Jacques Offenbach fa vibrar El Maldà amb la singular versió de l'opereta «Oh My God Barcelona!» que n'ha fet la companyia Bratislava

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de 'La Bella Helena' (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), 'La Perritxola' (Dagoll Dagom), 'Els contes de Hoffmann' (Gran Teatre del Liceu) o 'La Gran duquessa de Gerolstein', aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, dirigida per Víctor Álvaro, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre. La mateixa companyia, després de la bona rebuda de 'La gran duquessa de Gerolstein', repeteix ara amb Jacques Offenbach, però amb una de les seves operetes còmiques potser menys conegudes dins del repertori català, 'La vie parisienne', tot i que forma part dels espectacles preferits i de capçalera de moltes programacions líriques franceses, en un moment que es commemora també el 150 aniversari de la seva creació... [+ informació]

Es fan públics els nominats finalistes als Premis de la Crítica Catalana de Teatre en relació als espectacles estrenats el 2015 i els honorífics a l'actriu Núria Espert i el fotògraf Ros Ribas

L'associació que gestiona el portal Recomana, que aglutina, els crítics de teatre i dansa, ha fet públics els nominats finalistes dels Premis de la Crítica Catalana de Teatre d'entre tots els espectacles estrenats durant l'any natural 2015. Es poden consultar els nominats de cadascuna de les categories. La XVIII edició d'aquests premis ha ampliat algunes categories en l'àmbit de la dansa, ha introduït la categoria d'espectacles de carrer i ha ampliat també el Premi de Teatre Familiar amb la categoria Teatre per a Joves. El lliurament dels Premis de la Crítica Teatral Catalana tindrà lloc el 21 de març al vespre a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i es preveu que hi assisteixen la majoria dels nominats, d'entre els quals sortiran els guanyadors. L'únic Premi que ja s'ha fet públic abans és el Premi Especial a l'actriu Núria Espert per la seva trajectòria, i el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer al fotògraf Ros Ribas per la seva llarga trajectòria dedicada sobretot al món del teatre... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2016 amb 8.809.147 visitants que han fet 25.827.067 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 29 de febrer del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.809.147 visitants i 25.827.067 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

Marc Rosich i Clara Peya adaptaran en clau de comèdia musical el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar del Teatre Lliure la temporada 2016-2017

«Renard o el Llibre de les bèsties», de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Obligatori), ha estat el projecte guanyador del concurs per adaptar el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar convocat pel Teatre Lliure. El jurat —format pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual; l'artista pintor Frederic Amat; el dramaturg i director Sergi Belbel; el catedràtic d'estètica de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'obra de Llull, Amador Vega; l'adjunta a la direcció artística del Teatre Lliure, Aurora Rosales; l'ajudant de direcció artística del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod; i la responsable del servei educatiu del Teatre Lliure, Mariona Montaña— ha seleccionat el projecte de Teatre Obligatori d'entre... [+ informació]

En un registre de comediants de plaça la companyia Obskené combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que ironitzen sobre el mateix Lope de Vega a La Seca Espai Brossa

La sala gran de La Seca Espai Brossa no és la plaça d'Almagro —on l'espectacle va triomfar dins del clàssic festival— però, sense les grades i amb una mica d'imaginació, se li assembla. La companyia Obskené reuneix els espectadors en cercle, com a poble en assemblea, per explicar d'una manera clara i comprensible quina és la gènesi que hi ha darrere d'allò que gairebé tothom sap quan li diuen "Fuenteovejuna!" i respon inconscientment "Todos a una!". En un registre de comediants de plaça, la dramatúrgia d'Anna Maria Ricart —que li va valer el premi Max d'aquesta categoria de l'any passat— combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que... [+ informació]

Es posa a disposició lliure dels lectors un llibre electrònic sobre l’obra de Ramon Llull amb entrevistes, lectures i interpretacions de textos que combina text, fotografies, audio i vídeo

Per commemorar l’Any Llull, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya publiquen el llibre digital «Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya». L’accés al llibre és lliure i està publicat sota una llicència Creative Commmons. El llibre esta disponible a través de les plataformes iTunes i Google Play... [+ informació]

La companyia Descartable canvia la mare Carrar de Bertolt Brecht per la germana i els germans Carrar orfes en la versió «Fusells» que representa a l'Almeria Teatre de Barcelona

La Revolució d'Astúries de l'octubre del 1934 va coincidir amb les revolucions paral·les també d'octubre al País Basc i els Fets d'Octubre de Catalunya. Els asturians de les esquerres van intentar abolir el govern republicà sorgit de la Constitució del 1931, en un moment convuls governamental encapçalat aleshores pel bienni radical-cedista (etapa de Lerroux i Gil Robles), amb l'objectiu de substituir-lo per un govern socialista. El govern republicà de torn va sufocar radicalment l'intent revolucionari, considerat un desafiament o un inici de guerra civil, posant al capdavant de la insurrecció popular i obrera els generals Goded i Franco, experts en missions repressives anteriors, amb un desplegament de milers de forces i un balanç de morts, entre 1.500 i 2.000, i uns 20.000 empresonats. Aquests fets van inspirar Bertolt Brecht a escriure i estrenar a París, el 1937, l'obra «Els fusells de la senyora Carrar»... [+ informació]

La companyia de «L'avar» de Molière al Teatre Goya amb Joan Pera al capdavant llança el text endavant amb claredat com un dron que plana per damunt de la platea

Aquest és un objectiu aconseguit i que salta a la vista —millor dit, a l'oïda— des de la primera frase. Bravo! En un moment que el teatre i el cinema tendeixen a menjar-se la fonètica, aquí es detecta clarament que hi ha hagut un interès evident perquè això no passi i tots els intèrprets fan allò que els espectadors agraeixen tant: llançar el text endavant amb claredat com un dron que plana per damunt de la platea. Una altra fet significatiu d'aquesta nova versió de «L'avar» és el repartiment. Diria que no hi hauria hagut un altre «avar» per ara i tant —entre altres coses perquè no tenim la tradició cultural francesa— sense que hi hagués hagut l'opció de donar el paper d'Harpagon al veterà actor Joan Pera. Aquesta bèstia de la comèdia... [+ informació]

Els participants dels «Clubs de Lectura» de l'àrea «Llegir el Teatre» de 50 municipis catalans es troben al Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acull [dissabte, 17 febrer, 18:30 h] una trobada de participants dels «Clubs de Lectura» de l'àrea «Llegir el teatre», que aplega més de 500 participants. Enguany se celebra la tercera temporada d’aquest projecte de promoció de la lectura impulsat pel TNC i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i ja compta amb la col·laboració de 50 municipis. La trobada acaba amb l'assistència a dos dels espectacles que s'ofereixen actualment al TNC... [+ informació]

L’opereta còmica «Oh My God Barcelona!» de Jacques Offenbach estrenada a L’Auditori s’instal·la a El Maldà en un espectacle de la companyia Bratislava

Del compositor Jacques Offenbach (Colònia, Alemanya, 1819 - París, 1880) s'han vist aquí al llarg dels últims quaranta anys, versions tan de gènere operístic com teatral de «La Bella Helena» (Teatre Lliure i Dagoll Dagom), «La Perritxola» (Dagoll Dagom), «Els contes de Hoffmann» (Gran Teatre del Liceu) o «La Gran duquessa de Gerolstein», aquesta última, ja fa dos anys, al Teatre Gaudí Barcelona, en un espectacle que va servir per presentar la Companyia Bratislava, formada a partir d'actors i actrius acabats de sortir de l'Institut del Teatre... [+ informació]

El Palau Baró de Quadras del modernista Josep Puig i Cadafalch s’obre al públic amb visites guiades a càrrec de la gestora cultural «Cases singulars»

Aquest edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch es troba a l’Avinguda Diagonal, núm. 373, amb doble façana al carrer Rosselló, molt a prop del Passeig de Gràcia, La Pedrera, la Casa de Les Punxes i el Palau Robert. Actualment acull les dependències de l’Institut Ramon Llull, però anteriorment havia estat regentat per Casa Àsia i, anteriorment, per la gènesi del que després seria el Museu de la Música (quan encara el gestionava el compositor Joan Guinjoan), abans d’inaugurar-se l’actual Museu de la Música de L’Auditori. L’empresa cultural «Cases singulars» gestionarà les visites guiades al Palau Baró de Quadras. La visita... [+ informació]

L'autora Eva Hibernia ha reposat al nou Teatre Eòlia la seva obra «La sal» sobre la tragèdia de la guerra dels Balcans de finals del segle passat

Si espolseu sal sobre una ferida oberta, la nafra, més que curar-se, s'encetarà encara més de dolor. Per això, aquesta obra d'Eva Hibernia (Logronyo, 1973) s'enceta també progressivament de dolor a manera que va espargint la pols del passat sobre els personatges que viuen com fantasmes en pena, víctimes de la guerra dels Balcans de finals del segle passat. Han transcorregut més de vint anys des del setge de Sarajevo, però l'obra se situa encara una mica més endavant, quan n'han passat trenta, i reflecteix una família trencada —mare musulmana violada, pare serbi membre dels guerrillers txèknics i el fill de la violació adoptat per una família de Dinamarca— per les conseqüències del drama contemporani que va despertar tot Europa del son del benestar... [+ informació]

L'espectacle familiar «Bítels per a nadons» de la companyia La Petita Malumaluga prorroga al Teatre Nacional de Catalunya fins a mitjan març

Cal estar preparats des de ben petits per quan arribin les festes majors, els envelats, els concerts en estadis i auditoris com el Palau Sant Jordi i perdre la por a encendre els mòbils, picar de mans o bellugar l'esquelet. Per això la Companyia La Petita Malumaluga —aquesta mateixa temporada ha presentat al CCCB el seu espectacle «30 elefants sota un paraigua»— ha creat aquest espectacle musical basat exclusivament en peces musicals dels The Beatles per crear una atmosfera en la qual els primeríssims espectadors sàpiguen ben d'hora el que els espera si surten de gresca quan siguin grans... [+ informació]

El director Ricard Reguant recupera l'espectacle musical «Pigat, història d'un cavall» basat en el relat de Lleó Tolstoi al Jove Teatre Regina

El director Ricard Reguant ha repescat aquesta versió del relat de Lleó Tolstoi, 'La història d'un cavall', que va posar en escena ell mateix fa vint anys i que manté els valors que el fan un espectacle famíliar que té dos nivells diferents: el de la comprensió de la història de Pigat, el cavall, i el del seguiment atractiu per la part musical. Així, doncs, malgrat que es recomana per a espectadors a partir de 6 anys, tant és idoni per a espectadors més crescuts com també per als que no tenen encara aquesta edat, dualitat que no és habitual en espectacles d'aquesta mena... [+ informació]

La versió d'Eduardo Mendoza i la direcció de Mario Gas de l'obra «Invernadero» de Harold Pinter fan honestament i també sàviament tot el que poden i no hi poden fer res més

Diu la història que Harold Pinter (Londres, 1930 - 2008) va escriure aquesta obra el 1958 i la va deixar en letargia fins al 1980. Alguna cosa hi devia veure el mestre quan va prendre una decisió tan difícil com a autor i tan sàvia a la vegada. Però un es pregunta per què encara hi ha més savis que ell perquè trobin dins de la trama de «Invernadero» allò que cap obra teatral els ha donat al llarg del temps. La versió d'Eduardo Mendoza i la direcció de Mario Gas hi fan honestament i també sàviament tot el que poden i no hi poden fer res més... [+ informació]

«Fang i setge» es converteix en un magnífic substitut en la cartellera musical de «Mar i cel» que va tancar fa poc la llarga temporada de reposició al Teatre Victòria

La primera versió del musical «Fang i setge» va néixer com un espectacle monumental, tant en intèrprets com en escenografia i maquinària escènica. Una proposta com aquella va trobar l'espai idoni al Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat, el desembre del 2014, com a cloenda del Tricentenari, dins de la commemoració dels 300 anys del setge borbònic del 1714 a la ciutat de Barcelona. La versió recuperada ara al Teatre Victòria del Paral·lel troba el suport del que és l'espai més emblemàtic del musical català i també l'experiència tècnica, artística i professional imprescindible per convertir «Fang i setge» en un magnífic substitut en la cartellera musical de «Mar i cel», que va tancar fa poc la llarga temporada de reposició... [+ informació]

El retrat de l'escola franquista dels anys cinquanta torna al Teatre Poliorama amb la versió catalana de l'obra «El florido pensil» centrada en les «nenes» de l'època

Aquest és d'aquells espectacles que ve de lluny i que ha tingut un llarg recorregut, des del teatre al cinema, en versió "nens", per tornar després al teatre en versió "nenes", i fins i tot, pel seu contingut de fàcil i irònica adaptació, ha estat representat per nombroses companyies amateurs. Per sort i, sobretot, per desgràcia, el seu rerefons sòcio-històric no ha caducat, ben al contrari, s'ha revitalitzat en els últims temps i això fa que, si vint anys enrere semblava adreçat exclusivament a la generació que havia patit el sistema escolar franquista i, com diu el subtítol, "nacionalcatòlic" dels anys quaranta-seixanta, avui també l'entenen una mica millor les generacions posteriors perquè a tothom els és més fàcil establir comparacions d'última hora. L'herència del tardofranquisme continua malgrat que ara vingui disfressada de xai amb la pell de llop guardada a l'armari... [+ crítica]

«El professor Bernhardi» que ha dirigit Xavier Albertí al TNC amb pols germànic i rigorós amb una pulcritud mil·limètrica aposta per una obra que podria ser considerada antiteatral

Segurament que el dramaturg Arthur Schnitzler (Leopoldstadt, Viena, Àustria, 1862 - Viena, 1931) s'hauria pogut treure de la seva reconeguda ficció —recordem només «La ronda»— la història del professor Bernhardi, però s'entén més i millor si es té en compte que va créixer en una família de metges, jueva, i si se sap que el seu pare va fundar i dirigir un institut clínic i es va veure qüestionat pel gremi de la medicina, arran del cessament d'un comptable d'origen jueu del mateix institut, acusat de no haver fet prou per posar-se al seu costat i defensar-lo... [+ informació]

La sorpresa, la revelació i l'acceptació generalitzada que va representar «Tortugues» de Clàudia Cedó es repeteix en certa manera a «Et planto» al Teatre Tantarantana

La companyia es fa dir El Vol del Pollastre. Made in Banyoles. I Clàudia Cedó, la jove autora de l'obra «Tortugues», ha treballat aquesta vegada en una mena de work in progress a base d'improvisacions dels quatre intèrprets i un guió preestablert fins a arrodonir la dramatúrgia d'una comèdia, diguem-ne romàntica, que parla novament de la relació de parella, però enfocada amb una estructura teatral carregada d'originalitat. La sorpresa, la revelació i l'acceptació generalitzada que va representar «Tortugues» es repeteix en certa manera a «Et planto», una peça encertadament repescada de l'últim Festival Temporada Alta per la direcció artística del Teatre Tantarantana [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si a «Tortugues» la biologia, la ciència i l'amor es fonien en un únic objectiu, a «Et planto», els tres elements hi tornen a ser presents: la jardineria domèstica, els secrets científics de l'horticultura i l'amor. Només el títol ja juga intel·ligentment amb una dualitat que es fa evident a manera que la comèdia avança. Sí, és cert, et planto, és a dir, et deixo. Però també, et planto, és a dir, cavant la terra o en un test, perquè facis arrels... [+ informació]

L'actor Eduard Fernàndez perfila un nou Eddie Carbone en la versió de «Panorama des del pont» d'Arthur Miller que el director Georges Lavaudant ha presentat al Teatre Romea de BCN

Panorama 1: aquesta nova versió de l'obra d'Arthur Miller és un diamant en brut sobretot per la interpretació de l'actor Eduard Fernàndez en el paper protagonista d'Eddie Carbone, un immigrant, estibador del port novaiorquès. Panorama 2: la posada en escena del director Georges Lavaudant la fa tan entenedora que és difícil que els espectadors s'oblidin mai més, per moltes que n'hagin vist abans, de què hi vol reflectir Arthur Miller. Panorama 3: el repartiment que completa la ronda amb Eduard Fernàndez li fa d'excel·lent espàrring... [+ informació]

El diari britànic «The Independent» deixarà de publicar-se en paper a partir de finals de març i només mantindrà l'edició digital

L'editor del diari 'The Independent', Evgeny Lebedev, ha confirmat que el rotatiu deixarà de publicar-se al març en paper. La dràstica mesura arriba després que el magnat rus hagi invertit, i perdut, més de 65 milions de lliures en aquesta capçalera des que la va comprar, l'any 2010. A més, l'empresari vendrà el diari germà 'i' —més popular i 'low cost'— a la companyia Johnston Press. Lebedev no ha aclarit quanta gent, d'una redacció de 150 professionals, perdrà la feina com a conseqüència del pas a diari exclusivament digital. La web... [+ informació]

El musical «Rent» continua apassionant els espectadors del segle XXI malgrat els vint anys d'història i l'evolució dels temes de fons que posa en evidència com la sida

La companyia al complet, intèrprets i músics —aquests encapsulats en un lateral del fons per exigències del teatre que no té fossat— fa que «Rent» continuï apassionant els espectadors del segle XXI, als quals no els cal dir dues vegades que botin de les butaques a l'hora dels aplaudiments finals. Bis de «Rent», doncs, a peu dret... [+ informació]

L'autor andorrà Jan Vilanova fusiona cinema i història recorrent a la memòria d'un resistent antinazi d'origen jueu que va ser afusellat per la Gestapo

El que més atrau d'aquest espectacle de Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982) és l'ambientació creada i els efectes lumínics que aconsegueixen una atmosfera molt ben dibuixada entre el passat de la Segona Guerra Mundial i el present. Sense aquests elements, molt cinematogràfics, probablement per l'especialització de l'autor graduat per l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el discurs correria el perill de quedar una mica àrid... [+ informació]

L’escriptora Maria Antònia Oliver, traductora de Mark Twain i Jules Verne al català, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016

L’escriptora Maria Antònia Oliver és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016. L’autora, nascuda a Manacor (Illes) el 1946, a banda de la seva obra pròpia de creació, de diversos gèneres, és també la traductora d’obres de Herman Melville (‘Moby Dick’, Edicions 62); Mary Rodgers (‘Quin dia tan bèstia!, La Magrana, 1995); Robert Louis Stevenson (‘Les aventures de David Balfour’, La Magrana, 1987; Mark Twain (‘Les aventures de Tom Sawyer’, La Galera, 1982; Jules Verne (‘El castell dels Càrpats’. Edicions 7x7, 1978 i La Magrana, 1992); i Virginia Woolf ('Els anys', Nova Terra, 1973); 'Orlando', Edhasa, 1985; i 'Les ones', Edhasa, 1989). La seva obra pròpia... [+ informació]

Tennessee Williams torna amb «Un tramvia anomenat desig» i la companyia Les Antonietes a la Sala Muntaner amb una posada en escena simbolista

Els espectacles de la companyia Les Antonietes, després de diverses propostes anteriors ben acceptades com 'El mal de la joventut', 'Stockman', 'Vània' o 'Somni americà', ja s'esperen ara amb una dosi d'expectació. Avesats a estrenar en sales mitjanes o petites, als de Les Antonietes no els fa res d'afrontar la magnitud de l'obra 'Un tramvia anomenat desig', de Tennessee Williams, amb només quatre intèrprets i en un escenari pràcticament despullat d'artificis, molt simbolista: una banyera amb aigua tèbia, dos ramells de bombetes, i dues fileres de banqueta com si fossin les d'un vestuari esportiu... [+ informació]

El quartet que integren Emma Vilarasau, Anna Moliner, Jordi Boixaderas i Francesc Ferrer a «Infàmia» de Pere Riera a La Villarroel té l'oportunitat de fer una de les interpretacions que els intèrprets agraeixen més

Diuen que l'obra «Infàmia» neix d'un encàrrec de la direcció artística de La Villarroel fet al dramaturg Pere Riera. Benvinguts siguin els encàrrecs com aquest. «Infàmia» és un dels millors textos de la literatura dramàtica catalana dels últims temps. De moment, arrenca en clau local. Però s'intueix que és absolutament exportable pel seu contingut de fons universal. Alerta traductors, doncs: comenceu a esmolar les eines! No sé si només amb la lectura de l'obra es podria constatar aquesta força... [+ informació]

La llibreria Quera del carrer Petritxol de Barcelona encara la primera setmana després de commemorar el centenari de la seva fundació dedicada al llibre d'excursionisme

La quarta generació de la família Quera continua al peu de l'emblemàtica llibreria, un dels establiments significatius del carrer Petritxol, el número 2, de Barcelona. La llibreria, que ja va ser distingida amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2011 en la categoria de cultura popular, s'ha convertit des d'aquesta setmana en la tercera llibreria en actiu més antiga de Barcelona. Les altres dues són la Fabra, inaugurada el 1860, i la Formiga d'Or, que en un format més petit, es manté a l'interior del Claustre de la Catedral. La llibreria Quera, tot i ser en un carrer que últimament està patint també una transformació en els seus establiments a causa de la política de lloguers, aguanta l'embat i... [+ informació]

La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l'Editorial Cruïlla convoquen el «I Premi Docent de l'Any a Catalunya» per distingir un professional de l'ensenyament per la seva feina i reconeixement

La Fundació Jordi Sierra i Fabra convoca el I Premi Docent de l’Any a Catalunya, amb la finalitat d’honorar un mestre o professor o una mestra o professora d’un centre educatiu de Catalunya que, per la seva tasca docent, s’hagi fet mereixedor/a de l’agraïment i el reconeixement populars, ja sigui al seu centre o la localitat on hagi impartit classes. Podran optar al Premi els docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari, tant si estan en actiu o jubilats, que... [+ informació]

L'actriu Laia Marull es presenta com una dona perfeccionista i incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en el relat «La llista» de l'autora quebequesa Jennifer Tremblay

No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de... [+ informació]

La Barceloneta celebra la V Festa Barroca per commemorar la col·locació de la primera pedra del barri el febrer del 1753

El 3 de febrer del 1753 es va posar la primera pedra de la Barceloneta i ara, 263 anys després, el barri recorda els seus inicis amb la V edició de la Festa Barroca. La celebració ja fa cinc anys que vol posar en valor la història del barri i el patrimoni que encara es conserva i apropar-los als veïns i visitants. Hi participa activament el Museu d'Història de Catalunya, que el cap de setmana organitza un Itinirari urbà... [+ informació]

Alfred Hitchcock protagonitza la programació de la Filmoteca de Catalunya sota el segell de la influència britànica i el cinema mut de l'època

El cicle «Hitchcock britànic», organitzat amb el suport del British Council, inclou nou pel·lícules mudes en còpies impecables, restaurades pel British Film Institute. Els treballs de restauració han permès tornar la lluminositat perduda de la fotografia, dotant la imatge d’una gran nitidesa, així com incloure noves escenes als films. El cicle inclou l'estrena del documental 'Hitchcock/Truffaut' (Kent Jones, 2015), basat en la cèlebre trobada que els dos cineastes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2016 amb 8.708.089 visitants que han fet 25.622.041 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.708.089 visitants i 25.622.041 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos

El web «Fotografia a Catalunya» és la primera plataforma en línia que recull de forma conjunta la cultura fotogràfica a Catalunya. El portal té com a objectiu divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani a nivell nacional i internacional, i esdevenir una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat d’aquest món, tot potenciant l'afecció de la societat vers la cultura fotogràfica. Fins ara s’han afegit al projecte quinze col·leccions procedents de mitja dotzena d'institucions, que tenien els seus fons digitalitzat, i diversos fotògrafs contemporanis... [+ informació]

La directora Carlota Subirós ha tallat de soca-rel el dilema de si les obres d'Àngel Guimerà són vàlides avui mateix o si han de passar al bagul de la història amb la seva versió de «Maria Rosa» al Teatre Nacional de Catalunya

Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és una directora a qui, per generació, potser li hauria pogut passar per alt l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà —venim d'on venim— i potser fins i tot no ha tingut l'oportunitat de veure'n cap muntatge anterior, com per exemple el de John Strassberg (1983) o el de Rosa Novell (1997) o el d'Àngel Alonso (2004), sense esmentar, esclar, les diverses adaptacions cinematogràfiques, com la més antiga de Cecil B. DeMille. I em sembla que això, si fos així, li ha anat bé. I en el cas que no sigui així, ha sabut ara desempallegar-se de qualsevol influència anterior i de segons quins criteris ultraacadèmics preestablerts sobre si cal revisar Guimerà a la clàssica o a la contemporània. I ella ho ha fet a la seva manera —i de quina manera!—, jugant amb la percepció que en reben els espectadors de la Sala Petita del TNC... [+ informació]

L'obra «Anna Karenina» de Lleó Tolstoi protagonitzada per l'actriu Lara Díez amb una versió d'Ivan Padilla es reposarà el mes de març al Versus Teatre

Quan el pes de l'obra ve de lluny, es fa difícil prescindir dels prejudicis i les etiquetes que la mateixa obra ha imprès al llarg dels anys. Des de la novel·la tràgico-romàntica de Lev Tolstoi ha plogut molt i, entremig, hi ha hagut versions cinematogràfiques que han posat cara i ulls als personatges de ficció. En català, Andreu Nin la va traduir directament del rus el 1933. L'any 1967, la col·lecció de clàssics de l'Editorial Proa la va reeditar revisada. La reedició més recent, del 2014, es troba a la col·lecció La Butxaca, del Grup 62. Però és el cinema, esclar, el que ha marcat més el mite Karenina, una de les heroïnes de ficció —o potser extretes per Tolstoi de la realitat— que en un temps on la dona no havia conquerit encara la seva llibertat, trenca amb el que era convencional, sobretot dins de la classe benestant de Karenina. El triangle amorós i la tragèdia... [+ crítica]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta una proposta artística de petit format que mostra els dibuixos inèdits que el dissenyador America Sanchez ha realizat a partir de la col·lecció d’art romànic

Aquest conjunt de retrats dels personatges que apareixen a les pintures romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és una mirada contemporània a l’art produït fa quasi mil anys i l’oportunitat per descobrir una de les facetes menys conegudes del dissenyador America Sanchez, la de dibuixant. America Sanchez va començar a dibuixar figures inspirades en l’art romànic fa anys, desprès de diverses visites al museu, atret pels rostres amagats a les pintures murals, que ell va continuar buscant... [+ informació]

Mario Gas i Perico Pastor s'ajunten per preparar l'espectacle estrella del 30è Festival de Peralada 2016 amb un muntatge de l'òpera «Turandot» de Giacomo Puccini

El Festival Castell de Peralada aposta com a espectacle estrella amb una versió operística del 'Turandot', de Giacomo Puccini, que dirigirà Mario Gas amb una posada en escena contemporània. Ell i l'artista Perico Pastor han presentat el cartell promocional que ja avança aquesta intenció: en el dibuix presentat hi mana el color vermell i inclou una figura amb corona que busca transmetre la idea d’un personatge gèlid i volcànic. Pel Festival de Peralada hi han passat... [+ informació]

L'espai Volart de la Fundació Vila Casas reivindica el pintor i orfebre vallenc Jaume Mercadé amb l'exposició «Paisatges construïts»

Jaume Mercadé (Valls, 1889 - Barcelona, 1967) va ser un orfebre de prestigi i, en el seu vessant com a pintor, va trobar col·leccionistes fidels a Catalunya i també a Madrid. Però en l’àmbit oficial ha caigut en l’oblit en les últimes dècades. El Museu de Valls i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, als quals va fer donacions, són algunes de les escasses institucions públiques del país on està representat. L’Espai Volart de la Fundació Vila Casas el torna a revaloritzar amb... [+ informació]

S'exposen a Berlín un centenar de pintures i dibuixos que reflecteixen l'Holocaust fetes per presoners dels camps d'extermini nazis durant el seu internament

Algun dels presoners dels quals s'ha recuperat ara la seva obra van poder treure a fora els seus dibuixos a l'exterior dels camps amb la complicitat d'alguns dels vigilants i amb el perill d'arriscar la vida. Un dels autors, fins i tot va divuixar un Adolf Hitler disfressat com un arlequí borratxo i amb els dits tacats de sang. La mostra es presenta al Museu d'Història de Berlín sota el títol 'Kunst aus der Holocaust' (Art de l'Holocaust) i es podrà visitar fins al 3 d'abril. La diversitat dels dibuixants és tan àmplia que hi ha... [+ informació]

La polèmica entre un irritat Albert Boadella i l'Almeria Teatre provoca que l'espectacle «UBÚadella» esgoti les entrades de les últimes funcions

Menys guapos, s'han dit de tot. Era d'esperar la reacció d'Albert Boadella, que des del seu autoexili, qualsevol gest que es faci a Catalunya amb la seva obra o la seva persona és titllat de "persecució" i de trama "institucional orquestrada". Després de l'estrena de l'espectacle 'UBÚadella', a l'Almeria Teatre, dirigit per Víctor Álvaro, el director Albert Boadella no ha pogut resistir la temptació de posar-hi cullerada des de la distància i amb un recurs tan poc ètic com admetre que "un amic" li havia facilitat un enregistrament en àudio de tot el que es diu d'ell en un col·loqui sobre l'espectacle. Per això, Albert Boadella ha publicar una extensa carta de 5 pàgines al web d'Els Joglars on diu, entre altres impromperis que el muntatge de l'Almeria Teatre "és un judici a l'estil de la teleporqueria realitzat davant un grup d'assistents". I en una apreciació més subjectiva que real, Albert Boadella titlla de... [+ informació]

L'obra «Xarnegos» de l'Almeria Teatre s'embolcalla d'un registre d'humor perquè toca la nafra de la diversitat cultural i no s'està de gratar en els avatars polítics més recents entre catalans i espanyols

Em sembla que superada la frontera del segle XX amb el segle XXI, l'ús, primer despectiu i després costumista i fins i tot afectiu, entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta del segle passat, d'anomenar "xarnegos" a una determinada societat immigrada a Catalunya ha caigut totalment en l'oblit. Però també és cert que quan el jove autor d'aquesta obra (29 anys) l'ha revifat, no s'ha fet gens estrany perquè tot acaba deixant rastre en el subsconscient d'aquells que ho han viscut. Marc González de la Varga és fill de mare... [+ informació]

Un grup d'empresaris de les Illes rescata el fons de la fallida Editorial Moll amb la intenció de reprendre la línia editorial

Just un any després que l'Editorial Moll anunciés la seva fallida i el corresponent concurs de creditors, un grup d'empresaria de les Illes ha rescatat el fons de les publicacions i en els pròxims dies anunciarà quina serà i com serà la continuïtat editorial del segell. El sector s'havia preguntat sovint sobre la destinació del fons, pel seu caràcter d'especialització i per la història de la mateixa casa. Entre els promotors d'aquest rescat hi ha... [+ informació]

L'espectacle «Les rois fainéants» barreja a La Seca Espai Brossa diferents elements del teatre de gest, d'objectes i del guinyol sense renunciar a explicar una història

Ep!, semblen francesos... però les aparencen enganyen. És el que té el gest i el teatre visual: que no tot és com sembla que sigui. La joveníssima Companyia Cocotte recorre a una manera despectiva francesa d'anomenar els reis mandrosos, uns sobirans joves que la imatgeria popular ha representat al llarg del temps en còmodes carruatges estirats per bous i amb els cortesans a dins mirant les mussaranyes. El malnom de reis mandrosos (les rois fainéants) els ve a causa de les disputes per la successió que va fer que, molts d'ells, entre els anys 673 i 751, no escalfessin gaire temps el tron... [+ informació]

Una protesta d’un centenar de persones davant del Born Centre Cultural obliga l’alcadessa Colau a dir en un tuit que el Born continuarà sent un referent del 1714 i no es tocarà

La concentració havia estat convocada per la sectorial d’arquitectura de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), però sense el suport de la direcció de l’entitat. Amb el lema 'El Born no es toca' els concentrats han volgut mostrar el desacord amb la nova orientació que, segons s'ha comentat en les últimes hores, l'Ajuntament de Barcelona vol donar a l'espai. La Sectorial d'Arquitectura afirma que el Born no és només un símbol... [+ informació]

L'actriu Mont Plans explica a La Seca Espai Brossa la llarga història de Júlia Català i Verdaguer des de la seva infantesa en una funerària familiar fins a la decrepitud de la vellesa a la residència

L'actriu Mont Plans es vesteix de negre. De dol. Un rosari a les mans. Un cabell blanquinós i el maquillatge blanquinós del més enllà. I apareix sobre un teló vermell davant d'un fons blanc lluminós que recorda el folre d'un taüt. El personatge està a punt d'aprovar el qüestionari per obtenir el passi a entrar a l'altre món. I perquè tothom tingui clar el que també els espera, fa que els espectadors siguin ja com ànimes en pena... [+ informació]

L’exposició «T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni» que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya (MHC) qüestiona el matrimoni d'avui i les noves relacions amoroses

L'exposició es pot veure fins al 22 de maig i reflexiona a través d’objectes de col·leccions privades i públiques sobre com han canviat les maneres d’estimar. L’exposició pretén interrogar el present mirant el passat i reflexionar sobre què és l’amor fent una mirada oberta i interdisciplinària amb elements del cinema, la literatura, l’arquitectura o l'etnografia. Curiosament, els objectes més eròtics són els més antics: amulets en forma de fal·lus, llànties amb noies fent fel·lacions, projeccions de mosaics amb escenes molt explícites... [+ informació]

L'escriptor Pere Calders torna al teatre amb una adaptació de la novel·la «Ronda naval sota la boira» que la companyia Els Pirates presenta a El Maldà

Els astres van voler que l'escriptor Pere Calders nasqués l'any 1912, el mateix any, uns mesos després, del mític enfonsament del Titànic. Aquesta coincidènca l'havia comentada sovint el mateix Calders com una predestinació. Per això sempre m'ha semblat que la novel·la, o la no-novel·la, 'Ronda naval sota la boira' neix en el pòsit creatiu de l'autor a partir d'aquesta efemèride compartida i després es converteix en una obra literària avançada al seu temps, incompresa en el seu moment, l'any 1966 —quan ja havia publicat, entre altres, la novel·la 'A l'ombra de l'atzavara' basada en la seva experiència mexicana— i, afortunadament, valorada ara per la generació dels néts. Darrere de 'Ronda naval sota la boira' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] hi ha el realisme màgic que caracteritza l'obra de l'autor —un realisme màgic que no arriba a enfonsar-se mai en l'absurd— i també hi ha una estol de petites històries iròniques, humorístiques, farcides de multitud de personatges, tan estrafolaris com quotidians, escampats dins de la novel·la que predestinen els contes que més endavant farien Pere Calders, popular i estimat... [+ informació]

El Cirque du Soleil prepara un nou espectacle creat amb l'estètica musical de Broadway que estrenarà el mes d'abril al Lyric Theatre de Nova York

La companyia reuneix actors de Broadway, ballarins, acròbates i professionals del circ, fins a un total de 28 artistes. L'espectacle, que es dira 'Paramour', està integrat per professionals de 13 països diferents (Argentina, Austràlia, Bèlgica, Bielorússia, Canadà, Xina, Cuba, França, Polònia, Rússia, Suïssa, Regne Unit i Estats Units) abastant cinc continents, reunits des d'aquesta setmana a Nova York per als assajos d'aquesta producció. 'Paramour', segons els seus promotors, marca... [+ informació]

Es commemora el quarantè aniversari dels tres concerts al Palau d'Esports de Barcelona de Lluís Llach el gener del 1976 després de la repressió i l'exili del règim franquista

En aquell moment, a dos mesos vista de la mort del dictador Francisco Franco, els crits habituals en els concerts eren els que també se sentien al carrer: «Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia». El cantant Lluís Llach va tornar a Barcelona després del seu exili a causa de la repressió del règim franquista. I ho va fer amb tres concerts multitudinaris al Palau d'Esports del carrer Lleida de Barcelona, els dies 15, 16 i 17 de gener del 1976, enregistrats en un disc amb el títol «Barcelona, Gener '76». Els concerts van comptar amb... [+ informació]

Un espectacle musical fusionarà un centenar d'afeccionats al gènere amb professionals del sector en un concert de La Caixa i Stage Entertainment al Teatre Tívoli de Barcelona

L'espectacle es farà el 8 de febrer i forma part del cicle de concerts participatius en els quals ja col·labora La Caixa. Aquesta nova iniciativa ofereix a més de cent persones afeccionades a la música l'oportunitat de participar, al costat de solistes i un conjunt instrumental professional, en un recorregut per alguns dels musicals més emblemàtics com 'El Rei Lleó'; 'L'home de la Manxa'; 'Jesus Christ Superstar', 'Cats' o 'Els Miserables'. Sota la direcció de Daniel Anglès i Xavier Torras, l'espectacle musical compta amb l'actuació dels solistes Nina, Talia del Val, Carlos Solano i Joan Vázquez, alguns dels quals han treballat en les grans produccions musicals... [+ informació]

La sèrie «Nit i dia» serà la pròxima estrena de TV3 dirigida per Manuel Huerga amb Clara Segura i David Verdaguer de protagonistes i ambientada a la Ciutat de la Justícia

Rodada a la tardor, la sèrie està escrita per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, amb la col·laboració d'Oriol Paulo i Jordi Casanovas. «Nit i dia» narra la vida quotidiana d'una jove metgessa forense i el conflicte entre el desig d'una vida normal i el xoc amb la realitat més crua. La sèrie arrenca el dia que la forense Sara Grau, casada amb un alt executiu, comença un tractament de fecundació assistida. El mateix dia que, en una autòpsia, creu reconèixer... [+ informació]

La retrospectiva més important en els últims cinquanta anys del pintor Joaquim Torres-García es presenta al MoMA de Nova York

La primera obra que el visitant es troba de cara a les sales de l’últim pis del MoMA és el gran mural que ha cedit la Generalitat de Catalunya per a la gran retrospectiva que el museu novaiorquès dedica a Joaquim Torres-García. 'Lo temporal no és més que símbol', de més de cinc metres d’alt per tres de llarg, marca l’inici d’una col·lecció excepcional dedicada a l’artista uruguaià que va formar-se a la Barcelona de principis del segle passat. L’encàrrec dels frescos a Torres-García va ser... [+ informació]

La memòria en blanc i negre de Marilyn Monroe, Jack Lemmon i Tony Curtis es recupera en color al Teatre Gaudí Barcelona amb el musical «Sugar»

Ella era: Marilyn Monroe. I ells: Jack Lemmon i Tony Curtis. La pel·lícula: 'Some Like It Hot aka'. En doblatge barroer: 'Con faldas y a lo loco'. Any 1959. Billy Wilder i I.A.L. Diamond es van basar en una pel·lícula francesa del 1935, 'Fanfare d'amour', de Richard Pottier. De fet, aquest film ja havia promogut el 1951 un remake en alemany: 'Fanfaren der Liebe'. No seria fins al 1972 que la pel·lícula es convertiria en el musical de Broadway, 'Sugar', dirigit per Gower Champion. Des d'aleshores, en diferents versions, ha voltat pel món, però és la primera vegada que... [+ informació]

La Fundació Tàpies es prepara per a una transformació integral que culminarà el 2023 coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del pintor

El calendari expositiu del 2016 comença el 28 de gener amb 'Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier' (1947-1965), una articulació, per part del crític francès Michel Tapié, d’un sistema teòric i mercantil que va ajudar a popularitzar una pintura abstracta i matèrica que s’alineava amb l’expressionisme abstracte dels EUA i les recerques del grup japonès Gutai després de l’hecatombe nuclear. La mostra inclou obres procedents de Les Abattoirs de Tolosa d’autors com Georges Mathieu, Lucio Fontana o Christophe Coetzee. La segona gran exposició... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu s’afegeix a l’«Any Shakespeare» amb l’òpera «Otel·lo» de Giuseppe Verdi, amb el tenor José Cura de protagonista com ja va fer a la Deutsche Oper Berlin

L’òpera «Otel·lo» de Giuseppe Verdi comença les seves representacions el 21 de gener fins al 7 de febrer sota la direcció musical de Philippe Auguin amb l’Orquestra Simfònica del Liceu. Andreas Kriegenburg dirigeix una posada en escena realista que s’ubica en un camp de refugiats on es desenvolupa la tràgica història d’amor i enganys entre els protagonistes. En aquesta ocasió, el Cor del Teatre del Liceu compta amb el suport del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers amb el director Josep Vila al capdavant. Un muntatge amb una escenografia imponent... [+ informació]

El Fons Josep Obiols ingressat recentment a la Biblioteca de Catalunya inclou un ampli recull de materials gràfics i la correspondència de l’artista amb figures i entitats rellevants

La Biblioteca de Catalunya ha rebut el Fons Josep Obiols després que la família de l’artista n’hagi fet donació perquè sigui conservat i posat a l’abast d’investigadors. Josep Obiols, dibuixant, gravador i pintor, és un del representants més destacats del noucentisme artístic català. A banda de la seva obra com a pintor i gravador, va realitzar nombroses il·lustracions per a llibres i revistes, així com cartells. Ara, la Biblioteca de Catalunya difondrà el fons a través del catàleg i en digitalitzarà tots els continguts. El Fons Josep Obiols està constituït per... [+ informació]

L'adequació del criptopòrtic de la Casa dels Mosaics contribueix a crear una nova imatge de la ciutat romana d'Empúries

L'antic magatzem de la domus romana era una actuació clau per crear una nova imatge de la ciutat romana en recuperar un element imprescindible per entendre el funcionament de la vida quotidiana dels romans. El projecte d’adequació s’ha dut a terme gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa, en el marc del programa Patrimoni en Acció, i ha comptat amb una inversió de 629.036 €. El projecte ha anat a càrrec del despatx d’arquitectura dirigit... [+ informació]

El muntatge «UBÚadella» de l'Almeria Teatre fa escudella del bufó i més que provocar-lo utilitza el personatge públic en un fals homenatge posat-lo en el lloc del protagonista

¿El bufó admet ser "bufonat"...? Ho posa a prova la companyia Gataro i la dramatúrgia elaborada per Víctor Àlvaro quan utilitza la base teatral d'Alfred Jarry, que el 1896 ja va proposar amb 'Ubú roi' riure's del mort i de qui el vetlla. Aquí, tant el mort com qui el vetlla és només un: Albert Boadella (Barcelona, 1943), director teatral i fundador dels Joglars que, per mèrits propis, es va guanyar en temps gloriosos el malnom de "bufó", càrrec que va exercir de manera teatral i, especialment, sota l'imperi de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol... [+ informació]

Mor Pierre Boulez als 90 anys deixant el llegat d'una trajectòria controvertida com a compositor que ha fet que se'l considerés un dels pares de la música d'avantguarda del segle XX

El músic, malalt des de feia un temps, no havia pogut participar en les celebracions del seu 90è aniversari. Pierre Boulez (Montbrison, 26 març 1925 - Baden Baden, 5 gener 2016) era considerat un dels pares de la música d'avantguarda del segle XX i va dirigir algunes de les orquestres més prestigioses del món. Boulez va començar a tocar el piano als sis anys i tres anys després ja era capaç d'interpretar algunes peces de Chopin. Als 18 anys es va instal·lar a París on no va tenir èxit en el seu intent d'ingressar al Conservatori Nacional. Va començar a rebre classes d'harmonia de la mà d'Olivier Messiaen, el qual va observar... [+ informació]

Prop de 6 milions de visitants han omplert els diversos museus que depenen de l'Ajuntament de Barcelona durant l’any 2015

Segons les dades provisionals facilitades per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), durant l’any 2015, s’han enregistrat 5.946.000 visitants als diversos museus de la ciutat que depenen de la gestió municipal. El més visitat és el Born Centre Cultural amb 1,5 milions de visites. I darrere seu hi ha el Museu Picasso (1 milió), el Museu d’Història de Barcelona, que inclou la seu de la Plaça del Rei, el Park Güell, el Refugi 307, la Via Sepulcral Romana, el Call, Domus de Sant Honorat i la Vil∙la Joana (900.000 visitants), el Castell de Montjuïc... [+ informació]

El Museu del Modernisme enregistra privadament el domini «ramoncasas.cat» davant la inèrcia de les institucions per la comemmoració de l'«Any Casas» que commemorarà el 150è aniversari del naixement del pintor aquest 2016

El 4 de gener del 1866 naixia a Barcelona qui havia de ser el pintor Ramon Casas. Aquest 2016, doncs, se'n commemora el 150è aniversari del seu naixement. Però l'«Any Casas» encara no té programa institucional, malgrat que se n'ha nomenat la comissària, Vinyet Panyella, tal com va anunciar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. No cal dir que la situació de la política catalana, amb la probable dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria de noves eleccions per al primer diumenge de març, encara alentirà més l'elaboració d'aquest programa... [+ informació]

El fons Ràfols-Casamada i Maria Girona donat a la Biblioteca de Catalunya conté una quarantena d’àlbums de dibuix dels dos artistes, 25 llibretes d’apunts i dietaris de viatge entre altres lots de llibres i esbossos

Les nebodes i hereves d’Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, Maria i Margarita Rosa Fuchs Girona, van estar en l’ull de l’huracà a l’estiu, quan una part de la biblioteca personal dels dos artistes, i també cartes, fotografies i documents, va aparèixer a la venda en una parada dels Encants. L’alarma va saltar a les xarxes socials i l’1 d’agost la directora de la Biblioteca de Catalunya no va arribar a temps, per pocs minuts, de poder examinar el lot que acabava d’adquirir un col·leccionista particular. Aquells, i tampoc els materials de dos lots més... [+ informació]

L'expiració per legislació dels drets d'autor deixa lliure el «Mein Kampf» que setanta anys després del genocidi nazi torna a les llibreries i passa a domini públic

Gairebé tothom ha sentit parlar del 'Mein Kampf', però pocs alemanys coneixen el contingut de les gairebé 800 pàgines que té. Un dels motius és que durant 70 anys, a Alemanya, l’estat de Baviera, que en tenia els drets d’autor, n’havia prohibit la reedició. Des d'aquest 1 de gener del 2016, els drets d’autor han expirat però els representants polítics alemanys van exigir que es prohibissin les reedicions no comentades. Així doncs, aquest any arribarà a les llibreries una edició de 2.000 pàgines que en fa una lectura amb crítiques i ressenyes a càrrec d’experts de l’Institut d’Història Contemporània de Munic (IFZ). Des de la seva publicació el 1925, l’obra de Hitler no era inaccessible. Es podien comprar exemplars antics. Se’n van imprimir... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2015 amb 8.597.569 visitants que han fet 25.404.018 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.597.569 visitants i 25.404.018 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

El Maldà serveix el còctel «Shaking Shakespeare» que en versió casolana es podria dir «Sacsejant Shakespeare» o per als amics de confiança «Sacsejant el Gran Willy»

Un còctel és una barreja d'alcohols i de sucs de fruites que proporcionen una beguda de gust agradable. El còctel que se serveix a la sala El Maldà es diu «Shaking Shakespeare», és a dir, en versió casolana, «Sacsejant Shakespeare» o, per als amics de confiança, «Sacsejant el Gran Willy». Aquest còctel, l'han sacsejat darrere la barra, dos grups musicals, un tenor, una directora musical i un director escènic. El Maresme de Mataró de fons. Alguns d'ells, fa dos anys, al CCCB i dins del Grec 2014, ja van fer pessigolles a William Shakespeare, el Gran Willy, amb un espectacle juvenil i postadolescent, «Shakespeare on the beat», basat en el «Somni d'una nit d'estiu». I ara hi tornen, però en una versió més variada que es mou entre el teatre de petit format, el concert de cambra i el cabaret en versió light... [+ informació]

El Teatre Lliure tanca el 2015 amb 124.000 espectadors i un 81,7% d’ocupació i el millor resultat de tota la seva història que entra en el 40è aniversari

Aquesta xifra representa un augment de més de 20.000 espectadors en relació a l’any 2014, que ja va ser aleshores el millor de la història del Lliure, revalidat ara. La recaptació total serà de gairebé 1.600.000 € (sense IVA), 300.000 € més que l’any 2014. Per espais, el Teatre Lliure de Montjuïc tancarà amb prop de 90.000 espectadors i un 78% d’ocupació, mentre que el Lliure de Gràcia arribarà als 34.200 espectadors i un 93,5% d’ocupació. A Montjuïc, l’espectacle més vist... [+ informació]

S'aprova definitivament l'enderroc de l'antic cinema Urgell de l'Eixample de BCN tancat des del maig del 2013 per convertir-se en un interior d'illa i un supermercat de Bonpreu al subsòl

El districte de l'Eixample de Barcelona guanyarà un nou interior d'illa al carrer Comte Borrell. Aquest nou espai serà una zona verda de 992,21 metres quadrats de superfície i comptarà amb un accés de 127.54 metres quadrats. Aquesta nova ordenació ha estat aprovada pel consell plenari (29 desembre) de l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla de millora urbana (PMU) per a l'ordenació de l'edificació en les finques dels carrers Comte d'Urgell, 29-33, i Comte Borrell, 82. La superfície total inclosa en aquest planejament d'iniciativa privada és de 2.652,98 quadrats. El PMU permetrà delimitar un nou espai lliure d'ús i propietat pública a l'interior d'illa, que serà... [+ informació]

La pel·lícula «Star Wars: El despertar de la Força» bat rècords i supera a tot el món els 1.000 milions de dòlars de taquilla en una setmana i mitja

El film ha superat els 1.090 milions de dòlars a la taquilla en 12 dies, segons ha anunciat la productora Disney. Ha estat la pel·lícula que ho ha aconseguit més ràpid: supera 'Jurassic Park', que va necessitar un dia més per arribar a aquesta xifra. La cinta ha superat més rècords. Només als EUA, la nova cinta ha aconseguit 540 milions a la taquilla (l'estrena mundial més gran), ha estat l'estrena IMAX més gran (48 milions) i en 10 dies es va convertir en la cinquena pel·lícula... [+ informació]

El secretisme de l'assemblea de la CUP s'ha trencat amb la publicació d'una imatge inèdita on es veu la dimensió de la convocatòria a la pista d'atletisme coberta de Sabadell per decidir la investidura d'Artur Mas

Tots els secrets ho deixen de ser quan algú el trenca en confiança fent-ne portador una tercera persona. Aquest és el cas del secretisme amb el qual s'ha envoltat l'assemblea de la CUP aquest diumenge, 27 de desembre, per decidir si els cupaires i les cupaires reunits acceptaven investir no investir el candidat de JuntsxSí a exercir la presidència de la Generalitat de Catalunya després que aquesta multiformació hagués obtingut més 1,6 milions de vots i 62 diputats al Parlament de Catalunya. La imatge mostra un dels moments de més tensió enmig de la tongada de votacions i una de les urnes al centre. El resultat, a hores d'ara sabut per tothom i al qual s'ha arribat després de diverses votacions secretes, reflecteix les dificultats d'una assemblea d'aquesta mena on els cupaires i les cupaires han hagut de recordar algunes de les taules de P1 de sumar i restar per acabar obtenint el recompte final [Dia dels Innocents] [+ informació]

El Mag Lari es multiplica per quatre en el seu nou espectacle «Ozom» que omple amb famílies senceres el Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona

Temps era temps, hi havia un mag que es deia OZ. Temps era temps, hi havia també un cantant que es deia Raphael i que tot ho trobava «maravillOZO». De la fusió dels dos, o vés a saber si només d'un joc de lletres espontani, en surt l'enigmàtica paraula OZOM que, com en el seu dia l'ANTAVIANA de Calders, pot quedar inclosa des d'ara en el diccionari popular. El nou macroespectacle del Mag Lari és una mena d'olla barrejada de cinc mags, el mateix Mag Lari i quatre mags més vinguts del més enllà —del més enllà de les bambolines, vull dir—: Gin Klark, Wenceslao Padró, Cirici Pasqual i Goretti. Unes estrelles de Hollywood els anuncien al terra del vestíbul, trepitjades pels espectadors quan entren al teatre. Un dels mags és vingut de Las Vegas, kitsch-kitsch, com si el segle no hagués canviat; l'altre, circula en una cadira de rodes... [+ informació]

En un moment que el teatre fa la viu-viu amb muntatges amb dos o tres intèrprets o un de sol, el Teatre del Raval es permet el luxe de posar en escena una obra que reuneix onze intèrprets i vuit espontanis a l'obra «Testimoni de càrrec» d'Agatha Christie

Al cap d'una estona de l'inici de la representació de 'Testimoni de càrrec', a un li fa l'efecte que l'escenari del Teatre del Raval ha tornat als orígens de sala de cinema de barri i que s'hi projecta la pel·lícula 'Witness for the Prosecution', l'original de Billy Wilder, que el 1957 van protagonitzar Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power. El blanc i negre continua dominant la posada en escena. L'adaptació del muntatge parteix d'una obra teatral d'Agatha Christie estrenada el 1953. La pel·lícula, que en el seu dia també va ser doblada al català, compta ara amb aquest retorn a l'origen teatral en una nova traducció de Marga Parrilla molt afinada que fa que cadascun dels personatges adquireixi una notable personalitat, a manera que avança l'acció. D'entre aquests personatges, esclar, qui té la veu cantant és Sir Wilfrid (un potent Jordi Coromina), l'advocat criminalista que surt de la convalescència d'un atac de cor i que, no fent cas de la recomanació mèdica, accepta la defensa d'un cas d'assassinat d'una dona gran i folrada de milions amb qui un home més jove matenia una sospitosa amistat... [+ informació]

«Aquest Nadal tothom a taula»: una campanya que té la col·laboració de diversos grans hotels de Barcelona i algunes cadenes alimentàries

Els grans hotels de la ciutat de Barcelona i diverses cadenes alimentàries s’han afegit a la campanya «Aquest Nadal tothom a taula», que té com a objectiu protegir el dret a l’alimentació dels ciutadans en risc d’exclusió social. Per això es preveu recuperar més de 3 tones de menjar que es llençaria durant aquestes festes i que pot arribar a més de 4.500 persones... [+ informació]

Gairebé el 80% de les llars catalanes tenen connexió a Internet i prop d'un 42% hi tenen una o més taulets portàtils segons l'última Enquesta de Participació Cultural

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’Enquesta de Participació Cultural 2015 segons la qual el 79,2% de les llars catalanes disposa de connexió a Internet, el 41,6 % de tauleta portàtil, el 22,7 % de TV intel·ligent, i el 75,2 % dels enquestats afirma que disposa d’un telèfon intel·ligent d’ús personal. El sondeig segueix la línia analítica de les dues edicions anteriors, però inclou noves qüestions que analitzen la participació cultural en relació amb l’estil de vida dels ciutadans. L’enquesta analitza el consum tecnològic, mesurat a través de l’equipament disponible a la llar; la dinàmica demogràfica, mesurada a través del cicle vital i les seves implicacions en la participació cultural, i els efectes de la crisi econòmica, tant sobre la despesa cultural com sobre els comportaments i hàbits de participació de la població. La publicació... [+ informació]

«Boges», de José Pascual Abellán. Intèrprets: Muntsa Rius i Roser Batalla / Àurea Màrquez. Veu enregistrada: Muntsa Rius. Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú. Vestuari: Olalla Calvo i Maria Albadalejo. Espai sonor: Xavier Mestres. Cap tècnic: Eudald Gili. Regidoria: Olalla Calvo. Tècnic teatre: Xavi Garcia. Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas. Producció: Vània. Sala Muntaner, Barcelona, 19 desembre 2015.

Ho diuen: n'hi ha més fora que a dins. De gent tocada per la bogeria, vull dir. A aquesta peça breu —una hora justa— se li pot aplicar la dita. Perquè la sorpresa, que no desvelaré, salta a l'últim moment. Però els espectadors faran bé de recordar el que he dit d'entrada. Només dues actrius per als dos personatges de l'obra. Hi ha qui, per generació, potser només les ha vistes principalment en teatre musical. La seva trajectòria és llarga i variada. De gran escola, la de les taules. Tenen al darrere una formació teatral que aquí es posa de manifest sense que trontolli gens ni mica sinó que controlen i perfilen, cadascuna en el seu punt just, la impressió que han de transmetre als espectadors, amb una força de sinceritat que finalment es transforma en engany... [+ informació]

La companyia La Trepa es rejoveneix amb el nou espectacle familiar «La millor carta als Reis» amb una trama que tracta temes com la igualtat de gènere o la diversitat de les cultures

Després de la llarga trajectòria de la companyia La Trepa, semblava difícil que els seus integrants fossin capaços de practicar una nova metamorfosi i, tot i ser gairebé els mateixos, reaparèixer rejovenits i en un espectacle de factura molt actual on són capaços de fer els papers més diversos, des dels infants —creïbles i sense caure en el risc de l'infantilisme— fins als més espavilats que ja saben com s'ha de fer perquè les cartes als reis no caiguin en un sac buit —mai més ben dit—, per fer encara més salts de caracterització com a pares, com a avis o com a extres d'anuncis publicitaris de joguines... [+ informació]

El Museu Reina Sofia ha exposat un quadre de Gauguin considerat el més car de la història propietat d'un col·leccionista de Quatar

'Nafea faa ipoipo' ('Quan et casaràs?'), de Paul Gauguin; la pintura més cara de la història després de ser venuda per 263,3 milions d'euros es va esposar durant uns dies a l'exposició del Museu Reina Sofia, 'Col·leccionisme i modernitat: dos casos d'estudi: Col·leccions Im Obersteg i Rudolf Staechelin", organitzada amb motiu del tancament per reformes del museu on aquests fons estaven exposats fins ara, el Kunstmuseum de Basilea. La pintura va arribar... [+ informació]

La trapelleria del director Àlex Rigola intenta suavitzar l'impacte pronosticat per García Lorca amb la seva versió de l'obra «El público» a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya

Deia Federico García Lorca, quan va escriure 'El público', l'any 1930, i se la va guardar al calaix, que l'obra no es podia representar perquè el públic del moment no estava preparat per rebre'n l'impacte. No s'hi van atrevir, fins 56 anys després, Fabià Puigserver, a l'escenografia, i Lluís Pasqual, a la direcció, amb les col·laboracions dels coreògrafs Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi i del pintor Frederic Amat, el 1986, per primera vegada, precisament en unes dates semblants a les d'ara, en estrena absoluta el 12 de desembre del 1986, al Teatre Forssati de Milà, per passar després, el gener del 1987, al Teatro María Guerrero de Madrid, i el maig del 1988, al Mercat de les Flors de Barcelona. ¿I allò que deia Federico García Lorca no era encara vigent a finals del segle passat...? ¿El públic estava preparat aleshores...? ¿I el d'ara, sí...? [+ informació]

La comèdia més representada del veterà autor anglès Alan Ayckbourn es revisa en una nova versió de Lluïsa Mallol al Teatre Borràs convertit en tres cuines de Nadal

Tres cuines i tres nits de Nadal diferents. Tres actes en continuïtat. Però ni rastre de canelons, ni pollastre rostit, ni torrons. Ni tan sols un detall nadalenc kitsch d'un Muy Mucho. Tòniques i ginebra. Patates fregides i ambientador. I a fora, pluja a doll. I és que són tres nadals anglesos. I el que realment interessa i el que segurament també interessava l'autor Alan Ayckbourn (Hamsptead, Anglaterra, 1939) quan la va estrenar —fa quarenta-tres anys!— era retratar l'ascens i la caiguda, o la caiguda i l'ascens, de les tres parelles protagonistes —n'hi ha una quarta d'absent que, com el gos de males puces d'una de les parelles, no entren mai en escena— en un clima de negocis a mitges entre un banquer, un arquitecte i un menestral botiguer i manetes amb ganes de menjar-se el món... [+ informació]

El Museu Thyssen-Bornemisza organitzarà a finals de l'any 2016 la retrospectiva més gran que s'hagi fet mai sobre el pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir

Aquesta exposició comptarà amb diverses obres que no han estat exhibides mai en cap museu de l'Estat espanyol. Fins ara, només el Museu del Prado havia organitzat una mostra monogràfica sobre l'artista francès, 'Passió per Renoir', en la qual els visitants van poder veure una trentena d'obres provinents de la col·lecció del Clark Art Institute de Massachusetts. La retrospectiva en la qual treballa ara el Museu Thyssen-Bornemisza estarà centrada... [+ informació]

La companyia Vol-Ras tancarà definitivament 35 anys de trajectòria el 6 de febrer a l'Hospitalet de Llobregat amb l'espectacle «Da Capo»

Hi ha tants «pallassos» aquests dies d'eleccions a les televisions, les ràdios els mitjans de comunicació en general, en els palaus d'esports, places de toros i teatres mal rellogats que costa destriar quins són els pallassos de debò. N'hi ha dos, però, que sense dir ni piu —bé, algun piu d'exclamació i para de comptar!— no ofereixen cap dubte perquè porten la sang del clown a dins i no només volen ras sinó que volen alt. Trenca-cinc anys de la companyia Vol-Ras i punt i final. Van començar essent tres Joans... [+ informació]

Sis monuments de les Valls d'Àneu han estat restaurats dins del programa «Romànic Obert» creat per revaloritzar espais d'interès arquitectònic i artístic

El programa ha estat promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa, d'acord amb el Bisbat d'Urgell, titular dels monuments. La restauració ha durat quatre anys i s'hi ha fet una inversió d'1.290.000 euros. En concret, dins el programa «Romànic obert» s’han restaurat, al municipi de... [+ informació]

L'espectacle «Bèsties» de la Baró d'Evel torna d'una manera onírica als orígens de la humanitat i al temps de les coves prehistòriques quan bèsties i persones convivien en harmonia

Els espectadors que es van submergir en l'espectacle 'Le sort du dedans', un dels espectacles en carpa —anterior a l'espectacle 'Mazút', també vist aquí— de la Baró d'Evel Cirk Cie —aquesta companyia franco-catalana gràcies a la parella a la vida real de Blaï Mateu (fill de Tortell Poltrona) i l'artista francesa i especialista en el tracte amb el cavall, Camille Decourtye—, recordaran la sensació intensa d'un espectacle que, del circ tradicional, només en conservava la carpa i la pista perquè la concepció de la resta de l'espectacle fugien de qualsevol estereotip sobre el gènere. Ja aleshores, el cavall Bonito era l'autèntic protagonista de l'espectacle... [+ informació]

L'antic Guasch Teatre que va tancar el juny per fallida econòmica reobre amb el nom d'Eixample Teatre amb una nova lína per a adults i programació familiar

El juny passat l'històric Guasch Teatre abaixava la persiana ofegat pels deutes. Sis mesos després, el teatre ha reobert amb un nom nou, Eixample Teatre, i una nova direcció a càrrec de les companyies La Paparra i Teatritus. El primer espectacle que s'hi ha programat és la reposició del musical 'Lo tuyo y lo mío', que s'havia estrenat al Teatre Poliorama. Les dues companyies que han comprat el teatre havien treballat assíduament al Guasch Teatre, i la direcció tenia deutes pendents amb elles. Els nous gestors són dos grups especialitzats en teatre familiar. La Paparra ha fet sobretot teatre de carrer i esdeveniments, i s'ha especialitzat en teatre per a infants i escolar. Al Guasch hi havia fet espectacles com 'La flauta màgica' o 'Rapunzel', i també han passat pel Teatre del Raval i el Jove Teatre Regina. Teatritus també és una companyia especialitzada en teatre familiar i escolar. L'últim espectacle d'ells vist a l'antic Guasch va ser... [+ informació]

Més de tres-centes peces del prototip de la il·lustració moderna es poden veure en una exposició commemorativa del centenari de la mort de Xavier Gosé al MNAC

Fa cent anys, moria a Lleida qui va ser considerat el prototip de l’il·lustrador modern. Xavier Gosé (Alcalà de Henares, Madrid, 1876 - Lleida, Segrià, 1915) es trobava al cim de la seva maduresa artística i havia aconseguit un posició notable en l’escena artística internacional. Havia abandonat París, on havia residit al barri de Montparnasse entre 1900 i 1914, a causa del caos de la Gran Guerra i afeblit per la tuberculosi. Per commemorar aquesta efemèride, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que conserva el llegat més important de Xavier Gosé, presenten fins... [+ informació]

El Consell Promotor de «Barcelona Ciutat de Literatura» es reunirà el mes de gener per perfilar el programa d'actuació de l'any 2016 i futurs projectes del sector

La designació per part de la UNESCO de Barcelona com a Ciutat de la Literatura, després de la candidatura presentada l'estiu passat, ha posat en marxa l'organisme que va assessorar la candidatura i que es reunirà novament el mes de gener per traçar les bases del programa previst per a l'any 2016 i futurs projectes. La designació de la UNESCO implica un reconeixement mundial del sector literari i de la literatura barcelonina i, de rebot, catalana. La inclusió en la Xarxa de Ciutats Creatives permetrà l’intercanvi d’experiències i l’impuls de projectes... [+ informació]

«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el web «Fotografia a Catalunya», la primera plataforma en línia que recull de forma conjunta la cultura fotogràfica a Catalunya. El portal té com a objectiu divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani a nivell nacional i internacional, i esdevenir una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat d’aquest món, tot potenciant l'afecció de la societat vers la cultura fotogràfica. Fins ara s’han afegit al projecte quinze col·leccions procedents de mitja dotzena d'institucions, que tenien els seus fons digitalitzat, i diversos fotògrafs contemporanis... [+ informació]

La companyia de nova creació El Eje poua en el registre teatral críptic que obliga els espectadors a quedar-se amb el que veu i el que escolta i treure'n les conclusions pel seu compte

¿Qui és l'Algú del títol d'aquest espectacle? L'Algú rep els espectadors ajagut a terra. És un pòtol. No sé si místic o representant dels centenars de pòtols que omplen els parcs i els ravals de les ciutats del segle XXI. Més aviat és un pòtol silenciós, observador... l'alter ego d'algú altre. Potser l'alter ego del guionista. Potser l'alter ego dels mateixos espectadors. I al seu volant els protagonistes de l'acció de soliloquejar actuen davant d'ell —davant d'ells— en un parc que un banc i una paperera que donen per treure a l'exterior les misèries urbanes d'una colla de personatges —mitja dotzena— perduts en l'abisme de la nit, del suburbi de la discoteca, del refugi de casa, de les flames que potser ho destrueixen tot però que també ho purifiquen tot... [+ informació]

La tècnica depurada i circense de l'acrobàcia és el cop amagat de l'espectacle de circ «Capas» que s'ha instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya

Si els de la multinacional IKEA sabessin com és de fàcil desmuntar un armari, de segur que llogarien els de la Companyia "eia" de Circ perquè fessin serveis a domicili. Perquè l'important d'un armari, i del circ, no és com es munta sense que sobri cap peça, sinó com es desmunta per arribar a la síntesi de l'esperit tradicional de la pista. I això és el que fan els cinc integrants de la Companyia de Circ "eia" amb aquest espectacle que ha girat per una dotzena de països des de fa quatre anys i que, després de rebre premis de casa com el Ciutat de Barcelona i el Zirkòlika, acaben el seu recorregut al Teatre Nacional de Catalunya en programació familiar. La clau de l'espectacle de circ 'Capas' és la seva frescor i la seva naturalitat... [+ informació]

«La nit de Helver» es presenta en una proposta de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama que aquesta temporada s'ha repreentat també al Teatre Romea amb una companyia de Sarajevo

Per als espectadors que dins de l'últim Festival Grec 2015 van veure al Teatre Romea, en versió original bosniana, amb la resistent companyia Kamerni Teatar de Sarajevo, l'obra 'La nit d'Helver', ara tenen l'oportunitat de respescar la mateixa obra, però en versió catalana de Xavier Farré, espluguí expert en literatura polonesa, i en una proposta més de cambra a la Sala Atrium que fa encara més humans els dos personatges del drama. El director txec Pavel Bsonek ha reunit l'actor... [+ informació]

La sèrie «Les coses grans» de Roger Coma i que han vist més de 330.000 usuaris a YouTube es reprèn amb 10 capítols de 10 minuts cadascun

A partir del 16 de desembre, es publicarà el primer capítol de la nova etapa i cada dimecres n'apareixerà un de nou fins a completa la desena. La sèrie, que només s'emet en línia i gratuïtament, continua escrita, dirigida, produïda i interpretada per l'actor Roger Coma. El nou lot de 10 capítols, segons el mateix Roger Coma, pivota al voltant de la paternitat. Aquesta irrupció d'agents infantils a la tranquil·litat i placidesa de la vida és una bomba de pànic. Haver de canviar de cotxe és una metàfora de la renuncia franciscana, d'una abolició de l'ego més bàsic, d'una aputació de la vida en totes les seves dimensions, un retorn a la cova dura i humida. Apareixen altres elements de pànic com la proliferació de... [+ informació]

El nou «carnet cultural» que preparen les institucions catalanes per al 2016 permetrà als usuaris obtenir descomptes i ofertes en museus, concerts, teatres i altres activitats culturals

Els usuaris de les biblioteques públiques podran gaudir de descomptes en l’oferta cultural de tot Catalunya a partir del 2016. La mesura comportarà que el carnet de biblioteques agafi la dimensió de carnet cultural més enllà del sistema bibliotecari i amb un àmbit d’ús per al conjunt del patrimoni. Ampliant les funcions del carnet, les institucions pretenen que l’usuari interactuï amb la cultura més enllà dels llibres amb l’opció d’accedir a ofertes de teatre, concerts o museus. El carnet de biblioteques, que compta amb més de tres milions d’usuaris, ampliarà les seves funcions amb el carnet ‘Catalunya és cultura’ al gener de 2016. El carnet, que costarà 20 euros anuals i donarà dret a descomptes... [+ informació]

El nou Teatre Eòlia posa en escena amb l'obra «Digue'm la veritat» de Pablo Ley qüestions vitals de tan arqueològiques com són

El nou Teatre Eòlia ha convertit la seva sala en el plató del Museu d'Arqueologia de Catalunya —la imaginació fa miracles i els espectadors en saben molt d'això— on, davant per davant del Teatre Lliure de Montjuïc, l'estiu passat, dins el Festival Grec, va estrenar aquesta obra de la companyia formada arran de l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia. El temps i els esdeveniments internacionals van tan de pressa actualment que, de l'estiu ençà, la dramatúrgia de Pablo Ley ha pogut fins i tot ser revisada i ampliada, per exemple, quan es parla... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2015 amb 8.488.982 visitants que han fet 25.204.695 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.488.982 visitants i 25.204.695 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de... [+ informació]

La Sala Beckett es prepara per deixar l'espai de Gràcia i traslladar-se al Poblenou amb un cicle de lectures d'obres dels 27 anys d'història amb molts dels equips artístics que les van estrenar

La temporada actual és l’última en què la Sala Beckett té la seu al barri de Gràcia. Per aquest motiu, i abans de fer el trasllat al nou espai de Poblenou, la Sala Beckett s'acomiadarà del que ha estat el seu espai durant 27 anys amb la revisió, en forma de lectura, de 27 de les obres més recordades de la seva història. D’aquesta manera, segons els responsables de la Beckett, a més de la mudança física de la sala, també es farà la mudança simbòlica de la seva programació. El comiat està concebut com un cicle de 27 lectures dramatitzades. Cada obra... [+ informació]

L’Orquestra Simfònica del Vallès celebra el primer concert de la temporada al Palau de la Música Catalana amb un homenatge a Enric Morera i la interpretació de «La Santa Espina»

«La Santa Espina» és la sarsuela i el llegat més important del mestre Enric Morera i Viura (1865-1942), de qui es commemoren els 150 anys del seu naixement. «La Santa Espina» inclou la sardana més popular del repertori català. Es dóna el cas que es tracta d'un concert que no s'interpretava íntegrament al Palau de la Música Catalana des de la seva prohibició el 1924, amb les dictadures de Primo de Rivera i, posteriorment, de Franco. «La Santa Espina» va ser musicada per Enric Morera el 1907, amb text del dramaturg Àngel Guimerà. L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la Coral Polifònica de Vilafranca, dirigits per Rubén Gimeno, interpreta ara la sarsuela... [+ informació]

Un musical es pot fer suggerent per la història que explica o per la manera d'explicar-la cantant com «73 raons per deixar-te» al Teatre Goya que defuig la importació i la influència anglosaxona i fa protagonista la societat d'ara i aquí

Els espectadors se sentiran transportats tant a les acampades dels indignats de la Plaça de Catalunya com als enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra a l'hora del desallotjament, o a la picada d'ullet al món del teatre i la precarietat dels que comencen, o els joves de casa bona i els joves idealistes, o a convertir el musical 'Mar i cel' en un espectacle internacional, com si el Paral·lel fos Broadway, o en un recorregut de cap a cap de la Línia 3 del metro, entre altres referències d'ús que converteixen l'espectacle en un retrat urbà, contemporani, fresc, costumista i local, sense complexos, cosa que el fa també universal... [+ informació]

L'obra escultòrica de Picasso es pot veure per primera vegada en cinquanta anys als EUA i al Museu d'Art Modern de Nova York - MoMA

Aquest museu exhibeix per primera vegada, en cinquanta anys, fins al 7 de febrer, les escultures de Pablo Picasso als Estats Units. Picasso es va formar acadèmicament coma pintor, es va tornar escultor de forma autodidacta i s'hi dedicava intensament durant alguns períodes. Després tornava a la pintura. L'artista va guardar la majoria de les seves escultures a la casa que tenia al sud de França. No va ser fins al 1966 quan el públic va conèixer la seva faceta d'escultor a la retrospectiva 'Hommage à Picasso', a París. L'exposició del Museu d'Art Modern de Nova York - MoMA acull 140 escultures que va fer abans de l'exposició a París, entre el 1902 i el 1964. El MoMA ha col·locat... [+ informació]

Carles Santos fa servir la veu, el so, la percussió, el moviment, el gest i s'autoxilia del piano mentre ell mateix guanya cos i ànima dins de l'espectacle «Patetisme il·lustrat» com un més dels quatre intèrprets de la performance

Si no fos que els finals del segle XIX ja cauen molt lluny, un diria que, amb una mica de sort, a l'espectacle 'Patetisme il·lustrat', se li podria aplicar aquella dita dels simbolistes francesos que ha fet fortuna fins als nostres dies i que, davant d'un espectacle que trenca totes les convencions possibles, aquest i el seu autor són distingits o maltractats amb la floreta o l'escarni, segons com es miri, pronunciat, esclar, en francès, que queda més fi, i que diu: Épater le bourgeois! [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El compositor i artista multifacètic Carles Santos (Vinaròs, Baix Maestrat, 1940) no té cap necessitat d'épater ni le bourgeois ni épater ningú, però el fet és que, malgrat que de burgesos en queden pocs, i si en queden, no se'ls veu gaire, un diria que a la rastellera de crits que l'actriu Mònica López llença davant de l'escenari, només començar, hi podria afegir un bon Épater le bourgeois! amb la mateixa trapelleria que, en nom del compositor, s'autoinsulta amb exclamacions com: "Santos, cabró!" o, per si ningú no ho ha entès encara: "Santos, músic!"... [+ informació]

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona presenta l’exposició «Les arts de la seda a Barcelona» que repassa 500 anys de corporacions sederes

La mostra es pot veure al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca (c. de Santa Llúcia, 1) i mostra una petita selecció dels fons documentals que el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona va cedir en comodat a l’Ajuntament de Barcelona. Els documents d’aquest fons, cedits el 2012 i disponibles per consulta a l’Arxiu, abracen un arc cronològic de 500 anys d’existència a Barcelona dels gremis de Velers, Velluters, Perxers i el mateix Col·legi de l’Art Major de la Seda. La mostra «Les arts de la seda a Barcelona. 500 anys de corporacions sederes de Barcelona», formada per una quarantena... [+ informació]

L’artista Santi Moix realitza el projecte pictòric per recobrir l’interior de l’església romànica de Sant Víctor de Saurí a Sort per iniciativa dels veïns del Pallars Sobirà

El projecte ha previt repintar l’interior del temple després de les diverses intervencions que s’hi han dut a terme per consolidar l’església. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha coordinat tots els actors implicats en la creació de l’obra. La proposta de Santi Moix comporta de la creació d’una nou registre pictòric contemporani d’un elevat interès artístic, tant pel reconegut estil de l’artista, com per l’interès de la tècnica tradicional lligada a una estètica contemporània. Tot l’interior de l’església de Saurí adquireix una nova... [+ informació]