Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «L'albada», de Jaume Viñas, dirigida per Oriol Broggi, al Teatre La Biblioteca

«L’Albada», de Jaume Viñas. Intèrprets: Cristina Arenas, Patrícia Bargalló, Joan Marmaneu, Clara Mir, Noël Olivé, Eduard Paredes, Maria Ribera, Oriol Ruiz Coll, Ismael Sempere, Ramon Vila, Jaume Viñas. Llums: Pep Barcons. Vídeo: Francesc Isern. Vestuari: Gina Moliné. Espai: Yaiza Ares i Oriol Broggi. So: Òscar Camí, Pau Segura i Oriol Broggi. Regidoria: Maria Molist i Aran Broggi. Tècnics funcions: Pau Montull i Pau Segura: Atenció al públic: Sílvia Forns i Núria Ubiergo. Sastressa: Vintu. Estudiants en pràctiques STAE: Aina Masip i Martí Vellvehí. Estudiant en pràctiques MUET: Valentina Salas. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Fotografies: Alex Rademakers. Clip promocional: David Andreu. Dibuix del cartell: Paula Mariscal. Color del cartell: Màrcia Cisteró. Agraïments: Família Viñas Burgos Marchador i Sotillos, Júlia Santacana i “Diari d'una miliciana”. Una coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona. Grec'26. Del 25 juny al 30 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «Avi, et trauré d'aquí», adaptació i direcció de Víctor Borràs Gasch, a la Sala Atrium

«Avi, et trauré d’aquí». Dramatúrgia i direcció: Víctor Borràs Gasch, a partir de la novel·la de Joan Pinyol Colom. Intèprets: Àurea Márquez, Miquel Malirach. Escenografia: Llorenç Corbella. Vídeo: Nina Solà. Assessorament de moviment: Montse Colomé. Il·luminació: Marco Rubio. Espai sonor: Laia Vallès. Vestuari: Nídia Tusal. Ajudantia de direcció: Pau Senserrich. Producció i distribució: Maria Hervàs i Míriam Millet. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Administració: Montse Valentí i Yolanda Torralbo. Comunicació i premsa: Maria Moix, Míriam Salazar. Assistència tècnica: Íngrid Codina i Daniel Roda. Cap tècnic: Pau Senserrich. Producció: Teatre Nu. Fotografia: Sílvia Poch. Sala Atrium, Barcelona. Grec'26. Del 25 de juny al 5 de juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)», adaptació i direcció d'Àlex Rigola, al Heartbreak Hotel

«FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)». Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Àlex Rigola. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Xesca Piñon, Jordi Rico, Toni Sevilla, Jordi Oriol,Lluís Villanueva. Espai escènic i vestuari: Patrícia Albizu i Alejandra Lorenzo. Disseny llums: Àles Rigola i Raimon Rius. Producció executiva: Mireia Pol. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Assistència direcció: Rita Ollé. Ajudanta direcció: Paula Blanco. Direcció: Àlex Rigola. Producció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L. i Festival Grec. Amb el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2026. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 24 de juny al 31 juliol 2026... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La ruta» de Lluïsa Cunillé al Teatre Akadèmia

«La ruta», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Col·laboració especial: Lurdes Barba. Espai escènic: Bibiana Puigdefàbregas. Disseny de vestuari: Marta Rafa. Música i espai sonor: Pau Matas. Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow. Vídeo: Daniel Lacasa. Construcció escenografia: Punt de fuga. Lluís Nadal (Koko) i Miguel Angel Berián. Cap de producció: Maria G. Rovelló. Ajudantia de producció: Sara Farré... [+ informació]

La futura sala de concerts annexa al Palau Sant Jordi de Barcelona amb 17.000m² i per a 9.000 espectadors es vol convertir a partir del 2029 en el primer gran espai destinat a la música en directe

La proposta guanyadora del Sant Jordi Club ha estat l'elaborada conjuntament per l'estudi parisenc Bruther i pels barcelonins Jorge Vidal Studio. El projecte, escollit a través d'un concurs públic, amb un pressupost de 70 milions d'euros, preveu que el nou espai pugui acollir fins a 9.000 espectadors. S'espera que el nou equipament entri en funcionament l'any 2029. La proposta de Bruther i Jorge Vidal Studio preveu construir un edifici de planta rectangular de 17.000m², amb una alçada de 25 metres i dues plantes subterrànies. L'objectiu és aconseguir un espai singular però que, alhora, preservi el protagonisme de l'antic Palau Sant Jordi, l'obra de l'arquitecte Arata Isozaki. Per mantenir aquesta continuïtat, es crearà una gran plaça d'accés a la façana oest, connectada amb l'Esplanada Olímpica, que actuarà com a porta principal i vestíbul exterior del nou equipament. La plaça del Sant Jordi Club enllaçarà amb el vestíbul interior, on hi haurà diferents serveis de restauració i marxandatge i a través del qual s'accedirà a les sales. La proposta preveu construir dues places més a l'exterior: una, destinada a la sortida del públic després dels concerts, i l'altra, pensada per als treballs tècnics, logístics i operatius necessaris per al dia a dia del nou equipament. La sala s'adaptarà a diferents configuracions de concert, amb públic assegut o dempeus. El projecte preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques i d'aerotèrmia, així com la recuperació d'aigua de la pluja o la utilització de criteris d'economia circular durant les obres... [+ informació]

Viatge al paradís de la disbauxa

«Cancun» és una comèdia amb sorpresa, però també amb desconcert. ¿Què passa de debò al resort del Carib? ¿Es tracta d'un somni? ¿Es tracta de les conseqüències d'una nit pitof? ¿Es tracta d'una al·legoria del gènere de la ciència-ficció? ¿Es tracta d'una apologia de les orgies sexuals en clau d'imaginació? A hores d'ara, potser gairebé tothom ja sap de què va «Cancun» [es va estrenar el 2008 al Teatre Borràs, dirigida per Josep Maria Mestres]. Doncs, bé, a «Cancun», que és el que ara compta, hi ha dues parelles —dos matrimonis—, amics de tota la vida, en edat ja madura, que celebren els vint-i-cinc anys de casats i que fan un viatge al paradís de la disbauxa. Allà, a Barcelona, ha quedat la feina, els fills ja grans, el passat. Aquí, a Cancun, hi ha la despullada de l'ànima —i d'alguna cosa més—, i l'esclat d'una petita mentida guardada un quart de segle que només el xampany fa desbravar... [+ informació]

El cabaret de la muntanya dels jueus

Les troballes arqueològiques són perilloses. Només cal donar un cop d'ull a les obres aturades o ajornades a tot Barcelona perquè els equips d'investigadors puguin remenar la terra per trobar-hi les restes dels avantpassats. Es pot veure amb les futures noves dependències de la justícia espanyola establerta a Catalunya, entre el Passeig Lluís Companys i el carrer Pujades —que, sigui dit de passada, no se sap quina falta fan— i que hauran d'esperar encara dos anys més abans que no se sàpiga què hi ha sota una gran necròpolis dels afores de la ciutat antiga, sepultada pels borbons, on fins i tot diuen que hi podrien reposar les restes de la jove màrtir Santa Eulàlia... [+ informació]

Amb barnús i plantofes d'anar per casa

Tot de color paper de plata. Icones del consum iniciàtic de mitjan segle passat com les famoses llaunes de sopa Campbell's, l'antiga beguda Coca-Cola, i la cadena de detergents Mister Brillo. Dissenys mai recanviats per algun grafista informàticament il·luminat. Tot són marques, Campbell's, Coca-cola, Brillo, que van tenir un inventor per atzar i que han perdurat en el temps. La Heartbreak Hotel sí que ha recanviat la típica cambra negra per la lluminositat del paper d'alumini gegant. I és que es tracta de barrejar la fantasia shakespeariana de «Somni d'una nit d'estiu» i la vida esbojarrada i pionera de la bohèmia artística més trencadora de l'estudi artístic novaiorquès d'Andy Warhol, The Factory —o «La Fàbrica», per als amics, un nom comercial que han adoptat després moltes altres iniciatives inspirades en l'esperit inconformista i alternatiu— i que Andy Warhol va instal·lar primer al carrer 47 Est de Manhattan, entre el 1963 i el 1968, i després en una sisena planta de l'edifici del carrer Union Square Oest... [+ informació]

De bon matí, quan els estels se suïciden...

Nits tòrrides. De matinada, camí de Montjuïc, que fa pujada si s'hi va a peu, ressona a la memòria la lletra d'una cançó escolta, aquella de tradició suïssa, «Els pics gegants», que deia més o menys això: «De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant...», i més endavant encara rematava: «Avant, avant, que trenca l'alba, si anem pujant, s'abaixa el cim.» Doncs això és gairebé el que passa amb les propostes enverinades que la dramaturga i creadora escènica empordanesa Catalina Angélica González Cano, de reconegut nom artístic internacional, Angélica Liddell (Figueres, Alt Empordà, 1966) prepara per als seus fans. La Liddell —no és nom de supermercat ni que ho sembli— va llevar els espectadors del llit en plena prematinada per assistir al seu espectacle «Seppuku [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El funeral de Mishima o el placer de morir», per engegar una macroperformance al seu gust i estil més funerari a tres quarts de cinc, quan els estels encara no s'han post i potser sí que, com l'homenatjat personatge japonès Yukio Mishima (1925-1970), també tindrien ganes de suïcidar-se. I tot perquè, a la sortida, dues hores més o menys més tard, els espectadors topin amb els primers raigs del sol, com aquells que la nit de Sant Joan s'estenen a la platja esperant que el rei de l'eclipsi tregui el caparró per l'horitzó... [+ informació]

L'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya es traslladarà provisionalment a l'antiga Escola del Carme de Barcelona a partir del setembre de 2027 a causa de les obres de remodelació de l'Escola Industrial

El centre, l'escola de fotografia més antiga de l'Estat espanyol, garanteix així la seva continuïtat mentre duren les obres de renovació al recinte de l'Escola Industrial, on tornarà l'any 2031. L'antiga Escola del Carme, situada a l'avinguda de Madrid, 214, al barri de Sants de Barcelona, acollirà els diversos departaments sense que es vegi afectada la seva activitat. L'acord posa fi a mesos d'incertesa sobre el futur del centre, fundat el 1972. Diverses entitats i plataformes culturals havien alertat del risc que l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) perdés la seva seu històrica arran del pla de transformació impulsat per la Diputació a l'Escola Industrial. Durant el curs 2026-2027, continuarà impartint la seva docència amb normalitat a l'Escola Industrial. El trasllat es durà a terme de manera planificada al llarg de l'estiu de 2027, de manera que l'alumnat podrà iniciar el curs 2027-2028 al nou emplaçament de Sants... [+ informació]

Una instal·lació artística de Naked Space transforma la terrassa del centre d’arts Santa Mònica en un espai d’ombra i descans que reacciona a la llum solar i protegeix dels rajos UV

El centre d'arts Santa Mònica forma part, un any més, de la xarxa de refugis climàtics del Raval i del projecte Raval estiu educatiu. I, amb l’arribada de la calor, ha obert al públic Solar index, una instal·lació de Naked Space que converteix la terrassa del centre d’arts en un refugi climàtic temporal i reactiu a la llum solar. Es tracta d’un espai gratuït, habitable i accessible per al veïnat i els visitants durant tot l’estiu. Més enllà de la seva funció pràctica com a refugi climàtic, Solar index convida a reflexionar sobre com la calor, la llum solar i les condicions ambientals afecten la manera com convivim i utilitzem l’espai públic. Solar index és el projecte seleccionat enguany a través de la convocatòria oberta impulsada pel Santa Mònica per convertir la terrassa en un refugi climàtic durant l’estiu... [+ informació]

Els futurs jutjats de l'Audiència de Barcelona del Born es retardaran dos anys a causa de les excavacions arqueològiques que s'hi fan per documentar una enorme necròpolis del desaparegut barri de la Ribera

La descoberta d'una necròpolis dels segles IX i X es va descobrir quan entre els anys 2018 i 2019 es van enderrocar els antics jutjats municipals al passeig de Lluís Companys. En aquell moment no es va trobar cap temple associat. Tot i això, la documentació del segle XII assenyala que s'hi podria trobar l’església de Santa Eulàlia del Camp on algunes fonts afirmen que s’hi podia haver enterrat Santa Eulàlia, la patrona històrica de la ciutat. Les excavacions continuaran durant dos anys més que retardaran la construcció de la nova seu de l'Audiència de Barcelona i es fan amb l'objectiu de documentar una manera de viure d'aquella etapa històrica. Al segle XIV, el solar allotjava l'Hort dels Tiradors, una zona agrícola amb horts i canals de reg que s'alimentaven del Rec Comtal... [+ informació]

Mirall trencat

Quan una família es desfà és com un mirall trencat que s'esberla i només deixa veure-hi el que en queda, dins dels trossos esquerdats. Un mirall trencat —pregunteu-ho a Mercè Rodoreda— és allò que el temps canvia fins a fer-ho tot malbé, és allò que passa de viure una època feliç a una decadència de buidor, és allò que només reviuen els fantasmes de les pèrdues i els records. «Forever», el tercer espectacle de capgrossos o màscares de la companyia basca Kulunka Teatro, després d'«André & Dorine» i «Solitudes» —revisitades com un pack dins el Grec'26— és una tragèdia. Així, amb totes les lletres. Sense que hi càpiga el consol de la comèdia... [+ informació]

Sis docents en cerca d'actor

¿Si Luigi Pirandello ja va qüestionar la naturalesa del teatre i va fer irrompre els seus sis famosos personatges en un assaig per trobar un autor que els completés les seves històries, per què La Conquesta del Pol Sud, companyia especialitzada en el teatre-document, no pot posar sis representants del professorat en cerca d'un actor que els il·lumini en el recorregut de les seves trajectòries com a docents a les aules? No hi ha dubte que el curs acadèmic convuls que s'acaba de viure, amb vagues i protestes al carrer, i que anticipa una represa de setembre tan convulsa com l'anterior, ha influït en el neguit escènic, ja sigui per atzar o per premonició, i ha fet que en un mateix espai de temps hagin conviscut a la cartellera teatral tres espectacles que tenen l'educació com a rerefons i com a bombolla a punt d'esclatar de preocupació social... [+ informació]

L'últim estudi del sector musical català constata que en els últims 25 anys la industria del sector ha duplicat la facturació passant de 152M a 265M d'euros

L'Anuari de la Música, coeditat per ARC i el Grup Enderrock, fa una mirada a l'últim quart de segle pel que fal sector musical català i constata que la indústria musical catalana ha duplicat la facturació en 25 anys arribant a una nova xifra de rècord, passant de 152M a 265M d’euros (+74%). El comportament per sectors ha estat radicalment diferent. La música en directe no ha parat de créixer, mentre que la indústria discogràfica ha patit una gran davallada causada per la crisi del format físic i la desaparició de grans segells. La causa de duplicació de la facturació ha estat la implantació del model de festivals, que ha multiplicat per set el mig milió d’espectadors del 2001 fins als 3,7 milions del 2025 (+640%). La xifra global d’espectadors a Catalunya, segons el mateix Anuari de la Música, també ha augmentat gairebé sis vegades la xifra del 2001 amb una pujada estratosfèrica de 4 a 24 milions (+441%)... [+ informació]

El Tapís de Bayeux ha tornat desde Normandia a Londres en un viatge secret prop de mil anys després per exposar-lo a partir del setembre al Museu Britànic

El Tapís de Bayeux ha tornat des de l'oest de França, a Normandia, fins a Londres, en un viatge secret i amb escorta policial. Per motius de seguretat, només un grup reduït de persones ho sabien. La seva destinació ha estat el Museu Britànic, al barri londinenc de Bloomsbury on s'exposarà a partir del setembre amb més de cent mil entrades anticipades esgotades el primer dia de venda. El Tapís de Bayeux ha travessat el canal de la Mànega en un contenidor especial per protegir-lo de les vibracions i dels canvis de temperatura. De fet, l'obra medieval és molt fràgil i aquest trasllat, finançat íntegrament pel Regne Unit, ha preocupat alguns experts i defensors del patrimoni a França, que temen que es deteriori de manera irreversible. Per afrontar el repte logístic del trasllat, es van fer diversos estudis tècnics i es van dur a terme dos viatges de prova amb una rèplica a escala real del tapís. Al setembre, ja va caldre una operació molt delicada per retirar-lo del seu museu, del qual no havia sortit des del 1983. Com a mostra del valor de la peça única, el Regne Unit s'ha compromès a pagar 800 milions de lliures (uns 918 milions d'euros) en cas de danys importants a la peça. Les autoritats britàniques també han acceptat prestar a França peces del Tresor de Sutton Hoo —mobles funeraris d'un cap saxó del segle VII— i dibuixos renaixentistes, que s'exposaran a França. Es preveu que, en tornar a França l'any que ve, el tapís torni a la seva seu, al Museu de Bayeux, abans de ser sotmès a una delicada restauració, planificada des de fa temps i repetidament ajornada.... [+ informació]

Sense connexió amb el gueto malgrat els satè·l·lits

Parlem de desconnexió, no pas de connexió. Perquè, de connexió entre els cinc personatges d'aquesta obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig (Göttingen, Alemanya, 1967), no n'hi ha gaire. Cal advertir els espectadors que «L'esquerda en el món» és una obra complexa, difícil. Ha estat una proposta del Grec'26 que la sala Versus Glòries ha introduït en la seva programació. És una obra difícil sobretot per als intèrprets, que no tenen les manilles i el folre d'un diàleg compartit on aferrar-se i que no es poden desviar en cap moment del seu discurs unipersonal. No és tan difícil, en canvi, per als espectadors, receptors passius, perquè la reben tal com l'autor els l'ha plantejada: com un text essencialment narratiu, fins al punt que, en algunes escenes, cada personatge que s'adreça, en apartat, a l'auditori ho fa amb les acotacions pròpies de la novel·la: “diu ell...”, “diu ella...”, “li diu a ell...”, “li diu a ella...”. Hi ha, doncs, una línia de continuïtat entre el discurs original, que per als espectadors és com un work in progress que es va descabdellant amb un registre eminentment literari, amb repeticions, flaixbacs i inserts, en el sentit més de muntador cinematogràfic, i que aquí té la fortuna de comptar amb una excel·lent traducció de l'alemany al català a càrrec del dramaturg Albert Tola i es reajusta amb la direcció de Rodrigo García Olza, els dos fent tàndem creatiu i fundador de la companyia Nigredo... [+ informació]

Bufar bombolles i surar a la vida

De “performance” en “performance” i així ens anem fent grans. L'espectacle «Muljil» ha estat l'aportació de Corea del Sud, juntament amb un altra proposta de dansa, dins el Grec'26. El teatre coreà no ha estat dels més habituals aquí i l'experiència té tot l'aire del paper irrenunciable d'un festival que vol mirar a fora. A més, «Muljil» ve avalat pel seu pas pel Festival d'Avinyó, de qui, al Grec, sempre li ha fet gràcia sentir-se'n cosí germà. Però si un o una van al teatre confiant que passaran una hora —en aquest cas l'espectacle és breu—, si pot ser a la fresca i també alimentant el seu esperit cultural, i es troben que, sisplau per força, sense previ avís, perquè els ha tocat per obra i gràcia i assenyalament d'un dels intèrprets, els posen dins un cubicle de vidre o plàstic transparent, ple d'aigua, amb la roba que porten posada i els conviden a practicar allò que algunes criatures.... [+ informació]

El taller d'Antoni Gaudí al peu de la Sagrada Família s'ha reconstruït molt semblant al que era aleshores coincidint amb el 90è aniversari de l'aixecament militar contra la república espanyola i la resposta de la revolta incontrolada el 1936 que el va incendiar

Fa noranta anys que el cop d'estat militar feixista contra la república espanyola va desembocar en una confrontació civil de tres anys que els primers dies de juliol es va acarnissar amb espais creatiius, culturals o religiosos com el taller de l'arquiecte Antoni Gaudí al peu de la Sagrada Família que ara s'ha reconstruït molt semblant al que era aleshores. Gràcies a les poques fotografies que s’han conservat de l'incendi del 1936 del despatx i taller, on Gaudí va acabar vivint els últims mesos de la seva vida mentre dirigia les obres de la Sagrada Família, s'ha pogut fer una reconstrucció força fidel del que era aleshores. Gaudí el va construir com un espai provisional, igual que les escoles dels obrers de l'obra, però el va fer servir com a banc de proves, segons explica l'arquitecte responsable de la gestió de projectes de la Sagrada Família. A través de les fotografies i documents conservats, han reconstruït la història d’aquest conjunt ubicat a la cantonada dels carrers Provença i Sardenya. La planta baixa dels edificis es va dedicar sempre a serveis parroquials i a la primera es van ubicar els tallers i magatzems. La distribució no va canviar al llarg dels anys, però, a mesura que l’obra avançava, es van anar ampliant les instal·lacions que el 1906 van incorporar l’edicle, un petit oratori conservat tal com era originalment. El taller es va anar expandint en paral·lel al carrer Provença i també al carrer Sardenya... [+ informació]

La carta portolana de Pere Rossell del 1447 considerada la joia de la cartografia malloquina i adquirida ara a Sotheby's Londres pel Consell de Mallorca s'exposa al Museu de les Illes

La carta portolana de Pere Rossell és datada l’any 1447 i es considera que és una de les peces més rellevants de la cartografia mallorquina medieval i un testimoni excepcional de l’anomenada escola cartogràfica mallorquina. Ha estat adquirida pel Consell de Mallorca per incorporar-la al patrimoni públic mallorquí després que la institució insular formalitzàs el mes d’abril la compra de la peça a Sotheby’s, Londres. L’obra es pot veure al Museu de Mallorca coincidint amb la inauguració d’una exposició monogràfica dedicada a aquesta joia de la cartografia medieval, que permet contextualitzar la peça i aprofundir en la importància de l’escola cartogràfica mallorquina i en el valor històric, científic i artístic d’aquesta obra singular. La carta portolana va ser elaborada l’any 1447 pel cartògraf mallorquí Pere Rossell, un dels noms destacats de l’escola cartogràfica mallorquina, reconeguda internacionalment per la precisió tècnica i la riquesa artística dels seus mapes nàutics durant l’edat mitjana. Aquestes cartes eren instruments fonamentals per a la navegació i el comerç marítim a la Mediterrània i a l’Atlàntic... [+ informació]

El Jove Teatre Regina abaixa la persiana víctima de l'especulació immobiliària després que El Mago Pop hagi adquirit l'Aquitània i hagi quedat en suspens la compra del teatre del carrer Sèneca de Gràcia que ha estat 38 anys dedicat al teatre familiar

La data límit ha arribat i, després de 38 anys, el 15 de juliol, el Jove Teatre Regina del carrer Sèneca del barri de Gràcia de Barcelona s'ha vist obligat a abaixar la persiana definitivament víctima de l'especulació immobiliària després que la propietat hagués anunciat a la companyia La Trepa, gestora del Regina, que no renovaria el contracte i que s'hagués també obert una escletxa davant la possible compra de l'espai per El Mago Pop que, en realitat, ha anunciat juntament amb la cantant Aitana que el que han adquirit ha estat el Teatre Aquitània, l'antiga Filmoteca de Sarrià, per encetar un projecte obert a noves creacions escèniques. Ja fa uns anys, l'Escola de Música Llongueras, que era damunt del Teatre Regina, va tancar per dificultats econòmiques. Els hereus de l'edifici han optat per acabar amb un espai que tampoc no ha estat blindat per la llei de protecció d'espais culturals... [+ informació]

Una partida de cartes no combat la solitud

Els Kulunka Teatro són com un poema amb cames, si se'm permet la llicència. I creadors i portadors d'uns capgrossos que tenen la virtut d'entendrir els espectadors com si fossin personatges de carn i os. Ho vam constatar de seguida quan els vam descobrir aquí, ja fa més de deu anys, amb el seu primer espectacle, «André & Dorine», que ara també ha format part de la trilogia que dins el Grec'26 omple el juliol del Teatre Condal, amb aquest, «Solitudes», que es veu aquí per primera vegada, i el següent, «Forever», reposició provinent d'un Grec anterior. Fa la impressió que els dramaturgs i creadors de Kulunka Teatro, provinents del País Basc, primer pensen i escriuen el guió d'una tragicomèdia i, quan la tenen, fan un “delete” que esborra tot el text del disc dur i es queden amb el gest, la impressió, la potència del mut, la mirada de tristesa, la mirada provocativa o la mirada de felicitat... [+ informació]

Ni rastre de les terres gastades

El poeta, dramaturg i crític estatunidenc Thomas Stearns Eliot, conegut amb el nom literari de T.S. Eliot (San Luis, Misuri, 1888 - Londres, 1965), va publicar «The Waste Land» el 1923, «La terra gastada», en la versió catalana. Considerat un dels poemes emblemàtics del segle XX, Eliot hi reflecteix, després de la Primera Guerra Mundial, el desengany que es va apoderar de la societat occidental, cosa que Eliot exposa amb una reflexió sobre el sentiment de la pèrdua, el trencament i la decadència. En aquesta tesi es basa la part cantada i musical d'aquest espectacle de l'artista multidisciplinar sud-africana Ntando Cele (Durban, Sud-àfrica, 1980) que li serveix també per adoptar una part del títol que va fer cèlebre T.S. Eliot el 1923, «Wasted Land» o «Terra perduda», o «Terra gastada», si respectem la versió catalana de Joan Ferraté. Si no volem fer teatre, podem fer performances... [+ informació]

¿Una fàbrica de títols o una pedrera de persones?

Quan l'Izan, un adolescent promesa del futbol d'un institut públic d'un barri dels anomenats perifèrics de Barcelona, fa els seus presumptes passis amb la bimba per l'escenari, la síndrome Lamine Yamal és fa inevitable. Quan Adri, un professor nouvingut, segurament interí, amb criteris pedagògics heretats de la vella escola activa intenta fer entendre la llei de Newton a l'Izan, la lluita d'una sèrie de professionals de l'ensenyament que topen amb la burocràcia i els plans obsolets també es fa inevitable. Quan la Mònica, la directora de l'institut, es prepara per enregistrar una entrevista arran d'un premi que el centre ha rebut pel seu projecte escolar, es fa inevitable la feina amagada i silenciada de molts equips de professorat que treballen dia a dia contracorrent... [+ informació]

Meditar amb la tortugueta i esclafar-se la closca en l'intent

Segona temporada, ara al Teatre Goya, de la comèdia «Una bufetada a temps», de Marta Buchaca, que es va estrenar a La Villarroel, amb Ramon Madaula, Montse Guallar, Sara Diego, Marc Rius i Eudald Font. En aquesta reposició l'actriu Sara Diego ha estat substituïda per l'actriu Clara de Ramon, mentre que Sara Diego ha estrenat a La Villarroel una altra comèdia relacionada també amb l'educació, «Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares, una altra aposta que augura una llarga temporada en cartellera. Pel que fa a «Una bufetada a temps»: La comèdia catalana ben feta està d'enhorabona. Com la primavera, ha esclatat amb tots els colors. Ara, amb «Una bufetada a temps», la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979), posa el dit a la nafra del sempre polèmic mètode més infal·lible per educar criatures millor que les generacions anteriors i llençar-les a la piscina d'un futur que pinta negre... [+ informació]

La coincidència a classes de dibuix de Joan Miró amb Antoni Gaudí i l'admiració del pintor per l'arquitecte reviu amb una exposició a la Casa Batlló

Aquesta admiració la va manifestar el pintor Joan Miró (1893-1983) diverses vegades i la Casa Batlló l’ha recollida ara en una exposició coorganitzada amb la Fundació Joan Miró. La mostra desvela aquesta connexió a través d’obra original pictòrica i escultòrica de Miró. I amb facsímils de cartes com l’enviada a Llorens Artigas. A l’exposició hi ha un tercer personatge que s’incorpora al diàleg: el fotògraf Joaquim Gomis (1902-1991), que va retratar Miró. També en plans tancats i en detall l’obra d'Antoni Gaudí (1852-1926). D’aquí el títol de l'exposició: «Gaudí, Miró, Gomis: deconstructed». El fotògraf va reproduir el pintor, per exemple, al terrat de la casa Batlló o accedint al Park Güell. O a Mont-roig del Camp, on Miró va passar llargues temporades. La Fundació Joan Miró ja havia fet una exposició semblant l’estiu del 2019 en les seves pròpies instal·lacions... [+ informació] 

Joc de màscares analògiques

Una de les tendències més recents en certes exposicions immersives és que et convidin a calçar-te un aparell voluminós que et transporta a una realitat virtual fins al punt que acabes de perdre el món real de vista i et trobes immers en un palau de segles passats, unes termes romanes, uns animals de gènere fantàstic o envoltat de personatges històrics que, si goses tocar-los, se't fonen com un bolado. M'imagino com es diverteixen els monitors d'aquestes exposicions interactives quan veuen els moviments dels usuaris dels aparells que es mouen mig a les palpentes com si juguessin al joc de la gallineta cega. Faig aquesta comparació perquè el que proposa el reconegut director, dramaturg, il·luminador, figurinista i escenògraf italià Romeo Castellucci (Cesena, Emília-Romanya, Itàlia, 1960) és precisament l'altra cara de la realitat virtual com si, en un rampell romàntic, tornés a l'analògica... [+ informació]

Els àngels de Wilde

Hi ha obres que no serien el que són si no fos per qui les interpreta. Hi ha obres que, sense ser expressament d'encàrrec, encaixen a la perfecció amb la manera d'actuar de l'intèrpret, la manera de dir i la manera de fer sentir l'ànima de la història amb la profunditat com la que requereix extreure tot el que hi ha de rerefons en la novel·la «El retrat de Dorian Gray», que l'escriptor irlandès Oscar Wilde (Dublín, Irlanda, 1854 - París, França, 1900) va publicar el 1890 —l'única novel·la del seu catàleg de dramaturg i poeta—, primer en una revista i, un any després, revisada, retocada, autocensurada per recomanació d'assessoria i mig ampliada, en suport editorial... [+ informació]

El cinema català ha obtingut xifres rècord el 2025 amb 124 llargmetratges projectats i 4,5 milions d’espectadors a les sales catalanes i espanyoles

Aquestes són les dades fetes públiques per l’Acadèmia del Cinema Català. L’informe, elaborat per l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), assenyala una tendència a l’alça a l’última dècada en la participació minoritària de productores catalanes (20%), mentre que les pel·lícules amb participació única o majoritària representen el 72% del total. La coproducció continua sent la fórmula predominant. De les 124 pel·lícules qualificades, 93 van ser coproduccions, entre les quals destaquen 47 coproduccions internacionals, un 15% més que l’any anterior. En termes de pes relatiu de la producció catalana al conjunt de l'Estat espanyol, els films de ficció representen el 34% del total, quatre punts menys que l’any anterior, i també disminueix la quota dels documentals, que passa del 21% al 19%, mentre que en animació representen el 62,5% de la producció espanyola d’aquest gènere. Pel que fa al pressupost... [+ informació] 

Estoc de parrussos amb talent

Quan una companyia adverteix els espectadors amb el que es poden trobar, qualsevol precaució que prengui l'auditori és inútil. Si el servei del SEM —l'ambulància del pilot lluminós i la sirena— fa guàrdia als afores d'un teatre, és que potser aniran maldades de debò. I si el programa de mà o la informació del web desvela sense embuts —o aixeca més expectatives de les que tocaria— que l’espectacle que veureu inclou “autolesions, sang, agulles, llums estroboscòpics i representacions o descripcions explícites de violència física o sexual”, n'hi ha per fugir cames ajudeu-me... [+ informació]

La paradoxa del vaixell de Teseu

L'actor i dramaturg argentí Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975), format i establert a Madrid, després de perdre el seu pare el 1977, amb la dictadura del colpista militar Jorge Rafael Videla i arran de la dramàtica desaparició de fins almenys 9.000 resistents i dissidents argentins, té una sensibilitat especial per la injustícia i la immunitat del feixisme de tots els colors. El pes de la pròpia història personal de Juan Diego Botto es reflecteix, com ja ha fet en alguna de les seves altres interpretacions tant de teatre com de cinema, en aquesta mirada tocada de sensibilitat durant més de 100 minuts sobre l'assassinat de Federico García Lorca a mans del feixisme colpista contra el govern de la República espanyola del 1936. La història és encara tan oberta que no fa encara ni quatre anys una de les descendents de García Lorca, la seva neboda Gloria García Lorca (Nova York, 1945), repetia el que és per ara la veu oficial de la família: Intentar buscar i recuperar les restes de García Lorca on va ser afusellat, entre Viznar i Alfacar, el 18 d'agost del 1936, juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, per a la família, seria trencar amb la memòria del que realment va passar... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2026 amb 33.558.462 visitants que han fet 71.428.296 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.071 edicions) de 33.558.462 visitants i 71.428.296 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.875,4 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 24 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.201 subscriptors... [+ informació]

Es troben unes fotos inèdites de la fotògrafa Gerda Taro en un arxiu de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola

Les fotos s'han trobat a l'arxiu militar rus de Moscou de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola durant una consulta de documentació dels historiadors David Gesalí i David Íñiguez que tenen viculació amb l'Associació d'Aviadors de la República i amb la Universitat de Barcelona. Quan van trobar una foto quadrada on apareixia aparentment una miliciana, van concloure amb seguretat que es tractava de la fotògrafa Gerda Taro, que va cobrir la Guerra Civil Espanyola on va morir presuptament atropellada per un tanc republicà. Podria ser que la foto fos d'autoria del seu company, Robert Capa. Els dos investigadors catalans treballen en un estudi sobre l'aviació i els bombardejos de la guerra civil. En aquest estudi, van col·laborar amb les autoritats russes per identificar i localitzar els pilots soviètics que hi van morir. Fruit d'aquest treball, van tenir accés als arxius militars... [+ informació]

Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare

El refranyer popular és ple de sentències ancestrals que, per molt populars que siguin, avui no passarien el filtre de la discriminació i la desigualtat. Aquesta n'és una. La que pregona com si res que tres filles i una mare no són cap altra cosa sinó quatre dimonis per a un pare. No sé si el jove dramaturg, director i actor francès Baptiste Amann (Avinyó, Provença, França, 1986) té coneixement d'aquest refrany popular català que ha fet fortuna també en francès quan diu: “Trois filles et leur mère sont quatre diablesses pour le père”. Si no el coneix, és evident que el desenllaç de la seva tragicomèdia «La truita» s'hi apunta clarament. I no dic res més perquè cal que els espectadors arribin al desenllaç pel seu compte i sense coneixement de causa... [+ informació]

L'avantsala al més enllà encara té un nom: senyor Alzheimer

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, «André & Dorine», un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia encara jove, que des del 2010 passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d'una parella d'avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l'arquet. Vella màquina d'escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel... [+ informació]

Més de 1.600 fotos de 356 autors del patrimoni fotogràfic català integren la Col·lecció Forum que des d'ara és a l'abast del públic al Museu d'Art Modern de Tarragona

Els fotògrafs Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Joan Colom, Colita, Jorge Ribalta, Cindy Sherman, Francesc Català-Roca, Humberto Rivas o Hanna Collins, entre altres, són alguns dels noms que inclou la Col·lecció Forvm creada el 1981 per Chantal Grande i David Balsells al mateix temps que van fundar a Tarragona la Galeria Forvm dedicada a la fotografia. La Col·lecció Forvm té ara 1.693 fotos pertanyents a 356 autors i per això és considera un referent del patrimoni fotogràfic català. La galeria Forvm va donar suport a una generació jove que començava a treballar amb la fotografia amb unes perspectives noves i diferents com ara es poden veure en l'exposició «Col·lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia» del Museu d'Art Modern de Tarragona... [+ informació]

El director d'orquestra veneçolà Gustavo Dudamel ajorna a causa de la tragèdia dels terratrèmols la gira que l'havia de portar a L'Auditori amb l'Orquestra Simfònica Nacional Juvenil de Veneçuela

El director ha demanat comprensió als espectadors de Barcelona que estiguin afectats per aquest ajornament i diu que tant ell com l'orquestra han de ser ara al costat del poble veneçolà en aquests moments de profunda tristesa pels morts i damnificats pels terratrèmols. Per contribuir a cobrir les necessitats més urgents del poble veneçolà, el director ha iniciat una col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Per aquesta raó, demana que qui vulgui fer donacions o aportacions per enviar ajuda urgent a Veneçuela ho faci a través del web que ha habilitat aquest organisme internacional. Els gestors del BCN Clàssics, organitzadors del concert de Gustavo Dudamel amb la Simfònica Juvenil de Veneçuela a L'Auditori, treballen conjuntament amb el músic per trobar una nova data per al concert... [+ informació]

El mític restaurant Casa Leopoldo del Raval de Barcelona torna a abaixar la persiana per cinquena vegada en deu anys després que n'agafés la gestió fa dos anys el grup de restauració Banco de Boquerones amb el compromís de mantenir la tradició del local

Dos anys després d’assumir les regnes del negoci, fundat originàriament el 1936, el grup de restauració Banco de Boquerones ha decidit abaixar-ne la persiana. L’últim servei (diumenge, 28 de juny) no ha estat una decisió fàcil, segons els actuals gestors que admeten que han anat retardant durant sis mesos aquest moment. El grup explica que hi han invertir 324.000 euros en dos anys i els números no acaben quadrant. Diuen també que no és problema del barri del Raval, que ha millorat urbanísticament, al carrer San Rafel, al costat de la Rambla del Raval, i prop de l'hotel Barceló sinó que consideren que hi ha un canvi d'hàbits que fa que la gent no valori tant sortir i anar a un restaurant sinó que... [+ informació]

Calidoscopi del trencaclosques de la memòria

«L'albada» és una obra d'obres. Si es pogués desmuntar com un trencaclosques per peces, un s'adonaria que dins de la trama hi ha multitud de trames, sempre gratant en la memòria, que permetrien que l'autor i també actor Jaume Viñas (Barcelona, 1987) en comptes de fer una única obra de tres hores quaranta amb entreacte n'hauria pogut fer, com a mínim, dues o tres de diferents. Esclar que entre el 1936 i el 1992 hi ha mig segle de vida, que dóna per molt, però no és tant per l'extensió del temps que hi ha aquesta multiplicitat de personatges i moments històrics sinó per les diverses circumstàncies que fan que s'entrecreuïn gairebé tots a «L'albada» i que s'acabin trobant i, en una afortunada concessió als espectadors, formin una composició global quan es resitua en un epíleg protagonitzat per la protagonista, l'Alba, una estudiant de 20 anys de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona, criada en un orfenat i empesa a fer un treball de recerca el mateix 1992 per investigar a fons el seu origen i tot el que l'envolta... [+ informació]

El programa La Cultivadora impulsat per L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure ampliarà la formació per a docents a diferents indrets de Catalunya

El programa La Cultivadora ha tancat el curs 2025-2026 amb gairebé 175.000 participants de més de 1.600 centres educatius catalans. Com a novetat per al curs vinent, La Cultivadora ampliarà les formacions per a docents a diferents indrets de Catalunya i engegarà una prova pilot per oferir estades culturals a Barcelona a centres educatius de les zones més allunyades de la capital catalana. En aquest tercer any de funcionament, els centres educatius de Catalunya han realitzat 4.328 reserves a les diferents activitats disponibles través de la plataforma. D’entre elles, dotze itineraris: són propostes que ofereixen tàndems d’activitats entre diferents equipaments i combinen espectacles i tallers amb diversos enfocaments artístics per fomentar la interdisciplinarietat... [+ informació]

Les set obres inèdites de Wolfgang Amadeus Mozart trobades en un manuscrit del compositor s'han escoltat per primera vegada en 250 anys a París

Les set obres van ser escrites per a flauta i arpa i estan recollides en un quadern manuscrit amb el qual Wolfgang Amadeus Mozart impartia lliçons de composició l'any 1778 a Marie-Louise-Philippine de Bonnières de Guînes, arpista i filla del duc de Guînes, que era també flautista. Ho ha documentat François-Pierre Goy, conservador de la Biblioteca Nacional de França. El quadern, que està en molt bon estat de conservació, conté una dotzena de lliçons de composició, a més de les set peces per a flauta i arpa, l'última de les quals està inacabada. De fet, per bé que parteixen sempre d'una idea proposada per Mozart, en les set peces les mans del mestre i de l'alumna es mesclen en proporcions variables, segons la mateixa investigació de la Biblioteca Nacional de França... [+ informació]

El Parlament obrirà la commemoració del mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva al setembre en el marc dels actes de la Diada Nacional de Catalunya

La commemoració recorda el mil·lenari de la primera Assemblea de Pau i Treva, que va tenir lloc a Toluges el 1027 i que és considerada el fonament de la institució parlamentària a Catalunya. Els actes començaran el 10 de setembre, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, i s'allargaran fins a l'aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el desembre del 2027. Entre altres actes i activitats, la commemoració del mil·lenari inclou el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats de l'Institut d'Estudis Catalans, certàmens universitaris i de centres de recerca, presentacions de llibres sobre el parlamentarisme i el Parlament i, la tardor del 2027, una trobada de premis Nobel per parlar de pau... [+ informació]

La propietat majoritària del fundador Lluís Cabrera i en menor proporció de la Fundació Privada Taller de Músics ven a l'Ajuntament de Barcelona els locals del Raval per garantir-ne la continuïtat

Els locals del Raval on té la seu el Taller de Músics, la històrica escola fundada el 1979 per Lluís Cabrera i per on han passat nombrosos noms de la música actual catalana com Rosalía, es traspassaran en règim de venda a l'Ajuntament de Barcelona per 1.86 milions d'euros, segons ha confirmat el consistori que al·lega també que ho fa per garantir la continuïtat de l'escola. La compra coincideix en un moment que s'està construint també el que serà l'Escola de Música del Raval, davant de l'actual CAP Saye. Els locals del Raval del Taller de Músics s’adquireixen a Locals Musicals SL, que és propietat de Lluís Cabrera, fundador de l'escola des del 1979, i una petita part, a la mateixa Fundació Privada Taller de Músics que actualment té en nòmina uns 200 professors i gestors o mànagers del segell discogràfic La Col·lecció del Taller... [+ informació]

El Teatre Nacional de Catalunya impulsa una jornada de treball per reforçar la presència del TNC al territori i un sistema teatral públic més connectat

El TNC al territori vol ser una eina de cooperació estratègica per continuar construint un sistema teatral públic més cohesionat, eficient i connectat amb les necessitats dels professionals, dels equipaments i de la ciutadania de tot el país. El TNC exerceix un paper central dins del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya. Aquesta responsabilitat implica liderar projectes d’alta qualitat artística per afavorir-ne la difusió més enllà de la seu de Barcelona, amb la promoció d'una xarxa sòlida de col·laboració amb els teatres i equipaments del país. En aquest sentit, el TNC al Territori treballa per establir les millors condicions tècniques i econòmiques que permetin la circulació de les seves produccions i coproduccions pel territori. La descentralització de l’exhibició constitueix una de les línies estratègiques de la institució, la voluntat de la qual és garantir l’accés de la ciutadania a una oferta escènica de qualitat i enfortir les relacions amb els centres de producció i exhibició de Catalunya...[+ informació]

Mirar els quaranta amb mirada estereoscòpia

Hi ha uns binocles. Ho dic d'entrada perquè aquest utensili òptic tan propi d'investigadors, agents rurals, ornitòlegs i també “voyeurs” és gairebé un personatge més de l'obra «La ruta», de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), un personatge més però sempre silenciós, esclar, que, com els altres tres i el quart en off, mantenen la característica permanent de la incògnita de qui són, d'on vénen i cap on van i, parlant dels binocles, què miren, des del primer moment fins a l'últim fosc. Tres homes a la ratlla dels quaranta sembla que es plantegen el seu paper, arribats a aquesta frontera d'edat, en aquest món de mones. Un és un enginyer de grues amb un projecte inèdit per presentar —se'l mira a l'ordinador— que explica que ha rebut una amenaça de mort —¿a l'estil antic, amb una nota anònima en temps de l'era digital?— i s'ha traslladat temporalment a viure en un casalot abandonat del seu pare, prop d'una pedrera i en una carretera sense sortida. Hi és amb... ¿un amic...? ¿un conegut...?... [+ informació]

El Museu Tàpies rep en comodat de l’Ajuntament de Barcelona obres del llegat de la testadora Conchita Comamala amb dos retrats fets per Antoni Tàpies per reforçar la seva col·lecció

El llegat inclou dos retrats de la testadora fets per Antoni Tàpies: un a llapis de l’any 1943 i un a l’oli de 1952, així com una composició abstracta de tècnica mixta de 1948. El conjunt es completa amb un exemplar íntegre de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages «Cartes per a la Teresa» (1974) i amb més de 60 llibres d’obres de l’artista que Comamala conservava al seu domicili. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit aquestes obres en comodat al Museu Tàpies per reforçar la seva col·lecció. Les tres obres originals que componen el llegat s’enquadren en el context de la producció inicial d’Antoni Tàpies, prèvia al desenvolupament de les pintures matèriques a partir de mitjan de la dècada de 1950. Totes elles donen testimoniatge, cadascuna a la seva manera, de la relació de l’artista amb Conchita Comamala, primer pel contacte entre les seves famílies i, més endavant, com una amistat duradora. En ordre cronològic, la primera de les obres és «Retrat de Conchita Comamala» (1943), un dibuix a llapis sobre paper, probablement fet arran de la convalescència per la malaltia pulmonar que tots dos van sofrir. El relat biogràfic de Tàpies situa en aquest període d’aïllament les seves primeres indagacions artístiques, tant mitjançant autoretrats que plasmaven el seu reflex en el mirall de l’armari de l’habitació com mitjançant retrats de familiars i amics que el visitaven, entre els quals esmenta Comamala. En estreta relació amb aquest dibuix a llapis, gairebé una dècada més tard, l’any 1952, Tàpies fa un segon retrat de Conchita Comamala, un oli sobre tela. La composició manté la postura de la retratada en tres quarts, retallada sobre un fons neutre, habitual en altres olis del moment. La tercera obra, «Dibuix», correspon al denominat període surrealista o magicista de Tàpies, en el qual es fa evident la influència de Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. Es tracta d’una composició abstracta, d’aspecte paisatgístic i estel·lar, esquitxada de formes piramidals i quadres, a vegades amb una nota de color o escriptures il·legibles... [+ informació]

Nova vida per a l'antic Teatre Principal de la Rambla de Barcelona que preveu reobrir totalment rehabilitat la tardor de l'any 2028 després d'una inversió de 50 milions d'euros

El projecte preveu que es converteixi en un gran centre cultural per recuperar la seva bellesa original amb què l'arquitecte Daniel Molina el va dissenyar a finals del segle XIX. El Teatre Principal continua sent propietat del grup Balañà, però ara en té els drets de superfície el grup hoteler Atir Hospitality per cinquanta anys. Els arquitectes Batlle i Roig són els responsables de les obres de rehabilitació. La primera fase de les obres se centra en la rehabilitació de dues peces claus de l'edifici: la façana principal, on es recuperaran els tres arcs originals sobre el balcó de la Rambla, tapats després d'un dels quatre incendis que han afectat l'edifici al llarg de la història; i la rcuperació de la cúpula Venus que es vol que torni a estar il·luminada. Tot i que no s'amaga un interès comercial gastronòmic, en el nou Teatre Principal hi haurà quatre espais comuns que mantindran cadascuna la seva personalitat arquitectònica són: el teatre principal, amb 850 localitats i que acollirà musicals; el teatre Latino, amb un aforament de 250 butaques per a concerts de petit format i monòlegs; el frontó Jai Alai, un espai polivalent útil per a espectacles de gran format però també per a esdeveniments diversos, i la cúpula Venus, amb capacitat per a 200 persones i on es podran fer muntatges de petit format o presentacions... [+ informació]

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona proposa un recorregut per més de dos segles de relació entre la ciutat i l’espai aeri amb l’exposició «Barcelona i cel. Globus, aeroplans i fotografia»

La mostra, que es pot veure fins al dia de Tots Sants, reuneix prop de 200 peces, principalment fotografies en diversos suports i tècniques (còpies a l’albúmina, gelatina amb sals de plata, impressions i color cromogen), amb un important conjunt de l’època dels inicis de l’aviació, destacant entre elles la primera fotografia aèria de Barcelona de 1888. Inclou també digitalitzacions recents de positius sobre vidre i material estereoscòpic amateur, amb imatges en relleu visibles a través d’un visor, i exhibeix també postals, fotomuntatges i documents cartogràfics. Totes les fotografies provenen dels fons i col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i evidencien la diversitat tècnica i visual de la fotografia aèria que hi conserva. L'exposició inicia el seu recorregut amb els espectacles aerostàtics del segle XIX, que van convertir el cel en un espai de fascinació popular. Aquest procés culmina amb un moment fonamental: l’Exposició Universal de 1888, quan el fotògraf Antoni Esplugas realitza les primeres fotografies aèries de Barcelona des d’un globus captiu, inaugurant una nova mirada sobre la ciutat. Amb l’arribada de l’aviació, el segle XX accelera aquesta transformació... [+ informació]

Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Si ja ho va dir el mestre, amb aquella sentència mítica i universal, quan assegurava que qualsevol nit podia sortir el sol, no és estrany que diverses generacions després se l'hagin feta seva. En un dels nous catorze capítols de la segona temporada de la comèdia televisiva de situació «La casa nostra» es fa referència a «Qualseol nit pot sortir el sol», entre altres picades d'ullet més o menys literàries o populars. Una segona temporada que té també la incorporació d'artistes convidats com els actors David Bagés o Dafnis Balduz o el periodista Jordi Évole i la periodista Helena Garcia Melero, que hi fan allò que la gent del cinema anomena un “cameo”. Si en la primera temporada de «La casa nostra», també de catorze capítols de mitja hora cadascun, la trama semblava més de continuïtat... [+ informació]

El Teatre Lliure ha presentat les propostes escèniques treballades al llarg de la temporada dins dels programes «Escena pilot» i «En residència»

Els muntatges «Jo no sóc» i «SHHH!» són els dos espectacles del Programa educatiu del Teatre Lliure que faran funcions obertes al públic. Els dos projectes s’han treballat als centres escolars al llarg del curs i amb la col·laboració de dues companyies professionals, sempre amb l’acompanyament dels equips del teatre. D’una banda, la companyia Íntims Produccions ha treballat en la cocreació de l'espectacle «Jo no sóc» en el qual participen 60 alumnes de 5 instituts de Barcelona i l’Àrea Metropolitana –Anna Gironella de Mundet, El Joncar, El Molí, Les Corts i Manuel Vázquez Montalbán. En el resultat d’aquest procés de creació col·lectiva sobre el sentiment de ridícul, l’alumnat ha explorat les reaccions a partir del xoc entre realitat, present i ficció, i imaginació i futur... [+ informació]

El Col·legi de les Teresianes projectat per Antoni Gaudí a Les Tres Torres de Barcelona preveu convertir-se en museu el 2028 tot i l'oposició de les famílies del centre que temen una degradació per l'atractiu turístic

El Col·legi de les Teresianes, projectat per Antoni Gaudí entre els anys 1888 i 1890, fins ara inaccessible al públic general, es convertirà en un museu que combinarà patrimoni, exposicions d’art i activitats per descobrir l'obra de Gaudí des de tots els seus vessants. Està previst que el Museu Gaudí Teresianes obri les portes a principis del 2028. Ubicat al Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer, el nou museu permetrà descobrir Gaudí des de la seva recerca espiritual, la seva concepció essencial de l’arquitectura i el seu vincle amb els valors educatius i humanistes impulsats per Enric d’Ossó a partir del guiatge espiritual de Santa Teresa de Jesús. Entre els espais expositius hi haurà l’Espai Gaudí 360°, tota una planta de l’edifici dedicada a una exposició permanent que oferirà un recorregut per la trajectòria vital i artística de l’arquitecte... [+ informació]

La Universitat de Lleida crearà l'arxiu més gran del món sobre l'alta edat mitjana amb més de 40.000 pergamins dels segles VIII al XII

L'Arxiu Digital de la Documentació Altmedieval Catalana és el nou fons documental que ha impulsat la Universitat de Lleida i que es convertirà en un dels més extensos al món sobre aquest període. La previsió és que pugui arribar a digitalitzar i fer consultables més de 40.000 pergamins catalans dels segles VIII al XII, amb traduccions al català, anglès i francès. Inclourà principalment documents quotidians, que permetran fer un retrat d'aquest període. De fet, Catalunya és una de les societats més ben documentades d'Occident durant l'alta edat mitjana, gràcies a la gran quantitat de pergamins que s'han conservat d'aquell moment. Són pergamins que s'han conservat de forma dispersa en arxius eclesiàstics o civils, però que sovint es troben escampats, alguns no es coneixen, altres no estan digitalitzats o són difícils de consultar... [+ informació]

El Grec 2026 coprodueix amb el MACBA un homenatge de la violinista Asia a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model de Barcelona

Tindrà lloc a la mateixa presó Model i forma part del programa Murmuris, que celebra el trentè aniversari del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i de les commemoracions d’Acció Portabella en ocasió del centenari del cineasta. D’altra banda, coproduirà també «Democracia total«, un espectacle híbrid i col·lectiu en què Los Voluble proposen cultura crítica, cinema en viu, moviment i folklore digital, per recuperar la memòria audiovisual dels 50 anys de la mort, al llit, del dictador Franco. La violinista barcelonina i internacional Asia (Asia Jiménez Antón de Vez) i l'escenògraf Pol Roig Valldosera són els protagonistes de la recreació d'aquella actuació improvisada de Carles Santos amb una sonata de Bach a La Model de Barcelona, amb un piano malmès abandonat, quan amb Pere Portabella van ser detinguts amb els 113 de l'Assemblea de Catalunya l'octubre del 1973. El testimoni del mateix Portabella diu que l'acció va produir “una onada de sorolls, notes i sons dignes de John Cage”... [+ informació]

El Castell de Montjuïc reivindica la memòria democràtica amb dues exposicions sobre les Brigades Internacionals i la SEAT com a fàbrica de transformació

L’exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» ocupa les sales de l’antic Museu Militar, mentre que «La Seat: Fàbrica de Transformacions» s'ha instal·lat al nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment. Ambdós espais han viscut una transformació total que les adapta les necessitats museogràfiques modernes. La primera és el resultat de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, tant pels continguts com per la interpretació historiogràfica que els comissaris hi aporten. La mostra posa de manifest com una comunitat multilingüe tan heterogènia va ser capaç de viure, conviure i sobreviure en un període tan breu i intens... [+ informació]

El refugi antiaeri localitzat recentment al carrer de Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona podria correspondre al refugi 230 de la xarxa de defensa passiva de la ciutat

Els treballs de control arqueològic efectuats a l’entorn del Mercat de l’Abaceria han permès localitzar l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, que podria correspondre al número 230. El refugi mostra una estructura de tipus galeria de la qual s’ha conservat un tram d’uns 68 metres de longitud. La galeria presenta una amplada aproximada d’1,10 metres i una alçada d’uns 2 metres. Les característiques constructives indiquen que podria tractar-se d’una obra inacabada, ja que bona part del recorregut no presenta revestiment, tot i que s’hi han identificat alguns sectors amb paraments construïts. A l’interior s’han conservat diversos elements com un pou de ventilació situat prop de l’accés, diversos ganxos de ferro i diferents encaixos practicats a les parets que probablement servien per col·locar sistemes d’il·luminació, com llums d’oli o de carbur... [+ informació]

De mare gitana i d'obrera estirp

Es publica el Suplement núm. 31 de la revista digital Cornabou amb una referència a la història de poble gitano a Catalunya, amb motiu de la macroexposició que es pot veure durant tot l'estiu al Museu d'Història de Catalunya. També s'hi parla del sensellarisme a partir de la publicació d'un volum sobre testimonis de persones que dormen o han dormit al carrer de l'autora Laia de Ahumada, editat per AkiaraBooks, a més d'una àmplia ressenya amb fragments de la novel·la «Ràdio Sarajevo», de l'autor bosnià Tijan Sila, publicada per Angle Editorial, un testimoni del mateix autor que als deu anys va viure el setge de Sarajevo entre el 1992 i el 1994, quan amb la seva família van emigrar a Alemanya on va estudiar filologia Alemanya i Anglesa... [+ informació]

L'exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» que es va veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2025 es pot visitar ara al Born del Museu d'Història de Barcelona

La mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, fa un recorregut feminista per la història recent de Barcelona a través de la mirada d’aquelles escriptores, artistes i activistes que hi han viscut. Posa l’accent en què passa quan les dones surten als carrers —a l’espai públic i als espais socials— a reivindicar els seus drets i els de tothom, o quan recullen aquest testimoni des de la literatura i les obres artístiques. Des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis, el recorregut mostra com les dones han impulsat transformacions socioculturals decisives al llarg d’un segle i mig i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període... [+ informació]

Pim, pam, pum... Tom!

Quan tot un auditori surt d'un espectacle amb la cara més aviat de pasta de moniato o bé és que la companyia l'ha trasbalsat del tot fins a deixar-lo grogui o bé és que els espectadors volien entendre com fos el que veien i han acabat no entenent res. Això no és exclusiu de la companyia belga de dansa i encara una mica de teatre Peeping Tom, que ja ha passat pel Teatre Nacional de Catalunya en anteriors ocasions amb alguns dels seus espectacles més impactants com «Kind», «Tryptich» o «S 62°58’, W 60°39’», sinó també de la majoria de companyies de dansa que tenen com a missal de capçalera el llenguatge abstracte. Amb «Chroniques» de Peeping Tom, la gran maquinària s'ha moderat i tot és més fred, més deixat a la mà no de Déu sinó del cos dels cinc intèrprets —tots homes—, al paisatge de pedrots i als artilugis que, com si fossin peces d'un museu d'autòmates, van apareixent en un espai propi de gènere fantàstic, tenebrós, inquietant i, a la vegada, de cartó-pedra de plató cinematogràfic de gènere de ciència-ficció... [+ informació]

L'antiga Colònia tèxtil Rusiñol es transformarà en una escola d'Arts i Oficis per ajudar joves amb dificultats emocionals a gestionar el seu dia a dia

L'antiga colònia tèxtil Rusiñol, a la riba esquerra del riu Ter, coneguda també com a Can Remisa per l'origen dels primers industrials, va ser de la família del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol a partir del 1876 fins al 1912, quan la va cedir a altres industrials. Ara es convertirà en La Central dels Oficis, un projecte ambiciós per lluitar contra el fracàs escolar i donar resposta a la demanda de determinats perfils professionals. Els 35.000 metres quadrats de l'emblemàtica Colònia Rusiñol, als afores de Manlleu, que va funcionar com a filatura fins al 2009, acolliran tallers, un restaurant i algunes vivendes per a educadors. Un espai ampli i relaxat ideal per ajudar a la reinserció de joves amb malestar emocional. El centre de formació es vol posar en funcionament el setembre del 2027 i començar amb nois i noies a partir dels 16 anys... [+ informació]

És quan dormo que “no” hi veig clar

¿Si el nom del poeta pastisser J. V. Foix es pot pronunciar a la francesa macarrònica: “Jota, Uve, Fuà”, per què no es pot alterar també un dels seus versos més coneguts? ¿És cert, com afirma el poeta de Sarrià, que és quan es dorm que s'hi veu tot clar? ¿No pot ser que quan es dorm és precisament quan tot es veu menys clar? Tots aquests interrogants vénen a tomb després de veure l'espaterrant comèdia amanida amb una bona olla barrejada de fregolisme que l'autor i director Jordi Oriol ha titulat «L'últim àtom» —que també sona com “ultimàtum”— i que té la sort d'haver tornat als escenaris una actriu fins ara desconeguda i allunyada del teatre català com és Lara Segur, que ningú no ha de confondre amb la coneguda Clara Segura... [+ informació]

Surten a la llum una carta i un retrat inèdits del gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona empresonat el 1938 al castell de Montjuïc

L’Associació Memòria i Història de Manresa incorpora al seu portal-web una carta i un dibuix inèdits del manresà Domènec Ribas Prat (1888-1955), gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona, vinculats al seu empresonament al castell de Montjuïc l’any 1938, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. A la carta, datada l’11 de novembre de 1938 i adreçada a la seva esposa, Neus Jorba Vives, la filla gran de Joan Jorba i Rius, Domènec Ribas es refereix a la condemna que li han imposat les autoritats de la zona republicana i expressa la convicció que “avui o demà se’ns emportaran a Montjuïc”. Juntament amb la carta, el web presenta un dibuix on es veu Domènec Ribas empresonat a Montjuïc... [+ informació]

Sortir del cau als quaranta

Coincidint amb l'estrena de l'obra «La promesa», els adolescents del 2026 reclamen als ajuntaments tenir espais propis per desenvolupar les activitats dels anomenats “caus” que hi ha escampats pels barris, pobles i ciutats del país. Les associacions, oenagés o parròquies que els acullen o bé no tenen prou espai o bé han anat abaixant les persianes a cops de traca de crisis. Signes dels temps. Sembla que no hi ha prou centres cívics, prou cases culturals, prou espais públics o prou locals municipals que puguin atendre la petició dels hereus dels antics escoltes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2026 amb 33.239.560 visitants que han fet 70.987.739 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.040 edicions) de 33.239.560 visitants i 70.987.739 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.234,6 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.179 subscriptors... [+ informació]

La continuïtat de l'Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison en perill de perdre la seu que ocupa a l'antic Institut del Teatre

L’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (la Bonne) reclama a la Diputació de Barcelona la reversió de l'immoble —l'antic Institut del Teatre del carrer Sant Pere Més Baix— basant-se en la llei de memòria democràtica. L’argument és que el 1941, en plena postguerra, es va signar una escriptura de cessió a la Diputació que l'associació La Bonne considera ara que és una espoliació. Denuncien que la cessió va ser fruit de la pressió de les autoritats franquistes, com demostra el fet que l'espai fos entregat el 1942 a la Sección Femenina de la Falange. L'acord original obligava la Diputació a continuar l'obra social de l'Institut, una clàusula que consideren vulnerada quan l'edifici es va destinar a usos aliens. Francesca Bonnemaison (1872-1949) era una dona de dretes, catòlica i de bona família que va fer una cosa molt audaç que avui encara perdura: va crear la primera biblioteca de dones d'Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona, el 1909. Va oferir a les dones un lloc on formar-se i en aquell moment era tan excepcional que, quan va obrir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere Més Baix, hi havia d'anar la policia perquls homes, que no estaven acostumats a la presència de les dones en l'espaiè e públic, s'esvalotaven... [+ informació]

Google permet des d'ara que un usuari pugui canviar una vegada a l'any el nom de capçalera del seu correu electrònic sense perdre'n l'arxiu

Goggle ho ha anunciat al seu compte de Twitter (X). Es tracta de canviar, si es vol, la capçalera nominal del correu, manteninent després de l'arrova l'adreça matriu de Google. El canvi només afecta el nom. Les fotos, els documents, les dades, els contactes i els correus anteriors es mantenen intactes, accessibles des del mateix compte i la mateixa contrasenya. Pel que fa al nom de correu anterior, no s'elimina, però es reserva en uns llimbs perquè no sigui disponible tampoc per a altres usuaris. La idea de Google és convertir-la en una adreça alternativa: tots els correus que algú envïi a l'adreça anterior seguiran arribant al compte, tot i que se l'hagi identificat amb un nom nou. Per fer aquest canvi, un cop a dins d'una de les aplicacions o serveis oficials de Google, des de Google Maps a Google Drive... [+ informació]

Un àlbum d'inventaris abonyegat

Hi ha un moment que en aquest inventari —no pas comptable sinó humà i objectual— un dels personatges es lamenta dient que tots tenen el cos abonyegat. No sé si vol ser una metàfora, però lliga bastant amb el conjunt de la història d'històries que sota el lema d'«Inventari de fugues» fa un recorregut per la trajectòria marcada per la fugida de noms de personatges més o menys coneguts que, en clau de memorial, es presenten formant part d'un trencaclosques escènic que, també com el cos dels personatges, està una mica abonyegat. Quan una proposta com aquesta té tantes mans darrere, i aquí n'hi ha com a mínim vuit de quatre creadores de disciplines diferents (coreografia, objectes, text...), coordinats i dirigits per Judith Pujol, es fa díficil entendre quin és l'objectiu de la idea original i el resultat de la mateixa creació... [+ informació]

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes desvela noves dades sobre les tombes fundacionals amb l’estudi de 25 individus del segle XIV

Un projecte pioner a Barcelona ha analitzat vuit sepultures del segle XIV —inclosa la de la reina Elisenda— i ha permès estudiar 25 individus amb tècniques arqueològiques, antropològiques i genètiques per primera vegada de manera integral al monestir. La investigació qüestiona atribucions històriques consolidades, documenta reobertures i reutilitzacions de tombes i identifica noves pràctiques funeràries com els farcells tèxtils, les ofrenes vegetals i els rituals associats als enterraments. L’estudi del sepulcre de la reina fundadora confirma la presència de les seves restes dins d’una caixa de fusta medieval i aporta noves dades sobre el seu enterrament, la seva edat i les condicions de vida de la comunitat femenina del segle XIV. Els treballs, iniciats el 2024 en el marc del setè centenari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1326–2026), continuaran fins al maig de 2027 amb analítiques genètiques, datacions i estudis de materials que hauran de completar la interpretació definitiva del conjunt... [+ informació]

L’exposició «Barcelona: Ciutat i Teatre» mostra com l’itinerari del lloc teatral a la ciutat avança en paral·lel a la seva història

L'exposició proposa un recorregut cronològic que avança en paral·lel a la història de la ciutat, revelant com les arts escèniques han intuït i promogut el creixement i les transformacions urbanes de Barcelona. L’exposició s’emmarca en la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura, es podrà veure fins al 30 d’agost a El Born. Museu d'Història de Barcelona. De la Rambla al passeig de Gràcia i del Passeig de Gràcia al Paral·lel i als pobles del pla, la mostra relata una història d’encontres i desencontres entre el teatre i la ciutat. Les mirades que proposa ressalten un patrimoni urbà: el del lloc del teatre a Barcelona i un patrimoni arquitectònic, el dels teatres. També posen l’atenció en una escena que tampoc no deixa de mirar i representar la ciutat. El teatre ha estat, i encara és, un lloc de trobada de la ciutadania. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat s’hi entrellacen... [+ informació]

L’Institut del Teatre acull una exposició sobre la vinculació de Modest Cuixart amb les arts escèniques

«Modest Cuixart i les arts escèniques» és la nova exposició que es pot veure al vestíbul de l’Institut del Teatre de Montjuïc. Impulsada pel Museu de les Arts Escèniques (MAE) i la Fundació Cuixart i dins de la celebració del centenari de l'artista, la mostra repassa la trajectòria de Modest Cuixart (Barcelona, 1925 – Palafrugell, 2007) com a escenògraf i creador estretament vinculat al món del teatre, la dansa i la música. A través d’una vintena de plafons amb fotografies, esbossos, figurins i cartells, l’exposició reivindica la importància de les arts escèniques en la trajectòria creativa d’un dels grans noms de l’art contemporani català. La mostra recorre els inicis experimentals de Cuixart com a cofundador del grup Dau al Set, al costat de figures com Joan Brossa, Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb qui va participar en accions transgressores d’arrel surrealista i dadaista... [+ informació]

La nau gòtica de l'antic Hospital de la Santa Creu on va morir fa cent anys Antoni Gaudí es reformarà després d'un segle que s'ha mantingut tancat

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 1.669.319 euros per a la reforma de l'antic Hospital de la Santa Creu, situat al carrer de l'Hospital. En el seu temps, va ser el complex hospitalari més gran de la ciutat. Construït entre 1414 i 1926, es va aixecar al voltant d'un gran claustre gòtic. Entre les seves parets va morir, gairebé abandonat, l'arquitecte Antoni Gaudí, que va ser traslladat a aquest hospital després de ser atropellat per un tramvia el 7 de juny de 1926. Un cop reconegut, no va voler que el traslladessin a una clínica privada i tres dies més tard, moria. El recinte és un dels conjunts més importants del gòtic català i està considerat monument històric artístic d'interès nacional. Durant segles, va ser l'hospital més gran de Catalunya i, en realitat, es va començar a construir per Martí l'Humà per ostentar aquesta distinció: quatre naus de construcció rectangular de dues plantes al voltant d'un pati. Al final, només es van construir tres naus i falta la que l'havia de tancar, per la qual cosa té forma de U. En els seus més de 12.000 metres quadrats de superfície, acull la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i l'Escola Universitària de biblioteconomia i documentació. En les seves instal·lacions també es troba l'Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i els jardins Rubió i Lluch... [+ informació]

Antidàctica antiantígona

Ja fa més de quaranta anys, a les galeries Víctor Manuel II de Milà, entre la piazza Duomo i la piazza della Scala, davant el Teatre de La Scala, un grup de carrer espontani convidava els passejants a entrar a la seva petita carpa de circ amb el crit: ”Venite a giocare con noi!”. Corrien encara temps en què el teatre de carrer era trencador, irreverent, explorador i capaç de provocar en un espai com les galeries de Milà els melòmans d'òpera asseguts en algunes de les luxoses terrasses que esperaven l'hora per entrar a la seva funció del Teatro de La Scala. El que la directora madrilenya Andrea Jiménez (Madrid, 1987) fa, tot i que ara sota el mantell i el suport institucional del Teatre Lliure i dels fons públics, s'assembla, en el fons, a aquelles precàries i creatives performances dels artistes de carrer de l'últim quart de segle XX... [+ informació]

Els instruments musicals, el material artístic i la formació cultural s'incorporen entre els avantatges del Bo Cultura Jove adreçat als que fan 18 anys durant l'any de la convocatòria

El govern espanyol ha aprovat el reial decret que regula la nova edició del Bo Cultural Jove, que mantindrà l'ajuda de fins a 400 euros per als joves que facin 18 anys durant l'any de la convocatòria, però n'amplia els usos. A partir de l'edició del 2026, el Bo Cultural Jove també es podrà destinar a la compra d'instruments musicals, material per a la creació artística i cursos o tallers culturals, tant presencials com en línia. L'objectium segons el ministeri de Cultura espanyol, és que el Bo Cultural Jove no només serveixi per accedir a la cultura, sinó també per fer cultura. Fins ara l'ajuda estava pensada sobretot per al consum cultural, com entrades per a arts en viu, concerts, cinema, patrimoni cultural, productes en suport físic o continguts digitals. La nova regulació preveu dues modalitats... [+ informació]

El musical «Ànima» arriba a la seva última funció de la temporada del Teatre Tívoli que tanca amb més de 70.000 espectadors

El musical «Ànima», que en una primera temporada es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, ha tornat aquesta temporada, però en el circuit comercial, al Teatre Tívoli, en una coproducció de la pròpia companyia, Vero Vero, juntament amb les productores Bitò, El Terrat i Marianna (Balañá en viu), amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de la nova línia de suport al musical català. El muntatge arriba a la seva última funció d'aquesta segona temporada [24 maig]. «Ànima» ha mantingut a l'escenari durant 80 funcions, 18 intèrprets i una orquestra de 10 músics. La segona temporada del Teatre Tívoli ha presentat una versió ampliada, amb noves coreografies, arranjaments musicals i una nova escenografia. Aquesta va ser la crítica... [+ informació]

Salut i força al canut!

Catifa vermella al Paral·lel per a la troupe de la Gasa Valga Dance Company que té com a creador el coreògraf català Enrique Gasa Valga (Esparreguera, Montserratí, Baix Llobregat, 1976), format inicialment a Saragossa i amb el ballet de Cuba i establert després a Àustria on ha dirigit una cinquantena de produccions, des de fa més de quinze anys, amb el Ballet de l'Òpera d'Innsbruck. Quan l'intèrpret principal, el ballarí i cantant australià Locke Venturato, deixa anar en català la frase “Salut i força al canut!”, per saludar l'auditori —assessorament local del director d'Esparreguera, esclar!— i ho remata amb un “Visca el Barça!”, per si no n'hi havia prou, l'auditori del Teatre Victòria esclata. És entendridor el fàcil que representa seduir el poble català i com és de bon conformar... [+ informació]

La companyia La Solitària de Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals acaba el seu recorregut a La Villarroel amb la reestrena de «Mal de coraçon» que va reunir Victoria Szpunberg i Andrea Jiménez coincidint amb el seu tàndem actual a «Contra Antígona» del Teatre Lliure

Si Jerome K. Jerome va posar tres homes en una barca sense comptar-hi el gos, la dramaturga Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973), establerta a Catalunya des de la infància, ha posat una cambrera en crisi existencial, un professor expulsat i un enamorat a punt del suïcidi en un bar, que no és una “bar-ca”, però s'hi acosta, per l'aiguat d'aparent naufragi que es viurà al final. Jerome K. Jerome, malgrat la seva broma del gos, no deixa de ser profund en el contingut. Victoria Szpunberg, malgrat la broma del bar, també manté una profunda ferida en el contingut i, a més, amb un caràcter gairebé místic, s'empara en qui va ser reformadora de les carmelites descalces, l'anomenada per mèrits propis Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, pel lloc de naixença el segle XVI [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Com es fusiona la filosofia d'una monja feta santa amb la filosofia d'una barra de bar? El teatre, a vegades, fa miracles, si ens posem místics. I el miracle, aquí, té nom. Es podria anomenar "el miracle de les croquetes", a jutjar pel repartiment de croquetes que en un moment donat es fa a alguns espectadors privilegiats que estan a prop del personatge de l'Enamorat, amo de la carmanyola... [+ informació]

Dos sepulcres del segle X trobats a Castellar del Vallès obren una investigació arqueològica excepcional sobre la creació del comtat de Barcelona i la Catalunya Vella

Es tracta del sepulcre d'un matrimoni de gran influència durant el segle X, vinculats al comtat de Barcelona, que han aparegut enterrats al jaciment de Castellar Vell, a l'ermita de Sant Esteve. Les tombes s'han localitzat intactes i segellades, en perfecte estat de conservació, al sector nord de l'església. A més, s'han pogut identificar les persones enterrades: Ermomir —que té una làpida funerària de marbre en què es diu que va morir el 966— i Riquil·la. Ara, els investigadors hauran de determinar si les troballes òssies tenen relació amb un document de l'any 965 que esmenta aquest matrimoni en relació amb una donació de finques i propietats seves a l'església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta línia de recerca pot obrir noves perspectives sobre el paper —abans de la consolidació del feudalisme— de les persones que, tot i que no eren nobles, formaven una elit rural amb capacitat econòmica, influència territorial i connexions religioses i polítiques destacades... [+ informació]

Un teatre dedicat al públic familiar obrirà la temporada 2026-2027 dins el nou espai immersiu del Club Súper 3 que s'inaugura aquest maig al barri de la Sagrada Família

El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles»... [+ informació]

La literatura catalana ha estat escollida com a convidada d'honor del Saló Internacional del Llibre de Torí del 2027

El Saló Internacional del Llibre de Torí (Itàlia) ha anunciat que la literatura catalana serà la convidada d'honor de l'edició del 2027. El saló, que té lloc al mes de maig a la capital del Piemont, és el més important d'Itàlia i és un dels mercats editorials de referència d'Europa. Cada any assisteixen a l'Arena Bookstock uns 230.000 visitants i un miler d'expositors. La literatura catalana prendrà el relleu de Grècia, els Països Baixos, la llengua alemanya i Albània, que han estat les literatures convidades en els últims anys. La literatura espanyola ja ho va ser el 2019. La presència de la literatura en català com a convidada d'honor es concretarà a través de l'Institut Ramon Llull en el desembarcament al saló d'una vintena d'autors de tots els gèneres: ficció, no-ficció, poesia, còmic i infantil i juvenil, que participaran en actes, presentacions, conferències i debats, tant a l'estand privilegiat que l'Institut Ramon Llull tindrà al saló com també em diversos espais de la ciutat. El Saló Internacional del Llibre de Torí... [+ informació]

La Generalitat de Catalunya reclama ara 791.000 euros al govern de l'Aragó per l'espoli de les obres de Sixena que van sortir de Catalunya el 2017 per compensar la compra i la conversació i restauració

Corria el temps de la repressió pel procés d'independència del 2017 quan la justícia va ordenar que les primeres obres de Sixena fossin retornades a l'Aragó, qüestió que va regalar imatges inèdites amb els cossos de la guàrdia civil armada a les portes del Museu de Lleida en ple fase d'espoli. Ara, la Generalitat de Catalunya, tocada pel nou espoli dels murals de Sixena custodiats, conservats i rehabilitats des de la guerra civil al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), reclama al govern d'Aragó, que n'exigeix també judicialment el retorn sense garanties de conservació, una indemització de 791.119 euros pel preu de compra d'algunes peces espoliades el 2017 i que la Generalitat va abonar a les monges, els anys 1983 i 1992, actualitzat amb la variació de l'IPC. Aquests contractes de compravenda van ser declarats nuls per una sentència del 2015... [+ informació]

Ser o no ser el noi de la mare

El dia que s'estrena aquesta obra de la dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), és dóna la casualitat que la veterana reina Margarida de Dinamarca, 86 anys, és ingressada d'urgència per una angina de pit a l'Hospital del Regne de Copenhaguen. La reina mare danesa va abdicar fa dos anys després de mig segle llarg ocupant el tron. Una de les úniques feines que ara té és la de sortir cada any al balcó, coincidint amb l'aniversari de l'actual rei, el seu fill Frederic X, a saludar la plebs. L'anècdota puntual del dia a dia d'una part d'Europa se'm fa present quan una altra reina, però del teatre català —aquesta sense abdicar—, l'actriu Imma Colomer, i un altre rei sense tro de l'escena catalana, l'actor Pere Arquillué, entronitzen amb la seva brillant veterania, picaresca i domini multifacètic de personatges, aquesta obra mig amagada de Lluïsa Cunillé... [+ informació]

La 14a edició de Terrats en Cultura oferirà 13 espectacles en 7 terrats de les ciutats de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat

La proposta que organitza l'Associació Cultural Coincidències, té lloc entre el juny i juliol del 2026 manté el format de proximitat i aposta per la recuperació d’espais no convencionals, amb ubicacions que el públic no coneix fins hores abans de cada funció. Enguany, a més, es consolida l’OFF-Terrats en Cultura, una línia iniciada el 2025 amb l’objectiu d’ampliar la programació més enllà de la temporada d’estiu i dels espais habituals. En un context global marcat per la incertesa global, aquesta edició reivindica els terrats com a espais de trobada, cultura i pensament crític, amb una programació que combina creació contemporània i mirada social. En total, la programació d’aquesta edició inclou 5 concerts, 6 espectacles teatrals, 1 peça de dansa i 1 proposta de stand-up... [+ informació]

La 201a edició d'Els Tres Tombs de Barcelona se celebren el maig excepcionalment després de la cancel·lació del gener per raons climatològiques i per garantir el benestar dels animals

El passat 23 de gener els Tres Tombs de Barcelona es van ajornar a causa de la pluja i per garantir el benestar dels animals participants. Per aquest motiu, la 201a edició dels Tres Tombs s'ha ajornat fins al dissabte 16 de maig. El barri de Sant Antoni acull els gegants de Sant Antoni i els gegantons del Mercat, acompanyats pels renovats gegants de les Colònies Jordi Turull, que fan les seves ballades com a prèvia al pregó de la Cavalcada. El pregó, davant de l’Escola Pia de Sant Antoni, és a càrrec de Toni Sànchez, activista de la cultura popular. La Cavalcada dels Tres Tombs, un dels actes més populars de la ciutat, està formada per nombrosos carruatges amb cavalls, ases i someres que recorren diversos carrers del barri de Sant Antoni i del centre de la ciutat, la cavalcada presenta el gran patrimoni històric del transport ciutadà, urbà, d’agència o de pagès del país... [+ informació]

Hola, sóc mossa, però la meva vocació era ser mestra

Constatat el silenci del govern català davant l'escàndol de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea dels professionals de l'ensenyament per decidir les estratègies i les feines de coordinació de les jornades de vaga convocades, un comença a malpensar que les excuses de mal pagador institucional per carregar el mort a l'anomenat “operatiu” i rentar-se les mans polítiques acabarà portant a la recerca d'un cap de turc que acabarà sent, com sempre, l'últim mosso de la fila, això si no s'acaba arribant a la conclusió que la maldestre iniciativa de pel·lícula d'espies dels temps de la Guerra Freda va sortir de la iniciativa personal del parell de mosses que, després d'aprovar l'entrada al cos, van descobrir que la seva vocació frustrada era la de ser mestra [comentari íntegre de la sèrie El cafetó]. ¿I què hi ha millor sinó colar-se d'incògnita en una assemblea del sector per viure mal que sigui la falsa il·lusió de ser “mestra per un dia”? Esclar que, mosses com són, haurien hagut de preveure un bon exercici d'estilisme que no les hagués descobert a la primera de canvi, tal com en realitat va passar... [+ informació]

Qui canta la depressió espanta

És difícil endevinar què és el que ha estat primer en aquest espectacle: si les lletres narratives de les cançons que s'hi interpreten o si la història íntima de la protagonista que ha portat a posar-hi música. Tothom sap, ni que sigui una profecia que no sempre es compleix, que qui canta els seus mals espanta. Aquí, però, més aviat s'ha de dir que qui canta la depressió espanta. L'obra parteix d'algunes experiències vitals de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine —per cert, patronímic també d'un medicament que pretén combatre l'angoixa— i que acaba de publicar també un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra «Inútil (un cactus i altres desastres)»... [+ informació]

La Casa Batlló amplia els espais de la visita amb l'obertura al públic de l'últim habitatge original de l'edifici i la descoberta d'una maneta desconeguda dissenyada pel mateix Gaudí

El de la tercera planta és l'habitatge original que quedava a la Casa Batlló perquè al voltant de 1950 es van modificar tots menys aquest perquè estava llogat a la mateixa família Batlló. La tercera i quarta generació dels Batlló van viure al pis durant més de 100 anys, fins al 2019. Ara s'obre al públic, doncs, el que va ser l’últim pis habitat pels descendents de la família, després de portar a terme una restauració de caràcter arqueològic de tots els elements. El pis s’havia conservat amb una autenticitat excepcional i constitueix un valuós testimoni de la vida domèstica barcelonina de principis del segle XX. El pis està ubicat a la tercera planta de la casa. Durant el procés de restauració s’han analitzat i restaurat totes les fusteries, els paviments, els estucs i les ferramentes... [+ informació]

Sota la ferralla de l'Eiffel català

Una panoràmica de la mítica estació de trens de Portbou, amb la gran marquesina de ferro i vidre construïda el 1929, inspirada en l'era parisenca del ferro d'Eiffel, coincidint aquí amb l'Exposició Internacional de Barcelona, amb l'any del crac, i que cobreix les andanes de Portbou, similar a la marquesina que caracteritza també l'Estació de França, emmarca la recreació de la història que els directors Magda Puyo i Ramon Simó han adaptat a partir de la novel·la «La meitat de l'ànima», amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi. L'adaptació s'ha centrat sobretot en els eixos més importants de la investigació sobre quina va ser l'autèntica personalitat de la protagonista Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960... [+ informació]

Més enllà de la foscor

A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint. A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps i no n'han sabut res més des d'aleshores. Bé, sí. El vell veí els ha deixat anar que el seu fill ha estat a la presó, però ells dos fan veure que no ho senten. I si ho senten, confien més en la baula de la incredulitat que no pas en el xafardeig del vell reumàtic. El director Ferran Utzet ha escollit aquesta obra enigmàtica i inquietant del dramaturg noruec més representat després de Henrik Ibsen... [+ informació]

Fer ralet ralet al gremi teatral

Hi ha una cançó-joc de bressol que s'adiu perfectament amb el rerefons de «L'autora», aquesta esgarrapadora obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson (Surrey, Regne Unit, 1985) que ha traduït Carlota Subirós i que ha dirigit, diria que amb una intensa visió conjunta del contingut, la forma i la llengua, la directora Anna Serrano Gatell, responsable també d'haver rescatat la peça d'entre les seves lectures candidates de la programació artística de la Sala Beckett. La cançó-joc infantil de bressol a la qual em refereixo té més ironia i més mala intenció que la ingenuïtat que aparenta i que se li ha adjudicat al llarg dels temps quan diu “Ralet, ralet, ralet... pica dineret! Ralet, ralet, ralet... paga dineret!”. Es tracta de picar el palmell de la mà del nadó, però també d'advertir-lo que, quan sigui gran, haurà de fer mans i mànigues per tocar dineret i haurà de fer també mans i mànigues per pagar dineret... [+ informació]

El firmament de l'Abril

Ha passat un cometa i la seva pluja d'estels ha deixat el debut en el gènere dramàtic —mai no és prou tard per fer-ho— de la polifacètica actriu Sílvia Abril. Per als que la coneixen en l'àmbit de la comèdia i la comunicació, redescobrir-la ara com a protagonista dramàtica en el paper de la llevadora de l'obra de l'autora anglesa Lucy Kirkwood (Leytonstone, Waltham Forest, Londres, 1984) —la mateixa autora de la celebrada obra «Els fills» que s'ha estrenat també aquí aquesta temporada— pot ser tota una sorpresa que, amb aquest pas personal ben reeixit, l'actriu Sílvia Abril —“l'Abril”, si voleu, des d'ara—, ha deixat impresa en «El firmament»... [+ informació]

Més de 180.000 persones han participat en la primera edició del Correllengua Agermanat que ha recorregut 1.500 quilòmetres dels Països Catalans en disset dies abans d'arribar finalment a Brussel·les

La primera edició del Correllengua Agermanat ha acabat a l'Alguer, a Sardenya, després de disset dies de recorregut pels Països Catalans. Segons l'organització, més de 180.000 persones han participat en els actes d'aquesta mobilització en defensa de la llengua, que ha fet arribar una mateixa flama des de Prada, al Conflent, fins a l'Alguer. La flama es va encendre el 19 d'abril a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, i des d'aleshores ha recorregut més de 1.500 quilòmetres. La cursa de relleus ha passat per la Catalunya del Nord, el Principat, el País Valencià, les illes Balears i l'Alguer, amb més de vuitanta aturades en municipis dels diferents territoris dels Països Catalans... [+ informació]

La Nit dels Museus 2026 obrirà a Barcelona i l'àrea metropolitana 94 espais amb l'efemèride del 700 aniversari del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

La Nit dels Museus 2026 (dissabte, 16 maig) obrirà des de les 19.00 h fins a les 01.00 h un total de 94 espais de Barcelona i la seva àrea metropolitana obriran portes amb una gran diversitat d’activitats a Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí, a més de Barcelona. S'hi incorpora per primera vegada al Gran Hotel Barcino de Barcelona, al Centre Cultural La Bòbila i al centre La Florida 6.0 de l’Hospitalet. A més, durant la Nit dels Museus 2026 diversos equipaments que participen en l’esdeveniment han estat renovats recentment, com és el cas del Centre d’Interpretació del Castell de Montjuïc i dues de les seus del Museu d’Història de Barcelona: la Casa de l’Aigua i la Fabra i Coats... [+ informació]

El Museu de la Dona de Tossa de Mar mostra com ha canviat la societat local a través de la mirada femenina

L'espai de Can Ganga, de Tossa de Mar (La Selva), va nèixer com un museu etnogràfic per explicar i difondre la història local. Des del 2020, s'ha dotat d'una nova perspectiva enfocada en l'equitat de gènere des d'on es fa la divulgació i difusió de totes les accions que en aquesta matèria d'igualtat i femenisme es portin a terme a Tossa. Una d'aquestes iniciatives és la que recull testimonis de les dones que han treballat en les últimes dècades en les feines marítimes del poble i totes les que se n'ha derivat. La indústria del suro, de la pesca o l'auge del turisme són tres àmbits on, d'una manera sovint silenciosa i poc reconeguda, van treballar moltes de les dones de Tossa de Mar, com ho expliquen en un vídeo promocional. Elles treballaven al bosc, arreglaven xarxes i van tenir un paper cabdal a l'hora d'acollir els primers visitants turístics que arribaven al poble. El museu està distribuït en cinc sales: la de remendadores, peixateres i escaparradores; la de pageses, masoveres i recol·lectores; la de dones i tradicions; la de construcció social de la dona: i la de feines quotidianes... [+ informació]

La Cantània que convoca L'Auditori des de fa 37 edicions i que implica més de 35.000 infants estrena aquest 2026 la peça «L'últim rellotge» amb lletra de l'escriptora Tina Vallès i música de Jordi Cornudella

La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté... [+ informació]

La Biennal de Venècia viu una edició convulsa i inèdita amb la dimissió de tot el jurat per la presència de Rússia i Israel que ha obligat la fundació del certamen a comunicar que els premis es decidiran per votació popular

El jurat de la 61a edició de la Biennal d'Art de Venècia ha dimitit en bloc per la participació de Rússia i Israel a l'exposició internacional d'art. La decisió arriba després de setmanes de polèmica per la presència dels pavellons d'aquests dos països i es guerres genocides en les quals estan immersos els seus respectius governs. Els membres dimitits són la brasilera Solange Farkas, l'australiana Zoe Butt, l'espanyola Elvira Dyangani Gosi —que ha deixat la direcció del Macba per incompatiblitat de càrrecs—, la nord-americana Marta Kuzma i la italiana Giovanna Zapperi. El retorn de l'art rus a la Biennal de Venècia ha inquietat tant la Unió Europea que ha amenaçat de retirar les subvencions a l'esdeveniment. I això que el president de la Fundació de la Biennal, Pietrangelo Buttafuoco, ha reivindicat reiteradament que l'art no ha d'excloure ningú i ha defensat l'oportunitat de brindar un diàleg artístic a països com Rússia, Ucraïna, Israel, Palestina i l'Iran. Després de la dimissió del ple del jurat, la Biennal ha anunciat que els premis els decidiran els visitants de l'esdeveniment i l'anunci dels guanyadors es traslladarà al 22 de novembre, tal com va passar en una altra edició excepcional, la del 2021, marcada per pandèmia... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2026 amb 32.958.970 visitants que han fet 70.592.797 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.011 edicions) de 32.958.970 visitants i 70.592.797 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.241,8 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 32 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.112 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Marina Rossell i Ferran Palau participaran en el festival Barcelona Poesia 2026 juntament amb escriptors com Carles Rebassa, Biel Mesquida, Dolors Miquel

El 41è Festival Barcelona Poesia tindrà lloc del 14 al 21 de maig amb una programació de recitals, rutes literàries, espectacles musicals i teatrals, col·loquis i taules rodones. L'edició del 2026 compta amb veus destacades del teatre i la música com l'actor i director Josep Maria Flotats, l'actriu Emma Vilarasau, la cantant Marina Rossell, el cantant Ferran Palau, al costat d'escriptors com Carles Rebassa, Dolors Miquel, Francesc Parcerisas, Biel Mesquida o Marta Pessarrodona. Hi ha previstos diversos homenatges a noms com Blai Bonet, Clementina Arderiu i Joan Alcover. Els escenaris principals del Festival Barcelona Poesia 2026 seran els habituals, el verger del Museu Marès i el Born. Museu d’Història de Barcelona, i també s’hi incorporaran altres com els jardins de la Fundació Muñoz Ramonet, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Montaner, la Fundació Brossa, el Museu Tàpies o el CCCB, entre altres... [+ informació]