La recaptació per les vendes de música digital dupliquen les del suport físic però la pirateria continua perjudicant el sector

Les vendes de música van pujar durant el 2017 gairebé un 9%, per sobre dels 232 milions d’euros. Els ingressos digitals ja gairebé dupliquen els del mercat físic: 152,4 milions contra 79 milions. El mercat digital equival al 65,8% del sector. En aquest sentit, el mercat local està en línia amb la tendència mundial, però cal interpretar les dades tenint en compte les descàrregues il∙legals. La pirateria digital ha experimentat el 2017 i per segon any... [+ informació]

La plataforma WhatsApp en mans de Facebook restringeix l'ús de la missatgeria als menors de 16 anys a tot Europa

L'aplicació de missatgeria WhatsApp, propietat de Facebook, modificarà les seves condicions de servei a Europa i fixarà l'edat mínima per poder utilitzar aquesta app en els 16 anys. El canvi afectarà els usuaris de països com aquí, on actualment està establerta en els 13 anys. L'anunci coincideix amb el fet que la Unió Europea actualitzarà les seves lleis de privacitat el mes que ve per requerir una major transparència sobre l'ús de la informació de les persones... [+ informació]

L'obra «Art» de Yasmina Reza es recupera al Teatre Goya amb el repartiment de Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva que la convertir en un dels èxits al mateix teatre barceloní fa dos anys

Hi havia una vegada tres Reis d'Orient i el dilema era escollir quin rei triaves. A uns els agradava el blanc, a altres els agradava el ros, i a altres els agradava el negre. Però, blanc, ros o negre, tots acabaven portant el regal que demanaves... o un de consolació. Amb aquesta nova versió catalana de l'obra «Art», de la novel·lista i dramaturga Yasmina Reza (París, 1959), que ha adaptat el dramaturg Jordi Galceran —les anteriors versions vistes aquí de Josep Maria Flotats i Ricardo Darín van ser en espanyol i una tercera, en català, d'Albena Teatre— passa un dilema semblant com amb el de la tria dels tres Reis... [+ informació]

El cantant Raimon publica dos cedés on es recullen les 35 cançons del seu últim recital al Palau de la Música Catalana més un devedé amb la retransmissió que en va fer TV3 i un llibret amb totes les lletres

Després de 55 anys als escenaris de tot el món, el cantant Raimon va decidir posar punt i final a la seva trajectòria artística i per fer-ho va escollir l’escenari on sempre s’havia sentit més identificat, el Palau de la Música Catalana. Els primers recitals en solitari de Raimon en aquest espai van ser el 24 i 28 de gener del 1967 i des de llavors hi va cantar en cinquanta-cinc ocasions. Durant el maig del 2017, Raimon va escollir el Palau de la Música Catalana per oferir 12 recitals de comiat, va fer... [+ informació]

L'Acadèmia Sueca s'està plantejant no concedir el premi Nobel de literatura aquest any a causa de l'escàndol de filtracions i suposats abusos sexuals que ha generat una crisi en el si de la institució

Aquesta crisi ha comportat la sortida de cinc dels seus membres. Per això, segons el president de la Fundació Nobel, Carl-Henrik Heldin, a la televisió pública sueca SVT, diverses persones del Comitè del Nobel de Literatura i de l'Acadèmia Sueca creuen que aquest any no s'hauria de concedir el premi. Aquests membres defensen que la decisió serviria per recuperar la confiança i reparar les ferides. Una de les accions que proposen alguns membres és que el 2019 es lliurin dos premis de literatura, un que correspondria a l'any anterior i el de l'any en curs. Per la seva banda... [+ informació]

El muntatge «Èdip» ha capgirat el Teatre Romea com si estigués en obres i recobert de xarxes i pals de ferro de construcció deixant bona part de les llotges inutilitzades i tancant els espectadors en una atmosfera decadent

El director Oriol Broggi (Barcelona, 1971) ha dibuixat el seu «Èdip» —amb el títol escurçat sense el «rei» que ja és un avís per als espectadors— recorrent a les referències que l'han guiat en bona part de la seva trajectòria escènica, sobretot amb La Perla 29. A vegades, però, cal una empenta per llançar-se a la piscina de la tragèdia. I aquesta empenta no li ha vingut des de casa sinó des de fora, a través d'un suggeriment de l'actor Carles Canut, vinculat al Teatre Romea, productor del muntatge [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És aleshores quan... [+ informació]

Amb l'actual interpretació de l'actriu Emma Vilarasau al Teatre Lliure de Montjuïc és difícil que es pugui tornar a entendre d'ara endavant el personatge de «Medea» en el seu registre clàssic

Per deformació de “flashback” professional, parlar de «Medea» aquí porta inevitablement a la memòria les successives «Medees» que ha interpretat la veterana actriu Núria Espert. Una de les més recordades és la del 1981, dirigida, com la d'ara, per Lluís Pasqual, en una versió aleshores de Germán Schroeder i escenografia de Fabià Puigserver, a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc, el mateix espai on Núria Espert ja l'havia interpretat de carambola el 1954, quan va haver de substituir l'actriu Elvira Noriega, una substitució que la va catapultar com a actriu de primera línia. No cal buscar-hi punts de comparació ni de referència més enllà del record i l'apunt històric. A més de trenta-cinc anys vista d'aquella direcció de joventut... [+ informació]

La Diada de Sant Jordi s'emporta el fotògraf Eugeni Forcano als 92 anys amb el seu testimoni gràfic de la Barcelona de la segona meitat del segle XX

El fotògraf Eugeni Forcano havia nascut a Canet de Mar el 1926. És considerat un dels grans fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX. Ha mort a la mateixa població on va néixer a l'albada de la Diada de Sant Jordi. Eugeni Forcano va projectar una mirada essencial de la Barcelona dels seixanta i setanta del segle passat. Entre altres distincions, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol, la Medalla d'Or del Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi Ciutat de Barcelona. Eugeni Forcano va ser un fotògraf autodidacte i es va dedicar a la fotografia gairebé per casualitat. Era fotògraf professional des del 1960, quan va començar... [+ informació]

La missa i benedicció de roses per Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya se suspèn per primera vegada des de la guerra civil a causa ara de l'article 155 del govern espanyol

L'acte institucional de Sant Jordi ha rebut de rebot les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. És una de les tradicions més seculars que es mantenia des de fa gairebé 600 anys, concretament des del 1434, com la missa a la capella del Palau de la Generalitat de Catalunya o la benedicció de les parades de roses al pati de carruatges. Només una tragèdia com la guerra civil... [+ informació]

Els fundadors del Versus Teatre cedeixen la direcció de l'espai a Apunta Teatre a partir del 2 de maig amb el nom de Sala Versus Glòries

Els fundadors de la companyia Versus Teatre deleguen la direcció de l’espai a Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, amb qui porten treballant i produint conjuntament obres com: «Cloaca», «La peixera» o «Sota la catifa». L'espai canvia també de nom i s'anomenarà Sala Versus Glòries. Ramon Godino i Jofre Blesa, d'Apunta Teatre, tenen la intenció de donar nous aires de renovació i energia a la sala, un espai de proximitat on tinguin cabuda les obres que queden fora del circuit de les grans sales, sempre tenint la qualitat com a eix vertebrador... [+ informació]

Els usuaris del TRAMbaix i el TRAMbesòs reben aquest cap de setmana més d'un miler de llibres gratuïts arran d'un acord entre Abacus Cooperativa i el TRAM

A banda d'aquest activitat, i com a colofó, durant la Diada de Sant Jordi, un comboi estarà ambientat com a llibreria, aturat a la parada de Francesc Macià i acollirà diferents autors que signaran els seus llibres. El miler de llibres que Abacus Cooperativa regala entre el 19 i 21 d’abril seran entregats de la mà dels personatges Sra. Trama i Sr. Abacusí, que tenen la missió... [+ informació]

Una nova versió de l'obra «Escenes d'un matrimoni» d'Ingmar Bergman al Teatre Akadèmia intenta no caure inútilment en la comèdia de sobretaula ni aprofundir en la psicologia de col·loqui de cine-club dels dos protagonistes

Des que Ingmar Bergman (Uppsala, Suècia, 1918 - Fárö, Suècia, 2007) va portar a la pantalla, els anys setanta del segle passat, en clau de sèrie televisiva, i després al cinema, la recreació d'una part de la seva pròpia experiència sentimental amb l'actriu Liv Ullmann (Tòquio, 1938), les diferents versions de l'adaptació teatral s'han anat succeint sense que es noti el pas del temps. Aquí mateix, en els últims divuit anys, se n'han vist dues de ben diferents: la que va dirigir Marta Angelat, amb Francesc Orella i Mònica López, al Teatre Nacional de Catalunya el 2010, i la que el 2017 van presentar al Teatre Tívoli, Ricardo Darín i Andrea Pietra, sota la direcció de Norma Aleandro... [+ informació]

Es publica en versió còmic un primer assaig a tot Europa sobre les col·leccions medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar exploren la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en el primer assaig en còmic sobre un museu que s’edita a Europa. «Gòtic» és la visió personal d’aquests dos autors que veuen el MNAC com una gran màquina d’ordenar, que reflexionen sobre la seva funció i sobre l’impacte de les imatges a la vida dels ciutadans i es fixen especialment en la col·lecció d’art gòtic, una de les més emblemàtiques... [+ informació]

L'espectacle «Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta» de Projecte Ingenu a La Seca Espai Brossa és tan físic que entra pels porus perquè els espectadors se n'amarin sense una paraula com el cinema mut de l'antigor

William Shakespeare, quan va escriure l'obra que es considera pràcticament el seu testament literari, «La tempesta», va desterrar el seu heroi Pròsper, el duc de Milà, i la seva filla Miranda, en una illa deserta. Diria que no els va preguntar quines tres coses s'hi emportarien i, per això, pare i filla, s'hi van trobar amb una sabata i una espardenya. El duc de Milà, que s'hi va moure com un mag —ja voldria tenir els seus poders ultraterrenals el veterà Hausson de La Seca!— va acabar desencadenant una tempesta per venjar-se de tothom i el que va aconseguir és posar-se en contacte amb l'altre món. Els viatges, ni que siguin virtuals o a l'altre món, canvien fins i tot els ducs. I Pròsper va renunciar finalment a la mala bava i al patriarcat poderós que arrossegava i va permetre que la seva filla Miranda trobés l'amor de la seva vida... [+ informació]

Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties», insults i impromperis a manta, llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció en l'obra «Que rebentin els actors» al TNC

Mastegots a pleret i algun «gec d'hòsties». Insults i impromperis a manta. Llengua popular sense concessions en un ambient presumptament familiar que s'empara en la ciència-ficció. Però la ciència-ficció de «Que rebentin els actors» és només un recurs per aprofundir en l'amnèsia del passat, en el silenci de la història dels més grans envers els més joves, en l'oblit de la traïció i en la ignorància de la història com a única sortida per entendre el present i blindar el futur... [+ informació]

El cinema perd el director d'origen txec Milos Forman, el productor valencià Josep Anton Pérez Giner i el director italià Vittorio Taviani

El director d'origen txec Milos Forman ha mort aquest als 86 anys. Havia guanyat l'Oscar a la millor direcció en dues ocasions per les pel·lícules «Amadeus» i «Algú va volar sobre el niu del cucut». Milos Forman ha mort als Estats Units després d'una curta malaltia. El cineasta va néixer el 1932 a Cáslav (República Txeca), però es va traslladar als Estats Units després de la repressió comunista per l'aixecament de la Primavera de Praga del 1968 i va aconseguir la nacionalitat nord-americana a la dècada dels 70. Una altra mort relacionada amb el cinema és la del productor valencià Josep Anton Pérez Giner, considerat el pare del terror català... [+ informació]

La degradació de la pedra després de la construcció del 1929 obliga a fer per primera vegada un remodelatge profund de l'estructura exterior del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Montjuïc

Les xarxes blaves ja cobreixen en part o totalment les sis torres que identifiquen la silueta de l'edifici. També la llanterna que corona l'enorme cúpula central. Les xarxes s'han col·locat pels treballs que duu a terme Blue Barcelona, una empresa especialitzada que disposa d'escaladors que realitzen des de començaments d'any un mapping per detectar les patologies que afecten la pedra, d'estructura molt porosa, que és originària, com la de molts dels edificis de la ciutat de Barcelona, de la mateixa muntanya de Montjuïc... [+ informació]

Les bromes es paguen cares segons el que explica el dramaturg Jordi Casanovas en la seva obra «Mala broma» a la Sala Muntaner

Potser sí que a vol d'ocell sembla un Yasmina Reza, però, vinga, oblidem-ho: a ras de terra és un Jordi Casanovas en estat pur. Fem una prova: posem l'obra en cartellera sense desvelar el nom de l'autor. Obrim un concurs amb premi inclòs (una cervesa amb l'autor o autora, per exemple). El resultat seria sorprenent amb els noms estrangers contemporanis que arribarien a aparèixer. Vull dir amb això que «Mala broma» és una obra universal d'obligada traducció i d'exportació immediata. Si hi ha un dramaturg català contemporani que experimenta els revolts de tots els gèneres possibles, aquest és Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978). I si bé sempre ha acaronat la comèdia... [+ informació]

L’exposició «La llum de Catalunya. Un passeig pel talent català» promoguda per la Welcome Talent Society sobre els genis catalans i la seva aportació nacional i internacional es presenta a Brussel·les

La mostra forma part del programa de celebració de la Diada de Sant Jordi a la capital comunitària europea. La mostra, que a Barcelona es va veure als jardins del Palau Robert, reconeix els millors exponents de la creativitat, l'enginy, i l'emprenedoria catalana, a través d'un repàs històric d'una trentena de disciplines de les arts i les ciències. Des de Ramon Llull al Tricicle, de Verdaguer a Anna Veiga, fa un viatge per tot allò que els catalans han aportat a la humanitat... [+ informació]

Malgrat la desafortunada versió cinematogràfica de «Sol solet» l'obra de Mariana de Althaus al Lliure de Gràcia ha estat un dels èxits d'aquest trimestre

Quan una obra de teatre s'adapta al cinema, no sempre l'experiència acaba en un bon resultat. A aquesta obra teatral de la dramaturga Mariana de Althaus (Lima, Perú, 1974), la versió cinematogràfica li ha fet molt de mal. Estrenada als cinemes fa pocs mesos, dirigida per Bacha Caravedo i Chinón Higashionna, ha passat sense pena ni glòria, malgrat el petit ganxo de l'actriu Adriana Ugarte, i ha estat considerada unànimament per bona part... [+ informació]