El Servei Antipirateria Digital de Cedro ha eliminat més d'1,6 milions d'enllaços a còpies pirates de llibres, revistes, diaris i partitures a internet des de començament d'any

Aquest organisme també ha aconseguit desindexar —mitjançant aquest servei que monitoritza un total de 170.512 obres— més de 64.000 publicacions d'arxius de còpies il·legals a xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) i serveis de missatgeria, com Telegram, tancant fins a 464 grups en què es compartien aquests enllaços il·lícits amb obres originals piratejades. Els serveis de missatgeria, com WhatsApp, s'han confirmat com la principal font d'accés i distribució il·legal dels continguts editorials (tant per a llibres com per a diaris, revistes i partitures), segons els darrers estudis realitzats al sector el 2022. En concret, el 8,9% del total dels continguts editorials als quals s'accedeix, generalment de forma il·legal, procedeixen de serveis de missatgeria, convertint-los en el principal canal d'accés, davant de la compra del contingut original, que suposa un 7,5% i l'accés a través de xarxes socials, que representa el 7,9%... [+ informació]

L'esperança de neons de Lope de Vega

Els embolics de Lope de Vega (Madrid, 1562 - 1635) són diferents dels embolics de Chaderlos de Laclos (Amiens, França, 1741 - Tàrent, Itàlia, 1803). Un segle llarg de diferència es nota, però això no vol dir que no siguin menys provocadors i avançats al seu temps. El fet és que coincideixen a la cartellera teatral els dos embolics, els de «La discreta enamorada» de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid, i els de «Les amistats perilloses» del Teatre Lliure. A «La discreta enamorada», Fenisa fa mans i mànigues per aconseguir el seu estimat Lucindo. Però el pare de Lucindo embolica la troca quan la demana per al casori. Fenisa fuig de les convencions de la seva època i s'enfronta a tot el que vol impedir el seu autèntic desig com a dona... [+ informació]

Escac i mat renaixentista

A finals del 2019 es va fer públic que es podien haver trobat les restes del filòsof Michel de Montaigne, autor dels «Essais», en un soterrani del Museu Aquitània de Bordeus on ja hi havia des de sempre un monument funerari buit en memòria del cèlebre pensador francès. El misteri va envoltar la troballa i encara més perquè se sabia que les restes d'aquell taüt, examinades abans amb la tècnica d'una càmera, havien estat traslladades provisionalment l'últim quart de segle XIX, per un incendi el 1871, al cementiri de la Chartreuse i havien tornat al que després seria el Museu Aquitània el 1886. Michel de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 1533 - 1592), considerat l'inventor del gènere literari de l'assaig, és un dels personatges més influents del segle XVI per a altres pensadors i escriptors, encara avui, i un dels protagonistes del Renaixement... [+ informació]

Tothom ha de morir, però no és obligatori

Escolto el viatger i escriptor Xavier Moret que parla de Lituània on hi ha una mena de República Independent a la ciutat de Vílnius, similar a la República Independent que algunes generacions han intentat constituir al barri de Gràcia de Barcelona. Allà, en terres bàltiques i “republicanes” de Vílnius, tenen fins i tot una constitució en la qual, entre altres sentències, diuen aquesta: “Tothom ha de morir, però no és obligatori”. I és una sentència que m'ha vingut a la memòria i a tomb arran d'aquest espectacle d'aires distòpics de l'actriu i dramaturga Lara Diez Quintanilla, que va crear ja fa dos anys com a resident de La Beckett i que va estrenar el 2021 i que ara ha reposat amb l'avantatge per als espectadors que la mirada actual és més objectiva gràcies al que permet la distància d'una pandèmia encara present però volgudament oblidada... [+ informació]

La roba bruta es neteja a casa

El director, radiofonista i dramaturg Miquel Murga ja fa temps que ha enfilat la vena de la comèdia de parelles. Els embolics són un estímul creatiu i, en aquest cas, l'autor no amaga que es repenja en l'estil dramàtic del dramaturg francès Florian Zeller, autor d'«El pare», que aquí s'ha vist en dues versions, la protagonitzada per Héctor Alterio i la protagonitzada recentment per Josep Maria Pou, les dues al Teatre Romea. Miquel Murga s'hi basa per la força que Florian Zeller dóna a la paraula, que la fa substituta de les tradicionals portes i finestres de la comèdia de bulevard, un registre que sí que va fer popular en canvi un altre autor de referència del gènere francès, el suís Marc Camoletti, amb peces com «Boeing Boeing» o «No et vesteixis per sopar», que són també conegudes... [+ informació]

El saurí dels sons del més enllà

«Cop, cop, cop de destral, / des del matí fins al final. / Fort, fort, cop de destral, / la fusta vella tallar-la cal». Això és el que cantava Lluís Llach quan encara era un pipioli, en els seus inicis, als anys seixanta del segle passat. I això és el que podrien cantar els intèrprets d'aquest enigmàtic «Desert» de la companyia resident del Teatre Lliure, Atresbandes, quan, amb la destral al coll, com un forçut llenyataire, un aizkolari basc o, si ho voleu més romàntic, com un dels set nans de la Blancaneu, esberla una part de l'escenari del teatre fent-hi tot un senyor esvoranc que, enriute'n tu de l'esvoranc de Pedralbes per un inesperat “jet d'eau” de les canonades d'Agbar. La companyia Atresbandes, que en aquesta residència ha presentat tres experiments escènics: «La guerra dels mons», en versió radiofònica i sonora... [+ informació]

Mor Ana Díaz-Plaja Taboada després d'una llarga trajectòria com a professora de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura i d'investigadora i crítica d'aquest àmbit

Ana Díaz-Plaja Taboada (Barcelona, 1951) va ser professora titular de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va destacar com a promotora d’iniciatives diverses en l’àmbit de la literatura juvenil i la lectura i en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares. El 2014, Ana Díaz-Plaja, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Formada en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, sempre va estar envoltada de llibres fins al punt que la literatura va presidir la seva tasca creativa i acadèmica. Va ser membre de diversos grups d'investigació i havia publicat diversos assajos, alguns conjuntament amb la també professora Glòria Bordons. Era col·laboradora de l'IbbyCAT i formava part de l'equip de crítics de la revista Faristol. Formava part de la nissaga Díaz-Plaja amb els escriptors Ferran Díaz-Plaja Contestí, Guillem Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja Contestí. Precisament l'any 2022 va guanyar el 22è premi «Aurora Díaz-Plaja» (que porta el nom en memòria de qui va ser bibliotecària i crítica literària) per l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?”, publicat a la revista Faristol... [+ informació]

«L'alegria que passa» de Dagoll Dagom acaba la primera temporada a Barcelona el 28M i engega una gira per 14 poblacions catalanes per tornar el desembre al mateix Teatre Poliorama de nou amb Àngels Gonyalons, substituïda a la gira per Maria Molins

Dagoll Dagom tanca la primera temporada de «L’alegria que passa» al Teatre Poliorama de Barcelona on tornarà el 9 de desembre i, almenys, fins al gener, en una reposició que confirma l'acceptació que l'últim musical de producció pròpia de la companyia ha tingut. Abans del desembre, però, l'espectacle té prevista una gira per catorze poblacions de Catalunya, les Illes i el País Valencià que farà entre setembre i novembre. Així com en la reposició del Teatre Poliorama del desembre i gener, el repartiment comptarà igualment amb Àngels Gonyalons, pel que fa a la gira l'actriu, a causa d'altres compromisos professionals, serà substituïda per Maria Molins. La gira de «L'alegria que passa»... [+ informació]

Un cop de puny al ventre

Quan se sent pronunciar la paraula “harakiri” és inevitable que et vinguin a la imaginació els cinematogràfics rituals dels samurais, catana en mà, posant un punt i final a la seva vida per morir dignament o purgar la vergonya d'algun acte reprovable. Allò que, per aquests verals, en termes més quotidians i propis del segle XXI —lamentablement quotidians— es diria simplement “suïcidi” agafa amb l'expressió “harakiri” un significat gairebé honorable. És el que fan les germanes Ariadna i Clara Peya amb aquesta al·legoria sobre el suïcidi d'una mare i el dolor que deixa en el seu fill. Ella és interpretada per l'actriu Montse Esteve —un doll d'emoció— i ell, per Pau Vinyals —un lament poètic que burxa en el fons de l'ànima. Com és habitual en les seves propostes, i ja en són unes quantes, com «Limbo», «Aüc» o «Suite TOC núm. 6», totes aprofundint en qüestions sensibles i actuals com... [+ informació]

Es paguen 550.000 euros per una guitarra destrossada de Kurt Cobain dedicada a Mark Lanegan que no funciona però està signada pels components del grup i inclou una dedicatòria del líder de Nirvana al seu amic íntim

Me la van regalar quan era jove, cantava Joan Manuel Serrat. A saber si a Kurt Cobain li va passar el mateix. El cas és que aquesta s'ha convertit probablement en la guitarra destrossada més cara de la història. Es tracta d'una guitarra Fender Stratocaster de color negre que, malgrat que es van recollir les peces i es va tornar a muntar, no funciona.El cantat de Nirvana, Kurt Cobain, acostumava a destrossar guitarres, i això ha estat l'avinentesa perquè ara una de les guitarres hagi estat subhastada per 550.000 €. El preu de venda ha superat fins a deu vegades les expectatives de la casa de subhastes Julien's Auctions, que ha qualificat l'operació d'insòlita perquè el preu proposat per a la venda... [+ informació]

Els museus Dalí de Figueres, Púbol i Portlligat tornen a recuperar part del nombre de visitants que tenien abans del tancament forçat per les restriccions del coronavirus

Els museus Dalí (Figueres, Púbol i Portlligat) s’han recuperat bé de la pandèmia. Si bé encara no han arribat al nombre de visitants de l’any 2019 —més d’un milió—, el 2022, amb 817.097 visitants, han aconseguit més beneficis que aleshores: 4,6 milions d’euros davant els 3,9 milions del 2019. Això és així, segons la Fundació Dalí, perquè s’han aconseguit reduir les despeses, que han passat dels 12,3 milions del 2019 als 10,7 de l’any passat. Els ingressos registren un descens dels 16,3 milions als 15,3 actuals. Entre els projectes, el més imminent és l’exhibició al museu de Figueres, a partir de principis de novembre del «Crist de Sant Joan de la Creu», una tela del 1951 propietat del Museu Kelvingrowe, a Glasgow, ciutat d’on només ha sortit una vegada. L’obra tindrà... [+ informació]

Les amistats són menys perilloses si hi ha Nat King Cole pel mig

Aquí no volen sofàs ni cairats de punta, com va passar fa trenta anys, el desembre del 1993, amb la versió de «Les amistats perilloses» que va dirigir la malaguanyada Pilar Miró al Teatre Condal del Paral·lel amb una polèmica entre ella, com a directora, i l'actor Juanjo Puigcorbé, que interpretava el paper de Valmont, amb un repartiment que tenia entre altres les actrius Mercè Sampietro i Marta Calvó. Esmento l'anècdota perquè és l'antecedent més recent de l'obra «Les amistats perilloses» a Catalunya. Després, també fa trenta anys, va venir el «Quartet», de Heiner Müller —versió reduïda de «Les amistats perilloses»— amb l'admirable interpretació d'Anna Lizaran i Lluís Homar, al Lliure de Gràcia, una versió que el 2011 va recuperar la Sala Àtrium, amb Marta Domingo i Raimon Molins. Com acostuma a passar, aquella versió íntegra de Pilar Miró al Teatre Condal s'ha mitificat sense tenir en compte que va ser una posada en escena accidentada, i no pas perquè el sofà només volés en una primera funció... [+ informació]

El fals elixir de l'herboristeria del carrer Toledo

L'actriu i directora Bàrbara Mestanza és una de les tres fundadores de The Mamzelles, que primer va debutar com a grup musical el 2010 i dos anys més tard es va ampliar com a companyia teatral. Eren altres temps quan tot semblava possible. La integraven amb ella, Paula Ribó (o més aviat “Rigoberta Bendini”) i Paula Malia. Deu anys llargs després, cadascuna ha fet el seu camí i el de Bàrbara Mestanza, que per cert va formar part del repartiment de l'última «Yerma» del Teatre Lliure, passa recentment per aquesta obra teatral pròpia, «Sucia», estrenada a Temporada Alta i vista després a Madrid, que es basa en la seva pròpia experiència, víctima d'agressió sexual, però que no es limita a ser un documental de denúncia o fins i tot d'autoajuda per a altres sinó que inclou allò que la persona agredida porta a la seva motxilla i com la pot descarregar, com si fos el llast d'un globus per enlairar-se ben amunt... [+ informació]

La comprensió lectora accentua la baixada progressiva dels últims deu anys segons un estudi de l'Associació Internacional per a l'Avalució del Rendiment Educatiu

La reculada observada és de set punts, però és una dada que cal agafar amb prevenció perquè l'estudi es va fer precisament durant el tancament dels centres educatius arran del coronavirus que va durar 45 dies, cosa que afecta dos terços dels països calibrats. Aquest estudi es fa cada 5 anys i avalua l'alumnat de quart de primària (9 anys). Hi participen una seixantena de països. Curiosament hi ha països que encara han baixat més el nivell de comprensió, fins a 13 i 17 punts i no són precisament països que no hagin treballat el foment de la lectura ja que hi ha, entre altres, Alemanya i Finlàndia. El cas de Letònia és més evident amb una baixada de 30 punts, però va tenir 221 dies els centres tancats... [+ informació]

Pedra, paper, tisores...

Mira, ara hi ha eleccions! Mira quins debats! Txecquetxec, txecquetxec, fins a l'esgotament. Cada canal de televisió, cada cadena de ràdio, cada empresa periodística, un debat. I com més debats, més bajanades en caiguda lliure. Candidats i candidates que utilitzen un bilingüisme diglòssic barroer per acontentar la seva parròquia, com els ensinistra el seu partit. Candidats i candidates que emeten el seu missatge ideològic, com els ensinistra el seu partit sectarista: el medi ambient, la crisi climàtica, el col·lapse del trànsit, els okupes, els immigrants, la brutícia urbana, l'auto elèctric, la inseguretat, la bicicleta, el patinet elèctric o el cavallet de cartró. I de tant en tant apareix la malmesa economia. Cap dels candidats o candidates sap el que és arribar a final de mes i la cosa, esclar, incomoda. No en parlen gaire en veu alta, doncs. Una presumeix de viure de lloguer i pagar 1.500 euros al mes (els paga qui pot, esclar, no qui vol... [+ informació]

Un film de Disney amb una parella gai projectada en una aula de 5è curs provoca que una professora de l'estat de Florida als EUA sigui denunciada per immoral

Una mestra d'una escola de Florida (EUA) està sent investigada per haver posat als seus alumnes de cinquè la pel·lícula de Disney «Un món estrany». La mare d'una de les alumnes va presentar la denúncia al departament d'educació al·legant que un dels personatges principals és homosexual. Segons la mare, la professora denunciada podria haver incomplert la llei dels drets dels pares a l'educació, precisament anomenada No diguis gai, una llei impulsada pel governador republicà de Florida, Ron DeSantis, l'any passat que, entre d'altres censures, prohibeix als mestres parlar d'identitat i d'orientació sexual a l'alumnat menor de nou anys. Segons la professora denunciada, Jenna Barbee, va projectar la pel·lícula «Un món estrany» per fer una pausa després d'un matí d'exàmens, entenent que la temàtica encaixava en la matèria de ciències que estaven treballant: com interactuen animals, plantes i humans.... [+ informació]

L'obra «Terra baixa (Reconstrucció dun crim)» acaba l'estensa gira catalana i es desplaça a Brussel·les per representar-se en versió original al KVS que dirigeix Michael De Cock

Un dels eixos principals de la direcció artística actual de Carme Portaceli és fer del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) una porta al món: una porta d’entrada i també de sortida. Ara, gràcies a la gira internacional de «Terra baixa (Reconstrucció d’un crim)», per primera vegada el Teatre Nacional de Catalunya porta a Europa un clàssic del patrimoni català. La versió del clàssic d'Àngel Guimerà, amb dramatúrgia de Pablo Ley i la mateixa Carme Portaceli [recordem aquí la crítica íntegra de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre], ha tancat una gira per més de 15 poblacions de parla catalana i enceta una gira internacional L'obra es representa el 19 i 20 de maig al KVS de Brussel·les i el 6 i 7 de juny, al CDN d’Orléans. El Teatre Nacional de Catalunya continua treballant... [+ inforamació]

El Centre d'Arts Digitals L'Ideal estrena el New East Festival dedicat a la creació artística de països que van pertànyer a l'òrbita soviètica i que ara reivindiquen una identitat pròpia

El certamen està pensat per fer una mirada a la creació, sobretot fotogràfica i audiovisual, d’artistes de l’Europa de l’Est, el Caucas i l’Àsia Central, el que es coneix com “New East”. Ha estat possible gràcies a una coproducció de l’Ideal Centre d'Arts Digital amb la Calvert 22 Foundation, editora d’una revista especialitzada en els països de l’antic espai comunista. El New East Festival apunta que, un cop superat el tapís cultural uniforme de l’antic bloc soviètic, apareixen realitats artístiques poc conegudes aquí. El que es mostra són fotografies de gran format, projeccions de curts, documentals i una producció immersiva desenvolupada a Barcelona a partir de fotografies d’artistes del New East. El comissariat, compartit entre el centre i la publicació britànica, va acordar no incloure artistes russos en aquesta primera edició, d’acord amb l’actual situació derivada de la invasió d’Ucraïna... [+ informació]

Un esclat de paraula, música i plàstica

Una dramatúrgia filosòfica, poètica i complexa com és la de la versió de «L'alquimista», basada en l'obra «L’Œuvre au noir», de Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 - Mount Desert, Maine, EUA, 1987), exigeix una posada en escena i una direcció igualment filosòfica, poètica i complexa com la que ha fet el director, actor, guionista i cineasta flamenc Michael De Cock (Mortsel, Anvers, Flandes, 1972) que s'ha convertit gairebé en un resident habitual de l'intercanvi artístic entre el KSV de Brussel·les i el Teatre Nacional de Catalunya, en la línia de vocació europea i internacional, amb peces com «Mrs. Dalloway» o la recent «Bovary», les dues en col·laboració amb la directora Carme Portaceli... [+ informació]

La cadena de llibreries Barnes & Noble dels EUA ha obert la secció en línia «Historical Fiction Books in Catalan» amb títols de diversos títols d'autoria catalana tant clàssics com contemporanis

La cadena de llibreries estatunidenca Barnes & Noble ha incorporat en el seu extens catàleg en línia una secció dedicada a la literatura catalana: «Historical Fiction Books in Catalan». Aquesta selecció inclou inicialment cinquanta-quatre títols, originals i traduïts, d'autors com Mercè Rodoreda («Quanta, quanta guerra»), Albert Sánchez Piñol («Victus» i «Pregària a Prosèrpina»), Enric Calpena («Memòria de sang», «El dia que Barcelona va morir», Coia Valls («Els camins de la llum», «El mercader» i «Les torres del cel»), Ken Follet («La caiguda dels gegants», «Un món sense fi» i «Els pilars de la terra») o Noah Gordon («El celler» i «El metge»). A la botiga virtual de Barnes & Noble també es poden trobar traduccions a l'anglès de llibres en català («The garden of the seven Twilights», de Miquel de Palol), traduccions al català de bestsellers internacionals («Hamnet», de Maggie O'Farrell)... [+ informació]