El conte de la paparra

Et diuen que et faran un muntage teatral basat en l'obra filosòfica de Gilles Deleuze i et cures en salut pensant que serà una mena de tesi postdoctoral que costarà de rosegar. T'hi colen pel mig un mite de la boxa de l'època daurada del ring, Fred Galiana, campió d'Europa de mitjan segle XX, fill adoptiu de Mataró, al Maresme, on va anar a parar de jove amb la família, tot i que havia nascut a Quintanar de la Orden, prop de Toledo, i ho interpretes, de moment, com una llicència filosòfica. T'hi posen pel mig el griot marroquí Mohamed Mrabet, un contacontes de Tànger que va fer tertúlia, copa i puro amb l'escriptor Paul Bowles, que li va transcriure i publicar tretze reculls de contes que encara avui són llegits, i queda clar que la literatura oral no té fronteres. T'hi barregen el personatge Nicolas de Staël, pintor d'origen rus, frontissa entre l'art abstracte i l'art figuratiu, exiliat a Polònia arran de la revolució russa, i nòmada després per diversos països d'Europa i també el Marroc, autor del quadre potser inacabat «Le grand concert», que els mòduls escenogràfics de l'espectacle reprodueixen, i que l'uneix amb el filòsof Gilles Deleuze que ell també es va suïcidar tirant-se igualment daltabaix d'una finestra del seu taller de pintura al sud de França... [+ informació]