L'actor i director valencià Xavi Castillo aterra per tercera vegada a Barcelona amb un dels seus espectacles més irreverents sobre l'auge del feixisme

L'apocalipsi ha arribat. Poc s'ho podia pensar l'actor, monologuista, comunicador digital, director, còmic i sobretot provocador, Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967), però criat a Alcoi (Alcoià, País Valencià), que el dia de l'estrena a Barcelona del seu espectacle «Apocalipsi fatxa» una ES-Alert per prevenció de pluges li tallaria el guió a mitja funció amb l'enrenou dels mòbils dels espectadors i convertiria el seu «Apocalipsi fatxa» en un improvisat «ES-Alert fatxa». Aquest és un nou fenomen que s'afegeix recentment a la ja crònica plaga dels mòbils amb so encès a les platees... [+ informació]

Els “hihikomori” de Herman Melville

Fa mes de vint anys, entre el 2003 i el 2005, l'actor Josep Maria Pou ja va fer unes primeres lectures del relat «Bartleby, l'escrivent», del nord-americà Herman Melville (Nova York, EUA, 1819 - 1891), iniciativa del Festival Temporada Alta i el Teatre Romea, interpretació que li va valer, a més, el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Josep Maria Pou va partir aleshores de la traducció de Miquel Desclot. El text de Melville ha captivat sovint els intèrprets que s'hi volen abocar en solitari, potser fascinats per aquella frase símbol de l'escepticisme més murri que pronuncia sovint Bartleby: «Preferia no fer-ho». Resistència passiva davant de tot i de tothom que més d'un voldria portar impresa al pit de la samarreta. Llàtzer Garcia (Girona, 1981) ha partit d'una nova traducció, la de Carme Camacho. I també a partir de Temporada Alta, amb l'actor Albert Prat, que alterna dos personatges de l'obra, l'advocat de Wall Street i Bartleby, el que ara s'anomenaria possiblement “passant” més que “escrivent”. Llàtzer va estrenar la seva adaptació a la Sala Beckett la temporada passada, la mateixa adaptació que ara ha recuperat en una nova minitemporada a la Sala Atrium... [+ informació] 

La Casa Amatller s'afegeix al boom de la Casa Batlló que té per veïnatge i obre un espai immersiu dedicat a Salvador Dalí per guanyar visites turístiques amb el reclam del pintor

L'experiència immersiva «Dalí Boulevard Cibernètic» mostra, entre altres curiositat, una reproducció del vestit d'astronauta daurat que Salvador Dalí va dissenyar el 1958. El recorregut continua amb la sala Somnis surrealistes. S'hi pot veure la videoinstal·lació «El paisatge de l'Empordà» i objectes originals com un dels exemplars de la revista «Nugget», on el 1957 Dalí va publicar unes prediccions per al futur il·lustrades, entre les quals hi ha la d'una màquina de somiar que havia de permetre accedir sistemàticament als somnis, cosa que, segons Dalí, havia de ser un estímul per a la imaginació. En la mateixa línia de la relació de Dalí amb les revistes, hi ha un l’exemplar de l’edició especial de «Vogue» dedicat a l'artista el 1971. I el recorregut continua amb un espai dedicat a les joies en moviment... [+ informació] 

«L'alegria que passa» de Dagoll Dagom és el primer espectacle musical que es veurà en català sobretitulat a la Xina amb quatre funcions al Shangai Culture Square

L'espectacle, que va ser un èxit des de la seva estrena el 2023 al Teatre Poliorama, protagonitzat per Àngels Gonyalons, és l'última producció de la companyia Dagoll Dagom, que el 31 de desembre del 2026, abaixa legalment la persiana d'una manera definitiva. Però, abans, aquest mes de setembre, la companyia viatja a la Xina per representar en quatre funcions al Shangai Culture Square l'adaptació que es va fer de l'obra de Santiago Rusiñol. Quatre funcions en versió original catalana i sobretitulat xinès. La producció arriba a Shanghai de la mà de VertebrART, empresa responsable de la programació del musical al Shanghai Culture Square, un dels principals espais de la Xina dedicats al teatre musical internacional amb un aforament de 2.000 localitats. La programació de «L’alegria que passa» suposa un pas especialment rellevant per a la cultura catalana: és el primer musical en català que es programa a la Xina. Es tracta d’una fita internacional per a Dagoll Dagom i d’una oportunitat per donar a conèixer una manera de fer teatre musical vinculada a la creació contemporània i a la tradició teatral catalana. VertebrART va fer a Dagoll Dagom l’estiu de 2024 la proposta de portar-lo a la Xina. Dos anys després, Dagoll Dagom tanca amb aquesta fita internacional la seva exitosa i extensa trajectòria. L’espectacle, que va ser vist a Catalunya per prop de 100.000 espectadors, té la direcció escènica de Marc Rosich, la direcció musical d’Andreu Gallén i la direcció coreogràfica d’Ariadna Peya i combina les tres disciplines per explicar la trobada entre una companyia d’artistes ambulants i un poble gris, monòton i industrial que veu alterada la seva rutina amb l’arribada de la troupe d'artistes... [+ informació]

Calidoscopi artificialment intel·ligent

Pesa, i com pesa!, el rastre de «L'imperatiu categòric» de Victoria Szpunberg. Sobretot perquè la protagonista torna a recaure en l'actriu Àgata Roca. Però, malgrat el que diguin les males veus, «Ella i màquina», de Sergi Belbel, estrenada ara a la Heartbreak Hotel, no hi té res a veure, ni que ho sembli. Que quedi clar d'entrada que tampoc és un plagi involuntari perquè l'obra ve de lluny: començada a escriure el 2013, arran dels populars torneigs de Temporada Alta (allà encara es deia «Ella i els altres»), deixada reposar uns anys, revisada quan tothom estava reclòs a casa amb la mascareta penjada a l'orella, premiada el 2022 amb l'Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València, publicada a la col·lecció de Teatre de Bromera Edicions i distingida amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2023...[+ informació]

El correfoc de Barcelona estrena una nova Porta de l’Infern, una gran estructura de cossos humans que reivindica la força de la cultura popular

El correfoc de Barcelona estrena una nova Porta de l’Infern durant les festes de la Mercè, una gran estructura escènica concebuda per l’artista Daniel Esteban que ocuparà tot l’ample del passeig de Gràcia. Amb unes dimensions aproximades de 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada, la peça proposa una reinterpretació contemporània de la tradicional porta d’accés al correfoc i la converteix també en un gran marc des d’on observar i reivindicar la cultura popular. El projecte parteix d’una estructura semicircular formada per una amalgama de cossos humans. En total, la instal·lació incorpora prop de 1.000 cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. Aquesta part de l’arc té un pes aproximat de 425 quilos i combina resina de polièster ignífuga, amb algunes peces de ceràmica. Aquesta part es munta sobre una estructura, que arribarà a uns 3.000 kg sense comptar contrapesos, i serà practicable perquè els diables de les colles puguin encendre-hi pirotècnia. Tradicionalment, la Porta de l’Infern és l’element escènic i simbòlic que les diferents colles de diables travessen per arrencar el correfoc. En aquest espectacle de carrer en què el públic interactua amb el foc i els diables i diferents peces d’imatgeria festiva com dracs o víbries. La tradició del correfoc va néixer a Barcelona espontàniament per les festes de la Mercè del 1978... [+ informació]

El piano de cua de la plaça de Catalunya de Barcelona instal·lat pel Concurs Maria Canals tampoc es lliure del vandalisme i lincivisme amb ruixades d'àcid i tecles arrencades

El piano solar fa més de 900 dies que està instal·lat de manera ininterrompuda en una cantonada de la plaça de Catalunya. L’instrument s’ha fet molt popular entre els pianistes aficionats i és per això que es troba molt a faltar quan està fora de servei. Per aquest motiu, els organitzadors del concurs Maria Canals reparen de manera ràpida qualsevol desperfecte. Han comprovat que tenir el piano en bon estat i funcionant evita un increment dels actes vandàlics, tot i que, com s’ha vist ara, no deixen de passar de tant en tant. Però el vandalisme no passa de llarg de la música i una de les malifetes més recents va ser la ruixada amb àcid líquid sobre l'instrument musical que va malmetre el mecanisme interior i l'arrencada d'una desena de les tecles. El piano solar forma part dels instruments que l'organització del Concurs Internacional de Piano Maria Canals instal·la cada any a l’aire lliure amb motiu del certamen... [+ informació]

L'enderrocament del fals pavelló d'Itàlia a la plaça de la Font Màgica de Montjuïc té un cost de 900.000 euros

El fals pavelló d’Itàlia, la construcció en forma d’hangar (de fet el seu nom oficial és edifici Z6) de privilegiada ubicació, a la plaça Carles Buhigas, al costat de la Font Màgica de Montjuïc, ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal Bimsa, ha publicat la licitació del concurs públic per a la demolició d’aquesta nau que Lluís Permanyer va definir com “el fruit d’una aberració urbanística”. L’enderrocament del pavelló dels vuitanta, que té un pressupost base de licitació que supera els 900.000 euros i un termini d’execució de les obres de tres mesos i mig, serà una realitat el 2027. La demolició del mal anomenat “pavelló d’Itàlia és una de les primeres actuacions que es duen a terme dins del projecte de remodelació integral del recinte firal de Montjuïc que es vol acabada d’aquí tres anys coincidint amb la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Segons consta en la memòria del projecte de demolició del pavelló, el propòsit és restituir l’espai verd concebut fa gairebé cent anys com a part de la urbanització de la muntanya de Montjuïc... [+ informació]

Moure el món amb el dit d'una mà

Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement «Temps», li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel... [+ informació]

Explosió de fantasia en tres dimensions

«Kurios. Gabinet de curiositats». Espectacle del Cirque du Soleil. Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté (guia), Jean-François Bouchard (guia creatiu), Chantal Tremblay (directora de creació), Stéphane Roy (dissenyador d'escenografia i utillatge), Philippe Guillotel (dissenyador de vestuari), Bob & Bill (compositors i directors musicals), Raphaël Beau (compositor i director musical), Yaman Okur (coreògraf d'acrobàcies), Ben Potvin (coreògraf d'acrobàcies), Sidi Labi Cherkaoui (coreògraf), Susan Gaudreau (coreògrafa d'acrobàcies), Andres Ziegler (coreògrafa d'acrobàcies), Jean-Michel Caron (dissenyador de so), Jacques Boucher (dissenyador de so), Martin Labrecque (dissenyador d'il·luminació), Bob Bollinger (dissenyador d'actuació acrobàtica), Germain Guillemot (dissenyadora d'actuació acrobàtica), Boris Verkhosvsky (dissenyador d'actuació acrobàtica), Danny Zen (equip acrobàtici dissenyador d'instal·lacions), Eleni Uranis (dissenyadora de maquillatge). Intèrprets, personatges i números: El científic: David García (Espanya). Sr. Microcosmos: Mathieu Hubener (França). Nico, l'home acordió: Joe Roberts (Regne Unit). Klara, el telègraf de l'invisible: Mayuko Nishio (Japó). Sincronizació del caos de 1900 i malabarisme: Jose Vazquez (México). Duo de bressol: Volodymyr Klavdich (Ucraïna), Ekaterina Evdokimova (Rússia). Bicicleta aèria: Anne Weissbecker (França). Circ invisible i número còmic: Facundo Gimenez (Argentina). Contorsionisme: Azzaya Ariunbold (Mongòlia), Ayagma Tsybenova (Rússia), Oyun-Erdene Baljinnyam (Mongòlia), Doljin Batsukh (Mongòlia). El món invertit i equilibri sobre mans: Nikolay Astashkin (Rússia). Rola Bola: James Gozalez (Colòmbia). Acro Net: Benjamin Anikine (França). Victor Degtyarev (Rússia), Mathias Guillouart (França), Mathieu Hubener (França), Tomasz Krzemien (Polònia), Aleh Rabtsau (Bielorrúsia), Yasha Rakitski (Bielorrússia), Maciej Wyskiel (Polònia). Corretges aèries: Darián Cobas Vargas (Cuba). Ilya Salmov (Rússia). Io-ios: Tomiyuki Watanabe (Japó). Teatre de mans: Joe Roberts (Regne Unit). Banquine: Egor Anisimov (Rússia), Nikolay Astashkin (Rússia), Pavel Gubskii (Rússia), Roman Kenzhayev (Kazakhstan), Sergey Kudryavtsev (Rússia), Katia Murashko (Bielorrússia), Sultanbek Naisbayev (Kazakhstan), Ilyas Nasypbekov (Rússia), Serguei Okhai (Ucraïna), Dmitrii Parfenov (Rússia), Elizaveta Pikalova (Rússia), Danil Plokhoi (Rússia), Igor Tarapat (Rússia), Roman Zhuravlev (Rússia), Nikita Zhestovskii (Rússia). Músics: Acordió: Christelle Harau (França). Director de banda, baix i contrabaix: Michael Hachey (EUA). Violoncel i teclat: Amanda Zidow (EUA). Bateria i percussió manual: Steve Weiss (EUA). Cantant, Bella Donna i dansa de mans: Tamara Dikyovà (Eslovàquia). Guitarra i baix: Bruno Pitarch (Espanya). Violí: Cyril Zardé (França). Direcció artística: Michel Laprise. Grand Chapiteau de Cirque du Soleil. Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge, Barcelona, 8 setembre 2026.

Sempre m'ha semblat que els personatges de molts dels espectacles del Cirque du Soleil s'han escapat d'alguns d'aquells àlbums il·lustrats clàssics i contemporanis que fan les delícies dels lectors més petits i enlluernen els grans. Làmines plenes de fantasia amb la creativitat de dibuixants cèlebres com Beatrix Potter, Rébecca Dautremer, Sonja Sinner o Raquel Díaz Reguera, entre molts altres. O potser és al revés. Potser de la pista del Cirque du Soleil, alguns d'aquests personatges s'han colat després entre les làmines dels àlbums il·lustrats contemporanis, si tenim en compte que la companyia de circ més gran del món, creada pels quebequesos Guy Laliberté, un aleshores jove saltimbanqui de carrer, i per Gilles Ste-Croix, un també aleshores jove equilibrista sobre xanques, va començar a rodar el 1984, al Quebec. I així, fins a mantenir un catàleg en gira amb 35 produccions. Des del 1998, quan el Cirque du Soleil va decidir fer parada regular també a Catalunya amb l'emblemàtic espectacle «Alegria», amb l'aixecament del Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella —farà trenta anys en la probable pròxima visita de lloc ara insegur però que ja no serà a l'actual de Bellvitge—, el criteri de l'espectacle de circ es va capgirar com un mitjó. No van faltar els detractors i tampoc els entusiastes. Uns, perquè defensaven a ultrança l'esperit del vell circ romàntic. Els altres, perquè descobrien la capacitat de fusionar diversos llenguatges artístics en una pista: la creació escènica, l'escenografia, l'attrezzo, el gènere fantàstic, la música, la il·luminació, el color, el vestuari, la coreografia i, de rerefons, una aproximació al gènere del circ amb picades d'ullet al més tradicional i amb l'execució dels números més arriscats amb el súmmun de la perfecció. Aquestes són les característiques que distingeixen tots els espectacles del Cirque du Soleil. Una altra cosa és que la presumpta trama o història que hi ha darrere de cada espectacle arribi amb claredat als espectadors. A «Kurios. Gabinet de curiositats» passa una mica això. Esclar que sabem que el protagonista, el personatge del Científic, ha descobert que, a pesar de tots els artilugis mecànics que l'envolten a la pista —una de les meravelles escenogràfiques— si es recorre al recurs més antic de simplement tancar els ulls, es poden arribar a veure meravelles... o curiositats, com diu el títol de l'espectacle que ja fa 22 anys va crear i encara dirigeix Michel Laprise, actor i director que coneix bé el teatre des dels seus orígens i que, en la seva trajectòria creadora, figura, entre moltes altres, haver col·laborat en la posada en escena de l'actuació que la cantant Madonna va fer amb motiu de la Super Bowl del 2012... [+ informació]

Marta Ribera... passi el que passi!

L'actriu i cantant gironina Marta Ribera (Girona, 1971) ha estat la protagonista de la XXV Gala Catalunya Aixeca el Teló que els seus creadors han titulat en aquesta edició «25 anys al teu costat... passi el que passi!». Parodiant, doncs, el títol de l'espectacle, diguem també: Marta Ribera... al nostre costat, passi el que passi!. L'actriu, tot i que ha desenvolupat la major part de la seva extensa trajectòria de teatre musical dels últims trenta i tants anys en produccions de la Gran Vía madrilenya, és una creació de l'escola musical catalana. Primer, a Girona, on va néixer, i després a Barcelona i —parlem de la dècada dels anys noranta del segle passat— formada a l'escola Memory fundada per Àngels Gonyalons. ¿Calen més referències? [text íntegre a la revista digital Clip de Teatre] Marta Ribera va debutar amb els primers musicals de Ricard Reguant i, més endavant, va treballar amb directors com Sergi Belbel, Jerôme Savary o Antonio Banderas. Marta Ribera ha estat la Mont —de Montserrat—, una mestra d'escola —picada d'ullet al conflicte de l'ensenyament que ha marcat el tancament del curs passat i també l'inici de curs— que el 2001 compagina la seva feina docent amb el teatre aficiona —una altra picada d'ullet a la tradició del teatre de base català— i, vint-i-cinc anys després, és escollida per presentar la gala del teatre català... [+ informació]

L'últim any la paraula «Déu-n'hi-do» encapçala la llista de les més buscades al Diccionari de l'Enciclopèdia a més de les paraules «provar», «compte», «senyal», «anàlisi» o biaix»

Ara que ja no cal girar fulls per buscar una paraula al diccionari sinó que només cal clicar-la al buscador i, a partir de la intel3ligènci artificial (IA), de seguida te n'explicaran vida i miracles, les cerques tenen l'avantatge que es poden estudiar i saber o intentar saber perquè es busquen més unes paraules que unes altres. Els dubtes ortogràfics expliquen algunes de les cerques més habituals al diccionari, que no es consulta només per saber el significat d'alguna paraula. La gramàtica o la similitud amb altres paraules expliquen també moltes consultes. Cada any, set milions d'usuaris accedeixen al servei en línia del DIEC. Segons els responsables d'aquest estudi, no es detecta una evolució important, llevat de la paraula «biaix», que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA. Les cerques més habituals del portal d'Enciclopèdia poden ser de quatre tipus, doncs: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques ("déu-n'hi-do")... [+ informació]

La temporada 2026-2027 comptarà amb un nou escenari a Barcelona amb la reconversió del Teatre Balmes a partir del mes de novembre i a l'espera de la futura recuperació del Teatre Capitol

El nou Teatre Balmes, al mateix carrer que li dóna nom, entre Rosselló i Còrsega, al nñumero 137, preveu obrir el mes de novembre amb una programació que inclourà principalment monòlegs, espectacles d'humor i funcions familiars. Malgrat aquesta intenció de centrar-se en l'humor, també hi haurà espai dins la programació per a la dansa, al costat dels espectacles familiars i fins i tot el flamenc (un àmbit que la sala antiga ja tocava i que ha caigut últimament en desgràcia malgrat la pressió turística que pateix Barcelona), cosa que l'assimila a la programació que també porta el Teatre Poliorama, a la Rambla de Canaletes, que compleix 30 anys en mans de la productora Tr3sxtres (Dagoll Dagom, Tricicle, Anexa i, des d'ara, nous associats amb el reforç de companyies gairebé residents com T de Teatre o La Calòrica). L'obertura del nou Teatre Balmes compensa... [+ informació]

Totes les llengües que es parlaven al front de la Guerra Civil amb la presència de les brigades internacionals s'exploren en una exposició del Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc aprofundeix en en el front en la Guerra Civil espanyola des d’uns perspectiva poc estudiada, el multilingüisme. A partir de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, l’exposició mostra l’interès per l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en el conflicte. L'exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» es pot visitar fins al 30 de març del 2027. Segons els seus promotors, l’estudi és innovador i destaquen que una comunitat tan heterogènia com la de les brigades internacionals va poder viure, conviure i sobreviure durant el conflicte bèl·lic i tenint en compte que eren més de 40.000 persones parlant multitud de llengües en una situació de guerra... [+ informació]

Desembarcament del teatre català a Xangai amb «Tu em vas prometre una història d'amor» d'Helena Tornero, «Thauma» de la Cia. La Mula i el musical «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom

La ciutat de Xangai acull tres produccions catalanes representatives de la diversitat i la vitalitat de l’escena contemporània catalana. En total, s'han programat nou funcions, acompanyades de col·loquis i trobades amb el públic, en una iniciativa que consolida l’interès creixent dels programadors xinesos per la creació escènica de Catalunya. La programació inclou tres propostes: «Tu em vas prometre una història d’amor», d’Helena Tornero dirigida per Israel Solà (Sala Beckett); «Thauma», de Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa de la companyia La Mula (Teatre Lliure) i el musical «L’alegria que passa» de Dagoll Dagom. Les obres, tret de «Thauma» que és sense paraules, es representen en versió original catalana amb sobretitulat xinès. És la primera vegada que es representen espectacles en català a la Xina. La iniciativa parteix de les gestions de l'Institut Ramon Llull. L'obra d'Helena Torneto i la de la companyia La Mula formen part del festival ACT Shangai, i el musical de Dagoll Dagom es representa al Shangai Culture Square. En els últims anys, programadors i responsables d’equipaments de la Xina han visitat festivals i espais escènics de Catalunya per conèixe'n de prop els projectes i creadors. Pel que fa al musical de Dagoll Dagom, aquesta exportació a la Xina coincideix també amb el que serà el final definitiu de la companyia qua es dissol legalment a finals d'any després d'haver traspassat els drets de «Mar i cel» a la productora d'El Mago Pop que anteriorment ja havia adquirit també el Teatre Victòria... [+ informació]

Quan el rock de les comarques va donar el cop

El 2011, al Teatre Victòria, Dagoll Dagom va estrenar el musical «Cop de rock». Després de 15 anys, la companyia La Barca, dirigida per Júlia Cervera i Jofre Bardolet, en fa una adaptació al Teatre Coliseum (només 5 funcions). Recordem la crítica de l'estrena del 2011 i l'enregistrament íntegre d'aquell musical (TV3): Dagoll Dagom ha tornat fidel a la cita de produir un nou musical i ho fa recuperant la commemoració del vintè aniversari del boom de l'anomenat rock català que, a entrants de la dècada dels noranta, es va consolidar del tot i va marcar una fita històrica. Amb una banda sonora que recull més de cinquanta peces de grups i músics com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Pep Sala, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn's, Gossos, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja T'ho Diré, Marc Parrot i Sau, l'autor del guió i director, Joan Lluís Bozzo, ha creat una història dramàtica, molt del gènere musical, ambientada a Cadaqués, sense que es digui (pista: Ava Gardner), on un grup de joves de l'època funden una banda de rock que bategen amb el nom que s'ha presentat el musical: Cop de rock... [+ informació]

El nou curs comença amb l'impacte de la intel·ligència artificial i amb la nova normativa que obliga a identificar el contingut que es creï mitjançant algun algoritme

Amb el començament de curs han entrat en vigor les primeres obligacions de transparència de llei europea de la intel·ligència artificial (IA) que exigeixen identificar els continguts generats o manipulats mitjançant aquesta tecnologia, incloent-hi els coneguts com a deepfakes, i que obliguen els xatbots i altres sistemes a advertir els usuaris que estan interactuant amb una IA. A la pràctica, les eines capaces de crear imatges, vídeos, àudios o textos hauran d’incorporar marques que permetin reconèixer aquestes produccions, mentre que l’ús amb finalitats professionals exigirà indicar clarament que han estat alterades mitjançant intel·ligència artificial, i els assistents conversacionals, informar que l’usuari està parlant amb una màquina i no pas amb una persona. L’entrada en vigor d’aquestes mesures permet a Brussel·les començar a supervisar els denominats models d’IA de propòsit general, aquells capaços de dur a terme múltiples tasques i que serveixen per a una àmplia gamma d’eines i serveis. A més, l’Oficina Europea d’IA pot requerir informació a les empreses responsables d’aquests sistemes, accedir-hi per avaluar-los, ordenar mesures correctores i fins i tot restringir-ne la disponibilitat quan detecti incompliments... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2026 amb 34.859.577 visitants que han fet 72.783.958 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.133 edicions) de 34.859.577 visitants i 72.783.958 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.129,6 visites de pàgines (11,36 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.224 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més... [+ informació]

El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø

¿Algú es recorda d'aquella que deia: «Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico»? Doncs, el temps no passa en va. Ara en tenim una altra de semblant. Però així com aquella venia de la saviesa popular, aquesta ve de l'anglosaxó: «El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø!» Aclarim abans que l'illa Omø és una petita porció de terra de quatre quilòmetres quadrats i mig amb un llogarret de 160 habitants a tot estirar que pertany a Dinamarca. I que FOMO, JOMO i ROMO són tres acrònims dels quals s'ha apoderat l'argot popular pertanyents a les expressions angleses “Fear Of Missing Out”, “Joy of Missing Out” i “Reluctance of Missing Out”. És a dir: els sentiments de la por a perdre's alguna de les coses que fan els altres; el goig de deixar de fer les coses que fan els altres; i la reticència a participar en els actes socials on participen els altres. La ciència de tota la vida ja té un nom culte per a aquestes tendències. La fòbia, manllevada del grec antic “phóbos”. Però cal admetre que mentre qualsevol fòbia té regust de patologia, els nous acrònims FOMO, JOMO i ROMO cauen més simpàtics i semblen més aviat els patronímics d'una nova aplicació de mòbil o d'una plataforma de cites... [+ informació]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA al Teatre Grec de Montjuïc

«La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Espai escènic: Joan Galí Sanarau. Vestuari: Joana Martí Delgado. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero i Lluís Victory Cirer. Direcció tècnica: Albert Glas. Regidors companyia: Olalla Calvo i Rai Segura Raspall. Ajudantia d’escenografia i vestuari: Camille Latron i Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: Elisabet Barroso Dominguez, Núria Roé Vellvé, Ragnhild Hjelmborg, Marta Canals Romero, Olivia Basora, Carme Milan, Gina Aspa. Una coproducció del Grec 2025 i 2026 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Director titular Banda Municipal Barcelona: José R. Pascual-Vilaplana. Clarinets: Natalia Zanón (solista), Eduard Betes, Àngel Errea, Joan Estellés, Juan Bautista Faubel, Victoria Gonzálvez, Germán Guillén, Montserrat Margalef, Joan Tormo, Alexandre Escrivà, Jorge Iznardo, Maria Rubio, Laia Santamaria, Clara Vilanova, Javier Vilaplana (requint), Martí Guasteví (clarinet alt), José Vicente Montesinos (clarinet baix). Saxòfons: Maurici Esteller (soprano), Dani Molina (alt solista), Marta Romero (alt), Armand Franco (tenor), José Jaime Rivera (tenor), Joan Soler (baríton), Joan Soler (baix). Flautes: Manel Reyes (solista), Alejandro Ortuño, Paula Martínez (flautí). Oboès: David Perpiñán / Jordi Bonilla, Carla Suárez (corn anglès). Fagots: Daniel Ortuño (solista), Xavier Cervera. Trompes: Claudia Cobos (solista), Abdó Sancho (solista), German Izquierdo, Carlos Lizondo, Miguel Zapata. Trompetes i fiscorns: Javier Rodríguez (solista), Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, José Joaquín Salvador, Vicent Ivorra, Susana Marco, David Urrutia. Trombons: Emilio Almenar (solista), Andrea Escrig (solista), Francesc Ivars, Francisco Palacios (baix). Bombardins: Rubén Zuriaga (solista), David Pantín. Tubes: Francisco Javier Molina (solista), Toni Chelvi. Contrabaixos: Enric Boixadós, Toni Cubedo. Timbals: Ferran Carceller (solista). Percussió: Mateu Caballé, Ferran Armengol, Alejandro Llorens, Naia Membrillera, Miquel Vich. Arpa: Laura Boschetti. Piano: Jordi Farran. Director tècnic: Joan Xicola. Coordinadora executiva: Susanna Gamisel. Encarregada: Montserrat Margalef. Arxiver: Àlex Fernández. Serveix auxiliars: Airun Serveis Culturals. Resta de l'equip de L'Auditori: Regidoria BMB: Albert Martínez, Ramon Tolrà. So: Toni Vila, Alejandro Parra i Oriol Baulenes. Coordinació RF: Manolo Cervera. Producció: Ernest Crusats. Cor ARSinOVA. Directora: Maria Mauri Fàbregas. Intèrprets: Berta Morató Vinyes, Adrià Pagès Moliner, Emma Clarke Karlová, Ferran Marquina Martínez, Pol Blancafort Baulenas, Daniel Flix Porret, Marta Garrote Ordeig, Núria Ballestar Dot, Joana Martinez-Mora Manel, Laura Farré Garcia, Steen Knudsen Esquerda, Magdalena Völk, Pere Carulla Sanmartí, Gerard Morató Vinyes, Helena Figueras Benet, Nina Hoelscher, Niels Knudsen, Enric Aragonès, Miquel Bertran. Direcció de moviment escènic: Bealia Guerra. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025 i 2026. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 25 juliol 2025. Reposició: Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 28 juliol 2026... [+ informació]