¿És possible concentrar en noranta minuts mig segle d'un retrat social infantil i adolescent de la mà de cinc noies del centre educatiu de la corporació catòlica de St Helen, cal suposar que de la filial del Canadà, d'on és originari l'autor i dramaturg Evan Placey, des que entren al curs de P5 i continuen en els progressius cursos de primària i secundària fins que es retroben, ja com a exalumnes, en una d'aquelles festes que ningú en el fons no té cap ganes de reviure, quan tenen 45 anys? La resposta és que sí. Ho fa la companyia Càlam amb cinc actrius que tenen la virtut de representar amb diferents matisos d'edat des dels primers moments com a criatures, quan tenen cinc anys, sense caure en l'error del pretès infantilisme, passant per l'etapa de cap de pardals de la pre i la post adolescència fins a la maduresa adulta. Ho aconsegueixen perquè es pot dir que fan una mena de “ball de gronxadors”, que sembla un ball inspirat en el moviment coreogràfic de tants balls tradicionals en cercle que expliquen una història mentre els balladors es mouen com les agulles del rellotge... [+ informació]
17 de maig 2022
Ball de gronxadors
