Funció única. Irrepetible. Aparentment improvisada, però absolutament mil·limetrada i escalonada pel coreògraf Marcos Morau i l'equip de la companyia La Veronal, que ha reunit com a protagonistes dues generacions de ballarins, Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) i Valentin Goniot (Antibol, Provença, França, 2000). El primer, una de les figures representatives de la història cinquantenària del Teatre Lliure i la dansa catalana; el segon, membre de diversos dels espectacles de La Veronal. Marcos Morau (Ontinyent, País Valencià, 1982) ha fet una mena de “work in progress” a la vista de l'auditori, però sense ensenyar del tot l'esquelet [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], convertint la seva direcció —sempre en veu baixa— gairebé en una classe de Formació Professional, vàlida per a estudiants d'efapé, sobre luminotècnia amb un “conillet d'Índies” al control d'il·luminació, el performer i dramaturg sense fronteres Marc Salicrú (Barcelona, 1993), que ha fet parella amb Uriel Ireland en el disseny de so, mentre la pianista i concertista Noelia Rodiles (Oviedo, 1985) ha posat banda sonora a ulls clucs —sovint en la penombra, o millor dit, en apagada total— amb una selecció de peces clàssiques per a piano, com per exemple «Sarabande»... [+ informació]