L'especulació del mercat de l'art no té límits i encara més quan l'economia fluctua amb la incertesa de no donar prou beneficis als fons d'inversió de sempre. Quan es volen moure diners, ni que siguin de plàstic, es busca una pintura, se li atorga un valor ics i es posa a subhasta fins que en surt més valorada per continuar la roda un altre dia amb una operació similar. Mentrestant, ningú no sap qui compra o qui ven. O qui compra i qui ven són una mateixa cosa. L'últim cas és el de la pintora Frida Kahlo, l’artista de la intensitat emocional, que va oujar en la cotització a Nova York amb el seu autoretrat titulat «Diego i jo», obra del 1949 en què té Diego Rivera, el seu marit, entre cella i cella, i que... [+ informació]