Refregit de mongetes tendres

Han passat deu anys des de la seva estrena i la posterior versió cinematogràfica. Deu temporades seguides amb el teatre ple a Madrid i una intensa gira per diversos escenaris. No ho pot dir tothom. Parlen de 2 milions d'espectadors fins ara amb el musical «La llamada». Ja han passat per Barcelona en dues ocasions i hi tornen per tercera vegada. L'eufòria de l'auditori no s'ha esgotat. Els Javis, com es coneixen els autors i guionistes Javier Ambrossi (Madrid, 1984) i Javier Calvo (Madrid, 1991) —parella a la vida real— tenen una flaca per la mirada mística. Recentment han tornat a tocar el tema diví amb la sèrie «El Mesías» (Movistar+) on un enigmàtic Albert Pla feia cara d'espantar les criatures. Hi ha fenòmens difícils de qualificar. Aquest n'és un. «La llamada», en teatre el 2013 i en cinema el 2017, fa una mirada al passat... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2024 amb 28.341.416 visitants que han fet 62.229.262 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 28.341.416 visitants i 62.229.262 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.678,4 visites de pàgines (11,21 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 19 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.549 subscriptors... [+ informació]

La Biblioteca de Catalunya digitalitza la col·lecció Joan Salvat-Papasseit amb motiu del centenari del poeta disponible a la Memòria Digital de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat la documentació de la col·lecció Salvat-Papasseit que conserva en el seus fons i que es pot consultar en línia a la plataforma Memòria Digital de Catalunya. Els documents que formen la col·lecció Salvat-Papasseit són de procedència diversa, familiar o d’altres fons de la Biblioteca de Catalunya, i de diferent tipologia, com ara fotografies, correspondència o primeres edicions. Es destaca sobretot un conjunt de postals que el poeta va adreçar a les seves filles Salomé i Núria des dels sanatoris on va estar ingressat per la tuberculosi que li va causar la mort. L’Any Joan Salvat-Papasseit, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), commemora el centenari de la mort de l’escriptor... [+ informació]

Escalivada de fades cuinada amb herbes de bosc

Per als que no van veure el muntatge «Billy's Violence», dins el Festival Grec'21, però aleshores al Teatre Nacional de Catalunya, la Needcompany del director Jan Lauwers —trenta anys d'història— ha servit una sessió contínua en un únic dia amb aquest primer espectacle i el segon, «Billy's Joy», la cara i la creu d'una mateixa manera d'entendre el teatre i també una oportunitat per als espectadors del Grec'24 per passar en quatre hores —amb entreacte inclòs— d'un menú agre a un menú dolç. Si «Billy's Violence» estava carregat de sang i fetge —sempre sota els auspicis de William Shakespeare—, el nou muntatge, «Billy's Joy» ve endolcit de comèdia. I la comèdia —que sempre amaga un fons de tragèdia— admet tota mena de recursos: des de les màscares als titelles —un magnífic cap d'ase amb morro i llengua mòbil inclosos— i del vestuari de gènere fantàstic i la corriola de pista a la disfressa gegantina d'ós, un ós que no és com aquell vell ós de la Vall Ferrera, que buscaven els excursionistes pirinencs de l'últim quart de segle XX i que no trobaven mai... [+ informació]

Un crític de teatre francès denuncia l'actriu i dramaturga catalana Angélica Liddell per injúries contra ell en una de les escenes de l'espectacle «DÄMON. El funeral de Bergman»

El periodista i crític teatral francès Stéphane Capron ha denunciat la dramaturga i actriu catalana Angélica Liddell (Figueres, 1966) per injúries públiques emeses en la seva última obra «DÄMON. El funeral de Bergman', que ha obert el Festival d'Avinyó i que es veurà dins el Grec 2024 al Teatre Lliure del 19 al 21 de juliol. Stéphane Capron, que treballa a la ràdio pública France Inter i és fundador del mitjà especialitzat en les arts escèniques Sceneweb, és esmentat i citat per Liddell en un fragment en què carrega de manera furibunda contra diversos crítics detractors, un ofici que en general l'escriptora i actriu catalana considera cruel, banal i innecessari. Liddell s'alinea així amb el que pensava el difunt director suec Ingmar Bergman, de qui Liddell és admiradora i que homenatja en aquesta nova producció, fidel al seu estil transgressor. Al crític francès Stéohane Capron li dedica algunes floretes com “cabró” i “merda”, qualificatius que han portat el periodista a presentar una denúncia, segons ha informat el diari Libération, en què reclama a més que les injúries siguin retirades de l'obra... [+ informació]

El mirador de la Torre de Collserola de Norman Foster inaugurada el juny del 1992 es torna a obrir al públic després d'haver tancat arran de les restriccions de la crisi del coronavirus

El mirador públic de la Torre de Collserola torna a ser accessible als visitants des del 3 de juliol. Les visites tenen lloc de dimecres a diumenge, amb un preu de 5,60€ per a l'entrada general, amb algunes bonificacions. La torre de telecomunicacions Norman Foster, considerada una de les creacions més icòniques de l'arquitecte, estava tancada al públic des de la crisi del coronavirus. Coneguda popularment com la Foster, està ubicada al turó de la Vilana de la serra de Collserola, de 288 metres d’alçària des de la base, 20 dels quals excavats i és l’estructura més alta de la ciutat. La vista panoràmica és excepcional. El mirador de la Torre de Collserola se situa a la desena planta, a 115 metres de la base i a 560 metres del nivell del mar. Amb una superfície d’uns 200 m2 i unes vistes de 360 graus, des de la talaia es pot veure tot Barcelona i rodalies fins a una distància de 70 quilòmetres en bones condicions climatològiques. S’hi accedeix mitjançant un elevador panoràmic vidrat, acabat de renovar, en un ascens d’uns dos minuts. Les visites són gestionades pel parc d'atraccions del Tibidabo... [+ informació]