El Festival Art Explora atraca el seu vaixell museu a Barcelona amb dotze dies de programació gratuïta després d'onze escales al Mediterrani

Es tracta del primer vaixell museu del món, un espai cultural que es pot visitar al Moll de Barcelona Nord i un programa d’arts en viu que combina exposicions, experiències immersives i propostes multidisciplinàries. El programa es basa en les mitologies mediterrànies, el relat i la ficció. Posa una atenció especial a les diàspores africanes i mediterrànies que viuen a Barcelona, i reuneix veus i històries marcades pels trajectes marítims, les migracions i la memòria col·lectiva. Segons els seus promotors, el que diferencia aquest festival dels grans esdeveniments de la ciutat és el seu enfocament singular del so, profundament vinculat a les arts visuals. El programa aposta per propostes híbrides i transdisciplinàries per a tots els públics —des d’una subhasta fictícia de peix i sessions de narració oral fins a performances experimentals, poesia sonora, cinema o flamenc, entre moltes altres... [+ informació]

Un joc dels disbarats genial

La comèdia teatral francesa és com la baguette: un producte amb denominació d'origen. I els francesos no només estimen la comèdia ben feta sinó que, a més, sense prejudicis, la premien. És el que li va passar a l'actor i autor Sébastien Castro (francès des del 1975) amb «Une idée géniale», que va obtenir dos premis Molière. La comèdia catalana no és com la baguette francesa, però també és flonja i cruixent quan qui s'hi posa sap com dominar-la. I això és el que ha fet l'actriu i dramaturga Susanna Garachana, que també hi actua, amb una versió i adaptació que sona com si fos de casa. I això també és el que ha fet l'actor i director Xavier Ricart controlant, com si estigués davant els botons del comandament de la play, els dificilíssims i perillosos moviments que protagonitza sobretot un dels quatre personatges, el que multirepresenta en un “tour de force” l'actor Lluís Villanueva, que s'ha convertit en l'actor de comèdia més versàtil de l'escena catalana contemporània... [+ informació]

El conte de la paparra

Et diuen que et faran un muntage teatral basat en l'obra filosòfica de Gilles Deleuze i et cures en salut pensant que serà una mena de tesi postdoctoral que costarà de rosegar. T'hi colen pel mig un mite de la boxa de l'època daurada del ring, Fred Galiana, campió d'Europa de mitjan segle XX, fill adoptiu de Mataró, al Maresme, on va anar a parar de jove amb la família, tot i que havia nascut a Quintanar de la Orden, prop de Toledo, i ho interpretes, de moment, com una llicència filosòfica. T'hi posen pel mig el griot marroquí Mohamed Mrabet, un contacontes de Tànger que va fer tertúlia, copa i puro amb l'escriptor Paul Bowles, que li va transcriure i publicar tretze reculls de contes que encara avui són llegits, i queda clar que la literatura oral no té fronteres. T'hi barregen el personatge Nicolas de Staël, pintor d'origen rus, frontissa entre l'art abstracte i l'art figuratiu, exiliat a Polònia arran de la revolució russa, i nòmada després per diversos països d'Europa i també el Marroc, autor del quadre potser inacabat «Le grand concert», que els mòduls escenogràfics de l'espectacle reprodueixen, i que l'uneix amb el filòsof Gilles Deleuze que ell també es va suïcidar tirant-se igualment daltabaix d'una finestra del seu taller de pintura al sud de França... [+ informació]

El director Josep Maria Mestres, els actors Oriol Genís i Carles Martínez, l'actriu Mariona Castillo i la dramaturga Victoria Szpunberg entre els nous premis fets públics de la Crítica de les Arts Escèniques

La XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques desvelen abans de la gala de lliurament els diversos premis de les categories de teatre, dansa i circ que està prevista per al dia 13 d'abril al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Si fa uns dies es van fer públics els premis honorífics, ara toca el torn als premis nominals. El director Josep Maria Mestres ha obtingut el premi de Direcció per l'obra «L'herència», del Teatre Lliure. L'actor Oriol Genís, el premi d'Interpretació principal per «Compto cada passa meva sobre la Terra», de la Sala Atrium. L'actor Carles Martínez, el premi d'Interpretació de repartiment per «L'herència». L'actriu Mariona Castillo, el premi d'Interpretació de musical per «Germans de sang», del Teatre Condal. El tàndem de la dramaturga Victoria Szpunberg i el dramaturg Albert Pijuan, el premi de Text per «La tercera fuga». El director Albert Arribas, el premi d'Adaptació o Dramatúrgia per «Opereta imaginària». La jove actriu Mireia Morera, el premi Revelació per «Un refugi al sol», de la Sala Versus Glòries. La coreògrafa Aina Alegre, el premi de Coreografia / Dansa per la peça «Fugaces». La ballarina Laila Tafur, el premi Interpretació / Dansa per «Maja y Bastarda». El grup The Tiger Lillies / La Perla 29, el premi de Música original o adaptada per «A Macbeth Song»... [+ informació]

Bol d'amanida de mòbils

L'autor i director Paolo Genovese (Roma, 1966) coneix els secrets, les trampes i els punts forts de la comèdia cinematogràfica i televisiva. Però potser no s'imaginava, fa deu anys, el 2016, quan va preveure la maldat que es pot amagar sota la carcassa dels telèfons mòbils de cadascú, que amb el film «Perfetti sconosciuti», faria la volta a bona part del món amb nombroses adaptacions al teatre. No ha d'estranyar que del cinema hagués saltat ràpidament al teatre perquè una trama que transcorre íntegrament en un interior és idònia per a qualsevol director escènic que no s'ha de preocupar de revestir la història amb plans exteriors o seqüències, com les que ara es porten, a vol de dron... [+ informació]

Una nova app permet que els participants en una conferència es puguin escoltar en 50 idiomes en temps real sense intèrprets gràcies a la traducció simultània digital

¿Crisi en el sector professional dels traductors i intèrprets? ¿En aquest cas no serà la Intel·ligència Artificial qui els pendra el plat de la taula? Acaba d'aparèixer una app que tradueix conferències en temps real per a audiències multilingües sense intèrprets. Vasco Audience de Traductors VA by Vasco permet que un únic ponent es comuniqui amb assistents en més de 50 idiomes des dels seus propis dispositius, reduint fins a un 90% els costos davant de solucions tradicionals de traducció en esdeveniments. L'app en qüestió és «Vasco Audience», una aplicació que revoluciona la comunicació en conferències i esdeveniments internacionals. L'eina permet als ponents parlar en el seu idioma nadiu mentre els assistents reben traduccions instantànies en text o àudio directament als smartphones, tauletes o ordinadors, sense intèrprets ni configuracions tècniques complexes... [+ informació]

El Parlament de Catalunya reclama a la Generalitat que els Premis Gaudí de cinema tinguin una categoria de pel·lícules parlades íntegrament en català

El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció per reclamar al govern català que consesuï amb l'Acadèmia del Cinema Català les estratègies necessàries per definir una categoria específica per a pel·lícules parlades íntegrament en llengua catalana dins els Premis Gaudí. La moció, que integrava diversos continguts relacionats amb polítiques culturals, va ser presentada pel grup parlamentari de Junts i aprovada amb els vots de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana. Al marge han quedat els partits ultres espanyolistes i els nacionalespanyolistes (Vox, PP i PSC-PSOE). La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha recordat que els Premis Gaudí ja tenen, des de la primera edició, quan presidia l'Acadèmia l'actor i director Joel Joan, una categoria dedicada exclusivament a les pel·lícules en versió original catalana, un requisit que estableix per llei la Generalitat de Catalunya. Però el dilema apareix quan en una pel·lícula, pretesament en llengua catalana, s'hi incorporen diàlegs o algunes escenes en altres llengües, com l'espanyol, majoritàriament. Un exemple recent podria ser la pel·lícula «El 47», que per ser fidel al personatge... [+ informació]

El meu amic americà

L'escriptor afroamericà James Baldwin (Harlem, Nova York, 1924 - Sant Pau, França, 1987) va escriure i publicar «Giovanni's Room», la que era la seva segona novel·la, l'any 1956. Temps, doncs, d'existencialisme —Baldwin va conèixer a París Jean-Paul Sartre— i temps també de repressió per als que, com ell, procedien d'una classe obrera, d'origen negre, i d'una classe menystinguda, sobretot als Estats Units, pel que fa als drets sobre la igualtat i els drets sobre la identitat de gènere. No ha destranyar tampoc que, sense ànim de desvelar res a l'avançada de la trama de «Giovanni's Room», s'hi esmenti la condemna a pena de mort en un judici per assassinat a París, ja que aquesta condemna no va ser abolida a França fins a l'any 1981... [+ informació]

Les segones podrien ser les primeres

Primer al Teatre Eolia, arran de la Beca Odisseu I+D 2021, i després dins de la programació del Districte Cultural i ara a la Sala Atrium. Cinc anys de vida ben portats. Les dramaturgues i creadores Berta Giraut i Ester Villamor continuen amb aquest homenatge personal a les dones que l'atzar o les circumstàncies les ha destinat a ocupar un segon esglaó: actrius secundàries, Kellys, cuidadores, netejadores, mestresses de casa... El marc escènic no defuig aquesta condició. Una mena de soterrani o de cambra de mals endreços, però que també podria ser el traster d'un teatre, amb prestatgeries plenes d'andròmines, un televisor antic, una bola del món, un llum de peu, unes maletes... presidit tot per una màquina de rentar que s'encarrega de centrifugar la roba bruta i, a la vegada, amb els remolins del bombo, centrifugar també metafòricament les idees, les angoixes, les frustracions i els pensaments de la protagonista... [+ informació]

Una oportunitat per reviure els últims dies de Pompeia gràcies a la instal·lació immersiva de l'Ideal provisionalment instal·lada al Palau Victòria Eugènia de Montjuïc

El visitant pot pujar a una biga tirada per dos cavalls, irrompre en un amfiteatre i posar-se a la pell d'un gladiador fibrós que s'enfronta a un altre molt més corpulent equipat amb xarxa i trident, plantar cara a un tigre i acabar sota l'aigua per presenciar una naumàquia (un combat naval). L'amfiteatre, que es va construir el 70 aC, és tan sols la introducció a un recorregut per un espai enorme de 2.000 m2, que ha viatjat arreu del món. Aquesta experiència immersiva va guanyar el premi nacional dels lectors de Historia National Geographic. La desaparició dramàtica de la ciutat de Pompeia ha inspirat novel·les, pel·lícules i sèries on l'acció es barreja sovint amb històries personals, tot ben amanit amb una bona dosi de romanticisme. Bona part de tot el que s'ha ficcionat té l'origen en la ploma d'Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), baró britànic, polític conservador i autor de quaranta volums... [+ informació]

La pallassa Pepa Plana, la gestora cultural Tena Busquets, el Centre de les Arts Lliures i l'espectacle «Medea's kinderen» de Milo Rau entre els premis honorífics de la XXVIII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya

La nova etapa dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Catalunya que han canviat els sistema i el format tindrà lloc el 13 d'abril al Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou, amb un acte festiu de trobada del sector, segons els seus organitzadors. Mentrestant, l'organització ha fet públics tots els nominats en les diferents categories i, de moment, els primers premis més honorífics. El Premi Sala Joan Anton Benach, s’atorga al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, per la seva tasca com a espai de creació, exhibició i pensament al voltant de les arts escèniques contemporànies. El Premi Honorífic Gonzalo Pérez de Olaguer recau en Tena Busquets Costa, en reconeixement a una trajectòria vinculada a la gestió cultural i difusió de les arts escèniques al país, des de la seva experiència a Olot i també com a directora del Festival Sismògraf. El Premi Honorífic Maria José Ragué s’atorga a la pallasa Pepa Plana, una de les figures imprescindibles del clown contemporani, que ha contribuït decisivament a la visibilització de les dones en aquest àmbit... [+ informació]

Unes excavacions al carrer Antic de Sant Joan del barri de La Ribera de Barcelona revelen part del traçat original del barri de La Ribera enderrocat després del 1714

Les excavacions arqueològiques al carrer Antic de Sant Joan de Barcelona han permès documentar una part important del teixit històric del desaparegut barri de La Ribera. Els treballs se situen a l’entorn del Born, una zona clau per entendre la transformació històrica de Barcelona des d’època romana fins a l’actualitat. L’obertura de la zona central del carrer Antic de Sant Joan ha afectat una superfície de 163 m² i ha permès documentar una part de l’antic barri de La Ribera, concretament la zona sud del carrer Bonaire, antigament conegut com carrer de Sant Daniel, que encara conserva el traçat històric. Aquesta zona estava configurada des d’època medieval per 14 illes amb carrers estrets i habitatges de dimensions reduïdes, especialment si es comparen amb els documentats a la part nord del carrer, més a prop del passeig del Born. Les restes localitzades corresponen, en l’estat actual de la recerca... [+ informació]

La recta final del director Marko Daniel de la Fundació Miró de Montjuïc deixa l'obertura del Jardí dels Xiprers i l'obertura de la miranda del Pati Nord sobre la ciutat

Des d'ara, els visitants de la Fundació Miró de Montjuïc podran visitar el Jardí dels Xiprers. El director Marko Daniel, que ha estat vuit anys al capdavant de la institució, deixa el càrrec amb aquest llegat i també l'obertura del Pati Nord que ofereix una extensa mirada sobre la ciutat de Barcelona des de Montjuïc. La Fundació Miró inaugura també l'exposició «Cercles», en relació als cercles de la natura. El nou Jardí dels Xiprers és tota una declaració d'intencions de la nova disposició de l'obra mironiana. Lluny de seguir un ordre cronològic, s'aposta per un joc de contraris posant en relació l'arquitectura, les obres i les persones. En aquesta exposició, el joc de les perspectives s'accentua gràcies als nivells dels espais. Així, l'immens «Tapís de la fundació»... [+ informació]

La barretina del Pedrals i la cadira de l'àvia del Grasset

Són 75 nits, malgrat que segons quins informatius s'entestin a dir que és la “primera”. L'oblit ens farà ignorants. La nit de Santa Llúcia era l'argot popular amb el qual es coneixia ja des de feia moltes edicions la Nit de les Lletres Catalanes. Res d'invents, doncs. Les coses també passen abans que les digui la televisió. La crisi i la baixa dels pioners amb butxaques grasses i abrics de pell de Sibèria va fer que, un bon dia, el tradicional sopar se substituís per un acte formal on els convidats i premiats són elements passius disposats a superar les més de dues hores d'una gala farcida de premis. El discurs monoparental del president o presidenta d'Òmnium Cultural, sovint patriòtic i en la direcció que li tocava, ha estat compartit ara per la parella Teresa Cabré (Institut d'Estudis Catalans) i Xavier Antich (Òmnium Cultural). Hi ha qui confon l'Institut d'Estudis Catalans amb la Institució de les Lletres Catalanes, que seria més lògic que en fos coorganitzadora. Però no... [+ informació]

L'escriptora escocesa Ali Smith conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida en el Pregó de la Lectura de l'Ajuntament de Barcelona

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona rebrà el 22 d'abril l'escriptora escocesa Ali Smith que ha estat convidada a protagonitzar el Pregó de la Lectura 2026. L'autora conversarà amb la seva traductora al català, Dolors Udina, sobre la seva obra i sobre el paper que la lectura i les biblioteques han tingut en la seva vida. En el marc del 25è aniversari de Biblioteques de Barcelona, Ali Smith —autora de «Biblioteques públiques» (Raig Verd, 2024)— reivindicarà els serveis bibliotecaris com a espais de comunitat i llocs essencials de llibertat, on la cultura és un dret universal. Ali Smith (Inversess, Escòcia, 1962) , que resideix actualment a Cambridge, abans de dedicar-se completament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. És membre de la Royal Society of Literature i la seva trajectòria literària està marcada per nombrosos reconeixements i nominacions... [+ informació]

El tren de la mala llet

La ciutadania del sud de Catalunya, usuària de les línies de tren, es prepara per passar més d'un trimestre caòtic fins a entrants d'estiu arran de les obres anunciades dels antics túnels del Garraf, lloc històric des de l'intent i frustrat atemptat al rei borbó Alfons XIII, fins a alguns lamentables incidents al llarg del temps, un dels més recents, fa 52 anys, el 1974, quan un talús va caure a la via i va provocar un accident mortal similar al que ara va ocórrer a Gelida i que ha originat el desgavell global de Rodalies i Regionals [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. Les línies afectades són les R2Sud de Rodalies i les R13, R14, R15, R16 i R17, és a dir, totes les poblacions des de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i les rutes posteriors a Lleida, Reus, Tarragona, Móra la Nova, Flix, Riba-Roja d'Ebre o Tortosa. Un vesper diari que augmenta de cara al bon temps amb les fugides a les platges o a Port Aventura. Aquest és un simulacre del que li espera a un viatger que, per exemple, surti de Falset - Marçà direcció Barcelona o a l'inrevés. La seva línia és la R15, actualment des de fa un mes llarg, tancada a la circulació de passatgers —hi circulen càrregues de tant en tant— a causa de les obres de millora i a les reduccions de velocitat per evitar allò que durant dècades no ha passat mai... [+ informació]

El 700 aniversari de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes commemorarà la col·locació de la primera pedra i l'entrada de la primera comunitat de monges clarisses

Per commemorar l’efemèride, la Generalitat de Catalunya ha declarat l’any 2026 com a l’any del monestir de Pedralbes i ha creat una comissió especial amb l’objectiu de divulgar i posar en relleu tots els actes de difusió dels set-cents anys de fundació del monestir. L’acte inaugural culmina amb la presentació de l’exposició immersiva «Tocar l’ànima. Els murals de la capella de Sant Miquel», sobre les pintures murals gòtiques del segle XIV. Les activitats del centenari compten amb noves exposicions, concerts, visites, activitats familiars, contacontes, tallers, conferències i la presentació del projecte d’estudi de les tombes del període fundacional. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1326, és un conjunt arquitectònic excel·lent d’estructura majoritàriament d’origen medieval que ha arribat fins ara en un estat de conservació notable, gràcies als treballs de recerca històrica... [+ informació]

La “grandeur” s'imposa en el projecte arquitectònic de l'ampliació que ha de canviar el nou MNAC de Montjuïc coincidint amb el centenari de l'Exposició Universal de 1929

Aquest projecte permetrà culminar la missió primordial del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): mostrar permanentment la creació artística a Catalunya al llarg de la seva història, fins a l’actualitat. Per primera vegada el MNAC podrà acollir de forma permanent l’art produït a partir dels anys quaranta, incloent la fotografia i la imatge o el còmic, i donar cabuda a les generacions d’artistes de la postguerra, unes dècades de gran riquesa cultural, cabdals pel país. L’ampliació del Museu permetrà millorar l’accessibilitat, les condicions dels espais i les oportunitats de participació de la ciutadania, per tal que el MNAC esdevingui un agent actiu de transformació social. La consolidació definitiva del MNAC com un museu sense límits cronològics dotarà Catalunya i Barcelona d’un Museu amb una proposta artística a l’alçada de la seva tradició cultural, d’acord amb el que s’espera d’una capital cultural europea capaç de projectar el seu patrimoni i els seus creadors internacionalment. Inspirant-se en la grandeur dels grans equipaments francesos de París, el nou MNAC es convertirà en un del espais més monumentals de la ciutat de Barcelona que transformarà, a més, l'espai dels accessos a Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, l'Avinguda Maria Cristina i la Font Màgica com ho va fer el 1929, l'any precisament del crac, la celebració de l'Exposició Universal que es preveu que el centenari coincideixi amb la inauguració del nou MNAC... [+ informació]

La por circula de La Villarroel al Teatre Borràs amb la reestrena de l'espectacle «La presència» de Carmen Marfà i Yago Alonso amb l'actriu Mar Ulldemolins que substitueix Nausicaa Bonnín al costat de Pau Roca, Marc Rodriguez i Anna Sahun

El Pallars, que és la portalada del Pirineu, és un terreny adobat per encaixar-hi històries de por. Les llegendes del temps de la picor, les històries ancestrals a la vora del foc i, si estirem més el fil, fins i tot el culebrot contemporani del llogarret de la muntanya de Tor —el nucli dependent del poble d'Alins, de la Vall Ferrera, que ha posat entre l'espasa i la paret el periodista i investigador Carles Porta—, creen un imaginari idoni per fondre la ficció amb la realitat. La mort, les herències mal repartides o escamotejades, les enveges i les males arts entre parents són qüestions que poden trobar el seu xup xup en grans ciutats o nuclis urbans, però que es couen a foc lent i espetegant espurnes quan s'esdevenen en llocs apartats de muntanya. Els dramaturgs i guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso han escollit aquest espai bucòlic per ambientar «La presència», la seva història de por. I cal dir de por perquè quan es parla d'una “presència” sobrenatural, no es pot dir que ningú pugui estar tranquil del tot... ni a la butaca de la platea... [+ informació]

L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya completa la seva gira internacional i es representa en versió original catalana al Teatre KVS de Brussel·les

Després de fer temporada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'obra «Maria Magdalena», coproduïda amb el Teatre KVS de Brussel·les es representa en aquest teatre en versió original catalana els dies 11 i 12 de març. L'obra té l'autoria del director del KSV, Michael De Cock i la dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza. Després de les obres «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf i de «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, aquesta és la tercera col·laboració de Michael de Cock i Carme Portaceli. Amb el personatge de Maria Magdalena, l'obra [crítica íntegra i pòdcast a la revista digital Clip de Teatre] vol reflectir el símbol de les dones esborrades de la història atorgant-li la rellevància que es mereix i convertint aquest relat bíblic en una proposta escènica divulgativa i reivindicativa. Hi treballen els intèrprets Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Laia Vallès i Anna Ycobalzeta... [+ informació]