Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Waterloo», de Pasqual Alapont i Carles Alberola al Teatre Poliorama

«Waterloo». Autoria: Pasqual Alapont i Carles Alberola. Direcció: Carles Alberola. Ajudant de direcció: Pasqual Alapont. Intèrpret: Carles Alberola. Escenografia: Assad Kassab. Il·luminació: Ximo Olcina. Vestuari: Pascual Peris. Caracterització: Mercedes Luján. Ajudant de producció: Patri Aranda Mata i Dani Sanjuan. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció: Toni Benavent. Cicle Amunt el Teló del Poliorama per València. Festival Grec 2025. Teatre Poliorama, Barcelona. 25 juny a 29 juny 2025... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2025. Avui: «Massilia», d'Albert Boronat i Maria Donoso al Teatre Akadèmia

«Massilia», d'Albert Boronat i Maria Donoso. Traducció: Rocío García. Intèrprets: Laura Marı́a González, Lluís Marquès, Júlia Molins i Martı́ Salvat. Escenografia: Helena Mateos-Serna. Vestuari: M. del Mar Grañena. Il.luminació: Lluís Serra. Espai sonor: Nacho López. Ajudant de direcció: Pau Ferran. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Producció executiva: Marina Guarch. Direcció de producció: Ôscar García Recuenco. Distribució: Cristina Ferrer / Tot Produccions. Fotografia: Felipe Mena. Agraïments: Maruxa Ruíz del Árbol, Horacio García, Nuri Madrid, Maria Antonia Muñoz-Malajovich, Carmen Bernand, European Observatory on Memories, Centre Cívic Baró de Viver i Casa Amèrica Catalunya. Equip Teatre Akadèmia: Direcció artística: Guido Torlonia. Gerència i Cap de producció: Meri Notario. Cap de premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla. Cap de màrqueting i comunicació: Ana Flores. Comunicació i públics: Vinyet Vila. Cap tècnic: Lluís Serra. Tècnic auxiliar: Víctor Castro. Taquilla: Xavi Gómez. Community Manager: Eladi Bonastre. Direcció Nelson Valente. Una producció de La Jarra Azul, Puça Espectacles, Teatre Akadèmia i Grec Festival de Barcelona 2025. Teatre Akadèmia, Barcelona, 18 juny a 6 juliol 2025... [+ informació]

El Grec treu banya i puja a la muntanya

Balanç del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2025: El Grec o Festival d'Estiu de Barcelona és, sobretot, un festival de muntanya. Les dades del balanç d'aquest 2025 ho tornen a constatar com ha passat una edició darrere l'altra: els espais de la corona de Montjuïc (Teatre Grec, Teatre Lliure, Mercat de les Flors) —allò que un dia l'alcalde Pasqual Maragall va somniar que podria ser la frustrada Ciutat del Teatre— són els que congreguen més espectadors i els que aconsegueixen una millor mitjana, sobre el 90%, amb algun 100% particular. En canvi, els espais de ciutat es queden amb un 68% d'ocupació [article íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. Si be és cert que pel que fa a Montjuïc... [+ informació]

El dolor genera dolor

El director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, ha tancat les estrenes teatrals del Festival Grec 2025 amb la seva obra «Hécube, pas Hécube», una aproximació al clàssic grec d'Eurípides fusionat amb una qüestió radicalment i dissortadament d'actualitat allà i aquí: el maltractament o l'abús en un centre d'acollida del govern a un infant de 12 anys, diagnosticat d'autisme. De seguida, el cas del fill d'una actriu de la companyia —la que protagonitza el paper d'Hécuba dins de la ficció que està assajant aquest clàssic— es relaciona amb el recent escàndol de l'anteriorment anomenada aquí la DGAIA catalana i l'abús a una nena acollida al centre. Són dos casos diferents, com si Tiago Rodrigues no hagués volgut anar més enllà, potser pensant que exageraria en la seva mirada si arribava a parlar d'abús sexual i s'ha limitat a l'agressió física. Per això s'ha quedat en un cas de maltractament que, atenció als matisos lingüístics al llarg de la trama, no vol dir el mateix que mal tracte... [+ informació]

El Festival Grec 2025 tanca les estrenes teatrals amb la Comédie Française a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc i amb l'obra Hécube, pas Hécube» de Tiago Rodrigues director del Festival d'Avinyó

El Festival Grec 2025 arriba a la recta final amb l'última estrena teatral del certamen, l'obra «Hécube, pas Hécube», de Tiago Rodrigues, director del Festival d'Avinyó, que ha creat amb la Comédie Française i que s'ha representat dures nits a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc. És la primera col·laboració d'aquest director portuguès, conegut ja a Catalunya perquè va portar el «Ricard III» de Joan Carreras a Avinyó, amb la Comédie Française i també és el primer director no francès que s'ha posat al capdavant del veterà Festival d'Avinyó, potser perquè els temps, els culturals també, estan canviant. En aquesta ocasió, amb «Hécube, pas Hécube», Tiago Rodrigues s'adreça als espectadors i barreja la tragèdia atemporal d'una troiana amb una dona d'avui, actriu i mare, que pateix turments similars als de l'heroïna grega que interpreta. L'espectacle es va veure a Avinyó i després de Barcelona es representarà al Festival d'Epidaure de Grècia... [+ informació] 

La rehabilitació de l'hotel racionalista Cala Vinya redescobreix l'arquitecte Antoni Bonet Castellana que va projectar diferents edificis al Cap de Salou

Antoni Bonet Castellana prestigiós arquitecte racionalista català, té algunes de les seves obres escampades pel cap de Salou, al costat del mar, amb edificis impregnats per la llum que va enyorar des del seu exili a Amèrica, com recorda la seva filla Victòria. Alguns dels apartaments i construccions que va idear, quan amb prou feines començava l’eclosió del turisme, semblen voler camuflar-se amb el paisatge, entre el verd dels pins i el blau del mar. A Cala Vinya (1962), Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989), va crear un hotel en aquell temps de 70 habitacions. L’establiment es va anar degradant sense respectar el llegat i va acabar tancant les portes el 2003. Tot va canviar el 2018, quan un empresari hoteler local, Albert Savé, va veure una oportunitat en un edifici abandonat que va comprar gairebé a preu de solar... [+ informació]

Una intervenció artística i tecnològica transformarà el llarg i tenebrós transbord del metro de l'estació de Passeig de Gràcia entre les línies L3 i L4

Les persones usuàries del transbordament de metro a l’estació de Passeig de Gràcia aviat podran gaudir d’una experiència musical única que combina el món digital i el món analògic a través d’un sistema interactiu de creació sonora. El projecte Ars Gràcia s’aplicarà durant tres mesos a partir del mes de novembre com a prova pilot en el marc del repte llançat per TMB, a través de la Fundació Bit Hàbitat i conjuntament amb la Fundació Barcelona Music Lab. En el marc dels actes de commemoració del Centenari del metro, es va fer una nova convocatòria d’ajuts per trobar solucions innovadores i creatives, a través de la música, que milloressin l’experiència d’usuari en un dels transbordaments més representatius de la xarxa per convertir 35 dels seus 237 metres de distància en un espai més amable per les persones usuàries. La intenció és transformar un dels intercanviadors més llargs, coneguts i concorreguts del metro de Barcelona en un espai més amable, acollidor i dinàmic... [+ informació]

FiraTàrrega deixa de convocar el programa de Suport a la Creació i reforça el caràcter d'exhibició i mercat internacional de les arts escèniques de carrer

En una mena de reflexió que fa tornar als orígens, l'edició de FiraTàrrega d'aquest 2025, que tindrà lloc de l'11 al 14 de setembre, deixarà de convocar el programa de Suport a la Creació a través del qual ha coproduït més de 160 espectacles des del 2007. La fira aposta ara pel seu caràcter originari d’exhibició i mercat internacional de les arts escèniques a l’espai públic. La 45a edició té una programació de 54 espectacles estructurats en sis grans blocs: Gran format; Connectar; Carrer internacional; Noms referents; Talents emergents i Peces discursives. Entre les companyies previstes de FiraTàrrega 2025 hi ha Agrupación Señor Serrano, Campi qui Pugui, Cia. Vero Cendoya, Companyia Albert Vidal, Escarlata, Nico Baixas, Ponten Pie o Zum Zum Teatre. L’espectacle inaugural... [+ informació]

Una filmació inèdita en color recupera el concert dels Beatles a la Monumental de Barcelona, seixanta anys després

L'enregistrament mostra dos minuts i mig del concert del 3 de juliol de 1965 que inclouen fragments de cinc cançons i imatges de l’ambient a la plaça. Es tracta del document visual més valuós que es conserva de l’actuació del grup aquí. La pel·lícula, de dos minuts i mig de durada, va ser enregistrada en 16 mm per un espectador anònim que va assistir al concert des de la pista, la zona de localitats més cara (400 pessetes, en un moment en què el salari mínim era de poc més de 2.000 pessetes). El document mostra imatges de l’ambient a la plaça abans de l’aparició dels Beatles. S’hi pot veure l’actuació d’un dels grups teloners, els Modern Jazz Dancers, que ballen i fan acrobàcies al ritme de l’Orquesta Florida, també present a la primera part de l’espectacle... [+ informació]

Primera estrena de «La mort i la primavera» de Mercè Rodoreda de la companyia La Veronal i Marcos Morau a la Biennal de Venècia abans que obri la temporada del Teatre Nacional de Catalunya

La companyia La Veronal, dirigida pel coreògraf Marcos Morau, estrena la seva nova producció inspirada en «La mort i la primavera», de Mercè Rodoreda, a la Biennal de Venècia. L’espectacle s'estrena els dies 1 i 2 d’agost al Teatro Malibran. Posteriorment, inaugurarà la temporada 2025-2026 del Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, l'endemà de la Mercè, el 25 de setembre. La proposta de La Veronal s’endinsa en l’univers intens i simbòlic de la novel·la pòstuma de Rodoreda, considerada una de les seves obres més radicals i poètiques. Aquesta aliança entre dansa contemporània i literatura catalana dona forma a una experiència escènica profunda i reveladora. L’espectacle «La mort i la primavera» és una producció de La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Biennale di Venezia 2025 i Centro Danza Matadero de Madrid, amb autoria de La Veronal; idea i direcció artística de Marcos Morau; coreografia del mateix Morau en col·laboració amb els intèrprets: Maria Arnal, Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Lorena Nogal i Marina Rodríguez. Segons Marcos Morau... [+ informació]

Conte poètic per a un infanticidi cruel

Al director, cineasta i escriptor suís Milo Rau (Berna, 1977) li va la marxa, la marxa de la violència escènica, vull dir. Pel seu currículum el coneixereu: «Hate Radio», «The Civil Wars», «La Reprise. Histoire(s) du théâtre», obres vistes aquí en els últims anys. Acabat d'arribar del Palau dels Papes del Festival d'Avinyó, després del macro i singular espectacle sobre l'escabrós cas de Gisèle Pelicot, que ha sacsejat la grandeur de França —un espectacle que Milo Rau amenaça de fer també a Barcelona— ha presentat dins el Grec'25 un altre dels seus espectacles de rerefons de violència i terror: «Medea's Kinderen». Si el Festival Grec, en comptes de ser un festival eclèctic —i a vegades “avorridet” per segons quin tipus de teatre— fos el festival sanguinari de cinema de genere fantàstic de Sitges, el cineasta Milo Rau s'hi sentiria com un peix a l'aigua, o millor dit, com un tauró a l'aigua!, i els amants del gènere, esclar, també... [+ informació]

El nou projecte del Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa del Petit Liceu així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació

El Gran Teatre del Liceu, el Port de Barcelona i les administracions que formen part del Consorci —el Ministeri de Cultura espanyol, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona— han fet públic el concurs d’arquitectura per a la contractació dels serveis de redacció del projecte. La missió de Liceu Mar és ser un pol creatiu i un motor de dinamització cultural, amb propostes innovadores i col·laboratives que repensin què vol dir ser un centre d’òpera en ple segle XXI. El Liceu Mar vol potenciar l’activitat educativa i del Petit Liceu, així com impulsar la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació. També preveu fixar una temporada estable de dansa i programar òperes en formats diversos, com ara barroques, de cambra o musicals. La localització de Liceu Mar es concreta en la zona de servei del Port de Barcelona, concretament al Port Vell, en un àmbit d’actuació de forma poligonal. Preveu una superfície estimada d’uns 9.000 metres quadrats, amb el detall complet de les superfícies i requeriments recollit als plecs tècnics i l’àmbit d’ordenació contempla una superfície total d’actuació d’uns 32.000 m2. S’estima que la posada en marxa de la segona seu al Port Vell sigui a l’any 2032, subjecte a l’evolució del projecte... [+ informació]

El projecte «Òh!Pera» estrena al Gran Teatre del Liceu dins el Festival Grec 2025 tres creacions de petit format de joves autors contemporanis

Dins la programació del Festival Grec 2025, torna al Gran Teatre el projecte «Òh!pera». Microòperes de nova creació amb l’estrena absoluta de tres òperes de petit format que es presenten durant la mateixa vetllada, en dos passis (18h i 19.30h), els dies 25, 26 i 27 de juliol. Les obres seleccionades en aquesta quarta edició són «La vergonya, la panerola i El Corte Inglés», amb música de Sirah Martínez i llibret de Clàudia Cedó; «Ikaria», de la compositora Ariadna Alsina i la llibretista Anna Pazos; i «Estètica i massacre», amb partitura de Carles Prat i text de Carlota Gurt. Els tres equips estaran dirigits per Mercè Vila Godoy, Berta Prieto i Oriol Pla. El projecte «Òh!Pera»... [+ informació]

La plataforma que reivindica la protecció de la Casa Vallmanya de Fancesc Macià a Alcarràs critica que la declaració de bé cultural d'interès nacional arriba tard i quan l'edifici està gairebé en runes

La Generalitat de Catalunya ha declarat bé cultural d'interès nacional la Casa Vallmanya, l'edifici d'Alcarràs (Segrià) on el president Francesc Macià passava llargues temporades. Finalment serà considerat un lloc històric per les importants decisions polítiques que s'hi van prendre. El govern català argumenta que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en el fet de ser el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló o la fundació del partit Estat Català. Les seves estances, segons el govern, són el testimoni d'estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d'aquell moment. El 2008, l'Ajuntament d'Alcarràs ja la va declarar bé cultural d'interès local, sense que s'hi fes res, cosa que l'ha portat gairebé a un estat ruïnos... [+ informació]

Lo riu és vida

La sèrie «Delta» que, malgrat que s'ha emès pel canal tradicional de TV3, es pot avançar i recuperar íntegra amb els 6 capítols de tres quarts cadascun a la plataforma 3Cat, és un cant a les Terres de l'Ebre embolcallat, esclar, per un guió de David González i Laia Foguet, ell també director de la sèrie d'intriga en clau de thriller, sense que s'hi faci massa sang i amb l'opció que, en alguns moments, es vegi venir per on aniran els trets. Però, en aquest cas, les febleses o convencions que pugui tenir el guió —que no és sinó un de tants relats del gènere negre actual— queden compensades per tres elements que acaben dominant tota la sèrie. Primer element d'interès: el càsting dels intèrprets, encapçalat per les actrius Raquel Ferri, en un perfil desconegut en ella que la consolida també cinematogràficament (una pescadora que es converteix en promotora de turisme fluvial) i l'actriu Meritxell Calvo, també amb una expressivitat molt ben aconseguida... [+ informació]

Roda el món i torna a Mare Coratge

Una de les versions vistes aquí de l'obra «La mare Coratge i els seus fills», de Bertolt Brecht (Augsburg, 1898 – Berlín Oriental, 1956) és la que Mario Gas va dirigir l'any 2001 al Teatre Nacional de Catalunya. Versionar «La mare Coratge i els seus fills» o qualsevol altra obra de Bertolt Brecht ha comportat fins ara rebre prèviament el vistiplau de la fundació familiar de l'autor. És així com, aquell 2001, a la Sala Gran del TNC, Mario Gas va canviar el típic carro de la mare Coratge per una camioneta atrotinada que traginava com un camàlic l'actriu Vicky Peña, encapçalant un repartiment extens, d'acord amb l'exigència de la nòmina de personatges de l'obra. La versió que la directora multidisciplinar Lisaboa Houbrechts (Hasselt, regió flamenca de Bèlgica, 1992) ha fet ara de «La mare Coratge i els seus fills», que ella ha deixat amb el títol reduït «Moeder Courage», en neerlandès —llengua que es combina amb l'hebreu i amb la majoritària de l'espectacle que és el francès— ha hagut de passar pel vistiplau dels hereus de Brecht... [+ informació]

La facturació global de la indústria catalana de la música en directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions que representa un 21% més que l'any anterior

L’Anuari de la Música 2025, coeditat per ARC i Grup Enderrock, ha presentat l’estat de la qüestió del sector musical català. Segon aquest estudi, la música en viu quadruplica la facturació en una dècada; la facturació global de la indústria catalana del directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions, un 21% més respecte als 200 milions del 2023; la nova xifra de rècord multiplica per quatre la facturació del 2014, ara fa deu anys, que va ser de 61 milions; la mateixa tendència es registra en la quantitat de concerts celebrats a Catalunya amb un augment del 12% fins a 23.433 bolos, més del doble del 2014; la xifra d’espectadors també ha tingut un creixement moderat del 4% finsa 19,2 milions, superant per dues vegades i mitja el públic de fa una dècada... [+ informació]

El director d'orquestra Antoni Ros-Marbà debuta als 88 anys amb la seva primera òpera com a compositor amb dues funcions semiescenificades

L'òpera «Benjamin a Portbou» és un encàrrec del Gran Teatre del Liceu i s’estrena amb dues funcions semiescenificades (19 / 21 juliol), amb la directora d'escena Anna Ponces, dirigides pel mateix compositor, Antoni Ros-Marbà que, amb 88 anys, retorna al podi liceista. «Benjamin a Portbou» està concebuda a partir del llibret en anglès de l’actor, músic i professor de cant Anthony Carroll Madigan i s’inspira en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin, que, presumptament, es va suïcidar a un hotel de Portbou on havia fugit escapant-se de la persecució nazi. Segons el compositor i director Antoni Ros-Marbà, escriure l'òpera «Benjamin a Portbou», la primera del seu catàleg ere una assignatura pendent en la seva llarga trajectòria musical. L’ampli repartiment de l'òpera està encapçalat pel tenor Peter Tantsits en el paper de Walter Benjamin, la soprano Ruth González (Stefan Benjamin), la mezzosoprano Laura Vila (Dora Pollack Benjamin), la soprano Marta Valero (Hannah Arendt), el baríton Joan Martín-Royo (Gerhard Scholem), el tenor David Alegret (Bertolt Brecht) i la soprano Serena Sáenz (The Angelus Novus)... [+ informació]

La Diputació de Barcelona va encarregar dos estudis per dictaminar si la pntura trobada en una tela de Lola Anglada era una obra inèdita de l'autora

La pintura en qüestió no havia estat mai catalogada, però se li ha atorgat un títol «Dona amb llimones», després que en un procés habitual de restauració es trobés darrere de la coneguda pintura de Lola Anglada, «Noies a la vinya». Lola Anglada (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984), a més d'escriptora de contes per a infants, és considerada l'artista catalana clau de l'art i la il·lustració del segle XX. La pintura descoberta per atzar havia estat amagada durant dècades darrere de «Noies a la vinya», en la qual feien feines de conservació a càrrec del Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. La pintura, de fet, es va descobrir el 2021, en el moment de revisar i reemmarcar l'obra «Noies a la vinya», que havia de ser cedida al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s'exposa actualment... [+ informació]

Tribut a Sarah Kane amb seqüeles de Rubens

La dramaturga, escriptora, actriu, directora i creadora multidisciplinar brasilera Carolina Bianchi (Porto Alegre, Rio Grande do Soul, Brasil, 1984), que va estrenar dins el Grec'23 el primer capítol de la seva anunciada «Trilogia Cadela Força», titulada «La Núvia i el Bona Nit Ventafocs», distingida aquest any amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2025, és actualment, amb la seva companyia Cara de Cavalo, un dels noms imprescindibles en la majoria de teatres i festivals europeus per les seves propostes sobre l'exploració de la teatralitat que s'insereixen en la radicalitat sense veure's encongida pels tabús. Si en aquell primer capítol del 2023, el reclam per als espectadors era que l'actriu es drogava en plena funció —i era veritat—, ara el reclam és menys cridaner perquè, com que l'estrena absoluta ha estat a Barcelona dins el Grec'25 abans de moure's per Europa, encara no hi ha hagut temps per expandir mediàticament que el segon capítol de la trilogia manté el clima de violència patriarcal, però sense el realisme en propi cos del primer capítol... [+ informació]

Viatge al·lucinogen a Grand Canyon

Diguem-ho d'entrada i amb la més bona intenció del món: fa la sensació que darrere del guió definitiu de l'obra «Grand Canyon», de Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967), hi ha algunes subtrames que s'han quedat al disc dur —o entre bastidors— potser esperant una nova oportunitat del que l'autor ha definit com la trilogia americana. Per exemple, segons la sinopsi del programa de mà: ¿què passa amb la idea inicial d'arrencar amb un accident mortal després d'una festa a casa d'un polític que pertany a una poderosa família de la burgesia barcelonina? Sí que en l'imaginari de personatges absents n'hi ha un de poderós, de tendència feixista, però no s'hi aprofundeix més i, a més, tot passa en un indret inconcret de la Catalunya interior o, com a mínim, de la Catalunya perifèrica. Una carretera, una taverna, la casa dels protagonistes (suggerent escenografia tripartita de Max Glaenzel). Fa calor, molta calor. Catalunya també té el seu Far West particular... [+ informació]

Mirar Roald Dahl a través de l'espiell del gegant

No és un biopic, però ho podria ser. Sí que el personatge és l'escriptor Roald Dahl, però podria ser un altre, fins i tot anònim, i l'interès del debat de l'obra «Gegant», del jove autor anglès Mark Rosenblatt, seria el mateix perquè l'autèntic protagonista d'aquesta obra, ni que ho sembli, no és Roald Dahl sinó l'etern conflicte obert entre Israel i els seus contraris i la controvèrsia que les seves accions polítiques i militars genera als ulls del món. El muntatge, la primera versió que es fa fora del Regne Unit després de l'èxit a partir de l'estrena la tardor del 2024 amb tres premis Olivier, se situa en una tarda estiuenca de l'any 1983, enmig del conflicte de l'atac d'Israel al Líban i el ressò d'una de les seves matances. Però també aquí es podria dir que la qüestió de fons no és només intemporal sinó que, en aquests moments, s'insereix directament en el conflicte obert entre Israel i els palestins de Gaza... [+ informació]

La pel·lícula «La quimera de l'or» de Charles Chaplin obté una nova vida després de la restauració que s'ha fet en la qual ha participat la Filmoteca de Catalunya

Cent anys després que s'estrenés, es poden tornar a veure a la gran pantalla les desventures d'un buscador d'or a Alaska que no té cap sort trobant el metall preciós, però que s'acaba enamorant d'una jove. «La quimera de l'or» és una de les grans pel·lícules de la història del cinema i aquesta versió restaurada va tenir la seva estrena mundial a la secció de clàssics del festival de Canes. Fa més de 20 anys que la Cineteca de la capital de l'Emília-Romanya té relació amb els hereus de Chaplin per el seu llegat fílmic. A Bolonya hi ha els grans especialistes en restauració de pel·lícules i van creure que seria un encert recuperar «La quimera de l'or» coincidint amb el centenari de la seva estrena, el 1925. És una feina molt complicada perquè la majoria de les còpies han desaparegut... [+ informació]

Una proposta sense fronteres dotada d'una aura internacional

L'humor musical de l'espectacle «Operetta» és inclassificable, tant pel seu gènere, com pels espectadors als quals s'adreça. Per això, els programadors del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el 2011, el van incorporar dins del programa familiar tot i que un ja sospitava que trobaria la majoria de seguidors en una programació general. El muntatge barreja l'òpera, el teatre gestual i l'humor, amb un cor a cappella, el Cor de Teatre de Banyoles, amb vint-i-sis intèrprets. L'espectacle recorda en part un altre musical del mateix autor i director, Jordi Purtí, quan amb Toni Albà van posar en escena «Hop!Era». S'hi manté fugaçment el ressò d'alguna d'aquelles escenes. Però el nou muntatge s'ha creat comptant amb les possibilitats dels actuals membres del Cor banyolí, que sempre són a escena, o bé cantant o bé fent breus actuacions corals dramàtiques... [+ informació]

El triomf de les armilles fluorescents

Provocar el caos urbà no és un objectiu senzill. Però sí que és possible i, quan passa, pot ser fins i tot incontrolable. El caos el provoquen, per exemple, les brigades municipals o les brigades de construcció quan es proposen tancar durant tres anys el trànsit de vies tan cèntriques i freqüentades com la Via Laietana o, durant cinc o sis anys, es talla la circulació de baixada i de pujada de la Rambla o quan una vaga autoritzada o espontània de milers de taxis col·lapsa i bloqueja la Gran Via de les Corts Catalanes durant uns dies o quan en un carrer d'un barri pacífic i pacificat apareix la brigada d'una companyia de cable i rebenta l'asfalt que uns dies abans una altra brigada de companyia de fibra havia rebentat i tancat... [+ informació]

Li deien Peter Brook...

La recent versió de «La tempestat», de William Shakespeare, que Oriol Broggi (Barcelona, 1971) i La Perla 29 han inclòs dins el Festival Grec'25, ha recordat a tort i a dret l'herència de la qual se sent artísticament beneficiari el director des que el 1993, encara pipioli, va descobrir el mestratge escènic de Peter Brook al Festival d'Avinyó que marcaria el seu futur. I no es pot dir que no hi hagi motius per recordar-ho perquè la posada en escena d'aquesta nova mirada a «La tempestat» no escatima algunes picades d'ullet als elements que caracteritzaven els muntatges del director londinenc Peter Brook (Londres, 1925 - París, 2022) des de la sempre recuperable sorra de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca —malgrat els canvis dels últims espectacles—, a algunes peces del vestuari o els típics bastons o canyes —ara més que una opció artística potser en diríem “attrezzo sostenible”, que queda més fi i adequat als temps que vivim—, i també l'ambientació, el teló, la catifa, les oliveres, el rocam, el color, el so de les ones i les gavines, la densitat atmosfèrica, molt brookiana, que es fa evident sobretot en l'arrencada del naufragi de «La tempestat» i que no s'abandona al llarg de les dues hores de la representació... [+ informació]

Les flors de la senyora Dalloway

L'escriptor James Joyce el 1922 va convertir en universal una història tan complexa com la del seu «Ulisses» del Dublín de l'època que transcorre en només set hores. El 1999, l'escriptor i guionista nord-americà Michael Cunningham (Cincinnati, Ohio, EUA, 1952) va reunir en un dia, també dels anys vint, la vida de l'escriptora Virgina Woolf, aquell en què pretesament comença a escriure la seva novel·la potser més coneguda, «Mrs. Dalloway» o «La senyora Dalloway»... [+ informació]

El Laberint d'Horta de Barcelona recupera els seus orígens amb l'obertura del Palau del Marquès d'Alfarràs que havia estat abandonat durant dècades

Tot i que aquest espai patrimonial recuperat encara no té el seu futur decidit, de moment s'han programat visites per conèixer el que havia estat l'origen del conegut Laberint d'Horta de Barcelona, que en aquest moment s'està remodelant i renovant paisatgísticament amb els particulars xiprers retallats laberíntics. Els orígens del Palau del Marquès d'Alfarràs es remunten al segle XI quan l'edifici era només una torre de vigilància. El palau té 3.000 metres quadrats i està catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la torre Sobirana té la catalogació de bé cultural d'interès nacional. Després de patir nombroses modificacions, al segle XVIII, Joan Antoni Desvalls —d'aquí ve que es conegui també amb aquest nom— , el marquès d'Alfarràs va començar a construir el palau actual i els jardins del Laberint d'Horta. El va heretar de la seva mare, de la família Llupià... [+ informació]

Un caramel en vers per desembolicar sense fer soroll

El teatre d'Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937) és una prova de foc per a tot aquell qui s'hi acosta. Quan es va estrenar «Decadència», va coincidir a la cartellera la posada en escena de Josep Maria Mestres d'una altra de les seves obres, «Com els grecs», al Teatre Lliure de Gràcia. La peça «Decadència» —un caramel per a moltes parelles d'intèrprets— és una perla que excel·leix i enlluerna pels quatre costats. En primer lloc, per una versió catalana que no es pot deixar d'esmentar de Neus Bonilla i Carme Camacho i que s'agafa al llenguatge transgressor de Berkoff —als seus 87 anys un ja no gosa parlar d'“enfant terrible”— i en fa un catàleg d'impromperis antològic... [+ informació]

Apareixen restes òssies humanes de l'antic cementiri El Corralet de l'Hospital de la Santa Creu amb la remodalació dels Jardins del Doctor Fleming tocant a la Plaça de la Gardunya de Barcelona

Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval de Barcelona, han posat al descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i infants) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2025 amb 30.653.129 visitants que han fet 66.735.591 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.653.129 visitants i 66.735.591 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.198,5 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 21 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.897 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Una troballa arqueològica al cor de Montjuïc deixa al descobert un nou tram d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa, datada del segle II-I aC

Una intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC, una troballa de gran rellevància atès que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada... [+ informació]

Les granotes de Montjuïc

«Le Petit Cirque» ha estat l'espectacle escollit per inaugurar l'edició del Festival Grec 2025. L'atractiu principal del muntatge que reuneix circ, dansa, música, ombres xineses i manipulació audiovisual d'efectes en directe és la interpretació de la cantant i compositora francesa nascuda a Lió, Claire Pommet (Lió, 1996), coneguda artísticament amb el nom de Pomme, i l'adaptació poètica que la companyia dels germans Marie i Yoann Bourgeois ha fet del disc de Pomme titulat «Saisons». La companyia, que ha elaborat i arrodonit dins el Grec l'espectacle en estrena absoluta —només tres funcions— per reestrenar posteriorment en coproducció dins el Festival Les Nuits de Fourvière de Lió, a més d'una posterior gira per diversos escenaris, basa la seva principal tesi dramatúrgica en la metàfora de la relació de l'ésser humà amb la natura... [+ informació] 

Vendre's l'ànima al diable ni que sigui ànima de titella

Un dia, segles enllà, hi va haver Goethe. I un dia hi va haver Faust. I els dos, acompanyats de Mefistòfil, el diable, s'han fet un fart de rondar pel món convertits en un clàssic planetari. Han rondat tant per la Seca i la Meca que, fa trenta anys, el 1995, la companyia sud-africana Handspring Puppet Company, en un moment d'alliberament del país sud-africà i de despertar de la seva fràgil democràcia, va adaptar l'obra de Goethe a l'Àfrica i ho va fer amb una combinació esclatant d'una tropa de titelles gegants, uns titelles de tija o “puppi armati”, amb intèrprets manipuladors, animació projectada, ombres xineses i música potent... [+ informació]

Roma al revés vol dir amor

Roma, París, Polònia... La Fontana di Trevi romana, el Pont de les Arts francès, les monedes a l'aigua prohibides, els cadenats del pont prohibits, el tren polonès també prohibit si no s'ha validat el bitllet... Totes són destinacions insòlites que poden desencadenar una entremaliada faula d'amor. La dramaturga, traductora i directora Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), resident de la temporada que s'acaba a la Sala Beckett, ha cuinat una comèdia farcida d'ingredients romàntics però que, un cop reescalfada al microones, ha resultat ser sobretot antiromàntica. Hi ha en aquesta comèdia de títol vocatiu i provocatiu, «Tu em vas prometre una història d'amor», una confessada relació de la trama i dels personatges amb la vida real de l'autora... [+ informació]

Postrevolució a l'ombra de l'urna funerària

El 25 d'abril del 2024 es va commemorar el 50è aniversari de l'anomenada Revolució dels Clavells (Revolução dos Cravos, en van dir en portuguès) que amb l'ajut dels militars empesos per la població civil va acabar amb el règim feixista que imperava a Portugal des del 1926. Aquell 25 d'abril del 1974, els dos protagonistes d'aquesta obra de l'escriptora barcelonina Emma Riverola (Barcelona, 1965), la Violeta i el Xavier, eren dos joves estudiants idealistes i plens de futur que van participar en una escapada a Lisboa d'aquella Revolució a peu de carrer. Entre els dos, un personatge absent, el tercer amic del triangle, en Ramon, la parella de tota la vida de la Violeta... [+ informació]

Porteu un ós de peluix Kramig a la Dexeus

¿Quantes vegades, si mai us heu passejat per atzar per can Dexeus, no us heu trobat a l'ascensor amb visitants que porten els primers regals als nadons acabats d'arribar en aquest món? A la dramaturga, directora i atrevida productora teatral de La Pocket, Marta Buchaca (Barcelona, 1979) de segur que si hagués de fer un d'aquest regals de naixement potser escolliria un Kramig, aquests ossets de peluix de pèl blanc i negre que la cadena sueca d'IKEA ofereix a preu de promoció per uns escassos 3,99 €. ¿Qui s'hi pot resistir a tenir-ne un lot a les prestatgeries de casa —com passa en aquesta dolça llar de la comèdia romàntica «Kramig»— per un preu així? Em permeto aquesta innocent publicitat gratuïta perquè l'autora també ho ha fet —fugint dels absurds prejudicis d'utilitzar les marques— fent un exercici de mimètica lingüística convertint un nom propi en un nom genèric... [+ informació]

El meu regne per un allioli!

El programa «Soc i seré» ha arribat a la final. Un repte per als espectadors que han seguit els sis capítols amb les consegüents carbasses per a 99 dels 100 participants i la coronació del guanyador o guanyadora —em reservo el desenllaç per si algú vol recuperar el programa al 3Cat. Un últim capítol que és gairebé com un programa terapèutic entre l'esquema de l'«Atrapa'm si pots» en color i l'«Un, dos, tres, responda otra vez» de temps pretèrits en blanc i negre. Gairebé durant els primers tres quarts d'hora, els espectadors aguanten un qüestionari sobre diferents temes culturals i socials escollits per atzar d'una nota introduïda al broc d'un porró —no oblidem que es tracta de trobar el català o la catalana més català o més catalana que es fa i es desfà i per això el porró no hi podia faltar. Uns tres quarts horribilis —horribilis per als espectadors, vull dir— que han hagut d'aguantar una versió sui generis de l'«Atrapa'm si pots», però sense dinamisme, i amb la contrarietat que, mentre els finalistes anaven dient la seva [+ informació]

La companyia Dagoll Dagom protagonitza Sant Joan a TV3/3Cat que repesca «La gran nit de Dagoll Dagom» del Teatre Grec 2024, i a la plataforma, «Nit de Sant Joan», al Paral·lel 62 / Artèria del Paral·lel el 2010

Com a alternativa a les fogueres i les revetlles, TV3 ha programat la repesca de l'espectacle «La gran nit de Dagoll Dagom» [crítica i enregistrament íntegre] que es va estrenar durant tres funcions al Teatre Grec de Montjuïc l'estiu del 2024 i que la cadena ja havia ofert anteriorment. L'espectacle és una antologia dels 50 anys de la companyia que està tancant el seu cicle amb «Mar i cel» al Teatre Víctòria definitivament a mitjan juliol. Aquest espectacle i també la repesca del musical «Nit de Sant Joan» [crítica i enregistrament íntegre], en la versió renovada que la comapanyia va posar en peu el setembre del 2010 a la sala Paral·lel 62 del Paral·lel (aleshores s'anomenava encara Artèria) i que va ser un dels primers booms de Dagoll Dagom el 1981 quan es va estrenar al Teatre Romea, aleshores amb Jaume Sisa en car i os a l'escenari, ara en off i amb l'esclat de noves veus d'entre les que ha generat el bon teatre musical català. Les crítiques d'aquests dos espectacles i els enregistraments íntegres es troben a les pàgines corresponents de la revista digital Clip de Teatre... [+ informació]

La prova del croat

Probablement, plantejar una obra teatral com «Eichmann in Jerusalem» en un moment que Israel és a l'ull del món per la seva deriva bel·licista sense aturador, té un plus afegit que s'escapa segurament de la primera intenció del seu director, Jernej Lorenci, que hi treballa des de fa almenys sis anys, amb la dramatúrgia de Matic Starina. Però a ningú no se li escapa que tot el contingut documental, de ficció o realista —ja sigui en assaig, literatura de ficció, cinema o televisió— que ha proporcionat l'horror de l'Holocaust en els últims cinquanta anys té, en aquest moment d'incertesa mundial —superat el primer quart de segle XXI— una lectura, si no diferent, sí que contradictòria. ¿Qui és la víctima i qui és el culpable? ¿El mal forma part de la disciplina o la veneració d'una ideologia o d'un líder? ¿Ser intermediari del mal exculpa el botxí?... [+ informació]

La Casa Batlló redescobreix després d'un segle la veritable imatge de la façana posterior i el pati privat tal com els va crear Antoni Gaudí

Una recerca rigorosa, una inversió de 3,5 milions d'euros, i un any d'intervenció culminen en una restauració en què han participat artesans locals experts en forja, vidre, fusta i ceràmica, historiadors i arquitectes. La restauració ha desvetllat els colors i materials originals de la fusta, la forja i l'estuc de la façana, i ha recuperat elements desapareguts al pati, com ara la pèrgola i algunes jardineres. També s'ha restaurat l'innovador sistema de volta armada que sosté els balcons, mai abans documentat. La Casa Batlló ha culminat així un dels projectes més ambiciosos de la seva història: la restauració de la façana posterior i el pati privat ubicat a la Planta Noble, antic habitatge de la família Batlló, recuperant el disseny original concebut per Gaudí el 1906. Durant dècades, des del 1915, la façana es va veure afectada per alteracions en el color i la desaparició d'elements com les jardineres i la pèrgola del pati... [+ informació]

El platet volador modernista del 1969 de la Casa Xasteros de l'Empordà de l'arquitecte grec Nikolaos Xasteros ha estat adquirit per l'actor Brad Pitt per formar part de la seva col·lecció de Califòrnia

L'actor nord-americà Brad Pitt ha adquirit una nova casa per a la seva col·lecció privada i, com la resta que té, l'ha traslladat a una propietat que té a l'estat de Califòrnia, on les col·lecciona. Es tracta de la coneguda com a "casa ovni", una construcció prefabricada i modernista del 1969, obra de l'arquitecte grec Nikolas Xasteros. La construcció icònica, amb una forma ovalada i amb quatre potes que l'eleven de terra, es trobava a la finca i celler Terra Remota, a la població empordanesa Sant Climent Sescebes. Feta amb fibra de vidre, terra de fusta i amb 45 metres quadrats de superfície, es va trobar abandonada a Grècia i va ser comprada el 2023 per l'arquitecte i dissenyador de mobles francès Clément Cividino, que la va restaurar. La Casa Xasteros de l'Empordà va ser traslladada a finals de l'any passat, en dos grans contenidors, després de desmuntar el sostre en dues parts i les parets en tres... [+ informació]

La Cobla Sant Jordi inicia una nova etapa d’internacionalització amb destacades actuacions a Alemanya i Itàlia

Per primera vegada, una cobla catalana actuarà a la Sala Gran de l’Elbphilharmonie d’Hamburg. El concert serà el 15 de novembre, dins del Focus Catalunya, una setmana dedicada íntegrament a la música catalana en un dels auditoris més emblemàtics d’Europa, al costat de figures com Jordi Savall, Marco Mezquida, Sílvia Pérez Cruz, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Segons els responsables de la Cobla Sant Jordi, aquests concerts marquen un pas molt important en la internacionalització de la cobla i la seva descoberta arreu com una formació musical única. La Cobla Sant Jordi presenta un repertori especialment dissenyat per a l’ocasió. El concert té dues parts molt diferenciades, la primera “L’evolució de la sardana”, un recorregut que comença amb peces clàssiques emblemàtiques... [+ informació]

L'informe anual del CoNCA constata que un 23% dels treballadors culturals va ingressar l'any passat per sota del salari mínim i un 40% es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure

A partir d'una enquesta en què han participat 1.200 treballadors culturals, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) constata que un 23% va ingressar l'any passat (2024) per sota del salari mínim i un 40% dels treballadors es veuen obligats a combinar dues feines per poder sobreviure. Partint d'unes dades anteriors, del 2022, el sector cultural va donar feina a 111.706 persones, un 1,6% més que el 2021. El CoNCA, que lliura el seu informe a les institucions i el fa públic al sector i la ciutadania en general —tot i que el seu Plenari es troba en funcions des de fa un any— insisteix en la recomanació de la millora de les condicions laborals del sector cultural per aconseguir una cultura més justa, inclusiva i sostenible. Al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)... [+ informació]

El Teatre Lliure, El Teatre Biblioteca, el Centre de les Arts Lliures, La Villarroel, el Teatre Goya i el Mercat de les Flors acolliran set espectacles internacionals en col·laboració amb el Festival Temporada Alta

Tots aquests espais rebran els espectacles d'Alain Platel, Toni Servillo, Tim Etchells i Forced Entertainment, la Dresdesn Frankfurt Dance, Romina Paula, François Gremaud o Guillermo Chamé. El Festival Temporada Alta presenta una programació de tardor de set espectacles internacionals a Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la complicitat de sis teatres públics i privats de la ciutat, una selecció d’espectacles de teatre, dansa i creació contemporània que se sumaran a l’habitual oferta de tardor de Barcelona durant tres setmanes amb artistes de l’Argentina, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Itàlia i Alemanya. Després de tres anys de presència a Barcelona amb quatre espectacles internacionals a dos espais (Teatre Romea i Mercat de les Flors), Temporada Alta presenta enguany «Flaix de tardor – BCN», una iniciativa del festival gironí que es veurà representat a Barcelona amb 7 espectacles entre el 21 d’octubre i el 15 de novembre. Temporada Alta celebra aquest any la seva 34a edició. Fundat a Girona i Salt el 1992, el festival ha anat col·laborant amb diferents ciutats i municipis del territori com Banyoles, Figueres, Torroella de Montgrí, Celrà, Sant Gregori, Bescanó o Palafrugell, entre altres... [+ informació]

Els Premis Max 2025 distingeixen l'actor Enric Auquer i l'actriu Àgata Roca pels seus papers a «El día del Watusi» i «L'imperatiu categòric» entre altres noms catalans nominats en la vintena de categories

Les expectatives sobre els musicals nominats «Ànima» del Teatre Nacional de Catalunya i «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom es van esfumar de seguida perquè l'opció majoritària dels premis Max en la majoria de categories on concorrien com a nominats espectacles d'autoria catalana va ser la d'optar per aquelles produccions que s'havien vist a Madrid. La bona intenció de nominar espectacles en català es va quear només en bona intenció. A l'hora de la veritat, el criteri és que els Max volen ser plurals, però no poden evitar de mirar-se el melic que els ha vist néixer malgrat que entre els associats de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) —que antigament volia dir d'Espanya fins que el delegat Ferran Mascarell va canviar la E per Editors— hi hagi la majoria de creadors catalans [vegeu el palmarès íntegre dels Premis Max 202 aquí]. Els que sí que es van emportar els premis a millor actor i millor actriu van ser Enric Auqué i Àgata Roca, ell pel seu paper a «El día del Watusi» i ella pel seu paper a «L'imperatiu categòric», que ara s'ha reposat al Teatre Lliure de Gràcia i que aviat tindrà una versió espanyola a Madrid. «El día del Watusi» tindrà una altra minitemporada de glòria al Teatre Lliure la temporada vinent, però aquesta vegada a la sala gran de Montjuïc... [+ informació]

La celebració del «Bloomsday» té una dedicació especial a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus amb un homenatge pòstum a Joaquim Mallafrè com a traductor de l'«Ulisses» de James Joyce en català

El «Bloomsday» és una commemoració que es fa cada any el 16 de juny a Dublín i que s'ha estès per altres indrets del món per celebrar l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda, «Ulisses». La celebració consisteix en reviure els esdeveniments de la novel·la que recorren un únic dia a Dublín el 1904. El nom de la celebració prové de Leopold Bloom, el protagonista de l'obra «Ulisses» i, de fet, el 16 de juny va ser la data de la primera cita entre James Joyce i la que havia de ser la seva dona, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin). Aquest dia, a Dublín, es fan una sèrie d'activitats culturals com conferències, lectures i representacions de l'«Ulisses» amb rondes incloses de pubs. Es va fer una lectura similar amb motiu d'un homenatge del traductor al Centre de Lectura de Reus. Fins i tot els més fans de James Joyce es disfressen amb vestits de l'època i fan la ruta Bloom pels carrers i indrets de Dublín. El primer «Bloomsday» va tenir lloc l'any 1954. Aquest any, l'efemèride té una rèplica a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus per recordar la figura del traductor Joaquim Mallafrè (Reus, 1941 - 2024), traductor al català per primera vegada d’«Ulisses», considera una obra cabdal de la literatura moderna. Una conferència d'Antònia Carré Pons, una lectura del monòleg de Molly Bloom i un concert de música irlandesa integren un programa al voltant d'una exposició de diferents edicions de l'«Ulisses» i altres obres traduïdes per Joaquim Mallafrè... [+ informació]

La Cúpula Arenas acollirà l'estrena absoluta de l'«Antarctica Experience» de la Grand Immersive Gallery amb un viatge immersiu al Pol Nord

La Cúpula Arenas serà l'escenari de l'estrena mundial de l'«Antarctica Experience», la primera gran producció de GIGA (Grand Immersive Gallery), companyia internacional especialitzada en entreteniment immersiu. GIGA ha triat Barcelona com la ciutat inaugural del seu projecte per la seva vida cultural i la seva condició de destinació turística clau a Europa. «Antarctica Experiences» és una aventura multisensorial única que convida a descobrir el continent blanc d'una manera espectacular, sense els riscos ni les incomoditats del viatge, només amb l'emoció, la sorpresa i l'aprenentatge... [+ informació]

Fot-li, que és del Sónar!

Entrada la matinada, poques hores després de l'estrena d'aquesta versió multidisciplinària que s'emmiralla en l'òpera «Dido i Enees» de Henry Purcell, les alertes al mòbil confirmen que el govern ultradretà d'Israel ha complert la rumorologia de les últimes hores i ha bombardejat l'Iran, ha abatut el cap de la Guàrdia Revolucionària i el cap de l'Estat Major i un parell de científics nuclears. No gaire més tard, l'Iran ha respost amb un centenar de drons sobre Israel. És l'inici d'una nova guerra d'abast global que pretén desestabilitzar encara més la regió de l'Orient amb conseqüències imprevisibles pel rerefons nuclear en qüestió del qual no n'està al marge, ni que es faci el longuis, el temerari Donald Trump... [+ informació]

Es restaura el mural amb els sis plafons ceràmics dedicats als mitjans de transport que hi ha a l'intercanviador de metro i FGC sota la plaça de Catalunya

S’ha enllestit la restauració del mural conegut com «La rotonda dels transports». Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. El mural es trobava en un estat de conservació dolent. La principal alteració consistia en la pèrdua d’un total de 63 peces de ceràmica i el risc imminent de pèrdues suplementàries, per caiguda o vandalisme. La intervenció ha passat per tres fases, que han inclòs les primeres feines de conservació de l’espai, la restauració, neteja i adequació de tot el conjunt mural i un pla de manteniment a futur. En les tasques de restauració i manteniment dels plafons hi han participat estudiants de l’Escola Massana. De fet, els autors originals del mural «La rotonda dels transports» van sorgir d’aquesta escola el 1969... [+ informació]

Troben a la cova del Gegant de Sitges unes restes d’aus migrades fa 90.000 anys des de regions properes a l'Àrtic

Investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert al jaciment de la cova del Gegant de Sitges (Garraf) restes d’aus nòrdiques, pròpies de regions properes a l’Àrtic. La troballa, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, indica que, en diferents moments des de fa 90.000 anys, espècies com el sit blanc (Plectrophenax nivalis) o el duc blanc (Bubo scandiacus) van viatjar milers quilòmetres cap al sud, fins a la regió mediterrània, per refugiar-s’hi durant episodis de refredament extrem. En el jaciment de la cova del Gegant de Sitges s’han identificat més de 1.200 ossos d’aus d’unes 46 espècies diferents. Si bé la majoria són d’espècies que habiten a la Mediterrània, també n’hi ha d’aus de regions nòrdiques d’Europa frontereres amb l’Àrtic... [+ informació]

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat a anomenar-se Accent Obert per convertir-se en una institució cultural en xarxa

La Fundació PuntCat, responsable de gestionar els dominis d’internet .cat, .bcn i .ad (Andorra), ha passat des d’ahir a anomenar-se Accent Obert, per convertir-se en una institució en xarxa, oberta i disposada a col·laborar amb totes les iniciatives que comparteixen el nostre propòsit: que sigui possible viure plenament en català, també en digital. En aquest sentit, Accent Obert vol anar més enllà de ser només el gestor dels tres dominis anteriorment esmentats, i també vol contribuir a defensar una cultura, cosa que considera que quedava amagada darrere de la gestió del domini .cat. En aquest sentit, la nova fundació se centrarà en quatre àmbits d’actuació: promoure la creació de contingut digital en català; defensar drets digitals dels catalanoparlants amb la identitat digital a Europa; facilitar eines i serveis i gestionar infraestructures digitals pròpies com tots els dominis que gestionen, incloent-hi el .cat. La Fundació ha enregistrat fins ara un total de 112.000 dominis .cat, en vint anys de relació professional... [+ informació]

La Fundació Miró commemora el cinquantenari de la seva inauguració que va tenir lloc a Montjuïc el 10 de juny del 1975

El projecte que Joan Miró i el seu amic Josep Lluís Sert van crear a Montjuïc s'ha convertit en allò que els dos volien: un centre viu per a l'art contemporani amb ressò arreu del món. No és en va que la Fundació Joan Miró és dels espais més visitats pels turistes culturals que aterren a Barcelona. Amb el Museu Picasso, es pot dir que són el tàndem de visita obligada, un al cim de la muntanya i amb vistes a tota la ciutat, l'altre, endinsat en el barri gòtic, però els dos amb una capacitat immensa de riquesa artística pel seu llegat. La Fundació Joan Miró, inaugurada el 10 de juny del 1975, va ser des del primer dia un centre de cultura contemporània com el seu acrònim indica a través del Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense ànim de lucre en la qual el llegat de la figura de Joan Miró... [+ informació]

Els mitjans es rendeixen davant l'allau de les plataformes i confien les audiències al nous hàbits prescidint de les tradicionals de les cadenes

L'organisme Kantar Media, que mesura el consum audiovisual a la llar, comença a ser el punt de referència de les audiències que estan substituint les audiències tradicionals. La majoria de mitjans audiovisuals s'hab rendit finalment a l'evidència i estan més interessats en el ressò que tenen des de les plataformes digitals que no pas del que produeixen amb els canals habituals. És així com se sap que actualment les llars catalanes opten majoritàriament per Prime Video, Netflix i 3Cat, que són les tres plataformes que encapçalen el rànquing. Carrere seu, figuren YouTube i TikTok. Aquestes dades provenen del nou sistema de mesura d’audiències Cross Platform View, desenvolupat per Kantar Media, corresponents al període entre gener i abril del 2025... [+ informació]

El nou Consell de la Cultura de Barcelona es refà amb una representació sectorial més àmplia i amb el compromís que les propostes que faci han de ser respostes obligatòriament pels responsables municipals

El Consell de la Cultura de Barcelona inicia un nou mandat, del 2025 al 2028, marcat per la renovació del seu reglament i la constitució d’un nou Comitè Executiu. En sessió plenària celebrada al Saló de Cent, es va votar i aprovar la nova vicepresidència i la candidatura del seu òrgan executiu, presentada pels 12 nous membres independents, sis dels quals han estat proposats per l’ICUB (amb validació prèvia dels grups municipals) i sis pels agents articuladors. Un dels elements clau d’aquest nou cicle del Consell de la Cultura de Barcelona és l’entrada en vigor del nou reglament de funcionament del Consell, que substitueix el document aprovat l’any 2008. Aquesta actualització respon a la necessitat d’adequar-se al Reglament de Participació Ciutadana de 2022 i d’adaptar el funcionament del Consell a les realitats i demandes actuals. El nou text defineix per primera vegada els drets i deures dels membres, amplia les funcions del plenari i introdueix millores per garantir una major pluralitat, participació i transparència. També afavoreix una gestió interna més eficient i estableix un sistema més precís per a l’elecció del nou Comitè Executiu, que està format per Marta Esteve com a presidenta, Cristian Añó, Jordi Baltà, Miquel Curanta, Juan Carlos Martel, Montserrat Moliner i Rosa Rey. La resta de membres pertanyen a eleccions personals i a representats de diverses associacions professionals de la cultura... [+ informació]

L'Aquàrium de Barcelona es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives i potencia la divulgació marina amb continguts educatius

L’Aquàrium de Barcelona commemora el trentè aniversari des de la seva inauguració, després dels Jocs Olímpics, el setembre del 1995. Per celebrar-ho, inicia una nova etapa després d'haver viscut una profunda remodelació amb una inversió de més de 15 milions d'euros. El centre marí es modernitza tecnològicament amb noves instal·lacions immersives, al mateix temps que continua potenciant la divulgació marina amb continguts educatius i la participació en diferents projectes científics, com el de la recuperació de l’esturió europeu, en perill crític d’extinció. Una nova pantalla digital a terra de més de 300 m2, considerada la més gran d’Europa segons els responsables de L’Aquàrium, reprodueix un oceà per donar la benvinguda als visitants. La visita continua fins a una nova sala immersiva per endinsar-se fins a 11.000 metres de profunditat de l’oceà. En aquest viatge es dona a conèixer les adversitats a què s’enfronten els ecosistemes marins, com l’amenaça real dels residus plàstics... [+ informació]

Les excavacions arqueològiques del monestir de Pedralbes confirmen l'activitat econòmica del recinte amb la producció del vi

El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 i on fins al febrer d'aquest any encara vivia una comunitat de clarisses, va tenir múltiples vides. Les excavacions arqueològiques, que es van començar a fer el setembre del 2022 a la Baixada del Monestir, expliquen ara part de la vida econòmica del monestir però també la impossibilitat de restar aïllat dels conflictes del país. Se sabia que al monestir no només es produïa pa sinó que també s'elaborava vi. Les excavacions han revelat que la producció de vi era força important, perquè als soterranis, sota la sala capitular, hi havia grans cups de vi. Inicialment, es creia que s'utilitzaven per guardar gra, però ara s'ha pogut constatar que formaven part de la infraestructura vinícola. A més, els estudis bioarqueològics han permès seguir el rastre de les llavors i, amb diferència, predominen les de raïm. A les cases de majordomia, a la Baixada del Monestir, s’hi allotjava el personal de servei de la comunitat... [+ informació]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya informa que des de la seva instal·lació a Montjuïc l’any 1961 el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no ha sortit mai del MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet públic un comunicat en el qual desmenteix les afirmacions que des del govern de l'Aragó havien dit que les pintures murals de Sixena havien sortit del museu en diverses ocasions. El MNAC afirma que des de la seva instal·lació al Palau de Montjuïc l’any 1961, el conjunt de les pintures de la sala Capitular del Monestir de Santa Maria de Sixena no havien sortit mai del museu. El 1987 les pintures es van portar a les reserves del MNAAC amb motiu de les obres de remodelació de l’edifici i, per a la reobertura del museu, el 1995, el conjunt es va instal·lar a la seva ubicació actual, on hi porta trenta anys. Al llarg d’aquestes tres dècades s’ha pogut constatar que l’emplaçament triat el 1995, aïllat, sense cap paret ni obertures directes a l’exterior, i tractat per aconseguir una qualitat de l’aire i unes condicions climàtiques especialment estables, és idoni per a la conservació de les pintures, les més fràgils de la col·lecció d’art romànic... [+ informació]

Els gestors de l'Antic Teatre de Barcelona reivindiquen la seva feina de 20 anys i exigeixen que l'expropiació municipal contempli la creació d'un centre cultural o una fàbrica de creació

Després de dos anys, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat l'expropiació de l'Antic Teatre, al carrer Verdaguer i Callís de Barcelona, prop del Palau de la Música Catalana, al moll de l'os del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. La inversió inicial municipal és d'1.064.281,70 euros, cosa que evita l'amenaça que tenia l'espai d'un augment del lloguer d'almenys un 500% en el moment que s'acabava el contracte, que és el desembre del 2026. L'edifici de l'Antic Teatre té sis plantes, però el consistori només expropiarà aquells espais que acullen l’activitat cultural: la planta principal, l’altell, el pati i l’edifici baix d’accés. Tots aquests espais estan qualificats urbanísticament com a equipaments de caràcter local i protecció patrimonial. La voluntat municipal és preservar l'activitat actual, però no s'ha decidit la fórmula definitiva per adjudicar-ne la gestió... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2025 amb 30.481.904 visitants que han fet 66.409.385 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.481.904 visitants i 66.409.385 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.210,2 visites de pàgines (10,09 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.889 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

Remena, remena nena... sobretot si ets de Sixena!

Diu la cançó popular, com recitava aquell: «Remena, remena nena, / remena, remena nena. / No reposis ni un moment. / Si remenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Remena, remena nena.» Que cantada d'una altra manera i tenint en compte l'espoli que es veu a venir del govern ultranacionalista espanyol d'Aragó, sota protecció judicial, de les pintures romàniques de Sixena exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, àlies MNAC, la cançó, que va musicar Josep Maria Torrens a la dècada dels anys setanta del segle XX i que va popularitzar la cantant Guillermina Motta, podria dir ara: «Sixena, Sixena nena. / Sixena, Sixena nena. / No reposis ni un moment. / Si sixenes força estona, / la barreja surt més bona / i el client deixes content. / Sixena, Sixena nena.» La polèmica sobre a qui recau tenir aquestes pintures fa anys que cueja... [+ informació]

La censura torna a Rússia i la persecució de les idees mitjançant els llibres o la literatura arriba a la prohibició de segrestar exemplars i fer escorcolls sorpresa a les llibreries

Resulta que les constitucions dels països són la bíblia, però cadascú la interpreta com millor li sembla. A Rússia, la censura, teòricament, la prohibeix la Constitució, però el règim de Putin ha trobat un forat per practicar-la de manera subtil a un sector tan compromès com la literatura o el llibre. El Kremlim ha decretat vint-i-quatre lleis que permeten vetar els llibres de gènere feminista on apareguin personatges gais o on apareguin persoantges addictes a la droga, dos elements que el règim rus considera que va contra els valors i les famílies tradicionals. Coincidint amb la guerra d'Ucraïna, les biblioteques de Rússia van rebre l'ordre de retirar una sèrie de títols del catàleg de fons, tant físic com digital amb l'afegitó que una empresa de reciclatge els havia de passar a recollir... [+ informació]

Ara, quan tinguem diners...

En el teatre català l'anomenat teatre de bulevard ha costat de quallar. Però des de fa un temps, la comèdia intel·ligent és cada vegada més present en la cartellera. El Teatre Goya i el Teatre Borràs són dos dels espais escènics on més s'ha produït aquest traspàs del teatre dit simplement d'humor al teatre de bulevard. Al terme “bulevard”, molt francès, esclar, potser li ha costat de trobar arrels aquí perquè als espectadors més veterans els recorda el mític Bulevard Rosa del Passeig de Gràcia, que no tenia res a veure amb el teatre, malgrat el seu antic veïnatge amb el Cinema Publi, que en pau reposi, on finalment, per cert, també s'hi va fer un intent de teatre. L'estrena de «Mesures extraordinàries», del tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso, es podria inscriure en un altre tipus de bulevard no tan rosa: el bulevard negre. I, si no, ¿de quina manera es pot classificar aquesta nova comèdia dels autors de les exitoses i premiades peces com «Ovelles», «La pell fina» o «La presència», que, aquesta per cert, després de La Villarroel, també es tornarà a reposar l'any vinent al mateix Teatre Borràs?... [+ informació]

El genocidi d'Israel sobre Palestina porta conseqüències en la programació del Sónar 2025 que ja ha patit 28 cancel·lacions d'artistes per la seva relació amb el fons d'inversio KKR acusat de promoure habitatges en zones ocupades

Els responsables del Sónar 2025, que ha de tenir lloc del 12 al 14 de juny, van sortir al pas immediatament quan es van vincular les relacions d'alguns dels artistes programats en aquesta edició amb el fons inversor KKR que està acusat de promoure habitatges en zones ocupades de Palestina. El Sónar va manifestar el seu compromís amb la pau i la seva postura contra el genocidi que el govern ultradretà israelià està fent a la franja de Gaza. Les conseqüències reals, però, han estat un allau d'anul·lacions d'artites programats que obliguen el Sónar a substituir a última hora amb altres actuacions la programació de les quals es faran públiuqes quan es tingui tancat el cartell definitiu. El comunicat oficial del Sónar 2025 diu: «Superstruct Entertainment, empresa amb més de 80 festivals a tot el món, va adquirir Sónar el 2018. En aquell moment, Providence Equity Partners era el principal inversor de Superstruct... [+ informació]

Apunta Teatre recuperarà l'espectacle itinerant «Nits de Serrallonga» de Marc Angelet al Monestir de Sant Pere de Caserres amb motiu del vintè aniversari de la companyia

Vint anys després de la seva fundació, la companyia Apunta Teatre commemora l’efemèride recuperant un dels seus muntatges més icònics: «Nits de Serrallonga», un espectacle itinerant que es veurà del 26 de juny al 6 de setembre al Monestir de Sant Pere de Casserres, a la comarca d’Osona. Estrenat per primera vegada l’any 2003, l’espectacle torna al mateix escenari original per reviure la figura de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mític i llegendari bandoler català. La proposta combina teatre immersiu, ambientació històrica i una mirada crítica i contemporània als temes universals de la justícia, la llibertat i la repressió. Amb el paisatge de les Guilleries com a teló de fons i el monestir romànic del segle XI com a epicentre narratiu, l’espectacle «Nits de Serrallonga» convida el públic a fer un recorregut nocturn per diferents escenes repartides pels voltants del monestir. L’itinerari teatralitzat inclou bruixes, pagesos, soldats espanyols, judicis, robatoris i pestes, tot amanit amb un humor negre característic i tocs de tragèdia. L'espectacle dirigit per Marc Angelet, que n'és també l'autor, compta amb els intèrprets Ramon Godino, Georgina Pujós, Geòrgia Bonell, Xavi Soler i Nil Aren... [+ informació]
 

Es recupera una bobina Pathé Baby trobada als camins de la retirada a l'exili que ha estat restaurada per la Filmoteca de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

La bobina va ser abandonada en un dels passos del Ripollès durant l’exili republicà de 1939 i la va retrobar, 86 anys després, Lluís Bassaganya, gestor de l’exposició permanent «La retirada» de l’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. Gràcies al procés de restauració, s’ha identificat la pel·lícula, que correspon a un fragment del film «Le jugement de Salomon» de 1912. Lluís Bassaganya va ser qui es va posar en contacte amb el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya després de la troballa per sol·licitar assessorament en el procés de restauració de la pel·lícula, que havia sobreviscut 86 anys en unes condicions totalment adverses. L’equip de conservació de la Filmoteca el va inspeccionar per realitzar l’informe del material i establir una proposta d’actuació, extreure el film de la bobina, identificar la pel·lícula a partir dels pocs... [+ informació]

La literatura i la música convertides en teatre

De tant en tant, la creativitat editorial i literària sorprèn amb iniciatives que de tan habituals que haurien de ser no s'entén que siguin singulars i excepcionals. Una d'aquestes iniciatives és la nova col·lecció Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies, impulsada per l'escriptor, publicista, comunicador, professor d'universitat, dramaturg, actor, productor i fotògraf Jordi Folck (Reus, Baix Camp, 1961) que ha publicat la dramatúrgia de propostes teatrals i musicals adreçades principalment als joves, sense encasellar-se necessàriament en l'àmbit del teatre familiar, però sí amb una intenció educativa i divulgativa relacionada amb la literatura i la música... [+ informació]

Neix la nova companyia especialitzada en claqué Tat Tales The Barcelona Tap Dance Conservatory Company amb seu a l'Escola Coco Comín

En el marc del Dia Internacional del Claqué s'ha fet pública la creació d’una nova companyia d’aquesta disciplina artística: la TAP TALES, formada per estudiants d’alt nivell del Barcelona Tap Dance Conservatory, amb seu a l’Escola Coco Comin. La TAP TALES – The Barcelona Tap Dance Conservatory Company neix amb l’objectiu de crear un espai genuí on la formació en el marc del Conservatory s’implementi i es representi, permetent treballar en les ofertes escèniques per convertir-les en metes tangibles per a la comunitat d’estudiants i, alhora, promoure la col·laboració amb altres comunitats de claqué i interactuar amb altres disciplines artístiques amb la finalitat d’arribar a nous públics. Per al director de la companyia, el ballarí i coreògraf Sharon Lavi... [+ informació]

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols trasllada tots els concerts que havia programat a la zona del port fins al Guíxols Arena a l'entrada del municipi per risc d'esllavissades

En un comunicat publicat a les xarxes els organitzadors han anunciat que s'han detectat petites esllavissades a la zona propera al recinte del port on fan els concerts i per seguretat traslladaran la programació al recinte que munten a la zona esportiva de Sant Feliu de Guíxols. Tant el festival com l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols han optat, doncs, per anul·lar l'espai del port de forma preventiva a fi de garantir la seguretat del públic. D'aquesta manera, tots els concerts es concentraran al Guíxols Arena, a la zona esportiva de Vilartagues. En el comunicat, l'organització recorda que aquesta ubicació millora l'accessibilitat dels espectadors i també amplia l'aforament permès. Aquest any hi haurà una nova zona d'aparcament i també es renovarà l'espai del village. Malgrat el canvi d'ubicació del tradicional Festival de la Porta Ferrada, els organitzadors asseguren... [+ informació]

Llàgrimes de nap

Hi ha llàgrimes de cocodril, de tothom prou conegudes per la seva falsedat, i hi ha llàgrimes de nap —acabades de descobrir—com les que desencadenen el clímax explosiu final d'aquesta comèdia de regust agredolç del reconegut dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) i que el trio integrat pels actors Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz fan transitar des de l'inicial registre de pseudocomèdia gastronòmica a tragicomèdia d'amistat. Els espectadors que hagin vist l'obra «Jauría», del mateix autor, enllaçaran de seguida amb la intenció que Jordi Casanovas ha tingut a l'hora de construir ara «Un menú tancat» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Arran de les reaccions que «Jauría», teatre documental sobre la violació en grup de la Manada, va provocar en alguns espectadors, sobretot homes, Jordi Casanovas ha volgut destapar o explorar què hi pot haver darrere de la masculinitat... [+ informació]

Qui brama primer brama dos cops

Ja fa anys que un dels atractius turístics prepirinencs del Pallars Jussà, a la Vall Fosca, dita també Serra de Boumort, és viure el que es ven com “una experiència única en un marc incomparable”, intentant estar de sort i escoltar el bram dels cérvols mascles quan volen atreure les femelles i consolidar l'aparellament. A partir d'aquest fet de la natura, la troupe de la companyia La Calòrica ha creat una història d'històries on conflueixen tot de qüestions, dubtes, inquietuds, filosofies, creences i ideologies, tant quotidianes com contemporànies, centrades en tres grups de protagonistes principals: una parella amb dues filles deixades a casa en fase de crisi que busca remuntar en un cap de setmana entre els brams dels cérvols i reviscolar la flama; un grup de professionals de les arts escèniques... [+ informació]

Més sol que la Lluna

El dramaturg i director teatral valencià José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és una de les figures emblemàtiques del teatre català dels últims 40 anys amb fites decisives com la creació del Teatro Fronterizo (1977) o l'embrió de la Sala Beckett (1989). Per als espectadors, Sanchis Sinisterra és l'autor de la inoblidable «¡Ay, Carmela!», entre un catàleg d'obres i escrits que apleguen un considerable nombre de volums. La seva faceta pedagògica ha marcat també algunes generacions d'intèrprets i autors teatrals. Establert a Madrid des del 1997, Sanchis Sinisterra té sovint un peu a Barcelona on ara ha estrenat —a un mes vista de fer 85 anys, el 28 de juny— una de les seves peces encara inèdites —diu que en té tres o quatre més en procés— que s'endinsa en el mite literari de l'escriptora Mary Shelley que als 18 anys, a Cologny, a la riba del llac Léman, en una nit de tempesta i reclusió, va crear el personatge del doctor Frankenstein i la seva Criatura sense nom... [+ informació]

Apareix un bust del cantant Jim Morrison en el domicili d'un empresari investigat per frau i que es va robar fa trenta-set anys del cementiri Père-Lachaise de París

La casualitat en un escorcoll policial durant una investigació per frau de la policia de la Brigada Financera i Anticorrupció francesa al domicili d'un empresari ha descobert el bust del cantant Jim Morrison que havia desaparegut del cementiri Père Lachaise de París fa trenta-set anys. El bust de marbre blanc, creat per l'escultor croat Mladen Mikulin, es va instal·lar sobre la tomba del cantant i líder de The Doors el 1981, per commemorar els 10 anys de la seva mort. El 3 de juliol del 1971 Jim Morrison va morir a París. Segons fonts oficials, el van trobar sense vida a la banyera del seu apartament del barri del Marais, per una aturada cardíaca, causada per una sobredosi d'heroïna. Segons alguns incondicionals, era el primer cop que provava aquesta droga. I fins i tot s'ha dit que la seva mort hauria estat en una discoteca i que autoritats i amics l'haurien encobert... [+ informació]

L'obertura dels sepulcres dels comtes d'Urgell servirà per certficar que realment són ells i per esbrinar quina va ser la causa de la seva mort

Un equip de tècnics conservadors i restauradors patrimonials han extret les restes dels comtes d'Urgell del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, d'Os de Balaguer, a la Noguera, on estaven sepultades. Concretament, s'han retirat les osseres que contenen les restes del comte Ermengol X, els seus pares, Àlvar i Cecília de Foix, i el seu germà, Àlvar II, vescomte d'Àger, els esquelets dels quals seran sotmesos a un estudi antropològic. L'objectiu d'aquesta recerca és verificar que les restes humanes enterrades al monestir de les Avellanes corresponen realment a membres d'aquesta nissaga. A partir d'aquí, es podria planificar un estudi genètic per comprovar-ne el parentiu, a més de dur a terme una analítica de radiocarboni per situar la cronologia dels ossos. Es poden trigar diversos mesos fins a saber els resultats de la prova. Segons els experts, aquesta feina sobre el passat dels comtes d'Urgell... [+ informació]

La Fira de Circ de Catalunya Trapezi de Reus tanca amb un balanç d'uns 40.000 espectadors que han exhaurit gairebé tots els espectacles

La 29a edició del Trapezi, la Fira de Circ de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Reus i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i la col·laboració de l'INAEM, ha acomiadat aquesta edició igualant el nombre d’espectadors de l’any passat. En concret, ha reunit a 40.000 assistents que han omplert els teatres i carrers de la ciutat. Des del dimecres 14 de maig, la ciutat de Reus ha estat el lloc de trobada de 215 artistes de 40 companyies circenses locals, estatals i internacionals, que han presentat un total de 35 propostes artístiques, sumant un total de 63 representacions durant tota l’edició. A més, aquest any hi ha hagut una notable acollida dels espectacles ja que més del 96% de les representacions de pagament han exhaurit les entrades. Enguany, els espectacles de la Fira de Circ de Catalunya Trapezi... [+ informació]

Continua la polèmica sobre l'autoria de la foto de la nena del napalm després que el World Press Photo s'ha afegit als dubtes sobre l'originalitat del fotoperiodista Nick Ut de l'agència Associated Press

Després de mesos d'investigacions, l'organització World Press Photo ha decidit deixar d'atribuir la foto de la nena del napalm a Nick Ut, premiat fa 52 anys per aquesta imatge que va ajudar a canviar la percepció mundial de la guerra del Vietnam i que encara és un símbol d'aquell horror. També va rebre un Pulitzer. Els dubtes es van disparar arran d'un documental que assegura que l'autor va ser un altre fotògraf vietnamita, Nguyen Thành Nghê. El documental «The Stringer», que es va presentar al Festival de Sundance al gener, també inclou una visió negativa del negoci que es fa amb el fotoperiodisme. El reconeixement mundial de Nick Ut, que treballava a Associated Press, contrasta amb la carrera del freelance Nguyen Thành Nghê, que només va rebre 20 dòlars quan... [+ informació]

Suïcidi en 3D

Es podria dir, salvant les distàncies, que l'obra «Anatomia d'un suïcidi» és un espectacle tridimensional. Si el 3D permet una visualització en tres dimensions, la profunditat, l'amplada i l'alçada, «Anatomia d'un suïcidi» permet també una immersió sovint simultània en tres espais temporals: el 1973, el 1998 i el 2028. La dramaturga i guionista Alice Birch (Malvern, Regne Unit, 1986), considerada una representant de la nova dramatúrgia anglesa i també una militant feminista, va estrenar «Anatomia d'un suïcidi» l'any 2017. L'autora tenia només trenta anys. I no es pot dir que passés desapercebuda. Ben al contrari, el contingut d'«Anatomia d'un suïcidi» va provocar més reaccions per criteris ideològics que no pas per la incidència de la posada en escena... [+ informació]

La santa espina clavada del Llàcer

El director, actor i showman Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) ha tornat a la televisió catalana —de fet no se n'ha acabat de moure mai— amb el nou programa concurs «Soc i seré». El “sóc” sense accent, després de l'escabetx dels diacrítics. El títol no enganya. És una clucada d'ullet a una peça emblemàtica de la música catalana, «La santa espina», que el compositor Enric Morera va musicar com a sardana a partir d'una lletra del dramaturg Àngel Guimerà. Anava fort, el canari Don Àngel quan va escriure «La santa espina» i va deixar per a la posteritat aquella estrofa multipatriota que diu: «Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol.» Som i serem, doncs, com a col·lectiu. I també, vivim temps indiviualistes, “sóc i seré”, ep! amb accent tancat, que si no, surt “serè” i la cosa es podria malinterpretar. Vet aquí la importància dels accents! Per cert, parlant d'accents, Àngel Llàcer té una parella presentadora, l'actriu, cantant i música Júlia Bonjoch, una de les cares més conegudes dels musicals més celebrats en les últimes temporades... [+ informació]

Davant la impunitat contra la prohibició de les telefonades comercials no desitjades el ministeri de Consum espanyol vol fer un pas més obligant a identificar les trucades spam a identificar-se amb un prefix sota risc de ser bloquejades per les operadores de telefonia

Si aquesta ampliació de la normativa tira endavant, les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades comercials no consentides. Mitjançant els canvis que es pretenen incloure en la llei de serveis d'atenció a la clientela (SAC), el govern de l'Estat espanyol vol obligar les empreses a identificar clarament les trucades comercials. Segons Consum, aquest tipus de trucades s'hauran de distingir de la resta a través d'un codi numèric, un prefix telefònic. Totes les trucades d'atenció al client també hauran de provenir d'un mateix prefix que les identifiqui. Aquest canvi implica que s'hagi d'adaptar el Pla Nacional de Numeració per facilitar la implementació tècnica del nou sistema d'identificació i bloqueig, una adaptació que afectarà tant les operadores de telecomunicacions... [+ informació]

La cigonya ve de Tailàndia

Si algú va veure o ha recuperat ara en la nova temporada la comèdia «El favor» de Susanna Garachana sobre la paternitat, de seguida entendrà que aquesta altra comèdia de l'actriu, directora i dramaturga Lara Díez Quintanilla, que es representa al mateix teatre en dies especials, és l'altra cara de la moneda d'«El favor». Allà, la paternitat. Aquí, la maternitat. Lara Díez Qintanilla estrena «Plaer culpable» en un moment que ha reposat una altra obra seva, «Mary», a l'Espai Texas, on precisament una altra comèdia de caire romàntic, «Kramig», de Marta Buchaca, juga també amb la maternitat... [+ informació]

L'art multimèdia a Catalunya perd l'artista Antoni Mercader que va ser un dels pioners en aquest àmbit i membre del Grup de Treball creat amb Antoni Muntadas

Nascut a Banyoles el 1941, Mercader es va llicenciar en filosofia i història de l’art i es va doctorar en comunicació audiovisual. Va impartir conferències als Estats Units, França, Alemanya, el Brasil i l’Argentina, i va dirigir cursos a la Universitat Catalana d’Estiu, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, Mercader està representat en les col·leccions del Macba i el Museu Reina Sofia. Artista i comissari d'art, Antoni Mercader, mort a Sant Just Desvern als 83 anys, és considerat un dels pioners de l'art multimèdia a Catalunya. Antoni Mercader va formar amb Antoni Muntadas del Grup de Treball (1972-1975). Al llarg de la seva trajectòria, Mercader es va dedicar a l'expansió de l'audiovisual i el multimèdia... [+ informació]

Quatre anys després que el Pacte Nacional per la Llengua fos gestat es presenta amb l'abstenció de dos dels grups parlamentaris que el van idear i la intenció d'una primera inversió de 255 milions d'euros

L'Institut d'Estudis Catalans és la seu escollida per oficialitzar l'acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua a càrrec del PSC, ERC i Comuns i la presència de les entitats de llengua, patronal i sindicats que han participat en el procés. La primera dotació prevista és de 255 milions d'euros. El pacte es va començar a gestar durant el 2021, amb l'impuls d'ERC i Junts, però no es va poder tancar la legislatura passada. El 2024 va ser un dels punts de l'acord entre ERC i el PSC. El compromís era tenir el Pacte Nacional per la Llengua a punt els primers cent dies de govern, però finalment s'ha allargat perquè es buscava un acord que en l'àmbit polític fos com més ampli millor, amb tot l’arc parlamentari al qual se li pressuposa un interès pel català, cosa que no s'ha aconseguit: finalment Junts i la CUP no signaran l'acord. Tampoc hi seran, com era previsible, els partits de dreta i extrema dreta... [+ informació]

És quan dormo que hi veig clar

Ja ho va sentenciar el poeta de Sarrià, J.V Foix: quan dormia, ell ho veia clar perquè diu que era foll d'una dolça metzina. Alguna cosa semblant es pot atribuir a la protagonista d'aquesta recreació d'uns fets mèdics reals, la Deborah, que des d'adolscent ha estat vint-i-nou anys adormida i amb un medicament experimental del metge que l'ha atès durant tot aquest temps, com si fos una mena de Blancaneu, però no fantàstica com la del conte clàssic sinó realista, es desperta com si, per a ella, no hagués passat el temps. Cal advertir que «Una mena d'Alaska» no és una obra de ciència-ficció sinó que recorre a la recreació que va afectar la població els anys vint del segle passat arran d'una epidèmia d'encefalitis letàrgica... [+ informació]

Buscant el centre de gravetat permanent

L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera catalana dues obres que tenen de rerefons el càncer de mama. Encara ressona «Dones de ràdio», de Cristina Clemente, a La Villarroel. I la companyia La Briana ha adaptat ara al teatre el còmic, o més aviat la novel·la gràfica, «Alícia en un món real», que Isabel Franc (Barcelona, 1955), autora del text, i Susanna Martín (Barcelona, 1976), il·lustradora, van publicar el 2010, traduïda després a diferents llengües i publicada també als Estats Units. Que la temàtica de fons de les dues obres sigui la mateixa no vol dir que les dues s'assemblin. La diferència entre les dues, doncs, és notable i fins i tot complementària. A «Dones de ràdio», les tres protagonistes creen un relat de les seves vides interiors trencades pel diagnòstic del càncer... [+ informació] 

Entre el paradís i l'infern

L'obra té 25 anys però no es nota. La Perla 29 l'ha reviscolada i l'ha refrescada com si sortís avui mateix de la mà de la dramaturga i guionista i escriptora televisiva nord-americana Jessica Goldberg (Provincetown, Massachusetts, EUA, 1975) que, a tombant de segle, va ser guardonada amb el premi Susan Smith Blackburn per aquest seu «Refugi». Jessica Goldberg, que surt de la factoria creativa de la New York University i de la Juilliard School, ja va ser donada a conèixer aquí el 2003, a la Sala Beckett, amb una traducció de la directora Carlota Subirós —la mateixa versió que ara s'ha recuperat segurament que amb només algun matís lingüístic— i també amb una proposta de l'aleshores emergent La Perla 29 sota la direcció d'Oriol Broggi. Hi van treballar unes joveníssimes actrius, Clara Segura i Mar Ulldemolins, i dos joveníssims actors, Pau Miró i Rafa Cruz... [+ informació]

La històrica llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona renaixerà a entrants de la tardor reconvertida en un nou espai cultural en col·laboració amb Temps d'Oci a l'estil del que ja va fer amb la llibreria Quera del carrer Petritxol

Després d'un temps d'incertesa, de liquidacions d'estocs amb urgència i de comunicats arran del tancament per mor de l'encariment del lloguer, l'antiga llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona tindrà una nova vida a entrants de la tardor amb l'afegitó una cafeteria. La solució ha arribat gràcies a un acord amb l'agència de viatges Temps d'Oci, que ja va tenir una inciativa semblant amb la llibreria Quera del carrer Petritxol, però també amb l'acord amb la propietat del local i els llibreters. La llibreria Sant Jordi va obrir en aquest espai del Barri Gòtic de Barcelona fa més de quaranta anys... [+ informació]

El servei Skype certifica la seva defunció gratuïta després de més de vint anys de funcionament en comunicacions personals per cedir l'alternativa a l'aplicació

El servei Skype, que va néixer a Estònia l'any 2003 i que la companyia nord-americana va adquirir el 2011 per 8.500 milions de dòlars, s'ha acomiadat de milions d'usuaris gratuïts que durant anys l'han fet servir per comunicar-se amb familiars, amics o companys de feina. L'anunci ja s'havia fet públic al febrer, però el 5 de maig Skype ha deixat d'estar operatiu per als usuaris gratuïts. Microsoft ofereix ara una alternativa: passar-se a la versió gratuïta de Teams, el seu servei de comunicació on es poden importar automàticament els contactes i els xats utilitzant les mateixes credencials d'usuari. Skype es va fer popular a inicis de segle XXI per la comoditat a fer trucades a números de telèfon tradicionals sense haver de contractar una companyia telefònica. Aquesta funció, però, ja feia temps que estava en desús arran de l'expansió dels telèfons intel·ligents i de l'arribada d'apps com WhatsApp, FaceTime o Zoom. Durant el coronavirus, es va anar imposant també l'ús de videotrucades, que ja va afectar l'ús d'Skype. Els antics usuaris d'Skype poden migrar fins a finals d'any 2025 els contactes o l'historial de connexions a Teams o fer-ne una còpia... [+ informació]

La temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu serà l'última com a director musical de Josep Pons després de catorze anys en el càrrec

El director musical Josep Pons (Puig-reig, Berguedà, 1957) ha anunciat que la pròxima temporada serà l'ultima, després de catorze anys, en què es mantindrà en el càrrec. Josep Pons, de 68 anys, ha decidit retirar-se al·legant que tots els càrrecs tenen data de caducitat. La temporada 2025-2026, encara dissenyada per ell, es presenta sota el lema de «L'imprevisible», que ha desplegat la il·lustradora Marina Abramović amb uns dibuixos creats especialment per al llibre de la temporada. La temporada també celebrarà els 25 anys del Petit Liceu, un projecte que va néixer amb l’objectiu d’acostar l’òpera als més petits i que s’ha convertit en l’embrió del projecte educatiu LiceuAprèn. La temporada s’inaugurarà el 22 de setembre amb la nova coproducció de «La guineueta astuta» de Janáček, dirigida per Josep Pons, amb la proposta escènica de Barrie Kosky i les veus principals de Peter Mattei, Elena Tsallagova i Paula Murrihy. Per celebrar els 25 anys del Petit Liceu, «La guineueta astuta» s’ofereix amb entrades a meitat de preu respecte a una òpera escenificada convencional, per a totes les seves funcions... [+ informació]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc

La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]

Més de 40.000 docents respondran una enquesta sobre la regulació dels mòbils a secundària centrada a l’ESO emmarcada dins el Pla de Digitalització Responsable

Més de 40.000 docents i membres d’equips directius de centres públics de secundària poden respondre una enquesta sobre la regulació dels dispositius mòbils a l’ESO que ha entrat en vigor aquest curs 2024-2025. Aquest qüestionari està dissenyat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i s’emmarca en el Pla de digitalització responsable que ha posat en marxa aquest curs el Departament d'Educació i Formació Professional. L’enquesta sobre la regulació dels mòbils té per objectiu disposar d’una fotografia de quina és la regulació dels centres que imparteixen secundària en l’ús dels telèfons mòbils. Al mateix temps, el Departament d'Ensenyament vol conèixer quina és l’afectació dels dispositius i de la regulació pel que fa al clima... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2025 amb 30.117.400 visitants que han fet 65.753.899 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.117.400 visitants i 65.753.899 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.181,4 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.874 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

El solar de l'antic Mercat del Peix amagava les restes d'un vaixell ensorrat al litoral de Barcelona d'entre els segles XV o XVI

La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació del futur aparcament de la Ciutadella, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar, i ha estat documentada per l’equip d'arqueòlegs. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I”. En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva sota el que era l'antic Mercat del Peix un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV... [+ informació]

Es localitzen a la capital de l'Alt Camp les restes de la ciutat ibera de Kissa que va ser un escenari important de les guerres púniques

La primera batalla que l’exèrcit romà va lliurar al territori de l’actual Catalunya va tenir lloc l’any 218 aC als voltants de la població ibera de Kissa. Malgrat que va ser un esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma i en l’inici de l’ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes, la ubicació de Kissa era desconeguda fins ara. Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha situat ara les restes de Kissa al municipi de Valls, la capital de l'Alt Camp, concretament en el jaciment del Vilar. Segons l'equip arqueològic, la troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l’interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l’assentament i l’anàlisi de les fonts històriques, són evidències que permeten assegurar que el jaciment del Vilar és l’antiga Kissa... [+ informació]

Un segle d'escudella i carn d'olla

Només començar les primeres escenes de «La tercera fuga», un ja intueix que l'obra es mereixerà un d'aquells apludiments a peu dret. Però no ens precipitem i esperem que es faci el fosc al final cap de dues hores i tres quarts —sense entreacte— que transcorren amb un tempo veloç i apassionant que no defalleix en cap moment. Ritme, paraula, música, fiblada molt endins i emoció a flor de pell que s'expandeix progressivament per tot l'auditori a manera que avança la trama d'una obra que, sense voler ser estrictament autobiogràfica de l'autora catalano-argentina Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) té tota la voluntat i l'encert de furgar en les veritats potser amagades de l'antiga i la nova família Szpunberg i té l'encert també de crear una ficció al voltant dels seus orígens, mitificant aquelles petites històries personals que han corregut de veu en veu de la nissaga familiar i de generació en generació, i elevant a especulació literària i dramatúrgica una llegenda mai aclarida sobre l'existència o no d'un diamant que ha fet, com aquell qui diu, la volta al món... [+ informació]

La nissaga Poltrona torna a omplir la calma del Montseny amb el Festival Circ Cric que omple Sant Esteve de Palautordera els caps de setmana i festes especials fins al 15 de juny

Tortell Poltrona ha definit l'espectacle «Embamba’t» com un concert il·lustrat amb números de circ molt potents. Amb una dotzena d’artistes en pista —comptant intèrprets i músics— l’espectacle es desenvolupa amb música en directe dissenyada per Bàrbara Granados, la directora musical de la proposta. A més de Stets, a «Embamba’t» hi actuen les acròbates Marina Benites, Dani Foncu, Ariadna Gilabert i Linda i Otto, i els pallassos habituals del Circ Cric; és a dir, els mateixos Tortell Poltrona i Senyoreta Titat, a més de la Petita Lu —identitat clownesca de Luara Mateu— i Bobas, alter ego de Boris Ribas, fundador de la companyia Circ Los, i col·laborador del Circ Cric des de l’any 2002. L’objectiu de la nova producció del Circ Cric és, precisament, embadalir els espectadors amb un combinat de pallassos i acròbates acompanyats per l’home orquestra Karl Stets, artista danès instal·lat a Barcelona des de fa més de vint anys. La codirectora del Festival Circ Cric, Montserrat Trias —més coneguda com a Senyoreta Titat— ha explicat que davant l’onada perquè el català no es perdi, han decidit titular el nou espectacle estrella del festival amb un mot català poc conegut. Trias ha explicat que, segons el diccionari, per una banda, hi ha el verb embambar, que vol dir distreure o que fa quedar embadalit, i per l’altra, hi ha l’adjectiu embambat o embambada, que vol dir tenir l’ànim suspès en la contemplació d’una cosa; és a dir, restar distret, bocabadat o absorbit per alguna cosa... [+ informació]

Ja podem tirar l'arròs!

D'arrossos n'hi ha de moltes menes: l'arròs llarg, l'arròs bomba, l'arròs rodó, l'arròs ecològic, l'arròs integral... i fins i tot, com un signe dels temps, l'arròs sushi i l'arròs salvatge. A les Terres de l'Ebre, on hi ha els de cal Nomen, empresa col·laboradora d'aquest espectacle, us ho explicaran. I també ho expliquen, amb l'excusa de l'arròs, els tres protagonistes d'aquesta comèdia de la dramaturga Cristina Clemente (Barcelona, 1977), tres bones persones de la Vila de Gràcia: la Mercè, la mare, i el Guifré (casat) i la Lia (soltera), els seus dos fills, perquè, a la vida, com a l'arròs, també hi ha vides llargues, vides bomba, vides rodones, vides ecològiques, vides integrals i, ¿per què no si són un signe dels temps?, vides sushi i vides salvatges [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La Mercè, separada de fa temps, és de les gracienques que porta la senyera dins el cor i ho expressa amb motius arreu del pis on les quatre barres no hi falten. Si per Sant Jordi, els més patriotes les posen de faldilla a les taules de llibres i els supervivents dels jocs florals les fan servir també de cortinatges per tapar les cames dels ponents ¿per què no es poden tenir a la nevera de la cuina?... [+ informació]