El Galway català

Tot el que passa a l'obra «Malamort» podria passar en un paratge del mític Galway irlandès del dramaturg Martin McDonagh. Però passa en un punt imaginari de l'alta muntanya del prelitoral català, avui mateix, mitificat també per la dramaturga penedesenca Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), basat en records, pors i pressions morals propis d'hàbitats reduïts, record conservats des de la seva infància i adolescència. «Malamort» neix impulsada pel motor de la pèrdua d'un ésser estimat, el pare de l'autora. La pèrdua porta sovint els records que semblaven oblidats o deixats en repòs. D'aquí i d'aquest moment de pèrdua es nodreix «Malamort». I també d'una tendència de l'autora a relacionar en algunes de les seves obres fets de vida amb fets de bestiar. A «Malamort», el convidat és el gat. Però de gats, com de persones, n'hi ha de moltes menes: el gat domèstic i mansoi que romanceja empresonat i mandrós per casa i el gat salvatge i feréstec que rastreja el territori impetuós i lliurement... [+ informació]

La veritable història d'Espanya amb crits i flaire de masclisme

M'imagino la simpàtica i sempre emmurriada gent de les ultradretanes formacions de Vox i el PP, hereus, un cop difunts, dels seus esperpèntics col·legues de C's —“tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”— asseguts a la platea del teatre, empassant-se amb el cor en un puny les invectives, ni que siguin fetes en clau d'ironia, de l'actor, dramaturg i director Alberto San Juan sobre la relació del masclisme amb els segles de l'atzarosa i mai prou glorificada història d'Espanya. No cal dir que arran de l'estrena i les representacions a Madrid i les Espanyes, sota el paraigua de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, alguns mitjans afins als vetlladors de la pàtria van titllar de pamflet i maniqueu aquest espectacle d'Alberto San Juan en què l'actor combina el discurs performàtic amb la música i fins i tot la dansa, acompanyat com està de la seva potent banda... [+ informació]

¿Cremem el Lliure de Gràcia?

La troupe de José y sus Hermanas comença fort. Un teatre, per ser un teatre com cal, cal que almenys una vegada a la vida pateixi un incendi. Només cal recordar, diuen, els grans teatres que han tingut incendis cèlebres, sense anar més lluny, el Gran Teatre del Liceu. Per això, l'arrencada d'aquesta nova proposta de la companyia passa per proposar que es cremi el Lliure de Gràcia i així acabi obtenint els honors que es mereix. És el cinquè espectacle de José y sus Hermanas. El més breu. El més, diria, encara en estat de gestació. Una hora clavada és una voluntat de síntesi que s'agraeix, però també és una evidència que la cosa es queda curta i que els fans de la companyia de segur que en voldrien més, tot i que ja se sap que en el pot petit sovint és on hi ha la confitura més bona... [+ informació]

Tot, menys estàtic. Però sempre, no només sol

L'actor Sergi López té una trajectòria cinematogràfica de primera línia i és un dels actors més apreciats pels seguidors del cinema francès i, de rebot, del català. L'hi deu, sobretot, al director Manuel Poirier, que el va fer debutar a la dècada dels noranta amb els films «Le petite amie d'Antonio», «A la campagne», «Marion i Western». Però va ser amb Dominik Moll, amb qui va guanyar l'any 2000, un César al millor actor protagonista per la pel·lícula «Harry, un ami qui vous veut du bien» (Harry, un amic que us estima), i la distinció de millor intèrpret masculí europeu. L'actor ha treballat també, entre altres, amb Stephen Frears, Alain Corneau, Ventura Pons, Samuel Benchetrit i Isabel Coixet, en el film «Mapa dels sons de Tòquio». Ni aquesta estrena ni el teatre van impedir que ja estigués embrancat en un nou rodatge, amb Agustí Villaronga, sobre la versió cinematogràfica de la novel·la «Pa negre», d'Emili Teixidor, en el paper de l'Alcalde... [+ informació]

Sílvia Pérez Cruz inaugura el Festival Grec 2024 que en aquesta edició que tanca el període del director Francesc Casadesús té com a lema l'amistat

La cantant de Palafrugell té encomanats tres concerts a l'amfiteatre Grec de Montjuïc en els quals no estarà sola perquè compta amb la participació de diferents músics com el contrabaixista Javier Colina, a més d'altres artises convidats com per exemple Raül Refree. En l'any d'acabament de direcció de vuit festivals del Grec de Francesc Casadesús, abans que l'1 de setembre s'incorpori com a director adjunt del Teatre Lliure, el lema escollit ha estat el de l'amistat, amb una programació que vol reflexionar sobre les conexions creades amb artistes locals i de fora. Amb 2.100 localitats exhaurides per a cadascuna de les tres funcions, Sílvia Pérez Cruz ha assumit la inauguració a través d'una empresa productora pròpia i amb un pressupost de 217.800 euros, que inclou la seva actuació i les dels artistes convidats, incloses les despeses de manutenció, dietes i honoraris, transports o impostos, entre altres despeses de gestió com assegurances, permisos, decorats o vestuari... [+ informació]

Neix la revista trimestral en paper i diaria digital «Cultura B» com a plataforma de tendències culturals metropolitanes impulsada pels diaris Línia i el Grup Comunicació 21

Difondre la cultura que no té el ressò mediàtic convencional i propiciar que el gran públic de l’àrea metropolitana de Barcelona l’arribi a consumir i la sàpiga valorar és el principal objectiu de «Cultura B», la plataforma de tendències culturals metropolitanes que el pròxim 25 de juny posen en marxa els diaris Línia i el Grup Comunicació 21. Una nova aposta singular que es materialitza en una revista trimestral en paper i un portal digital d’actualització diària. «Cultura B» neix amb la voluntat de trencar dues grans barreres: la poca visibilitat de moltes propostes culturals interessants, d’una banda, i la mirada reduccionista del territori barceloní, de l’altra. Per trencar la primera, «Cultura B» posarà el focus en el substrat cultural que sembla que no existeix perquè no se’n parla gaire. I pel que fa al segon repte, sortirà dels marcs establerts, amb mirada àmplia també territorialment, perquè la pista de joc, en aquest cas, també ha de ser metropolitana. Aquest esperit impregna el primer número en paper de la revista trimestral, protagonitzat per una entrevista a Álvaro Esteve, el jove talent del piano de Ciutat Meridiana que amb només 14 anys ja ambiciona ser director d’orquestra. Pel que fa a la resta de continguts, l’estrena de «Cultura B» arriba amb un gran reportatge sobre la cultura no covencional i les conseqüències de viure al soterrani del periodisme, així com amb un altre reportatge sobre la xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona. Per la seva banda, el portal digital de «Cultura B», inclourà la mateixa manera de fer que la de la revista, amb entrevistes, reportatges i articles d’opinió, però la complementarà amb l’aposta per nous formats, com ara l’audiovisual... [+ informació]

Més de 4.000 instruments musicals de 31 museus catalans s'apleguen en un catàleg col·lectiu en línia projectat pel Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona

El projecte «Caticat» és un catàleg col·lectiu en línia dels instruments musicals presents als museus i col·leccions públiques de Catalunya. Es tracta d’una finestra al patrimoni musical català que ofereix un punt d’accés únic a uns 4.000 instruments de 31 museus catalans. El projecte es va iniciar el 2001, liderat pel Museu de la Música, amb l’objectiu de localitzar, inventariar i documentar totes les col·leccions públiques d’instruments musicals del país. En aquesta primera fase es van documentar més de 1.500 instruments provinents de col·leccions de 17 institucions. Els resultats d’aquestes primeres campanyes de recerca van donar forma a una primera base de dades, amb una vintena de camps que descriuen el nom de l’objecte, les dimensions, l’autoria, el lloc, les inscripcions i la classificació organològica entre altres aspectes. Durant les dues dècades següents la digitalització del «Caticat»... [+ informació]

Els sis metres gegants del «The Inflatable Refugee» del grup artístic Schellekens & Peleman s'està uns dies al bell mig del Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu després de tombar per mig món

Coincidint amb la crisi migratòria actual, el grup artístic Schellekens & Peleman creen «The Inflatable Refugee», una gran figura inflable de 6 metres d’alçada que vol simbolitzar la deshumanització dels refugiats i la crisi migratòria actual arreu del món. La instal·lació es pot veure a Saló dels Miralls del 14 al 30 de juny, coincidint amb els dies de funció. La proposta posa en contrast dues realitats: un espai d'art com és el teatre d’òpera en comparació amb la situació dels refugiats. El resultat d'aquesta confrontació és contrast, renúncia i reflexió, convertint l'art en un vehicle per a la consciència social i el diàleg profund. «The Inflatable Refugee» ha estat exhibida a diverses ciutats del món, incloent Venècia (Itàlia), Uppsala (Suècia), Copenhaguen (Dinamarca), Malines (Bèlgica), Ostende (Bèlgica), Melbourne (Austràlia), Breda (Països Baixos), abans d'arribar a Barcelona... [+ informació]

Els museus de Barcelona milloraran l'accessibilitat física, comunicativa i cognitiva amb un pla sectorial d'inclusivitat i una dotació de més de 500.000 euros

La creació d’un nou Pla sectorial d’accessibilitat arribarà als 31 espais museístics de l’Ajuntament de Barcelona amb vigència fins al 2030 i amb un pressupost de més de 500.000 euros. El Pla vol garantir la màxima inclusivitat de l’oferta cultural dels museus i la participació de tots els públics, posant atenció en l’accessibilitat física, comunicativa i cognitiva. Taulells adaptats, instal·lació de bucles magnètics, materials impresos accessibles, o millores en els lavabos adaptats són algunes de les actuacions que contempla el Pla. El nou Pla d’Accessibilitat de Museus, emmarcat dins del Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona (2016-2026) i del Pla de drets culturals de Barcelona, s’ha treballat conjuntament entre l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l’ICUB, i s’ha articulat a través de la diagnosi realitzada durant els anys 2019 i 2020... [+ informació]

Polifonia teatral i cor orgànic

Aquest «Paradise» del polifacètic Kae Tempest, que ha arranjat dramatúrgicament i ha dirigit Moreno Bernardi, podria ser una peça convidada d'un dels festivals musicals contemporanis que juguen amb la veu i el so i que omplen els espais de Barcelona abans de l'estiu. L'espectacle «Paradise» és un luxe teatral poc habitual als escenaris catalans, segurament perquè el tabú de la taquilla passa per davant de l'essència escènica. Que l'estrena de «Paradise» hagi coincidit, en el dia i l'hora, amb l'aberració del presumpte espectacle de fum, decibels i quitrà de la Fórmula 1 en ple Passeig de Gràcia, és com una mena de declaració subtil de principis. Contra el brogit banal, la calidesa de la paraula coral... [+ informació]

La gestora del Festival Cruïlla assumeix la nova etapa d'El Molino que es vol convertir aran en la casa de la música des del flamenc i la rumba a la cançó d'autor i el jazz

El Molino, l’emblemàtic teatre del Paral·lel que l’Ajuntament de Barcelona va adquirir el 2021 per 6,2 milions d’euros, ja té qui el gestioni. Barcelona Events Musicals, l’empresa organitzadora del Festival Cruïlla, s’encarregarà de l’equipament durant quatre anys. La productora compta amb la complicitat de diversos agents musicals, des del Dorado, Carabutsi i l’Associació de Músics de Jazz fins a Barnasants, passant per les escoles de música de la ciutat, com ara el Taller de Músics, el Conservatori del Liceu, l’Esmuc i Jam Session, entre d’altres. La concessió d'El Molino serà d’ús privatiu de domini públic i tindrà la possibilitat de pròrrogues anuals fins a quatre anys més... [+ informació]

L'agència Magnum Photos reconeguda amb el Premi de la Concòrdia 2024 per la seva exigent feina en el camp del fotoperiodisme durant gairebé vuitanta anys

Magnum Photos és considerada l’agència fotogràfica més prestigiosa del món i fundada el 1947 pels pares de la fotografia documental, Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, David Seymour i George Rodger. La seva trajectòria ha estat distingida amb el Premi de la Concòrdia 2024, dins dels Premis Princesa d'Astúries de la casa reial espanyola. El jurat del premi remarca la icònica i exigent tasca de fotoperiodisme estesa al llarg de gairebé vuit dècades i enalteix l’agència com un exemple de llibertat de premsa i assumpció de riscos, que, a més, ha contribuït a elevar la consciència de la humanitat. Els fotògrafs de Magnum han documentat la majoria dels esdeveniments més importants del segle XX, com per exemple el desembarcament de Normandia, les revoltes a París el Maig del 68, els moviments a favor dels drets civils i els atemptats de l’11-S, a més d’haver retratat personalitats de tots els àmbits. L’agència Magnum Photos... [+ informació]

Una escultura de l'artista Lluís Lleó commemora els 200 anys del Passeig de Gràcia en un moment que la ciutat s'ha vist immersa en la polèmica per la Fórmula 1 que envaeix el passeig

El projecte de l'escultura va arrencar fa dos anys. Lluís Lleó (Barcelna, 1961) va tenir clara la idea des del primer moment, però trobar el finançament ha sigut un procés més llarg. Està previst que l'escultura «Pink Barcino» estigui davant del Palau Robert fins al gener del 2025, però a Lluís Lleó li agradaria que s'hi quedés. En el cas de «Pink Barcino», la localització no estava clara perquè era complicat per temes de circulació i trànsit, però al mateix temps és la cantonada més àmplia del Passeig de Gràcia. Lluís Lleó havia fet servir el rosa abans, però a «Pink Barcino» aquest color adquireix moltes connotacions, i per a l'artista evoca l'alta moda, l'alta pastisseria, l'estil i el glamur. També vol ser un homenatge... [+ informació]

La reforma urgent de la Biblioteca García Márquez distingida com la millor del món té un cost de prop de mig milió d'euros que assumirà l'Ajuntament de Barcelona

Fa dos anys que es va inaugurar la nova biblioteca a Barcelona García Márquez, la 40a de la ciutat de Barcelona, al districte de Sant Martí. Va obrir enmig d'una gran expectació pel seu disseny innovador, obra de Suma Arquitectes: fusta, vidre, hamaques i catifes endiumenjaven un espai diàfan, fet de fusta i vidre. En la presentació van confirmar que havia costat més de 12 milions d'euros. L'agost del 2023 va ser escollida com la millor biblioteca del món per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries i a l'octubre es va emportar el premi FAD. L'abril del 2024 encara va arribar a guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura. Aquest estiu la biblioteca García Márquez haurà de viure de nou unes obres, que l'obligaran a tancar de moment la primera meitat del mes d'agost, que constaran d'uns reforços estructurals al voladís de la façana, una mena de visera. L'edifici ha registrat alguns moviments que han comportat patologies en alguns dels acabats. Ho han descobert perquè els grans finestrals de vidre de la façana s'han esquerdat i ja han tancat un espai com la terrassa... [+ informació]

Padam, padam, padam...

Deia el malaguanyat escriptor Paul Auster en una de les seves novel·les més conegudes, «Trilogia de Nova York»: “El cel de París té les seves pròpies lleis, i funcionen independentment de la ciutat que hi ha a sota. Si els edificis semblen sòlids, ancorats a la terra, indestructibles, el cel és vast i amorf, subjecte a constants agitacions.” Una d'aquestes agitacions populars va ser l'atzarosa vida i la curta —perquè va morir als 46 anys—, però intensa aportació artística de la cantant, actriu i compositora Édith Piaf, el nom de guerra d'Édith Giovanna Gassion (París, 1915 - Grassa, 1963), de qui les múltiples biografies, les versions musicals i el cinema n'ha divulgat més enllà dels miracles tot el que se'n podia saber i el que se'n podia inventar com passa amb els mites. L'espectacle «Piaf! The show» és un d'aquests homenatges permanents a qui va ser probablement la cantant francesa més valorada i estimada del segle XX. L'espectacle fa més de quinze anys que volta pel món amb un milió d'espectadors a la butxaca, passant per més de cinquanta països i actuant, entre altres espais, al Carnegie Hall de Nova York o tornant als orígens, a l'Olympia de París... [+ informació]

El Teatre Lliure tanca la temporada amb 87.758 espectadors i un 81% d'ocupació i obre la nova etapa sota la direcció de Julio Manrique que ha anunciat la baixa del director adjunt Ivan Benet substituït per qui serà exdirector del Grec Francesc Casadesús

De cara a la Temporada 2024/2025 hi ha un primer canvi en l'equip de direcció del Teatre Lliure. A partir de l'1 de setembre, Cesc Casadesús, futur exdirector del Festival Grec, s'incorporarà com a adjunt a la direcció del teatre agafant el relleu de l'actor Ivan Benet, que ha treballat els primers mesos amb Julio Manrique gairebé sense que hagués estat presentat. Segons algunes fonts, pressions internes des del Patronat del Lliure han forçat aquest canvi, que ha sorprès el sector i que s'afegeix a la cancel·lació que es va fer de la roda de premsa ja anunciada per presentar el projecte artístic que havia convocat Julio Manrique fa tres mesos. La temporada actual del Teatre Lliure es tanca amb 87.758 espectadors que representen un 81% d'ocupació. La nova temporada del Teatre Lliure, qualificada de contemporània i compromesa, estarà formada per 24 espectacles, entre els quals hi ha 7 produccions pròpies, 8 coproduccions i 9 espectacles convidats. Hi treballaran com a directors... [+ informació]

Mor als 77 anys l'actor Fermí Reixach després d'una intensa trajectòria en teatre, cinema i televisió, a més de ser un dels fundadors de Comediants i del Teatre Lliure

L'actor Fermí Reixach (Lloret de Mar, la Selva, 1946) ha mort als 77 anys. Fermí Reixach va tenir una trajectòria prolífica i versàtil com a actor de teatre, cinema i televisió. Va ser un dels membres fundadors de la companyia Comediants (1972) i del col·lectiu Teatre Lliure (1976), on va actuar en produccions com «Camí de nit», «La cacatua verda», «Titus Andrònic», «Abraham i Samuel» i «L'hort dels cirerers». El 2022 va ser nomenat membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Aquests últims anys va participar en sèries de TV3 com «Polseres vermelles», «Olor de colònia» i «La Riera», en què interpretava el personatge de Guillem Almeda. Després de formar-se al centre Estudis Nous de Teatre i l'Institut del Teatre de Barcelona, Reixach va ampliar els estudis a l'Stella Adler Institute de Nova York. En tornar a Catalunya, Fermí Reixach va presentar l'obra de teatre «Diari d'un boig», de Nikolai Gógol, que va ser una de les interpretacions més aplaudides de la seva carrera. També va participar en produccions com «Mel salvatge» (1986), «Absències» (1988), «El pare» (1996), «L'oncle Vània» (1995-2002), «Veinte poemas de amor y una canción desesperada» (2001-2005), «El mestre i Margarita» (2012) i «Pàtria» (2012),de Jordi Casanovas... [+ informació]

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta l’exposició «Família, amics i fotografia. Entorn de l’espai fotogràfic de la llar» amb una mostra del fons i donacions particulars

A partir dels fons conservats a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i d’alguns préstecs puntuals, aquesta exposició vol posar en valor el sistema significatiu de la fotografia familiar al llarg del temps, confirmant el seu paper simbòlic en el lloc d’origen i el documental en el de l’arxiu, dos espais consecutius en el temps, però radicalment diferents en la seva naturalesa. La primera part de l’exposició assaja l’esbós d’un territori fotogràfic que encara està per narrar en tota la seva complexitat, no tant amb l’objectiu de pensar una taxonomia impossible com sí, en canvi, el d’entendre la importància d’aquesta tipologia fotogràfica que va emergir en el segle XIX de la interacció entre la cultura, la tecnologia i l’economia de mercat. La segona part de l'exposició... [+ informació]

Els artistes còmics denunciats per la companyia teatral Planeta Impro guanyen la batalla judicial emparats per la llibertat d'expressió pels comentaris sobre ls condicions laborals del grup

Un jutjat de Barcelona ha desestimat la demanda que va interposar la companyia de teatre Planeta Impro contra l'actriu i humorista Judit Martín i set còmics més en considerar que havien vulnerat el dret a l'honor i a la pròpia imatge, arran d'uns comentaris a xarxes socials en què criticaven les condicions laborals de l'empresa. El jutjat considera que tots els comentaris queden emparats pel dret a la llibertat d'expressió i d'informació, i que no atempten contra l'honor, la imatge o la intimitat de la companyia, que reclamava una indemnització de 150.000 euros. Una de les actrius demandades per Planeta Impro era Judit Martín, coneguda sobretot per les seves intervencions en els programes «Polònia» i «està passant» de TV3. El litigi judicial es va obrir el març de l'any passat arran d'uns comentaris a les xarxes socials en resposta a una piulada d'un compte anònim anomenat "Torrezna" que denunciava... [+ informació]

Coaching recargolat com una trompa

“T'odio, amor meu”, va fer dir Dagoll Dagom, ja fa trenta anys, a Dorothy Parker. “T'odio, amor meu”, fa dir ara també l'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, Vallès Occidental, 1962) a la fotògrafa o fotoperiodista substituta que interpreta l'actriu Mercè Martínez, i que protagonitza aquest duel de parella amb l'actor David Olivares, un personatge exmúsic d'instrument de trompa que ha deixat de formar part de l'OBC, les sigles de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, per dedicar-se amb èxit mediàtic a les sessions com a coach o entrenador de desenvolupament personal. La nova comèdia de Ramon Madaula —que de fet ja fa un any que ha girat per diferents escenaris abans d'entrar a Barcelona— explora aquesta vegada la recerca de la felicitat, si és que la felicitat existeix perquè l'obra ho posa en dubte. I ho fa amb un parell de personatges que mantenen un intens combat dialèctic, empresonats en les pròpies xacres personals i les pròpies contradiccions... [+ informació]