Voler és poder i volar és podar

Als organitzadors de les múltiples gales que es fan al llarg de l'any els convindria fer un màster artístic i prendre bona nota de com es pot fer una gala sense morir en l'intent. Una bona mostra és com han evolucionat les gales que cada començament de temporada arrenquen amb el lema «Catalunya Aixeca el Teló». Ja en porten vint-i-quatre i s'acosta l'aniversari del primer quart de segle i, com més en fan, més excel·lent és el resultat. La d'aquest 2025 es podria dir que gairebé ha tocat sostre, tot i que segurament que la pròxima del 2026 intentarà aixecar encara més no només el teló sinó també el llistó. I el llistó d'aquest any l'ha deixat molt alt l'actor, dramaturg i director Jordi Oriol, un rara avis del teatre català, que és capaç de fer amb la llengua el que un prestidigitador fa amb una vareta i un plec de mocadors. Jordi Oriol, versaire blanc sense límits ni prejudicis, juga amb la llengua com si la mastegués amb un filaberquí. És capaç de demanar “perdó” ni que sigui amb el seu sinònim “pregó” i és capaç de recordar que “voler és poder” perquè amb un salt de vocals “volar és podar”, amb tisores de podar incloses, ni que les de podar no serveixin per tallar la cinta de la inauguració de la temporada, un cop frustrat el revòlver, el fusell, la metralleta o el canó... [+ informació]