Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA al Teatre Grec de Montjuïc

«La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Espai escènic: Joan Galí Sanarau. Vestuari: Joana Martí Delgado. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero i Lluís Victory Cirer. Direcció tècnica: Albert Glas. Regidors companyia: Olalla Calvo i Rai Segura Raspall. Ajudantia d’escenografia i vestuari: Camille Latron i Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: Elisabet Barroso Dominguez, Núria Roé Vellvé, Ragnhild Hjelmborg, Marta Canals Romero, Olivia Basora, Carme Milan, Gina Aspa. Una coproducció del Grec 2025 i 2026 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Director titular Banda Municipal Barcelona: José R. Pascual-Vilaplana. Clarinets: Natalia Zanón (solista), Eduard Betes, Àngel Errea, Joan Estellés, Juan Bautista Faubel, Victoria Gonzálvez, Germán Guillén, Montserrat Margalef, Joan Tormo, Alexandre Escrivà, Jorge Iznardo, Maria Rubio, Laia Santamaria, Clara Vilanova, Javier Vilaplana (requint), Martí Guasteví (clarinet alt), José Vicente Montesinos (clarinet baix). Saxòfons: Maurici Esteller (soprano), Dani Molina (alt solista), Marta Romero (alt), Armand Franco (tenor), José Jaime Rivera (tenor), Joan Soler (baríton), Joan Soler (baix). Flautes: Manel Reyes (solista), Alejandro Ortuño, Paula Martínez (flautí). Oboès: David Perpiñán / Jordi Bonilla, Carla Suárez (corn anglès). Fagots: Daniel Ortuño (solista), Xavier Cervera. Trompes: Claudia Cobos (solista), Abdó Sancho (solista), German Izquierdo, Carlos Lizondo, Miguel Zapata. Trompetes i fiscorns: Javier Rodríguez (solista), Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, José Joaquín Salvador, Vicent Ivorra, Susana Marco, David Urrutia. Trombons: Emilio Almenar (solista), Andrea Escrig (solista), Francesc Ivars, Francisco Palacios (baix). Bombardins: Rubén Zuriaga (solista), David Pantín. Tubes: Francisco Javier Molina (solista), Toni Chelvi. Contrabaixos: Enric Boixadós, Toni Cubedo. Timbals: Ferran Carceller (solista). Percussió: Mateu Caballé, Ferran Armengol, Alejandro Llorens, Naia Membrillera, Miquel Vich. Arpa: Laura Boschetti. Piano: Jordi Farran. Director tècnic: Joan Xicola. Coordinadora executiva: Susanna Gamisel. Encarregada: Montserrat Margalef. Arxiver: Àlex Fernández. Serveix auxiliars: Airun Serveis Culturals. Resta de l'equip de L'Auditori: Regidoria BMB: Albert Martínez, Ramon Tolrà. So: Toni Vila, Alejandro Parra i Oriol Baulenes. Coordinació RF: Manolo Cervera. Producció: Ernest Crusats. Cor ARSinOVA. Directora: Maria Mauri Fàbregas. Intèrprets: Berta Morató Vinyes, Adrià Pagès Moliner, Emma Clarke Karlová, Ferran Marquina Martínez, Pol Blancafort Baulenas, Daniel Flix Porret, Marta Garrote Ordeig, Núria Ballestar Dot, Joana Martinez-Mora Manel, Laura Farré Garcia, Steen Knudsen Esquerda, Magdalena Völk, Pere Carulla Sanmartí, Gerard Morató Vinyes, Helena Figueras Benet, Nina Hoelscher, Niels Knudsen, Enric Aragonès, Miquel Bertran. Direcció de moviment escènic: Bealia Guerra. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025 i 2026. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 25 juliol 2025. Reposició: Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 28 juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Um julgamento». A partir d’«Un enemic del poble», d’Henrik Ibsen. Un projecte de Christiane Jatahy, Wagner Moura. Concepte i direcció: Christiane Jatahy. Text: Christiane Jatahy, Wagner Moura, Lucas Paraizo. Interpretació: Julia Bernat, Danilo Grangheia, Wagner Moura al Teatre Lliure de Montjuïc

«Um julgamento». A partir d’«Un enemic del poble», d’Henrik Ibsen. Un projecte de Christiane Jatahy, Wagner Moura. Concepte i direcció: Christiane Jatahy. Text: Christiane Jatahy, Wagner Moura, Lucas Paraizo. Interpretació: Julia Bernat, Danilo Grangheia, Wagner Moura. A la pel·lícula: Jonas Bloch, Marjorie Estiano, Salvador Moura. Participació en línia: Tatiana Henrique. Nens a la pel·lícula: Antônio Falcão, José Moura, Henry Soares Paes Leme. Intèrpret convidada: Sílvia Ferrando Luquin. Disseny d'escenografia, il·luminació i col·laboració artística: Thomas Walgrave. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Vídeo: Julio Parente. Vestuari: Marina Franco. Director de fotografia i càmera: Paulo Camacho Disseny de so i mescla: Pedro Vituri Producció i coordinació de gires: Henrique Mariano. Administració: Lison Bellanger, Charlotte Pesle Beal (produccions EPOC). Produït per Axis Productions. Coproducció Festival Internacional d'Edimburg (Escòcia), Festival d'Avignon (França), Holland Festival (Amsterdam, Països Baixos), Centro Cultural de Belém (Lisboa, Portugal), DeSingel (Anvers, Bèlgica). Amb el suport del UCLA Center for the Art of Performance (Los Angeles, EUA), Institut Guimarães Rosa – IGR – Ministeri d'Afers Exteriors (Brasília, Brasil). Vertice Company – Axis Productions compta amb el suport de la Direcció Regional d'Afers Culturals d'Île-de-France i del Ministeri de Cultura francès. Estrena mundial el 2 d’octubre del 2025 – Espaço Trapiche, Salvador, Bahia. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 30 al 31 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir». Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de “Patriotisme” i “El mariner que va perdre la gràcia del mar”, de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo al Teatre Lliure de Montjuïc

«Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir». Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de “Patriotisme” i “El mariner que va perdre la gràcia del mar”, de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo. “La túnica de plomes”, del segle XIV). Interpretació: Alberto Alonso Martínez, Angélica Liddell, Masanori Kikuzawa, Ichiro Sugae, Gumersindo Puche, Kazan Tachimoto. Il·luminació: Javier Alegría. Direcció tècnica: Maxi Gilbert. Operador de llums i coordinador tècnic en gira: Francisco Jesús Galán. So: Antonio Navarro. Maquinista: Fernando Díaz. Regidoria: Elena Galindo. Construcció de l’escenografia: Alfonso Reverón Díaz. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Logística: Micaela Ferrer. Producció: Gumersindo Puche. Assistència de producció: Jaime del Fresno. Agraïments especials: Instituto Cervantes de Tokio, Tsuano Yamai (actor de teatre Noh de l’escola Konparu). Una coproducció del Grec 2026 Festival Barcelona, Festival Temporada Alta, Théâtre National de Strasbourg, Wiener Festwochen | Free Republic of Vienna, Odéon–Théâtre de l’Europe. Amb el suport de la Comunidad de Madrid. Espectacle recomana a partir de 18 anys.Agraïment especial a totes les persones que han col·laborat aportant peces de roba dels seus éssers estimats. Festival Temporada Alta, Teatre de Salt, Girona, 22 i 23 novembre 2025. Reposició: Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 24 al 26 de juliol 2026... [+ informació]


https://www.andreusotorra.com/bitdecultura/docus/agost.html#290826

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Cantar de gesta». Creació i direcció: Mucha Muchacha. A escena: Mucha Muchacha. Composició musical: Rubén Alonso (Antropoloops) al Mercat de les Flors

«Cantar de gesta». Creació i direcció: Mucha Muchacha. A escena: Mucha Muchacha. Composició musical: Rubén Alonso (Antropoloops). Disseny d’il·luminació: Benito Jiménez. Disseny d’escenografia: Marta Lofi. Construcció de l’escenografia: Marta Lofi, Cèl Legaz. Cançó: Héctor Arnau. Estilisme: Macarena Bielski. Disseny d’espai sonor: Pablo Contreras. Assessoria artística: Celso Giménez. Acompanyament en text: Eva Mir. Grafisme: Los Voluble. Coordinació tècnica: Cristina Bolívar. Producció: Mucha Muchacha. Assistent de producció: Lucía Martínez. Distribució: Mucha Muchacha. Disseny de cartell: Manu Pita-Romero. Premsa: Israel Paredes. Fotografia: Mario Zamora. Vídeo: Alván Prado. Una producció de Mucha Muchacha. En coproducció amb el Teatre Principal de Palma. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Amb la col·laboració de Réplika Teatro, Goethe-Institut de Madrid, Compañía Nacional de Danza, HEREU i el suport del Grec 2026 Festival de Barcelona. Agraïments: Javier Amor, Mikolaj Bielski, Toni Calero, Rosa Fiel, Violeta Gil, Celso Giménez, Laura Kumin, Timothée Lejolivet, Lisandro Márquez, Álvaro Riesgo, Adrián Sepiurca, a les nostres famílies i a les nostres fantasmes. Mucha Muchacha són Belén Martí Lluch, Ana Botía García, Marina de Remedios i Marta Mármol. Festival Grec 2026. Mercat de les Flors, Barcelona, Del 24 al 25 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Theatre of Dreams». Coreografia i música: Hofesh Shechter. Disseny d’il·luminació: Tom Visser. Disseny de vestuari: Osnat Kelner al Mercat de les Flors

«Theatre of Dreams». Coreografia i música: Hofesh Shechter. Disseny d’il·luminació: Tom Visser. Disseny de vestuari: Osnat Kelner. Director artístic associat: Bruno Guillore. Col·laboració musical: Yaron Engler. Col·laboració en el disseny de l’escenografia: Niall Black. Interpretacions coreogràfiques: Tristan Carter, Robinson Cassarino, Frédéric Despierre, Rachel Fallon, Cristel de Frankrijker, Mickaël Frappat, Justine Gouache, Zakarius Harry, Alex Haskins, Keanah Faith Simin, Juliette Valeri, Chanel Vyent. Interpretació musical: Yaron Engler, James Keane, Alex Paton. Música addicional: “I Remember”, interpretada per Molly Drake. Llicenciat per la cortesia de Domino Publishing Company Limited, (PRS) o/b/ Bryter Music. [Recull de crítiques de diversos mitjans] “I Remember”, arranjada i interpretada per Nell Catchpole. Llicenciat per la cortesia de Domino Publishing Company Limited (PRS). Equip de producció: Michael Cuningham. Re-il·luminació: Andrej Gubanov. Tècnic de so: Martin Nicaud. Director tècnic d’escena: Oran O’Neill. Director d’escena: Leon Smith. Director d’escena de la companyia: Rebecca Moore. Una producció de Hofesh Shechter Company. Festival Grec 2026. Mercat de les Flors, Barcelona. Del 23 al 24 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Brel». Concepte, coreografia i dansa: Anne Teresa De Keersmaeker, Solal Mariotte. Chansons: Jacques Brel al Teatre Grec de Montjuïc

«Brel». Concepte, coreografia i dansa: Anne Teresa De Keersmaeker, Solal Mariotte. Chansons: Jacques Brel. Disseny de llums: Minna Tiikkainen, Marla van Kessel (assistència d’il·luminació). Escenografia: Michel François. Vestuari: Aouatif Boulaich. Dramatúrgia: Wannes Gyselinck. Disseny de so: Alex Fostier. Direcció d’assajos i assistents: Johanne Saunier, Nina Godderis. Recerca coreogràfica: Pierre Bastin. Recerca musical: France Brel / Fondation Jacques Brel, Filip Jordens. Creació de vídeo: Stijn Pauwels. Muntatge de vídeo: Lennert De Taeye. Coordinació i planificació artística: Anne Van Aerschot. Assistència a la directora artística: Martine Lange. Management en gira: Anne Van Aerschot. Direcció tècnica: Thomas Verachtert, Bennert Vancottem (director tècnic adjunt). [Recull de crítiques de diversos mitjans] Tècnics: Pieter Kint, Jan-Simon De Lille, Arno Truyens. So: Alex Fostier. Coordinació de vestuari: Chiara Mazzarolo, Els Van Buggenhout. Costura: Sylvie Borremans, Lisa Fayt, Francesca Pisano. Direcció general: Lies Martens. Distribució: Frans Brood Productions. Producció: Rosas. Coproduït per Grec 2026 Festival de Barcelona, Concertgebouw Brugge (Bruges), Festival d’Avinyó, ImPulsTanz (Viena), La Comédie de Clermont-Ferrand, La Comète (Châlons-en-Champagne), La Monnaie / De Munt (Brussel·les), L’Intime Festival de Namur (Namen), Piccolo Teatro di Milano – Teatro d’Europa (Milà), Théâtre de la Ville (París). Amb el suport de Dance Reflections de Van Cleef & Arpels. Aquesta producció té el suport del Refugi Fiscal del Govern Federal Belga a través de Casa Kafka Pictures. Rosas té el suport de la Comunitat Flamenca i la Comissió Comunitària Flamenca (VGC). Festival Grec 2026. Teatre Grec. Barcelona. Del 16 al 17 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'esquerda en el món (Der Riss durch die Welt)», de Roland Schimmelpfennig. Traducció d'Albert Tola. Interpretació: Ann Perelló, Assun Planas, Philip Rogers, Pol Sanuy i Magdalena Sbert a la Sala Versus Glòries

«L'esquerda en el món (Der Riss durch die Welt)», de Roland Schimmelpfennig. Traducció d'Albert Tola. Interpretació: Ann Perelló, Assun Planas, Philip Rogers, Pol Sanuy i Magdalena Sbert. Disseny d’il·luminació: Carolina Durian. Disseny de so: Jaume Manresa. Disseny d’escenografia i vestuari: Roger Orra. Ajudant de producció: Daria Nicolau. Direcció de producció: Xavier Granada i Assun Planas. Producció executiva: Xavier Granada, Alba Gómez i Raül Perales. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Distribució: Magrana Escena. Una producció de Magrana Escena i Grec 2026 Festival Barcelona, en coproducció amb Malvasia Produccions. Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Goethe – Institut Barcelona, Factoria SI (Senyor Màsters), Ajuntament de Cornellà i Fabra i Coats. Ajudantia de direcció: Marc Tresserras. Direcció: Rodrigo García Olza. Festival Grec 2026. Sala Versus Glòries, Barcelona. Del 15 al 26 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Muljil». Text: Jaeuk Shin. Interpretació: Hyunsung Seo, Kwanghyun Ma, Joonbong Kim, Aeri Lee al Teatre Lliure de Montjuïc

«Muljil». Text: Jaeuk Shin. Interpretació: Hyunsung Seo, Kwanghyun Ma, Joonbong Kim, Aeri Lee. Disseny del so: Jimmy Sert. Disseny de la il·luminació: Hayoung Jeong. Disseny del vestuari: Gyonginn Kim. Set Manager: Wonsuk Choi. Producció: Bongmin Choi. Un encàrrec del Festival d’Arts Urbanes d’Ansan i el Centre de Creació d’Arts Urbanes de Seül. En col·laboració amb el Producer Group DOT, avalat pel Ministeri de Cultura, Esports i Turisme, KOFICE, K-arts on the Go. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Amb la col·laboració de Casa Àsia. Amb el suport del Centro Cultural Coreano en España. Companyia Elephants Laugh. Direcció: Jinyeob Lee. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 15 al 16 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Ceramic Circus». Interpretació: Julian Vogel. Escriptura i direcció: Roman Müller, Julian Vogel, al Mercat de les Flors

«Ceramic Circus». Interpretació: Julian Vogel. Escriptura i direcció: Roman Müller, Julian Vogel. Disseny del so: Julian Vogel. Mix i masterització: Raphael Fluri. Construcció: Julian Vogel, Vincent Loubert. Disseny de la il·luminació: Noémie Hajosi. Tècnic de llums: Noémie Hajosi, Clara Boulis Valence, Elena Kowlessur. Tècnic de so: Patrick Chazal, Luis da Sylva, Pierre-Jean Heude. Producció: Cie. Unlisted. Producció en gira: Les SUBS / Lucie Brosset-Jolinon. Agraïments: Étienne Manceau, Darragh McLoughlin, Raphael Billet, Jean-Michel Guy, Pia Meuthen, Guido Jansen, Noah Arnold, Finn Curry, Jona Harnischmacher, Philippe Deutsch, Annelies Diezig, Laure Osselin. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una coproducció de Cie. Unlisted, Les SUBS, Le Plus petit cirque du monde – Centre des arts du cirque et des cultures émergentes, Le Théâtre d‘Arles, House of Panama, Südpol Luzern, Plateforme 2 Pôles Cirque en Normandie I La Brèche à Cherbourg - Cirque Théâtre d’Elbeuf. Amb la col·laboració i suport de: Arts Printing House Vilnius, Aargauer Kuratorium, Centre Culturel Suisse à Paris, Ernst Göhner Stiftung, Pro Helvetia – Schweizer Kulturstiftung, Kulturfonds Société Suisse des Auteurs (SSA), Luzern Plus, Kanton Luzern Kulturförderung – Selektive Förderung, Stadt Luzern/FUKA Fonds, Le Spot Sion, Le Théâtre Silvia Monfort, circusnext REVOL Porcelaine per al disseny i producció de les plaques. Espectacle per a públics a partir de 7 anys. Direcció: Julian Vogel. Festival Grec 2026. Mercat de les Flors, Barcelona. Del 14 al 15 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Qui hi ha». Creació, direcció artística i interpretació: Isabel Bassas Portús, Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà, Victor Pérez-Pallarès Setó (AMAGA) al Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa

«Qui hi ha». Creació, direcció artística i interpretació: Isabel Bassas Portús, Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà, Victor Pérez-Pallarès Setó (AMAGA). Amb la participació especial de: Bernat Fernandez Batlle, Galatea Ferrero Luque, Nuno Rodriguez Cáceres. Veu: Núria Martínez Vernis. Direcció: Marc Cartanyà Pena, AMAGA. Dramatúrgia: Eduard Olesti, AMAGA. Moviment: Rober Gómez. Disseny d’il·luminació: Gabriela Bianchi Flores. Disseny audiovisual i espai sonor: Victor Pérez-Pallarès Setó. Assistència a la producció musical: Alex Arissa, Yun Tei. Il·lusionisme: Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assessorament en il·lusionisme: Kalle Nio. Disseny d’escenografia i vestuari: AMAGA. Construcció d’escenografia: Saleta Lorenzo García, Eduard Palaus Benet. Confecció de vestuari: Atena Pou Clavell. Maqueta: Roger Lahuerta. Pròtesi: David (Solver FX). Ambientador: Giacomo Bassi. Vinilat: Quim Gual. Fotografia: AMAGA. Producció: AMAGA. Agraïments: Adrià Girona, PEDRA, Konstandinos Petru Kavafis, Joan Ros, Pepe Sales, Hangar, Gual Grafica. Una coproducció d’AMAGA, el Grec 2026 Festival Barcelona i Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Amb el suport del Teatre La Unió d’Alpicat i l’Abri Genève. AMAGA és companyia resident de la Nau Ivanow. Festival Grec 2026. Direcció: Marc Cartanyà Pena i AMAGA. Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa, Barcelona. Del 13 al 22 de juliol... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Solitudes». Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo al Teatre Condal

«Solitudes». Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Escenografia i vestuari: Ikerne Giménez. Il·luminació: Carlos Samaniego. Música original i espai sonor: Luis Miguel Cobo. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Producció executiva: Kulunka Teatro. Ajudantia de direcció: Rolando San Martín. Ajudantia d’escenografia: Almudena Martín. Cap tècnic del teatre: Aleix Arbonès. Tècnic del teatre: Víctor Bartolomé. Construcció d’escenografia: Mambo Decorados. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Màrqueting i comunicació de la companyia: María Díaz. Màrqueting i comunicació del teatre: Focus. Reportatge fotogràfic: David Ruiz. Disseny de cartell: Dani Castillo. Una producció de Kulunka Teatro. Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, amb el suport de l’INAEM - Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Govern d’Espanya, Ministeri de Cultura), el Pla de recuperació, transformació i resiliència, el Govern basc i l’Instituto Vasco. Recomanat a partir de 14 anys. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. Del 10 al 19 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La verdadera historia de Ricardo III», a partir de «Ricard III», de William Shakespeare. Dramatúrgia: Calixto Bieito, Adrià Reixach. Traducció: Lautaro Vilo. Interpretació: Joaquín Furriel, Luis Ziembrowski, Ingrid Pelicori, Belén Blanco, María Figueras, Marcos Montes, Luciano Suardi, Iván Moschner, Luis “Luisón” Herrera, Silvina Sabater, al Teatre Grec de Montjuïc

«La verdadera historia de Ricardo III», a partir de «Ricard III», de William Shakespeare. Dramatúrgia: Calixto Bieito, Adrià Reixach. Traducció: Lautaro Vilo. Interpretació: Joaquín Furriel, Luis Ziembrowski, Ingrid Pelicori, Belén Blanco, María Figueras, Marcos Montes, Luciano Suardi, Iván Moschner, Luis “Luisón” Herrera, Silvina Sabater. Disseny de vídeo: Adrià Reixach. Música original i disseny sonor: Janiv Oron. Disseny d’il·luminació: Calixto Bieito, Omar San Cristóbal. Disseny de vestuari: Paula Klein. Disseny d’escenografia: Barbora Horáková Joly. Assistència de vestuari: Camila Ferreyra. Adaptació de l’escenografia: Vanesa Abramovich. Assistència d’escenografia: Catalina Quetto, Adrià Reixach. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Coordinació de producció artística: Lourdes Maro, Gonzalo Bao. Coordinació de producció tècnica: Magdalena Berreta Miguez, Pedro Colavino. Coordinació tècnica d’escenaris: Ana Iglesias, Magalí Garrido, Ana Converti. Coordinació de tallers d’escenografia: Muriel Giménez. Coordinació de tallers de vestuari: Sofía Davies, Camila Ferrín. Distribució i coordinació de producció de gira a Espanya: LAZONA Teatro. Direcció: Calixto Bieito. Director de la reposició: Joaquín Furriel. Festival Grec 2026. Teatre Grec, Barcelona. Del 10 a l'11 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Wasted Land». Concepte i direcció: Ntando Cele. Interpretació: Ntando Cele, Brandy Butler, Françoise Gautier, Angela Kerrison. Composició i direcció musical: Wael Sami Elkholy, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Wasted Land». Concepte i direcció: Ntando Cele. Interpretació: Ntando Cele, Brandy Butler, Françoise Gautier, Angela Kerrison. Composició i direcció musical: Wael Sami Elkholy. Beats: by Soukey. Vestuari: Rudolf Jost. Col·laboració artística i tècnica: Sandro Griesser. Col·laboració dramatúrgica: Raphael Urweider, Davide-Christelle Sanvee. Ajudantia de direcció: Joëlle Antonie Gbeassor. So: Janyves Coïc. Il·luminació: Demian Jakob. Vídeo: Janosch Abel, Nicolas Gerlier. Utillatge i construcció de l’escenografia: Théâtre Vidy-Lausanne. Regidoria: Nelly Chauvet. Responsable de la il·luminació: Cassandre Colliard. Responsable del so: Marc Pieussergues. Agraïments: Isabel Gygax, Ueli Kempter, Patricia Kafwamba Oguey, Payal Parekh. [Recull de crítiques de diversos mitjans] En coproducció amb De Singel, Bonlieu scène nationale Annecy, Maison Saint-Gervais Genève, LAC Lugano Arte e Cultura, Festival NEXT, Dampfzentrale Berne com a part del Franco-Swiss Interreg Project No. 20919, LACS, Annecy-Chambéry-Besançon-Geneva-Lausanne. Amb el suport d’Expedítion Suisse, Kultur Stadt Bern, Swisslos - Kultur Kanton Bern, Ernst Göhner Stiftung, Pro Helvetia, Corodis, Loterie romande, Burgergemeinde Bern, Fonds de dotation Porosus, Migros-Kulturprozen, Landis & Gyr Stiftung Stiftung, Schweizerische Interpretenstiftung. Amb la col·laboració de Residenz Schauspiel Leipzig. Direcció: Ntado Cele. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliiure Montjuïc, Barcelona. Del 10 a l'11 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La Protagonista». Creació, direcció i interpretació: Lorena Nogal. Cap de producció: Àngela Boix, al Mercat de les Flors

«La Protagonista». Creació, direcció i interpretació: Lorena Nogal. Cap de producció: Àngela Boix. Ajudantia de direcció: Álvaro Esteban. Musica i disseny sonor: Juan Cristóbal Saavedra. Col·laboració musical especial: Rafael Heredia. Direcció tècnica i disseny de la il·luminació: Víctor Cuenca. Composició escènica i construcció d’elements: Mirko Zeni. Disseny de vestuari: Mar Garcia - Marlota. Assessorament de moviment: Álvaro Esteban, Marina Rodríguez. Textos: Pol Guasch. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assessorament dramatúrgic: Mònica Almirall. Fotografia: Nia Delfau. Una producció de Grec 2026 Festival de Barcelona, Mercat de les Flors, Centro Danza Matadero, Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu, Graner, centre de creació de dansa i arts vives i Lorena Nogal. Amb la col·laboració de Fabra i Coats, Institut de Cultura de Barcelona i Can Gassol, Centre d’Arts Escèniques Mataró. Festival Grec 2026. Mercat de les Flors, Barcelona. Del 10 a l'11 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Nascuts lliures». Autoria: La Conquesta del Pol Sud. Creació: Carles Fernández Giua. Dramatúrgia i documentació: Carles Fernández Giua, Irene Vicente Salas. Interpretació: Eugènia Arús, Manel Barceló, Irene Bonilla, Aleix Escursell, Ferran Galimany, Laia González Fernández, Micky Jarra, al Teatre Nacional de Catalunya

«Nascuts lliures». Autoria: La Conquesta del Pol Sud. Creació: Carles Fernández Giua. Dramatúrgia i documentació: Carles Fernández Giua, Irene Vicente Salas. Interpretació: Eugènia Arús, Manel Barceló, Irene Bonilla, Aleix Escursell, Ferran Galimany, Laia González Fernández, Micky Jarra. Vestuari: Marina Valls. Disseny d’escenografia: Xesca Salvà. Disseny de vídeo: Francesc Isern. Disseny de so: Damien Bazin. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny de llum: Luis Martí. Acompanyament coreogràfic: Ariadna Montfort. Producció executiva: Irene Vicente Salas. Una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, La Conquesta del Pol Sud i el Grec 2026 Festival Barcelona. Cia. La Conquesta del Pol Sud. Direcció: Carles Fernández Giua. Festival Grec 2026. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 9 al 19 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La fortaleza». Dramatúrgia: Lucía Carballal. Diàleg contemporani a partir d'El castillo de Lindabridis. Interpretació: Mamen Camacho, Natalia Huarte, Eva Rufo, al Teatre Lliure de Gràcia

«La fortaleza». Dramatúrgia: Lucía Carballal. Diàleg contemporani a partir d'El castillo de Lindabridis. Interpretació: Mamen Camacho, Natalia Huarte, Eva Rufo. Escenografia i vestuari: Pablo Chaves Maza (AAPEE). Il·luminació: Pilar Valdelvira (AAI). Disseny de so: Benigno Moreno. Vídeoescena: Elvira Ruiz Zurita. Text videoescena: Pablo Carballal. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Ajudantía de direcció: Aitana Sar. Agraïments: Lola Luengo, Luis Sorolla, Marc Domingo Carulla, Fernando de Retes, Aurelia González. Una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Direcció: Lucía Carballal. Compañía Nacional de Teatro Clásico. Festival Grec 2026. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Del 9 al 10 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «No miris». Dramatúrgia: Cultura i Conflicte (amb l’assessorament de Marc Angelet). Interpretació: Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri, Gemma Martínez, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«No miris». Dramatúrgia: Cultura i Conflicte (amb l’assessorament de Marc Angelet). Interpretació: Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri, Gemma Martínez. Direcció de producció: Òscar Balcells, Judit Codina Serra. Ajudantia de producció: Mariona Signes. Investigació i documentació: Teresa Turiera-Puigbò Bergadà. Audiovisuals: Erol Ileri. Escenografia: Víctor Peralta. Vestuari: Nídia Tusal. Disseny de llums: Toni Ubach. Disseny sonor: Marc Jodar. Cap tècnic: Jordi Domènech. Fotografia: Erol Ileri (Cultura i Conflicte). Distribució: Marta Riera Pi. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Una producció de Cultura i Conflicte i el Teatre de l’Aurora. En coproducció amb El Canal, Centre d’arts Escèniques, Salt-Girona i el Grec 2026 Festival Barcelona. Direcció d’art: Magda Puig Torres. Direcció: Joan Arqué Solà. Festival Grec 2026. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 9 al 10 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Inventions». Direcció: María Muñoz i Pep Ramis. Intèrprets dansa: Leo Castro, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis, Zoltán Vakulya. Quartet de corda: Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola), Daniel Claret (violoncel), al Teatre Grec de Montjuïc

«Inventions». Direcció: María Muñoz i Pep Ramis. Intèrprets dansa: Leo Castro, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis, Zoltán Vakulya. Quartet de corda: Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola), Daniel Claret (violoncel). Quartet de veus: Quiteria Muñoz, (soprano), David Sagastume (contratenor), Mario Corberán (tenor), Giorgio Celenza (baix). Direcció musical: Joel Bardolet. Música: Johann Sebastian Bach. Ajudantia de direcció: Leo Castro. Espai sonor: Fanny Thollot. Il·luminació: August Viladomat, Punt de Fuga. Espai escènic: Kike Blanco. Vestuari: CarmePuigdevalliPlantéS. Tècnica d’il·luminació: Irene Ferrer. Tècnic de so: Andreu Bramon. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Gemma Massó, Eduard Teixidor. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona, Festival Internacional Temporada Alta i Mal Pelo. Hi col·labora: L’animal a l’esquena. Companyia Mal Pelo. Museu Marítim de Barcelona. Del 4 al 6 de juliol 2020. Reposició: Festival Grec 2026. Teatre Grec. Del 6 al 7 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «El corazón de Ester», amb concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació d'Alberto Cortés, al Mercat de les Flors

«El corazón de Ester». Concepte, dramatúrgia, textos, direcció i interpretació: Alberto Cortés. Disseny d’il·luminació i tècnic: Benito Jiménez. Espai sonor i tècnic: Óscar Villegas. Direcció musical i violins: Luz Prado Guitarres: Adriano Galante. Veus de cor i piano: Proyecto eLe. Coordinació tècnica: Cristina Bolívar. Espai escènic: Víctor Colmenero Mir. Pintura: Miguel Oliver. Vestuari i assistent de producció en gira: Gloria Trenado. Barrets: Patricia Buffuna. Subtítols: Marion Cousin. Acompanyament en cos: Janet Novás. Mirada externa: Amalia Fernández. Fotografia: Manu Rosaleny, Alejandra Amere. Vídeo: Johann Pérez Viera... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Creure en les màscares», de Romeo Castellucci. Col·laboració en la dramatúrgia: Piersandra Di Matteo. Assistència artística: Sergio Scarlatella. Direcció tècnica: Eugenio Resto. Artefactes artístics: Filippo Zimmermann & Plastikart Studio, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

«Creure en les màscares», de Romeo Castellucci. Col·laboració en la dramatúrgia: Piersandra Di Matteo. Assistència artística: Sergio Scarlatella. Direcció tècnica: Eugenio Resto. Artefactes artístics: Filippo Zimmermann & Plastikart Studio. Tècnic: Andrei Benchea. Tècnic d’electricitat: Andrea Sanson. Direcció de producció: Benedetta Briglia. Producció: Caterina Soranzo. Organització: Giulia Colla. Agraïments: Col·laboradors Barcelona. Equip tècnic en Cessamentna: Carmen Castellucci, Francesca Di Serio, Gionni Gardini, Dario Neri. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Administració: Michela Medri, Elisa Bruno, Simona Barducci. Comptabilitat: Massimiliano Coli. Coproducció de Socìetas, Grec 2026 Festival Barcelona, Triennale Milano Teatro, Vienna Festival (Wiener Festwochen), Free Republic of Vienna, Transart – Festival for contemporary cultures. Col·laboració de l'Istituto Italiano di Cultura. Direcció: Romeo Castellucci. Festival Grec 2026. Sala Raval, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona, Del 4 al 5 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Ophelia’s got talent». Concepte i direcció: Florentina Holzinger. Intèrprets: Melody Alia, Saioa Alvarez Ruiz, Inga Busch, Renée Copraij, Sophie Duncan, Fibi Eyewalker, Paige A. Flash, Florentina Holzinger, Annina Machaz, Xana Novais, Netti Nüganen, Urška Preis, Zora Schemm (RambaZamba Theater), roya the destroya. I també: Adele Brinkmeier, Liv Bohse, Greta Grip, RosaShaw, Lenya Tewes, Laila Yoalli Waschke, al Teatre Lliure de Montjuïc

«Ophelia’s got talent». Concepte: Florentina Holzinger. Intèrprets: Melody Alia, Saioa Alvarez Ruiz, Inga Busch, Renée Copraij, Sophie Duncan, Fibi Eyewalker, Paige A. Flash, Florentina Holzinger, Annina Machaz, Xana Novais, Netti Nüganen, Urška Preis, Zora Schemm (RambaZamba Theater), roya the destroya. I també: Adele Brinkmeier, Liv Bohse, Greta Grip, RosaShaw, Lenya Tewes, Laila Yoalli Waschke. Disseny de so: Stefan Schneider. Tècnic de so: Jonathan Bruns. Música: Paige A. Flash, Urška Preis, Stefan Schneider. Disseny d’escenografia: Nikola Knežević. Assistent d’escenari: Camilla Smolders. Director d’escena: Xavier Pérez. Disseny d’il·luminació: Anne Meeussen. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Disseny de vídeo: Melody Alia, Jens Crull, Max Heesen. Càmera en directe: Melody Alia. Dramatúrgia: Renée Copraij, Sara Ostertag, Fernando Belfiore, Michele Rizzo... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares. Intèrprets: Lua Amat, Dafnis Balduz, Sara Diego, Rosa Gamiz, Anna Sahun, Max Vilarrasa, a La Villarroel

«Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares. Intèrprets: Lua Amat, Dafnis Balduz, Sara Diego, Rosa Gamiz, Anna Sahun, Max Vilarrasa. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Zaida Crespo. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: David Solans. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Sergi Manel Alonso. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria: Lluc Armengol. Cap tècnic teatre: Andrés Piza. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «El número setze dels arcans majors», d'Oriol Puig Grau, amb Lluïsa Castell, Mariona Pagès, Alba Pujol i Laura Roig, a la Sala Beckett

«El número setze dels arcans majors». Autor: Oriol Puig Grau. Intèrprets: Lluïsa Castell, Mariona Pagès, Alba Pujol i Laura Roig. Escenografia: Paula González. Il·luminació: Raimon Rius. Vestuari: Vera Moles. Música i espai sonor: Fernando Epelde. Assessor de màgia: Álvaro Cortés. Fotografia i vídeo promocional: Kiku Piñol. Ajudants de direcció: Rita Gisbert i Rita Molina Vallicrosa. Ajudant d’escenografia i confecció de telons: Marcel Puigví. Assistent d’escenografia: Ainet Espín. Construcció d’escenografia: Albert Ventura. Desenvolupament tècnic de punt: IKIGAI KNIT STUDIO. Propostes de disseny gràfic i estampació de vestuari: Martina Mefano Fioretti. Estudiant en pràctiques MUET: Ana Palomo. Agraïments: Lurdes Barba... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «El retrat de Dorian Gray», a partir de l'obra d'Oscar Wilde amb dramatúrgia de Marc Rosich i composició de Jordi Cornuedella, amb Àngels Gonyalons, Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort, al Teatre Romea

«El retrat de Dorian Gray». A partir de l’obra d’Oscar Wilde. Dramatúrgia de Marc Rosich. Composició de Jordi Cornudella. Intèrprets: Àngels Gonyalons, Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort. Músics Leos Quintet: Ernest Martínez / Laura Urteaga (primer violí), Sara Balasch / Laura Marin (segon violí), Arabela Fernández / Oriol Tort (viola), Nico Cobo / Eduard Raventós (cello), Alejandro Frankel / Iu Boixader (contrabaix). Moviment: Montserrat Colomé. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Bernat Jansà. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Iban Beltran... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La truita», de Baptiste Amann. Traducció i adaptació: Carles Batlle. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau, al Teatre Poliorama

«La truita», de Baptiste Amann. Traducció i adaptació: Carles Batlle. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau. Escenografia i disseny de vestuari: Albert Pascual. Disseny de llums: Guillem Gelabert. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Disseny audiovisual: Francesc Isern. Cap tècnic: Ap7 projectes tècnics Enric Alarcón. Tècnic de so i audiovisuals: Roger Giménez. Cap tècnic Teatre Poliorama: Roc Ibàñez. Tècnics Teatre Poliorama: Justo Gallego i Roger Arjona. Construcció d’escenografia: Carles Piera - Pascualín Estructures. Caracterització: Esther Carbonell. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Treball de text: Carles Batlle i Ferran Utzet. Regidoria: Pol Quintana - Carol Ibarz. Ajudant d’escenografia: Mercè Lucchetti. Alumna en pràctiques: Emma Pons. Amb la participació especial (veu en off): David Verdaguer... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Ricard de 3r», del díptic: «Anatomia de Ricard», amb dramatúrgia de Gerard Guix, direcció de Montse Rodríguez i Clusella, amb Brandon Caritg, a la Sala Beckett

«Ricard de 3r». Díptic: «Anatomia de Ricard». Dramatúrgia del díptic: Gerard Guix. Direcció: Montse Rodríguez i Clusella. Interpretació: «Ricard de 3r»: Brandon Caritg / «Ricard 111»: Quim Àvila. Escenografia: Anna Alcubierre Disseny de llums: «Ricard de 3r»: Montse Rodríguez i Clusella i «Ricard 111»: Paula Costas. Espai sonor: Gerard Guix. Assessorament en màgia: Martí Cordero. Fotografies i veu en off: Àgata Casanovas. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Premsa: À Trois Teatre: Fernando Solla. Disseny gràfic: Ricardo Ávila. Producció: Associació Imperfecta. Producció executiva i distribució: Cristina Ferrer / Tot Produccions. Ajudantia de producció: Xavier Biel. Auxiliar en pràctiques: Abril Reches. Festival Grec 2026. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona. Del 30 de juny al 26 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'òpera de tres rals», de Bertolt Brecht i Kurt Weill, dirigida per Marta Pazos al Teatre Grec de Montjuïc

«L'òpera de tres rals», de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música). En col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet (Macheath), Roc Bernadí (cantant de carrer i Brown), Marta Bernal (Sra. Peachum), Arnau Boces (Eddie), Pablo Capuz (Filch), Marc Domingo (Jakob), Joan Esteve (Matthias i Smith), Eduard Farelo (Peachum), Clara Mingueza (Lucy), Miriam Moukhles (Polly), Biel Rossell (Walter), Júlia Truyol (Jenny i Pare Kimball?. Veu en off: Marc Rosich. Orquestra: Sebastià Gris / CristianCastellví (banjo i guitarra), Dick Them / FedeSalgado (contrabaix), Darío Polonara (bandoneó i harmònium), Jordi Santanach / EduCabello (clarinet, saxo alt i flauta), Martí Serra / GemmaTorralbo (clarinet i saxo tenor), Gabriel García / MiguelRobles (trompeta 1), Alejandro Toledo (trompeta 2), Jordi Giménez / Francina Mercadal (trombó), Núria Andorrà / Naia Membrillera (percussió), Dani Espasa / Gregori Ferrer (direcció, piano i harmònium). Escenografia: Marta Pazos. Vestuari: Agustín Petronio. Caracterització: Johny Dean... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'albada», de Jaume Viñas, dirigida per Oriol Broggi, al Teatre La Biblioteca

«L’Albada», de Jaume Viñas. Intèrprets: Cristina Arenas, Patrícia Bargalló, Joan Marmaneu, Clara Mir, Noël Olivé, Eduard Paredes, Maria Ribera, Oriol Ruiz Coll, Ismael Sempere, Ramon Vila, Jaume Viñas. Llums: Pep Barcons. Vídeo: Francesc Isern. Vestuari: Gina Moliné. Espai: Yaiza Ares i Oriol Broggi. So: Òscar Camí, Pau Segura i Oriol Broggi. Regidoria: Maria Molist i Aran Broggi. Tècnics funcions: Pau Montull i Pau Segura: Atenció al públic: Sílvia Forns i Núria Ubiergo. Sastressa: Vintu. Estudiants en pràctiques STAE: Aina Masip i Martí Vellvehí. Estudiant en pràctiques MUET: Valentina Salas. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies: Alex Rademakers. Clip promocional: David Andreu. Dibuix del cartell: Paula Mariscal. Color del cartell: Màrcia Cisteró. Agraïments: Família Viñas Burgos Marchador i Sotillos, Júlia Santacana i “Diari d'una miliciana”. Una coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona. Grec'26. Del 25 juny al 30 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Avi, et trauré d'aquí», adaptació i direcció de Víctor Borràs Gasch, a la Sala Atrium

«Avi, et trauré d’aquí». Dramatúrgia i direcció: Víctor Borràs Gasch, a partir de la novel·la de Joan Pinyol Colom. Intèprets: Àurea Márquez, Miquel Malirach. Escenografia: Llorenç Corbella. Vídeo: Nina Solà. Assessorament de moviment: Montse Colomé. Il·luminació: Marco Rubio. Espai sonor: Laia Vallès. Vestuari: Nídia Tusal. Ajudantia de direcció: Pau Senserrich. Producció i distribució: Maria Hervàs i Míriam Millet. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Administració: Montse Valentí i Yolanda Torralbo. Comunicació i premsa: Maria Moix, Míriam Salazar. Assistència tècnica: Íngrid Codina i Daniel Roda. Cap tècnic: Pau Senserrich. Producció: Teatre Nu. Fotografia: Sílvia Poch. Sala Atrium, Barcelona. Grec'26. Del 25 de juny al 5 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)», adaptació i direcció d'Àlex Rigola, al Heartbreak Hotel

«FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)». Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Àlex Rigola. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Xesca Piñon, Jordi Rico, Toni Sevilla, Jordi Oriol,Lluís Villanueva. Espai escènic i vestuari: Patrícia Albizu i Alejandra Lorenzo. Disseny llums: Àles Rigola i Raimon Rius. Producció executiva: Mireia Pol. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assistència direcció: Rita Ollé. Ajudanta direcció: Paula Blanco. Direcció: Àlex Rigola. Producció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L. i Festival Grec. Amb el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2026. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 24 de juny al 31 juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La ruta» de Lluïsa Cunillé al Teatre Akadèmia

«La ruta», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Col·laboració especial: Lurdes Barba. Espai escènic: Bibiana Puigdefàbregas. Disseny de vestuari: Marta Rafa. Música i espai sonor: Pau Matas. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Vídeo: Daniel Lacasa. Construcció escenografia: Punt de fuga. Lluís Nadal (Koko) i Miguel Angel Berián. Cap de producció: Maria G. Rovelló. Ajudantia de producció: Sara Farré... [+ informació]

La futura sala de concerts annexa al Palau Sant Jordi de Barcelona amb 17.000m² i per a 9.000 espectadors es vol convertir a partir del 2029 en el primer gran espai destinat a la música en directe

La proposta guanyadora del Sant Jordi Club ha estat l'elaborada conjuntament per l'estudi parisenc Bruther i pels barcelonins Jorge Vidal Studio. El projecte, escollit a través d'un concurs públic, amb un pressupost de 70 milions d'euros, preveu que el nou espai pugui acollir fins a 9.000 espectadors. S'espera que el nou equipament entri en funcionament l'any 2029. La proposta de Bruther i Jorge Vidal Studio preveu construir un edifici de planta rectangular de 17.000m², amb una alçada de 25 metres i dues plantes subterrànies. L'objectiu és aconseguir un espai singular però que, alhora, preservi el protagonisme de l'antic Palau Sant Jordi, l'obra de l'arquitecte Arata Isozaki. Per mantenir aquesta continuïtat, es crearà una gran plaça d'accés a la façana oest, connectada amb l'Esplanada Olímpica, que actuarà com a porta principal i vestíbul exterior del nou equipament. La plaça del Sant Jordi Club enllaçarà amb el vestíbul interior, on hi haurà diferents serveis de restauració i marxandatge i a través del qual s'accedirà a les sales. La proposta preveu construir dues places més a l'exterior: una, destinada a la sortida del públic després dels concerts, i l'altra, pensada per als treballs tècnics, logístics i operatius necessaris per al dia a dia del nou equipament. La sala s'adaptarà a diferents configuracions de concert, amb públic assegut o dempeus. El projecte preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques i d'aerotèrmia, així com la recuperació d'aigua de la pluja o la utilització de criteris d'economia circular durant les obres... [+ informació]

Viatge al paradís de la disbauxa

«Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar... [+ informació]

El cabaret de la muntanya dels jueus

Les troballes arqueològiques són perilloses. Només cal donar un cop d'ull a les obres aturades o ajornades a tot Barcelona perquè els equips d'investigadors puguin remenar la terra per trobar-hi les restes dels avantpassats. Es pot veure amb les futures noves dependències de la justícia espanyola establerta a Catalunya, entre el Passeig Lluís Companys i el carrer Pujades —que, sigui dit de passada, no se sap quina falta fan— i que hauran d'esperar encara dos anys més abans que no se sàpiga què hi ha sota una gran necròpolis dels afores de la ciutat antiga, sepultada pels borbons, on fins i tot diuen que hi podrien reposar les restes de la jove màrtir Santa Eulàlia... [+ informació]

Amb barnús i plantofes d'anar per casa

Tot de color paper de plata. Icones del consum iniciàtic de mitjan segle passat com les famoses llaunes de sopa Campbell's, l'antiga beguda Coca-Cola, i la cadena de detergents Mister Brillo. Dissenys mai recanviats per algun grafista informàticament il·luminat. Tot són marques, Campbell's, Coca-cola, Brillo, que van tenir un inventor per atzar i que han perdurat en el temps. La Heartbreak Hotel sí que ha recanviat la típica cambra negra per la lluminositat del paper d'alumini gegant. I és que es tracta de barrejar la fantasia shakespeariana de «Somni d'una nit d'estiu» i la vida esbojarrada i pionera de la bohèmia artística més trencadora de l'estudi artístic novaiorquès d'Andy Warhol, The Factory —o «La Fàbrica», per als amics, un nom comercial que han adoptat després moltes altres iniciatives inspirades en l'esperit inconformista i alternatiu— i que Andy Warhol va instal·lar primer al carrer 47 Est de Manhattan, entre el 1963 i el 1968, i després en una sisena planta de l'edifici del carrer Union Square Oest... [+ informació]

De bon matí, quan els estels se suïciden...

Nits tòrrides. De matinada, camí de Montjuïc, que fa pujada si s'hi va a peu, ressona a la memòria la lletra d'una cançó escolta, aquella de tradició suïssa, «Els pics gegants», que deia més o menys això: «De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant...», i més endavant encara rematava: «Avant, avant, que trenca l'alba, si anem pujant, s'abaixa el cim.» Doncs això és gairebé el que passa amb les propostes enverinades que la dramaturga i creadora escènica empordanesa Catalina Angélica González Cano, de reconegut nom artístic internacional, Angélica Liddell (Figueres, Alt Empordà, 1966) prepara per als seus fans. La Liddell —no és nom de supermercat ni que ho sembli— va llevar els espectadors del llit en plena prematinada per assistir al seu espectacle «Seppuku [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El funeral de Mishima o el placer de morir», per engegar una macroperformance al seu gust i estil més funerari a tres quarts de cinc, quan els estels encara no s'han post i potser sí que, com l'homenatjat personatge japonès Yukio Mishima (1925-1970), també tindrien ganes de suïcidar-se. I tot perquè, a la sortida, dues hores més o menys més tard, els espectadors topin amb els primers raigs del sol, com aquells que la nit de Sant Joan s'estenen a la platja esperant que el rei de l'eclipsi tregui el caparró per l'horitzó... [+ informació]

L'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya es traslladarà provisionalment a l'antiga Escola del Carme de Barcelona a partir del setembre de 2027 a causa de les obres de remodelació de l'Escola Industrial

El centre, l'escola de fotografia més antiga de l'Estat espanyol, garanteix així la seva continuïtat mentre duren les obres de renovació al recinte de l'Escola Industrial, on tornarà l'any 2031. L'antiga Escola del Carme, situada a l'avinguda de Madrid, 214, al barri de Sants de Barcelona, acollirà els diversos departaments sense que es vegi afectada la seva activitat. L'acord posa fi a mesos d'incertesa sobre el futur del centre, fundat el 1972. Diverses entitats i plataformes culturals havien alertat del risc que l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) perdés la seva seu històrica arran del pla de transformació impulsat per la Diputació a l'Escola Industrial. Durant el curs 2026-2027, continuarà impartint la seva docència amb normalitat a l'Escola Industrial. El trasllat es durà a terme de manera planificada al llarg de l'estiu de 2027, de manera que l'alumnat podrà iniciar el curs 2027-2028 al nou emplaçament de Sants... [+ informació]

Una instal·lació artística de Naked Space transforma la terrassa del centre d’arts Santa Mònica en un espai d’ombra i descans que reacciona a la llum solar i protegeix dels rajos UV

El centre d'arts Santa Mònica forma part, un any més, de la xarxa de refugis climàtics del Raval i del projecte Raval estiu educatiu. I, amb l’arribada de la calor, ha obert al públic Solar index, una instal·lació de Naked Space que converteix la terrassa del centre d’arts en un refugi climàtic temporal i reactiu a la llum solar. Es tracta d’un espai gratuït, habitable i accessible per al veïnat i els visitants durant tot l’estiu. Més enllà de la seva funció pràctica com a refugi climàtic, Solar index convida a reflexionar sobre com la calor, la llum solar i les condicions ambientals afecten la manera com convivim i utilitzem l’espai públic. Solar index és el projecte seleccionat enguany a través de la convocatòria oberta impulsada pel Santa Mònica per convertir la terrassa en un refugi climàtic durant l’estiu... [+ informació]

Els futurs jutjats de l'Audiència de Barcelona del Born es retardaran dos anys a causa de les excavacions arqueològiques que s'hi fan per documentar una enorme necròpolis del desaparegut barri de la Ribera

La descoberta d'una necròpolis dels segles IX i X es va descobrir quan entre els anys 2018 i 2019 es van enderrocar els antics jutjats municipals al passeig de Lluís Companys. En aquell moment no es va trobar cap temple associat. Tot i això, la documentació del segle XII assenyala que s'hi podria trobar l’església de Santa Eulàlia del Camp on algunes fonts afirmen que s’hi podia haver enterrat Santa Eulàlia, la patrona històrica de la ciutat. Les excavacions continuaran durant dos anys més que retardaran la construcció de la nova seu de l'Audiència de Barcelona i es fan amb l'objectiu de documentar una manera de viure d'aquella etapa històrica. Al segle XIV, el solar allotjava l'Hort dels Tiradors, una zona agrícola amb horts i canals de reg que s'alimentaven del Rec Comtal... [+ informació]

Mirall trencat

Quan una família es desfà és com un mirall trencat que s'esberla i només deixa veure-hi el que en queda, dins dels trossos esquerdats. Un mirall trencat —pregunteu-ho a Mercè Rodoreda— és allò que el temps canvia fins a fer-ho tot malbé, és allò que passa de viure una època feliç a una decadència de buidor, és allò que només reviuen els fantasmes de les pèrdues i els records. «Forever», el tercer espectacle de capgrossos o màscares de la companyia basca Kulunka Teatro, després d'«André & Dorine» i «Solitudes» —revisitades com un pack dins el Grec'26— és una tragèdia. Així, amb totes les lletres. Sense que hi càpiga el consol de la comèdia... [+ informació]

Sis docents en cerca d'actor

¿Si Luigi Pirandello ja va qüestionar la naturalesa del teatre i va fer irrompre els seus sis famosos personatges en un assaig per trobar un autor que els completés les seves històries, per què La Conquesta del Pol Sud, companyia especialitzada en el teatre-document, no pot posar sis representants del professorat en cerca d'un actor que els il·lumini en el recorregut de les seves trajectòries com a docents a les aules? No hi ha dubte que el curs acadèmic convuls que s'acaba de viure, amb vagues i protestes al carrer, i que anticipa una represa de setembre tan convulsa com l'anterior, ha influït en el neguit escènic, ja sigui per atzar o per premonició, i ha fet que en un mateix espai de temps hagin conviscut a la cartellera teatral tres espectacles que tenen l'educació com a rerefons i com a bombolla a punt d'esclatar de preocupació social... [+ informació]

L'últim estudi del sector musical català constata que en els últims 25 anys la industria del sector ha duplicat la facturació passant de 152M a 265M d'euros

L'Anuari de la Música, coeditat per ARC i el Grup Enderrock, fa una mirada a l'últim quart de segle pel que fal sector musical català i constata que la indústria musical catalana ha duplicat la facturació en 25 anys arribant a una nova xifra de rècord, passant de 152M a 265M d’euros (+74%). El comportament per sectors ha estat radicalment diferent. La música en directe no ha parat de créixer, mentre que la indústria discogràfica ha patit una gran davallada causada per la crisi del format físic i la desaparició de grans segells. La causa de duplicació de la facturació ha estat la implantació del model de festivals, que ha multiplicat per set el mig milió d’espectadors del 2001 fins als 3,7 milions del 2025 (+640%). La xifra global d’espectadors a Catalunya, segons el mateix Anuari de la Música, també ha augmentat gairebé sis vegades la xifra del 2001 amb una pujada estratosfèrica de 4 a 24 milions (+441%)... [+ informació]

El Tapís de Bayeux ha tornat desde Normandia a Londres en un viatge secret prop de mil anys després per exposar-lo a partir del setembre al Museu Britànic

El Tapís de Bayeux ha tornat des de l'oest de França, a Normandia, fins a Londres, en un viatge secret i amb escorta policial. Per motius de seguretat, només un grup reduït de persones ho sabien. La seva destinació ha estat el Museu Britànic, al barri londinenc de Bloomsbury on s'exposarà a partir del setembre amb més de cent mil entrades anticipades esgotades el primer dia de venda. El Tapís de Bayeux ha travessat el canal de la Mànega en un contenidor especial per protegir-lo de les vibracions i dels canvis de temperatura. De fet, l'obra medieval és molt fràgil i aquest trasllat, finançat íntegrament pel Regne Unit, ha preocupat alguns experts i defensors del patrimoni a França, que temen que es deteriori de manera irreversible. Per afrontar el repte logístic del trasllat, es van fer diversos estudis tècnics i es van dur a terme dos viatges de prova amb una rèplica a escala real del tapís. Al setembre, ja va caldre una operació molt delicada per retirar-lo del seu museu, del qual no havia sortit des del 1983. Com a mostra del valor de la peça única, el Regne Unit s'ha compromès a pagar 800 milions de lliures (uns 918 milions d'euros) en cas de danys importants a la peça. Les autoritats britàniques també han acceptat prestar a França peces del Tresor de Sutton Hoo —mobles funeraris d'un cap saxó del segle VII— i dibuixos renaixentistes, que s'exposaran a França. Es preveu que, en tornar a França l'any que ve, el tapís torni a la seva seu, al Museu de Bayeux, abans de ser sotmès a una delicada restauració, planificada des de fa temps i repetidament ajornada.... [+ informació]

Sense connexió amb el gueto malgrat els satè·l·lits

Parlem de desconnexió, no pas de connexió. Perquè, de connexió entre els cinc personatges d'aquesta obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig (Göttingen, Alemanya, 1967), no n'hi ha gaire. Cal advertir els espectadors que «L'esquerda en el món» és una obra complexa, difícil. Ha estat una proposta del Grec'26 que la sala Versus Glòries ha introduït en la seva programació. És una obra difícil sobretot per als intèrprets, que no tenen les manilles i el folre d'un diàleg compartit on aferrar-se i que no es poden desviar en cap moment del seu discurs unipersonal. No és tan difícil, en canvi, per als espectadors, receptors passius, perquè la reben tal com l'autor els l'ha plantejada: com un text essencialment narratiu, fins al punt que, en algunes escenes, cada personatge que s'adreça, en apartat, a l'auditori ho fa amb les acotacions pròpies de la novel·la: “diu ell...”, “diu ella...”, “li diu a ell...”, “li diu a ella...”. Hi ha, doncs, una línia de continuïtat entre el discurs original, que per als espectadors és com un work in progress que es va descabdellant amb un registre eminentment literari, amb repeticions, flaixbacs i inserts, en el sentit més de muntador cinematogràfic, i que aquí té la fortuna de comptar amb una excel·lent traducció de l'alemany al català a càrrec del dramaturg Albert Tola i es reajusta amb la direcció de Rodrigo García Olza, els dos fent tàndem creatiu i fundador de la companyia Nigredo... [+ informació]

Bufar bombolles i surar a la vida

De “performance” en “performance” i així ens anem fent grans. L'espectacle «Muljil» ha estat l'aportació de Corea del Sud, juntament amb un altra proposta de dansa, dins el Grec'26. El teatre coreà no ha estat dels més habituals aquí i l'experiència té tot l'aire del paper irrenunciable d'un festival que vol mirar a fora. A més, «Muljil» ve avalat pel seu pas pel Festival d'Avinyó, de qui, al Grec, sempre li ha fet gràcia sentir-se'n cosí germà. Però si un o una van al teatre confiant que passaran una hora —en aquest cas l'espectacle és breu—, si pot ser a la fresca i també alimentant el seu esperit cultural, i es troben que, sisplau per força, sense previ avís, perquè els ha tocat per obra i gràcia i assenyalament d'un dels intèrprets, els posen dins un cubicle de vidre o plàstic transparent, ple d'aigua, amb la roba que porten posada i els conviden a practicar allò que algunes criatures.... [+ informació]

El taller d'Antoni Gaudí al peu de la Sagrada Família s'ha reconstruït molt semblant al que era aleshores coincidint amb el 90è aniversari de l'aixecament militar contra la república espanyola i la resposta de la revolta incontrolada el 1936 que el va incendiar

Fa noranta anys que el cop d'estat militar feixista contra la república espanyola va desembocar en una confrontació civil de tres anys que els primers dies de juliol es va acarnissar amb espais creatiius, culturals o religiosos com el taller de l'arquiecte Antoni Gaudí al peu de la Sagrada Família que ara s'ha reconstruït molt semblant al que era aleshores. Gràcies a les poques fotografies que s’han conservat de l'incendi del 1936 del despatx i taller, on Gaudí va acabar vivint els últims mesos de la seva vida mentre dirigia les obres de la Sagrada Família, s'ha pogut fer una reconstrucció força fidel del que era aleshores. Gaudí el va construir com un espai provisional, igual que les escoles dels obrers de l'obra, però el va fer servir com a banc de proves, segons explica l'arquitecte responsable de la gestió de projectes de la Sagrada Família. A través de les fotografies i documents conservats, han reconstruït la història d’aquest conjunt ubicat a la cantonada dels carrers Provença i Sardenya. La planta baixa dels edificis es va dedicar sempre a serveis parroquials i a la primera es van ubicar els tallers i magatzems. La distribució no va canviar al llarg dels anys, però, a mesura que l’obra avançava, es van anar ampliant les instal·lacions que el 1906 van incorporar l’edicle, un petit oratori conservat tal com era originalment. El taller es va anar expandint en paral·lel al carrer Provença i també al carrer Sardenya... [+ informació]

La carta portolana de Pere Rossell del 1447 considerada la joia de la cartografia malloquina i adquirida ara a Sotheby's Londres pel Consell de Mallorca s'exposa al Museu de les Illes

La carta portolana de Pere Rossell és datada l’any 1447 i es considera que és una de les peces més rellevants de la cartografia mallorquina medieval i un testimoni excepcional de l’anomenada escola cartogràfica mallorquina. Ha estat adquirida pel Consell de Mallorca per incorporar-la al patrimoni públic mallorquí després que la institució insular formalitzàs el mes d’abril la compra de la peça a Sotheby’s, Londres. L’obra es pot veure al Museu de Mallorca coincidint amb la inauguració d’una exposició monogràfica dedicada a aquesta joia de la cartografia medieval, que permet contextualitzar la peça i aprofundir en la importància de l’escola cartogràfica mallorquina i en el valor històric, científic i artístic d’aquesta obra singular. La carta portolana va ser elaborada l’any 1447 pel cartògraf mallorquí Pere Rossell, un dels noms destacats de l’escola cartogràfica mallorquina, reconeguda internacionalment per la precisió tècnica i la riquesa artística dels seus mapes nàutics durant l’edat mitjana. Aquestes cartes eren instruments fonamentals per a la navegació i el comerç marítim a la Mediterrània i a l’Atlàntic... [+ informació]

El Jove Teatre Regina abaixa la persiana víctima de l'especulació immobiliària després que El Mago Pop hagi adquirit l'Aquitània i hagi quedat en suspens la compra del teatre del carrer Sèneca de Gràcia que ha estat 38 anys dedicat al teatre familiar

La data límit ha arribat i, després de 38 anys, el 15 de juliol, el Jove Teatre Regina del carrer Sèneca del barri de Gràcia de Barcelona s'ha vist obligat a abaixar la persiana definitivament víctima de l'especulació immobiliària després que la propietat hagués anunciat a la companyia La Trepa, gestora del Regina, que no renovaria el contracte i que s'hagués també obert una escletxa davant la possible compra de l'espai per El Mago Pop que, en realitat, ha anunciat juntament amb la cantant Aitana que el que han adquirit ha estat el Teatre Aquitània, l'antiga Filmoteca de Sarrià, per encetar un projecte obert a noves creacions escèniques. Ja fa uns anys, l'Escola de Música Llongueras, que era damunt del Teatre Regina, va tancar per dificultats econòmiques. Els hereus de l'edifici han optat per acabar amb un espai que tampoc no ha estat blindat per la llei de protecció d'espais culturals... [+ informació]

Una partida de cartes no combat la solitud

Els Kulunka Teatro són com un poema amb cames, si se'm permet la llicència. I creadors i portadors d'uns capgrossos que tenen la virtut d'entendrir els espectadors com si fossin personatges de carn i os. Ho vam constatar de seguida quan els vam descobrir aquí, ja fa més de deu anys, amb el seu primer espectacle, «André & Dorine», que ara també ha format part de la trilogia que dins el Grec'26 omple el juliol del Teatre Condal, amb aquest, «Solitudes», que es veu aquí per primera vegada, i el següent, «Forever», reposició provinent d'un Grec anterior. Fa la impressió que els dramaturgs i creadors de Kulunka Teatro, provinents del País Basc, primer pensen i escriuen el guió d'una tragicomèdia i, quan la tenen, fan un “delete” que esborra tot el text del disc dur i es queden amb el gest, la impressió, la potència del mut, la mirada de tristesa, la mirada provocativa o la mirada de felicitat... [+ informació]

Ni rastre de les terres gastades

El poeta, dramaturg i crític estatunidenc Thomas Stearns Eliot, conegut amb el nom literari de T.S. Eliot (San Luis, Misuri, 1888 - Londres, 1965), va publicar «The Waste Land» el 1923, «La terra gastada», en la versió catalana. Considerat un dels poemes emblemàtics del segle XX, Eliot hi reflecteix, després de la Primera Guerra Mundial, el desengany que es va apoderar de la societat occidental, cosa que Eliot exposa amb una reflexió sobre el sentiment de la pèrdua, el trencament i la decadència. En aquesta tesi es basa la part cantada i musical d'aquest espectacle de l'artista multidisciplinar sud-africana Ntando Cele (Durban, Sud-àfrica, 1980) que li serveix també per adoptar una part del títol que va fer cèlebre T.S. Eliot el 1923, «Wasted Land» o «Terra perduda», o «Terra gastada», si respectem la versió catalana de Joan Ferraté. Si no volem fer teatre, podem fer performances... [+ informació]

¿Una fàbrica de títols o una pedrera de persones?

Quan l'Izan, un adolescent promesa del futbol d'un institut públic d'un barri dels anomenats perifèrics de Barcelona, fa els seus presumptes passis amb la bimba per l'escenari, la síndrome Lamine Yamal és fa inevitable. Quan Adri, un professor nouvingut, segurament interí, amb criteris pedagògics heretats de la vella escola activa intenta fer entendre la llei de Newton a l'Izan, la lluita d'una sèrie de professionals de l'ensenyament que topen amb la burocràcia i els plans obsolets també es fa inevitable. Quan la Mònica, la directora de l'institut, es prepara per enregistrar una entrevista arran d'un premi que el centre ha rebut pel seu projecte escolar, es fa inevitable la feina amagada i silenciada de molts equips de professorat que treballen dia a dia contracorrent... [+ informació]

Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent

Segona temporada, ara al Teatre Goya, de la comèdia «Una bufetada a temps», de Marta Buchaca, que es va estrenar a La Villarroel, amb Ramon Madaula, Montse Guallar, Sara Diego, Marc Rius i Eudald Font. En aquesta reposició l'actriu Sara Diego ha estat substituïda per l'actriu Clara de Ramon, mentre que Sara Diego ha estrenat a La Villarroel una altra comèdia relacionada també amb l'educació, «Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares, una altra aposta que augura una llarga temporada en cartellera. Pel que fa a «Una bufetada a temps»: La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre... [+ informació]

La coincidència a classes de dibuix de Joan Miró amb Antoni Gaudí i l'admiració del pintor per l'arquitecte reviu amb una exposició a la Casa Batlló

Aquesta admiració la va manifestar el pintor Joan Miró (1893-1983) diverses vegades i la Casa Batlló l’ha recollida ara en una exposició coorganitzada amb la Fundació Joan Miró. La mostra desvela aquesta connexió a través d’obra original pictòrica i escultòrica de Miró. I amb facsímils de cartes com l’enviada a Llorens Artigas. A l’exposició hi ha un tercer personatge que s’incorpora al diàleg: el fotògraf Joaquim Gomis (1902-1991), que va retratar Miró. També en plans tancats i en detall l’obra d'Antoni Gaudí (1852-1926). D’aquí el títol de l'exposició: «Gaudí, Miró, Gomis: deconstructed». El fotògraf va reproduir el pintor, per exemple, al terrat de la casa Batlló o accedint al Park Güell. O a Mont-roig del Camp, on Miró va passar llargues temporades. La Fundació Joan Miró ja havia fet una exposició semblant l’estiu del 2019 en les seves pròpies instal·lacions... [+ informació] 

Joc de màscares analògiques

Una de les tendències més recents en certes exposicions immersives és que et convidin a calçar-te un aparell voluminós que et transporta a una realitat virtual fins al punt que acabes de perdre el món real de vista i et trobes immers en un palau de segles passats, unes termes romanes, uns animals de gènere fantàstic o envoltat de personatges històrics que, si goses tocar-los, se't fonen com un bolado. M'imagino com es diverteixen els monitors d'aquestes exposicions interactives quan veuen els moviments dels usuaris dels aparells que es mouen mig a les palpentes com si juguessin al joc de la gallineta cega. Faig aquesta comparació perquè el que proposa el reconegut director, dramaturg, il·luminador, figurinista i escenògraf italià Romeo Castellucci (Cesena, Emília-Romanya, Itàlia, 1960) és precisament l'altra cara de la realitat virtual com si, en un rampell romàntic, tornés a l'analògica... [+ informació]

Els àngels de Wilde

Hi ha obres que no serien el que són si no fos per qui les interpreta. Hi ha obres que, sense ser expressament d'encàrrec, encaixen a la perfecció amb la manera d'actuar de l'intèrpret, la manera de dir i la manera de fer sentir l'ànima de la història amb la profunditat com la que requereix extreure tot el que hi ha de rerefons en la novel·la «El retrat de Dorian Gray», que l'escriptor irlandès Oscar Wilde (Dublín, Irlanda, 1854 - París, França, 1900) va publicar el 1890 —l'única novel·la del seu catàleg de dramaturg i poeta—, primer en una revista i, un any després, revisada, retocada, autocensurada per recomanació d'assessoria i mig ampliada, en suport editorial... [+ informació]

El cinema català ha obtingut xifres rècord el 2025 amb 124 llargmetratges projectats i 4,5 milions d’espectadors a les sales catalanes i espanyoles

Aquestes són les dades fetes públiques per l’Acadèmia del Cinema Català. L’informe, elaborat per l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assenyala una tendència a l’alça a l’última dècada en la participació minoritària de productores catalanes (20%), mentre que les pel·lícules amb participació única o majoritària representen el 72% del total. La coproducció continua sent la fórmula predominant. De les 124 pel·lícules qualificades, 93 van ser coproduccions, entre les quals destaquen 47 coproduccions internacionals, un 15% més que l’any anterior. En termes de pes relatiu de la producció catalana al conjunt de l'Estat espanyol, els films de ficció representen el 34% del total, quatre punts menys que l’any anterior, i també disminueix la quota dels documentals, que passa del 21% al 19%, mentre que en animació representen el 62,5% de la producció espanyola d’aquest gènere. Pel que fa al pressupost... [+ informació] 

Estoc de parrussos amb talent

Quan una companyia adverteix els espectadors amb el que es poden trobar, qualsevol precaució que prengui l'auditori és inútil. Si el servei del SEM —l'ambulància del pilot lluminós i la sirena— fa guàrdia als afores d'un teatre, és que potser aniran maldades de debò. I si el programa de mà o la informació del web desvela sense embuts —o aixeca més expectatives de les que tocaria— que l’espectacle que veureu inclou “autolesions, sang, agulles, llums estroboscòpics i representacions o descripcions explícites de violència física o sexual”, n'hi ha per fugir cames ajudeu-me... [+ informació]

La paradoxa del vaixell de Teseu

L'actor i dramaturg argentí Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975), format i establert a Madrid, després de perdre el seu pare el 1977, amb la dictadura del colpista militar Jorge Rafael Videla i arran de la dramàtica desaparició de fins almenys 9.000 resistents i dissidents argentins, té una sensibilitat especial per la injustícia i la immunitat del feixisme de tots els colors. El pes de la pròpia història personal de Juan Diego Botto es reflecteix, com ja ha fet en alguna de les seves altres interpretacions tant de teatre com de cinema, en aquesta mirada tocada de sensibilitat durant més de 100 minuts sobre l'assassinat de Federico García Lorca a mans del feixisme colpista contra el govern de la República espanyola del 1936. La història és encara tan oberta que no fa encara ni quatre anys una de les descendents de García Lorca, la seva neboda Gloria García Lorca (Nova York, 1945), repetia el que és per ara la veu oficial de la família: Intentar buscar i recuperar les restes de García Lorca on va ser afusellat, entre Viznar i Alfacar, el 18 d'agost del 1936, juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, per a la família, seria trencar amb la memòria del que realment va passar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2026 amb 33.558.462 visitants que han fet 71.428.296 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.071 edicions) de 33.558.462 visitants i 71.428.296 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.875,4 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 24 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.201 subscriptors... [+ informació]

Es troben unes fotos inèdites de la fotògrafa Gerda Taro en un arxiu de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola

Les fotos s'han trobat a l'arxiu militar rus de Moscou de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola durant una consulta de documentació dels historiadors David Gesalí i David Íñiguez que tenen viculació amb l'Associació d'Aviadors de la República i amb la Universitat de Barcelona. Quan van trobar una foto quadrada on apareixia aparentment una miliciana, van concloure amb seguretat que es tractava de la fotògrafa Gerda Taro, que va cobrir la Guerra Civil Espanyola on va morir presuptament atropellada per un tanc republicà. Podria ser que la foto fos d'autoria del seu company, Robert Capa. Els dos investigadors catalans treballen en un estudi sobre l'aviació i els bombardejos de la guerra civil. En aquest estudi, van col·laborar amb les autoritats russes per identificar i localitzar els pilots soviètics que hi van morir. Fruit d'aquest treball, van tenir accés als arxius militars... [+ informació]

Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare

El refranyer popular és ple de sentències ancestrals que, per molt populars que siguin, avui no passarien el filtre de la discriminació i la desigualtat. Aquesta n'és una. La que pregona com si res que tres filles i una mare no són cap altra cosa sinó quatre dimonis per a un pare. No sé si el jove dramaturg, director i actor francès Baptiste Amann (Avinyó, Provença, França, 1986) té coneixement d'aquest refrany popular català que ha fet fortuna també en francès quan diu: “Trois filles et leur mère sont quatre diablesses pour le père”. Si no el coneix, és evident que el desenllaç de la seva tragicomèdia «La truita» s'hi apunta clarament. I no dic res més perquè cal que els espectadors arribin al desenllaç pel seu compte i sense coneixement de causa... [+ informació]

L'avantsala al més enllà encara té un nom: senyor Alzheimer

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, «André & Dorine», un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia encara jove, que des del 2010 passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d'una parella d'avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l'arquet. Vella màquina d'escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel... [+ informació]

Més de 1.600 fotos de 356 autors del patrimoni fotogràfic català integren la Col·lecció Forum que des d'ara és a l'abast del públic al Museu d'Art Modern de Tarragona

Els fotògrafs Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Joan Colom, Colita, Jorge Ribalta, Cindy Sherman, Francesc Català-Roca, Humberto Rivas o Hanna Collins, entre altres, són alguns dels noms que inclou la Col·lecció Forvm creada el 1981 per Chantal Grande i David Balsells al mateix temps que van fundar a Tarragona la Galeria Forvm dedicada a la fotografia. La Col·lecció Forvm té ara 1.693 fotos pertanyents a 356 autors i per això és considera un referent del patrimoni fotogràfic català. La galeria Forvm va donar suport a una generació jove que començava a treballar amb la fotografia amb unes perspectives noves i diferents com ara es poden veure en l'exposició «Col·lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia» del Museu d'Art Modern de Tarragona... [+ informació]

El director d'orquestra veneçolà Gustavo Dudamel ajorna a causa de la tragèdia dels terratrèmols la gira que l'havia de portar a L'Auditori amb l'Orquestra Simfònica Nacional Juvenil de Veneçuela

El director ha demanat comprensió als espectadors de Barcelona que estiguin afectats per aquest ajornament i diu que tant ell com l'orquestra han de ser ara al costat del poble veneçolà en aquests moments de profunda tristesa pels morts i damnificats pels terratrèmols. Per contribuir a cobrir les necessitats més urgents del poble veneçolà, el director ha iniciat una col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Per aquesta raó, demana que qui vulgui fer donacions o aportacions per enviar ajuda urgent a Veneçuela ho faci a través del web que ha habilitat aquest organisme internacional. Els gestors del BCN Clàssics, organitzadors del concert de Gustavo Dudamel amb la Simfònica Juvenil de Veneçuela a L'Auditori, treballen conjuntament amb el músic per trobar una nova data per al concert... [+ informació]

El mític restaurant Casa Leopoldo del Raval de Barcelona torna a abaixar la persiana per cinquena vegada en deu anys després que n'agafés la gestió fa dos anys el grup de restauració Banco de Boquerones amb el compromís de mantenir la tradició del local

Dos anys després d’assumir les regnes del negoci, fundat originàriament el 1936, el grup de restauració Banco de Boquerones ha decidit abaixar-ne la persiana. L’últim servei (diumenge, 28 de juny) no ha estat una decisió fàcil, segons els actuals gestors que admeten que han anat retardant durant sis mesos aquest moment. El grup explica que hi han invertir 324.000 euros en dos anys i els números no acaben quadrant. Diuen també que no és problema del barri del Raval, que ha millorat urbanísticament, al carrer San Rafel, al costat de la Rambla del Raval, i prop de l'hotel Barceló sinó que consideren que hi ha un canvi d'hàbits que fa que la gent no valori tant sortir i anar a un restaurant sinó que... [+ informació]

Calidoscopi del trencaclosques de la memòria

«L'albada» és una obra d'obres. Si es pogués desmuntar com un trencaclosques per peces, un s'adonaria que dins de la trama hi ha multitud de trames, sempre gratant en la memòria, que permetrien que l'autor i també actor Jaume Viñas (Barcelona, 1987) en comptes de fer una única obra de tres hores quaranta amb entreacte n'hauria pogut fer, com a mínim, dues o tres de diferents. Esclar que entre el 1936 i el 1992 hi ha mig segle de vida, que dóna per molt, però no és tant per l'extensió del temps que hi ha aquesta multiplicitat de personatges i moments històrics sinó per les diverses circumstàncies que fan que s'entrecreuïn gairebé tots a «L'albada» i que s'acabin trobant i, en una afortunada concessió als espectadors, formin una composició global quan es resitua en un epíleg protagonitzat per la protagonista, l'Alba, una estudiant de 20 anys de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona, criada en un orfenat i empesa a fer un treball de recerca el mateix 1992 per investigar a fons el seu origen i tot el que l'envolta... [+ informació]

El programa La Cultivadora impulsat per L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure ampliarà la formació per a docents a diferents indrets de Catalunya

El programa La Cultivadora ha tancat el curs 2025-2026 amb gairebé 175.000 participants de més de 1.600 centres educatius catalans. Com a novetat per al curs vinent, La Cultivadora ampliarà les formacions per a docents a diferents indrets de Catalunya i engegarà una prova pilot per oferir estades culturals a Barcelona a centres educatius de les zones més allunyades de la capital catalana. En aquest tercer any de funcionament, els centres educatius de Catalunya han realitzat 4.328 reserves a les diferents activitats disponibles través de la plataforma. D’entre elles, dotze itineraris: són propostes que ofereixen tàndems d’activitats entre diferents equipaments i combinen espectacles i tallers amb diversos enfocaments artístics per fomentar la interdisciplinarietat... [+ informació]

Les set obres inèdites de Wolfgang Amadeus Mozart trobades en un manuscrit del compositor s'han escoltat per primera vegada en 250 anys a París

Les set obres van ser escrites per a flauta i arpa i estan recollides en un quadern manuscrit amb el qual Wolfgang Amadeus Mozart impartia lliçons de composició l'any 1778 a Marie-Louise-Philippine de Bonnières de Guînes, arpista i filla del duc de Guînes, que era també flautista. Ho ha documentat François-Pierre Goy, conservador de la Biblioteca Nacional de França. El quadern, que està en molt bon estat de conservació, conté una dotzena de lliçons de composició, a més de les set peces per a flauta i arpa, l'última de les quals està inacabada. De fet, per bé que parteixen sempre d'una idea proposada per Mozart, en les set peces les mans del mestre i de l'alumna es mesclen en proporcions variables, segons la mateixa investigació de la Biblioteca Nacional de França... [+ informació]

El Parlament obrirà la commemoració del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva al setembre en el marc dels actes de la Diada Nacional de Catalunya

La commemoració recorda el mil·lenari de la primera Assemblea de Pau i Treva, que va tenir lloc a Toluges el 1027 i que és considerada el fonament de la institució parlamentària a Catalunya. Els actes començaran el 10 de setembre, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, i s'allargaran fins a l'aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el desembre del 2027. Entre altres actes i activitats, la commemoració del mil·lenari inclou el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats de l'Institut d'Estudis Catalans, certàmens universitaris i de centres de recerca, presentacions de llibres sobre el parlamentarisme i el Parlament i, la tardor del 2027, una trobada de premis Nobel per parlar de pau... [+ informació]

La propietat majoritària del fundador Lluís Cabrera i en menor proporció de la Fundació Privada Taller de Músics ven a l'Ajuntament de Barcelona els locals del Raval per garantir-ne la continuïtat

Els locals del Raval on té la seu el Taller de Músics, la històrica escola fundada el 1979 per Lluís Cabrera i per on han passat nombrosos noms de la música actual catalana com Rosalía, es traspassaran en règim de venda a l'Ajuntament de Barcelona per 1.86 milions d'euros, segons ha confirmat el consistori que al·lega també que ho fa per garantir la continuïtat de l'escola. La compra coincideix en un moment que s'està construint també el que serà l'Escola de Música del Raval, davant de l'actual CAP Saye. Els locals del Raval del Taller de Músics s’adquireixen a Locals Musicals SL, que és propietat de Lluís Cabrera, fundador de l'escola des del 1979, i una petita part, a la mateixa Fundació Privada Taller de Músics que actualment té en nòmina uns 200 professors i gestors o mànagers del segell discogràfic La Col·lecció del Taller... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya impulsa una jornada de treball per reforçar la presència del TNC al territori i un sistema teatral públic més connectat

El TNC al territori vol ser una eina de cooperació estratègica per continuar construint un sistema teatral públic més cohesionat, eficient i connectat amb les necessitats dels professionals, dels equipaments i de la ciutadania de tot el país. El TNC exerceix un paper central dins del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya. Aquesta responsabilitat implica liderar projectes d’alta qualitat artística per afavorir-ne la difusió més enllà de la seu de Barcelona, amb la promoció d'una xarxa sòlida de col·laboració amb els teatres i equipaments del país. En aquest sentit, el TNC al Territori treballa per establir les millors condicions tècniques i econòmiques que permetin la circulació de les seves produccions i coproduccions pel territori. La descentralització de l’exhibició constitueix una de les línies estratègiques de la institució, la voluntat de la qual és garantir l’accés de la ciutadania a una oferta escènica de qualitat i enfortir les relacions amb els centres de producció i exhibició de Catalunya...[+ informació]

Mirar els quaranta amb mirada estereoscòpia

Hi ha uns binocles. Ho dic d'entrada perquè aquest utensili òptic tan propi d'investigadors, agents rurals, ornitòlegs i també “voyeurs” és gairebé un personatge més de l'obra «La ruta», de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), un personatge més però sempre silenciós, esclar, que, com els altres tres i el quart en off, mantenen la característica permanent de la incògnita de qui són, d'on vénen i cap on van i, parlant dels binocles, què miren, des del primer moment fins a l'últim fosc. Tres homes a la ratlla dels quaranta sembla que es plantegen el seu paper, arribats a aquesta frontera d'edat, en aquest món de mones. Un és un enginyer de grues amb un projecte inèdit per presentar —se'l mira a l'ordinador— que explica que ha rebut una amenaça de mort —¿a l'estil antic, amb una nota anònima en temps de l'era digital?— i s'ha traslladat temporalment a viure en un casalot abandonat del seu pare, prop d'una pedrera i en una carretera sense sortida. Hi és amb... ¿un amic...? ¿un conegut...?... [+ informació]

El Museu Tàpies rep en comodat de l’Ajuntament de Barcelona obres del llegat de la testadora Conchita Comamala amb dos retrats fets per Antoni Tàpies per reforçar la seva col·lecció

El llegat inclou dos retrats de la testadora fets per Antoni Tàpies: un a llapis de l’any 1943 i un a l’oli de 1952, així com una composició abstracta de tècnica mixta de 1948. El conjunt es completa amb un exemplar íntegre de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages «Cartes per a la Teresa» (1974) i amb més de 60 llibres d’obres de l’artista que Comamala conservava al seu domicili. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit aquestes obres en comodat al Museu Tàpies per reforçar la seva col·lecció. Les tres obres originals que componen el llegat s’enquadren en el context de la producció inicial d’Antoni Tàpies, prèvia al desenvolupament de les pintures matèriques a partir de mitjan de la dècada de 1950. Totes elles donen testimoniatge, cadascuna a la seva manera, de la relació de l’artista amb Conchita Comamala, primer pel contacte entre les seves famílies i, més endavant, com una amistat duradora. En ordre cronològic, la primera de les obres és «Retrat de Conchita Comamala» (1943), un dibuix a llapis sobre paper, probablement fet arran de la convalescència per la malaltia pulmonar que tots dos van sofrir. El relat biogràfic de Tàpies situa en aquest període d’aïllament les seves primeres indagacions artístiques, tant mitjançant autoretrats que plasmaven el seu reflex en el mirall de l’armari de l’habitació com mitjançant retrats de familiars i amics que el visitaven, entre els quals esmenta Comamala. En estreta relació amb aquest dibuix a llapis, gairebé una dècada més tard, l’any 1952, Tàpies fa un segon retrat de Conchita Comamala, un oli sobre tela. La composició manté la postura de la retratada en tres quarts, retallada sobre un fons neutre, habitual en altres olis del moment. La tercera obra, «Dibuix», correspon al denominat període surrealista o magicista de Tàpies, en el qual es fa evident la influència de Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. Es tracta d’una composició abstracta, d’aspecte paisatgístic i estel·lar, esquitxada de formes piramidals i quadres, a vegades amb una nota de color o escriptures il·legibles... [+ informació]

Nova vida per a l'antic Teatre Principal de la Rambla de Barcelona que preveu reobrir totalment rehabilitat la tardor de l'any 2028 després d'una inversió de 50 milions d'euros

El projecte preveu que es converteixi en un gran centre cultural per recuperar la seva bellesa original amb què l'arquitecte Daniel Molina el va dissenyar a finals del segle XIX. El Teatre Principal continua sent propietat del grup Balañà, però ara en té els drets de superfície el grup hoteler Atir Hospitality per cinquanta anys. Els arquitectes Batlle i Roig són els responsables de les obres de rehabilitació. La primera fase de les obres se centra en la rehabilitació de dues peces claus de l'edifici: la façana principal, on es recuperaran els tres arcs originals sobre el balcó de la Rambla, tapats després d'un dels quatre incendis que han afectat l'edifici al llarg de la història; i la rcuperació de la cúpula Venus que es vol que torni a estar il·luminada. Tot i que no s'amaga un interès comercial gastronòmic, en el nou Teatre Principal hi haurà quatre espais comuns que mantindran cadascuna la seva personalitat arquitectònica són: el teatre principal, amb 850 localitats i que acollirà musicals; el teatre Latino, amb un aforament de 250 butaques per a concerts de petit format i monòlegs; el frontó Jai Alai, un espai polivalent útil per a espectacles de gran format però també per a esdeveniments diversos, i la cúpula Venus, amb capacitat per a 200 persones i on es podran fer muntatges de petit format o presentacions... [+ informació]

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona proposa un recorregut per més de dos segles de relació entre la ciutat i l’espai aeri amb l’exposició «Barcelona i cel. Globus, aeroplans i fotografia»

La mostra, que es pot veure fins al dia de Tots Sants, reuneix prop de 200 peces, principalment fotografies en diversos suports i tècniques (còpies a l’albúmina, gelatina amb sals de plata, impressions i color cromogen), amb un important conjunt de l’època dels inicis de l’aviació, destacant entre elles la primera fotografia aèria de Barcelona de 1888. Inclou també digitalitzacions recents de positius sobre vidre i material estereoscòpic amateur, amb imatges en relleu visibles a través d’un visor, i exhibeix també postals, fotomuntatges i documents cartogràfics. Totes les fotografies provenen dels fons i col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i evidencien la diversitat tècnica i visual de la fotografia aèria que hi conserva. L'exposició inicia el seu recorregut amb els espectacles aerostàtics del segle XIX, que van convertir el cel en un espai de fascinació popular. Aquest procés culmina amb un moment fonamental: l’Exposició Universal de 1888, quan el fotògraf Antoni Esplugas realitza les primeres fotografies aèries de Barcelona des d’un globus captiu, inaugurant una nova mirada sobre la ciutat. Amb l’arribada de l’aviació, el segle XX accelera aquesta transformació... [+ informació]

Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Si ja ho va dir el mestre, amb aquella sentència mítica i universal, quan assegurava que qualsevol nit podia sortir el sol, no és estrany que diverses generacions després se l'hagin feta seva. En un dels nous catorze capítols de la segona temporada de la comèdia televisiva de situació «La casa nostra» es fa referència a «Qualseol nit pot sortir el sol», entre altres picades d'ullet més o menys literàries o populars. Una segona temporada que té també la incorporació d'artistes convidats com els actors David Bagés o Dafnis Balduz o el periodista Jordi Évole i la periodista Helena Garcia Melero, que hi fan allò que la gent del cinema anomena un “cameo”. Si en la primera temporada de «La casa nostra», també de catorze capítols de mitja hora cadascun, la trama semblava més de continuïtat... [+ informació]

El Teatre Lliure ha presentat les propostes escèniques treballades al llarg de la temporada dins dels programes «Escena pilot» i «En residència»

Els muntatges «Jo no sóc» i «SHHH!» són els dos espectacles del Programa educatiu del Teatre Lliure que faran funcions obertes al públic. Els dos projectes s’han treballat als centres escolars al llarg del curs i amb la col·laboració de dues companyies professionals, sempre amb l’acompanyament dels equips del teatre. D’una banda, la companyia Íntims Produccions ha treballat en la cocreació de l'espectacle «Jo no sóc» en el qual participen 60 alumnes de 5 instituts de Barcelona i l’Àrea Metropolitana –Anna Gironella de Mundet, El Joncar, El Molí, Les Corts i Manuel Vázquez Montalbán. En el resultat d’aquest procés de creació col·lectiva sobre el sentiment de ridícul, l’alumnat ha explorat les reaccions a partir del xoc entre realitat, present i ficció, i imaginació i futur... [+ informació]

El Col·legi de les Teresianes projectat per Antoni Gaudí a Les Tres Torres de Barcelona preveu convertir-se en museu el 2028 tot i l'oposició de les famílies del centre que temen una degradació per l'atractiu turístic

El Col·legi de les Teresianes, projectat per Antoni Gaudí entre els anys 1888 i 1890, fins ara inaccessible al públic general, es convertirà en un museu que combinarà patrimoni, exposicions d’art i activitats per descobrir l'obra de Gaudí des de tots els seus vessants. Està previst que el Museu Gaudí Teresianes obri les portes a principis del 2028. Ubicat al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer, el nou museu permetrà descobrir Gaudí des de la seva recerca espiritual, la seva concepció essencial de l’arquitectura i el seu vincle amb els valors educatius i humanistes impulsats per Enric d’Ossó a partir del guiatge espiritual de Santa Teresa de Jesús. Entre els espais expositius hi haurà l’Espai Gaudí 360°, tota una planta de l’edifici dedicada a una exposició permanent que oferirà un recorregut per la trajectòria vital i artística de l’arquitecte... [+ informació]

La Universitat de Lleida crearà l'arxiu més gran del món sobre l'alta edat mitjana amb més de 40.000 pergamins dels segles VIII al XII

L'Arxiu Digital de la Documentació Altmedieval Catalana és el nou fons documental que ha impulsat la Universitat de Lleida i que es convertirà en un dels més extensos al món sobre aquest període. La previsió és que pugui arribar a digitalitzar i fer consultables més de 40.000 pergamins catalans dels segles VIII al XII, amb traduccions al català, anglès i francès. Inclourà principalment documents quotidians, que permetran fer un retrat d'aquest període. De fet, Catalunya és una de les societats més ben documentades d'Occident durant l'alta edat mitjana, gràcies a la gran quantitat de pergamins que s'han conservat d'aquell moment. Són pergamins que s'han conservat de forma dispersa en arxius eclesiàstics o civils, però que sovint es troben escampats, alguns no es coneixen, altres no estan digitalitzats o són difícils de consultar... [+ informació]

El Grec 2026 coprodueix amb el MACBA un homenatge de la violinista Asia a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model de Barcelona

Tindrà lloc a la mateixa presó Model i forma part del programa Murmuris, que celebra el trentè aniversari del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i de les commemoracions d’Acció Portabella en ocasió del centenari del cineasta. D’altra banda, coproduirà també «Democracia total«, un espectacle híbrid i col·lectiu en què Los Voluble proposen cultura crítica, cinema en viu, moviment i folklore digital, per recuperar la memòria audiovisual dels 50 anys de la mort, al llit, del dictador Franco. La violinista barcelonina i internacional Asia (Asia Jiménez Antón de Vez) i l'escenògraf Pol Roig Valldosera són els protagonistes de la recreació d'aquella actuació improvisada de Carles Santos amb una sonata de Bach a La Model de Barcelona, amb un piano malmès abandonat, quan amb Pere Portabella van ser detinguts amb els 113 de l'Assemblea de Catalunya l'octubre del 1973. El testimoni del mateix Portabella diu que l'acció va produir “una onada de sorolls, notes i sons dignes de John Cage”... [+ informació]

El Castell de Montjuïc reivindica la memòria democràtica amb dues exposicions sobre les Brigades Internacionals i la SEAT com a fàbrica de transformació

L’exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» ocupa les sales de l’antic Museu Militar, mentre que «La Seat: Fàbrica de Transformacions» s'ha instal·lat al nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment. Ambdós espais han viscut una transformació total que les adapta les necessitats museogràfiques modernes. La primera és el resultat de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, tant pels continguts com per la interpretació historiogràfica que els comissaris hi aporten. La mostra posa de manifest com una comunitat multilingüe tan heterogènia va ser capaç de viure, conviure i sobreviure en un període tan breu i intens... [+ informació]

El refugi antiaeri localitzat recentment al carrer de Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona podria correspondre al refugi 230 de la xarxa de defensa passiva de la ciutat

Els treballs de control arqueològic efectuats a l’entorn del Mercat de l’Abaceria han permès localitzar l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, que podria correspondre al número 230. El refugi mostra una estructura de tipus galeria de la qual s’ha conservat un tram d’uns 68 metres de longitud. La galeria presenta una amplada aproximada d’1,10 metres i una alçada d’uns 2 metres. Les característiques constructives indiquen que podria tractar-se d’una obra inacabada, ja que bona part del recorregut no presenta revestiment, tot i que s’hi han identificat alguns sectors amb paraments construïts. A l’interior s’han conservat diversos elements com un pou de ventilació situat prop de l’accés, diversos ganxos de ferro i diferents encaixos practicats a les parets que probablement servien per col·locar sistemes d’il·luminació, com llums d’oli o de carbur... [+ informació]

De mare gitana i d'obrera estirp

Es publica el Suplement núm. 31 de la revista digital Cornabou amb una referència a la història de poble gitano a Catalunya, amb motiu de la macroexposició que es pot veure durant tot l'estiu al Museu d'Història de Catalunya. També s'hi parla del sensellarisme a partir de la publicació d'un volum sobre testimonis de persones que dormen o han dormit al carrer de l'autora Laia de Ahumada, editat per AkiaraBooks, a més d'una àmplia ressenya amb fragments de la novel·la «Ràdio Sarajevo», de l'autor bosnià Tijan Sila, publicada per Angle Editorial, un testimoni del mateix autor que als deu anys va viure el setge de Sarajevo entre el 1992 i el 1994, quan amb la seva família van emigrar a Alemanya on va estudiar filologia Alemanya i Anglesa... [+ informació]

L'exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» que es va veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2025 es pot visitar ara al Born del Museu d'Història de Barcelona

La mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, fa un recorregut feminista per la història recent de Barcelona a través de la mirada d’aquelles escriptores, artistes i activistes que hi han viscut. Posa l’accent en què passa quan les dones surten als carrers —a l’espai públic i als espais socials— a reivindicar els seus drets i els de tothom, o quan recullen aquest testimoni des de la literatura i les obres artístiques. Des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis, el recorregut mostra com les dones han impulsat transformacions socioculturals decisives al llarg d’un segle i mig i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període... [+ informació]

Pim, pam, pum... Tom!

Quan tot un auditori surt d'un espectacle amb la cara més aviat de pasta de moniato o bé és que la companyia l'ha trasbalsat del tot fins a deixar-lo grogui o bé és que els espectadors volien entendre com fos el que veien i han acabat no entenent res. Això no és exclusiu de la companyia belga de dansa i encara una mica de teatre Peeping Tom, que ja ha passat pel Teatre Nacional de Catalunya en anteriors ocasions amb alguns dels seus espectacles més impactants com «Kind», «Tryptich» o «S 62°58’, W 60°39’», sinó també de la majoria de companyies de dansa que tenen com a missal de capçalera el llenguatge abstracte. Amb «Chroniques» de Peeping Tom, la gran maquinària s'ha moderat i tot és més fred, més deixat a la mà no de Déu sinó del cos dels cinc intèrprets —tots homes—, al paisatge de pedrots i als artilugis que, com si fossin peces d'un museu d'autòmates, van apareixent en un espai propi de gènere fantàstic, tenebrós, inquietant i, a la vegada, de cartó-pedra de plató cinematogràfic de gènere de ciència-ficció... [+ informació]

L'antiga Colònia tèxtil Rusiñol es transformarà en una escola d'Arts i Oficis per ajudar joves amb dificultats emocionals a gestionar el seu dia a dia

L'antiga colònia tèxtil Rusiñol, a la riba esquerra del riu Ter, coneguda també com a Can Remisa per l'origen dels primers industrials, va ser de la família del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol a partir del 1876 fins al 1912, quan la va cedir a altres industrials. Ara es convertirà en La Central dels Oficis, un projecte ambiciós per lluitar contra el fracàs escolar i donar resposta a la demanda de determinats perfils professionals. Els 35.000 metres quadrats de l'emblemàtica Colònia Rusiñol, als afores de Manlleu, que va funcionar com a filatura fins al 2009, acolliran tallers, un restaurant i algunes vivendes per a educadors. Un espai ampli i relaxat ideal per ajudar a la reinserció de joves amb malestar emocional. El centre de formació es vol posar en funcionament el setembre del 2027 i començar amb nois i noies a partir dels 16 anys... [+ informació]

És quan dormo que “no” hi veig clar

¿Si el nom del poeta pastisser J. V. Foix es pot pronunciar a la francesa macarrònica: “Jota, Uve, Fuà”, per què no es pot alterar també un dels seus versos més coneguts? ¿És cert, com afirma el poeta de Sarrià, que és quan es dorm que s'hi veu tot clar? ¿No pot ser que quan es dorm és precisament quan tot es veu menys clar? Tots aquests interrogants vénen a tomb després de veure l'espaterrant comèdia amanida amb una bona olla barrejada de fregolisme que l'autor i director Jordi Oriol ha titulat «L'últim àtom» —que també sona com “ultimàtum”— i que té la sort d'haver tornat als escenaris una actriu fins ara desconeguda i allunyada del teatre català com és Lara Segur, que ningú no ha de confondre amb la coneguda Clara Segura... [+ informació]

Surten a la llum una carta i un retrat inèdits del gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona empresonat el 1938 al castell de Montjuïc

L’Associació Memòria i Història de Manresa incorpora al seu portal-web una carta i un dibuix inèdits del manresà Domènec Ribas Prat (1888-1955), gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona, vinculats al seu empresonament al castell de Montjuïc l’any 1938, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. A la carta, datada l’11 de novembre de 1938 i adreçada a la seva esposa, Neus Jorba Vives, la filla gran de Joan Jorba i Rius, Domènec Ribas es refereix a la condemna que li han imposat les autoritats de la zona republicana i expressa la convicció que “avui o demà se’ns emportaran a Montjuïc”. Juntament amb la carta, el web presenta un dibuix on es veu Domènec Ribas empresonat a Montjuïc... [+ informació]

Sortir del cau als quaranta

Coincidint amb l'estrena de l'obra «La promesa», els adolescents del 2026 reclamen als ajuntaments tenir espais propis per desenvolupar les activitats dels anomenats “caus” que hi ha escampats pels barris, pobles i ciutats del país. Les associacions, oenagés o parròquies que els acullen o bé no tenen prou espai o bé han anat abaixant les persianes a cops de traca de crisis. Signes dels temps. Sembla que no hi ha prou centres cívics, prou cases culturals, prou espais públics o prou locals municipals que puguin atendre la petició dels hereus dels antics escoltes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2026 amb 33.239.560 visitants que han fet 70.987.739 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.040 edicions) de 33.239.560 visitants i 70.987.739 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.234,6 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.179 subscriptors... [+ informació]

La continuïtat de l'Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison en perill de perdre la seu que ocupa a l'antic Institut del Teatre

L’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (la Bonne) reclama a la Diputació de Barcelona la reversió de l'immoble —l'antic Institut del Teatre del carrer Sant Pere Més Baix— basant-se en la llei de memòria democràtica. L’argument és que el 1941, en plena postguerra, es va signar una escriptura de cessió a la Diputació que l'associació La Bonne considera ara que és una espoliació. Denuncien que la cessió va ser fruit de la pressió de les autoritats franquistes, com demostra el fet que l'espai fos entregat el 1942 a la Sección Femenina de la Falange. L'acord original obligava la Diputació a continuar l'obra social de l'Institut, una clàusula que consideren vulnerada quan l'edifici es va destinar a usos aliens. Francesca Bonnemaison (1872-1949) era una dona de dretes, catòlica i de bona família que va fer una cosa molt audaç que avui encara perdura: va crear la primera biblioteca de dones d'Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona, el 1909. Va oferir a les dones un lloc on formar-se i en aquell moment era tan excepcional que, quan va obrir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere Més Baix, hi havia d'anar la policia perquls homes, que no estaven acostumats a la presència de les dones en l'espaiè e públic, s'esvalotaven... [+ informació]

Google permet des d'ara que un usuari pugui canviar una vegada a l'any el nom de capçalera del seu correu electrònic sense perdre'n l'arxiu

Goggle ho ha anunciat al seu compte de Twitter (X). Es tracta de canviar, si es vol, la capçalera nominal del correu, manteninent després de l'arrova l'adreça matriu de Google. El canvi només afecta el nom. Les fotos, els documents, les dades, els contactes i els correus anteriors es mantenen intactes, accessibles des del mateix compte i la mateixa contrasenya. Pel que fa al nom de correu anterior, no s'elimina, però es reserva en uns llimbs perquè no sigui disponible tampoc per a altres usuaris. La idea de Google és convertir-la en una adreça alternativa: tots els correus que algú envïi a l'adreça anterior seguiran arribant al compte, tot i que se l'hagi identificat amb un nom nou. Per fer aquest canvi, un cop a dins d'una de les aplicacions o serveis oficials de Google, des de Google Maps a Google Drive... [+ informació]