Un caramel de mel i malsons

Crítica literària del conte de Carles Sala i Vila (Girona, 1974), «Els caramels de l'illa de la Mel». amb il·lustracions de Marta Montañá, publicat a la col·lecció Ala Delta de l'Editorial Baula, recomanat per a lectors a partir de 6 anys: «A vegades, els caramels poden jugar males passades. Sobretot si es consumeixen massa ensucrats i tots alhora. A l'escriptor Carles Sala i Vila (Girona, 1974) això de la dolçor sembla que li ve de lluny. O almenys és el que cal deduir d'una confessió biogràfica seva on desvela que, de petit, es va escapar a la pastisseria de la família que tenia sota casa i va remenar tots els pots de caramels fins que se'n va posar un bon grapat a la boca. La veritat és que això sol ja seria la trama d'un altre conte. Però el que ara ha publicat fuig de les temptacions humanes i humanitza poc o molt una espècie tan imprescindible per a l'equilibri de la natura com, a vegades perillosa per les seves picades: les abelles. En la història, situada a l'illa de la Mel —no cal que la busqueu en cap Atles geogràfic i molt menys al Google Maps— l'autor crea una comunitat de petites persones que, de tan petites com són, podrien ser com les abelles [crítica íntegra en PDF a la revista digital Cornabou]. I és que, en aquesta illa on la glucosa deu està disparada, quan es fan mitja dotzena d'anys, la criatura passa de petita a mitjana. No cal dir que el fet que la protagonista es digui Bresca... [+ informació]