Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya

El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició «Gaudí» que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Es tracta d'una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar fa uns mesos al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal. El bust, que duu la data de 1884, és obra de Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de «Torero ferit», actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella. El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins... [+ informació]