Mercè Rodoreda s'acaba d'incorporar al catàleg d'escriptors catalans que tenen paquets d'adhesius o mems per afegir a les converses de missatgeria com WhatsApp o Telegram

Els adhesius són un dels continguts més populars per comunicar-se a través dels sistemes de missatgeria instantània. Una opció per aportar dinamisme i humor a les converses de Whatsapp o Telegram, a la que des de fa uns mesos s'han sumat paquets d'imatges protagonitzats per escriptors catalans gràcies a una iniciativa d'Amemsillegim. Els tres packs que han creat, amb autors com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Gabriel Ferrater o Salvador Espriu, han superat les 12.000 descàrregues a través del seu perfil a l'aplicació Sticker.ly. Coincidint amb l'últim Sant Jordi, Amemsillegim va publicar el darrer paquet, dedicat a Mercè Rodoreda. Són 10 imatges de l'escriptora... [+ informació]

La Fira del Llibre Vell de Nova York ha tret a la llum originals d'autors d'autors clàssics com un primer llibre de Charlotte Brontë que va escriure quan tenia només 13 anys

Un llibre breu que la novel·lista i poeta anglesa Charlotte Brontë va escriure als 13 anys, un manual de tenis de 1555 o la biblioteca personal d'Amy Winehouse són algunes de les curiositats que es ha posat aquest any a la llum la Fira del Llibre Vell de Nova York que, després d'una aturada forçosa de dos anys, ha celebrat la 62a edició. Una de les descobertes que ha cridat més l'atenció és el llibre miniatura, de 15 pàgines i 10 poemes, que Brontë va escriure el 1829, als 13 anys. Es pot veure per primera vegada en públic des que es va subhastar, el 1916. Per a aquest petit volum el venedor ha demant més d'1,25 milions de dòlars. Es calcula que és el preu més alt per una autora, lleugerament superior al que es va pagar per una edició del «Frankenstein» de Mary Shelley el setembre passat... [+ informació]

L’arc que va ser la porta d’accés de La Maquinista Terrestre y Marítima a la Barceloneta es restaurarà per recordar el passat industrial del barri i l'activitat metal·lúrgica de l'antiga empresa

Un dels vestigis del passat industrial de la Barceloneta se sotmetrà a una necessària restauració. Es tracta de l’arc que va ser la porta d’accés de La Maquinista Terrestre y Marítima, l’antiga empresa metal·lúrgica. La companyia es va instal·lar al barri a mitjan segle XIX i es va convertir en un estendard de la revolució industrial. De les seves instal·lacions van sortir locomotores de vapor, calderes per a fàbriques o motors per a petroliers i transatlàntics. Per exemple, van ser els artífexs del primer pont de ferro íntegrament de fabricació nacional, el de la vall de Gurb, i dels trens de la línia Barcelona-Sarrià. El record d’aquesta activitat industrial encara és viu al pòrtic amb el nom escrit de l’empresa... [+ informació]

L'Auditori de Barcelona restaura la Llanterna de Rafael Moneo que presideix el vestíbul central amb pintures murals de Pablo Palazuelo

Durant el temps que duren les obres, les artistes Eloise Gillow, Mina Hamada i Carla Fuentes (encara en procés) han intervingut en els murs provisionals de les obres i han creat tres grans murals amb la temàtica de la trilogia de les presents temporades artístiques de L'Auditori: la Creació, Amor i Odi i Mort o Retorn. La necessitat de restaurar la Llanterna sorgeix del deteriorament i les ruptures que han patit les diferents pells de vidre. L’objectiu és recuperar la imatge original de les façanes i millorar el manteniment i bon envelliment d’un element arquitectònic de gran importància dins l’edifici, tant per la ubicació, que cumpleix el rol de vestíbul general amb accés a tots els espais de l’edifici, com pel valor arquitectònic, artístic i cultural... [+ informació]

La Universitat Oberta de Catalunya col·labora amb la Sala Beckett en les activitats del cicle «Màquina Persona Intel·ligència Artificial i Creació»

El cicle proposa una reflexió, des del teatre i des del pensament teòric, sobre els supòsits filosòfics que planteja la hibridació entre Intel·ligència Artificial i creació. Un total de tres espectacles, dues lectures, dues mostres, tres xerrades i dos cursos formen el cicle. Roc Esquius estrena «L'altre», una comèdia dirigida per Sergi Belbel, amb Cesc Casanovas i Àlex Ferré de protagonistes. Victoria Szpunberg hi torna amb «La màquina de parlar» quinze anys després de la seva estrena a la Beckett de Gràcia amb una part del repartiment original. «La màquina de parlar» és una faula futurista on les persones treballen com si fossin màquines... [+ informació]


 

La plataforma WhatsApp anuncia novetats per donar més capacitat de disposició als administradors i més possibilitats als grups amb la funció «Communities»

Meta, l'empresa mare de Facebook, WhatsApp i Instagram, acaba de fer un pas més en la transició del seu servei estrella de missatgeria, WhatsApp, que a poc a poc s'està transformant en una nova plataforma social. WhatsApp acaba de presentar Communities, una evolució significativa i la propera generació de la missatgeria privada, segons assegurava Mark Zuckerberg en la darrera publicació que ha fet en el seu perfil de Facebook. Amb aquest llançament es permetrà que els usuaris no només es comuniquin amb amics i contactes propers, sinó també amb totes les diferents comunitats de la seva vida... [+ informació]

El programa Mecenes de la Universitat de Barcelona obre novament la campanya de micromecenatge «Apadrina un llibre» per restaurar dues obres del Fons Antic

Es tracta, d’una banda, d'«Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta» (Roma, 1646), d’Athanasius Kircher. Es tracta d’una obra de gran riquesa visual i amb un caràcter clarament científic: tracta la llum des de les perspectives de la física i l’astronomia. Destaca el gravat inicial, de gran bellesa, així com els nombrosos gràfics, taules i gravats que il·lustren el text. El llibre prové de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. L’autor, Athanasius Kircher (1602-1680), jesuïta alemany, va ser un dels científics més importants del barroc... [+ informació]

Els cartells de Sant Jordi dels últims 36 anys es poden veure en una exposició al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

La iniciativa de dissenyar un cartell per Sant Jordi va sorgir de la Facultat de Belles Arts, que va encarregar amb aquesta finalitat un cartell commemoratiu a l’artista Josep Guinovart l’any 1987. Amb aquesta obra s’iniciava una tradició que s’ha mantingut fins a l'actualitat i en la qual han tingut l’oportunitat de participar artistes reconeguts com Albert Ràfols Casamada, Antoni Clavé, Susana Solano, Joan Hernàndez Pijuan o Miquel Quílez, així com estudiants, que els últims anys han presentat les seves creacions a un concurs obert a tot l’alumnat de la Facultat de Belles Arts. Els cartells de l'exposició «35+1 Cartells de Sant Jordi a la Universitat de Barcelona» formen part de la Col·lecció Belles Arts... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu posa a disposició dels espectadors la nova plataforma digital «Liceu+Live» per veure els espectacles de la temporada en directe o en diferit

Per a la pròxima temporada s'oferiran cinc espectacles: «Il Trovatore», «Il trittico», «Tosca», «Macbeth» i «Manon». Aquest nou projecte digital té com a objectius principals l’accessibilitat de l’òpera, tot superant barreres com ara el preu o la territorialitat, la internacionalització de la programació artística i la complementació de l’experiència operística. La plataforma «Liceu+ Live» compta amb la màxima qualitat d’imatge i àudio: 7 càmeres 4K i so compatible amb Dolby 5.1 que faran una perfecta qualitat del visionat. En la versió en directe, la retransmissió comptarà amb un mestre de cerimònies, un xat en viu i l’opció de subtítols en català, espanyol, anglès i l’idioma original de l’òpera... [+ informació]

La pel·lícula «Alcarràs» de Carla Simon fa que es recuperin els cinemes de poble en una quinzena de localitats catalanes amb la reobertura de sales que estaven tancades des de fa dècades amb la campanya «I love cine de poble»

L’empresa exhibidora de cinema Circuit Urgellenc és l’encarregada de portar la pel·lícula de Carla Simon «Alcarràs» a més de 40 poblacions, a una quinzena de les quals no hi ha cinema des de fa anys. A més, moltes de les projeccions comptaran amb la presència d’actors, actrius i membres de l’equip tècnic de la pel·lícula. Entre aquestes poblacions catalanes hi ha Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Bellpuig, Mequinensa, Agramunt, Montblanc, Ripoll o Vielha. Però també hi haurà cinemes que obriran les seves portes després d'estar molt de temps tancades. Es tracta de sales ubicades en localitats rurals de les terres de Ponent i el Camp de Tarragona, en la majoria de les quals feia molts anys que ja no s’hi projectava cinema. Una d'aquestes sales és precisament Lo Casino de la mateixa població d'Alcarràs que acollirà les sessions d'estrena del film... [+ informació]

L'escriptora Anna Murià es recorda amb una placa que l'Ajuntament de Barcelona descobrirà a la casa del carre Regomir de Barcelona on va néixer el 1904

L'escriptora Anna Murià, que va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes del govern de la Generalitat republicana i que es va exiliar a Mèxic amb el poeta Agustí Bartra, va néixer al carre Regomir, del barri antic de Barcelona, a la casa dels números 7 i 9, el 21 d'abril del 1904. Coincidint amb l'efemèride del dia de la seva naixença, l'Ajuntament de Barcelona descobreix una placa a la façana de la casa natal de l'escriptora en un acte al qual assistirà en representació de la famíla la néta política d'Anna Murià, Belisa Bartra. L'escriptora Anna Murià era filla del cineasta i periodista Magí Murià i Torner. Va estudiar comerç, comptabilitat i anglès a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, entre el 1918 i el 1924. Va treballar com a funcionària de la Generalitat de Catalunya i, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) és quan va ocupar el càrrec de secretària de la Institució de les Lletres Catalanes. Implicada en política des de jove, va participar... [+ informació]

El Festival de Canes es prepara per viure la 75a edició amb la tornada a la normalitat però amb el rerefons de la guerra a Ucraïna i el resultat de les eleccions franceses entre la democràcia o la ultradeta

La 75a edició del Festival de Canes s'obrirà el 17 de maig, tornant a les dates habituals i amb la intenció de recuperar la normalitat d'abans de les restriccions pel coronavirus. A un mes vista, el certamen ha fet pública la programació que vol tornar al glamur que caracteritza aquesta cita del cinema a Canes, tot i que no es lliurarà de les conseqüències de la guerra a Ucraïna ni del resultat que doni la pugna electoral entre la dreta de Macron i la ultradreta de Le Pen. El plat fort de la programació l’encapçala David Cronenberg, que torna a Canes vuit anys després de «Maps to the stars» amb la pel·lícula de ciència-ficció «Crimes of the future», protagonitzada per Viggo Mortensen, Léa Seydoux i Kristen Stewart... [+ informació]

El Cercle Artístic de Sant Lluc en perill per la pèrdua d'associats i l'ofec econòmic que representa la falta d'ingressos necessaris per cobrir el manteniment ordinari

La institució, que s'acosta als 130 anys d'història, viu un moment delicat i qualificat d'insostenible per la junta actual, tot i que continua mantenint les sessions de dibuix habitualment amb model. Arran del tancament pel confinament, el Cercle Artístic de Sant Lluc va perdre uns 200 associats dels 700 que tenia. Els 500 restants no són suficients per mantenir les despeses ordinàries que tenen un pressupost aproximat de 22.000 euros. En canvi, només ingressen aproximadament 12.000 euros. Fa dotze anys ja van passar per un altre moment complicat perquè l'espai que ocupaven al carrer del Pi fins al 2009 va ser donat per la propietat a l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu que els va demanar un lloguer augmentat per cinc del que pagaven i que de cap manera podien assumir... [+ informació]

Tres dels edificis medievals de Barcelona: la Capella de Santa Àgata, la Basílica de Santa Maria del Pi i el Monestir de Sant Pau del Camp acullen el Festival Llums d'Antiga que organitza L'Auditori

Jordi Savall, Graindelavoix, Carlos Mena, Emmanuelle Negri, Exaudi Vocal Ensemble, La Grande Chapelle i Forma Antiqva protagonitzen la quarta edició del Festival Llums d’Antiga, que organitza L’Auditori a diversos espais històrics de Barcelona com són els recintes medievals de la Capella de Santa Àgata, la Basílica de Santa Maria del Pi i el Monestir de Sant Pau del Camp. Hi tenen lloc sis concerts entre el 20 d’abril i el 5 de maig que compten amb destacats intèrprets de l’àmbit de la música antiga. En la present edició del Festival Llums d'Antiga es remarca la figura del compositor Carlo Gesualdo, que protagonitza el programa de dues... [+ informació]

El Museu del Disseny exposa l’obra gràfica Jordi Fornas en la primera retrospectiva que es fa d'aquest dissenyador clau de la represa cultural de la segona meitat del segle passat

Jordi Fornas (Barcelona, 1927 - 2011) va dissenyar molts dels cartells de concerts de la música catalana com Raimon, així com també ho va fer de diversos vinils, portades, llibres i imatges produïdes a la Catalunya de mitjans del segle passat. La innovació i modernitat del seu reconeixible llenguatge gràfic el mostren com un dels protagonistes del disseny gràfic català. Les seves creacions, tipografies i fotografies van contribuir a construir la identitat catalana a través d’una revolució cultural en ple règim franquista. L’exposició «Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60» que es pot veure al Disseny Hub de Barcelona fins al 24 de juliol recupera les tres branques principals de la producció de Jordi Fornas: el disseny editorial, la fotografia i el sector discogràfic... [+ informació]

El musical de Broadway «Next to normal» de Brian Yorkey i Tom Kitt guanyador del Premi Pulitzer i dos Premis Tony s'estrenarà en clau immersiva al Centre d'Arts Digitals Ideal durant el Festival Grec 2022

El musical estarà protagonitzat per l'actriu original, Alice Ripley, juntament amb Andy Señor Jr., Jade Laurel, Eloi Gómez i Lewis Edgar en viu, mentre que el paper del psiquiatre serà virtual, amb l'actor Adam Pascal. L'obra retrata una dona que lluita contra un desordre bipolar i l'impacte de la malaltia a la seva família, i toca temes com el suïcidi, els electroxocs, la pèrdua, l'ètica en la psiquiatria o l'abús dels fàrmacs, que s'ha convertit en una pandèmia. El musical que es veurà al Centre d'Arts Digitals l'Ideal es va estrenar a l'Off-Broadway el 2008, a Broadway el 2009 i ja era un gran èxit comercial només un any després, quan començava la gira... [+ informació]

L'exposició «Marcel Proust, du côté de la mère» presenta per primera vegada a França l'escriptor d'«A la recerca del temps perdut» a través del seu origen jueu

Organitzada amb motiu del centenari de la mort de Marcel Proust, aquesta exposició del Musée d’art et d’histoire du Judaïsme, de París, posa de manifest un eix important en la construcció de la seva personalitat i la seva obra. Pintures, dibuixos, gravats o llibres que permeten descobrir aquesta mirada, a través de temàtiques que toquen els vincles familiars i els mons de Proust, així com els seus compromisos. Amb prop de 230 documents —que inclouen obres de Monet (un dels seus pintors preferits), Rodin, Bonnard o Vuillard, així com proves corregides per l'autor— l'exposició «Marcel Proust, du côté de la mère» aborda un aspecte fonamental de la personalitat i l'obra de Marcel Proust (1871-1922) que, a la mort de la seva mare l'any 1905, va començar la redacció d'«A la recerca del temps perdut», que el va ocupar fins a la seva mort... [+ informació]

El Museu d'Orsay de París dedica la primera gran exposició monogràfica a Antoni Gaudí a partir de la mostra que es va presentar al Museu Nacional d'Art de Catalunya

La mostra, que ocuparà l'espai del museu parisenc fins al 17 de juliol, és una versió reduïda i adaptada de la que es va poder veure al MNAC. L'exposició fa un recorregut amb panells informatius per les diferents sales que descriuen les característiques de l'obra arquitectònica de l'arquitecte Gaudí, la seva manera de treballar, l'ús que feia de fotografies i de miralls per inpirar-se en el tridimesional, l'originalitat dels projectes així com la seva primera topada encara com a alumne amb l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1878 que el considerava un geni o un boig. A l'exposició del Museu d'Orsay no hi falta la relació que va tenir amb el mecenes Eusebi Güell i la coincidència dels dos per la seva passió per Catalunya i la fe religiosa. El quadre d'Antoni Tàpies, «Tríptic» (1948) tanca el recorregut per entrar en la mort de Gaudí, atropellat per un tramvia en el seu curt passeig... [+ informació]

Barcelona recuperarà a partir del 2024 el vell Palau d’Esports de Montjuïc per convertir-lo en un referent de la tecnologia i la innovació aplicades

El projecte de reforma del Palau d'Esports de Montjuïc, que fa 14 anys que està tancat i barrat, suposarà una inversió de 40 milions d’euros. El pavelló del capdamunt del carrer Lleida va ser inaugurat el 1955 amb motiu dels Jocs del Mediterrani. La renovació es farà per acollir esdeveniments esportius i esports electrònics, oficines d’empreses que apostin per l’emprenedoria i la seu del Barcelona Sports Hub. Es calcula que representarà la creació de 450 llocs de treball i la visita de 200.000 espectadors cada any. El projecte respectarà l’estructura actual de l’edifici, que està catalogat. S’adequaran 19.699 m2 d’espai d’ús esportiu, dividits en dues àrees... [+ informació]

Desokupa que ve Endesa!

El debut a Barcelona de la companyia hongaresa Proton Theatre, amb seu a Budapest, fundada pel director teatral i cineasta Kornél Mundruczó (Gödöllö, Hongria, 1975), s'inclou dins la gira internacional que està fent amb el seu celebrat espectacle «Imitation of life», sobre el drama que envolta un desnonament. El plantejament amb el qual arrenca la història de la guionista i dramaturga Kata Wéber (Budapest, Hongria, 1980), muller del mateix director, sembla una metàfora de la realitat del carrer més quotidiana. En les últimes hores prèvies a l'estrena del seu muntatge al Teatre Lliure de Montjuïc, al centre de Barcelona es vivia un desplegament paramilitar dels mossos per cobrir la comitiva judicial que desallotjava Casa Àfrica, al carrer Canuda, a tocar de la Rambla, i unes hores després, un col·lectiu okupava en una acció de protesta l'hotel d'aires colonials —per allò de la companyia de tabacs, les Filipines, el mecenes maleït marquès de Comillas i el seu encara més maleït conseller i administrador d'almoines mossèn Cinto—, l'hotel «1898», a la mateixa Rambla, edifici propietat de Núñez y Navarro. Mentre tot això passava, a Montjuïc i al barri del Poble Sec, una apagada elèctrica de la tarda de l'estrena havia desconfigurat sense previ avís la digitalització del sobretitulat català de l'obra representada en hongarès fins a obligar els tècnics —després que algun espectador clamés en una reacció “linguahongaresofòbica” que no s'entenia res... [+ informació]