El raper Pablo Hasél compta les hores enrere que li queden per ingressar a la presó qui sap per quants anys després de la sentència de l'Audiència Nacional espanyola

«Un “rap” que es mossega la cua». El raper Pablo Hasél compta les hores enrere que li queden per ingressar a la presó qui sap per quants anys després de la sentència de l'Audiència Nacional espanyola. En realitat Pablo Hasél es diu Pau Rivadulla i Duró, té 33 anys i és de Lleida. ¿Quin crim ha comès el raper Pablo Hasél per entrar a la presó? ¿Assasinar algú? ¿Atracar encaputxat una entitat bancària? ¿Muntar una màfia de droga? ¿Crear una xarxa de tràfic de dones? No. Res d'això... [+ informació]

«Bit de cultura» obre un canal de comentaris en àudio a la plataforma pública IVOOX sobre temes d'actualitat diària i que recuperen la sèrie «El cafetó» que es manté en suport tradicional

Després de l'obertura del programa d'àudios amb extractes de les crítiques de «Clip de Teatre», li toca el torn a la revista digital «Bit de cultura» que, des d'ara, comptarà amb el programa d'àudios «El cafetó», recuperant així aquesta sèrie de comentaris sobre temes diversos en suport tradicional, per a lectura digital, que es manté igualment. El primer comentari de la nova sèrie d'àudios d'«El cafetó» parla de l'inici de la campanya electoral a les eleccions forçades al Parlament de Catalunya del 14-F i la sortida dels presos polítics catalans de les presons amb el segon intent del tercer grau concedit per les institucions penitenciàries i que han estat una sorpresa al cúmul de sorpreses que arrossega aquesta convocatòria marcada per la crisi del coronavirus... [+ informació]

El dictador Francisco Franco va ordenar mantenir una fèrria vigilància sobre Pau Casals en el seu exili a les ambaixades i consolats dels països per on el músic es movia

És el que desvela la biografia «Pau Casals. Música i compromís», que publica Enciclopèdia Catalana i que ha escrit l'historiador Josep Maria Figueres. El compositor i violoncel·lista Pau Casals (El Vendrell, Baix Penedès, 1876) va patir aquesta vigilància policial franquista, que va durar entre el 1939 i el 1973, per la seva activitat anterior a la guerra civil centrada en l'activisme cultural i també per la seva relació amb Catalunya i els seus símbols, com Montserrat, la sardana o els Jocs Florals de l'exili que el règim feixista considerava enemics de la pàtria dictatorial que regentava. L'autor ha mantingut una investigació de quinze anys sobre Pau Casals en una cinquantena d'arxius de tot el món que ha pogut fer amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals... [+ informació]

El tancament nocturn del Turó de la Rovira i el mirador de les bateries antiaèries es pot acordar ben aviat després que el veïnat hi està a favor per garantir-ne el civisme

Les bateries antiaèries del Turó de la Rovira es convertiran en un espai delimitat amb tanques de dos metres i tancat durant les nits. Segons ha anunciat recentment el districte d’Horta-Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona, l’objectiu de la mesura és poder controlar millor l’afluència de visitants, assegurar la preservació del patrimoni històric i, sobretot, posar fi a les activitats incíviques que s’hi han estat duent a terme en els darrers anys malgrat els esforços que s’han fet per evitar-les. La mesura del tancament del Turó de la Rovira permetrà restringir-ne l’accés a les nits i respon a les queixes de fa anys dels representants veïnals d’aquesta zona, ubicada entre els barris de Can Baró i el Carmel... [+ informació]

La Sala Atrium commemora el desè aniversari amb la reposició de l'obra «Júlia» basada en «La senyoreta Júlia» d'August Strindberg

A «La senyoreta Júlia» d'August Strindberg hi ha també una mirada dissortadament molt contemporània com ho és la violència de gènere. Sota l'aparent estima de Jean per Júlia, hi ha la incitació a l'autosacrifici d'ella per salvar les aparences i la convenció social que ho domina tot des de l'educació primerenca. Per a aquesta adaptació, la companyia ha reduït i sintetitzat l'acció centrada en la turmentada i imprevista relació de la parella protagonista. Un retrat del remolí personal en què es troba Júlia i, a més, continuar jugant amb la interacció de la interpretació amb imatges de la pel·lícula d'Strindberg fusionades amb imatges noves i imatges en directe de la pròpia actuació... [+ informació]

La revista digital «Clip de Teatre» obre un programa d'àudio dins la plataforma IVOOX amb extractes de les crítiques teatrals des del 2021

La revista digital «Clip de Teatre» ha encetat l'any XXI de la seva edició en xarxa, ininterrompudament des de l'any 2000, amb l'obertura d'un nou programa dins la plataforma pública IVOOX amb l'audició d'extractes de les crítiques teatrals de les estrenes, a partir del gener del 2021. La revista compta amb una hemeroteca d'aquests últims vint anys que arriben a un fons de prop de 3.500 crítiques signades pel fundador i crític de la revista, Andreu Sotorra. En la nova plataforma IVOOX, entre els podcasts més recents, tots entre 3 i 4 minuts màxim de durada, hi ha, fins ara, els àudios d'extractes de crítiques d'estrenes o reestrenes com «Encara hi ha algú al bosc», «Testimoni de guerra», «La guerra no té rostre de dona», «La marató de Nova York», «L'hèroe»... [+ informació]

Tres espectacles s'acosten a la realitat de la guerra impregnats de la influència mediàtica dels últims temps a través del periodisme, el documental i la denúncia

¿Ha hagut d'arribar una pandèmia global perquè les sensibilitats artístiques hagin girat la mirada cap a una altra pandèmia: la de la guerra? Els successius confinaments arran del coronavirus, el treball a casa, la incertesa sobre si un espectacle es podria no es podria estrenar, la precarietat que la crisi ha deixat en el sector teatral... Tot plegat ha propiciat la programació d'espectacles gairebé en solitari per facilitar el procés d'assaig lluny del treball col·lectiu, fins a trobar-se a l'escenari amb un, dos o mitja dotzena més d'intèrprets i conjuntar el resultat de cadascun d'ells. Tres d'aquests espectacles que s'han estrenat recentment aquesta temporada parlen de la guerra. De la que hi va haver. De la que hi ha. De la que hi haurà. I ve a la memòria aquella expressió en clau de plany que va deixar l'escriptora Mercè Rodoreda en una de les seves últimes novel·les, però ara ampliada i augmentada: «Quanta, quanta... però quanta guerra!»... [+ informació]

L'Aquitània Teatre recupera l'espectacle «La marató de Nova York» amb els mateixos intèrprets de l'estrena de fa deu anys i producció de la Sala Trono

Barcelona té maratons a dojo: la més recent, a tocar, la de la Mercè... Algunes d'aquestes maratons són més professionals i d'altres més populars. És a dir, que, a Barcelona, qui no corre no és perquè voli sinó perquè no vol. Els dos intèrprets de «La marató de Nova York», a La Villarroel [ara Aquitània], semblen dos atletes o dos ciutadans amants de les curses escapats d'una d'aquestes maratons urbanes. La seva pista, el seu asfalt, el seu tartà és l'escenari. Cambra fosca. Dos parells de bones vambes, de marca, i ben cordades. I res més. Tot és imaginació. Fins al punt que els dos únics personatges de l'obra inicien una cursa d'entrenament, trip, trap, trip, trap, durant seixanta minuts clavats en un moviment que no s'atura gairebé ni un segon i que posa a prova la resistència de dos actors que combinen l'esforç físic amb la paraula... [+ informació]

La Federació d'Ateneus de Catalunya produeix la comèdia «36 preguntes que faran que t'enamoris» de Pere Anglas que es veurà en una trentena d'escenaris de la Xarxa de Teatres

La comèdia està basada en l’experiment que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre els mecanismes que entren en funcionament quan s'intima amb algú. Es tractava d’un qüestionari de 36 preguntes que diverses parelles de desconeguts havien de respondre. Encara que l’experiment pretenia únicament investigar sobre la intimitat, el cas és que, després d’aquelles sessions, més d’una parella s’havia enamorat. Interpretada per Xavier Alomà i Lara Correa, integrants de la jove companyia Els McGregor Teatre. Es tracta d’una comèdia teatral àcida, fresca i desvergonyida que tracta diversos temes al voltant de l’amor, la família i l’amistat... [+ informació]

El Festival Tiana Negra coincideix amb la celebració del Festival BCNegra i es fa també en línia

El Tiana Negra 2021 finalment es fa completament en línia a través del Youtube de l’Ajuntament de Tiana i de les xarxes socials del certamen. L’organització del festival ha treballat a contrarellotge per oferir un format innovador, gairebé televisiu, que mantingui al màxim l’esperit del certamen i alhora poder seguir rigorosament les mesures de seguretat per a prevenir del coronavisus. El festival Tiana Negra 2021 té lloc a Can Riera que s’ha habilitat amb tots els mitjans tècnics necessaris per oferir la difusió del certamen amb la máxima qualitat d’imatge i so. Es mantenen totes les activitats previstes en el programa inicial que hauria estat presencial, excepte el Trivial Negra, i la compra de llibres... [+ informació]

La 16a edició del Festival BCNegra vol reivindicar el fet cultural com a element essencial per a la societat recuperant la Rambla de Barcelona i batejant-la per uns dies com la «Rambla Negra»

En un any especialment difícil, el Festival BCNegra vol reivindicar el fet cultural com a element essencial per a la societat, recuperant un dels carrers més emblemàtics i literàriament magnètics de Barcelona, en especial per la novel·la negra: La Rambla, que s'ha batejat per uns dies com «Rambla Negra». Fins al 31 de gener, el Festival BCNegra ofereix una programació efervescent, amb més de 160 participants: 119 autors, 40 moderadors i 52 taules rodones. Tota la programació es retransmet en directe a través del web de BCNegra i Barcelona Cultura... [+ informació]

Els Vespres d’Hivern de la Universitat de Barcelona celebren la sisena edició amb l’objectiu de donar a conèixer algunes de les propostes més singulars i carismàtiques de l’escena musical catalana emergent

Enguany, fidel a aquest criteri, la programació inclou dos projectes amb nom propi: Lu Rois i Anna Andreu, que destaquen per la seva sensibilitat i destresa en l’art de fer cançons. Les actuacions tindran lloc els dijous 4 i 18 de febrer, a les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Tot i la pandèmia, l’organització d’Els Vespres d'Hivern ha decidit mantenir el cicle per tal de donar suport a la cultura musical i seguir apostant pels artistes emergents del país... [+ informació]

L'antic refugi secret que unia subterràniament la plaça Vila de Madrid amb el cafè Moka de la Rambla durant la guerra civil es converteix en l'Espai Rogent per salvaguardar més de 40.000 volums de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

El passadís, tal com explica una crònica de La Vanguardia, comunicava subterràniament la plaça Vila de Madrid amb el cafè Moka de la Rambla, i va servir així el maig del 1937 per aprovisionar els guàrdies d’assalt que estaven apostats al Moka rere barricades contra els militants del POUM, que controlaven l’edifici oposat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i el cinema Poliorama, a la teulada del qual George Orwell va passar dies sense menjar ni tabac. Ara l'Espai Rogent, situat sota el jardí de l’Ateneu Barcelonès —i que la institució va tenir llogat al Moka— ha deixat d’emmagatzemar caixes de beguda... [+ informació]

La portada original d'Hergé per a «El lotus blau» de Tintín s'ha venut a París en un rècord de subhasta de còmic per 3,2 milions d'euros

La portada original que Hergé va pintar per a «Tintín i el lotus blau» s'ha venut a un preu rècord de 3,2 milions d'euros en una subhasta a París. És la quantitat més gran aconseguida fins ara per una il·lustració de còmic, segons ha informat la casa de subhastes Artcurial. La peça que ha batut el rècord és la portada original del cinquè àlbum de Tintín, una aquarel·la en paper datada el 1936, que s'ha venut a un col·leccionista privat per 3,175 milions d'euros. L'import supera el rècord anterior en la venda d'un dibuix de còmic que va aconseguir la mateixa casa el 2014 amb una altra il·lustració de Tintín, venuda aleshores per gairebé 2,6 milions d'euros. El dibuixant belga la va regalar al fill de l'editor, Jean-Paul Casterman, que aleshores tenia 7 anys. Jean-Paul la va guardar plegada en un calaix durant molt temps. De fet, encara són visibles les marques dels plecs... [+ informació]

«De tant que t'estimo, t'abonyego!» Crítica teatral de la comèdia «L'èxit de la temporada» de la companyia El Terrat que commemora els 30 anys al Teatre Coliseum

Les veritats fan perdre les amistats, diuen. El cas és que aquesta colla d'amics “terratencs” se les diuen pel davant i pel darrera, les veritats —ep!, que això és el títol d'una obra que els pot sonar a molts!— però no arriba mai la sang al riu, o a la platea, vaja!, tot i que cal advertir els espectadors que hi ha un moment clau que, per uns segons, un no sap si forma part del guió o si ha estat un accident de veritat i el cor et fa un salt per si un dels personatges, en concret Fermí Fernàndez —noms reals i de ficció van aparellats— no hagi pres mal. De més petites que s'han fet grosses se n'han vist, jugant, jugant, a l'escenari... [+ informació]

La Viquipèdia commemora el vintè aniversari de la seva fundació a partir d'una creació de Jimmy Walles amb un catàleg de 55 milions d'articles en 309 llengües

L'obra de referència més gran a Internet celebra enguany el seu vintè aniversari amb molts reptes per afrontar. El 15 de gener del 2001, Jimmy Wales va fundar la Viquipèdia, l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar. Actualment supera els 55 milions d'articles en 309 llengües amb l'objectiu de crear un món en què cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat. La Viquipèdia en català es va crear després de l'anglesa i l'alemanya i va ser la segona a tenir algun article. El primer article en una versió catalana va ser «àbac», creat el 17 de març del 2001 a les 01:41 UTC per Daniel José Queralto editant com usuari anònim 194.158.80.xxx amb rang IP a Andorra. Uns minuts després va continuar editant amb el nom d'usuari Cdani... [+ informació]

L'imperi Apple destina 100 milions de dòlars contra el racisme sistèmic dels Estats Units dins el programa Iniciativa, Equitat i Justícia Racial

Apple ha anunciat una iniciativa per combatre el racisme sistèmic als Estats Units amb una inversió de 100 milions de dòlars (82,25 milions d’euros) com a part de la seva Iniciativa d’Equitat i Justícia Racial (REJI), que inclourà la construcció a la ciutat d'Atlanta d’un centre universitari dedicat als ensenyaments tecnològics, una escola oficial de desenvolupadors de la companyia a Detroit i finançament de capital risc per a minories ètniques. En el projecte destaca el Propel Center, un centre d’innovació i aprenentatge global, primer en la seva classe, per a les universitats històricament negres (HBCU). Apple invertirà 25 milions de dòlars en aquest campus físic a l’Atlanta University Center... [+ informació]

Els principals teatres europeus reclamen als seus governs i al Parlament de Brussel·les que assumeixin que la cultura és segura i que s'acabin les restriccions que pateixen permetent la reobertura

En aquest moment estan tancats al públic els teatres de països que són grans potències escèniques, com Alemanya, Bèlgica, Itàlia, França i el Regne Unit, a més dels Estats Units. El govern britànic, per exemple, no té previst aixecar les restriccions fins a finals de febrer o principis de març perquè la tercera onada de la pandèmia hi està sent especialment virulenta amb més de 100.000 mort i una mitjana que supera els 1.500 diaris. A França s'havia fixat el 7 de gener com a inici de la represa, però el govern va ajornar la reobertura sense concretar-ne cap data. El mateix passa a Itàlia —ara immers en una crisi política de nou—, on un decret signat abans de Nadal obligava a tancar teatres i museus fins al 15 de gener, però la mesura podria prorrogar-se per l'augment de contagis. Els directors dels principals teatres europeus han signat un manifest encapçalat... [+ informació]

Venècia lamenta ara l'absència de turistes i molts locals emblemàtics com el cafè Florian de la plaça San Marco avisen que hauran d'abaixar la persiana si no tenen un suport institucional

El cafè Florian va ser fundat el 29 de desembre del 1720 per Floriano Francesconi, que va llogar el local comercial sota les Procuradories Noves. Aleshores el bar es deia Alla Venezia Trionfante, però per la popularitat de Francesconi els clients van començar a dir, en dialecte venecià, que anaven al “da Florian”. Un nom que ha quedat per a la posteritat a la plaça San Marco. Al llarg dels segles el cafè ha estat una meca per a governants, artistes i celebritats. Entre els seus clients es recorden músics, actors, polítics o poetes. Des de Wagner, Proust, Nietzsche, Chaplin, Clark Gable, Miró, Grace Kelly, Mastroianni, Liza Minelli, Margaret Thatcher o Andy Warhol van desfilar per les portes del Florian. També era estimat per Percy Shelley o el galant Giacomo Casanova. Ara els propietaris són un grup de socis amb inversions a l’estranger, particularment a Taiwan, cosa que no ha evitat que aquest any, com la resta d’establiments venecians, els números s’hagin enfonsat. Si el 2019 van recaptar 8,5 milions d’euros, el 2020 només 2,5 milions. Tenen 80 empleats en el sistema d’atur tècnic, semblant als ERTO, la meitat dels quals són els populars cambrers que atenen la clientela encara vestits amb un frac blanc... [+ informació]

El Palau Güell presenta una retrospectiva del pintor Aleix Clapés que va treballar per a l'arquitecte Antoni Gaudí i el seu mecenes Eusebi Güell

Coincidint amb el centenari de la mort del pintor Aleix Clapés, el Palau Güell presenta l'exposició «Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí» que és la mostra monogràfica més gran que s’ha fet de Clapés i inclou algunes peces inèdites fins ara. Està dividida en dues parts, la de l’obra permanent que Clapés té al Palau Güell (avantsala, sala de passos perduts i saló central de l’edifici) i la de la sala d’exposicions temporals, a les golfes, que aplega l’esmentada obra inèdita. Organitzada cronològicament, la mostra permet copsar un artista excèntric, situat als marges del corrent modernista del moment. Artista protegit de Güell i amic i col·laborador d’Antoni Gaudí (tot i que es va distanciar dels dos), Clapés va ser també l’artista predilecte de Pere Milà, promotor de La Pedrera, de la qual va pintar entrades, patis i interiors de pisos. A la mostra hi ha pintura de temàtica mística, retrats (del poeta Joaquim Bartrina o de Josep M. Bocabella, promotor de la Sagrada Família), esbossos de murals, de tapissos pintats i mobiliari de la Casa Ibarz... [+ informació]

Els inversors d'un edifici catalogat de la Rambla de Barcelona davant per davant del clausurat Teatre Principal demanen permís per convertir-lo en hotel tot i que la normativa municipal no permet noves llicències al centre de la ciutat

L’edifici del número 38 de la Rambla de Barcelona està al costat d'aquest edifici i durant uns anys va formar part de l’històric hotel Cuatro Naciones, al número 40. Amb més de 300 anys d’història, els origens es remunten al 1706. L’edifici actual data del 1849 i és obra de l’arquitecte Francesc Daniel Molina. L’hotel va tancar el 1929, l'any del crac, però als anys seixanta va reobrir de la mà de la família Saiz, que encara el regenta en l’actualitat. El Cuatro Naciones es vanta de ser un dels més luxosos a la ciutat del segle XIX fins al 1900, per on van passar personatges com Buffalo Bill, Frédéric Chopin, Stendhal o Albert Einstein entre d’altres... [+ informació]

Dos mil milions d'usuaris de WahtsApp es veuran obligats a compartir les seves dades amb els dos mil sis-cents de Facebook a partir del mes de febrer si no volen perdre el compte de missatgeria instantània

WhatsApp, la popular aplicació de missatgeria instantània, vol compartir a partir del 8 de febrer les dades dels dos mil milions d’usuaris que té amb la xarxa social Facebook, la més important del món, amb 2.600 milions de membres. D’aquesta manera les dues grans companyies, que són propietat de Mark Zuckerberg, igual que Instagram, podran treure molt més partit de les dades privades dels milers de milions de persones que utilitzen els seus serveis. Per poder començar a compartir dades amb Facebook, WhatsApp necessita l’autorització dels usuaris. Per això ha començat a preguntar-los massivament, a través d’un missatge emergent en l’aplicació, si accepten unes noves condicions d’ús i de privacitat del servei... [+ informació]

«Les contes d'Hoffmann» de Jacques Offenbach torna al Gran Teatre del Liceu en una versió de Laurent Pelly després d'haver-s'hi representat en 25 ocasions des del 1924

L'obra estarà dirigida per l'italià Riccardo Frizza en substitució de Jordan de Souza que va cancel·lar la seva participació per motius personals. La que es considera l'òpera còmica més famosa de la lírica francesa es programa del 18 de gener a l’1 de febrer. El repartiment compta amb John Osborn i Arturo Chacón-Cruz en el paper del poeta Hoffmann que evoca el seu passat amorós amb Olympia (Olga Pudova i Rocío Pérez), Antonia (Ermonela Jaho) i Giulietta (Nino Surguladze i Ginger Costa-Jackson). La mezzosoprano Marina Viotti interpreta el paper de musa/Nicklaussendo juntament amb Carol García, en substitució de Stéphanie d’Oustrac que ha cancel·lat la seva participació en la producció per motius de salut... [+ informació]

Els museus de la ciutat de Venècia es mantindran tancats fins al mes d'abril com a mínim malgrat la protesta de diversos sectors culturals del país

L'Ajuntament de la ciutat dels canals ha decidit que els museus municipals continuïn tancats almenys fins a principis d’abril, independentment que el Ministeri de Cultura italià permeti que obrin el 15 de gener, quan expira l’actual quadre de restriccions, tal com esperen els responsables dels centres italians. La decisió ha provocat malestar a Itàlia i centenars de personalitats del món de la cultura han firmat una petició en contra. Intel·lectuals com l’historiador Salvatore Settis, el crític d’art Vittorio Sgarbi o la directora de la Galeria d’Art Modern de Gènova Maria Gloria Giubileu denuncien que és greu i incomprensible tancar els museus durant tant de temps... [+ informació]

Els museus confirmen que durant el 2020 han perdut el 75% de visitants a causa del confinament i les restriccions sanitàries pel coronavirus

Tant el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) com el Museu d'Art Contemporani de Barelona (Macba), els dos grans museus barcelonins, han viscut un dels seus pitjors anys. Malgrat la tendència a l’alça apuntada en els últims mesos, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va tancar l’any amb 210.465 visitants (un 75% menys), mentre que el Macba va perdre un 76% i es va quedar en els 86.000 visitants. Les exposicions organitzades per la Fundació La Caixa van enregistrar un 65% menys de visites que el 2019. CosmoCaixa amb 358.400 visitants i CaixaForum amb 213.478 visitants van ser els de més afluència de públic, amb una mitjana diària d’un miler de visitants... [+ informació]

El Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu es prepara per commemorar el trentè aniversari a l'estiu vinent si la crisi del coronavirus ho permet

La 30a edició del Festival de Cultures del Pirineu, el Dansàneu, fa les seves primeres passes malgrat les moltes incerteses que planteja la pandèmia. Tindrà lloc del 25 de juliol a l'1 d'agost, unes dates consensuades amb la Mancomunitat de municipis de les Valls d'Àneu en la línia de desestacionalitzar l'oferta cultural del mes d'agost, habitualment molt àmplia. Atès que les dues darreres edicions del Dansàneu han patit canvis de dates forçats per esdeveniments externs (el 2019 a causa de la celebració prevista del Doctor Music, finalment anul·lat, i el 2020 com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus), el Consell i l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu, que presideix la Mancomunitat, han acordat les dates de les properes edicions del Dansàneu, fins al 2024. La imatge oficial del cartell del festival de 2021 és obra de l'il·lustrador Arnal Ballester que s'ha inspirat en una foto icònica... [+ informació]

Les efemèrides commemoratives del 2021 recullen fets com el discurs de Pau Casals a l'ONU, la fundació de l'Assemblea de Catalunya o el centenari de Joan Triadú

L'any és ple d'efemèrides, algunes conegudes i d'altres que passarien desapercebudes si no es reivindiquessin institucionalment. La Generalitat de Catalunya ha aprovat quins seran els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració oficial l'any 2021. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i de personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. La proposta l'elabora la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i de proposar els esdeveniments i les personalitats que han de ser objecte de commemoració. En total, n'ha ressenyat 17 efemèrides: 50 anys del discurs de Pau Casals a l’ONU (I am a Catalan); 50 anys de la sessió fundacional de l’Assemblea de Catalunya, a l’església de Sant Agustí; 50 anys de la creació de la Federació ECOM, primera federació d’entitats de l’àmbit de la discapacitat física; 100 anys de l’inici de les excavacions arqueològiques de la muntanya d’Olèrdola; 100 anys de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya; 550 anys de la mort de Brígida Terrer, beguina que es va dedicar a la vida religiosa com a laica; 150 anys del naixement del pintor Hermen Anglada Camarasa; 150 anys del naixement... [+ informació]

L'Editorial Casterman commemorarà el 80è aniversari del naixement del personatge de còmic Capità Haddock que el dibuixant Hergé el va fer conèixer amb Tintín el gener del 1941

La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse... [+ informació]

L'any 2020 s'ha tancat amb una multiplicació per quatre del consum d'Internet fins ara a tot el món a causa de les exigències que ha provocat la crisi del coronavirus amb el teletreball i el confinament

El sector ja estava evolucionant en aquesta direcció abans del coronavirus, però els canvis socials, econòmics i culturals introduïts per la crisi sanitària han accentuat aquest moviment. Així, s'ha disparat el vídeo concebut, creat, difós i compartit des de les xarxes socials, amb YouTube, Instagram i TikTok al capdavant de la classificació. El primer d’aquests canals audiovisuals, propietat de Google, és el més freqüentat del món. Les dades demostren que els mesos de confinament van servir per consolidar-lo davant la competència de Facebook. Segons les previsions dels estudis de mercat, TikTok és una les plataformes amb un futur més prometedor... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2020 amb 22.263.637 visitants que han fet 46.974.277 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2020, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de desembre del 2020, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.263.637 visitants i 46.974.277 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.283,6 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 37 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.374 subscriptors. Els visitants procedeixen... [+ informació]

Anells, rellotges de butxaca, claus, fotografies i petits documents entre altres pertinences confiscats a refugiats republicans deportats a camps de concentració d'extermini nazis es mostren en una exposició al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera

Un anell, un rellotge de butxaca, una cadena, tres claus de casa, una targeta de visita i una fotografia de mida carnet al revers de la qual apareix un nom, el de Vicente Borjabad Alguacil; una data de naixement, el 28/X/1888; un origen, Almazán (Sòria) i un lloc de residència, el Voló, on va viure i va ser detingut el protagonista d’aquesta història que, com molts exiliats, va acabar en camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Borjabad, que va morir a la Jonquera sense descendència, va ser desposseït de tots aquests objectes a l’estiu del 1944 quan va ingressar al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya, amb el número 36.694. L’exposició «Stolen Memory» que es pot veure al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, mostra... [+ informació]