ha deixat la pesta del coronavirus en la societat contemporània. Li deuen xiular perquè és inevitable aquesta relació quan l'obra arrenca amb l'entrada dels sis protagonistes —sis conillets d'Índies com aquells altres quatre del Grönholm— amb l'entrada per una porta automàtica que quedarà clausurada sota un pilot vermell que acabarà sent la presència de la veu en off d'un presumpte algorritme... [+ informació]

La rumba del carrer de la Cera

Quan Litus encara no era Litus i es deia Carlos Ruiz Bosch, un preadolescent de catorze anys va muntar la seva primera banda de música que fonèticament ja s'acostava al nom artístic actual. Es feien dir “Mutis” i eren tots pipiolis d'institut amb moltes ambicions de futur però lligats pel consell patriarcal que els sermonejava sempre: “El primer és el primer". Per a Litus, el “primer” era que havia d'anar per ser filòleg si no hagués abandonat la carrera d'Hispàniques a mig camí. La música el va xuclar des de sempre, heretada de l'escola espontània de les sobretaules i els ressopons familiars on el seu pare acostumava a treure la guitarra i enfilava pel gènere que li venia més de gust... [+ informació]

La cineasta Carla Simón, directora d'«Alcarràs», guanyadora de l'Ós d'Or a millor pel·lícula a la Berlinale, serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022

La cineasta Carla Simón (Barcelona, 1986) serà la pregonera de les Festes de la Mercè 2022. La directora d'«Alcarràs», guanyadora de l’Ós d’Or a la millor pel·lícula de la Berlinale, farà el pregó el divendres 23 de setembre des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La ciutat vol reconèixer així l'èxit d'un dels fenòmens populars del cinema català dels últims anys. La pel·lícula «Alcarràs» ha tingut un esclat sense precedents no només per a la trajectòria de Carla Simón, sinó també per al cinema català i, per extensió, l'espanyol, on «Alcarràs» ha conquerit també primers llocs. La pel·lícula, que narra la història de l’última collita de préssecs d’una família a una finca d’Alcarràs... [+ informació]

Durant el 2021 es van descarregar 13,49 milions de llibres digitals a tot l'Estat espanyol segons dades de la Federació de Gremis d'Editors

Ja s'havia constatat que el confinament arran del coronavirus havia fet créixer el sector del llibre un 2,4% però la tendència va continuar augmentant durant el 2021 segons les últimes dades que mostren que el sector del llibre ha crescut un 5,6% i ha arribat fins als 2.576,70 milions d'euros facturats. El nombre d'exemplars venuts en paper creix un 5,9%, amb 174,10 milions, i s'han descarregat 13,49 milions de títols digitals, un augment de l'1,7% respecte al 2020, segons la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. Per sectors, el del llibre infantil i juvenil ha crescut més que cap altre (un 17,8%), seguit de la ficció per a adults (un 8,2%) i la no-ficció (un 7,7%). Unes dades optimistes que sovint no son compartides per les llibreries, sobretot les de proximitat, que alerten que després... [+ informació]

L'eix de la Rambla de Barcelona entre el monument de Colom i Santa Mònica serà el primer a ser remodelat a partir de la tardor que a banda de les millores deixarà una nova plaça tocant a les Drassanes

Si les previsions es compleixen, les obres de remodelatge de la principal artèria turística de la ciutat de Barcelona començaran el mes de setembre, després de les Festes de la Mercè. El primer tram que es reformarà va des del monument a Colom fins al carrer del Portal de Santa Madrona (per sota de l’Arts Santa Mònica), uns 117 metres. S’hi invertiran uns 10 M € i els treballs s’allargaran un any i mig. En pròximes fases s’hauran d’afrontar els quatre trams més en què s’ha dividit la reforma. La inversió total per a la Rambla és de 44,5 M € i l’Ajuntament manté l’aposta per fer-la en cinc fases, malgrat la petició política i veïnal per escurçar-la... [+ informació]

Es posa en circulació la «moneda» REC per fomentar el consum cultural amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels equipaments que s'hi inscriguin

L'anomenen REC (recurs econòmic ciutadà) Cultural i es presenta com una nova “moneda” que es posarà en circulació a partir de l'1 de setembre a Barcelona. Tot i que parteix d'experiències anteriors, es tracta d'una prova pilot que se centrarà de moment en els districtes de Sants i el Poble-sec. L'Ajuntament de Barcelona hi destina inicialment 200.000 euros perquè els usuaris del REC els inverteixin en centres cívics, botigues de proximitat, espais de formació, sales de concerts o museus situats en aquest cas en els dos barris escollits. Dels 200.000 euros, la meitat es destinaran sense cap intercanvi a famílies beneficiàries de serveis socials dels dos barris... [+ informació]

El Pla Estratègic del Park Güell de Barcelona s'allargarà fins al 2026 per continuar reduint les aglomeracions de visitants que ja ha baixat fins a la meitat del que era habitual

L’Ajuntament de Barcelona consdera consolidat l’anomenat Pla Estratègic del Park Güell, que es va posar en marxa el 2018 per alliberar el parc de turistes i apropar-lo més al veïnat, i ha anunciant que mantindrà la mateixa estratègia fins al 2026. De fet, el parc d'Antoni Gaudí ja ha reduït a la meitat el nombre anual de visitants. Per continuar en aquesta línia, ara es preveu una nova inversió de com a mínim uns 15 milions d’euros per als pròxims quatre anys. El Pla Estratègic del Park Güell 2023-2026 agafa el relleu del que s'ha implantat fins ara i que ha consistit en reduir la massificació turística, fomentar l’ús veïnal i fer una gestió més sostenible del turisme. Si abans del tancament per les restriccions sanitàries arran del coronavirus, el parc havia pogut arribar a rebre uns nou milions de visitants anuals, ara el visiten una mica més de quatre milions i mig de persones... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu rehabilita les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles i conserar el patrimoni cultural

Durant el mes d'agost, coincidint amb la parada tècnica del Gran Teatre del Liceu, es rehabilitaran les butaques i cadires de la Sala Gran amb l’objectiu de millorar l’experiència de l’usuari durant els espectacles que s’hi realitzin i la millora i rehabilitació del patrimoni cultural. Se substituiran els seients existents per d’altres més confortables però que mantenen l’aparença original, es rehabilitaran els respatllers per a fer-los més ergonòmics i es realitzarà un repintat de les cadires. Aquesta millora en les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu busca donar solució... [+ informació]

La nova Llei de Memòria Democràtica no satisfà els Ateneus catalans perquè consideren que no restitueix l'espoli de béns que va fer el franquisme

Segons la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Llei de Memòria Democràtica aprovada, i no sense controvèrsia per part de la dreta i la ultradreta, considera que no inclou algunes de les reclamacions que els ateneus fan en relació a la restitució dels béns espoliats pel franquisme, sobretot béns immobles i drets de contingut patrimonial confiscats pel règim franquista als titulars els ateneus i cooperatives. Sí que la nova Llei obre les portes als ateneus per reclamar el patrimoni espoliat via judicial i, fins i tot, fa referència a la realització d’una auditoria dels béns i drets confiscats durant la Guerra Civil i la Dictadura, però, des de la Federació d'Ateneus s’observa amb molta cautela aquest procés perquè no es concreta... [+ informació]

Merci beaucoup, madame La Veronal!

A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [+ informació]

Un grup de quaranta adolescents participa en la «Ruta a l'Exili 2022. Els presents desterrats» en col·laboració amb l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona

Durant quinze dies, una quarantena d'adolescents de 16 i 17 anys participen en una sèrie d'activitats formatives i socioculturals mentre recorren els llocs de memòria de l'exili republicà espanyol. La ruta és organitzada per l'associació Be Wild Be Proud amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso. Les places són finançades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 mitjançant l'INJUVE. El punt de trobada serà el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, des d'on el grup es desplaçarà als Pirineus orientals. L'aventura inclou acampades, activitat física diària, tallers formatius i visites a llocs... [+ informació]

La «Norma» de Vincenzo Bellini estrenada a la Royal Opera House de Londres per Àlex Ollé tanca amb espectacularitat la temporada del Gran Teatre del Liceu

Després de presentar a Barcelona la seva versió de «Pelléas et Mélisande» de Claude Debussy, el director d’escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) tanca la temporada del Gran Teatre del Liceu amb aquesta posada en escena de «Norma» de Vicenzo Bellini ( 1801 - 1835) que es va estrenar la temporada 2016-2017 a la Royal Opera House de Londres coproduïda amb el Liceu. L'òpera de Bellini compta amb una escenografia d’Alfons Flores que omple amb 1.500 crucifixos l’escenari. «Norma», que es representa... [+ informació]

Dutxa d'aigua freda d'estiu

Quan arriba l'estiu, no només tota cuca viu, sinó que tothom sembla que faci un punt i a part i ofereixi cuques vivents perquè la tardor, per si de cas arriba calenta, no ens agafi desprevinguts i sense un ventall a mà. Per exemple, l'empresa Agbar, Aigües de Barcelona, m'anuncia un servei que l'acosta a una escola d'idiomes: els dilluns, atendrà en xinès mandarí; els dimarts, en urdú; els dimecres, en àrab; i els dijous i els divendres, en anglès. Amb aquests avantatges lingüístics, pel mateix preu que es paguen les taxes de residus, ¿qui té ganes d'apuntar-se a un curs d'idiomes d'estiu? Una altra: una coneguda empresa funerària té el mal gust de convidar-me a participar en un sorteig de 200 xecs de 100 euros. Em dóna un any de coll i ja m'avisaran si sóc un dels afortunats. M'ho prenc com un detall, però espero que la seva representant, la senyora de la dalla, no em visiti abans d'hora.... [+ informació]

La casa de la por... en enjòlit

D'entrada, dues tarimes i una perillosa escala de tisora. De fet, no caldria res més. Diguem, però, que hi haurà més sorpreses escenogràfiques després d'una hora i tres quarts, però no avancem esdeveniments. La intriga, de la qual amb el boom del gènere negre del segle passat se'n deia, en català clandestí, “enjòlit”, és a dir, "en suspensió en l'aire”, “amb l'ànim en suspens” o “ancorat a mercè de les onades”, segons el DIEC, diccionari on afortunadament ha acabat entrant, plana sobre tota la trama d'aquesta nova obra de la dramatúrgia catalana, «Al final, les visions», que ha escrit i dirigit Llàtzer Garcia (Girona, 1981). He dit nova dramatúrgia catalana, però en realitat l'obra beu de les fonts del gènere clàssic de la intriga universal. I ho fa amb un domini... [+ informació]

La companyia Parking Shakespeare acudeix fidel a la seva cita de cada estiu a l'aire lliure amb funcions gratuïtes i sense reserva per representar aquest any una versió «queer» de l'obra «Nit de reis»

La versió està dirigida per Marta Aran i té lloc cada dia, menys els dimecres, fins al 31 de juliol, a les set del vespre, amb la característica que no cal fer reserva i que les funcions són gratuïtes tot i que s'accepta la voluntat a l'hora de passar el barret, com en les fires de barraca. La «Nit de Reis» de la companyia Parking Shakespeare posa l'èmfasi en la diversitat de gènere amb un registre queer. L'obra de William Shakespeare parla d’una parella de bessons que se salven d’un naufragi. Viola es vesteix d’home i es fa passar per Cesari, un criat del duc d’Orsino... [+ informació]

Apple es proposa posar un teló d'acer a l'aplicació d'espionatge Pegasus per protegir els seus dispositius tant mòbils com portàtils en els sistemes operatius

Apple complicarà les coses a programes espia com Pegasus amb una nova modalitat “aïllament” (lockdown mode) que introduirà en els sistemes operatius iOS, iPadOS i macOS, que estaran disponibles com a actualitzacions de franc a la tardor. Es tracta d’una característica que només faran servir un nombre molt reduït de persones, com ara activistes, polítics o periodistes susceptibles de ser espiats, i estarà integrat a iPhone, iPad i Mac per oferir un grau de seguretat extrem. Cada missatge, arxiu adjunt o comunicació per internet incorpora estructures de dades complexes potencialment vulnerables a atacs sofisticats de software com Pegasus... [+ informació]

Es recupera a Flix l'antiga fàbrica on s'elaboraven explosius durant la guerra civil i l'única on es produïa l'anomenada cloratita

Estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) excaven i estudien les restes d’una fàbrica a Flix (Ribera d’Ebre) que va ser durant els anys 20 i 30 del segle passat l’única instal·lació on es produïa l’explosiu anomenat cloratita, utilitzat en la mineria i la construcció així com també com a arma durant la guerra civil. De fet, la fàbrica va ser expressament bombardejada per les tropes franquistes ja que era un punt de producció d’explosius i gasos verinosos. Durant els treballs arqueològics s’excaven dos refugis antiaeris que es van construir durant la guerra civil i s’estudien les diverses edificacions que es conserven de les antigues instal·lacions. L’objectiu és establir unes bases per a la recerca, conservació i difusió de l’antiga fàbrica com a element patrimonial. La fàbrica de Flix... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2022 amb 24.745.443 visitants que han fet 54.186.923 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.745.443 visitants i 54.186.923 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.491,3 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.772 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Don Joan en pilotes i el trompetí del rei

El director Josep Maria Mestres va dirigir fa tres anys una versió d'«El burlador de Sevilla», precisament amb la mateixa Compañía Nacional de Teatro Clásico, quan la dirigia encara Helena Pimenta. Ara, amb la direcció general i artística de Lluís Homar, la companyia hi ha tornat, però sota la batuta escènica de Xavier Albertí i estrenada “mundialment” a l'amfiteatre Grec. No deixa de sorprendre que en un període tan curt de temps, tres anys, una mateixa companyia pública hagi optat per una mateixa obra. ¿Potser per esmenar o revisar i ampliar la plana de l'anterior? Alguna cosa deu voler dir que siguin dos directors catalans, Josep Maria Mestres i Xavier Albertí, aquells que s'hi han enfrontat més recentment un darrere l'altre... [+ informació]

El Festival Grec enceta la segona setmana d'estrenes que se segueixen puntualment a la revista digital «Clip de Teatre»

La revista digital «Clip de Teatre» segueix puntualment, com cada any, les estrenes del Festival Grec. La primera setmana ha estat marcada per les estrenes d'obres [vegeu-les aquí] com «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», d'Henrik Ibsen, al Teatre Lliure de Montjuïc; «Seises», amb direcció artística, coreografia i interpretació d'Israel Galván amb l'Escolania de Montserrat, al Mercat de les Flors; «Olympus Kids: Amazones, Prometeu, Demèter» de la companyia Agrupación Señor Serrano, al Teatre Lliure; «Hamlet» en la versió peruana de Chela De Ferrari amb intèrprets amb síndrome de Down, al Teatre Nacional de Catalunya... [+ informació]

¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?

En un dels últims anuncis de temporada de la cervesa Free Damm Torrada, l'actor Pere Arquillué li deia a l'actor Julio Manrique, els dos com un parell de magnats prenent el sol a la coberta d'un veler davant l'skyline marítim de Barcelona: “¿De veritat et preocupa que t'encasellin en anuncis de cervesa?”. I Julio Manrique li responia: “Sincerament, no gaire”. I, mira, crec que a Thomas Ostermeier, el director de la companyia Schaubühne Berlin, que tanca just abans del fosc la seva particular versió de l'obra «Un enemic del poble (Ein Volksfeind)», de Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Oslo, 1906) amb un glop de cervesa a morro de la parella del doctor Stockmann, tampoc no li preocupa gaire que, si fos el cas, l'encasellessin en anuncis de cervesa... [+ informació]

I tant si “bull” Europa!

Oh, sorpresa! ¿Pot ser que el joglar Albert Boadella hagi aparcat l'autoodi catalanofòbic i la mania persecutòria que atribueix als seus coetanis i que hagi tornat al teatre català amb un nou espectacle? No! És Jordi Oriol, actor, músic i director teatral, que amb un equip que ho fa rodó del tot ha posat en solfa i alguna cosa més l'espectacle «Europa Bull», guanyador del Premi Quim Masó de l'any anterior i estrenat ara, primer al Festival Temporada Alta d'aquest any i, com un enllaç, al Teatre Nacional de Catalunya. El teatre català actual, tocat per l'autocensura, va curt d'autocrítica i de paròdia sobre el moment social i polític que s'està vivint. I Jordi Oriol (Barcelona, 1979) trenca aquest silenci i omple el buit esplendorosament i amb un farciment de gran volada amb un espectacle que no es conforma a prendre's amb bon humor la decadència i la crisi que pateix l'Europa de la Unió... [+ informació]

L’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona commemora 575 anys d'història amb la reivindicació del seu patrimoni inclosa l'acta fundacional del segle XV

L'associació celebra el 575 anys d'història amb ganes de reivindicar el seu patrimoni, que inclou l'acta fundacional del s.XV, relíquies com la “llet de la verge” i una sala gremial que es preserva intacta des de segle XIX. Part de la seva història es conserva a l’edifici que tenen en propietat a la plaça del Pi, decorat amb un dels esgrafiats més antics de Barcelona. La sala gremial és un dels seus tresors més preuats, i es preserva intacta des de principis del segle XIX que va ser de les primeres de Barcelona en tenir llums de gas. Els revenedors eren els que avui s'anomenen comerciants, és a dir els intermediaris que compren per vendre, no els que fabriquen... [+ informació]

¿Vols venir, tu, rabadà...? Vull heretar!

La involució que pateix la societat del primer quart de segle XXI no passa només per l'amenaça climàtica, l'amenaça de la guerra nuclear o primitiva com la d'Ucraïna o l'amenaça de la pobresa energètica sinó també pel retorn a aquelles mesures naturals de fa cent anys que mantenien un cert equilibri ecològic i vetllaven el planeta en un estat de mínima conservació sense que criatures com Greta Thunberg haguessin de voltar pel món com una mena de nova mare Teresa de Calcuta per salvar la humanitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa primavera, un ramat de més de tres-centes cabres i ovelles ha pasturat per Collserola per remugar l'herbei i evitar així un dels perills d'incendi que assetgen els boscos amb la vegetació resseca per l'onada de calor... [+ informació]

El castell de Montjuïc es proposa recuperar més de mil metres quadrats de superfície coberta amb la renovació d'espais i l'obertura de noves sales d'exposicions i activitats

El castell de Montjuïc és un dels punts de Barcelona més visitats. I amb l'arrencada del Festival Grec, és també un dels espais a l'aire lliure, entre altres activitats. Les últimes estadístiques del castell de Montjuïc, del 2019, parlen de 900.000 visitants amb entrada de pagament. Amb les restriccions del 2020 i el 2021, malgrat les dificultats, les visites es van comptar encara en 190.000 i 385.000 respectivament. Es dóna el cas que el 85% dels visitants són estrangers amb un lleuger repunt del públic local en els dos anys de coronavirus. Per al 2022, el castell de Montjuïc preveu rebre 700.000 visitants en un progressiu acostament a les dades del 2019. Des que l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir la propietat, el 2007, del castell de Montjuïc s’ha buscat un canvi que capti l’interès de la ciutadania... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya adquireix l'únic plànol conegut del projecte original del pla Cerdà que mostra noranta illes de l'Eixample

L'adquisició ha costat a les arques públiques catalanes 11.000 euros. El 1855, el ministeri de Foment espanyol va ordenar a Ildefons Cerdà i al seu equip un plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la formació del projecte de l’Eixample. Cerdà o algun col·laborador proper —l'autoria és desconeguda— va elaborar a mà una litografia que plasma de manera metòdica totes les particularitats del pla Cerdà. Amb llapis s'hi van dibuixar les illes urbanes i amb tinta negra el nom dels carrers, barris i alguns edificis. Es tracta de l'única planimetria coneguda del projecte original del pla Cerdà i des d'ara ha entrat a formar part de l'Arxiu Nacional de Catalunya... [+ informació]

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya supera els 42.500 federats per primera vegada en més de 100 anys d'història

L’any 2021 el número de federats quan es va tancar l’any el mes de desembre es va situar en 42.313, una xifra que actualment ja supera els 42.500 federats, mil més dels que hi havia el 2019, abans de la crisi provocada pel coronavirus i el canvi d'hàbits de moltes persones, entre les quals una reconcialiació amb la natura. El creixement de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha conitnuat experimentant aquest fet. La feina realitzada des de les entitats excursionistes... [+ informació]

Microsoft incorporarà els recursos del projecte AINA als seus serveis i aplicacions de veu segons el Protocol per al Desenvolupament i la Innovació en el Sector TIC

El Protocol ha estat signat pel govern de Catalunya i la companyia tecnológica Microsofot. AINA és una iniciativa basada en intel·ligència artificial que té com a objectiu llançar el primer corpus de veu en català. L'acord amb Microsoft també inclou diverses mesures orientades a la digitalització dels serveis de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, es preveu posar en marxa una iniciativa pionera a Europa per desenvolupar models de treball híbrid amb l'objectiu de facilitar escenaris de treball remot. Tots aquests recursos creats amb AINA podran ser aprofitats per empreses per tal d'incorporar el català... [+ informació]

Dos grans conjunts pictòrics de Josep Maria Sert es mostren en una exposició de la Fundació March a la seu de Madrid

L'exposició «Josep M. Sert. Recuerdos y evocaciones» mostra dos dels conjunts pictòrics que Josep Maria Sert va crear per a grans col·leccionistes privats, entre els quals destaquen amb força una quinzena de teles d’«Els records meravellosos» (1916). Es tracta d’un conjunt realitzat per a sir Saxton Noble, magnat londinenc del ferrocarril, i creat en plena Gran Guerra. També s'hi poden veure els cinc paravents d’«Evocacions espanyoles» (1942), constituïts per vint-i-set panells de quatre metres d’alçària calçats amb rodes destinats a la sala de música de la residència del banquer Juan March... [+ informació]

El restaurant 4Gats compleix 125 anys de cultura, fogons i modernisme mirant al futur amb la intenció de recuperar la clientela barcelonina

L'històric restaurant 4Gats fa 125 anys. Bressol del modernisme, l'establiment del carrer de Montsió, núm. 3 de Barcelona va obrir les portes el 12 de juny de 1897. Aquell any, l'empresari Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van posar en marxa l'espai als baixos de la Casa Martí, en un edifici de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser creat inspirat en el cabaret Le Chat Noir de París. L'origen del nom va sorgir quan Miquel Utrillo i Pere Romeu estaven donant forma a l'obertura del restaurant i ho comentaven als seus coneguts... [+ informació]

L'exposició «Els llibres malferits de la UB» mostra els danys més habituals que ha patit part del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona

El fons bibliogràfic patrimonial de la Universitat de Barcelona representa un tresor incalculable, tant des del punt de vista quantitatiu —conserva més de 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, així com més de 1.000 incunables— com qualitatiu, que procedeix majoritàriament dels convents desamortitzats. No obstant això, la història d’aquest destacat patrimoni també amaga episodis desconeguts de maltractament i danys deguts a diferents circumstàncies. L’empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic recupera aquesta història poc amable per documentar una selecció de casos. S'ha reconstruït una “dolorosa” realitat amb la selecció de 14 obres classificades segons el tipus de dany que han sofert: forces naturals, és a dir, els malferits per l’acció dels animals, humitats o incendis, representada a les vitrines de... [+ informació]

El Museu Pau Casals del Vendrell reobre amb un nou planteig museogràfic i la rehabilitació integral de l'edifici d'estiueig del músic coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació que porta el seu nom

Després d’un any d’obres, la visita s'ha apliat amb nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que permeten veure el músic Pau Casals en acció: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. La intenció és explicar als visitants que Pau Casals no només va ser un brillant violoncel·lista sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre. El nou recorregut també reivindica la vigència dels valors de Pau Casals amb un audiovisual al final de la visita que inclou escenes d’imatges de guerres i camps de refugiats d’arreu del món, fins i tot de l'actual guerra d’Ucraïna provocada per la invasió del genocida Vladímir Putin, intercalades amb missatges pacifistes del músic, que va dir d’ell mateix que abans que músic era home i que la seva obligació era lluitar pel benestar de la humanitat... [+ informació]

La cava xampanyera Codorníu convoca per segona vegada en 125 anys un concurs de cartells com va fer el 1898 en plena eclosió del Modernisme

En aquell primer concurs, hi van participar artistes com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Julio Tubilla i Oleguer Junyent. D'aquella iniciativa s'han fet populars nombrosos cartells que formen part de l'art pictòric del Modernisme. La iniciativa es repeteix 125 anys després amb la convocatòria del Concurs Codorníu Ars Collecta, que adreça a dissenyadors, publicistes, il·lustradors i tota aquella persona més gran de 18 anys que exerceixi arreu del món. Del Modernisme del 1898 a la internacionalització del 2022. Els aspirants poden presentar les seves obres en qualsevol format i tècnica adequats a l'estil d'un cartell publicitari fins al 21 d'agost... [+ informació]

Jaime Camino protagonista d'una exposició a la Filmoteca de Catalunya que parteix d'un guió inèdit que el cineasta no va poder veure acabat a causa de la malaltia

L’exposició «Jaime Camino. No tan de pressa!» parteix d’una imatge del seu film «Llums i ombres»: el nen embadalit davant el quadre de «Las meninas» fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant fa el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Jaime Camino (1936 - 2015). S'hi veuen en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals... [+ informació]

Una exposició amb guixos originals que Joan Miró usava per fer escultures de bronze es pot veure al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp organitzada per la Fundació Mas Miró

La mostra forma part dels actes del centenari del quadre «La Masia». L'exposició «L'ànima de la forma» presenta una col·lecció de guixos elaborats per Joan Miró, motlles que van servir per elaborar posteriors escultures en bronze, però que constitueixen peces artístiques perquè van ser modelats per les mans de l’artista. Els guixos són la part desconeguda d’una obra que es va crear al Mas Miró on Joan Miró va passar llargues temporades i que ara és un centre de visita. Els guixos són una donació de la família Miró. En l'exposició de l'Església Vella de Mont-roig del Camp es poden veure deu escultures en guix i una resina que l’artista va realitzar com a models per a la seva posterior fosa en bronze... [+ informació]

Un 82% dels internautes accedeix també a contingut audiovisual de televisió a través d'Internet segons les dades de l'Estudi de Televisió Connectada del 2022

Els usuaris enquestats tenen entre 16 i 75 anys i del resultat de l'enquesta es desprèn que, a partir que ja són usuaris d'Internet, utilitzen la xarxa per accedir a contingut de programes de televisió. Es considera televisió connectada tots aquells serveis de contingut audiovisual digital als quals s'accedeix ja sigui mitjançant una smart TV, una televisió analògica (connectada a un ordinador, portàtil o consola) o altres dispositius, com ara Blue-Ray o Set Top Box, que s’afegeixen a un televisor i permeten connectar-se a internet. Sis de cada deu internautes miren continguts audiovisuals a través de la seva smart TV i un 49% accedeixen a la tele connectada amb un dispositiu diferent de la smart TV (Set Top Box, smartphone, ordinador portàtil o de sobretaula, una consola o una tauleta)... [+ informació]

L'adaptació de la novel·la «L'adversari» d'Emmanuel Carrère, amb Pere Arquillué i Carles Martínez, dirigits per Julio Manrique, obrirà el Festival Temporada Alta 2022

Continuant amb les aliances amb teatres i festivals europeus, el Festival Temporada Alta participarà en aquesta edició de tardor en 6 espectacles de coproducció internacional: «Caridad» d’Angélica Liddell, «Depois do silencio (Després del silenci)» de Christiane Jatahy, «Petróleo» de la companyia argentina Piel de Lava, el concert d’Ute Lemper amb la Gio Symphonia, i les noves propostes de Mal Pelo i Cabosanroque. «L’adversari», l’espectacle dirigit per Julio Manrique que inaugurarà aquesta 31a edició, és una producció pròpia de Temporada Alta 2022 a partir de l’adaptació de la novel·la d’Emmanuel Carrère, interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez... [+ informació]

La plataforma Spotify es planteja entrar també en el sector dels audiollibres al costat de la seva principal dimensió consolidada de la música

La plataforma Spotify no atura la seva incorporació de nous usuaris al canal de música, però té en el seu punt de vista el fenomen dels pòdcasts. En aquest sentit ha invertit més de mil milions d'euros en la compra d'empreses, eines i contingut de plataformes més petites que han provat fortuna en el podcast. Spotify ha anunciat que entre els seus projectes té el d'apostar pel sector dels audiollibres posicionant-lo en el tercer lloc del seus interessos. Spotify calcula que en aquest nou sector por arribar a facturar 66.000 milions d'euros. La primera acció que pensa fer Spotify és la compra de la distribuïdora Findaway que té un catàleg de 325.000 llibres... [+ informació]

Welcome to the party

Doncs, això, passeu, passeu i sigueu benvinguts a la festa. Perquè on hi ha amor hi ha alegria, ni que sigui emmascarada per l'antifaç daurat de l'odi. La companyia La Brutal i el director David Selvas s'han proposat desmitificar la llegenda feta història de la ciutat de Verona i adaptar-la a la lluita postadolescent del segle XXI sense defugir l'origen de la tragèdia que William Shakespeare ja va predir el 1597 quan va publicar per primera vegada «Romeu i Julieta». Quan es revisa un clàssic com aquest, que ha passat per tota mena d'adaptacions i de registres, el repte és tan arriscat com majúscul. ¿Com cal fer-ho per no caure en la simple imitació de les referències acumulades al llarg del temps? El teatre, el cinema, l'òpera... Cada disciplina artística hi ha dit i hi ha fet la seva. ¿Però encara hi ha alguna altra manera d'arribar al The End sense que s'assembli a cap altra?... [+ informació]

Un gran passeig litoral naturalitzat unirà la Mar Bella amb el Fòrum a partir de finals del 2023 i es reurbanitzarà així l'últim tram del front marítim de Barcelona recuperat amb els Jocs Olímpics del 1992

La recuperació del front litoral barceloní del 1992 va deixar una gran zona sense urbanitzar que les intervencions del 2004 també van eludir. És l’àrea compresa entre el pavelló de la Mar Bella, on van acabar les actuacions vinculades als Jocs Olímpics, i el recinte del Fòrum, on es va celebrar l’esdeveniment internacional dedicat a les cultures. En aquest terreny abandonat, el passeig Marítim va quedar interromput i la franja fins a l’avinguda Litoral es va convertir en un enorme aparcament a l’aire lliure que no es tornarà a obrir. La transformació d’aquest espai d’1,7 quilòmetres de llarg i 11 hectàrees de superfície ja té avantprojecte. La previsió és que les obres comencin a finals del 2023 o principis del 2024... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu i el Teatro Arriaga de Bilbao amb el Festival de Peralada coprodueixen la nova òpera de cambra «Orgia» del compositor Hèctor Parra amb la direcció de Calixto Bieito

L’òpera és una composició d’Hèctor Parra amb llibret i direcció d’escena de Calixto Bieito i està basada en l’obra de Pier Paolo Pasolini, una tràgica història que detalla la batalla sexual d’un matrimoni per aprofundir en l’ànima humana. Hèctor Parra, que ja va presentar al Gran Teatre del Liceu l’any 2009 l’obra «Hypermusic Prologue (a projective opera in seven planes)» amb l’Ensemble InterContemporain. A partir del text original d'«Orgia», en aquesta òpera —imaginada a partir de les dues col·laboracions operístiques entre Calixto Bieito i Hèctor Parra: «Wilde» (2015) i «Les Bienveillantes» (2019)— es concep la possibilitat d'extreure una poètica musical sota forma lírica. Així, la paraula pasoliniana cristal·litzada en so es converteix en un element d'inestimable valor per al treball del compositor: un diàleg entre poesia i música que contribueix, en paraules del mateix Pasolini, a una acció expressiva elevada i indefinible com les accions de la realitat. Per denunciar el drama personal, el protagonista masculí d'«Orgia» es penja després de vestir-se de dona.... [+ informació]

Immersió B N T J R N T

El títol no és la proposta d'un enigmista. «Immersió B N T J R N T». Es tracta del fals anagrama de Benet i Jornet, sense les vocals. La vocalització és a l'esquena de les samarretes de cadascun dels intèrprets. I també en els seus diàlegs. Impecables tots. Al pit, les consonants. Poètic. El Laboratori Peripècies fa cada temporada una mena de fi de curs amb graduació d'alta volada. Després de cinc temporades, aquest 2022 s'ha dedicat com a homenatge a Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) i l'ha coordinat, com és habitual, el dramaturg i escriptor Sergi Belbel —diguem-ho així ara que ja l'ha batejat Sant Jordi!—, al voltant de la figura de qui es considera la baula de connexió entre el teatre clàssic català, sobretot Àngel Guimerà, i també Rusiñol o Pitarra i, ¿per què no?, Josep Maria de Sagarra, entre altres, i la nova dramatúrgia catalana multiplicada amb els anys i que emplenaria a hores d'ara totes les lletres de l'alfabet d'un Qui és Qui teatral... [+ informació]

Casa Seat dedica les tres plantes de l'espai expositiu a recordar els Jocs Olímpics del 92 incidint en l'aspecte lúdic i esportiu i destacant la capacitat de mobilització de la ciutadania

A Casa Seat es recorda l'efemèride esportiva amb l'exposició «Barcelona'92: l'impuls d'una ciutat», una producció que té com a comissària Claudia Crego i els dissenys escenogràfics i de construcció del taller de Ramón de los Heros. També s'ha comptat amb la participació de la Fundació Barcelona Olímpica, l'associació Voluntaris 2000 i Seat Cotxes Històrics. Cada una de les tres plantes de l'espai se centra en un eix temàtic diferent. La planta zero reuneix els elements icònics de les olimpíades del 92 i la història d'aquell moment... [+ informació]

L'ou balla més que mai a Barcelona amb mig centenar d'activitats i ampliació de patis que s'afegeixen al Corpus en el 700 aniversari de la primera Processó

La Festa del Corpus s’escampa pels carrers de Barcelona amb energies renovades. Després de dos anys de pandèmia, que han coincidit amb el 700 anys de la primera processó del Corpus a la ciutat, els actes vinculats a aquesta celebració es multipliquen, amb mig centenar d’activitats repartides per 43 espais de la ciutat, alguns dels quals s’incorporen per primer cop a la festa. Una vintena d’ous com balla i un nombre similar de catifes de flors vestiran de Corpus la ciutat, en alguns casos en indrets que s’incorporen per primer cop a la festa. La programació d’enguany està marcada per la clausura dels actes especials del 700 aniversari de la processó del Corpus, que es van complir el 2020 ja que es té coneixement de l'esdeveniment des del 1320... [+ informació]

Memòria i document amb l'alambí de la ficció

Fins fa pocs anys, segurament que molta poca gent coneixia la història fosca de l'antic convent de les Oblates de Tarragona que es va convertir en presó de la dictadura franquista després de la guerra civil. Afortunadament, les noves generacions interessades en la Memòria Històrica han anat posant les coses al seu lloc. Dos mesos després de l'acabament de la guerra civil,les dones presoneres que estaven a la presó de Pilats, el 6 de juny del 1939, van ser traslladades al convent de les Oblates, que va ser habilitat sense condicions com a presidi en un temps on la presó era el passaport cap a la mort. Moltes d'aquelles dones, realment, hi van morir, presumptament de malaltia, sobretot de la tubercolosi, una de les plagues de la guerra i la postguerra... [+ informació]

La bellesa d'un tríptic simfònic

L'ombra és allargada. La de l'actor Pere Arquillué, vull dir. S'allarga sobre el feix de lluna de l'escenari en un efecte del disseny d'il·luminació com si fos una extensió del seu cos. L'ambientació és tenebrosa. Perquè la història també és tenebrosa. I el protagonista hi és dempeus, immòbil, a punt per clonar-se durant gairebé dues hores ininterrompudes en almenys set veus de set personatges: el noi de 17 anys aparegut mort i mutilat en un racó de bosc, la seva mare, el seu pare mort anys abans, la seva mestra d'institut, un dels amics, el propietari del taller de serrar fusta, el transvestit que fuig... [+ informació]

Barcelona dedica una plaça a la residència on va viure l'avantguardista parisenc Francis Picabia durant la seva estada com a refugiat a Catalunya arran de la Primera Guerra Mundial

Barcelona recorda l'avantguardista Francis Picabia (París, 1879 - París, 1953). Poeta, crític, guionista, escenògraf, director teatral, actor, pintor i diplomàtic. Es va refugiar a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial i es va implicar intensament en la vida cultural de l'època amb altres artistes refugiats com ell. Ara, dins el programa de Ciutat Literatura de la Unesco es fa la descobrta d'una placa on va residir, a l'Avinguda de la República Argentina, núm. 28, entre els anys 1915 i 1917. Francis Picabia, a banda de la seva característica multifacètica, va ser també un bon vivant i un amant dels cotxes, una col·lecció que va arribar a completar fins almenys 150 exemplars, afició al motor que, de fet, el va arruinar. Francis Picabia, nom real Francis-Marie Martínez de Picabia, era fill de mare francesa, química i fotògrafa presidenta de la Societat Francesa de Fotografia, i pare cubà emigrant a Nova York i Madrid. El seu oncle matern era el conservador de la Biblioteca Sainte-Geneviève de París... [+ informació]

Metacrítica d'un metaespectacle

Si la dramaturga polonesa Anna Karasińska (Łódź, Polònia, 1978), convidada pel Teatre Lliure per tancar la commemoració del 30è aniversari de la mort de Fabià Puigserver i artista debutant aquí, es permet el luxe d'advertir els presumptes espectadors dient-los que en les seves posades en escena no hi ha guió, no hi ha text, no hi ha trama, no hi ha dramatúrgia, no hi ha escenografia i no hi ha protagonistes ni res que s'hi assembli, un també es pot permetre el luxe d'advertir que això és una no crítica d'un espectacle no vist, afirmació que, agafant-la com el rave per les fulles, podria voler dir que és una metacrítica d'un metaespectacle. «Internacional» tenia tots els ingredients per ser un espectacle rebel si no fos que els “enfants terribles” estan de baixa i de rebaixa... [+ informació]

Disseny, ciència, tecnologia i societat en la 27a edició del Simposi Internacional d’Art Electrònic que converteix Barcelona en la capital de l'art i les noves tecnologies a les portes del Festival Sónar

Es tracta d'un dels esdeveniments internacionals que acull la ciutat de Barcelona, entre el 10 i el 16 de juny, just abans del Festival Sónar. En la 27a edició conflueixen l’art, el disseny, la ciència, la tecnologia i la societat sota el paraigua del Simposi Internacional d’Art Electrònic (ISEA), impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La programació inclou una cinquantena d’activitats a Barcelona i una desena en ciutats del país, entre les quals destaquen una gran exposició d’art digital al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau amb unes vuitanta obres, com ara instal·lacions immersives, peces interactives i d’art sonor i animacions. També hi ha un mapping al mateix recinte en homenatge a la ciutat que va acollir la passada edició del simposi, Quebec. Que el Recinte Modernista de Sant Pau rebi aquesta exposició no és casual... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2022 amb 24.602.149 visitants que han fet 53.889.386 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2022, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2022, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 24.602.149 visitants i 53.889.386 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.437,6 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.753 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Fer un pa com unes hòsties

Qui podia imaginar que darrere dels ingredients ancestrals de la farina, l'aigua i la sal, el llevat fresc i la massa mare, s'hi pogués amassar, deixar-ho reposar i enfornar... no pas, no, el pa cruixent i saborós de tota la vida sinó, al revés, tota una vida que acaba fent, com popularment es diu, i m'excuso per la redundància panarra, un pa com unes hòsties. Els quatre intèrprets d'«Una teràpia integral», una comèdia que no arriba a tragèdia però que s'hi acosta, es posen en la pell i el davantal d'un obrador de forner. El tal forner és en Toni Roca, un manetes del pa que fa cursets selectius amb cua d'espera i que tria els seus alumnes amb la precisió d'un artesà i la finesa investigadora sobre la personalitat de cadascú com si fos un luthier en psicologia. Hi ha obres com aquesta que posen a prova qui les interpreta... [+ informació]

L'hort medieval del Monestir de Pedralbes obre al públic per observar l'estructura i el funcionament dels conreus a l'edat mitjana tal com es feien al mateix convent

El Monestir de Pedralbes recupera per al públic el seu hort medieval. Després de cinc anys de treballs, un conjunt d’especialistes en història, arqueologia, botànica, arqueobiologia, arquitectura, museografia, educació mediambiental i serveis socials han reconstruït l’anomenat “hort petit”. Els experts han consultat els documents medievals custodiats a l’arxiu del mateix monestir i tractats agrícoles de l’època per dur a terme aquesta reconstrucció. L’hort medieval consta de quatre parcel·les amb els camins històrics i les instal·lacions de reg tradicionals. Després de la intervenció arqueològica, s’han pogut documentar restes d’entre l'any 1326 i mitjan segle XIX. En aquest espai de 3.000 metres quadrats s’hi conreeen verdures, hortalisses i herbes aromàtiques pròpies de l’Europa medieval, però no n’hi ha cap de les que van arribar des d’Amèrica fins a Europa després del 1492... [+ informació]

El patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya acorda per unanimitat iniciar el projecte d’ampliació de la seu de Montjuïc i renova en la direcció l'actual director Pepe Serra

El Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura y Deporte espanyol, l’Ajuntament de Barcelona i per diferents personalitats en representació de la societat civil, ha acordat per unanimitat iniciar la tramitació del concurs del projecte d’ampliació i dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu, així com dotar el museu dels mecanismes necessaris per fer possible aquesta actuació tant en els aspectes tècnics com en les qüestions conceptuals. El calendari sobre el qual s’està treballant preveu desenvolupar els plans de viabilitat i museografia i els projectes arquitectònics durant el 2022 i el 2023, per afrontar el concurs públic del projecte definitiu a finals de 2023 o principis de 2024. El Pla Estratègic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) marca com a horitzó per a la finalització de les obres el 2029, centenari de l’Exposició Internacional, la urbanització de Montjuïc i la construcció del Palau Nacional. L’ampliació al Pavelló Victòria Eugènia suposarà una important transformació i permetrà un replantejament global del museu, els espais, els relats i el seu abast... [+ informació]

El MUHBA Vil·la Joana del parc de Collserola de Barcelona s'amplia com a primera residència literària de la ciutat amb caràcter de trobada internacional d'autors dins la xarxa de Literatura de la Unesco

El MUHBA Vil·la Joana, l’antic mas situat al parc de Collserola on el 10 de juny del 1902 va morir Jacint Verdaguer, estrena la primera residència literària de Barcelona. Aquest mes de juny hi arribaran els primers autors que hi faran estada. La residència disposa de tres dormitoris individuals amb bany privat i zona de treball, a més de diversos espais compartits, com la cuina-menjador, pensats per afavorir la relació entre els estadants. Amb la inauguració d’aquest espai, Barcelona, Ciutat de la Literatura de la Unesco, s’integra en un circuit internacional d’intercanvi d’escriptors amb la resta de ciutats de la xarxa, que pretén afavorir la mobilitat dels autors com a element troncal de la difusió de les literatures del món... [+ informació]

El pintor paisatgista del segle XIX Willian Turner es mira «la llum i el color» de Barcelona des de l'esplanada del Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuïc

Els dibuixos, aquarel·les i pintures de l'exposició «La llum és color» provenen del Llegat Turner, que està dipositat a la Tate Gallery de Londres, on es pot contemplar la col·lecció més completa de la seva obra. Aquesta herència inclou 400 pintures, de les quals prop de 300 estan inacabades i 35.000 esbossos. El pintor Joseph Mallord William Turner (1775 – 1851), considerat un dels grans noms de la història de l’art, es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins a l'11 de setembre. De fet, William Turner no va pensar que mai que les seves obres eren per exposar sinó que explorava els camins de la seva imaginació per obrir-ne de nous i per fer experiments tècnics i registrar elements de la natura i efectes climàtics que temps després, potser fins i tot anys, abocava de memòria en les pintures... [+ informació]

El Festival Castell de Peralada marca la fita musical de l'estiu amb un homenatge avançat al centenari de Maria Callas amb l'actriu Monica Bellucci

Un any abans que es commeori el centenari de la soprano Maria Callas, el Festival de Peralada ha projectat l'espectacle «Maria Callas. Lettres et Mémoires», estrenat a París abans de les restriccions sanitàries pel coronavirus. En aquest espectacle, l'actriu Monica Bellucci representa la diva Maria Callas amb la narració de diverses cartes i textos d'arxiu inèdits. L'espectacle parteix del documental «Maria by Callas», de Tom Volf, que també fa de director escènic de l'espectacle de Peralada que s'abienta a l'apartament de París on la cantant va passar els últims anys... [+ informació]

El petó de la porta de l'infern

Aquests dies tèrbols per a la política, s'ha popularitzat una imatge dels perspicaços fotoperiodistes —honorables descendents dels primers paparazzi— que van caçar el president i la vicepresidenta del govern espanyol de coalició en una postura petonera que, treta de context i sense l'auditori al seu voltant, és de les que fan història. Que Pedro i Yolanda —els dos protagonistes— es petonegin de satisfacció quan aproven una llei forma part del protocol no establert i recuperat després de dos anys de restriccions o, més aviat, de repressions afectives... [+ informació]

Revival musical i adoració fetitxista

Mirin, l'espectacle serà fetitxista o no serà. Aquesta és una de les moralitats que es podrien extreure d'aquest macromusical que ret homenatge a l'anomenat rei del pop, figura i icona mundial de l'últim quart de segle passat, el polifacètic cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic Michael Jackson (Gay, Indiana, 1958 - Los Angeles, 2009), de trajectòria artística estel·lar i de vida més aviat erràtica, amb un final tràgic que després de la seva mort encara porta cua. El muntatge coreogràfic i escenogràfic no s'està de forçar al màxim allò que els seguidors i els fans volen veure, volen escoltar i volen sentir: aparicions sobrenaturals, reproduccions espectaculars en clau de videoclip... [+ informació]

Se subhasta a París la pintura inèdita de Ramon Casas «Dona davant del Moulin de la Galette» per un preu de sortida entre cinquanta i setanta mil euros

La casa de subhastes Artcurial de París posa a la venda en subhasta el 9 de juny un quadre inèdit de Ramon Casas, realitzat durant la primera estada del pintor barceloní a la capital francesa (1890-1892). El quadre és un oli sobre tela de 51×30 centímetres que té el títol «Dona davant del Moulin de la Galette». Segons les estimacions fetes es podria valorar el preu de sortida entre els cinquanta mil i els setanta mil euros. La pintura, que ha estat analitzada i verificada pel que fa a l'originalitat per l’Associació Ramon Casas de Barcelona, presenta, com deixa clar el títol, una dona... [+ informació]

El Departament de Cultura prepara la primera Llei de Drets Culturals per garantir els drets d'accés i participació de tots la ciutadania a la vida cultural i protegir els drets de l'artista

El Departament de Cultura treballa en la primera Llei de Drets Culturals, pionera a Catalunya, que tindrà com a objectius reforçar el marc legal perquè garanteixi els drets d’accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural; protegir els drets de l’artista, la llibertat de creació i els drets d’autor; ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya i fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l’exercici d’aquests drets. La llei està en procés de tramitació i pròximament s’obrirà a consulta pública. El mateix Departament de Cultura també ha anunciat que es convocarà una línia de subvencions dotada amb 500.000 euros destinada a projectes culturals impulsats des del tercer sector i l’associacionisme... [+ informació]

La directora Carme Portaceli actualitzarà una «Terra Baixa» des de l'òptica del segle XXI en una versió de Pablo Ley que forma part de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya

El nou lema de la temporada 2022-2023 és «La consciència» amb un programa que inclou 31 propostes pensades per arribar a diferents sectors de la societat: 9 espectacles són de producció pròpia, 12 companyies convidades, 9 coproduccions amb altres equipaments i el Festival ZIP. La primera estrena de la Sala Gran serà «Assaig sobre la ceguesa», una adaptació d’una de les novel·les de José Saramago, amb dramatúrgia i adaptació de Clàudia Cedó. L’obra és una coproducció del TNC amb el Teatro Nacional São João de Porto i farà una gira internacional: s’estrenarà a Porto, es veurà al TNC i viatjarà fins al Theatro Circo (Braga) i el Teatro Aveirense (Aveiro). Entre les altres produccions previstes [programa íntegre aquí] hi ha un espectacle de circ de Los Galindos, una proposta de la companyia belga Peeping Tom, l'espectacle «Una noche sin luna» de Juan Diego Botto sobre García Lorca, una nova versió de l'obra «El temps i els Conway», de J.B.Priestley, en traducció de Joan Sellent i dirigida per Àngel Llàcer... [+ informació]

Una exposició a Casa Seat recorda els Jocs Olímpics del 92 posant l'èmfasi en el paper de la ciutat de Barcelona i el moviment ciutadà que els va fer possibles

En un moment que la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern penja d'un fil i d'una votació popular, sembla irònic que es presenti una exposició —una més— sobre la fita que van representar els Jocs Olímpics del 92. La mostra es presenta a Casa Seat comissariada per Claudia Crego, amb els dissenys escenogràfics i de construcció del taller de Ramón de los Heros i es podrà veure fins al 6 d'agost. També s'ha comptat amb la participació de la Fundació Barcelona Olímpica, l'associació Voluntaris 2000 i SEAT Coches Históricos. A banda de l'aspecte lúdic i esportiu, aquesta exposició posa el focus en la mobilització de la ciutadania, els voluntaris i les transformacions que va viure la ciutat de Barcelona. A l'entrada de la planta 0 els visitants són rebuts amb alguns dels elements... [+ informació]

El primer bosc vertical amb arbres en suspensió del món serà al costat del CaixaForum de Barcelona per urbanitzar el mur deixat en l'enderrocament el 2014 de l'emblemàtic Restaurant La Pérgola i l'antic Palau de la Metal·lúrgia que havia estat una icona des del 1929 davant la Font Màgica de Montjuïc

Amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, el Restaurant La Pérgola va ser l'establiment de restauració més important d'aquell esdeveniment internacional. Situat davant la Font Màgica de Carls Buïgas a Montjuïc, tocant amb el que era el Palau de la Metal·lúrgia, el restaurant va ser enderrocat el 2014. L'Ajuntament de Barcelona es va limitar a fer una plantació davant l'espai enderrocat i uns bancs. Però en aquests vuit anys, el mur que va quedar de l'enderrocament ha estat utilitzat només per grafiters sense cap projecte determinat. Ara, l'espai tindrà el primer bosc vertical del món amb arbres en suspensió, es posarà en marxa al desembre. La instal·lació anirà a càrrec de la Fundació La Caixa —del qual és veí el CaixaForum amb l'edifici Casaramona—, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona. La instal·lació commemorarà també el 20è aniversari del CaixaForum. El bosc tindrà 535 m2 de façana vegetada i 220 m2 de tancaments i estarà format per 22.000 plantes i 15 arbres de grans dimensions... [+ informació]

El 69,9% dels catalans majors de 14 anys llegeixen un llibre al trimestre però només el 32,4% ho fa en català segons un estudi de l'Institut Cultural de les Empreses Culturals sobre els Hàbits de Lectura

Aquestes dades són un dels punts de partida del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya que per a aquest 2022 té un pressupost de 106.682 euros. El principal objectiu del Pla és augmentar l’índex de lectura i fomentar l’hàbit lector amb el repte afegit de fer-ho preeminentment en l’àmbit del llibre i la lectura en català. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el juliol del 2020 encarregar al Departament de Cultura l'elaboració d'un Pla Nacional del Llibre i la Lectura i crear el Consell Nacional de la Lectura. A diferència dels tres plans de anteriors... [+ informació]

Mariscal omple alguns espais urbans de Barcelona amb grafits del Cobi i coincideix amb el grafiter Cornbread amb qui ha fet una intervenció conjunta

L’artista Xavier Mariscal, pare del Cobi, està explorant una faceta nova als 72 anys com a grafiter. Un grafit al carrer Montcada, just al davant del Museu Picasso, mostra una de les seves inconfusibles creacions: el Cobi conduint un descapotable a tocar del mar. No és l’únic Cobi que es pot trobar dibuixat a les parets de carrers històrics de Ciutat Vella de Barcelona. Un dels que es repeteix és el d’un Cobi que treu el cap per sobre un mur que diu: “Hola, soc aquí”. Mariscal admet que ha fet grafits en altres ocasions, però sempre d'amagat. L’obra del Mariscal grafiter és força desconeguda... [+ informació]

El Museu de la Música aposta per un projecte artístic que posa el focus en els reptes de la modernitat i pretén enriquir el discurs unitari de L’Auditori de Barcelona

El nou projecte té per objectiu fer de l’equipament un centre de referència en pensament i divulgació sobre el fet musical i l'art sonor. Durant la pròxima temporada, sis exposicions revisitaran les figures de Felip Pedrell i Sofia Gubaidulina, així com les pioneres de la música electrònica, a més de reflexionar sobre els suports d’enregistrament. També neixen dos nous cicles, Trànsits i Guitarres, per mostrar la diversitat de pràctiques culturals a Barcelona i difondre el patrimoni organològic. El projecte del Museu de la Música planteja una mirada que entén la història i la societat com a resultat d'encontres i processos transnacionals i complexos. I aquests conceptes es plasmaran en la reorientació de la institució... [+ informació]

La companyia de dansa Gelabert-Azzopardi ha donat íntegrament l’arxiu documental, d’indumentària i una selecció del fons escenogràfic de la companyia al Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre

La donació està formada per 200 peces de vestuari, prop d’un miler de programes de mà, 400 reportatges fotogràfics, 200 cartells, 4 caixes de vídeos amb enregistraments dels 164 espectacles de la companyia i 1 caixa amb gravacions musicals, a més de cartells, premis, figurins i objectes escenogràfics. A més, Gelabert i Azzopardi també han cedit al Museu de les Arts Escèniques (MAE) documents i materials de la seva trajectòria abans d’unir-se professionalment. Gelabert-Azzopardi ja va cedir al MAE l’any 2013 un total de 180 peces de vestuari i 98 complements. A aquesta primera donació s’hi va afegir fa uns mesos la cessió de la col·lecció de programes, fotografies i altres documents audiovisuals, així com algunes escenografies de la companyia. La cessió íntegra s'ha consolidat coincidint amb el Dia Internacional dels Museus... [+ informació]

Una recreació en 3D permet recuperar com eren el centre de Barcelona i l'estació de metro de Jaume I a finals de la dècada dels anys setanta

El dissenyador Fran Alburquerque ha recreat en 3D la ciutat de Barcelona tal com era a finals dels anys setanta. Un d’aquests projectes mostra la plaça de l’Àngel i els carrers del seu voltant. S’hi identifiquen alguns establiments emblemàtics com La Colmena o la numismàtica de la cantonada amb la via Laietana, les dues encara resistents al mateix lloc malgrat la plaga dels lloguers que han fet desaparèixer tants establiments centenaris. El vídeo ha estat elaborat, segons l'autor, partint de fotografies de la zona de l'època i amb l'ajuda d'una guia de carrers per calcular l'escala que tenen els edificis i els elements urbans que s'hi reprodueixen com els fanals o els automòbils... [+ informació]

Ball de gronxadors

¿És possible concentrar en noranta minuts mig segle d'un retrat social infantil i adolescent de la mà de cinc noies del centre educatiu de la corporació catòlica de St Helen, cal suposar que de la filial del Canadà, d'on és originari l'autor i dramaturg Evan Placey, des que entren al curs de P5 i continuen en els progressius cursos de primària i secundària fins que es retroben, ja com a exalumnes, en una d'aquelles festes que ningú en el fons no té cap ganes de reviure, quan tenen 45 anys? La resposta és que sí. Ho fa la companyia Càlam amb cinc actrius que tenen la virtut de representar amb diferents matisos d'edat des dels primers moments com a criatures, quan tenen cinc anys, sense caure en l'error del pretès infantilisme, passant per l'etapa de cap de pardals de la pre i la post adolescència fins a la maduresa adulta. Ho aconsegueixen perquè es pot dir que fan una mena de “ball de gronxadors”, que sembla un ball inspirat en el moviment coreogràfic de tants balls tradicionals en cercle que expliquen una història mentre els balladors es mouen com les agulles del rellotge... [+ informació]

Dels camps de cotó al Paral·lel

Hi ha una característica en els espectacles que crea i dirigeix des de fa més de vint anys el showman Marcel Tomàs (Girona, 1972). I és que tot el que s'hi fa hi està mil·limètricament “configurat”, fins al més mínim detall, amb rigor i pulcritud, des d'un got d'aigua a un mocador per eixugar la suor, sense que hi hagi cap fissura durant tota la trama ni que trontolli el ritme en una proposta que, en aquest cas, fusiona el concert amb el teatre a través de la història del jazz i fa un homenatge a un dels principals creadors jazzístics, Duke Ellington. El repartiment de l'espectacle l'integren nou músics —tal com està el pati i a aquestes alçades, tota una banda de jazz—, un actor que fa de camàlic i tots els papers de l'auca, i el mestre de cerimònies (el mateix Marcel Tomàs), que omple gran part del guió del discurs de presentació... [+ informació]

Els picarols de l'hereu Riera

Ja ho deia la veu popular: «Sóc català i porto barretina. I a qui em digui res, li tallo la sardina!». Ai, si molts dels magistrats de toga negra sabessin a què s'exposen! De segur que no s'atrevirien a publicar i signar segons quines sentències que, a ells sí, sembla que els surtin ben bé de la “barretina”. Tot això ve a tomb perquè la Sala Trono, amb seu a Tarragona i una trajectòria remarcable, n'han muntat una de picarols i barretines amb la complicitat de la murrieria dramatúrgicament eclèctica de Marc Artigau i la sornegueria desinhibida pel que fa a la direcció de Joan Maria Segura Barnadas... [+ informació]

Laia Marull elevada a la tercera potència

Crítica teatral: La dramaturga i directora establerta a Catalunya, Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) diu que el pare absent que s'homenatja en l'obra «El pes d'un cos» no és ben bé el seu pare i que la filla protagonista, Olga, no és ben bé ella. Però no es pot amagar que hi ha alguna cosa de l'un i de l'altra en tota l'obra, a pesar que és evident que l'autora ha fet una intel·ligent i delicada manipulació literària que des de la ficció dirigeix la mirada sense subterfugis cap a una trista realitat de la precarietat social i sanitària moderna i de les promeses del benestar defenestrades pel cinisme polític de tots els colors. Fins aquí, la part més transcendent de l'obra que no cal obviar. Però «El pes d'un cos» va més enllà perquè barreja aquesta reflexió de fons sobre les dificultats de la vida i les dificultats de la mort amb un espurneig lúdic, divertit, amb tocs d'humor, en algun moment irreverent i amb una posada en escena de les que aixequen la moral i eleven l'autoestima del teatre en una temporada farcida de llums i ombres i platees a mig gas... [+ informació]

El director d’escena sud-africà William Kentridge ambienta el seu «Wozzeck» a la Primera Guerra Mundial en la versió del Gran Teatre del Liceu

«Wozzeck», la peça expressionista i atonal d’Alban Berg que va inaugurar un nou llenguatge per a l’òpera del segle XX, torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu en una celebrada producció del director d'escena sud-africà William Kentridge. «Wozzeck» és una història amb una dimensió tràgica que supera la literalitat per esdevenir un tema universal i que parla d’elements tan inherents a la condició humana com la vida, l’amor, el desig i la mort. Els dos papers protagonistes de «Wozzeck» estan representats per Matthias Goerne (Wozzeck) i Annemarie Kremer (Marie), que donen vida a una partitura fràgil composta a partir d’un esquema harmònic que busca superar els límits de l’atonalitat sense trencar del tot amb la tradició. Josep Pons dirigirà... [+ informació]

Es recupera amb total normalitat la Nit dels Museus després de dos anys i amb multitud d'activitats arreu dels equipaments de tot Catalunya

A la demarcació de Barcelona hi participen 75 equipaments i espais de 8 municipis de l’àrea metropolitana: Barcelona, Badalona, Cornellà, Esplugues, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Gramenet. Respecte a l’edició de l’any passat, s’hi incorporen 9 centres: la Porta de Mar i el Temple d’August (MUHBA), el Jardí Botànic del Museu de Ciències Naturals, el Museu de la Xocolata, el del FC Barcelona, l’Opisso, el Palau Robert, el Santa Mònica i la Torre de la Miranda, de Cornellà de Llobregat. Malgrat que el Dia Internacional dels Museus és oficialment el 18 de maig, la Nit dels Museus té lloc el dissabte 14 de maig, des de la set del vespre fins a la una de la matinada. Durant la Nit dels Museus es poden visitar... [+ informació]