Una nova etiqueta d'eficiència energètica per a mòbils i tauletes permetrà saber a partir d'ara la durada prevista de la bateria amb l'objectiu de reduir-ne el consum

Cada vegada que s'adquireixi un nou mòbil es podrà saber, a partir d'ara, la seva eficiència energètica des de si l'aparell és totterrey o si es pot trencar fàcilment, quantes hores resistirà la bateria i quan de temps de vida pot tenir a ple rendiment. Tota la informació s'especificarà en una targeta energèrtica que els fabricants han d'adjunta amb els dispositius des d'aquest estiu. A les botigues o les plataformes ja es troba disponible aquesta informació. La novetat respon a la normativa europea aprovada fa dos anys però que no ha entrat plenament en vigor fins aquest estiu. Es tracta d'una targeta similar a la que ja es troba a les informacions dels electrodomèstics o dels habitatges, que és també d'obligació per normativa des de fa anys. L'etiqueta d'eficiciència energètica s'expressa en una escala de colors i letres on la lletra A representa el mínim consum. L'autonomia de la bateria s'hi expressa en hores i minuts... [+ informació]

La incògnita sobre la llei del dret a l'oblit digital deixa buits sobre les informacions que es consideren d'interès públic o de llibertat d'expressió i informació

El dret a l'oblit digital és un tema controvertit que genera opinions a favor i en contra, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades indica que queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, de recerca científica o històrica o de llibertat d'expressió i informació. El dret a l'oblit digital està regulat per normatives europees cosa que facilita que si la plataforma de la qual es volen esborrar dades personals està dins la Unió Europea, sigui més senzill fer-ho... [+ informació]

Les angoixants obres de La Rambla de Barcelona deixen al descobert a l'alçada de Santa Mònica un tram de gairebé cinquanta metres de la muralla medieval del segle XIV i una torre pentagonal

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval. En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua... [+ informació]

Voler és poder i volar és podar

Als organitzadors de les múltiples gales que es fan al llarg de l'any els convindria fer un màster artístic i prendre bona nota de com es pot fer una gala sense morir en l'intent. Una bona mostra és com han evolucionat les gales que cada començament de temporada arrenquen amb el lema «Catalunya Aixeca el Teló». Ja en porten vint-i-quatre i s'acosta l'aniversari del primer quart de segle i, com més en fan, més excel·lent és el resultat. La d'aquest 2025 es podria dir que gairebé ha tocat sostre, tot i que segurament que la pròxima del 2026 intentarà aixecar encara més no només el teló sinó també el llistó. I el llistó d'aquest any l'ha deixat molt alt l'actor, dramaturg i director Jordi Oriol, un rara avis del teatre català, que és capaç de fer amb la llengua el que un prestidigitador fa amb una vareta i un plec de mocadors. Jordi Oriol, versaire blanc sense límits ni prejudicis, juga amb la llengua com si la mastegués amb un filaberquí. És capaç de demanar “perdó” ni que sigui amb el seu sinònim “pregó” i és capaç de recordar que “voler és poder” perquè amb un salt de vocals “volar és podar”, amb tisores de podar incloses, ni que les de podar no serveixin per tallar la cinta de la inauguració de la temporada, un cop frustrat el revòlver, el fusell, la metralleta o el canó... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada amb 290.000 espectadors que representen un rècors des del 2017 a més de netejar el deute financer que arrossegava

El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024-2025 amb equilibri econòmic i un pressupost de 54,2Mn€. Per primera vegada, la Fundació no presenta cap deute financer, un indicador clau dins el marc del Pla Estratègic 2023–2026 que, segons la institució, “avança amb fermesa cap a la sostenibilitat artística, econòmica i social del projecte”. El teatre de la Rambla ha reunit durant l'última temporada 290.000 espectadors, amb un augment de l'1,8% en relació a la temporada passada. Les institucions han participat en el finançament amb unes aportacions ordinàries del 25,6Mn€. La xifra de mecenatge és de 8,6Mn€, amb un increment del 3,61% respecte a la temporada passada i amb un augment del nombe de patrocinadors fins a 275 membres... [+ informació]

Mentides que no fan mal

Els pares i les mares del segle passat ho tenien clar a l'hora de fer pujar ben drets els seus plançons: “Si dius mentides, et cauran les dents!», amenaçaven. I el més evident era que, a una edat determinada, les dents sempre queien, i encara cauen. Per tant, el més segur és que tota una generació d'infants, avui ja joves adults, estiguin traumatizats pel fet de sentir-se culpables d'haver dit segons quines mentides sense ser-ne conscients. Alguna cosa semblant els passa a aquestes dues parelles de pares que el tàndem de la comèdia catalana que formen els dramaturgs i guionistes Yago Alonso i Eva Mor han creat al voltant de la criança dels seus primers plançons —dues nenes amigues o amiguíssimes de l'escola bressol, a la ratlla dels cinc anys fets i a punt d'entrar a primer curs de primària— que han provocat que també siguin amigues o amiguíssimes les dues parelles de pares en qüestió... [+ informació]

Allà a L'Havana...

Aquesta i no una altra és una cultura tan contradictòria que mentre per una banda es destrona el marquès de Comillas del seu pedestal esquitxat a dojo per la quisca dels coloms, per l'altra, la petita burgesia i la no tan petita i la que ho voldria ser, quan arriben les nits d'estiu, es vesteixen de blanc immaculat i amb el mocador de rigor per fer-lo voleiar quan toca, s'emmirallen en les lletres, les tonades i els missatges subtils de les lletres de les havaneres que contradiuen els presumptes principis morals dels anticolonialistes i els presumptes principis dels feministes. Després del vodevil recent amb la reivindicació de l'havanera «El meu avi», arran dels fets d'explotació no provats fins ara i esbombats per la televisió catalana sobre el seu autor i massivament perdonats per la societat, la mateixa societat que no dubta a aplicar l'anomenada pena del “telediariu” —o del telenotícies, si voleu— a capellans amb mans llargues, professors espavilats i monitors pocavergonyes a la primera sospita de canvi, és difícil establir la diferència que hi ha... [+ informació] 

Un camió-teatre amb tots els recursos escenogràfics i de so i de llum farà arribar en gira espectacles a poblacions de menys de 5.000 habitants sense un auditori i teatre estable dins el programa «Les Arts en Marxa»

Les Arts en Marxa és una proposta d’exhibició escènica itinerant que posa en circulació un camió-teatre dotat d’un escenari desplegable amb tots els recursos escenogràfics, sistemes de so i llum necessaris, per fer arribar espectacles professionals d’arts escèniques a municipis catalans sense infraestructura teatral estable. La iniciativa, impulsada per Anexa, respon a una realitat coneguda pel sector: l’existència de buits d’accés a la cultura escènica en bona part del país. Tot i l’esforç descentralitzador de les xarxes públiques i municipals, moltes poblacions continuen fora dels circuits regulars d’exhibició. Aquesta proposta vol complementar i ampliar l’accés real a les arts escèniques, apropant-les a nous públics de tots els racons allà on no hi arriben per mitjans convencionals. El projecte «Les Arts en Marxa» s’estrena amb una prova pilot a onze municipis de menys de 5.000 habitants i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la complicitat dels diferents ajuntaments que acullen... [+ informació]

Pseudothriller galaicocatalà amb gaita inclosa

Si Pepe Rubianes aixequés el cap, ell que va patentar l'ètnia galaicocatalana —tot pregonat que era “galaic” perquè havia nascut a Galícia, tot i que no hi hagués viscut quasi mai, i català perquè sempre havia viscut a Catalunya, tot i que mai hi va néixer—, aquesta comèdia de Ferran González (Barcelona, 1980), compositor també de les peces que integren la tenebrosa banda sonora de l'espectacle, li semblaria una picada d'ullet a la seva trapelleria identitària. I és així perquè les dues protagonistes de «Fisterra» i d'una trama més que esbojarrada mantenen un joc de llengües entre el gallec i el català i fan constants referències a alguns dels tòpics que caracteritzen cadascuna de les dues maneres de ser. Una taxista i una viatgera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dues cares d'una mateixa moneda: la de dues dones en maduresa que han pres una de les decisions més importants de la seva vida, i que és prudent no desvelar aquí per no trencar l'enjòlit, perquè l'obra té aires de thriller passat pel registre de la comèdia, un thriller que no és ben bé un thriller, això sí, com deia, completament un thriller galaicocatalà i, per acabar de reblar el clau, amb gaita inclosa... [+ informació]

Treure el conill del barret de copa

L'actor, guionista, dramaturg, monologuista, comunicador, humorista i algunes característiques més, de nom artístic Peyu, s'ha tret de la màniga el programa «La Renaixença», així, sense complexos, segle XIX enrere, a l'estil del mag que, com qui no vol la cosa, treu el conill del barret de copa. No és en va que parlo del conill i del barret de copa perquè és un dels eixos del guió del primer capítol de la sèrie que neix en format radiofònic, però amb multidifusió digital a través de la plataforma 3Cat i el suport del pòdcast. Aquesta funcionalitat fa que, durant 45 minuts, no hi hagi ni un segon de silenci, ni un moment de pausa —cosa que el format televisiu sí que admet—, però no el format radiofònic on els silencis, quan es produeixen, poden ser mortals. L'atractiu, ésclar, és també veure com s'enregistra un espai radiofònic en el més pur estil vintage, dels temps clàssics de les ones hertzianes... [+ informació]

La Universitat de Barcelona commemora el 575è aniversari de la seva fundació el 1450 arran d'un privilegi reial d'Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona

El 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim al Consell de Cent de Barcelona va permetre fundar l’Estudi General de la ciutat, l’origen de l’actual Universitat de Barcelona. Després de 575 anys, la institució commemora aquest aniversari amb un desplegament d’activitats culturals, acadèmiques i institucionals per recordar la seva història i llegat. La celebració s’articula a través de quatre eixos: «Una universitat del segle XXI. Present i futur»; «La història de la universitat»; «El llegat de la commemoració» i «Una festa per a tothom». Durant aquests 575 anys, la Universitat de Barcelona ha estat una defensora ferma de la llengua i cultura catalanes com a part indissoluble del patrimoni d’Europa. Per això, la institució organitzarà una cimera internacional d’alumnat de Charm-EU, l’aliança universitària europea que lidera... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2025 amb 30.997.637 visitants que han fet 67.393.667 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.997.637 visitants i 67.393.667 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.321,8 visites de pàgines (11,32 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.957 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile... [+ informació]

El mirlitó del Parlament

“Per ordre de l'Alcalde, es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el bon temps”. Tot això ho cantava l'enyorat Ovidi Montllor amb uns compassos que els encara feixistes de l'època van identificar de seguida que contenia unes notes subtils del seu himne patriòtic darrera del tututututú! del mirlitó amb imitació de trompeta. L'Ovidi se la sabia llarga! Ara, les feres ferotges que s'escapen del parc no són, com aleshores, la metàfora dels ciutadans que desafiaven el règim sinó que són els carteristes, els lladres de mòbils, els sicaris de les màfies, els especialitzats en rellotges de gamma alta o els especialitzats en joieries d'alt nivell. I aquesta fauna zoològica encén les brases del foc permanent perquè la ultradreta —que aquí, a més d'ultradreta és ultranacionalista espanyola o catalana— carregui sovint sobre el que fan o deixen de fer els governants de torn i els acusi del condescendents que són amb el bestiar que campa a l'ampla fent malifetes pel país [comentari íntegre de la sèrie El Cafetó]. Hi ha uns espais determinats on aquesta ràtzia de la ultradreta es fa més evident. I no són només les xarxes descontrolades. Es tracta de les anomenades sessions de control que, en el cas del Parlament de Catalunya, acostumen a ser els dimecres quinzenals al matí i són com una mena de comèdia de tres rals, més rància que la malanomenada comèdia de Falset, on tothom ja sap què ha de preguntar a la presidència del govern i tothom ja sap què ha de respondre... [+ informació]