Les recents declaracions del del president del Partit Popular, Pablo Casado, aspirant a governar Espanya —l'estat presumptament més democràtic i més plurinacional del planeta—, sobre la llengua que es parla a les Balears («Que no parleu català! A qui se li acut?), no només ha aixecat una petita tempesta política o serp lingüística d'estiu sinó que també ha fet reaccionar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acadèmia de la llengua ha fet una declaració institucional sobre les «quatre noves llengües balears inventades pel senyor Pablo Casado». Com si es tractés d'una lliçó d'un curs de primària, l'IEC ha assenyalat que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc —les "llengües" esmentades per Casado—, com també l'alguerès, el valencià o el rossellonès, en realitat "fan referència a varietats de la llengua catalana en els diferents territoris i no posen en dubte la unitat essencial de la llengua". L'IEC recorda que "totes les llengües sense distinció —i la llengua espanyola no n’és cap excepció— tenen varietats territorials amb denominacions específiques". L'espanyol té les varietats llatinoamericanes, però també les de regions de la Península, com el murcià i l'andalús, que òbviament formen part de la mateixa llengua. Per tallar el debat lingüístic, el comunicat de l'IEC va a la base de tot plegat, al Diccionari de la Llengua Catalana,que defineix el català com la "llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe". També el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia Española (RAE), que defineix el català com la "lengua romance que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón"... [+ informació]