20 de setembre 2021

El Guggenheim de Bilbao posa a primera línia l'obra de la pintora nord-americana Alice Neel que un cop morta ha batut rècords de cotització similars als grans noms contemporanis

Una natura morta titulada «La sala d’espera del Dr Finger» va fer el rècord de la seva obra aquest any a la sala Christie’s de Nova York després de ser adjudicada per tres milions d’euros. La trajectòria de sis dècades d'Alice Nell (Gladwyne, Pensilvània, 1900 – Nova York, 1984) va transcórrer sobretot a l’ombra i va estar plena de moments molt difícils. El reconeixement li va arribar als anys 70, quan el moviment feminista la va reivindicar com un referent, al mateix temps que el Museu Whitney li dedicava la primera retrospectiva. Així mateix, la retrospectiva que li va dedicar el Metropolitan, que ara es pot veure al Museu Guggenheim de Bilbao amb un centenar de peces ... [+ informació]

19 de setembre 2021

El jaciment neandertal de la Cova del Gegant del Garraf està amenaçat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar

El jaciment estava situat en un lloc estratègic per desplaçar-se des del sud de l’actual França fins a la península Ibèrica. Se suposa que en els moments freds, el litoral mediterrani va actuar com a corredor natural, tant per a les poblacions humanes com per als animals. En els períodes freds va emergir una plataforma litoral que era utilitzada per a aquests desplaçaments, i la Cova del Gegant era un punt del recorregut, segons els experts. Avui, la cova està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. En canvi, a les fases més fredes del paleolític, el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l’actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera al peu de la qual es trobava la cova. S'acaba de publicar la datació més completa i exacta feta fins ara d'aquest jaciment amb més restes de neandertal de Catalunya i un enclavament singular per estudiar la transició del paleolític mitjà al superior, quan apareixen les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns i desapareixen els neandertals. La nova recerca estableix que els neandertals van ocupar la cova durant un període de temps molt més llarg del que es pensava fins ara: si bé es creia que hi havien viscut neandertals fa 50.000 anys, ara el període s’amplia entre fa 94.000 i 59.000 anys... [+ informació]

18 de setembre 2021

París fa un homenatge a Christo amb el seu projecte pòstum de l'empaquetament de l'Arc de Triomf amb 25.000 metres quadrats de tela per a una instal·lació efímera que ha costat 14 milions d'euros

Christo i Jeanne-Claude va ser un matrimoni d'artistes que va fer instal·lacions artístiques ambientals per tot el món. Christo va néixer a Gàbrovo, Bulgària, el 1935 i va morir a Nova York el 2020. La seva parella, Jeanne-Claude havia nascut a Casablanca, Marroc, el 1935, on va morir el 2009. Però la ciutat de París va ser una de les ciutats que més els va acollir. Christo va fugir de Bulgària als vint anys. Hi va fer tota mena de feines i allí va conèixer Jeanne-Claude, que seria la seva companya de la seva vida. Va ser també a París quan van començar a assajar amb objectes els empaquetats que els van convertir en dos dels artistes més populars del segle XX. L'empaquetament de l’Arc de Triomf era un dels somnis. Ara, pòstumament, el somni s'ha complert, impulsat i dirigit pel seu nebot, Vladimir Javacheff. Han fet falta 25.000 metres quadrats de tela de polipropilè platejada i blava i tres quilòmetres de corda vermella... [+ informació]

17 de setembre 2021

El 53è Festival de Jazz de Barcelona s'obrirà al Palau de la Música Catalana amb Maria del Mar Bonet i el debut de la Big Band Begues

Les dones tenen un paper important en aquesta edició. A més de Maria del Mar Bonet, hi acturaran Melissa Aldana, Carme Canela, Madeleine Peyroux, Estrella Morente, Cécile Mclorin, Andrea Motis, Sílvia Pérez Cruz i Maria Schneider. La Locomotora Negra s’acomiadarà amb el seu últim concert al Palau de la Música. El 53è Festival de Jazz de Barcelona el tancarà Marco Mezquida amb la presentació del seu nou disc al capdavant del seu trio. La presència de grans noms internacionals no hi falta com Cimafunk i Chucho Valdés. Coincidint amb els deu anys de col·laboració amb el festival del Conservatori del Liceu, hi destaquen 27 concerts i 20 classes magistrals amb professors excepcionals com el mateix Chucho Valdés, Tomatito i Maria Schneider... [+ informació]

16 de setembre 2021

El Festival In-Edit de tornarà a ser presencial als Aribau Multicines amb la projecció d'una cinquantena de documentals musicals

«American rapstar», una anàlisi de la generació més recent de joves rapers nord-americans sorgida de SoundCloud, inaugurarà la 19a edició de l'In-Edit el 28 d'octubre. La mirada al present de la música urbana i a l'estat d'ànim de la generació actual també s'aborda a «Crestone», un documental de la secció oficial que segueix un col·lectiu de soundcloud rappers que decideix aïllar-se en un desert de Colorado i dedicar-se a plantar marihuana i penjar la seva música a internet. La secció oficial es completa amb «Fanny: the right to rock», la història oblidada del primer grup format exclusivament per dones que va treure un disc amb una multinacional... [+ informació]

15 de setembre 2021

El Gran Teatre del Liceu ha arrencat la temporada dedicada al «Paradís» amb una lectura de l'obra completa de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri

Com a primera activitat de la temporada del Gran Teatre del Liceu i en relació amb el fil conductor centrada en el «Paradís», s'ha organitzat una lectura completa continuada de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri, en traducció de Josep Maria de Sagarra, que s'ha estès durant dotze hores. D'aquesta manera, el Liceu també ha commemorat els 700 anys del traspàs de Dante Alighieri amb aquesta activitat oberta a tot el públic a la Sala Tenor Viñas del Liceu. Personalitats com el director Antoni Ros-Marbà, els compositors Joan Magrané i Raquel García-Tomás, l’artista Eulàlia Valldosera, el fotògraf Jordi Bernadó són algunes de les que han participat en l’acte. La iniciativa s’ha emmarcat en el projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar amb la idea de fer del Liceu un Centre de les Arts on el subjecte principal sigui l’òpera però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la literatura, la filosofia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres... [+ informació]

14 de setembre 2021

La multinacional de software Microsoft obrirà a Barcelona un centre d'intel·ligència artificial per desemvolupar un «hub» de millores de web

La multinacional del software Microsoft ha triat Catalunya per instal·lar-hi una nova base per a les seves operacions d'R+D. La companyia ha anunciat que obrirà a Barcelona un centre enfocat a l'aplicació de la intel·ligència artificial per millorar l'experiència dels usuaris a la web. Aquesta iniciativa de Microsoft comptarà inicialment amb un equip de 30 persones, principalment enginyers especialitzats en aquest nou camp de la tecnologia, així com en les àrees del “machine learning” i el “deep learning”. La instal·lació formarà part d'una xarxa de vuit centres d'investigació situats a tot el món dins la divisió d'experiències web de Microsoft. Darrere d'aquesta inversió hi ha el català Jordi Ribas, vicepresident corporatiu encarregat de la recerca i la intel·ligència artificial del grup nord-americà... [+ informació]

13 de setembre 2021

FiraTàrrega ha tancat la 40a edició amb el 95% d'ocupació en una edició «de carrer» en espais tancats i amb la mirada posada amb la recuperació definitiva el 2022

FiraTàrrega ha reunit 48 companyies catalanes i internacionals, i 780 professionals de 471 organitzacions procedents de 23 països. Malgrat la situació, encara excepcional, s’ha recuperat la presencialitat, sense grans aglomeracions als carrers. Amb el 95% d’ocupació dels espectacles s'ha venut un total de 21.319 localitats de les quals un 73,88% correspon a públic i un 26,12% a professionals. S'han presentat 55 propostes escèniques amb 140 sessions en 27 espais d’exhibició de les 48 companyies convidades, 23 de les quals han format part del programa Suport a la Creació. Els aforaments de FiraTàrrega'21... [+ informació]

12 de setembre 2021

Bruce Springsteen dedica una de les seves últimes cançons a homenatjar les víctimes de l'11-S en l'acte del National Memorial de Nova York

«Que Déu beneeixi els nostres germans i germanes caiguts, les seves famílies, els seus amics i els seus éssers estimats», va dir el cantant Bruce Springsteen (Long Branch, Nueva Jersey, 1949) en l'acte d'homenatge de les víctimes de l'11-S al National Memorial de Nova York, a l'inici de la interpretació de la cançó «ll see you in my dreams» [clip amb la peça íntegra], en solitari, amb guitarra i l'harmònica. Springsteen va fer així la seva aportació personal en record de les víctimes dels atemptats de l'11-S, en el vintè aniversari de l'atac terrorista contra les Torres Bessones de Manhattan... [+ informació]

11 de setembre 2021

L'11-S a «Bit de cultura» fa 20 anys

L'11 de setembre del 2001, la redacció de «Bit de cultura» —que ja era a la xarxa des de feia més d'un any— va reaccionar immediatament a les primeres imatges que arribaven de Manhattan amb l'atac a les Torres Bessones [vegeu-ne aquí l'arxiu d'hemeroteca d'aquell dia] amb el seguiment de les principals reaccions que anaven posant el guió d'un dels fets d'aquest segle que han canviat el món... [+ informació]

10 de setembre 2021

Una seixantena d'obres de Joan Miró i Alexander Calder de la família del pintor que estan exposades a la Fundació Mapfre de Madrid entren en dipòsit a la Fundació Miró de Barcelona

Es tracta de 54 obres de Joan Miró i 5 d'Alexander Calder. El dipòsit l'ha fet la família del pintor a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Les obres, deu menys de les que hi havia a la Mapfre, formen part de la col·lecció de la família Miró i fins ara han estat exposades durant cinc anys arran d'un conveni a la Fundació Mapfre de Madrid. El dipòsit a la Fundació Miró de Montjuïc té una durada, com a mínim, de cinc anys, que es poden prorrogar. Les obres que es dipositaran a Montjuïc formaran part d'una exposició prevista a la Fundació Joan Miró, que complementaran la permanent, el març del 2022 i seran un llegat més de la commemoració el 2025 del 50è aniversari de la Fundació Miró. Entre les 54 peces de Miró hi ha 44 pintures, 9 dibuixos i 1 ceràmica. La més antiga és Bosc de Bellver, del 1910, i n'hi ha de diferents períodes, fins al 1976. Pel que fa a les obres de Calder, es tracta d'una pintura i quatre mòbils, incloent-hi un retrat de Miró fet amb filferro... [+ informació]

09 de setembre 2021

«Ariadne auf Naxos» de Richard Strauss inaugura la temporada del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu sota la direcció musical de Josep Pons i la direcció d'escena de Katie Mitchell

El Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada 2021/2022 dedicada al paradís amb l’obra «Ariadne auf Naxos» amb música de Richard Strauss i llibret de Hugo von Hofmannsthal. L’òpera és un exemple del teatre dins el teatre, que sota una capa de comicitat, reflexiona sobre les contradiccions de l’amor i de la vida. Josep Pons dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. La posada en escena de Katie Mitchell situa l’obra a l’actualitat, amb reflexions sobre la fidelitat, la diferència entre l’òpera i el pop i els conflictes derivats d’una societat global. La versió d'«Ariadne auf Naxos» que es presenta ara a Barcelona es va estrenar el 2018 al Festival Aix-en-Provence i és una coproducció del Liceu amb el Théâtre des Champs- Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet, Royal Danish Oper i el Festival d'Aix-en-Provence. Les sopranos Miina-Liisa Värelä i Johanni van Oostrum debuten al Liceu interpretant el paper d’Ariadne, Elena Sancho Pereg i Sara Blanch es posen al capdavant de l’exigent rol de Zerbinetta. Completen un repartiment de luxe els cantants Nikolai Schukoff, David Pomeroy Samantha Hankey i Paula Murrihy, entre d’altres... [+ informació]

08 de setembre 2021

L'espai museístic de la Casa Terradas coneguda com a Casa de les Punxes tancada definitivament des de l'octubre passat després de mesos sense obrir pel coronavirus es converteix en un espai de coworking

La crisi del coronavirus ha tocat de mort alguns negocis de la ciutat de Barcelona i d'altres poblacions catalanes, sobretot aquells vinculats amb el turisme. És el cas del museu de la Casa de les Punxes, la Casa Terradas, que havia obert el 2016 i que ara s’ha reconvertit en un espai d’oficines compartides o coworking. L’edifici de la Casa de les Punxes és obra de Puig i Cadafalch i està protegit. Per això ha calgut adaptar-ne els ambients respectant l’arquitectura original. S'ha fet un projecte decoratiu intentant mantenir l’esperit de l’edifici, però donant-hi un toc personal, segons Cloudworks... [+ informació]

07 de setembre 2021

Montjuïc prepara un cap de setmana de cultura, natura i lleure obert a tota la ciutadania en diversos equipaments que hi ha a la muntanya

Sota el lema «Viu Montjuïc. El Parc de la Cultura» es destinarà un cap de setmana des de tots els equipaments que habiten Montjuïc, en col·laboració amb el Districte de Sants-Montjuïc i l’ICUB. S'oferiran activitats pròpies i en xarxa, mostrant-se conjuntament com un pulmó cultural de gran nivell. La iniciativa forma part del Pla d'Actuació del Parc Montjuïc 2019-2029, un pla municipal que busca visibilitzar l’activitat cultural del Parc, i pretén crear nous espais, usos compartits, i establir sinergies entre els equipaments, amb la voluntat de recuperar l'esperit de l'Exposició Universal del 1929. El cap de setmana del 16 i 17 d'octubre, vint-i-dos equipaments de Montjuïc uniran forces per a dur a terme activitats pròpies i accions conjuntes en cocreació i col·laboració entre ells i oferir als ciutadans una nova oportunitat per a redescobrir i fer-se seu el Parc... [+ informació]

06 de setembre 2021

La ciutat de Venècia deixarà de ser «territori lliure» a partir del juny del 2022 quan apliqui la reserva d'entrada i el pagament d'entrada per entrar al centre històric

La saturació turística —almenys la que hi havia abans de les restriccions sanitàries pel coronavirus— ha posat punt i final a l'accés lliure a la ciutat dels canals. A partir de l'1 de juny del 2022, els visitants que vulguin accedir al centre històric hauran de reservar la seva estada i pagar una entrada. El preu del tiquet, encara no confirmat, oscil·larà entre els 3 i els 10 euros, segons alguns mitjans, en funció del dia i la quantitat de persones previstes. L'accés es durà a terme a través d'uns torns col·locats als principals punts d'accés al centre històric i es començarà a assajar aquesta tardor a Tronchetto, el punt on hi ha el comandament de la policia local i des d'on es controla digitalment tota la ciutat històrica. L'aplicació d'aquesta mesura s'havia ajornat en dues ocasions i finalment s'ha aprovat després de la invasió de turistes que han tornat a Venècia aquest estiu... [+ informació]

05 de setembre 2021

El Festival de Cinema de Sant Sebastià distingeix l'actriu francesa Marion Cotillard amb el Premi Donostia per la seva «intensitat» en produccions europees i estatunidenques

L'actriu Marion Cotillard ha estat distingida amb el segon premi Donostia del 69è Festival de Sant Sebastià. Guanyadora de l'Oscar, del Globus d'Or i del premi BAFTA per la seva interpretació d'Édith Piaf a «La vida en rosa» d'Olivier Dahan, Marion Cotillard (París, 1975) és considerada una de les actrius franceses més internacionals. Recollirà el premi Donostia el 17 de setembre en la gala d'inauguració del Festival, que tindrà lloc al Kursaal. El certamen donostiarra ha destacat la “intensitat” amb la qual ha brillat la intèrpret, tant en produccions europees com estatunidenques, en les quals ha representat amb “el mateix talent” rols dramàtics, còmics i d'acció juntament amb cineastes com... [+ informació]

04 de setembre 2021

La xarxa social Tik Tok no enviarà notificacions als menors de 13 a 15 anys a partir de les 9 de la nit i als de 16 i 17 anys a partir de les 10 de la nit

Aquesta novetat s'activarà automàticament al compte dels menors, sense que hagin de fer res. Paral·lelament, la companyia també endureix les restriccions dels missatges privats entre joves. Els menors de 16 anys ja no en poden rebre i, a partir d'ara, els que en tinguin 16 i 17 tindran l'opció desahabilitada per defecte. Només podran enviar missatges privats si ho marquen expressament a la configuració de l'aplicació. L'objectiu és ajudar a millorar els hàbits de consum d'internet entre els joves i fer-los conscients dels riscos que comporta compartir material a la xarxa. De fet, TikTok... [+ informació]

03 de setembre 2021

Les mesures antipederàstia que vol aplicar Apple als EUA amb la revisió de les fotografies dels iPhones aixeca dubtes sobre com pot topar amb les legislacions de cada país

Apple vol revisar les fotografies dels iPhones per buscar-hi possibles continguts de pederàstia. El sistema s'incorporarà a partir de finals del 2021 als EUA i es buscarà com implementar-lo també en altres països, segons les legislacions vigents en cada estat. Les entitats estatunidenques contra els abusos infantils aplaudeixen les mesures, però el nou sistema aixeca moltes suspicàcies perquè els governs podrien utilitzar-lo per controlar altres aspectes. Alguns especialistes opinen que el fet que Apple pugui comparar contínuament les fotos personals de cadascú emmagatzemades al núvol amb una llista negra secreta implica certs riscos perquè el sistema revisarà les imatges quan passen dels telèfons cap al sistema d'emmagatzematge d'iCloud i les compararà amb una llista de continguts ja identificats com a pedòfils. Si hi ha coincidències, es llançarà un avís i un treballador de la companyia revisarà manualment si ho són o no... [+ informació]

02 de setembre 2021

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2021 amb 23.329.391 visitants que han fet 49.749.652 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.329.391 visitants i 49.749.652 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.512,1 visites de pàgines (13,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.597 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

01 de setembre 2021

L’emblemàtica Editorial Alpina commemora el 75è aniversari després d'haver guiat milers d'excursionistes per les muntanyes cartografiades en els seus mapes de paper desplegables abans que arribessin els GPS i els digitals

L'editorial Alpina, que té la seu social a la ciutat de Granollers, és un segell especialitzat en cartografia i guies de muntanya que ha aconseguit mantenir-se viva durant 75 anys malgrat els embats digitals que semblava que l'havien de retirar del mercat. L'editorial es va fundar el 6 de febrer del 1946 de la mà de l'excursionista i geògraf Salvador Llobet. Si bé el seu destinari potencial va ser durant molts anys el sector excursionista català, ara es dirigeix més als excursionistes estrangers, sobretot d'altres països europeus, que escullen Catalunya, les Illes i sobretot el Pirineu per passar-hi les vacances practicant senderisme i fins i tot ciclisme. Per commemorar aquest 75è aniversari, l'Editorial Alpina ha editat un facsímil del 1957 amb una actualització del mapa de l'Aneto. El catàleg d'Alpina és de més de 150 títols, alguns dels quals ha reactualitzar tecnològicament. Malgrat les dificultats a causa de la baixada d'usuaris pel coronavirus, el nivell de facturació s'ha mantingut, però no amb les xifres de fa deu anys que havien arribat a facturar més d'1 milió d'euros, un volum que un anys després es va resituar en una mica més de la meitat. Algunes de les rutes cartografiades per Apina són de les més conegudes del senderisme pirinenc com la ruta d'Aigüestortes i els estanys de Sant Maurici. L'Editorial Alpina revisa constantment les seves edicions i es continua basant en les informacions que treu de pastors, gent gran del Pirineu i excursionistes coneixedors del terreny... [+ informació]