El Teatre Lliure, El Teatre Biblioteca, el Centre de les Arts Lliures, La Villarroel, el Teatre Goya i el Mercat de les Flors acolliran set espectacles internacionals en col·laboració amb el Festival Temporada Alta

Tots aquests espais rebran els espectacles d'Alain Platel, Toni Servillo, Tim Etchells i Forced Entertainment, la Dresdesn Frankfurt Dance, Romina Paula, François Gremaud o Guillermo Chamé. El Festival Temporada Alta presenta una programació de tardor de set espectacles internacionals a Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la complicitat de sis teatres públics i privats de la ciutat, una selecció d’espectacles de teatre, dansa i creació contemporània que se sumaran a l’habitual oferta de tardor de Barcelona durant tres setmanes amb artistes de l’Argentina, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Després de tres anys de presència a Barcelona amb quatre espectacles internacionals a dos espais (Teatre Romea i Mercat de les Flors), Temporada Alta presenta enguany «Flaix de tardor – BCN», una iniciativa del festival gironí que es veurà representat a Barcelona amb 7 espectacles entre el 21 d’octubre i el 15 de novembre. Temporada Alta celebra aquest any la seva 34a edició. Fundat a Girona i Salt el 1992, el festival ha anat col·laborant amb diferents ciutats i municipis del territori com Banyoles, Figueres, Torroella de Montgrí, Celrà, Sant Gregori, Bescanó o Palafrugell, entre altres... [+ informació]

Els Premis Max 2025 distingeixen l'actor Enric Auquer i l'actriu Àgata Roca pels seus papers a «El día del Watusi» i «L'imperatiu categòric» entre altres noms catalans nominats en la vintena de categories

Les expectatives sobre els musicals nominats «Ànima» del Teatre Nacional de Catalunya i «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom es van esfumar de seguida perquè l'opció majoritària dels premis Max en la majoria de categories on concorrien com a nominats espectacles d'autoria catalana va ser la d'optar per aquelles produccions que s'havien vist a Madrid. La bona intenció de nominar espectacles en català es va quear només en bona intenció. A l'hora de la veritat, el criteri és que els Max volen ser plurals, però no poden evitar de mirar-se el melic que els ha vist néixer malgrat que entre els associats de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) —que antigament volia dir d'Espanya fins que el delegat Ferran Mascarell va canviar la E per Editors— hi hagi la majoria de creadors catalans [vegeu el palmarès íntegre dels Premis Max 202 aquí]. Els que sí que es van emportar els premis a millor actor i millor actriu van ser Enric Auqué i Àgata Roca, ell pel seu paper a «El día del Watusi» i ella pel seu paper a «L'imperatiu categòric», que ara s'ha reposat al Teatre Lliure de Gràcia i que aviat tindrà una versió espanyola a Madrid. «El día del Watusi» tindrà una altra minitemporada de glòria al Teatre Lliure la temporada vinent, però aquesta vegada a la sala gran de Montjuïc... [+ informació]

La celebració del «Bloomsday» té una dedicació especial a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus amb un homenatge pòstum a Joaquim Mallafrè com a traductor de l'«Ulisses» de James Joyce en català

El «Bloomsday» és una commemoració que es fa cada any el 16 de juny a Dublín i que s'ha estès per altres indrets del món per celebrar l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda, «Ulisses». La celebració consisteix en reviure els esdeveniments de la novel·la que recorren un únic dia a Dublín el 1904. El nom de la celebració prové de Leopold Bloom, el protagonista de l'obra «Ulisses» i, de fet, el 16 de juny va ser la data de la primera cita entre James Joyce i la que havia de ser la seva dona, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin). Aquest dia, a Dublín, es fan una sèrie d'activitats culturals com conferències, lectures i representacions de l'«Ulisses» amb rondes incloses de pubs. Es va fer una lectura similar amb motiu d'un homenatge del traductor al Centre de Lectura de Reus. Fins i tot els més fans de James Joyce es disfressen amb vestits de l'època i fan la ruta Bloom pels carrers i indrets de Dublín. El primer «Bloomsday» va tenir lloc l'any 1954. Aquest any, l'efemèride té una rèplica a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus per recordar la figura del traductor Joaquim Mallafrè (Reus, 1941 - 2024), traductor al català per primera vegada d’«Ulisses», considera una obra cabdal de la literatura moderna. Una conferència d'Antònia Carré Pons, una lectura del monòleg de Molly Bloom i un concert de música irlandesa integren un programa al voltant d'una exposició de diferents edicions de l'«Ulisses» i altres obres traduïdes per Joaquim Mallafrè... [+ informació]

La Cúpula Arenas acollirà l'estrena absoluta de l'«Antarctica Experience» de la Grand Immersive Gallery amb un viatge immersiu al Pol Nord

La Cúpula Arenas serà l'escenari de l'estrena mundial de l'«Antarctica Experience», la primera gran producció de GIGA (Grand Immersive Gallery), companyia internacional especialitzada en entreteniment immersiu. GIGA ha triat Barcelona com la ciutat inaugural del seu projecte per la seva vida cultural i la seva condició de destinació turística clau a Europa. «Antarctica Experiences» és una aventura multisensorial única que convida a descobrir el continent blanc d'una manera espectacular, sense els riscos ni les incomoditats del viatge, només amb l'emoció, la sorpresa i l'aprenentatge... [+ informació]

Fot-li, que és del Sónar!

Entrada la matinada, poques hores després de l'estrena d'aquesta versió multidisciplinària que s'emmiralla en l'òpera «Dido i Enees» de Henry Purcell, les alertes al mòbil confirmen que el govern ultradretà d'Israel ha complert la rumorologia de les últimes hores i ha bombardejat l'Iran, ha abatut el cap de la Guàrdia Revolucionària i el cap de l'Estat Major i un parell de científics nuclears. No gaire més tard, l'Iran ha respost amb un centenar de drons sobre Israel. És l'inici d'una nova guerra d'abast global que pretén desestabilitzar encara més la regió de l'Orient amb conseqüències imprevisibles pel rerefons nuclear en qüestió del qual no n'està al marge, ni que es faci el longuis, el temerari Donald Trump... [+ informació]

Es restaura el mural amb els sis plafons ceràmics dedicats als mitjans de transport que hi ha a l'intercanviador de metro i FGC sota la plaça de Catalunya

S’ha enllestit la restauració del mural conegut com «La rotonda dels transports». Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El mural es trobava en un estat de conservació dolent. La principal alteració consistia en la pèrdua d’un total de 63 peces de ceràmica i el risc imminent de pèrdues suplementàries, per caiguda o vandalisme. La intervenció ha passat per tres fases, que han inclòs les primeres feines de conservació de l’espai, la restauració, neteja i adequació de tot el conjunt mural i un pla de manteniment a futur. En les tasques de restauració i manteniment dels plafons hi han participat estudiants de l’Escola Massana. De fet, els autors originals del mural «La rotonda dels transports» van sorgir d’aquesta escola el 1969... [+ informació]

Troben a la cova del Gegant de Sitges unes restes d’aus migrades fa 90.000 anys des de regions properes a l'Àrtic

Investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert al jaciment de la cova del Gegant de Sitges (Garraf) restes d’aus nòrdiques, pròpies de regions properes a l’Àrtic. La troballa, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, indica que, en diferents moments des de fa 90.000 anys, espècies com el sit blanc (Plectrophenax nivalis) o el duc blanc (Bubo scandiacus) van viatjar milers quilòmetres cap al sud, fins a la regió mediterrània, per refugiar-s’hi durant episodis de refredament extrem. En el jaciment de la cova del Gegant de Sitges s’han identificat més de 1.200 ossos d’aus d’unes 46 espècies diferents. Si bé la majoria són d’espècies que habiten a la Mediterrània, també n’hi ha d’aus de regions nòrdiques d’Europa frontereres amb l’Àrtic... [+ informació]

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat a anomenar-se Accent Obert per convertir-se en una institució cultural en xarxa

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat des d’ahir a anomenar-se Accent Obert, per convertir-se en una institució en xarxa, oberta i disposada a col·laborar amb totes les iniciatives que comparteixen el nostre propòsit: que sigui possible viure plenament en català, també en digital. En aquest sentit, Accent Obert vol anar més enllà de ser només el gestor dels tres dominis anteriorment esmentats, i també vol contribuir a defensar una cultura, cosa que considera que quedava amagada darrere de la gestió del domini .cat. En aquest sentit, la nova fundació se centrarà en quatre àmbits d’actuació: promoure la creació de contingut digital en català; defensar drets digitals dels catalanoparlants amb la identitat digital a Europa; facilitar eines i serveis i gestionar infraestructures digitals pròpies com tots els dominis que gestionen, incloent-hi el .cat. La Fundació ha enregistrat fins ara un total de 112.000 dominis .cat, en vint anys de relació professional... [+ informació]

La Fundació Miró commemora el cinquantenari de la seva inauguració que va tenir lloc a Montjuïc el 10 de juny del 1975

El projecte que Joan Miró i el seu amic Josep Lluís Sert van crear a Montjuïc s'ha convertit en allò que els dos volien: un centre viu per a l'art contemporani amb ressò arreu del món. No és en va que la Fundació Joan Miró és dels espais més visitats pels turistes culturals que aterren a Barcelona. Amb el Museu Picasso, es pot dir que són el tàndem de visita obligada, un al cim de la muntanya i amb vistes a tota la ciutat, l'altre, endinsat en el barri gòtic, però els dos amb una capacitat immensa de riquesa artística pel seu llegat. La Fundació Joan Miró, inaugurada el 10 de juny del 1975, va ser des del primer dia un centre de cultura contemporània com el seu acrònim indica a través del Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense ànim de lucre en la qual el llegat de la figura de Joan Miró... [+ informació]

Els mitjans es rendeixen davant l'allau de les plataformes i confien les audiències al nous hàbits prescidint de les tradicionals de les cadenes

L'organisme Kantar Media, que mesura el consum audiovisual a la llar, comença a ser el punt de referència de les audiències que estan substituint les audiències tradicionals. La majoria de mitjans audiovisuals s'hab rendit finalment a l'evidència i estan més interessats en el ressò que tenen des de les plataformes digitals que no pas del que produeixen amb els canals habituals. És així com se sap que actualment les llars catalanes opten majoritàriament per Prime Video, Netflix i 3Cat, que són les tres plataformes que encapçalen el rànquing. Carrere seu, figuren YouTube i TikTok. Aquestes dades provenen del nou sistema de mesura d’audiències Cross Platform View, desenvolupat per Kantar Media, corresponents al període entre gener i abril del 2025... [+ informació]

El nou Consell de la Cultura de Barcelona es refà amb una representació sectorial més àmplia i amb el compromís que les propostes que faci han de ser respostes obligatòriament pels responsables municipals

El Consell de la Cultura de Barcelona inicia un nou mandat, del 2025 al 2028, marcat per la renovació del seu reglament i la constitució d’un nou Comitè Executiu. En sessió plenària celebrada al Saló de Cent, es va votar i aprovar la nova vicepresidència i la candidatura del seu òrgan executiu, presentada pels 12 nous membres independents, sis dels quals han estat proposats per l’ICUB (amb validació prèvia dels grups municipals) i sis pels agents articuladors. Un dels elements clau d’aquest nou cicle del Consell de la Cultura de Barcelona és l’entrada en vigor del nou reglament de funcionament del Consell, que substitueix el document aprovat l’any 2008. Aquesta actualització respon a la necessitat d’adequar-se al Reglament de Participació Ciutadana de 2022 i d’adaptar el funcionament del Consell a les realitats i demandes actuals. El nou text defineix per primera vegada els drets i deures dels membres, amplia les funcions del plenari i introdueix millores per garantir una major pluralitat, participació i transparència. També afavoreix una gestió interna més eficient i estableix un sistema més precís per a l’elecció del nou Comitè Executiu, que està format per Marta Esteve com a presidenta, Cristian Añó, Jordi Baltà, Miquel Curanta, Juan Carlos Martel, Montserrat Moliner i Rosa Rey. La resta de membres pertanyen a eleccions personals i a representats de diverses associacions professionals de la cultura... [+ informació]

L'Aquàrium de Barcelona es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives i potencia la divulgació marina amb continguts educatius

L’Aquàrium de Barcelona commemora el trentè aniversari des de la seva inauguració, després dels Jocs Olímpics, el setembre del 1995. Per celebrar-ho, inicia una nova etapa després d'haver viscut una profunda remodelació amb una inversió de més de 15 milions d'euros. El centre marí es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives, al mateix temps que continua potenciant la divulgació marina amb continguts educatius i la participació en diferents projectes científics, com el de la recuperació de l’esturió europeu, en perill crític d’extinció. Una nova pantalla digital a terra de més de 300 m2, considerada la més gran d’Europa segons els responsables de L’Aquàrium, reprodueix un oceà per donar la benvinguda als visitants. La visita continua fins a una nova sala immersiva per endinsar-se fins a 11.000 metres de profunditat de l’oceà. En aquest viatge es dona a conèixer les adversitats a què s’enfronten els ecosistemes marins, com l’amenaça real dels residus plàstics... [+ informació]

Les excavacions arqueològiques del monestir de Pedralbes confirmen l'activitat econòmica del recinte amb la producció del vi

El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 i on fins al febrer d'aquest any encara vivia una comunitat de clarisses, va tenir múltiples vides. Les excavacions arqueològiques, que es van començar a fer el setembre del 2022 a la Baixada del Monestir, expliquen ara part de la vida econòmica del monestir però també la impossibilitat de restar aïllat dels conflictes del país. Se sabia que al monestir no només es produïa pa sinó que també s'elaborava vi. Les excavacions han revelat que la producció de vi era força important, perquè als soterranis, sota la sala capitular, hi havia grans cups de vi. Inicialment, es creia que s'utilitzaven per guardar gra, però ara s'ha pogut constatar que formaven part de la infraestructura vinícola. A més, els estudis bioarqueològics han permès seguir el rastre de les llavors i, amb diferència, predominen les de raïm. A les cases de majordomia, a la Baixada del Monestir, s’hi allotjava el personal de servei de la comunitat... [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya informa que des de la seva instal·lació a Montjuïc l’any 1961 el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no ha sortit mai del MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet públic un comunicat en el qual desmenteix les afirmacions que des del govern de l'Aragó havien dit que les pintures murals de Sixena havien sortit del museu en diverses ocasions. El MNAC afirma que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l’any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no havien sortit mai del museu. El 1987 les pintures es van portar a les reserves del MNAAC amb motiu de les obres de remodelació de l’edifici i, per a la reobertura del museu, el 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, on hi porta trenta anys. Al llarg d’aquestes tres dècades s’ha pogut constatar que l’emplaçament triat el 1995, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l’exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l’aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és idoni per a la conservació de les pintures, les més fràgils de la col·lecció d’art romànic... [+ informació]

Els gestors de l'Antic Teatre de Barcelona reivindiquen la seva feina de 20 anys i exigeixen que l'expropiació municipal contempli la creació d'un centre cultural o una fàbrica de creació

Després de dos anys, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat l'expropiació de l'Antic Teatre, al carrer Verdaguer i Callís de Barcelona, prop del Palau de la Música Catalana, al moll de l'os del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. La inversió inicial municipal és d'1.064.281,70 euros, cosa que evita l'amenaça que tenia l'espai d'un augment del lloguer d'almenys un 500% en el moment que s'acabava el contracte, que és el desembre del 2026. L'edifici de l'Antic Teatre té sis plantes, però el consistori només expropiarà aquells espais que acullen l’activitat cultural: la planta principal, l’altell, el pati i l’edifici baix d’accés. Tots aquests espais estan qualificats urbanísticament com a equipaments de caràcter local i protecció patrimonial. La voluntat municipal és preservar l'activitat actual, però no s'ha decidit la fórmula definitiva per adjudicar-ne la gestió... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2025 amb 30.481.904 visitants que han fet 66.409.385 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.481.904 visitants i 66.409.385 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.210,2 visites de pàgines (10,09 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.889 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Remena, remena nena... sobretot si ets de Sixena!

Diu la cançó popular, com recitava aquell: «Remena, remena nena, / remena, remena nena. / No reposis ni un moment. / Si remenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Remena, remena nena.» Que cantada d'una altra manera i tenint en compte l'espoli que es veu a venir del govern ultranacionalista espanyol d'Aragó, sota protecció judicial, de les pintures romàniques de Sixena exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, àlies MNAC, la cançó, que va musicar Josep Maria Torrens a la dècada dels anys setanta del segle XX i que va popularitzar la cantant Guillermina Motta, podria dir ara: «Sixena, Sixena nena. / Sixena, Sixena nena. / No reposis ni un moment. / Si sixenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Sixena, Sixena nena.» La polèmica sobre a qui recau tenir aquestes pintures fa anys que cueja... [+ informació]

La censura torna a Rússia i la persecució de les idees mitjançant els llibres o la literatura arriba a la prohibició de segrestar exemplars i fer escorcolls sorpresa a les llibreries

Resulta que les constitucions dels països són la bíblia, però cadascú la interpreta com millor li sembla. A Rússia, la censura, teòricament, la prohibeix la Constitució, però el règim de Putin ha trobat un forat per practicar-la de manera subtil a un sector tan compromès com la literatura o el llibre. El Kremlim ha decretat vint-i-quatre lleis que permeten vetar els llibres de gènere feminista on apareguin personatges gais o on apareguin persoantges addictes a la droga, dos elements que el règim rus considera que va contra els valors i les famílies tradicionals. Coincidint amb la guerra d'Ucraïna, les biblioteques de Rússia van rebre l'ordre de retirar una sèrie de títols del catàleg de fons, tant físic com digital amb l'afegitó que una empresa de reciclatge els havia de passar a recollir... [+ informació]

Ara, quan tinguem diners...

En el teatre català l'anomenat teatre de bulevard ha costat de quallar. Però des de fa un temps, la comèdia intel·ligent és cada vegada més present en la cartellera. El Teatre Goya i el Teatre Borràs són dos dels espais escènics on més s'ha produït aquest traspàs del teatre dit simplement d'humor al teatre de bulevard. Al terme “bulevard”, molt francès, esclar, potser li ha costat de trobar arrels aquí perquè als espectadors més veterans els recorda el mític Bulevard Rosa del Passeig de Gràcia, que no tenia res a veure amb el teatre, malgrat el seu antic veïnatge amb el Cinema Publi, que en pau reposi, on finalment, per cert, també s'hi va fer un intent de teatre. L'estrena de «Mesures extraordinàries», del tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso, es podria inscriure en un altre tipus de bulevard no tan rosa: el bulevard negre. I, si no, ¿de quina manera es pot classificar aquesta nova comèdia dels autors de les exitoses i premiades peces com «Ovelles», «La pell fina» o «La presència», que, aquesta per cert, després de La Villarroel, també es tornarà a reposar l'any vinent al mateix Teatre Borràs?... [+ informació]

El genocidi d'Israel sobre Palestina porta conseqüències en la programació del Sónar 2025 que ja ha patit 28 cancel·lacions d'artistes per la seva relació amb el fons d'inversio KKR acusat de promoure habitatges en zones ocupades

Els responsables del Sónar 2025, que ha de tenir lloc del 12 al 14 de juny, van sortir al pas immediatament quan es van vincular les relacions d'alguns dels artistes programats en aquesta edició amb el fons inversor KKR que està acusat de promoure habitatges en zones ocupades de Palestina. El Sónar va manifestar el seu compromís amb la pau i la seva postura contra el genocidi que el govern ultradretà israelià està fent a la franja de Gaza. Les conseqüències reals, però, han estat un allau d'anul·lacions d'artites programats que obliguen el Sónar a substituir a última hora amb altres actuacions la programació de les quals es faran públiuqes quan es tingui tancat el cartell definitiu. El comunicat oficial del Sónar 2025 diu: «Superstruct Entertainment, empresa amb més de 80 festivals a tot el món, va adquirir Sónar el 2018. En aquell moment, Providence Equity Partners era el principal inversor de Superstruct... [+ informació]

Apunta Teatre recuperarà l'espectacle itinerant «Nits de Serrallonga» de Marc Angelet al Monestir de Sant Pere de Caserres amb motiu del vintè aniversari de la companyia

Vint anys després de la seva fundació, la companyia Apunta Teatre commemora l’efemèride recuperant un dels seus muntatges més icònics: «Nits de Serrallonga», un espectacle itinerant que es veurà del 26 de juny al 6 de setembre al Monestir de Sant Pere de Casserres, a la comarca d’Osona. Estrenat per primera vegada l’any 2003, l’espectacle torna al mateix escenari original per reviure la figura de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mític i llegendari bandoler català. La proposta combina teatre immersiu, ambientació històrica i una mirada crítica i contemporània als temes universals de la justícia, la llibertat i la repressió. Amb el paisatge de les Guilleries com a teló de fons i el monestir romànic del segle XI com a epicentre narratiu, l’espectacle «Nits de Serrallonga» convida el públic a fer un recorregut nocturn per diferents escenes repartides pels voltants del monestir. L’itinerari teatralitzat inclou bruixes, pagesos, soldats espanyols, judicis, robatoris i pestes, tot amanit amb un humor negre característic i tocs de tragèdia. L'espectacle dirigit per Marc Angelet, que n'és també l'autor, compta amb els intèrprets Ramon Godino, Georgina Pujós, Geòrgia Bonell, Xavi Soler i Nil Aren... [+ informació]
 

Es recupera una bobina Pathé Baby trobada als camins de la retirada a l'exili que ha estat restaurada per la Filmoteca de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

La bobina va ser abandonada en un dels passos del Ripollès durant l’exili republicà de 1939 i la va retrobar, 86 anys després, Lluís Bassaganya, gestor de l’exposició permanent «La retirada» de l’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. Gràcies al procés de restauració, s’ha identificat la pel·lícula, que correspon a un fragment del film «Le jugement de Salomon» de 1912. Lluís Bassaganya va ser qui es va posar en contacte amb el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya després de la troballa per sol·licitar assessorament en el procés de restauració de la pel·lícula, que havia sobreviscut 86 anys en unes condicions totalment adverses. L’equip de conservació de la Filmoteca el va inspeccionar per realitzar l’informe del material i establir una proposta d’actuació, extreure el film de la bobina, identificar la pel·lícula a partir dels pocs... [+ informació]

La literatura i la música convertides en teatre

De tant en tant, la creativitat editorial i literària sorprèn amb iniciatives que de tan habituals que haurien de ser no s'entén que siguin singulars i excepcionals. Una d'aquestes iniciatives és la nova col·lecció Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies, impulsada per l'escriptor, publicista, comunicador, professor d'universitat, dramaturg, actor, productor i fotògraf Jordi Folck (Reus, Baix Camp, 1961) que ha publicat la dramatúrgia de propostes teatrals i musicals adreçades principalment als joves, sense encasellar-se necessàriament en l'àmbit del teatre familiar, però sí amb una intenció educativa i divulgativa relacionada amb la literatura i la música... [+ informació]

Neix la nova companyia especialitzada en claqué Tat Tales The Barcelona Tap Dance Conservatory Company amb seu a l'Escola Coco Comín

En el marc del Dia Internacional del Claqué s'ha fet pública la creació d’una nova companyia d’aquesta disciplina artística: la TAP TALES, formada per estudiants d’alt nivell del Barcelona Tap Dance Conservatory, amb seu a l’Escola Coco Comin. La TAP TALES – The Barcelona Tap Dance Conservatory Company neix amb l’objectiu de crear un espai genuí on la formació en el marc del Conservatory s’implementi i es representi, permetent treballar en les ofertes escèniques per convertir-les en metes tangibles per a la comunitat d’estudiants i, alhora, promoure la col·laboració amb altres comunitats de claqué i interactuar amb altres disciplines artístiques amb la finalitat d’arribar a nous públics. Per al director de la companyia, el ballarí i coreògraf Sharon Lavi... [+ informació]

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols trasllada tots els concerts que havia programat a la zona del port fins al Guíxols Arena a l'entrada del municipi per risc d'esllavissades

En un comunicat publicat a les xarxes els organitzadors han anunciat que s'han detectat petites esllavissades a la zona propera al recinte del port on fan els concerts i per seguretat traslladaran la programació al recinte que munten a la zona esportiva de Sant Feliu de Guíxols. Tant el festival com l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols han optat, doncs, per anul·lar l'espai del port de forma preventiva a fi de garantir la seguretat del públic. D'aquesta manera, tots els concerts es concentraran al Guíxols Arena, a la zona esportiva de Vilartagues. En el comunicat, l'organització recorda que aquesta ubicació millora l'accessibilitat dels espectadors i també amplia l'aforament permès. Aquest any hi haurà una nova zona d'aparcament i també es renovarà l'espai del village. Malgrat el canvi d'ubicació del tradicional Festival de la Porta Ferrada, els organitzadors asseguren... [+ informació]

Llàgrimes de nap

Hi ha llàgrimes de cocodril, de tothom prou conegudes per la seva falsedat, i hi ha llàgrimes de nap —acabades de descobrir—com les que desencadenen el clímax explosiu final d'aquesta comèdia de regust agredolç del reconegut dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) i que el trio integrat pels actors Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz fan transitar des de l'inicial registre de pseudocomèdia gastronòmica a tragicomèdia d'amistat. Els espectadors que hagin vist l'obra «Jauría», del mateix autor, enllaçaran de seguida amb la intenció que Jordi Casanovas ha tingut a l'hora de construir ara «Un menú tancat» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Arran de les reaccions que «Jauría», teatre documental sobre la violació en grup de la Manada, va provocar en alguns espectadors, sobretot homes, Jordi Casanovas ha volgut destapar o explorar què hi pot haver darrere de la masculinitat... [+ informació]

Qui brama primer brama dos cops

Ja fa anys que un dels atractius turístics prepirinencs del Pallars Jussà, a la Vall Fosca, dita també Serra de Boumort, és viure el que es ven com “una experiència única en un marc incomparable”, intentant estar de sort i escoltar el bram dels cérvols mascles quan volen atreure les femelles i consolidar l'aparellament. A partir d'aquest fet de la natura, la troupe de la companyia La Calòrica ha creat una història d'històries on conflueixen tot de qüestions, dubtes, inquietuds, filosofies, creences i ideologies, tant quotidianes com contemporànies, centrades en tres grups de protagonistes principals: una parella amb dues filles deixades a casa en fase de crisi que busca remuntar en un cap de setmana entre els brams dels cérvols i reviscolar la flama; un grup de professionals de les arts escèniques... [+ informació]

Més sol que la Lluna

El dramaturg i director teatral valencià José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és una de les figures emblemàtiques del teatre català dels últims 40 anys amb fites decisives com la creació del Teatro Fronterizo (1977) o l'embrió de la Sala Beckett (1989). Per als espectadors, Sanchis Sinisterra és l'autor de la inoblidable «¡Ay, Carmela!», entre un catàleg d'obres i escrits que apleguen un considerable nombre de volums. La seva faceta pedagògica ha marcat també algunes generacions d'intèrprets i autors teatrals. Establert a Madrid des del 1997, Sanchis Sinisterra té sovint un peu a Barcelona on ara ha estrenat —a un mes vista de fer 85 anys, el 28 de juny— una de les seves peces encara inèdites —diu que en té tres o quatre més en procés— que s'endinsa en el mite literari de l'escriptora Mary Shelley que als 18 anys, a Cologny, a la riba del llac Léman, en una nit de tempesta i reclusió, va crear el personatge del doctor Frankenstein i la seva Criatura sense nom... [+ informació]

Apareix un bust del cantant Jim Morrison en el domicili d'un empresari investigat per frau i que es va robar fa trenta-set anys del cementiri Père-Lachaise de París

La casualitat en un escorcoll policial durant una investigació per frau de la policia de la Brigada Financera i Anticorrupció francesa al domicili d'un empresari ha descobert el bust del cantant Jim Morrison que havia desaparegut del cementiri Père Lachaise de París fa trenta-set anys. El bust de marbre blanc, creat per l'escultor croat Mladen Mikulin, es va instal·lar sobre la tomba del cantant i líder de The Doors el 1981, per commemorar els 10 anys de la seva mort. El 3 de juliol del 1971 Jim Morrison va morir a París. Segons fonts oficials, el van trobar sense vida a la banyera del seu apartament del barri del Marais, per una aturada cardíaca, causada per una sobredosi d'heroïna. Segons alguns incondicionals, era el primer cop que provava aquesta droga. I fins i tot s'ha dit que la seva mort hauria estat en una discoteca i que autoritats i amics l'haurien encobert... [+ informació]

L'obertura dels sepulcres dels comtes d'Urgell servirà per certficar que realment són ells i per esbrinar quina va ser la causa de la seva mort

Un equip de tècnics conservadors i restauradors patrimonials han extret les restes dels comtes d'Urgell del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, d'Os de Balaguer, a la Noguera, on estaven sepultades. Concretament, s'han retirat les osseres que contenen les restes del comte Ermengol X, els seus pares, Àlvar i Cecília de Foix, i el seu germà, Àlvar II, vescomte d'Àger, els esquelets dels quals seran sotmesos a un estudi antropològic. L'objectiu d'aquesta recerca és verificar que les restes humanes enterrades al monestir de les Avellanes corresponen realment a membres d'aquesta nissaga. A partir d'aquí, es podria planificar un estudi genètic per comprovar-ne el parentiu, a més de dur a terme una analítica de radiocarboni per situar la cronologia dels ossos. Es poden trigar diversos mesos fins a saber els resultats de la prova. Segons els experts, aquesta feina sobre el passat dels comtes d'Urgell... [+ informació]

La Fira de Circ de Catalunya Trapezi de Reus tanca amb un balanç d'uns 40.000 espectadors que han exhaurit gairebé tots els espectacles

La 29a edició del Trapezi, la Fira de Circ de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Reus i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i la col·laboració de l'INAEM, ha acomiadat aquesta edició igualant el nombre d’espectadors de l’any passat. En concret, ha reunit a 40.000 assistents que han omplert els teatres i carrers de la ciutat. Des del dimecres 14 de maig, la ciutat de Reus ha estat el lloc de trobada de 215 artistes de 40 companyies circenses locals, estatals i internacionals, que han presentat un total de 35 propostes artístiques, sumant un total de 63 representacions durant tota l’edició. A més, aquest any hi ha hagut una notable acollida dels espectacles ja que més del 96% de les representacions de pagament han exhaurit les entrades. Enguany, els espectacles de la Fira de Circ de Catalunya Trapezi... [+ informació]

Continua la polèmica sobre l'autoria de la foto de la nena del napalm després que el World Press Photo s'ha afegit als dubtes sobre l'originalitat del fotoperiodista Nick Ut de l'agència Associated Press

Després de mesos d'investigacions, l'organització World Press Photo ha decidit deixar d'atribuir la foto de la nena del napalm a Nick Ut, premiat fa 52 anys per aquesta imatge que va ajudar a canviar la percepció mundial de la guerra del Vietnam i que encara és un símbol d'aquell horror. També va rebre un Pulitzer. Els dubtes es van disparar arran d'un documental que assegura que l'autor va ser un altre fotògraf vietnamita, Nguyen Thành Nghê. El documental «The Stringer», que es va presentar al Festival de Sundance al gener, també inclou una visió negativa del negoci que es fa amb el fotoperiodisme. El reconeixement mundial de Nick Ut, que treballava a Associated Press, contrasta amb la carrera del freelance Nguyen Thành Nghê, que només va rebre 20 dòlars quan... [+ informació]

Suïcidi en 3D

Es podria dir, salvant les distàncies, que l'obra «Anatomia d'un suïcidi» és un espectacle tridimensional. Si el 3D permet una visualització en tres dimensions, la profunditat, l'amplada i l'alçada, «Anatomia d'un suïcidi» permet també una immersió sovint simultània en tres espais temporals: el 1973, el 1998 i el 2028. La dramaturga i guionista Alice Birch (Malvern, Regne Unit, 1986), considerada una representant de la nova dramatúrgia anglesa i també una militant feminista, va estrenar «Anatomia d'un suïcidi» l'any 2017. L'autora tenia només trenta anys. I no es pot dir que passés desapercebuda. Ben al contrari, el contingut d'«Anatomia d'un suïcidi» va provocar més reaccions per criteris ideològics que no pas per la incidència de la posada en escena... [+ informació]

La santa espina clavada del Llàcer

El director, actor i showman Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) ha tornat a la televisió catalana —de fet no se n'ha acabat de moure mai— amb el nou programa concurs «Soc i seré». El “sóc” sense accent, després de l'escabetx dels diacrítics. El títol no enganya. És una clucada d'ullet a una peça emblemàtica de la música catalana, «La santa espina», que el compositor Enric Morera va musicar com a sardana a partir d'una lletra del dramaturg Àngel Guimerà. Anava fort, el canari Don Àngel quan va escriure «La santa espina» i va deixar per a la posteritat aquella estrofa multipatriota que diu: «Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol.» Som i serem, doncs, com a col·lectiu. I també, vivim temps indiviualistes, “sóc i seré”, ep! amb accent tancat, que si no, surt “serè” i la cosa es podria malinterpretar. Vet aquí la importància dels accents! Per cert, parlant d'accents, Àngel Llàcer té una parella presentadora, l'actriu, cantant i música Júlia Bonjoch, una de les cares més conegudes dels musicals més celebrats en les últimes temporades... [+ informació]

Davant la impunitat contra la prohibició de les telefonades comercials no desitjades el ministeri de Consum espanyol vol fer un pas més obligant a identificar les trucades spam a identificar-se amb un prefix sota risc de ser bloquejades per les operadores de telefonia

Si aquesta ampliació de la normativa tira endavant, les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades comercials no consentides. Mitjançant els canvis que es pretenen incloure en la llei de serveis d'atenció a la clientela (SAC), el govern de l'Estat espanyol vol obligar les empreses a identificar clarament les trucades comercials. Segons Consum, aquest tipus de trucades s'hauran de distingir de la resta a través d'un codi numèric, un prefix telefònic. Totes les trucades d'atenció al client també hauran de provenir d'un mateix prefix que les identifiqui. Aquest canvi implica que s'hagi d'adaptar el Pla Nacional de Numeració per facilitar la implementació tècnica del nou sistema d'identificació i bloqueig, una adaptació que afectarà tant les operadores de telecomunicacions... [+ informació]

La cigonya ve de Tailàndia

Si algú va veure o ha recuperat ara en la nova temporada la comèdia «El favor» de Susanna Garachana sobre la paternitat, de seguida entendrà que aquesta altra comèdia de l'actriu, directora i dramaturga Lara Díez Quintanilla, que es representa al mateix teatre en dies especials, és l'altra cara de la moneda d'«El favor». Allà, la paternitat. Aquí, la maternitat. Lara Díez Qintanilla estrena «Plaer culpable» en un moment que ha reposat una altra obra seva, «Mary», a l'Espai Texas, on precisament una altra comèdia de caire romàntic, «Kramig», de Marta Buchaca, juga també amb la maternitat... [+ informació]

L'art multimèdia a Catalunya perd l'artista Antoni Mercader que va ser un dels pioners en aquest àmbit i membre del Grup de Treball creat amb Antoni Muntadas

Nascut a Banyoles el 1941, Mercader es va llicenciar en filosofia i història de l’art i es va doctorar en comunicació audiovisual. Va impartir conferències als Estats Units, França, Alemanya, el Brasil i l’Argentina, i va dirigir cursos a la Universitat Catalana d’Estiu, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, Mercader està representat en les col·leccions del Macba i el Museu Reina Sofia. Artista i comissari d'art, Antoni Mercader, mort a Sant Just Desvern als 83 anys, és considerat un dels pioners de l'art multimèdia a Catalunya. Antoni Mercader va formar amb Antoni Muntadas del Grup de Treball (1972-1975). Al llarg de la seva trajectòria, Mercader es va dedicar a l'expansió de l'audiovisual i el multimèdia... [+ informació]

Quatre anys després que el Pacte Nacional per la Llengua fos gestat es presenta amb l'abstenció de dos dels grups parlamentaris que el van idear i la intenció d'una primera inversió de 255 milions d'euros

L'Institut d'Estudis Catalans és la seu escollida per oficialitzar l'acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua a càrrec del PSC, ERC i Comuns i la presència de les entitats de llengua, patronal i sindicats que han participat en el procés. La primera dotació prevista és de 255 milions d'euros. El pacte es va començar a gestar durant el 2021, amb l'impuls d'ERC i Junts, però no es va poder tancar la legislatura passada. El 2024 va ser un dels punts de l'acord entre ERC i el PSC. El compromís era tenir el Pacte Nacional per la Llengua a punt els primers cent dies de govern, però finalment s'ha allargat perquè es buscava un acord que en l'àmbit polític fos com més ampli millor, amb tot l’arc parlamentari al qual se li pressuposa un interès pel català, cosa que no s'ha aconseguit: finalment Junts i la CUP no signaran l'acord. Tampoc hi seran, com era previsible, els partits de dreta i extrema dreta... [+ informació]

És quan dormo que hi veig clar

Ja ho va sentenciar el poeta de Sarrià, J.V Foix: quan dormia, ell ho veia clar perquè diu que era foll d'una dolça metzina. Alguna cosa semblant es pot atribuir a la protagonista d'aquesta recreació d'uns fets mèdics reals, la Deborah, que des d'adolscent ha estat vint-i-nou anys adormida i amb un medicament experimental del metge que l'ha atès durant tot aquest temps, com si fos una mena de Blancaneu, però no fantàstica com la del conte clàssic sinó realista, es desperta com si, per a ella, no hagués passat el temps. Cal advertir que «Una mena d'Alaska» no és una obra de ciència-ficció sinó que recorre a la recreació que va afectar la població els anys vint del segle passat arran d'una epidèmia d'encefalitis letàrgica... [+ informació]

Buscant el centre de gravetat permanent

L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera catalana dues obres que tenen de rerefons el càncer de mama. Encara ressona «Dones de ràdio», de Cristina Clemente, a La Villarroel. I la companyia La Briana ha adaptat ara al teatre el còmic, o més aviat la novel·la gràfica, «Alícia en un món real», que Isabel Franc (Barcelona, 1955), autora del text, i Susanna Martín (Barcelona, 1976), il·lustradora, van publicar el 2010, traduïda després a diferents llengües i publicada també als Estats Units. Que la temàtica de fons de les dues obres sigui la mateixa no vol dir que les dues s'assemblin. La diferència entre les dues, doncs, és notable i fins i tot complementària. A «Dones de ràdio», les tres protagonistes creen un relat de les seves vides interiors trencades pel diagnòstic del càncer... [+ informació] 

Entre el paradís i l'infern

L'obra té 25 anys però no es nota. La Perla 29 l'ha reviscolada i l'ha refrescada com si sortís avui mateix de la mà de la dramaturga i guionista i escriptora televisiva nord-americana Jessica Goldberg (Provincetown, Massachusetts, EUA, 1975) que, a tombant de segle, va ser guardonada amb el premi Susan Smith Blackburn per aquest seu «Refugi». Jessica Goldberg, que surt de la factoria creativa de la New York University i de la Juilliard School, ja va ser donada a conèixer aquí el 2003, a la Sala Beckett, amb una traducció de la directora Carlota Subirós —la mateixa versió que ara s'ha recuperat segurament que amb només algun matís lingüístic— i també amb una proposta de l'aleshores emergent La Perla 29 sota la direcció d'Oriol Broggi. Hi van treballar unes joveníssimes actrius, Clara Segura i Mar Ulldemolins, i dos joveníssims actors, Pau Miró i Rafa Cruz... [+ informació]

La històrica llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona renaixerà a entrants de la tardor reconvertida en un nou espai cultural en col·laboració amb Temps d'Oci a l'estil del que ja va fer amb la llibreria Quera del carrer Petritxol

Després d'un temps d'incertesa, de liquidacions d'estocs amb urgència i de comunicats arran del tancament per mor de l'encariment del lloguer, l'antiga llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona tindrà una nova vida a entrants de la tardor amb l'afegitó una cafeteria. La solució ha arribat gràcies a un acord amb l'agència de viatges Temps d'Oci, que ja va tenir una inciativa semblant amb la llibreria Quera del carrer Petritxol, però també amb l'acord amb la propietat del local i els llibreters. La llibreria Sant Jordi va obrir en aquest espai del Barri Gòtic de Barcelona fa més de quaranta anys... [+ informació]

El servei Skype certifica la seva defunció gratuïta després de més de vint anys de funcionament en comunicacions personals per cedir l'alternativa a l'aplicació

El servei Skype, que va néixer a Estònia l'any 2003 i que la companyia nord-americana va adquirir el 2011 per 8.500 milions de dòlars, s'ha acomiadat de milions d'usuaris gratuïts que durant anys l'han fet servir per comunicar-se amb familiars, amics o companys de feina. L'anunci ja s'havia fet públic al febrer, però el 5 de maig Skype ha deixat d'estar operatiu per als usuaris gratuïts. Microsoft ofereix ara una alternativa: passar-se a la versió gratuïta de Teams, el seu servei de comunicació on es poden importar automàticament els contactes i els xats utilitzant les mateixes credencials d'usuari. Skype es va fer popular a inicis de segle XXI per la comoditat a fer trucades a números de telèfon tradicionals sense haver de contractar una companyia telefònica. Aquesta funció, però, ja feia temps que estava en desús arran de l'expansió dels telèfons intel·ligents i de l'arribada d'apps com WhatsApp, FaceTime o Zoom. Durant el coronavirus, es va anar imposant també l'ús de videotrucades, que ja va afectar l'ús d'Skype. Els antics usuaris d'Skype poden migrar fins a finals d'any 2025 els contactes o l'historial de connexions a Teams o fer-ne una còpia... [+ informació]

La temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu serà l'última com a director musical de Josep Pons després de catorze anys en el càrrec

El director musical Josep Pons (Puig-reig, Berguedà, 1957) ha anunciat que la pròxima temporada serà l'ultima, després de catorze anys, en què es mantindrà en el càrrec. Josep Pons, de 68 anys, ha decidit retirar-se al·legant que tots els càrrecs tenen data de caducitat. La temporada 2025-2026, encara dissenyada per ell, es presenta sota el lema de «L'imprevisible», que ha desplegat la il·lustradora Marina Abramović amb uns dibuixos creats especialment per al llibre de la temporada. La temporada també celebrarà els 25 anys del Petit Liceu, un projecte que va néixer amb l’objectiu d’acostar l’òpera als més petits i que s’ha convertit en l’embrió del projecte educatiu LiceuAprèn. La temporada s’inaugurarà el 22 de setembre amb la nova coproducció de «La guineueta astuta» de Janáček, dirigida per Josep Pons, amb la proposta escènica de Barrie Kosky i les veus principals de Peter Mattei, Elena Tsallagova i Paula Murrihy. Per celebrar els 25 anys del Petit Liceu, «La guineueta astuta» s’ofereix amb entrades a meitat de preu respecte a una òpera escenificada convencional, per a totes les seves funcions... [+ informació]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc

La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]

Més de 40.000 docents respondran una enquesta sobre la regulació dels mòbils a secundària centrada a l’ESO emmarcada dins el Pla de Digitalització Responsable

Més de 40.000 docents i membres d’equips directius de centres públics de secundària poden respondre una enquesta sobre la regulació dels dispositius mòbils a l’ESO que ha entrat en vigor aquest curs 2024-2025. Aquest qüestionari està dissenyat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i s’emmarca en el Pla de digitalització responsable que ha posat en marxa aquest curs el Departament d'Educació i Formació Professional. L’enquesta sobre la regulació dels mòbils té per objectiu disposar d’una fotografia de quina és la regulació dels centres que imparteixen secundària en l’ús dels telèfons mòbils. Al mateix temps, el Departament d'Ensenyament vol conèixer quina és l’afectació dels dispositius i de la regulació pel que fa al clima... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2025 amb 30.117.400 visitants que han fet 65.753.899 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.117.400 visitants i 65.753.899 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.181,4 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.874 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

El solar de l'antic Mercat del Peix amagava les restes d'un vaixell ensorrat al litoral de Barcelona d'entre els segles XV o XVI

La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació del futur aparcament de la Ciutadella, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar, i ha estat documentada per l’equip d'arqueòlegs. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I”. En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva sota el que era l'antic Mercat del Peix un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV... [+ informació]

Es localitzen a la capital de l'Alt Camp les restes de la ciutat ibera de Kissa que va ser un escenari important de les guerres púniques

La primera batalla que l’exèrcit romà va lliurar al territori de l’actual Catalunya va tenir lloc l’any 218 aC als voltants de la població ibera de Kissa. Malgrat que va ser un esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma i en l’inici de l’ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes, la ubicació de Kissa era desconeguda fins ara. Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha situat ara les restes de Kissa al municipi de Valls, la capital de l'Alt Camp, concretament en el jaciment del Vilar. Segons l'equip arqueològic, la troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l’interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l’assentament i l’anàlisi de les fonts històriques, són evidències que permeten assegurar que el jaciment del Vilar és l’antiga Kissa... [+ informació]

Un segle d'escudella i carn d'olla

Només començar les primeres escenes de «La tercera fuga», un ja intueix que l'obra es mereixerà un d'aquells apludiments a peu dret. Però no ens precipitem i esperem que es faci el fosc al final cap de dues hores i tres quarts —sense entreacte— que transcorren amb un tempo veloç i apassionant que no defalleix en cap moment. Ritme, paraula, música, fiblada molt endins i emoció a flor de pell que s'expandeix progressivament per tot l'auditori a manera que avança la trama d'una obra que, sense voler ser estrictament autobiogràfica de l'autora catalano-argentina Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) té tota la voluntat i l'encert de furgar en les veritats potser amagades de l'antiga i la nova família Szpunberg i té l'encert també de crear una ficció al voltant dels seus orígens, mitificant aquelles petites històries personals que han corregut de veu en veu de la nissaga familiar i de generació en generació, i elevant a especulació literària i dramatúrgica una llegenda mai aclarida sobre l'existència o no d'un diamant que ha fet, com aquell qui diu, la volta al món... [+ informació]

La nissaga Poltrona torna a omplir la calma del Montseny amb el Festival Circ Cric que omple Sant Esteve de Palautordera els caps de setmana i festes especials fins al 15 de juny

Tortell Poltrona ha definit l'espectacle «Embamba’t» com un concert il·lustrat amb números de circ molt potents. Amb una dotzena d’artistes en pista —comptant intèrprets i músics— l’espectacle es desenvolupa amb música en directe dissenyada per Bàrbara Granados, la directora musical de la proposta. A més de Stets, a «Embamba’t» hi actuen les acròbates Marina Benites, Dani Foncu, Ariadna Gilabert i Linda i Otto, i els pallassos habituals del Circ Cric; és a dir, els mateixos Tortell Poltrona i Senyoreta Titat, a més de la Petita Lu —identitat clownesca de Luara Mateu— i Bobas, alter ego de Boris Ribas, fundador de la companyia Circ Los, i col·laborador del Circ Cric des de l’any 2002. L’objectiu de la nova producció del Circ Cric és, precisament, embadalir els espectadors amb un combinat de pallassos i acròbates acompanyats per l’home orquestra Karl Stets, artista danès instal·lat a Barcelona des de fa més de vint anys. La codirectora del Festival Circ Cric, Montserrat Trias —més coneguda com a Senyoreta Titat— ha explicat que davant l’onada perquè el català no es perdi, han decidit titular el nou espectacle estrella del festival amb un mot català poc conegut. Trias ha explicat que, segons el diccionari, per una banda, hi ha el verb embambar, que vol dir distreure o que fa quedar embadalit, i per l’altra, hi ha l’adjectiu embambat o embambada, que vol dir tenir l’ànim suspès en la contemplació d’una cosa; és a dir, restar distret, bocabadat o absorbit per alguna cosa... [+ informació]

Ja podem tirar l'arròs!

D'arrossos n'hi ha de moltes menes: l'arròs llarg, l'arròs bomba, l'arròs rodó, l'arròs ecològic, l'arròs integral... i fins i tot, com un signe dels temps, l'arròs sushi i l'arròs salvatge. A les Terres de l'Ebre, on hi ha els de cal Nomen, empresa col·laboradora d'aquest espectacle, us ho explicaran. I també ho expliquen, amb l'excusa de l'arròs, els tres protagonistes d'aquesta comèdia de la dramaturga Cristina Clemente (Barcelona, 1977), tres bones persones de la Vila de Gràcia: la Mercè, la mare, i el Guifré (casat) i la Lia (soltera), els seus dos fills, perquè, a la vida, com a l'arròs, també hi ha vides llargues, vides bomba, vides rodones, vides ecològiques, vides integrals i, ¿per què no si són un signe dels temps?, vides sushi i vides salvatges [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La Mercè, separada de fa temps, és de les gracienques que porta la senyera dins el cor i ho expressa amb motius arreu del pis on les quatre barres no hi falten. Si per Sant Jordi, els més patriotes les posen de faldilla a les taules de llibres i els supervivents dels jocs florals les fan servir també de cortinatges per tapar les cames dels ponents ¿per què no es poden tenir a la nevera de la cuina?... [+ informació]

La paraula és música

El director del Festival d'Avinyó, el portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977) posa entre l'espasa i la paret, en el bon sentit de l'expressió, la parella d'intèrprets que protagonitzen la seva obra «Cor dels amants». Ja ho havia fet amb dos intèrprets francesos el 2021 («Choeur des amants») i amb dos intèrprets grecs i dos intèrprets portuguesos («Ο Χορός των εραστών» i «Coro dos amantes») el 2024. Ara li ha tocat el torn a la versió catalana, que ha elaborat amb exquisidesa Cristina Genebat (es troba publicada a la col·lecció Llum de Guàrdia, de Comanegra), i la parella escollida ha estat la de l'actor Joan Carreras —amb qui Tiago Rodrigues ja havia confiat en l'última edició d'Avinyó portant la seva espectacular «Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)» en original català al festival— i ha cridat l'actriu Marta Marco, en feliç estat de maduresa... [+ informació]

El meu pes en llet

Si l'esponsorització cultural va escassa per la temuda inflació i l'augment velat dels preus dels aliments i, més recentment, per la incertesa de les càrregues arenzelàries als exportadors espargides a tort i a dret pel perillós showman internacional Donald Trump, a la Sala Beckett totes li ponen perquè no es pot dir que en aquesta obra, «La cadena del fred», que va obtenir el premi Calderón de la Barca 2020, de la dramaturga i guionista catalana Yaiza Berrocal Guevara (Llinars del Vallès, 1991), hi falti la publicitat gratuïta, començant pels tetrabrics de La Central Lechera Asturiana i continuant per les patates prefregides i congelades de la marca McCain que elabora aquesta multinacional canadenca [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. «La cadena del fred» és una metàfora del sistema capitalista que s'ha imposat cavalcant al galop per damunt de tota la societat, de la mateixa manera que els aliments escombraria s'han imposat en la dieta gens mediterrània de la societat d'aquest primer quart de segle XXI com a herència enverinada dels ideals de l'últim decenni del segle XX que, com les patates fregides McCain, també han estat la majoria congelats... [+ informació]

Tot és culpa meva

Aquest és un dels lemes que sembla que justifiqui tot el que passa en aquesta «Opereta imaginària», que ha servit per tornar a Barcelona —present el dia de l'estrena— el director suís Valère Novarina (Chêne-Bougeries, Suïssa, 1942), després que el 2010 el convidés l'enyorat Hermann Bonnín en una de les mogudes Barribrossa que tenia com a epicentre l'Espai Brossa antic del carrer Allada Vermell. Precisament, la traducció original catalana d'«Opereta imaginària», feta pel dramaturg i director Albert Arribas, prové d'aquella mateixa moguda Barribrossa on, entre diverses càpsules marca Novarina, ja hi va prendre part l'actor Oriol Genís, que també va fer tàndem al quadrat amb Novarina i Arribas amb un monòleg del «Decameró» al Teatre Nacional de Catalunya, dirigit per Xavier Albertí... [+ informació]

L'home de la maleta

La maleta simbolitza sempre el viatge. I un viatge, un llarg viatge, és el que ha fet el director, dinamitzador i actor Joan Font (Olesa de Montserrat, Montserratí, Baix Llobregat, 1949) durant més de mig segle marcat sobretot per l'empremta deixada internacionalment per la companyia Comediants, amb arrels a Canet de Mar on el Centre de Creació de La Vinya es va convertir en un lloc de peregrinatge d'artistes multidisciplinars disposats a descobrir més enllà del que es pensaven que podien fer. Joan Font, acompanyat del guionista i anteriorment també saltimbanqui, Piti Español (Barcelona, 1954), han confegit un espectacle singular, únic, que sota el títol suggerent d'«El venedor de fum» —que Joan Font extreu, en part, d'un record del seu pare que li augurava que seria capaç de vendre fum— vol expressar també la qualitat d'efímer que té el teatre, que, com el fum, desapareix quan s'ha acabat de fer... [+ informació]

El realisme màgic de Joan Yago

Si l'escriptor Pere Calders hagués nascut el 2012, en comptes del mític 1912, l'any del Titànic, probablement d'aquí a uns quants anys —com a autor novell!— escriuria un recull de contes curts semblant al de les petites històries d'aquesta obra que té la dramatúrgia de Joan Yago (Barcelona, 1987). El muntatge «El futur» respira realisme màgic més que surrealisme i, en certs moments, repeteixo, respira també la subtil ironia caldersiana. La tradició literària no és mai dolenta, ben al contrari. A partir d'un quadre de gest —modernament en diríem de "càmera lenta"— els diferents personatges de l'obra fan un viatge de gairebé dos segles (1900 - 2100), del passat al futur, passant per algunes escenes de caire costumista, com per exemple el relat de la immigració de postguerra i l'impacte de l'arribada de la que seria l'àvia d'una de les protagonistes a Barcelona o també —una de les millors peces del conjunt— la mirada de futur de la parella jove embarassada que busca pis i que fa passar per davant seu tota la vida que li espera quan neixi el seu plançó, amb les virtuts, els riscos i els defectes... [+ informació]

L'Exposició Universal 2025 que omple la ciutat japonesa d'Osaka fins a mitjan octubre té la previsió de rebre 28 milions de visitants entre japonesos i estrangers

En els primers dies, però, l'Expo25 no ha despertat gaire interès entre els 124,5 milions d'habitants de la quarta economia mundial, que confia que aquest esdeveniment tindrà un impacte econòmic important per al país, d'almenys 12.200 milions d'euros. Una prova d'aquest interès discret és el fet que fins al dia de la inauguració s'havien venut anticipadament menys de 9 milions d'entrades, per sota de la previsió de 14 milions dels organitzadors. Com cada Expo, la mascota d'aquesta edició té com a nom Myaku-Myaku. És un ésser de color blau i vermell, amb cinc ulls al davant i un a la cua, que somriu que els seus creadors han definit com una criatura misteriosa nascuda de la fusió de les cèl·lules i de l'aigua, el nom de la qual evoca el so dels batecs del cor. Per una banda, el vermell simbolitza les cèl·lules, i el blau, l'aigua pura, fluïda i canviant. Fins a 158 països i set organitzacions internacionals participen en aquesta edició de l'Exposició Universal 2025, però els primers visitants no van poder recórrer tots els pavellons, perquè n'hi havia que encara estaven en obres. De fet, els sobrecostos i els retards en la construcció són alguns elements negatius que han marcat les notícies prèvies de l'Expo 2025. Una quarantena de països tenen pavelló amb disseny propi, com Espanya, França, Irlanda, Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Malàisia, Indonèsia o les Filipines. D'altres, com Xile i el Perú... [+ informació]

El final de les targetes de crèdit que han substituït pràcticament els pagaments en efectiu es podria accelerar amb l'aplicació de l'anomenat «euro digital»

Prop de 800 milions de targetes de crèdit expedides per Visa i Mastercard circulen per la Unió Europea, cosa que representa un superàvit de gairebé 33.000 milions de dòlars que tenen els EUA amb Europa arran de l'intercani de serveis financers. La cultura del pagament amb targeta de crèditha arrelat en la majoria de transaccions domèstiques i encara més des que aquest sistema es pot fer mitjançant el contacte digial amb el telèfon mòbil. El projecte, encara en estudi, de la creació d'un euro digital —que significaria la mort definitiva de l'efectiu— podria acabar també amb l'allau de targetes de crèdit. Arran de la nefasta política d'aranzels del govern populista de Donald Trump, aquesta proposta em la qual treballa el Banc Central Europeu es podria ara desencallar i fer front així al domini nord-americà de les targetes de crèdit. La Unió Europea vol tenir un sistema propi a tota la zona euro, per als pagaments a botigues, a Internet i de particular a particular, que es faria servir sense les comissions que cobren Visa o Mastercard i que es podria canalitzar amb la globalització del sistema Bizum que s'ha popularitzat aquí, però amb més garanties de les actuals... [+ informació]

La literatura infantil i juvenil és l'àmbit que lidera el rànquing dels préstecs dels últims cinc anys segons dades de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals —un 52%— en català, i un 45,7% en espanyol. Les dades dels últims cinc anys mostren que, a tot Catalunya, el préstec en català s'acosta al 60%. Segons mostren les dades del període 2019-2024 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, el préstec de literatura infantil en català dobla el de l'espanyol des del 2019 (amb 14 milions de préstecs envers 6,3), i això compensa el domini del català en l’àmbit del préstec de llibres per a adults, que és molt superior en espanyol: en aquesta llengua s'han prestat 17,2 milions de llibres, mentre que la xifra en català és de 7,4 milions. Els llibres prestats en català des de la Xarxa de Biblioteques Municipals durant els últims cinc anys concentren el 80% del préstec bibliotecari del país, un 65% pertanyen a la categoria de llibre infantil i juvenil, mentre que el 35% restant és de llibre per a adults... [+ informació]

El que va ser l'emblemàtic restaurant Pitarra del carrer Avinyó de Barcelona on l'autor va escriure a la rebotiga de la rellotgeria familiar la majoria de les seves obres teatrals es converteix en un bar de tapes

Aquest local del barri Gòtic de Barcelona, que datava del 1890, es va mantenir obert amb diferents renovacions fins al 2018. Amb el seu tancament, va intentar reobrir-lo un pub irlandès que també va tancar només al cap de tres mesos. Ara, després de set anys tancat, s'ha reobert com un nou local de tapes i menús. Aquest espai va ser la casa familiar del dramaturg Frederic Soler, conegut amb pseudòni Serafí Pitarra (Barcelona, 1839 - 1895) —el monument al capdavall de la Rambla, davant del tancat Teatre Principal, a la Plaça del Teatre, el recorda. El local, una antiga rellotgeria de la família, on el mateix autor va començar a treballar quan era adolescent, el va heretar quan va morir el seu oncle. Durant la segona meitat del segle XIX, Serafí Pitarra va començar a escriure a la rebotiga de la rellotgeria obres de temàtica humorística i popular. També en aquells anys, després de ser acceptat al cercle de les elits que dominaven els Jocs Florals, l’espai on escrivia es va convertir en un lloc de xerrades i tertúlies a les quals assistien personatges de l'època com Anselm Clavé, Valentí Almirall, Víctor Balaguer o Feliu Codina, una tradició que durant la segona meitat del segle XX es va mantenir amb lloc de trobada i de tertúlia de col·lectius, escriptors o intel·lectuals de la Transició... [+ informació]

Trenta minuts de cangueli cibernètic

El programa «30Minuts» de TV3 va dedicar un espai a alertar l'audiencia, o més aviat a constatar, que vivim en un món d'estafes cibernètiques que han deixat per a la nostàlgia les estafes més picaresques de l'estampeta, la taca o el revisor del gas, tot i que encara continuen funcionant de tant en tant. Però si analitzem el contingut del programa, la veritat és que més que prevenir, posar en guàrdia, ensinistrar o fer agafar confiança en el món de botons en què s'ha convertit el viure diari, el que aconsegueix és que molts espectadors, sobretot els que tenen al·lèrgia primaveral als telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors, les app's i les tecnologies digitals, pensessin que el millor era continuar com estaven: ni acostar-s'hi i, posats a fer, ni pensar d'acudir a una màquina expenedora de qualsevol comissaria espanyola per gestionar l'accés del deneí al telèfon mòbil, regulat recentment per decret... [+ informació]

Quatre exposicions obren l'any de La Virreina Centre de la Imatge amb mstres d'Eugenio Barba, Cathty Berberian, Sara Gómez i Álvaro Perdices

«La meva aportació» és la primera presentació museogràfica de la filmografia completa de la cineasta afrocubana Sara Gómez (Guanabacoa, 1942 – L’Havana, 1974), una de les principals representants del documentalisme fet a Cuba durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Roger Bernat comissaria l’exposició «Autopenetració», dedicada al dramaturg Eugenio Barba (Bríndisi, 1936) fundador de l’Odin Teatret i abanderat del «Tercer teatre», que sorgeix als anys 70 a les perifèries de les grans capitals d’Europa i Llatinoamèrica. Coincidint amb el centenari del naixement de la performer Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 1925 – Roma, 1983), l’exposició de La Virreina Centre de la Imatge a cura d’Arnau Horta examina la genealogia de «Stripsody», la seva òpera prima com a compositora i una de les creacions vocals més inclassificables del segle XX. «Cultivar l’estrany» ofereix una mirada antològica a la trajectòria d’Álvaro Perdices (Madrid, 1971) amb projectes duts a terme des de la primera meitat dels anys noranta fins al 2022, a més d’altres concebuts específicament per a La Virreina Centre de la Imatge... [+ informació]

Neixen els Premis CRIT per reconèixer i impulsar la creació de continguts digitals que itilitzin la llengua catalana a les xarxes socials i plataformes

Els nous Premis CRIT, que s'atorgaran el 20 de juny en una Gala al Teatre Nacional de Catalunya retransmesa en directe per 3Cat, reconeixen i impulsen la creació de contingut digital en llengua catalana. S’adrecen a creadors i creadores que utilitzen el català a les xarxes socials i plataformes digitals per informar, entretenir, inspirar i generar comunitat. En una primera fase, es poden nominar els creadors preferits a través de terceres persones o també pels mateixos candidats creadors. Els Premis CRIT volen fomentar l’excel·lència i la professionalització del sector digital en català i també volen oferir l'oportunitat als creadors considerats emergents. Els Premis CRIT són una iniciativa de 3Cat, l’AMIC i la Fundació Punt cat, amb el suport d’un comitè assessor format per entitats i professionals reconeguts del sector cultural i digital. La categoria General premiarà el talent global i l'impacte en l'ecosistema digital en català. Els finalistes són seleccionats pel comitè assessor i premiades pel jurat dels CRIT. Un dels premis, el de millor vídeo, es decidirà per votació popular... [+ informació]

L'Ajuntament de Dublín provarà de situar vigilants al costat de la famosa estàtua de Molly Malone per evitar que els turistes li toquin els pits seguint una mena de tradició moderna

La veu popular diu que és un gest que porta bona sort però que està erosionant el monument i, a més, pot ser considerat ofensiu. Fotografiar-se grapejant els pits de l'escultura s'ha convertit en tota una tradició per molts dels visitants de la ciutat de Dublín, i, de tant fregament, la zona s'ha acabat tornant d'un color brillant que desentona amb la resta de l'obra, creada en bronze per l'escultora irlandesa Jeanne Rynhart el 1998. En aquell moment, la figura ja va causar certa controvèrsia entre els que deien que el vestit era massa insinuant. L'estàtua recorda una venedora de marisc dublinesa que, segons la llegenda, hauria viscut al segle XVII i era molt estimada per tothom. La seva mort sobtada la va convertir en tot un mite a la capital irlandesa, on el nom de Molly Malone encara ressona a través de la cançó que porta el seu nom, i que s'ha convertit en un l'himne oficiós de la ciutat... [+ informació]

El Club Capitol de les Rambles (Can Pistoles per als cinèfils) reobrirà, segons avança el diari ARA, sota paraigua municipal de l'Ajuntament de Barcelona que el cedirà a la gestió privada com ja s'ha fet amb El Molino o la sala Paral·lel 62

Tancat i barrat des de l'any 2020 i ara sepultat per les obres de remodelatge de la Rambla, el Club Capitol sembla que tindrà una segona vida de la mà del suport municipal de l'Ajuntament de Barcelona que, com ja ha fet amb altres espais com El Molino o la sala Paral·lel 62, el cedirà mitjançant concurs públic a la gestió privada. El Club Capitol és un espai emblemàtic de Barcelona. Conegut popularment amb el sobrenom de Can Pistoles, de la seva època d'esplendor cinematogràfic, es va convertir en teatre de la mà del Grup Balañá, que n'era el gestor des de l'any 1962, on s'hi van representar alguns èxits importants, a més de ser la casa del desaparegut Pepe Rubianes, com per l'exemple l'estrena de l'obra «Lapònia», que ara s'està representant al Teatre Condal i que ha estat exportada a diverses llengües... [+ informació]

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb el seu director titular Ludovic Morlot inicia el seu programa de gires 2025

Fins a finals d'any, viatjarà per 9 ciutats de 4 països en 5 viatges, amb una comitiva de més de 100 músics, 5 prestigiosos solistes i 3 compositors catalans convidats que estrenen obra d'encàrrec. El programa de gires posa en marxa una nova estratègia d'internacionalització de les formacions de la casa —també la Banda Municipal de Barcelona (BMB)— basada en la coordinació de tres aspectes clau de L'Auditori: les publicacions del segell discogràfic, els encàrrecs de composició durant la temporada i el repertori que es presenta a les gires. Així, mentre es van publicant els 6 àlbums que composen l'integral de Maurice Ravel que l'OBC està enregistrant i de la qual ja se n'han tret els dos primers volums, l'OBC interpretarà obres del compositor francès en totes les ciutats on viatjarà. De la mateixa manera... [+ informació]

El Born torna a canviar de nom amb l'etapa que reprèn sota l'ombra de la derrota del 1714 i el fusiona amb el Museu d'Història de Barcelona

El nou projecte de direcció del Museu d’Història de Barcelona, liderat per Carles García Hermosilla, obre una etapa de transformació per a tot el conjunt museístic. García Hermosilla, que va assumir la direcció el desembre de 2024, compta amb una llarga trajectòria vinculada als museus, el patrimoni i la recerca. La seva proposta té com a objectiu repensar el relat del museu des d’una mirada contemporània, accessible i compromesa amb la diversitat de relats que formen la història de la ciutat. Anteriorment, el Born ha estat motiu de polèmica pels diferents canvis d'identitat que ha patit a remolc de les diferents opcions polítiques de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels primers passos d’aquesta nova etapa és la renovació de la identitat visual del museu. Es deixa enrere l’acrònim MUHBA i s’adopta la denominació completa de Museu d’Història de Barcelona. Igualment, es prescindeix... [+ informació]

Les mares de la llum

A la generació que encara ha tingut l'oportunitat de néixer a casa i no en la fredor d'un quiròfan quan li parlen de les “llevadores” li evoquen uns personatges imaginaris que no ha conegut però que té tota la consciència que són les primeres mans que l'han tingut als braços i els han llençat a l'atzar de la vida. Segons la llengua islandesa, la paraula “llevadora” n'inclou dues d'essencials: “mare” i “llum”. Per això, fa una dotzena d'anys, els islandesos segurament van triar “llevadora” com a la paraula més bonica de la seva llengua. O potser també perquè van ser conscients de qui els va dir el primer bon dia. L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera dues obres ambientades als països nòrdics, Finlàndia i Islàndia, i que, en les dues, es faci referència i es mitifiqui el fenomen de l'aurora boreal... [+ informació]

La segona edició del «Bus de l’Òpera» aproparà el gènere operístic a un miler d’espectadors no habituals gracies al programa impulsat per NovAria

Fins al 17 d’agost, el «Bus de l’Òpera» torna a circular pels carrers de Barcelona. És la segona edició d’aquest projecte cultural impulsat per la companyia operística NovAria amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona, que té per objectiu democratitzar l’accés al gènere operístic i, des d’una mirada a la vegada cultural i social, apropar-lo a noves audiències de la ciutat: joves, gent gran, infants i ciutadania en general. Per aconseguir-ho es treballa l’accessibilitat dels públics, en el sentit més ampli: un autobús especial trasllada els espectadors des dels barris respectius fins al lloc de l’espectacle, i se’ls ofereixen entrades assequibles, amb un preu total de 5 €. El «Bus de l’Òpera» es va posar en marxa la temporada passada, en una prova pilot en què van participar 500 persones. Aquest cop s’amplia l’oferta a un miler d’espectadors, a qui s’ofereix la possibilitat d’assistir a una funció del Cicle d’Òpera NovAria al Palau de la Música i al Teatre Casino de l’Aliança del Poblenou... [+ informació]

L'«Anna Karènina» del Teatre Nacional de Catalunya inicia una gira per set teatres europeus en versió original catalana sobretitulada

Un dels lemes del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la direcció de Carme Portaceli ha estat «El TNC una porta al món». I amb aquest propòsit, l'obra «Anna Karènica» que es va estrenar a la Sala Gran, inicia una gira per diversos escenaris europeus. L'obra «Anna Karènina» de Lleó Tolstoi, que es va estrenar i representar durant sis setmanes a Barcelona, amb una adaptació d'Anna Maria Ricart Codina, a partir de la primera traducció catalana d'Andreu Nin, dirigida per la mateixa Carme Portaceli, és una coproducció del TNC i el KVS de Brussel·les, el Teatro Nacional São João de Porto i el Théâtre des Amandiers-Nanterre. El muntatge [crítica de l'estrena catalana a la revista digital Clip de Teatre] inicia la gira al ZKM de Zagreb (11 i 12 abril), el Théâtre Nanterre-Amandiers, de París (7 a 10 maig), el Teatro Nacional São João, de Porto (15 i 16 maig), el KVS de Brussel·les (23 i 24 maig), l'Internationaal Theater Amsterdam (29 i 30 maig), Teatrul Naţional Cluj de Romania (6 juny) i el Miskolci Nemzeti Színház d'Hongria (8 juny). Els intèrprets d'aquesta gira internacional són Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Ariadna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana i Bea Segura... [+ informació]

Viatge al paradís de la disbauxa

«Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar. La broma confosa amb la seriositat. El joc de parelles volgut i dolgut. Diguem que campa el "visca la Pepa!" —perquè els personatges són d'arrel de la terra— i que la gresca està servida... [+ informació]

El cant dels ocells de Sant Boi

En una nova aportació de les propostes nascudes en una sala petita com era encara la Sala Atrium el 2023 —ara ja és una sala menys petita—, l'actriu, escriptora, documentalista i directora Anna Agulló i Prieto ha tingut l'oportunitat de revisar, refer, ampliar de contingut escenogràfic i reduir en durada —d'hora quaranta-cinc a hora quinze— el seu primer espectacle com a dramaturga que, en realitat, havia de ser originalment un documental tenint en compte la vena cinematogràfica de l'autora que va passar dels inicials estudis de teatre a l'audiovisual. Però com que els camins de les arts escèniques són inescrutables, la proposta dramatúrgica és, més que un monòleg a l'ús, una obertura en veu alta dels fantasmes i el dolor que han perseguit la pròpia actriu i que en un relat que, per cert, podria ser també estrictament literari, surten a la llum en una mena de catarsi col·lectiva, com si a l'Espai Lliure de Montjuïc s'hi haguessin congregat amics i coneguts, tinguts en confiança... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2025 amb 29.943.004 visitants que han fet 65.449.034 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.943.004 visitants i 65.449.034 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.352,8 visites de pàgines (12,38 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.812 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

La mort als 82 anys del mànager musical de la Nova Cançó, Joan Molas, recorda la primera etapa amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell o Pi de la Serra, entre altres

Joan Molas va néixer a Reus el 1943. La mort l'ha cridat als 82 anys després d'una llarga trajectòria en els temps més difícils del rellançament de la Nova Cançó. Ell, juntament amb la seva parella, Núria Batalla, van omplir durant els anys de la postDictadura espanyola els auditoris i els espais escènics amb concerts dels cantants d'aquell moviment, sobretot amb Lluís Llach, Raimon (al principi, abans que Raimon s'autogestionés la distribució amb Annalisa Corti), Joan Isaac, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Elèctrica Dharma o Ovidi Montllor, entre altres. L'agència musical que van crear Joan Molas i Núria Batalla va arrencar de la seva coneixença de joventut a l'Editorial Concèntric, d'Ermengol Passola. Molas i Batalla ja van ser homenatjats l'any 2016 amb el premi ARC per la seva trajectòria com a mànegers musicals, que es va estrendre des del 1967 —abans de la mort del dictador Franco— fins al 1990... [+ informació]

L'Studio Ghibli dóna set dies al generador d'imatges ChatGPT perquè retiri la Intel·ligència Artificial que replica el seu estil

L'última actualització del generador d'imatges de ChatGPT ha fet furor a les xarxes socials amb una nova tendència: l'adaptació d'imatges personals o històriques seguint l'estil de l'estudi d'animació japonès, Studio Ghibli. El fenomen viral, però, no ha agradat a Ghibli, que ha donat set dies a l'empresa OpenAI perquè retiri l'eina d'intel·ligència artificial del seu programa, ja que considera que vulnera la legislació sobre propietat intel·lectual. De moment, l'empresa nord-americana ha posat límits a l'ús de l'eina i només hi poden accedir els usuaris de pagament. L'Studio Ghibli és autor de pel·lícules d'animació com «El viatge de Chihiro», «La princesa Mononoke» o «El meu veí Totoro», amb la marca personal de l'artista japonès Hayao Miyazaki, que ja s'havia mostrat crític amb l'ús de l'animació generada amb IA el 2016, quan va assegurar que mai la faria servir en la seva obra. No és la primera vegada que ChatGPT té problemes amb els drets d'autor. L'octubre del 2024, més de 13.000 creadors signaven un manifest per denunciar que les grans empreses d'intel·ligència artificial fan servir obres seves sense el seu consentiment. D'altra banda, l'empresa d'intel·ligència artificial ha presentat ChatGPT-4o amb el generador d'imatges més avançat fins a dia d'avui, una eina que inclou un model multimodal capaç de generar resultats precisos, exactes i fotorealistes... [+ informació]

Una humanitat feta de draps de casa

La fe mou muntanyes. I viatges xàrter també. Hi ha qui fa quilòmetres fins al Santuari francès de Lorda, amb el vot de confiança que encara diposita en aquella jove Bernadeta que a mitjan segle XIX diu que va veure la mare de Déu a la gruta de Massavielha. Hi ha qui es conforma en una creença més de quilòmetre zero i puja de tant en tant a Montserrat per comprovar que la Moreneta continua mantenint el reclam turístic i que el mató s'hi continua venent la mar de bé. I hi ha qui peregrina fins a la població de Santa Aurora de la Pietat on hi ha una escola rural amb una directora negra, una mestra visionària acabada d'arribar, un bar de punt de concentració del poble, un capellà amb birreta que marca la pauta religiosa com Déu mana, el metge que coneix tots els mals i on també hi ha la parella del Josep i la Clara, neorurals del segle XXI, que han tingut el primer fill, un fill especial perquè no és ni nen ni nena sinó un nadó de drap que va creixent a manera que la trama també va avançant amb un tempo pausat que s'allargassa fins als 150 minuts de representació més un quart d'hora d'entreacte... [+ informació]

L'excepció de l'excepcionalitat

El que fa l'actor i director Pau Roca, gairebé a set anys vista des de la primera estrena d'aquest espectacle, és una excepció de l'excepcionalitat. Sí que hem entrat en la voràgine de recuperar espectacles pretèrits que s'ho mereixen, però no tots continuen mantenint el solatge que manté «Les coses excepcionals», del dramaturg Duncan Macmillan (Regne Unit, 1980), diria que un autor de capçalera de la companyia Sixto Paz. Potser menys de capçalera del que ells mateixos voldrien, amb l'excepció —valgui el coixí lingüístic— de l'obra «Pulmons», de fa una dècada. Aquí, el joc està en la línia del teatre interactiu... [+ informació]

Se subhasta un misteriós lot de 15.000 monedes enterrades durant cinquanta anys per protegir-les dels nazis que ara es poden valorar en 100 milions de dòlars

Podria ser la col·lecció de monedes més cara que s'hagi subhastat mai. Porta el nom The Traveller Collection i compta amb més de 15.000 peces que daten des de l'antiga Grècia a la Gran Bretanya del segle XX. La subhasta tindrà lloc en diferents lots durant els pròxims tres anys i es preveu que puguin arribar a aconseguir un total de més de 100 milions de dòlars. El que fa que el conjunt de monedes encara sigui més valuós és la història que hi ha al darrere: van estar enterrades durant més de 50 anys. Segons un comunicat de l'empresa de subhastes, Numismatica Ars Classica, la col·lecció va començar després del crac del 1929, quan un home va començar a comprar monedes d'or. El col·leccionista, que no ha estat identificat, com tampoc el lloc d'Europa on van estar enterrades les peces, va desenvolupar amb el temps un gust per les monedes que tenen una gran bellesa, raresa i interès històric... [+ informació]

La Barcelona dels anys vuitanta i noranta del segle XX a través de la mirada del fotògraf Manel Esclusa protagonitza la nova exposició de l’Arxiu Fotogràfic que estrena una sala renovada

«Manel Esclusa. Les formes que mouen l’existència» aplega les sèries fotogràfiques «Barcelona, ciutat imaginada» i «Mar de vitrines», presentades al Palau de la Virreina els anys 1988 i 1992, respectivament, i que actualment es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i formen part del patrimoni fotogràfic de la ciutat. En conjunt, l’exposició recull 59 fotografies i una selecció de materials bibliogràfics originals que contextualitzen el treball i la rellevància de l’autor. Les fotografies presentades en aquesta exposició són tiratges originals d’època, a excepció d’un conjunt de set còpies actuals fetes a partir dels negatius originals prestats pel fotògraf. «Barcelona, ciutat imaginada», el primer dels treballs d’Esclusa que es poden veure a l’Arxiu, és una sèrie de 54 fotografies que mostra una nova representació de la ciutat a través d’imatges de nit d’espais públics dels 10 districtes de Barcelona... [+ informació]

El musical «Mar i cel» anuncia l'última pròrroga fins al 13 de juliol al Teatre Victòria amb 303 funcions, 44 setmanes i més de 300.000 espectadors que posen punt i final a mig segle de Dagoll Dagom

Dagoll Dagom s’acomiadarà definitivament de l’escenari del Teatre Victòria el pròxim 13 de juliol després de 50 anys de trajectòria, amb l’última funció de la quarta reposició del musical «Mar i Cel», el seu espectacle que ha sumat més èxits. L’edició d’enguany de «Mar i Cel» acumula un total de 300.000 espectadors i 192 funcions amb les localitats exhaurides. Amb l’ocupació esgotada fins a finals de maig i gairebé totes les entrades venudes fins a mitjans de juny, la companyia ha obert totes les funcions a la venda fins a la data final. El musical «Mar i Cel» clourà una temporada d’èxit amb 303 funcions en 44 setmanes des que es va estrenar el 19 de setembre... [+ informació]

La mort sempre té un preu

I el viatjant d'Arthur Miller es va morir. Però no per això tots els altres viatjants —i qui diu viatjants, diu comediants— han de fer la mateixa fi. La mort dels comediants, per exemple, actors i actrius que acaben formant part del parrimoni d'un país, com hauria de ser? ¿Hauria de ser una mort anunciada a bombos i platerets? ¿Hauria de ser el preàmbul d'una descoberta d'una placa o un monòlit als jardins del Teatre Nacional de Catalunya, posem per cas? ¿Quants monòlits caldrien per honorar aquí tots els comediants que es fan i es desfan? El dramaturg Guillem Clua (Barcelona, 1973) ha agafat com a fil justificant la coneguda obra d'Arthur Miller, «La mort d'un viatjant», però en la notable biblioteca del protagonista de la seva contemporània «Mort d'un comediant» —la biblioteca d'un actor ja retirat anomenat presumptament Llorenç Cardona—, el volum d'aquesta obra d'Arthur Miller és l'únic que està tancat amb pany i clau en un bagul de l'estança i de la que ell no en vol sentir ni parlar... [+ informació]

El càncer de mama no és rosa

Delicat. Delicadíssim. Proposar-se elevar a la categoria de comèdia, que té com a eix principal la plaga del càncer de mama que assota la població femenina d'entresegles, pot semblar una temeritat. Però l'autora Cristina Clemente (Barcelona, 1977) té les eines dramatúrgiques suficients per aconseguir que tot el que l'aposta té d'arriscat es transformi en una mirada optimista, desinhibida, irònica i saludable, tant per a les espectadores que han viscut en pròpia pell la mala ratxa com per a aquelles que afortunadament no hi han passat i també, esclar, per a aquells espectadors que potser ho han viscut, sisplau per força, per proximitat familiar o d'amistat. «Dones de ràdio», que juga amb la doble accepció de la “ràdio” de les ones i l'escurçament del tractament de “radioteràpia”, és un d'aquells espectacles que té tots els déus de cara i en el qual tots s'han conjurat per obtenir un resultat tant brillant com emotiu i entusiasta (l'aplaudiment espontani a peu dret de tot l'auditori ho certifica), que beu de la fortuna d'un text de Cristina Clemente viu, dinàmic i ple també de punxes d'esbarzer... [+ informació]

El director Theodoros Terzopoulos expandeix a tot el món el seu Manifest Internacional amb motiu del Dia Mundial del Teatre 2025

El director teatral Theodoros Terzopoulos (Makrygialos, Grècia, 1947) és autor del Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre 2025. Theodoros Terzopoulos és escriptor, professor i fundador del Teatre Attis i president de la Comissió Nacional de l'Olimpiada Teatral... [+ informació]

El quadre «Retrat del doctor Boucard» de l'artista polonesa Tamara de Lempicka se subhasta per primera vegada en 40 anys i es ven per 8 milions d'euros

Després de 40 anys de no sortir al mercat, l'obra va ser una de les grans estrelles de la subhasta d'art dels segles XX i XXI. Es tracta d'un retrat de cos sencer de Pierre Boucard, un important metge francès, col·leccionista d'art i mecenes de la mateixa Tamara Lempicka (Varsòvia, Polònia, 1898 - Cuernavaca, Mèxic, 1980). Amb el característic estil "art decó"' de Lempicka, es pot veure el científic banyat per un feix de llum, amb una mà recolzada al seu microscopi i amb l'altra agafant un tub d'assaig de vidre. Durant els "bojos anys vint" del segle passat, entre les dues guerres mundials, Tamara de Lempicka va ser una de les retratistes més buscades de París. El mecenatge del metge i científic Pierre Boucard li va donar estabilitat financera. Boucard, aficionat col·leccionista d'art... [+ informació]

L'espectacle «El día del Watusi» surt com a gran guanyador de la XXVII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escènques

Dues hores abans de l'inici de la Gala de la XVII edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, al Teatre Romea, les nominacions ja donaven pistes de per on anirien els trets, millor dit, els diplomes que l'Associació Recomana lliura als guanyadors. «El día del Watusi» (Teatre Lliure) sortia amb 6 categories nominades empatat amb «Tots ocells» (Teatre La Biblioteca. També hi havia bones expectatives amb 5 nominacions per a espectacles com «Limperatiu categòric» (Teatre Lliure), el musical «Ànima» (Teatre Nacional de Catalunya), i l'espectacle «Glengarry Glen Ross». A manera que es van anar desvelant els guanyadors, però, totes aquestes previsions es van resituar i el palmarès va acabar més repartir del que podia semblar de bon principi. «El día del Watusi», adaptació d'Ivan Morales sobre la narrativa del malaguanyat Francisco Casavella, va acabar sent distingit amb el premi de la categoria d'Espectacle, un muntatge en llengua original espanyola, que es va poder veure al Teatre Lliure de Gràcia, amb una durada considerable de quatre hores, i que va exhaurir localitats... [+ informació]

El MNAC ingressa al seu fons d'art català de postguerra i segona avantguarda una escultura de l'artista Parvine Curie provinent d'una donació d'Antonio Sagnier

L’escultura «Première mère», una obra de l’any 1969-70 de Parvine Curie (Nancy, 1936), va ser adquirida pel col·leccionista Antonio Sagnier amb la intenció de donar-la al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per contribuir a enriquir la col·lecció d’art català de postguerra i segona avantguarda, que s’està conformant. Es tracta d’una escultura en bronze característica de l’estil de Parvine Curie en plenitud. En la línia de l’escultura abstracta de Oteiza, Chillida o Barbara Hepworth, l’artista explora el potencial expressiu de l’objecte tridimensional: volum, massa, superfície i buit. Curie li aporta la dimensió simbòlica a aquest plantejament geomètric amb la referència a la maternitat a través d’estructures arquitectòniques que són com cases o edificis de gran solidesa que protegeixen el seu nucli interior, un tema recurrent en l’obra de l’artista. Recentment l’obra de Parvine Curie... [+ informació]

L'electromagnetisme de l'aurora boreal

Amb comèdies com «Lapònia» no en calen d'importació perquè, com es va constatar en la primera estrena del 2019, estan a l'altura de les més sonades i celebrades que s'hagin vist en els últims temps. Ja fa temporades que s'ha fet visible que hi ha una “mina” per explotar dins de la nova dramatúrgia catalana que, sense renunciar a referències pròpies, és capaç d'aprofundir, estripar si cal i ironitzar sobre qüestions domèstiques universals, amb humor intel·ligent, amb una bona dosi de reflexió i amb una burxada final com a sorpresa. «Lapònia» parteix d'una anècdota tan popular com el dilema de si cal dir o no a les criatures que el Pare Noel és una mentida. I qui diu Pare Noel, diu Reis Mags, diu Tió o diu altres convencions tradicionals similars... [+ informació]

Ous remenats amb decibels

Fa la impressió que el col·lectiu que ha donat cos i ànima a aquest espectacle ideat per Cris Margu i Marc Domingo, que són també els ideòlegs i els dos intèrprets de «The Cibels», l'han cuinat com si preparessin uns ous remenats, un ingredient que, sense desvelar més del que es pot desvelar, és també un protagonista subliminal de tota la història d'aquesta parella de joves rockers d'entre el setanta-set i el vuitanta-set del segle passat, que sembla que diuen que van fer el salt des de Sant Fruitós de Bages fins al Madison Square Garden de Nova York. Ells i els creadors del muntatge han plantejat una trama que comença per batre la qüestió, com es baten els ous, en una entrevista on els periodistes són els mateixos espectadors —ni que no facin cap pregunta. I ells dos, la Margaret i el John, ho assaonen bé i hi posen el pessic de sal, a vegades amb sal més gruixuda de la que convindria... [+ informació]

Amor de mare, la resta és aire

Sona l'emblemàtica i popular cançó «La mare». Més adient, impossible. «La mare», que sembla d'avui mateix, és una composició de té més de cent anys, del 1921. Va néixer al Paral·lel, amb la lletra d'un empresari de cafés-concert de l'època per homenatjar la seva mare, Manuel Sugrañes, i amb la música de Joan Costa. «La mare» és una peça que ha tingut des d'aleshores moltes versions, sobretot a partir de la renaixença que li va donar Dyango el 1989. L'havia estrenat Goyita, una cupletista dels anomenats feliços anys vint del Paral·lel. La versió que han escollit els actors Fel Faixedas i Carles Xuriguera per introduir el seu espectacle «Les mares» és la de la cantant menorquina Anna Ferrer i la cantant gironina Paula Grande. Una troballa que es posa l'auditori a la butxaca... [+ informació]

L'obra «L'aranya» d'Àngel Guimerà en la versió de Jordi Prat i Coll estrenada al Teatre Nacional de Catalunya engega una gira per 16 poblacions de Catalunya i les Illes fins al mes de juny

Dins el programa «El TNC surt de gira», l'obra «L'aranya», d'Àngel Guimerà, que ha adaptat el dramaturg Jordi Prat i Coll, té prevista una gira fins al mes de juny que portarà la companyia per setze poblacions del Principat de Catalunya i les Illes. El programa és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). «L'aranya»... [+ informació]

La segona edició de la Diada del Teatre «Cap Butaca Buida» s'amplia per primera vegada a les Illes Balears, la Catalunya Nord, el País Valencià i l’Alguer

En la seva primera edició, «Cap Butaca Buida» va reunir, en un únic dissabte, 55.583 espectadors que van omplir les platees dels 145 espais escènics que s’hi van adherir, entre teatres públics, privats i ateneus d’arreu del Principat de Catalunya, superant el 92% d’ocupació mitjana. Aquesta xifra va suposar un rècord absolut d’ocupació a Catalunya. La novetat de la segona edició aquest 2025 és que s'amplia a les Illes, la Catalunya Nord, el País Valencià i l'Alguer. S'hi han adherit, el Teatre i Auditori de Manacor (Illes), el Centre Cultural de Pesillà de la Ribera (Catalunya Nord), el Teatre Talia de València (País Valencià) i el Teatre Cívic Gaví Bal·lero (l’Alguer). La Diada del Teatre «Cap Butaca Buida», que té lloc el 22 de març, és la porta d'entrada a les celebracions de la Setmana Mundial del Teatre que té el seu exponent en el Dia Mundial del Teatre el 27 de març. En aquesta edició de «Cap Butaca Buida», que organitzen conjuntament... [+ informació]

La Crítica de les Arts Escèniques catalana fa públics els premis honorífics que atorga a la companyia Dagoll Dagom, el promotor teatral de Temporada Alta Salvador Sunyer, la creadora Ada Vilaró i la nova sala Heartbreak Hotel

Abans de la gala dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona que s'atorguen des de fa 27 edicions i després de les nominacions de les diferents categories, s'han fet públics alguns dels premis, com els honorífics que, en aquesta edició, els diferents jurats han atorgat amb un Premi Especial de Teatre a la companyia Dagoll Dagom per la seva trajectòria de 50 anys, l'èxit de la revisió actual de «Mar i cel» i l'espectacle que va estrenar al Teatre Grec «La gran nit de Dagoll Dagom». També s'han distingit el promotor teatral i fundador del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, que s'ha retirat de la primera plana després de trenta-tres anys. Igualment, s'ha distingit la nova sala Heartbreak Hotel que té com a promotor el director Àlex Rigola al barri de Sants de Barcelona; el Centre Cívic Barceloneta per la seva aportació a la dansa; i la creadora i actriu Ada Vilaró per la seva trajectòria i el suport feminista en l'organització d'Escena Poblenou... [+ informació]

Troben el vaixell de càrrega Western Reserve quan fa 133 anys que es va enfonsar al Grans Llacs dels Estats Units amb el balanç de 27 víctimes

S'han descobert al llac Superior, el més gran dels Grans Llacs nord-americans, les restes del Western Reserve, un vaixell de càrrega d'acer que es va enfonsar fa 133 anys. Conegut com el "llebrer de l'interior" per la seva velocitat i modernitat, era una embarcació pionera a la seva època. Amb 91,4 metres d'eslora, va ser un dels primers vaixells construïts íntegrament en acer, simbolitzant l'avantguarda tecnològica del segle XIX. Malgrat la seva reputació de seguretat, el 30 d'agost de 1892, un temporal en una travessia sense càrrega, va sacsejar el llac i la falta de llast va fer que el vaixell es partís en dos. El balanç va ser de vint.i-set víctimes, entre les quals la família del propietari i capità, Peter Minch. Només el timoner, Harry W. Stewart, va sobreviure i va poder nedar fins a la costa després que la seva barca salvavides bosqués. Des d'aleshores, el Western Reserve... [+ informació]