La literatura infantil i juvenil és l'àmbit que lidera el rànquing dels préstecs dels últims cinc anys segons dades de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals —un 52%— en català, i un 45,7% en espanyol. Les dades dels últims cinc anys mostren que, a tot Catalunya, el préstec en català s'acosta al 60%. Segons mostren les dades del període 2019-2024 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, el préstec de literatura infantil en català dobla el de l'espanyol des del 2019 (amb 14 milions de préstecs envers 6,3), i això compensa el domini del català en l’àmbit del préstec de llibres per a adults, que és molt superior en espanyol: en aquesta llengua s'han prestat 17,2 milions de llibres, mentre que la xifra en català és de 7,4 milions. Els llibres prestats en català des de la Xarxa de Biblioteques Municipals durant els últims cinc anys concentren el 80% del préstec bibliotecari del país, un 65% pertanyen a la categoria de llibre infantil i juvenil, mentre que el 35% restant és de llibre per a adults... [+ informació]

El que va ser l'emblemàtic restaurant Pitarra del carrer Avinyó de Barcelona on l'autor va escriure a la rebotiga de la rellotgeria familiar la majoria de les seves obres teatrals es converteix en un bar de tapes

Aquest local del barri Gòtic de Barcelona, que datava del 1890, es va mantenir obert amb diferents renovacions fins al 2018. Amb el seu tancament, va intentar reobrir-lo un pub irlandès que també va tancar només al cap de tres mesos. Ara, després de set anys tancat, s'ha reobert com un nou local de tapes i menús. Aquest espai va ser la casa familiar del dramaturg Frederic Soler, conegut amb pseudòni Serafí Pitarra (Barcelona, 1839 - 1895) —el monument al capdavall de la Rambla, davant del tancat Teatre Principal, a la Plaça del Teatre, el recorda. El local, una antiga rellotgeria de la família, on el mateix autor va començar a treballar quan era adolescent, el va heretar quan va morir el seu oncle. Durant la segona meitat del segle XIX, Serafí Pitarra va començar a escriure a la rebotiga de la rellotgeria obres de temàtica humorística i popular. També en aquells anys, després de ser acceptat al cercle de les elits que dominaven els Jocs Florals, l’espai on escrivia es va convertir en un lloc de xerrades i tertúlies a les quals assistien personatges de l'època com Anselm Clavé, Valentí Almirall, Víctor Balaguer o Feliu Codina, una tradició que durant la segona meitat del segle XX es va mantenir amb lloc de trobada i de tertúlia de col·lectius, escriptors o intel·lectuals de la Transició... [+ informació]

Trenta minuts de cangueli cibernètic

El programa «30Minuts» de TV3 va dedicar un espai a alertar l'audiencia, o més aviat a constatar, que vivim en un món d'estafes cibernètiques que han deixat per a la nostàlgia les estafes més picaresques de l'estampeta, la taca o el revisor del gas, tot i que encara continuen funcionant de tant en tant. Però si analitzem el contingut del programa, la veritat és que més que prevenir, posar en guàrdia, ensinistrar o fer agafar confiança en el món de botons en què s'ha convertit el viure diari, el que aconsegueix és que molts espectadors, sobretot els que tenen al·lèrgia primaveral als telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors, les app's i les tecnologies digitals, pensessin que el millor era continuar com estaven: ni acostar-s'hi i, posats a fer, ni pensar d'acudir a una màquina expenedora de qualsevol comissaria espanyola per gestionar l'accés del deneí al telèfon mòbil, regulat recentment per decret... [+ informació]

Quatre exposicions obren l'any de La Virreina Centre de la Imatge amb mstres d'Eugenio Barba, Cathty Berberian, Sara Gómez i Álvaro Perdices

«La meva aportació» és la primera presentació museogràfica de la filmografia completa de la cineasta afrocubana Sara Gómez (Guanabacoa, 1942 – L’Havana, 1974), una de les principals representants del documentalisme fet a Cuba durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Roger Bernat comissaria l’exposició «Autopenetració», dedicada al dramaturg Eugenio Barba (Bríndisi, 1936) fundador de l’Odin Teatret i abanderat del «Tercer teatre», que sorgeix als anys 70 a les perifèries de les grans capitals d’Europa i Llatinoamèrica. Coincidint amb el centenari del naixement de la performer Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 1925 – Roma, 1983), l’exposició de La Virreina Centre de la Imatge a cura d’Arnau Horta examina la genealogia de «Stripsody», la seva òpera prima com a compositora i una de les creacions vocals més inclassificables del segle XX. «Cultivar l’estrany» ofereix una mirada antològica a la trajectòria d’Álvaro Perdices (Madrid, 1971) amb projectes duts a terme des de la primera meitat dels anys noranta fins al 2022, a més d’altres concebuts específicament per a La Virreina Centre de la Imatge... [+ informació]

Neixen els Premis CRIT per reconèixer i impulsar la creació de continguts digitals que itilitzin la llengua catalana a les xarxes socials i plataformes

Els nous Premis CRIT, que s'atorgaran el 20 de juny en una Gala al Teatre Nacional de Catalunya retransmesa en directe per 3Cat, reconeixen i impulsen la creació de contingut digital en llengua catalana. S’adrecen a creadors i creadores que utilitzen el català a les xarxes socials i plataformes digitals per informar, entretenir, inspirar i generar comunitat. En una primera fase, es poden nominar els creadors preferits a través de terceres persones o també pels mateixos candidats creadors. Els Premis CRIT volen fomentar l’excel·lència i la professionalització del sector digital en català i també volen oferir l'oportunitat als creadors considerats emergents. Els Premis CRIT són una iniciativa de 3Cat, l’AMIC i la Fundació Punt cat, amb el suport d’un comitè assessor format per entitats i professionals reconeguts del sector cultural i digital. La categoria General premiarà el talent global i l'impacte en l'ecosistema digital en català. Els finalistes són seleccionats pel comitè assessor i premiades pel jurat dels CRIT. Un dels premis, el de millor vídeo, es decidirà per votació popular... [+ informació]

L'Ajuntament de Dublín provarà de situar vigilants al costat de la famosa estàtua de Molly Malone per evitar que els turistes li toquin els pits seguint una mena de tradició moderna

La veu popular diu que és un gest que porta bona sort però que està erosionant el monument i, a més, pot ser considerat ofensiu. Fotografiar-se grapejant els pits de l'escultura s'ha convertit en tota una tradició per molts dels visitants de la ciutat de Dublín, i, de tant fregament, la zona s'ha acabat tornant d'un color brillant que desentona amb la resta de l'obra, creada en bronze per l'escultora irlandesa Jeanne Rynhart el 1998. En aquell moment, la figura ja va causar certa controvèrsia entre els que deien que el vestit era massa insinuant. L'estàtua recorda una venedora de marisc dublinesa que, segons la llegenda, hauria viscut al segle XVII i era molt estimada per tothom. La seva mort sobtada la va convertir en tot un mite a la capital irlandesa, on el nom de Molly Malone encara ressona a través de la cançó que porta el seu nom, i que s'ha convertit en un l'himne oficiós de la ciutat... [+ informació]

El Club Capitol de les Rambles (Can Pistoles per als cinèfils) reobrirà, segons avança el diari ARA, sota paraigua municipal de l'Ajuntament de Barcelona que el cedirà a la gestió privada com ja s'ha fet amb El Molino o la sala Paral·lel 62

Tancat i barrat des de l'any 2020 i ara sepultat per les obres de remodelatge de la Rambla, el Club Capitol sembla que tindrà una segona vida de la mà del suport municipal de l'Ajuntament de Barcelona que, com ja ha fet amb altres espais com El Molino o la sala Paral·lel 62, el cedirà mitjançant concurs públic a la gestió privada. El Club Capitol és un espai emblemàtic de Barcelona. Conegut popularment amb el sobrenom de Can Pistoles, de la seva època d'esplendor cinematogràfic, es va convertir en teatre de la mà del Grup Balañá, que n'era el gestor des de l'any 1962, on s'hi van representar alguns èxits importants, a més de ser la casa del desaparegut Pepe Rubianes, com per l'exemple l'estrena de l'obra «Lapònia», que ara s'està representant al Teatre Condal i que ha estat exportada a diverses llengües... [+ informació]

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb el seu director titular Ludovic Morlot inicia el seu programa de gires 2025

Fins a finals d'any, viatjarà per 9 ciutats de 4 països en 5 viatges, amb una comitiva de més de 100 músics, 5 prestigiosos solistes i 3 compositors catalans convidats que estrenen obra d'encàrrec. El programa de gires posa en marxa una nova estratègia d'internacionalització de les formacions de la casa —també la Banda Municipal de Barcelona (BMB)— basada en la coordinació de tres aspectes clau de L'Auditori: les publicacions del segell discogràfic, els encàrrecs de composició durant la temporada i el repertori que es presenta a les gires. Així, mentre es van publicant els 6 àlbums que composen l'integral de Maurice Ravel que l'OBC està enregistrant i de la qual ja se n'han tret els dos primers volums, l'OBC interpretarà obres del compositor francès en totes les ciutats on viatjarà. De la mateixa manera... [+ informació]

El Born torna a canviar de nom amb l'etapa que reprèn sota l'ombra de la derrota del 1714 i el fusiona amb el Museu d'Història de Barcelona

El nou projecte de direcció del Museu d’Història de Barcelona, liderat per Carles García Hermosilla, obre una etapa de transformació per a tot el conjunt museístic. García Hermosilla, que va assumir la direcció el desembre de 2024, compta amb una llarga trajectòria vinculada als museus, el patrimoni i la recerca. La seva proposta té com a objectiu repensar el relat del museu des d’una mirada contemporània, accessible i compromesa amb la diversitat de relats que formen la història de la ciutat. Anteriorment, el Born ha estat motiu de polèmica pels diferents canvis d'identitat que ha patit a remolc de les diferents opcions polítiques de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels primers passos d’aquesta nova etapa és la renovació de la identitat visual del museu. Es deixa enrere l’acrònim MUHBA i s’adopta la denominació completa de Museu d’Història de Barcelona. Igualment, es prescindeix... [+ informació]

Les mares de la llum

A la generació que encara ha tingut l'oportunitat de néixer a casa i no en la fredor d'un quiròfan quan li parlen de les “llevadores” li evoquen uns personatges imaginaris que no ha conegut però que té tota la consciència que són les primeres mans que l'han tingut als braços i els han llençat a l'atzar de la vida. Segons la llengua islandesa, la paraula “llevadora” n'inclou dues d'essencials: “mare” i “llum”. Per això, fa una dotzena d'anys, els islandesos segurament van triar “llevadora” com a la paraula més bonica de la seva llengua. O potser també perquè van ser conscients de qui els va dir el primer bon dia. L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera dues obres ambientades als països nòrdics, Finlàndia i Islàndia, i que, en les dues, es faci referència i es mitifiqui el fenomen de l'aurora boreal... [+ informació]

La segona edició del «Bus de l’Òpera» aproparà el gènere operístic a un miler d’espectadors no habituals gracies al programa impulsat per NovAria

Fins al 17 d’agost, el «Bus de l’Òpera» torna a circular pels carrers de Barcelona. És la segona edició d’aquest projecte cultural impulsat per la companyia operística NovAria amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona, que té per objectiu democratitzar l’accés al gènere operístic i, des d’una mirada a la vegada cultural i social, apropar-lo a noves audiències de la ciutat: joves, gent gran, infants i ciutadania en general. Per aconseguir-ho es treballa l’accessibilitat dels públics, en el sentit més ampli: un autobús especial trasllada els espectadors des dels barris respectius fins al lloc de l’espectacle, i se’ls ofereixen entrades assequibles, amb un preu total de 5 €. El «Bus de l’Òpera» es va posar en marxa la temporada passada, en una prova pilot en què van participar 500 persones. Aquest cop s’amplia l’oferta a un miler d’espectadors, a qui s’ofereix la possibilitat d’assistir a una funció del Cicle d’Òpera NovAria al Palau de la Música i al Teatre Casino de l’Aliança del Poblenou... [+ informació]

L'«Anna Karènina» del Teatre Nacional de Catalunya inicia una gira per set teatres europeus en versió original catalana sobretitulada

Un dels lemes del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la direcció de Carme Portaceli ha estat «El TNC una porta al món». I amb aquest propòsit, l'obra «Anna Karènica» que es va estrenar a la Sala Gran, inicia una gira per diversos escenaris europeus. L'obra «Anna Karènina» de Lleó Tolstoi, que es va estrenar i representar durant sis setmanes a Barcelona, amb una adaptació d'Anna Maria Ricart Codina, a partir de la primera traducció catalana d'Andreu Nin, dirigida per la mateixa Carme Portaceli, és una coproducció del TNC i el KVS de Brussel·les, el Teatro Nacional São João de Porto i el Théâtre des Amandiers-Nanterre. El muntatge [crítica de l'estrena catalana a la revista digital Clip de Teatre] inicia la gira al ZKM de Zagreb (11 i 12 abril), el Théâtre Nanterre-Amandiers, de París (7 a 10 maig), el Teatro Nacional São João, de Porto (15 i 16 maig), el KVS de Brussel·les (23 i 24 maig), l'Internationaal Theater Amsterdam (29 i 30 maig), Teatrul Naţional Cluj de Romania (6 juny) i el Miskolci Nemzeti Színház d'Hongria (8 juny). Els intèrprets d'aquesta gira internacional són Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Ariadna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana i Bea Segura... [+ informació]

Viatge al paradís de la disbauxa

«Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar. La broma confosa amb la seriositat. El joc de parelles volgut i dolgut. Diguem que campa el "visca la Pepa!" —perquè els personatges són d'arrel de la terra— i que la gresca està servida... [+ informació]

El cant dels ocells de Sant Boi

En una nova aportació de les propostes nascudes en una sala petita com era encara la Sala Atrium el 2023 —ara ja és una sala menys petita—, l'actriu, escriptora, documentalista i directora Anna Agulló i Prieto ha tingut l'oportunitat de revisar, refer, ampliar de contingut escenogràfic i reduir en durada —d'hora quaranta-cinc a hora quinze— el seu primer espectacle com a dramaturga que, en realitat, havia de ser originalment un documental tenint en compte la vena cinematogràfica de l'autora que va passar dels inicials estudis de teatre a l'audiovisual. Però com que els camins de les arts escèniques són inescrutables, la proposta dramatúrgica és, més que un monòleg a l'ús, una obertura en veu alta dels fantasmes i el dolor que han perseguit la pròpia actriu i que en un relat que, per cert, podria ser també estrictament literari, surten a la llum en una mena de catarsi col·lectiva, com si a l'Espai Lliure de Montjuïc s'hi haguessin congregat amics i coneguts, tinguts en confiança... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2025 amb 29.943.004 visitants que han fet 65.449.034 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.943.004 visitants i 65.449.034 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.352,8 visites de pàgines (12,38 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.812 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

La mort als 82 anys del mànager musical de la Nova Cançó, Joan Molas, recorda la primera etapa amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell o Pi de la Serra, entre altres

Joan Molas va néixer a Reus el 1943. La mort l'ha cridat als 82 anys després d'una llarga trajectòria en els temps més difícils del rellançament de la Nova Cançó. Ell, juntament amb la seva parella, Núria Batalla, van omplir durant els anys de la postDictadura espanyola els auditoris i els espais escènics amb concerts dels cantants d'aquell moviment, sobretot amb Lluís Llach, Raimon (al principi, abans que Raimon s'autogestionés la distribució amb Annalisa Corti), Joan Isaac, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Elèctrica Dharma o Ovidi Montllor, entre altres. L'agència musical que van crear Joan Molas i Núria Batalla va arrencar de la seva coneixença de joventut a l'Editorial Concèntric, d'Ermengol Passola. Molas i Batalla ja van ser homenatjats l'any 2016 amb el premi ARC per la seva trajectòria com a mànegers musicals, que es va estrendre des del 1967 —abans de la mort del dictador Franco— fins al 1990... [+ informació]

L'Studio Ghibli dóna set dies al generador d'imatges ChatGPT perquè retiri la Intel·ligència Artificial que replica el seu estil

L'última actualització del generador d'imatges de ChatGPT ha fet furor a les xarxes socials amb una nova tendència: l'adaptació d'imatges personals o històriques seguint l'estil de l'estudi d'animació japonès, Studio Ghibli. El fenomen viral, però, no ha agradat a Ghibli, que ha donat set dies a l'empresa OpenAI perquè retiri l'eina d'intel·ligència artificial del seu programa, ja que considera que vulnera la legislació sobre propietat intel·lectual. De moment, l'empresa nord-americana ha posat límits a l'ús de l'eina i només hi poden accedir els usuaris de pagament. L'Studio Ghibli és autor de pel·lícules d'animació com «El viatge de Chihiro», «La princesa Mononoke» o «El meu veí Totoro», amb la marca personal de l'artista japonès Hayao Miyazaki, que ja s'havia mostrat crític amb l'ús de l'animació generada amb IA el 2016, quan va assegurar que mai la faria servir en la seva obra. No és la primera vegada que ChatGPT té problemes amb els drets d'autor. L'octubre del 2024, més de 13.000 creadors signaven un manifest per denunciar que les grans empreses d'intel·ligència artificial fan servir obres seves sense el seu consentiment. D'altra banda, l'empresa d'intel·ligència artificial ha presentat ChatGPT-4o amb el generador d'imatges més avançat fins a dia d'avui, una eina que inclou un model multimodal capaç de generar resultats precisos, exactes i fotorealistes... [+ informació]

Una humanitat feta de draps de casa

La fe mou muntanyes. I viatges xàrter també. Hi ha qui fa quilòmetres fins al Santuari francès de Lorda, amb el vot de confiança que encara diposita en aquella jove Bernadeta que a mitjan segle XIX diu que va veure la mare de Déu a la gruta de Massavielha. Hi ha qui es conforma en una creença més de quilòmetre zero i puja de tant en tant a Montserrat per comprovar que la Moreneta continua mantenint el reclam turístic i que el mató s'hi continua venent la mar de bé. I hi ha qui peregrina fins a la població de Santa Aurora de la Pietat on hi ha una escola rural amb una directora negra, una mestra visionària acabada d'arribar, un bar de punt de concentració del poble, un capellà amb birreta que marca la pauta religiosa com Déu mana, el metge que coneix tots els mals i on també hi ha la parella del Josep i la Clara, neorurals del segle XXI, que han tingut el primer fill, un fill especial perquè no és ni nen ni nena sinó un nadó de drap que va creixent a manera que la trama també va avançant amb un tempo pausat que s'allargassa fins als 150 minuts de representació més un quart d'hora d'entreacte... [+ informació]

L'excepció de l'excepcionalitat

El que fa l'actor i director Pau Roca, gairebé a set anys vista des de la primera estrena d'aquest espectacle, és una excepció de l'excepcionalitat. Sí que hem entrat en la voràgine de recuperar espectacles pretèrits que s'ho mereixen, però no tots continuen mantenint el solatge que manté «Les coses excepcionals», del dramaturg Duncan Macmillan (Regne Unit, 1980), diria que un autor de capçalera de la companyia Sixto Paz. Potser menys de capçalera del que ells mateixos voldrien, amb l'excepció —valgui el coixí lingüístic— de l'obra «Pulmons», de fa una dècada. Aquí, el joc està en la línia del teatre interactiu... [+ informació]

Se subhasta un misteriós lot de 15.000 monedes enterrades durant cinquanta anys per protegir-les dels nazis que ara es poden valorar en 100 milions de dòlars

Podria ser la col·lecció de monedes més cara que s'hagi subhastat mai. Porta el nom The Traveller Collection i compta amb més de 15.000 peces que daten des de l'antiga Grècia a la Gran Bretanya del segle XX. La subhasta tindrà lloc en diferents lots durant els pròxims tres anys i es preveu que puguin arribar a aconseguir un total de més de 100 milions de dòlars. El que fa que el conjunt de monedes encara sigui més valuós és la història que hi ha al darrere: van estar enterrades durant més de 50 anys. Segons un comunicat de l'empresa de subhastes, Numismatica Ars Classica, la col·lecció va començar després del crac del 1929, quan un home va començar a comprar monedes d'or. El col·leccionista, que no ha estat identificat, com tampoc el lloc d'Europa on van estar enterrades les peces, va desenvolupar amb el temps un gust per les monedes que tenen una gran bellesa, raresa i interès històric... [+ informació]