El Museu de la Música presenta la recerca del gamelan balinès original que va arribar a Europa i va escoltar Debussy a l'Exposició Universal de París de 1889

Dins de les segones Jornades d’Organologia del Museu de la Música, centrades en els debats i reptes actuals de l’estudi dels instruments musicals, figura la presentació d'un estudi que ha permès localitzar el gamelan original —conjunt instrumental autòcton de Bali (indonèsia)— que va captivar el compositor Claude Debussy i els impressionistes durant l'Exposició Universal de París de 1889. Aquest esdeveniment va ser una fita crucial en la història de la música del segle XX i va marcar una generació de compositors com el mateix Debussy, a més de Ravel, Bartók, Poulenc, Britten i Cowell amb la seva sonoritat i influència en la música europea de concert. La presentació de la troballa del gamelan balinès que es va liderar des de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), es produeix després que es presentés en el congrés anual de l’American Musicological Society a Chicago. El Museu de la Música de Barcelona és l'únic museu d'aquí que compta amb un gamelan complet. L’impacte del gamelan en Claude Debussy és evident en obres com «Pagodes per a piano» o «La Mer», així com en gran part de la seva producció de maduresa, que només es poden entendre des d’aquesta influència... [+ informació]

L'esborrany del manuscrit de dues pàgines grogues mecanografiades amb tres versions de la cançó «Mr. Tambourine Man» de Bob Dylan del 1965 es ven per mig milió de dòlars

L'esborrany de la cançó «Mr. Tambourine Man» de Bob Dylan s'ha venut per 508.000 dòlars en una subhasta celebrada als Estats Units. Es tracta d'un manuscrit format per dues pàgines grogues on apareixen mecanografiades tres versions de la lletra de la cançó, cap de les quals es correspon amb la que es coneix. L'esborrany, que es va vendre a través de la casa de subhastes Julien's Auction's, tenia un preu de sortida de 250.000 dòlars. Formava part de la col·lecció personal del periodista musical del diari The New Tork Times Al Aronowitz, mor el 2005 i amic personal de Dylan, entre d'altres artistes. El manuscrit no va ser l'únic objecte de la col·lecció d'Aronowitz que va ser venut a la subhasta... [+ informació]

Perfum de Chanel número 5

La relació de l'obra «El público» de Frederico García Lorca amb el teatre català ve de lluny. El tripartit format per Lluís Pasqual, a la direcció, i Fabià Puigserver i Frederic Amat, com a escenògrafs, a més de les col·laboracions de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi, en van fer la primera versió després que l'autor l'hagués escrita entre el 1929 i 1930, sense estrenar-la. «El público» havia passat 56 anys en silenci. Curiosament, aquell primer muntatge de factura catalana va veure primer la llum a Milà, al Teatro Fossati, el desembre del 1986. Un any després, la van portar al Teatro María Guerrero de Madrid, i el 1988, al Mercat de les Flors de Barcelona. Fa vint anys, el 2015, el director Àlex Rigola hi va tornar, amb tot un altre imaginari, amb una coproducció del Teatro de la Abadía i el Teatre Nacional de Catalunya. Aquells dos muntatges de factura teatral catalana, malgrat ser cosins germans, amb gairebé quaranta anys de diferència, s'assemblaven com un ou a una castanya... [+ informació]

Ciutat oberta 24 hores

El mateix repartiment original que va estrenar fa quatre anys «Barcelona 24H», aquest musical de creació catalana, i després d'una gira fora de Catalunya amb l'adaptació «Madrid24h» i la de l'Argentina («Open 24h»), torna a l'escenari on va esclatar i va conquerir els espectadors d'aquell moment. L'espai transcorregut de temps des de l'estrena ha permès a la companyia fer ara alguna adaptació nova a la situació social actual i, tècnicament, millorar aspectes d'il·luminació i acompanyament de projeccions amb l'Skyline de Barcelona i amb fotos de carrer, com si fos una petita exposició de figures humanes, gràcies a les quatre pantalles que caracteritzen la sala gran del Teatre Gaudí Barcelona. La història, postjuvenil, inserida en el pou sense sortida en què es troba la generació d'entre els 25 i els 35 anys, no ha perdut gens d'interès... [+ informació]

Un capvespre a l'Olympia

El cantautor Paco Ibáñez (València, 1934) té ara 90 anys. El mateix vespre que veig l'espectacle «Olympia» de Carlota Subirós, al Teatre Lliure de Gràcia, ell està actuant al Palau de la Música Catalana dins el Festival Mil·lenni. Coincidències de la vida. Una altra coincidència: el 1969, Paco Ibáñez tenia encara 34 anys. En ple franquisme i a les portes d'un estat d'excepció que el règim va imposar tres mesos a partir del mes de gener i que va restringir més d'una llibertat de moviment i d'expressió, Paco Ibáñez, que feia un any que havia començat a fer concerts a Catalunya i Espanya, fa encara un últim recital —se'n deia “recital” aleshores— al Teatre Bartrina de Reus. Tinc 18 anys... [+ informació]

El “sarao” del club dels mocadors vermells

La Sala Apolo del Paral·lel s'ha mogut temporalment fins a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Tot per rememorar una de les festes drag del Paral·lel del segle XXI que van començar fa sis anys per l'empenta de Licorka Fey i Conxxa Vitoy, que van fundar després el Col·lectiu Futuroa i que ha protagonitzat ja algunes edicions de l'anomenat «Sarao Drag de Futuroa» on tot està al servei del travestisme, la competició per la brillantor dels vestuaris i el lluïment dels millors i a vegades més excèntrics looks. Galàxies, Lunas, Bruces i tota mena de looks surrealistes omplen l'Apolo en cada edició del «Sarao Drag de Futuroa» i, amb llibertat per pujar a l'escenari, els participants s'erigeixen en un reducte de reivindicació i protesta, de llibertat sense escletxes ni sense cap mena d'autocensura i també sense concedir ni un gram a cap intent d'agressió homoelquesigui... [+ informació]

La Lady Di catalana

Sí, la Lady Di catalana. Aquesta és només una de les moltes personalitats que s'atribueix, o que es voldria atribuir, la Diva, com diu que l'anomena familiarment l'autor Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977), que ha elaborat la dramatúrgia d'aquest espectacle off que els d'El Molino no s'haurien de deixar perdre i que, de fet, parteix de la idea original del mateix protagonista —arran d'una agressió homòfaba que el coreògraf Roberto G. Alonso va patir el 2023 al carrer i que, malgrat que es parli d'una proposta multidisciplinar que barreja el teatre, la música i la dansa —això últim, diu, per justificar la subvenció del gènere— és sobretot un relat que es mou entre la biografia i l'autoficció, el somni i la frustració, però sempre amb una mirada irònica, escèptica, reivindicativa, indignada quan cal i fruit de la maduresa d'una llarga trajectòria artística... [+ informació]

L'home que va supervisar durant més de vint anys la col·lecció d'art de la família reial britànica era en realitat un espia del KGB que filtrava informació a la Unió Soviètica

Tot i que és un episodi conegut perquè el va desemmascarar Margaret Thatcher el 1979, ara ha tornat a posar-se a primera línia arran que s'han desclassificat diversos documents oficials de l'MI5, el servei de seguretat britànic, i n'han transcendit més detalls. El més rellevant és que la policia no va informar-ne la reina Elisabet II --que va tenir Anthony Blunt, el membre del KGB, d'assessor— fins al cap de nou anys. Anthony Blunt va ser reclutat pels soviètics mentre estudiava a la Universitat de Cambridge. Era un dels “Cinc de Cambridge”, un dels grups d'espies més famosos del segle passat.Blunt va anar escalant dins l'establishment britànic, i el 1945 el rei Jordi VI el va contractar com a supervisor de la Col·lecció d'Art Reial. Durant els anys cinquanta, va començar a aixecar sospites, però sempre va negar qualsevol vinculació amb la Unió Soviètica... [+ informació]

Mor als 82 anys Oliveiro Toscani el fotògraf i publicista de les provocadores campanyes d'United Colors of Benetton que va crear polèmiques sobre el racisme, la religió i qüestions socials

El publicista italià va revolucionar el món de la publicitat a la dècada dels vuitanta del segle passat, quan va aterrar a United Colors of Benetton amb anuncis polèmics que parlaven de racisme, religió i tota mena de temes socials. Oliviero Toscani (Milà, 1942 - 2025) no era conegut pel gran públic, però el seu treball com a publicista de la marca de moda italiana Benetton sí que va traspassar totes les fronteres. L'estiu passat va explicar que tenia una malaltia rara i incurable: amiloidosis. Toscani va viure de ben a prop el món de la fotografia. El seu pare va ser el primer fotoperiodista del Corriere della Sera... [+ informació]

Es recupera en un arsenal de França una pistola que el Grup Femení de l'Agrupació Municipal Republicana va regalar al president de la Segona República Niceto Alcalá-Zamora

L'arsenal descobert per la Gendarmeria francesa tenia 25 armes llargues, un subfusell, una metralladora STEN, 11 pistoles i més de 3.000 cartutxos. L'arsenal ha estat decomissat a un grup d'aficionats als camps de tir i al món de la caça i, entre tot el lot, ha aparegut una pistola històrica que va pertànyer a qui va ser president de la Segona República espanyola, Niceto Alcalá-Zamora. Es tracta d'una pistola Star model D damasquinada fabricada l'any 1932. Una arma-joia que li va regalar el Grup Femení de l'Agrupació Municipal Republicana en una visita a Eibar. Un record molt personal perquè a una banda de l'empunyadura hi ha gravada en lletra daurada la inicial del seu nom de pila (N de Niceto) i a l'altra aquest missatge: “Al primer ciutadà de la República. El Grup Femení de l'Agrupació Republicana d'Eibar”... [+ informació]

La pols de la Laika que encara volta per l'espai

En més de cinc anys des de la seva estrena al Sant Andreu Teatre (SaT!), la companyia Xirriquiteula Teatre ha fet voltar per l'espai, mai més ben dit, aquesta delicada mirada a la gossa Laika, que l'any 1957 la Guerra Freda li va canviar la vida. Gossa de carrer de Moscou, l'atzar la porta a formar part, escollida entre tres aspirants de morro i cua com ella, de la cursa espacial dins de l''Spútnik, la nau que ha llegat el seu nom a múltiples recreacions en aventures literàries o de còmic. Laika, qui ho havia de dir, és la gossa que passa a la història de la humanitat com el primer ésser viu de la Terra que veurà casa seva des de milers de milions de quilòmetres lluny, sense tenir, com tenen ara alguns magnats, l'ambició de comprar un bitllet per anar, un dia o altre, a la Lluna... [+ informació]

La música folk i tradicional dels Països Catalans i la Mediterrània protagonitza el Festival Folk Internacional Tradicionàrius que arriba a la 38a edició

El tradicional certamen al Centre Artesà de Gràcia reuneix 65 propostes musicals i 14 presentacions de discos. El fil conductor del festival, que segons els seus responsables té un pressupost de 150.000 euros, és la Mediterrània, un desig de pertànyer a un territori i a una geografia, en contrast amb el nord, més atlàntic o l’ibèric; una visió de mar enllà, de sortir, viatjar i descobrir altres sons. I també mostrar el que fa mal, tenint en compte que és un lloc ple de problemes, conflictes i tragèdies. Té especial rellevància l’espectacle inaugural, «Mar Mur», que revisa amb noves veus i instruments el disc que van editar el 2010 els tres malaguanyats Jordi Fàbregas, Mauricio Martinotti i Joan Soler i Amigó, juntament amb Toni Torregrossa, a qui s'han afegit ara Marc Figuerola, Boris Pi i Alidé Sans... [+ informació]

Es confirma que el 2024 ha estat l'any amb rècord històric del teatre català amb 3.118.673 espectadors a Barcelona i 92.794.694 euros de recaptació

Rècord absolut d’espectadors, ocupació i recaptació als teatres de Barcelona el 2024. El conjunt de totes les sales van rebre 3.118.673 espectadors (un 9,47% més que el 2023), van registrar una ocupació del 64,07% (un 6% més que l’any anterior) i van recaptar 92.794.694 euros (6.663.168 euros més que el 2023). Amb aquestes xifres històriques, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) confirma que el 2024 ha estat el millor any teatral de la història. També ho ha estat per a les sales de menys de 200 espectadors, que han aconseguit els millors registres en els mateixos indicadors que les sales grans: han batut rècord d’espectadors, d’ocupació i d’ingressos. La campanya Cap Butaca Buida i la de Nadal han estat especialment importants per assolir aquestes dades... [+ informació]

L'actriu nord-americana Sharon Stone narrarà el concert «Dream Requiem» de Rufus Wainwright amb l’OBC i l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana

L’actriu nord-americana Sharon Stone serà la narradora del concert «Dream Requiem» del cantautor i compositor Rufus Wainwright que interpretarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Ludovic Morlot, el 25 de gener (Sala de Concerts, 20 h, cicle Palau 100). L’obra «Dream Requiem» de Rufus Wainwright és un encàrrec conjunt del Palau de la Música Catalana i L’Auditori i d’altres cinc auditoris internacionals: l’Orchestre Philharmonique Radio France, Filharmònica d’Hèlsinki, Royal Opera House de Londres, Los Angeles Master Chorale, The Netherlands Philharmonis Orchestra i RTÉ National Orchestra of Ireland. «Dream Requiem» també comptarà amb la participació... [+ informació]

El complex del parc natural i l'edifici de La Ricarda castigat pel soroll dels avions de l'Aeroport del Prat es convertirà en un centre cultural després que l'ha adquirit el Ministeri de Cultura espanyol

La Casa Gomis, situada dins del parc natural de la Ricarda, al Prat de Llobregat, passa a ser propietat del Ministeri de Cultura espanyol amb l'objectiu de fer-la accessible a la ciutadania i convertir-la en un centre cultural. Fins ara, la casa propietat de la família Gomis-Bertrand es podia visitar de manera puntual durant alguns esdeveniments. Amb l'adquisició del govern espanyol per més de 7 milions d'euros, el complex quedarà obert al públic ja durant aquest 2025 i s'hi faran trobades i visites guiades. La Generalitat de Catalunya ja va declarar bé cultural d'interès nacional la Ricarda fa prop de quatre anys per protegir aquest patrimoni històric. Ara, la compra per part del Ministeri de Cultura espanyol n'assegura la preservació, tot i que no evita el perill que plana sobre el complex si l'ampliació de l'aeroport del Prat arriba mai a fer-se realitat. La Casa Gomis té un gran valor històric i artístic i és una peça clau en l'arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya. A més a més, està situada al delta del Llobregat, un entorn ecològic protegit per la Unió Europea... [+ informació]

De les 4 capitals a les 9 vegueries

Sovint, sobretot a l'hora de repassar les temperatures, a l'hora del temps, explicar el trànsit o fins i tot parlar de les celebracions com la més multitudinària de les cavalcades de la Nit de Reis, els mitjans catalans, que esquiven tradicionalment el terme “província” per referir-se a aquesta estructura administrativa heretada de les lleis espanyoles, cauen en la trampa i parlen amb l'eufemisme de “les 4 capitals”. ¿Capitals de què...? Evidentment, per la rastellera que tot seguit enumeren, es refereixen a les quatre “capitals... de província”, aquelles que la cantarella de l'escola memorística en blanc i negre encara recorda: “Barcelonaaaa, Tarragonaaa, Léridaaa y Geronaaa”. Amagar l'ou no evita que es descobreixi la gallina. El terme “província” és —o almenys era— antipàtic i aliè a la història de Catalunya... [+ informació]

Un exemplar exclusiu de «Tintín al país de l'or negre» adaptat al català de l'Alguer s'ha subhastat a Internet per 6.800 euros

Fa trenta anys, es va publicar una edició limitada de l'àlbum de Tintín, «Tintín al país de l'or negre». Aquesta edició s'ha convertit en una reliquia que persegueixen els col·leccionistes al preu que sigui, com ha passat recentment amb el resultat d'una subhasta per Internet que va arrencar amb 6.800 euros. Tintín ha estat traduït a més d'un centenar d'idiomes i dialectes. Però les edicions limitades són les més buscades pels tintinaires. Aquesta edició en alguerès va ser una adaptació de la traducció al català, per part de Joaquim Ventalló. Era l'any 1995, i setze joves algueresos es van encarregar de fer-ne la transcripció al dialecte del català de l'Alguer. Des de Catalunya, l'Editorial Joventut —que com se sap té els drets de Tintín al català des de sempre— va imprimir 400 exemplars de l'adaptació en alguerès, dels quals 250 es van distribuir de franc entre els lectors de l'Alguer. Entre les frases en alguerès... [+ informació]

Per primera vegada en la història de la cavalcada de Reis de Barcelona els carboners canten en directe la cançó que els ha fet populars

Aquesta és una de les novetats de la cavalcada de Reis de Barcelona. La «Cançó del carbó» és una composició de José Manuel Pagan que varebre l'encàrrec de la directora de la cavalcada, la coreògrafa Marta Almirall, ja fa vint anys. La cavalcada de Barcelona s'ha convertit en un espectacle en viu amb grups de ballarins, cantants i intèrprets de tota mena, damunt les carrosses o a peu. Però la carrossa que desperta les emocions més entusiastes és la dels carboners. La popular «Cançó del carbó» fa un pas més aquest any pel fet que s'interpreta en directe pels mateixos carboners situats en una plataforma doble. El patge Gregori, un altre clàssic de la cavalcada, estrena també carrossa, més alta i més gran, amb un espai perquè els infants puguin deixar-hi els xumets, un altre ritual que s'ha convertit en obligatori per diverses generacions. La cavalcada d'aquest any dedica una mirada especial centenari del metro de Barcelona, que es commemora durant tot el 2025 després que s'inaugurés el 30 de desembre passat, data en què el 1924 es va obrir la primera línia entre Catalunya i Lesseps, l'actual L3 verda. Com a novetat escenogràfica, uns grans ulls, un impressionant nas, unes descomunals orelles i també una boca que no para de xerrar i tot amb una cançó que subtilment és un reconeixement a la trajectòria de la companyia de dansa Roseland Musical, dirigida per la mateixa directora de la cavalcada, Marta Almirall... [+ informació]

La revifalla abans de l'últim badall

El Pallars, que és la portalada del Pirineu, és un terreny adobat per encaixar-hi històries de por. Les llegendes del temps de la picor, les històries ancestrals a la vora del foc i, si estirem més el fil, fins i tot el culebrot contemporani del llogarret de la muntanya de Tor —el nucli dependent del poble d'Alins, de la Vall Ferrera, que ha posat entre l'espasa i la paret el periodista i investigador Carles Porta—, creen un imaginari idoni per fondre la ficció amb la realitat. La mort, les herències mal repartides o escamotejades, les enveges i les males arts entre parents són qüestions que poden trobar el seu xup xup en grans ciutats o nuclis urbans, però que es couen a foc lent i espetegant espurnes quan s'esdevenen en llocs apartats de muntanya. Els dramaturgs i guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso han escollit aquest espai bucòlic per ambientar «La presència», la seva història de por. I cal dir de por perquè quan es parla d'una “presència” sobrenatural, no es pot dir que ningú pugui estar tranquil del tot... ni a la butaca de la platea... [+ informació]

La majoria dels escriptors catalans no consideren que el fenomen de la Intel·ligència Artificial els hagi afectat fins ara segons una enquesta recent del sector

Segons una enquesta feta a 380 escriptors catalans a través de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), un 80 % dels que hi han participat consideren que, ara per ara, la Intel·ligència Artificial no ha tingut un gran impacte en l'exercici de la seva professió d'escriptura. No obstant això, un 72,9% es mostren preocupats perquè desconeixen si les seves obres s'han fet servir per desenvolupar o alimentar sistemes d'IAG. Pel que fa al coneixement de la Intel·ligència Artificial, es pot dir que en els darrers cinc anys ha millorat: en aquest moment, el 51% dels autors enquestats té nocions bàsiques, força o moltes nocions sobre IAG, mentre que fa cinc anys només un 26,4% dels escriptors i traductors en tenia coneixements bàsics o avançats. Les dades d'ús de programaris d'IA per part dels autors literaris són relativament reduïdes: només un 24,3% n'ha fet servir en l'àmbit de l'escriptura o la traducció... [+ informació]

El dramaturg Josep Maria Miró estrenarà dins la xarxa de la Federació d'Ateneus de Catalunya una obra sobre el Paral·lel dirigida per Xavier Albertí i amb les actrius Mont Plans i Aina Sánchez i l'actor Carles Cors

La companyia Le Croupier i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) programen per a aquest 2025 l’espectacle «Sicalíptiques», una obra del dramaturg Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i interpretada per les actrius Mont Plans i Aina Sánchez i l'actor Carles Cors. L'obra s'estrenarà l'1 de març al teatre d’El Centre Gràcia i, posteriorment, farà una gira pels escenaris de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC). «Sicalíptiques» és un espectacle basat en el Paral·lel com a porta d’entrada de la modernitat a Catalunya, que, a través del cuplet, recull el llegat d’aquesta època i geografia que és la gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2024 amb 29.366.760 visitants que han fet 64.319.968 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.366.760 visitants i 64.319.968 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.804,2 visites de pàgines (11,19 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 58 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.748 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]