Qui primer “scoopi” escopirà millor

Els periodistes anglesos diu que fan servir el terme “scoop” per definir aquella exclusiva que ho és de debò. És a dir, la que passa per davant de tots els altres mitjans, no la que publiquen tots alhora i es pengen la medalla. Però vet aquí que els anglesos de carrer també fan servir el mateix terme quan volen estar al corrent d'una xafarderia. Per exemple, si aquí s'introduís aquest anglicisme, com tants altres, es podria dir “what's the scopp?”, posem per cas, sobre el morbós cas del rei del Mango estimbat a Montserrat. De segur que els anglesos de la premsa més groga, com els catalans, hi “escoopirien” a pleret. I ja se sap que qui primer “scoopi”, sempre escopirà millor [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La troupe teatral del Centre Moral i Cultural del Poblenou ha posat en escena una comèdia d'Enric Folch (que també forma part del repartiment com a actor), director teatral i de sèries de televisió i professor de direcció de cinema de l'ESCAC. I la Sala Beckett ha unit els seus primers deu anys d'estada al Poblenou amb el solatge centenari que porta a l'esquena el Centre Moral i Cultural del mateix barri barceloní, aquell que ha passat, intentant no perdre la identitat, de ser, en un segle llarg, el mite de la vella Icària obrera que va retratar l'escriptor Xavier Benguerel al miratge de l'expansió urbanística elitista de la ciutat... [+ informació]