Desvelen les llicències argumentals preses en la recreació cinematogràfica de la història del conductor d'«El 47» en relació a l'adscripció política del protagonista

El 7 de maig de 1978, el conductor d'autobús de Barcelona que ara s'ha fet popular per la seva gesta de segrest d'el 47 en reivindicació perquè arribés al barri, no va actuar sol, segons desvela un article d'El País, signar per Marc Andreu, sinó que va ser fruit d'una acció col·lectiva i organitzada. Manel Vital, el conductor en qüestió, va ser processat l'any 1969 juntament amb altres companys i un sacerdot de l'època, sense antecedents penals i bona conducta, per formar part d'una cèl·lula de Comissions Obreres que escampaven la seva llavor pels barris obrers de Torre Baró, Trinitat i Verdú de la rodalia de Barcelona. La cèl·lula es dedicava a difondre fulls de ciclostil on es criticaven les mesures de seguretat que el govern de la Dictadura havia adoptat davant la celebració de l'1 de Maig i es feia una crida a la lluita de classes. Una causa suficient per ser persegit pel règim. A Manel Vital, aquell fet li va costar mig any i un dia de presó per propaganda il·legal. Però resulta que aquest Manel Vital no era el protagonista d'«El 47» sinó que era el seu fill, orfe de mare i futur pare d'una nena que la versió cinematogràfica ha canviat per la filla en comptes de la néta del conductor. Manel Vital, de 50 anys, nascut a València d'Alcántara ( Càceres), veí de Barcelona, viudo, xofer, insolvent i en llibertat provisional també va ser processat pel TOP (Tribunal d'Ordre Públic feixista)... [+ informació]