L’equipament va ser dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, construcció per la qual van guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1992. Es tracta d’una de les millors representacions de l’arquitectura funerària contemporània de Catalunya. El cementiri, que està integrat en un espai enjardinat que ocupa una superfície de 34 hectàrees, es va construir entre els anys 1985 i 1994; posteriorment es va ampliar amb el crematori, projectat per Carme Pinós, dins d’un espai arbrat. En definitiva, els espais que ocupen el parc i que integren la part que es considera monument són: els nínxols, els panteons, la capella, l’edifici de serveis i, finalment, el crematori. El projecte es fonamenta en un llenguatge arquitectònic propi molt allunyat de la concepció dels cementiris tradicionals... [+ informació]