Una artista suïssa retira totes les seves obres del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric perquè sospita que podrien haver-hi obres robades pels nazis

L'artista Miriam Cahn (Basilea, 1949) ha demanat que totes les seves obres siguin retirades del Museu d'Art Kunsthaus de Zuric. Miriam Cahn, filla d'un matrimoni jueu que va fugir de la persecució nazi, ha dit que no vol continuar en aquest museu suís perquè recentment ha incorporat obres de la col·lecció privada d'Emil Georg Bührle (1890-1956), un fabricant d'armes alemany que es va enriquir venent armament durant la Segona Guerra Mundial al Tercer Reich. Quan els nazis van perdre la guerra, l'empresari, que va obtenir la nacionalitat suïssa, estava a la llista negra de les potències aliades i durant un temps no va poder vendre armes, però les seves fàbriques van quedar intactes després del conflicte i, amb la Guerra Freda, va poder continuar el seu negoci, sobretot venent armes als Estats Units i altres membres de l'OTAN. Bührle no va deixar mai de comprar... [+ informació]

El Teatre Principal de la Rambla de Barcelona encara l'any 2022 amb el projecte de convertir-se en un espai multicultural d'art i teatre immersiu de gran format

Els nous promotors del teatre i l'Ajuntament de Barcelona han acordat un pla urbanístic per remodelar integralment l'edifici, que té més d'11.000 metres quadrats de sostre, per ubicar-hi sis sales per a exposicions i obres de teatre immersives de gran format perquè es converteixi en un espai dinamitzador de la vida del barri. El nou projecte del Teatre Principal té com a objectiu ser la primera instal·lació d’aquest tipus a Europa, de manera que entrarà en els circuits artístics internacionals i donarà suport a artistes locals i internacionals que creen en aquest format. Les obres que es representaran desenvoluparan la seva acció de manera dinàmica amb el públic al centre, i no en un espai físic estàtic, i ja s'estan creant a Londres i Nova York. Tal com ja s'havia anunciat fa un parell d'anys, el grup Inversiones Hoteleras Atir, dirigit per José María Trénor (propietari de la cadena d'hotels Praktik), s'encarregarà del nou equipament i hi destinarà al voltant de 25 milions d’euros per recuperar l'edifici, que continua sent propietat del Grup Balañá... [+ informació]

El Museu Etnològic i de Cultures del Món mostra per primera vegada les seves col·leccions de pintura sobre escorça aborigen australiana

La mostra «Traços. Pintura aborigen australiana: tradició i contemporaneïtat» és la nova exposició a la seu del carrer Montcada. La mostre té com a punt de partida una àmplia selecció de pintures sobre escorça d’eucaliptus de les col·leccions que es conserven al museu —una de les millors d’Europa—, fetes al voltant dels anys 1960 i 1970. El col·leccionista Albert Folch i l’escultor Eudald Serra (vinculats al Museu Etnològic i a les expedicions etnoantropològiques de la institució), juntament amb Margarita Corachán, van viatjar a Austràlia l’any 1964, país al qual van tornar, entre d’altres, l’any 1972. L’exposició permet contemplar per primera vegada, i de manera conjunta, 58 pintures sobre escorça d’eucaliptus que Folch i Serra van adquirir en aquests viatges a Austràlia... [+ informació]

La justícia belga ordena a la justícia espanyola que admeti el raper Valtonyc en un apartament a la Zarzuela i el condemna a fer mitja dotzena de raps contra la corona

La justícia belga ha parlat definitivament i ha decidit com a conclusió final que el raper Valtonyc, exiliat des de fa més de tres anys a Bèlgica, que pot tornar a l'Estat espanyol amb la condició que la justícia espanyola li busqui un apartament al Palau de la Zarzuela i, com passaria en la tradició catòlica, el condemna a escriure fer i posar música a una mitja dotzena de raps contra la corona. Els jutges belgues no especifiquen si Valtonyc [vegeu aquí més informació] es veurà obligat a fer concerts amb aquests raps o no, però en diversos mitjans s'especula que la mateixa casa reial espanyola podria convertir-se en mànager del raper per organitzar-li una gira i que fins i tot el contractés per fer un concert de benvinguda al rei emèrit... [+ informació]

L'art de Paul Klee serà el protagonista del programa d'exposicions del 2022 a la Fundació Joan Miró de Montjuïc

A més del fons d'obres de Joan Miró que també s'exposaran, una de les fites de la programació de l'any 2022 a la Fundació Joan Miró és la mostra que a la tardor portarà a les sales de Montjuïc l'art de Paul Klee, una exposició coorganitzada amb el Zentrum Paul Klee de Berna. Aquesta exposició obre una línia d'exposicions fetes en col·laboració amb altres museus monogràfics, que continuarà amb una exposició de Miró al Chillida Leku a l'estiu, una altra amb els museus Picasso el 2023 i una última d'Edvard Munch a Barcelona. L'exposició «Paul Klee i els secrets de la natura» estarà centrada en l'observació de la natura, que agermana Klee amb Joan Miró... [+ informació]

S'inverteix la primera inversió de 3 milions d'euros per preservar el Poble Vell de Corbera d'Ebre com a símbol de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre

Un dels símbols més poderosos de l’enfrontament de la Batalla de l’Ebre és el Poble Vell i els seus desoladors esquelets inhabitables, a Corbera d’Ebre. Tot es conserva tal com va quedar la tardor del 1938 quan l’aviació alemanya i l’artilleria franquista van destruir el 90% del poble. Al juliol la Legió Còndor va tirar les bombes i al setembre els artillers de l'exèrcit franquista ho van rematar deixant les parets plenes de forats de bala i clivellades per la metralla. Al llarg de les últimes dècades s’hi ha invertit molt poc, en aquest lloc de memòria. Fins ara. La Generalitat de Catalunya farà una inversió de tres milions d’euros per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell. La primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre del 2022. Des dels bombardejos de la Guerra Civil, hi ha dues Corberes d’Ebre... [+ informació]

Durant el 2022 del MNAC preveu una exposició de William Turner en col·laboració amb la Tate de Londres i la mostra d'una selecció d’obres d’artistes catalans del segle XIX que pertanyen a la col·lecció del fons del museu

L'enllaç entre aquestes dues exposicions mostra la sensibilitat dels artistes envers la natura i emfasitzen els valors plàstics del gènere paisatgista, especialment els efectes atmosfèrics, posant el focus sobre la qüestió mediambiental. En el programa del 2022 figura una col·laboració entre tres institucions, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, permetrà reunir per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures que va realitzar Anibale Carracci per a la Capella Herrera de Roma. Aquesta mostra, prevista al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per a l’any 2020, es va veure posposada per la crisi sanitària i finalment... [+ informació]

L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona recupera la torre del Rellotge per obrir-la al públic mitjançant visites guiades quan acabi la rehabilitació

Una bastida cobreix la torre del Rellotge de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en una rehabilitació que durarà fins al mes de febrer. L’objectiu és recuperar aquest espai emblemàtic del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i poder obrir-lo al públic, en un futur, mitjançant visites guiades. La intervenció preveu reparar i restaurar els murs de tancament de la torre, reconstruir-ne la coberta, reforçar-ne les voltes i impermeabilitzar-les. També es netejarà i pintarà l’estructura del campanar, i se’n millorarà l’accés reparant i substituint parcialment les escales de fusta, entre altres actuacions. Després de més de dues dècades sense funcionar, el 2019 les campanes de la torre del Rellotge van recuperar el so gràcies a una profunda restauració... [+ informació]

L'Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu ajornen l'intercanvi d'orquestres a causa del rebrot de la varian òmicron i esperen reprendre el projecte la temporada 2022-2023

A causa de l'increment de casos de coronavirus amb el rebrot de l'òmicron a Europa i el context d’incertesa actual, l’Òpera de París i el Gran Teatre del Liceu s’han vist obligats a posposar l’intercanvi d’orquestres que havien previst per a aquesta temporada. Els dos teatres, que han acordat un d’agermanament que es desenvoluparà en diferents activitats de futur, tindran finalment aquest primer intercanvi la temporada 2022-2023, que coincideix amb la culminació de la celebració del 175è aniversari del Liceu. Es dóna el cas que ja es va haver d'anul·lar a causa del coronavirus el concert del director Gustavo Dudamel que estava programat al Liceu el mes de novembre. Les entrades ja adquirides pels espectadors seran vàlides per a una nova data que s'anunciarà més endavant. També es busca una nova data per al concert del director Josep Pons a París amb l’Orquestra del Liceu, que inicialment estava programat per al pròxim 9 gener i que ara també es posposa a la temporada vinent... [+ informació]

El Gran Teatre del Liceu amplia els seus «Annals» amb informació artística, fotografies i programes de mà des de la Guerra Civil fins a l'actualitat

La base de dades es continua ampliant amb tota la documentació dels últims vuitanta anys, des de la fi de la Guerra Civil fins a la temporada actual. Els Annals són fruit de la investigació de Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès. S'hi troben diferents etapes: 1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi; 1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini; 1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil; 1936-1939. Durant la Guerra Civil; 1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias; 1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi; 1994-1999... [+ informació]

Nova oportunitat per a la futura Biblioteca Pública de Barcelona que es preveu que es construeixi tocant a l'Estació de França

La construcció de la Biblioteca Pública de Barcelona no té res a envejar a les obres de la Sagrada Família. La peregrinació entre projectes frustrats i ubicacions canviades ha estat permanent en els últims anys. Ara enceta una nova oportunitat. La Comissió Mixta de Seguiment s'ha reunit recentment per continuar avançant en la construcció de l'espai. El Ministeri de Cultura i Esport del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han acordat que en uns mesos es presentarà el projecte a la ciutadania. La Comissió preveu que la Biblioteca Pública de Barcelona sigui un referent en serveis bibliotecaris i lectura per a la ciutadania... [+ informació]

Televisió de Catalunya reinvindica Josep Maria Benet i Jornet amb la revisió de l'obra «Berenàveu a les fosques» dirigida per Sílvia Quer amb Pablo Derqui, Bea Segura i Iria del Río de protagonistes

Lluís Maria Güell i Sílvia Quer, amb l'edició i revisió del text de Pere Riera, han adaptat al registre televisiu l'obra teatral «Berenàveu a les fosques» de Josep Maria Benet i Jornet. En una coproducció de NewCo Audiovisual i Televisió de Catalunya, el film s'estrena a TV3 [dilluns, 20 desembre, 22:05 h] després de presentar-se al Zoom Festival Internacional de Cotinguts Audiovisuals de Catalunya a Igualada i representa també un homenatge al que és considerat el pare de la dramatúrgia contemporània actual i el pioner en la creació del gènere de la telenovel·la catalana. El rodatge del film «Berenàveu a les fosques», que es va acabar el gener del 2021, es va compaginar amb les restriccions sanitàries i les mesures oportunes per combatre el coronavirus, tot i que la directora Sílvia Quer va haver de desenvolupar una part del rodatge en clau de confinament personal i mitjançant via telemàtica en haver donat positiu de coronavirus. L'adaptació de l'obra del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort l'abril del 2020 a causa del coronavirus tot i que ja patia la malaltia de l'Alzheimer que se li havia diagnosticat un temps abans, s'ha adequat al registre audiovisual actual amb una mirada respectuosa per l'època i la societat que Benet i Jornet va voler reflectir en aquesta obra, escrita entre el 1970 i el 1971 i en la qual, en paraules seves, «passa comptes al temps de la postguerra»... [+ informació]

L’Auditori presenta la seva programació d’hivern amb un nou projecte coral i el retorn de Ludovic Morlot com a nou titular de l’OBC a partir de la propera temporada

Una setantena de concerts amb grans noms com Evgeny Kissin, Xavier Sabata, Janine Jansen, Teodor Currentzis, Núria Rial, Valery Gergiev, Matthias Pintscher, Nicola Benedetti, Ian Bostridge i Philip Sparke integren la programació d'hivern de L'Auditori de Barcelona. Títols de referència del repertori simfònic, com «Scheherezade», «La Consagració de la primavera» o «Don Quixote», conviuran amb la nova creació de Joan Magrané, Bernat Vivancos i Kaija Saariaho i la recuperació patrimonial. El conjunt vocal «O Vos Omnes», dirigit per Xavier Pastrana, farà una residència de tres anys a L’Auditori i realitzarà un enregistrament discogràfic amb música de Manuel Oltra dins del segell de L’Auditori... [+ informació]

Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 441 milions d'euros que inclou també els drets de publicació de les cançons

El cantant Bruce Springsteen ha venut tot el seu catàleg musical a Sony Music per 500 milions de dòlars (441 milions d'euros). La venda inclou també els drets de publicació de les cançons. El Boss ha batut el rècord de Bob Dylan, que fa uns mesos també va vendre el seu llegat musical a Universal per 400 milions de dòlars. La relació de Springsteen amb Sony —mitjançant Columbia Records— ve de lluny: és la discogràfica amb què ha treballat des de la publicació del primer àlbum, «Greetings from Asbury Park, N.J.» (1973), i amb la qual ha fet una trentena de discos... [+ informació]

Un cap de Jaume Plensa en fusta de melis i diverses pintures de Joan Miró marquen l'edició de la Fira Internacional d'Art Modern By Invitation que té lloc al Círculo Ecuestre de Barcelona

Joan Miró i el gravador Joan Barbarà van tenir una gran relació de treball. Una de les vegades que van col·laborar, Miró va quedar tan content de la feina que li havia fet que li va voler regalar una pintura. Podria ser una mostra com moltes en el món de l’art, si no fos perquè Joan Miró va fer l’obra damunt un tros de la caixa dels gravats, amb els claus i tot, i perquè la va signar en els dos cops que va treballar en el quadre, que porta per títol «Figura i ocell». Així que no és d’estranyar que aquesta obra sigui la peça estrella, amb un valor de 900.000 euros, de la segona edició de By Invitation, la Fira Internacional d'Art Modern que organitza el Círculo Ecuestre, un esdeveniment de caire privat per als socis de l'entitat i una vintena de galeristes participants. «Figura i ocell» es pot veure a l’espai de la galeria Mayoral i és un reflex del domini dels grans noms consagrats entre els col·leccionistes locals. La influència de Miró és forta: la galeria Marc Calzada té a la venda una altra obra seva, «Femmes, Oiseaux», per 490.000 euros; la galeria Marc Domènech té a la venda «Village», una petita obra de joventut, per 250.000 euros, i Jordi Pascual, un dibuix del 1936 per 220.000 euros... [+ informació]

L'Arxiu Nacional de Catalunya adquireix 204 plaques de vidre originals del fotògraf Auguste Chauvin que són un testimoni de l'èxode republicà del 1939

Les imatges, comprades a un col·leccionista, corresponen a la retirada republicana al seu pas pels punts fronterers de La Jonquera-el Pertús (Alt Empordà), el Coll d’Ares (Prats de Molló, Ripollès) i la Guingueta d’Ix (Cerdanya), així com a la vida als camps de refugiats bastits per l’Estat francès, de manera precària, a les platges d’Argelers i el Barcarès (Rosselló). El procés d'adquisició ha durat uns quatre anys. Els 204 negatius s’han rebut instal·lats en 14 capses i presenten dos formats: 10x15 i 9x13. El seu estat de conservació és immillorable i no han patit cap trencament, despreniment d’emulsió ni pèrdues d’imatge. En el camí entre la frontera i els camps, els grups descansant, les rengleres d’automòbils de tota mena, canons i blindats abandonats, les fileres de soldats arrossegant maletes, sacs i bosses, uns caminant, altres portats en cues interminables de camions. Algunes imatges retraten també l’arribada per mar de mitjans per fer front a la catàstrofe humanitària. En el moment de la caiguda del Principat a mans franquistes el gener de 1939, Auguste Chauvin (1896-1975) era aleshores un fotoperiodista amb estudi situat al número 13 del bulevard Clemenceau, l’Studio Chauvin, de la capital del Rosselló: el fet que el final de la Guerra de 1936-1939 impactés directament a la Catalunya Nord... [+ informació]

La Filmoteca commemora el seu desè aniversari al barri del Raval i prepara els cicles del 2022 dedicats a Pasolini, Resmais, Naruse i Oliveira

Durant tot el 2021 la Filmoteca, que porta 10 anys al barri del Raval, ha reunit 84.483 espectadors. Cada sessió en té una mitjana de 75, una xifra que no sempre aconsegueixen les sales comercials de la ciutat. La Filmoteca encara aquest desè aniversari al Raval amb un augment del pressupost en un 13% arribant a un total de 6,3 milions d'euros. Del 21 al 27 de febrer, la Filmoteca celebrarà la primera dècada de l'equipament amb projeccions especials que inclouran estrenes, restauracions pròpies i alienes, pel·lícules familiars i sessions dedicades al Raval. La Filmoteca de Catalunya també s'ha encarregat una obra inèdita al cineasta Albert Serra, però tan breu que només durarà dos minuts... [+ informació]

El Metropolitan de Nova York esborra el nom de la família mecenes Sackler propietària de la farmacèutica Purdue per la crisi dels opiacis

La família Sackler, propietària de la farmacèutica Purdue, s'associa a la crisi dels opiacis als Estats Units, i el seu nom fa més mal que bé al Museu Metropolitan d'Art de Nova York (Met), que fins ara lluïa el seu nom, en qualitat de mecenes. En un comunicat, els Sackler han explicat que sempre han donat suport al Metropolitan i que creuen que és el millor per al museu i per a la important missió que compleix. Recorden que la primera donació va ser fa gairebé cinquanta anys i diuen que ara és el moment de passar el relleu a altres persones. El museu va tenir menys miraments quan, fa mesos, va anunciar que suspenia la recepció d'objectes per part de membres de la família Sackler associats amb Purdue, el fabricant de l'Oxycontin, un analgèsic opioide responsable de moltes addiccions. Altres museus famosos com el Guggenheim de Nova York o la Tate Gallery de Londres també van decidir no acceptar més donacions dels Sackler. El nom d'aquesta família també ha aparegut, entre altres llocs, al Louvre de París, que el va retirar fa dos anys... [+ informació]

Troben una cuina grega del segle VI aC que es creu que podia haver donat servei a un santuari pròxim al jaciment d'Empúries per la quantitat de petxines trobades

La troballa és inèdita a Empúries i arreu del Mediterrani se'n tenen molt pocs testimonis més. La cuina grega que s'hi ha descobert pertany a la segona meitat del segle VI aC, és a dir, de l'època fundacional de la neàpolis. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet, amb una volta que no s'ha conservat, i un petit fogó, que s'alimentaven amb brases per la part inferior. A part de l'estructura, el que la fa especial també és la quantitat de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l'estança on s'ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, hi havia milers de petxines d'escopinya, restes de peixos i fragments d'ossos. D'aquestes terres del jaciment d'Empúries, els arqueòlegs n'han recollit mostres que s'han enviat a laboratoris especialitzats per intentar descobrir quins plats es preparaven en aquesta cuina. La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que la cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona i que, de moment, amb els vestigis que se n'han trobat es creu que estaria dedicat a la deessa de l'agricultura Demèter. De moment, un cop descoberta, la cuina grega s'ha soterrat de nou per preservar-la... [+ informació]

La Coordinadora de Pastorets calcula que aquest any es faran més de 200 representacions a càrrec d'una cinquantena de companyies arreu de Catalunya

Teatres i sales d’assaig i grups de «Pastorets» d’arreu de Catalunya ultimen els preparatius per arrencar el 18 de desembre la temporada 2021-2022. Es calcula que una cinquantena de grups faran unes 200 representacions, el doble de la temporada passada, marcada clarament per les restriccions sanitàries. Més del 80% dels grups que conformen la Coordinadora de Pastorets de Catalunya oferiran representacions enguany, doblant xifres de l’any passat, però encara lluny de recuperar el volum de grups i representacions d’abans de la pandèmia... [+ informació]

Neix l'Arxiu de Creadors com a projecte documental de la cultura contemporània impulsat per la Fundació “La Caixa” i produït per La Fàbrica

Aquest projecte, únic en el panorama audiovisual, gira entorn d'artistes, cineastes, escriptors, actors, arquitectes, cuiners o filòsofs per preservar-ne la memòria mitjançant diverses accions. L’Arxiu de Creadors té un doble vessant: d’una banda, la documental i d’arxiu, a través de converses de deu hores de durada produïdes per La Fábrica i la Fundació ”la Caixa”, que estaran disponibles en la futura plataforma digital de la Fundació ”la Caixa”, CaixaForum+. D’altra banda, el vessant divulgatiu, amb documentals i podcasts de cinquanta minuts que s’estrenaran a Amazon Prime Video i Audible, respectivament, i una col·lecció de llibres que recollirà les converses. En conjunt, l’Arxiu de Creadors recollirà al llarg de diversos anys el llegat d'un centenar de creadors de tots els camps que s’han convertit en referents de talent i divulgadors de la cultura arreu del món... [+ informació]

La cançó catalana perd Ramon Muntaner als 71 anys i recorda la banda sonora de «La plaça del Diamant» i les musicacions de poesia catalana

El cantant Ramon Muntaner ha mort a l'edat de 71 anys en no poder superar un infart. La noticia ha saltat a última hora del vespre del 9 de desembre quan Lluís Llach ho ha fet públic. Precisament va ser amb Lluís Llach que Ramon Muntaner va fer de teloner dels seus primers concerts. Ramon Muntaner, que havia nascut a Cornellà de Llobregat el 1950, ha estat, com defineix la revista Enderrock, un dels cantautors més interessants i atípics de la cançó en català. Interessant perquè és el responsable d’una gran quantitat de musicacions de poemes que van ajudar a divulgar la poesia en català. Es dona la circumstància que va arribar a musicar poemes d’un llibre de Miquel Martí i Pol fins i tot abans que fos publicat. A més, la instrumentació i els músics que l’acompanyaven dotaven les peces d’una qualitat musical més que notable. Atípic perquè, tot i ser considerat un cantautor a tots els efectes, mai no va escriure ni una sola ratlla de text... [+ informació]

L’artista Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana com a lloc de memòria dins del projecte Murs de Bitàcola

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola i compta amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona, i de la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona. L'antiga plaça d'Antonio López – Idrissa Diallo es convertirà en espai de denúncia de les impunitats i tortures que es van viure durant la Dictadura a la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana. L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB (EUROM) i el projecte Art Urbà i Memòria de la Universitat de Barcelona hi instal·laran una estructura temporal de 2,5 metres per 3,0 metres en la qual l’ilustrador Roc Blackblock realitzarà un mural de recolzament a les reivindicacions per convertir la Prefectura en lloc de memòria democràtica. La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola... [+ informació]

Es commemoren 80 anys de l'atac del Japó a la flota nord-americana del Pacífic i la base de Pearl Harbor que va desencadenar una cruel repressió contra el poble japonès

El 7 de desembre del 1941 el Japó va atacar la flota nord-americana del Pacífic, que tenia com a base la badia de Pearl Harbor (Hawaii). En les setmanes i mesos següents, la situació dels japonesos nord-americans es va fer cada vegada més difícil. A l’hostilitat de la població, que els relacionava amb l’enemic, s’hi afegiren les mesures decretades en contra seva pel govern de Washington. El 19 de febrer del 1942, havent consultat amb el secretari de Guerra Henry L. Stimson, el president Franklin D. Roosevelt firmava l’ordre executiva que atorgava poders al Departament de Guerra per delimitar àrees militars, de les quals es podien excloure determinats individus. Encara que no les mencionava específicament, aquesta ordre presidencial es va utilitzar directament contra les persones d’origen japonès. El 21 de març, el Congrés hi donava la seva aprovació i la llei entrava en vigor... [+ informació]

El film de Rodrigo Cortés sobre la supervivència al guero s'ambienta en un teatre on els protagonistes interpreten una comèdia musical que transcorre en temps real

La pel·lícula «Love gets a room» («El amor en su lugar») és una història d’aire clàssic, èpica i dramàtica. L'escriptor alemany David Safier va descobrir la història real d’un grup de jueus que el 1942 van representar al teatre Fémina una comèdia musical escrita dins mateix del gueto pel dramaturg i compositor polonès Jerzy Jurandot, i de la qual es conserven les lletres de les cançons. L’obra, titulada com la pel·lícula, permetia que la gent rigués de les condicions del gueto perquè amb balls, cançons i acudits es parlava de la mort, la malaltia, la corrupció, la violència, i permetia a la gent exorcitzar el que estava vivint. L'escriptor David Safier va fer el primer esborrany de la història i després el cineasta Rodrigo Cortés va elaborar el guió de «Love gets a room» que mostra els punts de vista dels diferents personatges i, a la vegada, entra i surt de l’obra. Els protagonistes són un triangle amorós, però també els personatges que els envolten, i fins i tot el públic. Tots tenen algun secret amagat, tots pateixen per la seva integritat quan la situació es posa lletja i apareixen els soldats al teatre. Però no es tracta d’una pel·lícula política ni d’ideologia, sinó d’història en minúscules... [+ informació]

Una missió arqueològica al sud d'Egipte encapçalada per la Universitat de Barcelona ha trobat dues tombes de l'època de l'última dinastia que va governar a l'Antic Egipte

Es tracta de la dinastia XXVI (624-525 aC). També s'hi han trobat unes làmines d'or en forma de llengua en les restes d'una de les sepultures. Les làmines d'or es col·locaven a la llengua dels difunts durant el funeral per assegurar que un cop a l'altre món poguessin parlar amb Osiris, el déu encarregat de jutjar els morts. Les tombes són al jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, a la província de Mínia. En una de les sepultures hi ha una tomba dissenyada a partir del cos d'una dona. L'altra conté una pedra calcària amb vasos canopis (els vasos funeraris egipcis), a més de 402 uixebti, les estatuetes funeràries que acompanyaven el mort i que havien de servir-lo com a súbdits al més enllà. Aquesta segona tomba... [+ informació]

L'actor Carles Sans comença a parlar a l'escenari després de quaranta anys sense dir ni piu amb un espectacle en solitari que burxa en els secrets de la companyia Tricicle

L'actor, mim i director teatral Carles Sans (Badalona, 1955) és el “guapo” de la companyia Tricicle. Ep!, ho diu ell, i no se n'amaga, amb tot l'afecte pel “grassonet” i el ”calb” que l'han acompanyat pràcticament tota la vida en un trio escènic inimitable. Carles Sans fa quaranta anys que no badava boca a l'escenari. No és estrany, doncs, que el títol del seu espectacle en solitari sigui tan clarivident: «Per fi sol!» i que durant noranta minuts, que passen volant i rient a cor què vols, s'esplaï a gust. Carles Sans explica moltes anècdotes, sempre tocades per una pàtina d'humor fi, blanc, per a tots els públics, vaja [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però un humor que fuig del típic i tòpic monòleg de guió sobre "coses que passen al món" i que entra en algunes confessions personals i alguns secrets de la companyia Tricicle que tant a ell, com a Joan Gràcia i Paco Mir, els van fer voltar per tot el món amb milers i milers d'espectadors als quals caldria sumar-hi els milers i milers de teleespectadors. Es podria pensar que «Per fi sol!» és una acta notarial del que ha fet el Tricicle. Res d'això. Però sí que l'aura de la companyia Tricicle hi és de rerefons perquè és indestriable la trajectòria artística de Carles Sans amb la trajectòria artística de Tricicle... [+ informació]

Més de 7.000 articles periodístics de Josep Pla publicats en una seixantena de capçaleres es podran consultar en línia a partir del 2022

Un dels projectes de la càtedra Josep Pla, que esperen completar l’any que ve, és una plataforma en línia on es podran consultar tots els articles publicats per l’escriptor entre els anys 1917 i 1980. Segons els seus responsables, s'han pogut catalogar uns 7.000 articles publicats en una seixantena de capçaleres. El web tindrà un cercador que permetrà trobar articles per dates, noms, publicacions o llengües, es podrà accedir a col·laboracions gairebé desconegudes que no formen part de les seves obres completes. En aquest catàleg de Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) destaquen els articles que va publicar a El Correo Catalán, on hi ha la sèrie dedicada a les eleccions als Estats Units, que es prolonguen fins a la mort de John Fitzgerald Kennedy. Hi ha també articles de números de la revista Destino on publica un article de la seva secció “Calendario Sin Fechas”... [+ informació]

El Centre d'Arts Digitals Ideal inaugura el seu quart projecte centrat en la vida de l'artista mexicana Frida Kahlo després del ressò de Monet, Barcelona i Gustav Klimt

Aquesta vegada no es tracta tant d’un viatge immersiu per l’obra artística com una biografia immersiva. Segons els seus promotors, aquesta mostra vol respondre a la pregunta de per què Frida Kahlo és encara avui un mite, i ho fa pouant en passatges de la seva vida que són desconeguts. El punt de partida de l’itinerari és un repàs de la biografia de Frida Kahlo. Però els diversos espais immersius de la instal·lació «Frida Kahlo, la vida d’un mite» incideixen també en aspectes de la seva biografia més que en la seva obra. Especial rellevància en la vida de la icona mexicana va tenir el brutal accident que va patir als 18 anys. Dues instal·lacions se centren en aquest fet... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2021 amb 23.627.493 visitants que han fet 50.799.862 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.627.493 visitants i 50.799.862 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.492,3 visites de pàgines (11,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 44 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.678 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites... [+ informació]

La monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs es transforma en un parc temàtic amb un espectacle multicolor que recreen l'Egipte faraònic

Després d’anys d’obres, la monumental via entre els temples de Luxor i de Karnak, coneguda com l’Avinguda de les Esfinxs s'ha inaugurat amb una superproducció pròpia de parc temàtic. Un gran espectacle de música, dansa, llum i color, inspirat en part en les processons de l’Egipte faraònic. Més d’un miler d’esfinxs i de xais de pedra, més de dues vegades mil·lenaris, han estat minuciosament restaurats per a la seva posada de llarg. La reobertura de l’Avinguda de les Esfinxs, la monumental via entre els temples de Luxor i Karnak, ha viscut una recreació que té com a fil conductor la festa d’Opet... [+ informació]

El CoNCA aposta perquè el Museu d'Història de Catalunya es mantingui a la seu actual de Palau de Mar amb personalitat pròpia i recomana que ampliï el seu discurs en relació al segle XXI

Mentre algunes veus havien dit recentment tot el contrari, és a dir, que el Museu d'Història de Catalunya (MHC) havia de deixar la seu de Palau de Mar —entre altres coses perquè és un espai de lloguer— i fusionar-se amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) o, en tot cas, dins del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el CoNCA, en el seu informe, aposta decididament perquè el MHC continuï a la seu de Palau de Mar, entre altres raons perquè l'edifici té una protecció patrimonial. El CoNCA creu també que l'esmentat museu ha de ser un espai nacional, amb personalitat pròpia. Aquest informe contradiu el pla de museus de la Generalitat de Catalunya 2030 que insinuava les incerteses del MHC i el relacionava amb el MAC sense donar cap alternativa ni d'espai ni de contingut... [+ informació]

Es troba resina d'estepa negra molt apreciada a l'antiguitat per elaborar perfums i medicines dins les àmfores d'un vaixell enfonsat a cinquanta metres a les illes Formigues

Els arqueòlegs que treballen sota el mar a la costa empordanesa han fet una troballa única al Mediterrani. Han descobert tota la popa d'un vaixell romà enfonsat que hi ha a la zona de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, i han vist que el jaciment és més gran del que s'esperaven. De la troballa destaquen les àmfores localitzades. A l'interior del vaixell, situat a cinquanta metres de fondària, hi han trobat resina d'estepa negra, un arbust molt apreciat a l'antiguitat per fer perfums i medicines. I per primera vegada, s'ha trobat un ús diferent d'aquesta resina. Fins ara no se n'havia documentat mai l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó, que és el que transportaven. El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana; el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016, el jaciment es va començar a excavar l'any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. Els arqueòlegs remarquen que el Formigues II és un jaciment excepcional perquè conserva tant el carregament d'àmfores, prop de 200 peces, com la fusta del vaixell... [+ informació]

El Nou Centre de les Arts Lliures unificarà l'Escenari Joan Brossa i la sala d'exposicions de la Fundació Brossa a La Seca del Born amb un programa comú

La posada en marxa està prevista per al 17 de desembre. La programació de la nova etapa no distingeix entre teatre, exposicions o la pedagogia, amb l'objectiu de ser un model nou en la línia brossiana de transgressió, innovació i memòria. La programació conjunta del Centre de les Arts Lliures de Barcelona té una línia que es basa en itineraris pluridisciplinars: Joan Brossa, espai transitable; Arts parateatrals; Creació independent; i Poesia i pensament, a més de propostes destinades a públic familiar i escoles. Es compta, en principi, amb un pressupost de 70.000 euros. La temporada inaugural es desenvoluparà sota una mirada poètica, en un diàleg entre memòria i llegat, sobre Joan Brossa i els seus contemporanis, i la contemporaneïtat i el futur. L'exposició «Joan Brossa. La serp viva», es podrà veure... [+ informació]

L'òpera «Rigoletto» de Giuseppe Verdi diriga per Monique Wagemakers torna al Gran Teatre del Liceu amb el debut aquí del tenor francès Benjamin Bernheim i la direcció musical de Daniele Callegari

Es tracta d’un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l’obra de teatre «Le roi s’amuse», de Victor Hugo. Giuseppe Verdi ja havia adaptat a l’òpera un dels seus treballs més polèmics, «Hernani» (1830), una tragèdia que va originar un gran escàndol pel que suposava de ruptura envers l’estètica classicista. «Rigoletto» està ambientada a Màntua al segle XVI i narra la història d’un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta. El Duc de Màntua, el seu senyor, ignora que és la seva filla i la sedueix fent-se passar per un estudiant. Aleshores la rapta i la viola abans de tancar-la en unes masmorres. Rigoletto (paper interpretat pels barítons Christopher Maltman i Markus Brück, aconsegueix alliberar-la i trama una terrible venjança per fer pagar l’afront al llibertí... [+ informació]

Ja podem tirar l'arròs! Crítica teatral de la comèdia negra «Pecats imperdonables» de Benjamin Cohen que ha adaptat i ambientat al Delta de l'Ebre el dramaturg i director Edu Pericas i ha estrenat a l'Aquitània Teatre

La part interior de la “barraca” escenogràfica delata de seguida que som en algun lloc incert del Delta de l'Ebre. Hi ha virtuals camps d'arròs per tot el voltant, mirant cap a la platea, esclar. El dialecte dels personatges, però, és el català oriental, tret del de la presumpta criada que, per origen propi de l'actriu, fa anar l'illenc. Tant hi fa. Tots els camins lingüístics porten a Roma... o al Delta, vaja. L'obra és del dramaturg Benjamin Cohen, un autor veneçolà establert al Panamà des d'on ha aconseguit fer-se un nom internacional amb obres de teatre, cinema i guions de televisió i ara també en plataformes, però sense ser anglès. L'obra «Pecats imperdonables» (en original: «Sin perdón por los pecados») és una comèdia que aparenta que és d'humor blanc, però que progressa cap al gènere negre. I té la característica que permet als espectadors que, a través del mòbil i des del web “pecats.cat”, interaccioni en almenys vuit ocasions per decidir cap on vol que tiri la trama... [+ informació]

Es restaura el bust de Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes i entra a formar part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya

El bust creat per Rossend Nobas que coronava La font d’Hèrcules de Gaudí als jardins del Palau de Pedralbes ha estat restaurat per la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, i s’ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) perquè formi part de l’exposició «Gaudí» que proposa una revisió completa de la trajectòria de l’arquitecte. Es tracta d'una peça que durant molts anys s’havia donat per desapareguda, i que es va trobar fa uns mesos al magatzem de la col·lecció d’Art Públic municipal. El bust, que duu la data de 1884, és obra de Rossend Nobas, un dels escultors catalans més importants de finals del segle XIX. Nobas va ser també l’escultor-retratista dels Güell, i és autor, entre moltes altres obres, de «Torero ferit», actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dels bustos de Cervantes, Milton i Dante que coronen la façana de la Fundació Tàpies, el Monument a Rafael Casanova a Barcelona o L’Aurora, la quadriga daurada que corona la cascada del Parc de la Ciutadella. El bust és de notables dimensions: té unes mides de 103x67x46 i un pes aproximat de 476 quilograms, i està esculpit en gres vermell tipus Buntsandstein. Representa un rostre masculí barbat d’inspiració barroca coronat per un casc que té com a motius el segon treball d’Hèrcules: la mort d’Hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de drac policèfal que habitava a la font d’Amimone, una de les entrades a l’inframón. Les representacions que es poden detallar al casc són: al frontal i visera, l’episodi de l’arribada de Posidó en el seu carro en forma de petxina tirat per cavalls marins conduïts per tritons i clavant el seu trident a terra; en la coronació i part posterior, l’Hidra, que en la visió frontal presenta la forma d’un rostre masculí, possiblement Nereu; i als laterals, Iolau amb la seva torxa, el mateix Hèrcules amb el seu garrot, una figura potser femenina, diversos caps ja tallats d’Hidra, dofins i altres animals marins... [+ informació]

Les retransmissions en directe a a les xarxes socials es podran interrompre per llei i sense previ permís judicial si se sospita que vulneren els drets d'autor i la llei de propietat intel·lectual

Els directes a les xarxes socials es podran interrompre per llei durant la retransmissió i sense garanties judicials, si se sospita que vulneren els drets d'autor. És una de les novetats d'un decret llei que ja està en vigor i que converteix les plataformes, o sigui, les xarxes socials, en corresponsables legals del contingut que s'hi penja o s'hi emet. Fins ara, se'n consideraven intermediàries i els responsables últims n'eren els usuaris. Això suposa, a la pràctica, un gran canvi. Com que les empreses s'enfrontaran a multes i fins i tot a processos penals si emeten continguts inapropiats, limitaran tot allò sospitós per evitar exposar-se a sancions. Hi ha tant de contingut que és impossible revisar manualment tot allò que es penja, i per tant s'aplicaran mecanismes automàtics de rastreig, el que es coneix com a censura algorítmica. Diverses entitats, com la plataforma per la llibertat d'informació, critiquen que la legislació és un atac a l'essència d'internet i a la llibertat d'expressió. Denuncien que se censuraran continguts sense filar prim i que poden acabar tallant moltes emissions sense motiu i que només beneficiïn les grans empreses... [+ informació]

La centenària sala de ball La Paloma es referma en la seva intenció de reobrir per Nadal després de quinze anys tancada amb les reformes d'insonorització que reclamava el veïnat dels voltants del carrer del Tigre del Raval de Barcelona

La propietària de la sala, Mercè March, ho ha afirmat en una entrevista a Betevé a més d'avançar que en la nova etapa hi haurà orquestra en directe sorgida, si les converses prosperen, d'El Taller dels Músics. La sala de ball La Paloma vol fer coincidir l’esperada reobertura del local amb les festes nadalenques. La centenària sala de ball del Raval està tancada des de fa 15 anys. Va abaixar la persiana l’1 de gener del 2007 per incomplir la normativa municipal que regula el soroll. Les obres d’insonorització, sumades a altres millores, s’han anat acabat enmig de les restriccions que va patir el sector de l'oci. La Paloma es considera que és la sala de ball més antiga d’Europa. La Paloma va obrir el 1903 com a Societat Recreativa de La Paloma. Els fundadors van ser Jaume Daura i Ramon Daura, pare i fill. Aquest segon va ser qui, després d’un viatge a París, va voler encarregar aquesta decoració d'ambientació versallesca que té la sala. La decoració continua impecable gràcies a la restauració que n’ha fet la família els últims anys. Entre les relíquies, hi ha un imponent llum central que antigament tenia un motor i que anava baixant lentament... [+ informació]

El Campus de les Arts dedicat a enfortir l'educació artística de nivell superior pot desbloquejar finalment la rehabilitació de l'edifici fabril de Can Ricart declarat bé cultural d'interès nacional

L'acord marc s’ha signat entre les institucions, les universitats i les entitats i servirà per impulsar el Campus de les Arts, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que vol enfortir l’educació artística de nivell superior. L’altre gran objectiu del projecte és rehabilitar el recinte fabril de Can Ricart, declarat bé cultural d’interès nacional, perquè en sigui la seu. La Universitat de Barcelona ha sol·licitat finançament en el marc dels fons Next Generation EU per a les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici. El Campus de les Arts té previst disposar de 6.800 metres quadrats al recinte de Can Ricart. Construït el 1853, Can Ricart estava destinat en el seu dia a la fabricació d’estampats i va estar actiu... [+ informació]

El Palau Güell acull l'exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» amb mitja dotzena dels vestits utilitzats en diverses òperes i adquirits per l'Institut del Teatre

L'exposició es pot veure a les golfes del Palau Güell que acullen de forma temporal l’exposició «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques», del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE). Es tracta d’una proposta que permet conèixer sis vestits escènics de Montserrat Caballé adquirits pel museu amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera com «Maria Stuarda», «Isabel de Valois» o «Floria Tosca». El vestit més antic que recull l’exposició és un disseny de l'escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett per a la versió de «Der Rosenkavalier», de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys vuitanta i es van poder veure en escenaris com el Théâtre Antique d'Orange de França, La Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on Montserrat Caballé va lluir sis dels set vestits comprats. La mostra «Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques» destaca... [+ informació]

L'autoretrat de Frida Kahlo en què apareix al costat del seu marit s'ha subhastat a Sotheby's per 34,9 milions de dòlars i bat el seu propi rècord que estava a 8 milions de dòlars

L'especulació del mercat de l'art no té límits i encara més quan l'economia fluctua amb la incertesa de no donar prou beneficis als fons d'inversió de sempre. Quan es volen moure diners, ni que siguin de plàstic, es busca una pintura, se li atorga un valor ics i es posa a subhasta fins que en surt més valorada per continuar la roda un altre dia amb una operació similar. Mentrestant, ningú no sap qui compra o qui ven. O qui compra i qui ven són una mateixa cosa. L'últim cas és el de la pintora Frida Kahlo, l’artista de la intensitat emocional, que va oujar en la cotització a Nova York amb el seu autoretrat titulat «Diego i jo», obra del 1949 en què té Diego Rivera, el seu marit, entre cella i cella, i que... [+ informació]

La Setmana de la Pedra Seca pretén reinvidicar per segon any el seu patrimoni i la seva tècnica constructiva arreu dels Països Catalans amb activitats obertes a tots els públics

Fins al 28 de novembre té lloc, per segon any consecutiu, la Setmana de la Pedra Seca. Arreu dels Països Catalans s’hi reivindica el patrimoni de la pedra seca, el seu ofici, i la seva tècnica constructiva mitjançant l’organització d’activitats al voltant de la pedra seca per valorar-la. En aquests darrers anys, l’interès per la recerca i la catalogació, per la difusió i la preservació dels diferents elements de pedra seca ha anat augmentant i s’ha intensificat notablement arran de la candidatura de l’art de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que definitivament va aprovar la UNESCO el 28 de novembre de 2018... [+ informació]

El Festival Grec i el Museu Disseny Hub Barcelona són dos dels equipaments que augmenten les seves dotacions pel repartiment dels 20 milions d'euros de la recuperada cocapitalitat

Barcelona torna a ser reconeguda oficialment pel govern de l’Estat espanyol com a cocapital cultural i científica. Ja ho va ser entre el 2004 i el 2011, que va començar amb la transferència a la capital catalana de 15 milions d’euros anuals i va acabar amb 25,8 set anys després. Aquesta cocapitalitat va desaparèixer el 2011. Aquest any es repartiran 20 milions d’euros a institucions culturals i científiques barcelonines. Entre els més beneficiats de la cocapitalitat aquest 2021 hi ha el Disseny Hub Barcelona —770.000 euros per ampliar la seva àrea expositiva i 800.000 per a activitats—, el Museu Picasso, amb 1,5 milions per celebrar els 60 anys de l’obertura del centre i els 50 de la mort del pintor, el Macba —1.050.000 euros per a la seva ampliació i 200.000 per a exposicions—, el MNAC —450.000 per a la seva ampliació arquitectònica i 800.000 per a exposicions—, la Fabra i Coats —880.000 per rehabilitar la nau central i ubicar-hi el nou Centre d’Art Contemporani i 250.000 per a activitats—, el Palau de la Música amb 1,1 milions i la Fundació Miró i L’Auditori amb un milió... [+ informació]

El govern català crea una titulació pròpia de qualificació professional en Luminotècnia per a les Arts Escèniques atenent la demanda del sector que es dedica tant al teatre com al circ i els concerts o el cinema entre altres àmbits

El govern català ha aprovat el decret pel qual es crea el títol de la Generalitat de Catalunya de tècnic/a superior en Luminotècnia per a les Arts Escèniques, i se n’estableix el currículum. Amb l’aprovació del nou títol propi, s’ofereix a les persones interessades la formació sobre il·luminació d’espectacles, que fins ara es feia de forma no reglada. D’aquesta manera, aquest nou cicle formatiu de grau superior proporciona una formació ajustada a les necessitats de gestió d’il·luminació dels espectacles —teatre, dansa, circ, concerts, filmacions i altres—. Al mateix temps, la titulació donarà resposta a les necessitats de qualificació professional en luminotècnia escènica, expressades pel mateix sector. El cicle tindrà una durada de 2.000 hores i s’inscriu en els ensenyaments d’arts escèniques. La competència general d’aquest títol consisteix a gestionar la il·luminació d’una creació d’arts escèniques o música en viu, segons el disseny d’il·luminació establert, instal·lant i operant els equips d’il·luminació escènica tenint en compte el projecte artístic general i els condicionants tècnics i econòmics... [+ informació]

Es posa en marxa la plataforma audiovisual «Liceu+» que emetrà gratuïtament continguts sobre espectacles de la temporada a més d'entrevistes i reportatges sobre el món de la música

En aquesta primera fase, es visibilitzaran els continguts audiovisuals del Gran Teatre del Liceu de manera ordenada, funcional i atractiva. L’objectiu principal és proporcionar contingut obert a tothom que contribueixi a fer més accessible l’òpera i complementi l'experiència de l'òpera en viu a través de continguts específics sobre espectacles de la temporada artística, entrevistes en profunditat, reportatges, podcasts, projectes socials i educatius, entre d’altres. La plataforma també oferirà totes les retransmissions en streaming que es realitzin al Teatre, des de conferències, sessions formatives, rodes de premsa i fins a concerts i recitals, com el del 21 de novembre, on tots els usuaris que s'hagin enregistrat al portal «Liceu+» podran veure el concert en directe de Gustavo Dudamel amb l'Orchestre de l'Opéra National de Paris a l’escenari de la Rambla. En l’apartat ‘Imprescindibles del Liceu’, coincidint amb el 175è aniversari del teatre, els usuaris trobaran un recull dels instants més importants de la seva història... [+ informació]

Es commemora el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferrándiz amb una jornada al Teatre Romea on va representar sobretot obres de Josep Maria de Sagarra i Àngel Guimerà

Diferents activitats commemoren el centenari del naixement de l'actriu Paquita Ferràndiz que tenen la seu principalment al Teatre Romea on el dramarurg Enric Gallén imparteix la conferència “Paquita Ferrándiz i el teatre català del segle XX”. Hi ha també la projecció del documental «Paquita Ferrándiz, la fascinació de la Primera Actriu». Es tracta d’un reportatge on es pot veure Paquita Ferrándiz tant en la seva faceta d’actriu com en la seva vida personal, gràcies a espectacles i entrevistes de l’època i del testimoni actual de companys de professió que van treballar amb ella. Una tercera activitat de la jornada dedicada a Paquita Ferrándiz en el centenari del seu naixement és una lectura dramatitzada en la qual intervenen la filla de l'acriu homenatjada, la també l'actriu Maife Gil, juntament amb altres intèrprets, tots dirigits per Camilo García, gendre de Paquita Ferrándiz... [+ informació]

Ecologistes de Catalunya compra una finca d'oliveres monumentals de dues hectàrees a Ulldecona per crear una reserva al nord de la Serra de Godall

El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha adquirit una finca al terme d'Ulldecona amb oliveres monumentals amb l’objectiu d’assegurar-ne la seua la protecció i conservació. Aquest camp d'oliveres serà el nucli d'una reserva d'oliverars monumentals que es crearà amb finques adquirides per GEPEC-EdC i amb acords de custòdia amb altres propietaris. La finca, de dues hectàrees, estava abandonada i forma part de la partida de l'Arión, al nord de la Serra de Godall. Es troba al bell mig de l'ecosistema d'oliverars monumentals del terme d'Ulldecona, i està composta d'oliveres i màquia i garriga... [+ informació]

Durant l'any 2020 en el pitjor moment del coronavirus es van editar 150.000 títols menys en suport de llibre de paper a Europa segons un estudi de l'European Writer's Council

L'European Writers’ Council va fer el 2020 un estudi sobre l'impacte econòmic del coronavirus en escriptors i traductors del sector del llibre europeu després de fer una enquesta a 33 organitzacions professionals de 27 països. El resultat descriu la situació actual del sector (pèrdua d'ingressos, buits legals, problemes de benestar social i els impactes d'aquesta crisi en els pròxims anys). Les dades obtingudes el 2020 feien preveure una profunda ruptura dins el sector del llibre. Les previsions s'han confirmat, inclosa la reducció de noves publicacions a Europa en gairebé un terç (150.000 títols menys), la qual cosa ha reduït de manera radical i sense precedents la diversitat literària. Escriptors i traductors també han patit una reducció d'ingressos per la cancel·lació d'esdeveniments presencials com lectures, conferències, tallers o beques de residència, a més dels ingressos per drets d'autor o avançaments que han sigut endarrerits o cancel·lats... [+ informació]

El Memorial Democràtic recorda els poetes del Price amb l'estrena de dos documentals a la Filmoteca de Catalunya sobre el Primer Festival Popular de Poesia Catalana del 1970 conegut com «Price dels poetes»

El 25 d’abril de 1970 es va celebrar el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al Gran Price, sala de ball i seu de la boxa i la lluita lliure a Barcelona. Va ser un recital de poesia resistent que va esdevenir un clam per les llibertats. Hi van assistir unes tres mil persones i va comptar amb la participació de poetes i actors de totes les generacions. La iniciativa va néixer de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que aplegava els partits polítics clandestins, amb la finalitat d’impulsar un gran acte públic de mobilització popular de solidaritat amb el moviment obrer i les famílies dels presos polítics. El documental «Poetes», d'Ona Balló i Carles Torres, es retroba, des d’una mirada íntima, amb alguns dels organitzadors i participants del recital de 1970. Avui el film clàssic de Pere Portabella és l’únic testimoni visual de l’esdeveniment... [+ informació]

El francès Ludovic Morlot agafarà el relleu de la direcció de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a partir del setembre del 2022 per quatre anys

Ludovic Morlot ha estat nomenat nou director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. S'hi incorporarà el 2022 per quatre anys. L’ímpetu, l’elegància i la intensitat de Ludovic Morlot sobre l’escenari li han valgut l’estima d’espectadors i orquestres d’arreu, des de la Filharmònica de Berlín fins a l’Orquestra Simfònica de Boston. Ludovic Morlot és actualment director emèrit de l’Orquestra Simfònica de Seattle. A més, des de 2019, és artista associat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC. Ludovic Morlot (Lió, França, 1973) ha dirigit orquestres prestigioses d’arreu del món, com la... [+ informació]

El contratenor Xavier Sabata estrena al Gran Teatre del Liceu l'espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís» on fa una revisió escènica de l'obra de principi de segle XX d'Arnold Schönberg

«Pierrot Lunaire», obra d'Arnold Schönberg escrita el 1912 a partir dels poemes simbolistes traduïts a l’alemany d’Albert Giraud, es considera una obra de referència del període atonal del compositor. Habitualment és cantada per una veu femenina, tot i que el personatge central (Pierrot) és masculí. El Gran Teatre del Liceu fa un pas innovador i aposta pel contratenor Xavier Sabata a interpretar la partitura. A partir d’una proposta escènica pensada també per ell mateix, l’espai i la il·luminació van a càrrec de la formació Cube.bz. L’espectacle «Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís», que s’instal·la al Foyer del Teatre del 16 al 19 de novembre, té com element destacat un escenari amb dues plataformes circulars concèntriques, on estan situats solista i els músics... [+ informació]

La companyia Comediants es planteja acabar la seva trajectòria de 50 anys dins el Grec 2022 i negocia amb l'Ajuntament de Canet de Mar cedir una part del Centre de Creació de La Vinya

Segons ha publicat El Punt Avui, la companyia Comediants pot arribar al final de la seva trajectòria el pròxim 2022, coincidint amb el Festival Grec on té previst estrenar el que seria el seu últim espectacle. Si la intenció es compleix, Comediants seria una altra de les grans companyies del teatre independent català que abaixaria la persiana, després que ho hagin fet Tricicle, Dagoll Dagom —tot i que aquestes dues continuen produint—, La Fura dels Baus —que té escampats els seus integrants en diferents projectes— i La Cubana, la més resistent i amb una exposició antològica de 40 anys a Sitges, que té a punt de reestrenar ara ja a Barcelona i al Teatre Coliseum el seu espectacle «Adéu Arturo». Pel que fa a Comediants... [+ informació]

La Torre Agbar rebatejada com a Torre Glòries preveu obrir al públic el seu mirador la primavera del 2022 i encetar una etapa d'aquest espai com a centre cultural interdisciplinari

L'anomenada popularment Torre Agbar projectada per Jean Nouvel —rebatejada ara com a Torre Glòries— obrirà al públic el seu mirador a partir de la primavera del 2022. Des d’aquest mirador es podrà veure la ciutat de Barcelona amb una perspectiva de 360º des de 120 metres d’alçada, però és previst que també actuï com a espai cultural multidisciplinari, combinant art, tecnologia, divulgació científica i ecologia. Merlin Properties Socimi, S.A., actual propietària de la Torre Agbar o Glòries... [+ informació]

Google News tornarà a principis del 2022 després de set anys de silenci digital un cop modificada la llei de propietat intel·lectual del govern espanyol

Ha començat el compte enrere perquè Google News torni a ser accessible després de set anys de silenci. La modificació de la llei de propietat intel·lectual per part del govern espanyol ha donat llum verda a la recuperació d’aquest servei. Segons ha anunciat Google, la tornada del servei de notícies es preveu per a principis del 2022. El retorn de Google News amplia una mica més el ventall de serveis de l’empresa tecnològica i suposarà la recuperació d’una eina que, segons Google, és essencial per combatre la desinformació, gràcies als enllaços a notícies i les informacions actualitzades de fonts acreditades que ofereix als lectors. Per als mitjans, aquest servei també és una oportunitat, segons Google... [+ informació]

El trasllat de l'administració de l'ICUB a la nova seu de l'antiga Editorial Gustavo Gili permetrà ampliar el Centre de la Imatge de la Virreina i ocupar l'antiga Escola Massana per la Biblioteca Municipal Sant Pau - Santa Creu

En pocs mesos, un cop enllestit el projecte, aquest trasllat es podria materialitzar sense gaires dificultats pel bon estat del nou edific. Serà el primer canvi des de la fundació de l'ICUB de tot el personal administratiu que ara ocupa diverses dependències del Palau de la Virreina. L'antiga seu de l'Editorial Gustau Gili no acollirà només l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) sinó que també s'hi traslladarà l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), que actualment és a la plaça d'Espanya. En aquest cas, l'espai alliberat se cedirà a l'Escola Francesc Macià, veïna paret per paret. Una bona part de l'antiga editorial Gustau Gili es dedicarà a oficines i es mantindrà un altre espai obert per a diferents propostes culturals, per exemple, conferències o les habituals rodes de premsa de cultura de l'Ajuntament. Amb l'ampliació de tot el Palau de la Virreina, és probable que s'hi traspassin les exposicions que fa l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que actualment és en una segons planta del convent de Sant Agustí, poc visitat si no és per experts o consultadors del seu fons. Un últim projecte és destinar les plantes d'oficines que estan damunt l'antiga Casa Beethoven... [+ informació]

La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 es dedica a la música en català d'arreu dels Països Catalana

El tema que es proposa treballar en la Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és la música en català. I, com ja és habitual, també es proposa traduir articles a altres llengües. La participació de tots els Països Catalans (l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià) garanteix aportacions des de tot el domini lingüístic. I, en conseqüència, tota la varietat geogràfica de la llengua hi té la seva representació. La Viquimarató de la Llengua Catalana 2021 és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2013, a la qual es van sumar tots els territoris de parla catalana l'any 2020... [+ informació]

El Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona celebra amb una exposició l'Any Manén en el cinquantè aniversari de la mort del violinista i compositor reconegut internacionalment

El Museu de la Música, en la línia del seu compromís de difusió del patrimoni musical català, se suma a la celebració de l’Any Manén en el 50è aniversari de la mort del violinista i compositor. Per això acull, en col·laboració amb l’Associació Joan Manén, una mostra commemorativa que vol apropar la figura del violinista i compositor: un dels artistes catalans més reconeguts i amb major repercussió internacional del segle passat. Joan Manén (Barcelona, 1883 - 1971) va ser un músic fet a si mateix, de fort individualisme i gran intuïció, que des de ben petit es va sentir predestinat a ocupar un lloc important en el món musical. Manén va viure, en molts aspectes, una vida de novel·la, marcada pel seu talent... [+ informació]

Torna Georges Simenon amb una coedició en espanyol que han acordat les editorials Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama però que no contempla la versió catalana

Georges Simenon (Lieja, Bèlgica, 1903 - Lausana, Suïssa, 1989) és un dels autors més venuts de la història de la literatura, amb més de 550 milions d'exemplars. Últimament, però, les aventures del comissari Maigret no interessen tant els lectors de noves generacions. Per això, els segells Acantilado (Quaderns Crema) i Anagrama han acordat preparar noves traduccions de l'extensa obra de Simenon, que a més del centenar de novel·les amb diversos pseudònims, en va publicar més de 200 amb el seu nom, llibres de relats i una vintena de títols autobiogràfics. Les editores d'Acantilado i Anagrama consideren que Simenon es pot rellegir no només com a autor de novel·la negra sinó també per la seva precisió literària i els perfils psicològics complexos que retrata... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2021 amb 23.556.796 visitants que han fet 50.586.185 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.556.796 visitants i 50.586.185 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària... [+ informació]

El teatre del “jo” o l'obra d'Helena Tornero que reflexiona al Teatre Nacional de Catalunya sobre la identitat amb cinc joves fills d'immigrants

L'endemà de la mateixa nit d'aquesta funció es fa públic un incident racista a les portes d'una discoteca de Badalona, la popular Titus Carpa. Sembla que els porters, a més de demanar el passaport que justifiqui la vacunació contra el coronavirus, es van negar a deixar entrar una noia de 18 anys pel color de la seva pell i que, a més, li van dir: «Amb dos dits menys de color, passaries». L'incident, denunciat a les xarxes pel pare de la noia, originària de Madagascar i negra, ha aixecat una vegada més la denúncia de racista que hi ha implícita en el substrat de qualsevol societat per molt oberta, acollidora i democràtica que es digui que és. La gerència de la discoteca, hores després del rebombori, ha negat els fets. Ha sortit a defensar els seus treballadors... [+ informació]

El promotor cultural Tatxo Benet reviurà la Casa Garriga Nogués antiga seu d'Enciclopèdia Catalana i la Fundació Mapfre per instal·lar-hi el museu de les més de 150 obres d'art prohibides que ha adquirit recentment

L'impulsor d'aquesta nova iniciativa cultural preveu que pugui obrir aquesta seu a la primavera del 2022. La dèria de Tatxo Benet per les obres d'art que han patit censura en exposicions o museus va començar amb la polèmica obra —per a alguns— de Santiago Sierra que es va retirar de la fira Arco. Es tracta de la seqüència fotogràfica de «Presos polítics a l'Espanya contemporània» on hi havia, esclar, els presos polítics catalans arran de l'1-O. El promotor pensa obrir a la nova seu de la casa Garriga Nogués, en règim de lloguer amb l'antiga propietària de la Fundació Godia, amb una primera exposició com a presentació amb algunes de les 160 obres d'art que ha recollit per passar després a mostres més temàtiques... [+ informació]

La nova macrobotiga de Lego al Passeig de Gràcia de Barcelona ret homenatge a símbols catalans com el Barça o l'arquitecte Antoni Gaudí

La marca danesa Lego ha inaugurat la seva macrobotiga al Passeig de Gràcia, número 9, tocant a la Gran Via. El local té més de 800 metres quadrats, distribuïts en dues plantes, té totes les seves col·leccions i ofereix diferents experiències immersives als visitants, a més de retre homenatge a alguns símbols catalans, com l'arquitecte Antoni Gaudí o el Barça. Aquesta botiga se suma a les que la marca ja té a l’Illa Diagonal i La Maquinista, però per la seva capacitat la fa única. Per donar la benvinguda als visitants, la nova flagship store de Barcelona té una mascota oficial formada per dos personatges, Antoni i Drago, dues creacions de Lego que volen retre homenatge a Antoni Gaudí i a l’icònic drac del Park Güell. A més, la macrobotiga Lego de Barcelona, insígnia dels populars “clics”, té una gran construcció de la Sagrada Família creada amb més de 200.000 peces... [+ informació]

El govern de la república francesa tornarà a la república africana de Benín, una vintena d'obres d’art d’alt valor històric que les tropes franceses es van emportar del país africà el 1892 com a botí de guerra

Les obres s'estan exposant actualment per última vegada al Museu del Quai Branly-Jacques Chirac, a París. Els tresors han de ser traslladats a Benín els pròxims dies. Quan hi arribin, podran ser admirats al museu d’història d’Ouidah, un emplaçament provisional mentre no es construeixi un museu a l’antic palau reial d’Abomey. Les 26 peces provenen de l’antic regne d’Abomey (o Dahomey), avui al sud de Benín, un petit estat del golf de Guinea, fronterer amb Nigèria. El lot inclou tres estàtues reials, totèmiques, que representen figures entre humanes i animals; tres trons, entre els quals el de l’últim rei, Behanzin —que sempre s’havia resistit a la presència francesa... [+ informació]

Nou quadres i dues ceràmiques de Pablo Picasso recapten 94 milions d'euros en una subhasta a Las Vegas on havien estat exposades vint anys al restaurant de l'Hotel Bellagio que portava el nom del pintor

S'han subhastat a Las Vegas onze obres de Pablo Picasso que havien estat més de dues dècades exposades al Restaurant Picasso, a l'Hotel Bellagio. Steve Wynn, amo de casinos i antic propietari de l'hotel, va ser qui va començar la col·lecció. Les obres eren propietat de l'empresa MGM Resorts, que ha manifestat la necessitat de vendre-les per renovar el fons i poder acollir treballs d'artistes emergents i col·lectius minoritaris. El lot, subhastat per gairebé 110 milions de dòlars (més de 94 milions d'euros), incloïa nou quadres i dues peces de ceràmica. L'obra que ha assolit un preu més alt és «Dona amb boina taronja i coll de pell», del 1938... [+ informació]

El nou museu dedicat a Munch senyoreja a Oslo a la península de Bjørvika en un antic port viking que va formar part del paisatge de la coneguda obra «El crit»

És el museu que acull més obres d'un sol artista, les 28.000 que el pintor noruec va regalar a la ciutat d’Oslo abans de morir. el nou Museu Munch s’eleva a 57 metres de terra a la península de Bjørvika, un antic port viking que va formar part del paisatge d’«El crit» i que avui és mascaró de proa d’un Oslo modern que abraça definitivament el mar i confia en el poder de l’arquitectura i dels grans equipaments culturals per canviar la seva història. En tot just 225 hectàrees el barri concentra l’espectacular òpera dissenyada per l’estudi Snøhetta en marbre blanc, com si es tractés d’un bloc de gel que va descendint en capes fins que acaba a l’aigua, o la Deichman Bjørvika, de 13.500 metres quadrats, considerada una de les millors biblioteques del món... [+ informació]

Els nens de Wad-Ras han estat recordats en un acte organitzat per la revista Sàpiens amb testimonis d'infants tutelats de fa més de cinquanta anys que van conviure al centre amb menors delinqüents

L'any 1970, un grup de joves educadors es va fer càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els infants tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents. El canvi que hi van impulsar va transformar la vida d’aquells petits, que per primera vegada van ser tractats pels seus cuidadors amb afecte i dignitat. Però els seus mètodes progressistes aviat van topar amb la mentalitat d’unes institucions retrògrades i carregades de prejudicis que van convertir els infants en les grans víctimes del franquisme. Això és el que havia explicat la revista Sàpiens en un reportatge de camp a partir del relat de testimonis com Marià Samaranch i Pere Led sobre la seva experiència al capdavant de Wad-Ras i també entrevistes amb alguns d'aquells interns com Jesús Galea o Pere Hervás [vegeu aquí un tast del reportatge de Sàpiens]. Els documents en què es basava el reportatge de la revista... [+ informació]

Aquella noia danesa...

Marta Carrasco sempre ha fugit dels clixés del que s'entén com a “dansa” estricta. La seva és una visió polièdrica que barreja el moviment, la coreografia, l'espai escènic, el so, la il·luminació, el vestuari, els efectes, la poètica i, sobretot, un fil dramatúrgic. Marta Carrasco no necessita el text per explicar una història. El relat oníric dels seus muntatges diu sempre més que mil paraules. Aquesta concepció del gènere teatral —ara se'n diu “híbrid”— que li ha valgut nombrosos reconeixements l'ha situat en un món singular, molt personal, lluny del seu àmbit i molt a prop de l'origen del cinema —¿hauria de dir potser del cinema mut?— que, tant el de fa cent anys com el d'ara mateix, no ha necessitat mai de les paraules si s'explica bé en imatges... [+ informació]

El claqué minaire de Billy

A la pàgina d'internet de la productora SOM Produce, artífex de l'espectacle «Billy Elliot», la crida era més que suculenta per a pares i mares intrèpids que somien en convertir els seus fills, si no en estrelles de la gespa, almenys en estrelles de l'escenari. L'avís deia això: «Busquem nens d'edats compreses entre els 8 i els 13 anys, amb formació en ballet clàssic, que desitgin convertir-se en artistes professionals i protagonitzar “Billy Elliot, el musical”». Això d'“artistes professionals” té la seva ironia, tal com està el pati, però la resposta, si algú ho dubtava, va ser més que massiva. La desigualtat, al segle XXI, teòricament, ja no és tan marcada com explica la coneguda història de «Billy Elliot», popularitzada i feta mite sobretot a través del cinema amb el film estrenat l'any 2000 i dirigit per Stephen Daldry... [+ informació]

El Festival 48H Open House BCN 2021 torna a la ciutat amb més de dues-centes propostes de visites arquitectòniques i activitats diverses relacionades amb l'arquitectura en una edició dedicada a l'obra de Coderch

El certamen serveix per descobrir com són per dins edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona normalment inaccessibles a la gent. Enguany, s’ha posat èmfasi especial en l’arquitectura mediterrània. L’objectiu és conèixer i entendre el passat, revisar-lo i poder crear dissenys adaptats a les noves realitats. S’hi proposa una reflexió conjunta per a un urbanisme i un territori més sostenibles. El Festival 48H Open House BCN fa dotze anys i programa 275 activitats, repartides per edificis de Barcelona, ciutats de l’Àrea Metropolitana, del Maresme i Sitges. L’arquitecte destacat d’aquesta edició és José Antonio Coderch (Barcelona, 1913 - Espolla, 1981), de qui l’organització ha preparat un itinerari per a donar a conèixer la seva important obra, amb una de les seves icones més destacades... [+ informació]

L'Associació Memòria i Història de Manresa publica en línia un recull de 140 documents dels actes prohibits i dels actes autoritzats pel postfranquisme entre el 1975 i el 1977 a la capital de Bages

En el web es poden consultar tots els documents acompanyats d’una breu explicació. Els actes estan agrupats temàticament amb els següents apartats: les conferències del Cicle de Cultura Manresana, Cicle de conferències Temes d’Ara, Manifestacions i concentracions, la Celebració del Primer de maig, actes de la Diada de l’11 de setembre, la Marxa de la Llibertat, actes relacionats amb Sindicalisme, actes de les Associacions de Veïns, l’Assemblea del Bages, xerrades sobre el Referèndum de la Llei de Reforma Política, l’Aplec de l’Estatut, actes del Congrés de Cultura Catalana, actes d’Homenatge als alcaldes republicans, les Conferències de presentació dels partits polítics, actes del... [+ informació]

Es commemoren dues efemèrides del cantant i compositor poeta Georges Brassens amb el centenari del seu naixement i el quarantè aniversari de la seva mort

El cantant i compositor francès Georges Brassens va morir jove, als 60 anys, el 30 d'octubre del 1981, a Sant Geli dau Fesc, al Llenguadoc, a Occitània. Havia nascut a Sete, a la mateixa Occitània, el 22 d'octubre del 1921, on tenia una casa de camp als afores i on havia escrit la gran majoria de les seves cançons que li van donar un reconeixement internacional. A Sete, on també reposa Paul Valéry, a qui admirava, és on Georges Brassens va ser enterrat, al cementiri de Le Py. Es commemoren doncs, dues efermèrides seves: la del naixement (100 anys, per això aquest any és l'Any Brassens) i el quarantè aniversari de la seva mort. La causa de la mort de Georges Brassens va ser una cirrosi hepàtica que va patir durant molts anys. Durant la seva joventut, Georges Brassens va treballar en diversos oficis abans de dedicar-se a la cançó, fins que el 1952 el va descobrir el Cabaret de Patachou, a Montmartre. La seva popularitat es va forjar a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, primer en les actuacions de cabarets i cafès-concert parisencs, principalment a Les trois baudets. En els seus últims anys el seu escenari preferit va ser el teatre Babino, al barri parisenc de Montparnasse on el 1982, un temps abans de la seva mort, tenia programat encara un concert. Georges Brassens va portar una vida privada discreta, molt reclòs a la casa de camp de Sete... [+ informació]

Es commemora el cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assemblea General de l'ONU després d'estrenar l'Himne per a les Nacions Unides i de ser condecorat amb la Medalla de la Pau

L’acte central de la commemoració serà el concert «50 anys de Pau Casals a les Nacions Unides», el 24 d’octubre al Palau de la Música Catalana, el mateix dia de l'efemèride quan, 50 anys enrere, Pau Casals va estrenar l’«Himne per a les Nacions Unides» en un concert a la seu d’aquest organisme a Nova York. L’orquestra Franz Schubert Filharmonia i el Cor de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Tomàs Grau, interpretaran l’Himne que Nacions Unides li va encarregar a Pau Casals, el «Concert per a dos violins en re menor» de J.S. Bach i l’«Himne a l’Alegria de la Novena simfonia» de L.v. Beethoven. Una altra iniciativa de la commemoració del cinquantenari del discurs de Pau Casals a l'Assembles General de l'ONU és el rodatge del documental... [+ informació]

Tres propostes escèniques sobre Víctor Català coincideixen a la cartellera catalana des de «La Víctor C.» del Teatre Nacional de Catalunya a la gira del muntatge musical «Infanticida» de Neus Pàmies i el també musical electrònic d'arrel d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès sobre «Solitud»

L'escriptora Caterina Albert viu una redescoberta des de diferents àmbits. Literàriament, ha estat notícia per la publicació en edició revisada dels apunts biogràfics «Mosaic» (Club Editor, 2021), que ha servit de base principal per a l'elaboració del muntatge «La Víctor C.», amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart, dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per l'actriu Rosa Renom, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. També al TNC, però a la Sala Tallers, es reposarà l'autoqualificada com a òpera electrònica sobre el conte «Infanticida», protagonitzat per l'actriu i cantant Neus Pàmies sota la direcció de Marc Angelet, amb composició de Clara Peya i Marc Rosich, que es va estrenar en el seu dia a la Sala Àtrium i que no ha deixat de fer gira des d'aleshores. I finalment, a la Fira Mediterrània de Manresa s'ha estrenat una altra proposta de música electrònica d'arrel, però en aquest cas basat en la novel·la «Solitud», a càrrec d'Elvira Prado-Fabregat i Carles Viarnès amb material de l’arxiu Càntut de cançons populars i amb la col·laboració del Konvent de Berga, la Marfa de Girona, el Festival de Llegendes i el Museu de la Vida Rural... [+ informació]

El musical que rememora la mítica pel·lícula de Gene Kelly ballant sota la pluja promet una llarga temporada al Teatre Tívoli de Barcelona abans d'iniciar una gira fora de Catalunya

«Pluja de paraigües». Assisteixo a la primera funció amb l'aforament al 100% dels teatres després de més d'un any i mig de restriccions sanitàries i el canvi es respira en l'ambient a l'escenari del Teatre Tívoli. Aquest 15 d'octubre hi ha una aura especial i sembla que l'espectacle llueixi més que mai tot i que ja porta un mes en cartellera. Llueix sobretot quan esclata al final de dues hores i mitja, que passen cantant, ballant i volant (entreacte inclòs) i que posen dempeus tot l'auditori en una nit que, sense que ho puguin evitar, emociona alguns dels intèrprets que segurament enyoraven veure una platea amb tots els caps i rostres —i encara amb les mascaretes— ocupant totes les butaques des de la primera fila de platea fins a l'última fila de l'amfiteatre... [+ informació]

El grafit de la nena amb globus de Banksy que es va autodestruir s'ha subhastat ara valorant-se en 21 milions d'euros després de marcar el preu de sortida de 4,7 milions

El famós quadre de Banksy «Girl with ballon (Nena amb globus)»,del 2004, que es va autodestruir després de ser venut per un milió de lliures l'any 2018, s'ha tornat a vendre ara a la sala Sotheby's de Londres per 21 milions d'euros, després que el preu de sortida era prudentment de només 4,7 milions. El grafiter Banksy marca així el seu propi record ja que aquest mateix any havia venut un altre grafit per més de 18 milions d'euros pagats per una col·leccionista europea anònima, que és una de les tendències del mercat de l'art actual que sovint no desvela qui hi ha darrere d'aquestes operacions o si es tracta simplement d'una estratègia per augmentar el valor de segons quines peces. En el cas del grafit de la nena amb globus, les circumstàncies que van envoltar l'autodestrucció en plena subhasta n'ha augmentat el valor perquè segons el mateix artista havia declarat en el seu compte d'Instagram el projecte era la destrucció absoluta tot i que el mecanisme que va idear no va acabar de funcionar i es va quedar a mitges... [+ informació]

El cap «Water's soul» de Jaume Plensa és l'obra de més envergadura de l'artista i s'instal·larà a Nova Jersey a la riba del riu Hudson per fer una crida al silenci enmig del soroll de la societat contemporània

La inauguració de «Water's soul» dóna el tret de sortida a les inauguracions de Jaume Plensa als Estats Units d'aquesta tardor: el dia 28 d'octubre obre una nova exposició a la seu novaiorquesa de la galeria Lelong, on mostrarà per primera vegada peces d'una nova sèrie de caps titulada «Niu», el tret característic de la qual és que són dins del bloc de pedra. I a finals de novembre inaugurarà una obra gegantina al centre de recepció de visitants del parc d'escultures Frederik Meijer, a Grand Rapids, Michigan. L'obra porta per títol «Utopia» i consisteix en els retrats gegantins de quatre joves de diferents nacionalitats fets amb marbre blanc vietnamita que cobreixen totalment les parets del centre. És l'obra més... [+ informació]

Obre la galeria Moco Museum d'art contemporani de la mà de dos emperenedors dels Països Baixos al Palau Cervelló del carrer Montcada de Barcelona

Volen identificar-se entre modern i contemporani, d'aquí ve el nom d'aquest nou espai, Moco Museum, una iniciativa de caràcter privat, per tant amb tarifes de pagament, que s'inaugura al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, al Palau Cervelló, al número 25. Els seus impulsors són Lionel i Kim Logchies, dos col·leccionistes que a Amsterdam ja tenen oberta la Lionel Gallery de Spiegelstraat. La línia del Moco Museum de Barcelona és la de presentar obres d'autors internacionals reconeguts. Entre els primers noms anunciats hi ha els d'Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Banksy, Salvador Dalí... [+ informació]

La setena edició del circuit Pantalla Barcelona portarà als centres cívics 66 projeccions de 12 pel·lícules relacionades amb Barcelona i renova la col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema i el Cicle Gaudí

Aquesta edició que té lloc del 19 d’octubre d'aquest any fins al 23 de febrer de 2022 a les pantalles dels centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, La Sedeta, Cotxeres de Sants, La Sagrera “La Barraca”, i Josep Maria Trias i Peitx, i l’Auditori Sant Martí, tots centres cívics de Barcelona. En aquesta edició de tardor, que a més renova la col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema i amb el Cicle Gaudí, s'ofereixen 66 projeccions de 12 pel·lícules de temes variats. En aquesta setena edició del certamen Pantalla Barcelona es podran veure «Adú», de Salvador Calvo; «La hija de un ladrón», de Belén Funes... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2021 amb 23.445.113 visitants que han fet 50.171.039 consultes de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de setembre del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 23.445.113 visitants i 50.171.039 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.512,1 visites de pàgines (13,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.597 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

El Serielizados Fest 2021 torna a portar les millors produccions que han triomfat en televisions i festivals de tot el món amb 35 sèries i documentals inèdits que es veuran a través de la plataforma Filmin

La guanyadora del Series Mania, «Blackport» (Islàndia, 2021), és un dels plats forts d’aquesta edició (19 a 30 octubre). La història se situa en un petit poble de pescadors el 1984, l’inici d’un període difícil per a la indústria pesquera d’Islàndia, plena de cobdícia i corrupció. La sèrie retrata tant la transició que travessava el sector com el canvi de la societat local, juntament amb els canvis graduals dels personatges en cerca de poder i riquesa. També premiada en el certamen francès, amb el guardó a la millor sèrie de Panorama Internacional, arriba «The Last Socialist Artefact» (Croàcia, Sèrbia, 2021). Dos empresaris de Zagreb arriben a un poble perdut als Balcans, marcat per la caiguda del comunisme, per provar de reactivar la pobre economia (i vida) local. Des de les antípodes arribarà al Festival Serializados Fest 2021 «The End» (Austràlia, 2020) creada per Samantha Strauss (Nine Perfect Strangers), un drama que retrata tres generacions d’una família que intenta descobrir com morir amb dignitat i fer que la vida valgui la pena. El thriller nòrdic estarà també molt present en aquesta edició. Magnus Martens signa «Furia» (Noruega, 2021), un thriller tens ambientat en la zona rural de l’oest de Noruega, on dos policies han de seguir la pista d’una cèl·lula terrorista d’extrema dreta... [+ informació]

La nova àgora Àfora del Grup Focus vol prendre com a base la vivència escènica per incidir en la vida artística, cultural i social

El 35è aniversari de Focus no para d'aportar noves iniciatives. Després d’inaugurar la temporada teatral amb més inversió de la seva història i de presentar Lantia Escénica, una nova unitat de producció de l’empresa amb seu a Madrid, la següent aposta és la creació de l'àgora Àfora que està integrada per cinc branques diferents: la Fundació Romea, el segell editorial Àfora, la Cinquena Paret com a punt d'intersecció entre el teatre i el carrer, Platea 618 per contribuir a una major coneixement entre els professionals del sector de Barcelona i Madrid, i Espectadors, una línia directa de relació amb el públic que compta ja amb l'organització del I Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre que se celebrarà a Barcelona el maig del 2022 amb la participació d'una cinquantena d'espectadors de 25 països... [+ informació]

El Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat dedica la 21a edició a les autores que escriuen poesia i es prepara per commemorar l'Any Ferrater el 2022

El certamen segueix ben de prop les noves tendències i l'actualitat poètica. D'aquí que les autores siguin les protagonistes. Per això celebrarà el 80è aniversari de Marta Pessarrodona, la degana de la poesia catalana, amb l’exposició «Les paraules de la Marta», a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. La poeta, santcugatenca d'adopció intervindrà en diferents actes del certamen i recordarà, amb l'actriu Montse Guallar i la poeta Àngels Gregori, el recull «A favor meu, nostre», en el 40è aniversari de la seva publicació. Entre les participants del Festival de Poesia de Sant Cugat figuren, a més, Blanca Llum Vidal, Laia Malo, Meritxell Cucurella-Jorba, Laia Llobera, Anna Garcia Garay, Gemma Gorga, Núria Contreras, Cecília Navarro, Irene Gómez, Raquel Pena, Noa Noguerol, Silvie Rothkovic, Christelle Enguix, Xènia Dyakonova i Maria Callís. El Festival s'inaugura... [+ informació]

Una vuitantena de galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani Swab de Barcelona

Segons els organitzadors, la fira d'art contemporani Swab ha aconseguit una participació molt similar a la de les fires anteriors: 80 galeries nacionals i internacionals participen en la fira d'art contemporani de Barcelona (7 - 10 d'octubre), però en una versió híbrida. Les activitats presencials tenen lloc al pavelló Itàlia de Montjuïc i es combinen amb d'altres en línia a través de la plataforma Artland. D'entre les galeries —escollides pels comissaris Omar López Chahoud, Jérôme Pantalacci i Domenico de Chirico i els col·leccionistes Giuseppe Casarotto, Marie Elena Ángulo i José Luis Lorenzo— la majoria tenen una llarga trajectòria i deu són de Barcelona, com ADN Galeria o Galeria Senda... [+ informació]

Un ballet inèdit musicat per Robert Gerhard amb argument de Ventura Gassol i escenografia de Joan Junyer sobre «La nit de Sant Joan» s'estrena al Gran Teatre del Liceu amb decorats basats en els esbossos originals

Aquesta obra de Robert Gerhard, s'havia de representar a Barcelona entre el 1936 i el 1939, però no va poder ser a causa de la Guerra Civil. Vuitanta anys més tard de la seva creació, el Gran Teatre del Liceu, en coproducció amb la Fundación Juan March, recuperen aquest nou espectacle de dansa amb el coreògraf Antonio Ruz (que substitueix l'original de Léonide Massine i de la qual no es conserva cap apunt) i interpretat al piano per Miguel Baselga. Els decorats de «La nit de Sant Joan» sí que són reproduccions dels esbossos originals realitzats per Joan Junyer, que també va realitzar figurins, que va conservar i va arribar a exposar a la mostra «Art in Progress» del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York... [+ informació]

El nucli de Vilajoan de la població de Garrigàs a l'Alt Empordà recorda Fabià Puigserver amb el «I Festival de Teatre de Vilajoan» dedicat al director, escenògraf i cofundador del Teatre Lliure amb motiu del trentè aniversari de la seva mort

És una de les primeres iniciatives que tenen lloc aquest any (7-10 octubre) en què es commemora la mort del director i escenògraf Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa, 1938 - Barcelona, 1991) i compta amb la col·laboració del Museu d'Arts Escèniques i l'Institut del Teatre. Entre les activitats hi ha una exposició a l'Església de Santa Magdalena de Vilajoan amb bona part del material cedit per l'Institut del Teatre com diverses imatges i figurins del Fons Fabià Puigserver. Hi destaquen 8 figurins a mida real d'obra emblemàtiques com «Lysístrata» (1972), «Quiquiribú» (1976) o «Les tres germanes» (1979), que va dirigir Lluís Pasqual. Cal tenir en compte que el Fons Fabià Puigserver del Museu d'Arts Escèniques abasta 45 anys del director i escenògraf des del 1956 al 1991 amb documentació de la seva activitat professional així com dibuixos originals fins a un lot de 500 esbossos, 300 plànols escenogràfics, 1.800 figurins, 250 fotografies, 250 dibuixos i pintures, 15 gravats i 20 quaderns. Unes altres activitats del «I Festival de Teatre de Vilajoan» són conferències sobre l'homenatjat i les seves diferents facetes i una taula rodona amb actors o professionals que van treballar amb ell com Imma Colomer, Toni Sevilla, Domènec Reixach, Guillem Jordi Graells i Montse Amenós. El programa inclou també la representació de l'obra «Sería una pena que se marchitaran las plantas», del dramaturg croat Ivor Martinic, amb els intèrprets Victorio D'Alessandro i Júlia Ferré. Aquestes representacions tenen com a escenari natural el pati interior de la primera casa on es va instal·lar Fabià Puigserver quan va arribar al nucli de Vilajoan. Finalment hi ha un “aperitiu electrònic” de cloenda amb els actors Nao Albet i Marcel Borràs, guardonats recentment amb un Premi Max... [+ informació]

El Museu del Disseny de Barcelona acollirà la gran exposició internacional «Bansky. The art of protest» amb un centenar de peces del grafiter més misteriós i cotitzat a tot el món

Barcelona serà la capital mundial del grafiter més famós del món, el misteriós Banksy. El Museu del Disseny (Dhub) inaugurarà una gran mostra d'originals de l'artista urbà de tot tipus de format (oli, acrílic o esprai sobre tela i fusta, serigrafies d’edició limitada, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies) cedides per col·leccionistes privats de tot el món. «Banksy. The art of protest» ha obtingut un milió d'espectadors en la seva gira —va començar a Sant Petersburg el 2018— i s'ha vist en ciutats d'Espanya, com Madrid i Màlaga. A Barcelona comptarà amb obres noves, i és una producció de SoldOut, el Disseny Hub i l'Ajuntament de Barcelona. L’exposició també albergarà un nou espai audiovisual immersiu que oferirà un viatge multisensorial per la trajectòria artística de Banksy, un grafiter avui multimilionari que no ha donat a conèixer mai la seva identitat... [+ informació]

El Born Centre de Cultura i Memòria acull l’exposició «El centenari. Fellini al món» dedicada a la figura de Federico Fellini amb motiu del centenari del seu naixement

Coorganitzada per l ’Instituto Italiano di Cultura a Barcelona i El Born CCM, la mostra permet conèixer el món oníric de l’autor i el seu vessant més íntim, més enllà de la seva filmografia. Federico Fellini és una figura mundial que ha contribuït significativament a la història del cinema. El seu llegat forma part de la memòria col·lectiva i la seva figura continua despertant interès. A través del llenguatge cinematogràfic, Federico Fellini va contribuir a posicionar internacionalment la imatge d’Itàlia. Tot plegat el converteix en una figura cabdal de la cultura europea de la segona meitat del segle XX. La mostra «El centenari. Fellini al món» aplega gran part del material que el director va produir o que està relacionat amb ell. Més de 80 fotografies dels rodatges i de la seva vida privada, cartells originals de les seves pel·lícules, cartelleres, guions, contractes, cartes, atrezzo i vestuari ressalten l’eclecticisme i la versatilitat del director, de qui es descobreix també la seva faceta de dibuixant. Crítics i satírics, els seus dibuixos tenen un estil propi que va anar evolucionant... [+ informació]

El Festival Internacional de Fotografia InCadaqués reuneix 23 exposicions en una vintena d'espais que mostren l'obra de 35 autors que representen 17 països

Entre les exposicions que es poden veure en aquest extens recorregut fotogràfic per metre quadrat de Cadaqués hi ha la primera exposició de Helmut Newton amb fotografies del 1967 al 1986. Els jardins de la Casa Dalí, a Portlligat s'han afegit al festival amb l'exposició: «L’ull és una càmera: la visió fotogràfica de Salvador Dalí», comissariada per Simon Baker i Clothilde Morette. L’artista de Ghana, Derrick Ofosu Boateng, exposa a la galeria Blanco Mora objectes, persones i escenes de carrer del seu país. La Galeria Iturria acull una doble exposició: una selecció de fotografies en blanc i negre d’Elliott Erwitt i una de retrats de la italiana Giorgia Fiorio... [+ informació]

L'Ohlalà! Festival manté l'exhibició presencial a l'Institut Francès i una seqüela a la plataforma Filmin amb deu pel·lícules del cinema francòfon contemporani

L’Ohlalà! Festival arriba a la quarta edició a l’Institut Francès de Barcelona, que ha inaugurat amb el documental «Indes galants», pel·lícula dirigida per Philippe Béziat. El festival de cinema francòfon de Barcelona durarà presencialment fins al 6 d’octubre i tindrà, també, una versió en línia a Filmin, que s’allargarà fins al 10 d’octubre. L’Ohlalà! Festival programa deu llargmetratges, tots de parla francesa i dels quals cinc són de França, tres són coproduccions francobelgues, un film és canadenc i un altre, senegalès. Entre aquests films hi ha el thriller «Medecin de nuit», que compta amb la presència del seu director, Elie Wajeman, així com «Eslàlom»... [+ informació]

Teatre, música, dansa, circ i cinema integren la programació de la desena edició de Barcelona Districte Cultural que ofereix 39 propostes en 34 escenaris de la ciutat

En aquesta edició el circuit cultural programa un total de 236 funcions des de principis d’octubre a finals de desembre per a públic general, que se sumen a les activitats complementàries i sessions programades per a públic escolar. Pel Barcelona Districte Cultural han passat més de 110.000 espectadors, des de la seva creació l’any 2017, gràcies a l’ampliació progressiva del projecte tant de nombre de centres implicats com de funcions programades. En aquesta desena edició de >Barcelona Districte Cultural el projecte creix i arriba a la xifra de 32 equipaments dels 10 districtes, que programen activitats en 34 escenaris. El circuit de tardor ofereix una programació de 39 propostes: deu muntatges de teatre, deu concerts, set espectacles de dansa i dos de circ. La programació ofereix 236 funcions obertes repartides entre 32 equipaments dels deu districtes de la ciutat en 34 escenaris... [+ informació]

El Festival Mixtur laboratori i motor de la nova creació sonora internacional celebra la seva 10a edició amb activitats pedagògiques i una programació arriscada i innovadora

Beat Furrer, Carola Bauckholt, Ensemble Garage o Funktion són alguns dels noms destacats que passaran pel festival, que aquest any s'obre a diferents espais de Barcelona. El Mixtur s'ha convertit al llarg dels anys en molt més que un festival, oferint una proposta única que combina les activitats pedagògiques amb una programació arriscada i innovadora. En aquestes 10 edicions, el Mixtur ha acollit gairebé 150 concerts, més de 30 taules rodones, ha fet més de 50 encàrrecs d'obres a compositors i compositores i pels seus tallers pedagògics han passat més de 900 estudiants. Des de l'any 2012, Mixtur, el festival de nova creació sonora de Barcelona, treballa per apropar a la ciutat les millors propostes de la nova creació sonora tant a nivell nacional com internacional... [+ informació]

Se subhasta un dibuix preparatori d'un dels quadres més emblemàtics de l'etapa blava de Picasso que es creia desaparegut des de feia gairebé cent anys

Durant gairebé cent anys, un dels dibuixos que Pablo Picasso va esbossar per al seu quadre «La comida del ciego» s'havia donat per perdut. Fins que una persona es va adreçar a la casa de subhastes Subarna amb l'obra de l'artista, que ara sortirà a subhasta. Es tracta d'una il·lustració feta amb tinta i llapis sobre una postal i firmada per l'artista. Al dibuix s'hi veu un home cec assegut de perfil i pintat amb traços grisos i blaus. El treball va servir a Picasso per preparar «La comida del ciego», un dels seus quadres més emblemàtics, que es troba al MET de Nova York, pintat a Tiana el 1903... [+ informació]

Es commemora el 60è aniversari de la mort del poeta, novel·lista, traductor i dramaturg Josep Maria de Sagarra

L'any 1961, Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 5 març 1894 - 27 setembre 1961) preparava una llarga estada a Roma amb una subvenció de la Fundación Juan March, per a escriure una obra ambiciosa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna, i ostentar la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya, per enviar cròniques sobre el Concili Ecumènic Vaticà II, però un càncer li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre. Es commeora el seixantè aniversari de la seva pèrdua. Recordem la commemoració del centenari del seu naixement, el 1994, quan es va iniciar la reedició de l'obra completa a l'Editorial 3 i 4 de València. Des d'institucions i entitats es va recordar l'autor amb exposicions i actes diversos, i es van representar novament algunes de les seves obres dramàtiques, que de fet mai no han estat oblidades per grups de teatre aficionat de tot el país. Les seves traduccions del teatre de William Shakespeare són sovint les que utilitzen moltes companyies catalanes actuals, per revisar el dramaturg més universalment representat. L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat. Coincidint amb aquell centenari... [+ informació]

Catalunya Ràdio recupera la nostàlgica «radionovel·la» amb tots els avantatges de les noves tecnologies en so amplificat en 360 graus i amb veus del teatre i la televisió com Pere Arquillué, Lluís Marco, Nausicaa Bonnín, Pep Anton Muñoz i Artur Busquets que interpretaran «La torre de vidre» amb guió postapocalíptic d'Albert Sànchez Piñol

Segons l'autor del guió, l'escriptor Albert Sànchez Piñol (Barcelona, 1965), autor de «La pell freda» o «Victus», la proposta de Catalunya Ràdio és tan innovadora com agosarada: un relat de ficció, amb elements fantàstics, i que s'ofereix amb so “binaural”. L'escriptor recorda que la ràdio ha estat un mitjà per explicar històries i explicar ficcions i que en els seus orígens van crear el repte d'explicar relats només amb la paraula i el so sense el suport de la imatge, que avui sembla tan imprescindible. Amb «La torre de vidre», que en certa manera la ràdio torna als orígens, es fa un pas més afegint l'última tecnologia i més innovadora: un so immersiu: amb l'ús d'uns simples auriculars els oients poden ser al centre de l'escenari, escoltar, sentir els personatges i viure l'acció al seu voltant, i en 360 graus... [+ informació]

L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas entrega a la Generalitat de Catalunya per a l'Arxiu Nacional de Catalunya el seu fons documental que ocupa 113 capses d'originals, projectes professionals, correspondència i notes personals

L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas (Barcelona, 1925) ha entregat el seu fons documental a la Generalitat de Catalunya amb el propòsit que sigui conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). El llegat està format per 113 capses de documentació que ja es van ingressar materialment a l'Arxiu Nacional a finals del maig passat. Pel que fa a la documentació de caràcter més personal, el fons d'Oriol Bohigas i Guardiola conté 32 llibretes de notes de l'activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral... [+ informació]

El fenomen descontrolat de les botellades mostren l'altra cara de la “cultura juvenil” en plenes festes de tardor amb epicentre les nits de la Mercè

Als voltants de la plaça d'Espanya de Barcelona, en plenes festes de la Mercè, s'hi han aplegat milers de persones. S'han registrat aldarulls i els agents han intervingut per desallotjar la zona. També s'han produït destrosses i l'entorn ha quedat ple de brutícia. Els joves s'han concentrat en aquesta plaça i als carrers dels voltants, especialment a l'Avinguda Maria Cristina i el Parc de Joan Miró, sense mascaretes ni distàncies de seguretat. A partir de la mitjanit milers de joves han consumit begudes alcohòliques i escoltat música a través de grans equips mòbils que han instal·lat alguns dels participants en la macrobotellada en aquesta part de Barcelona, propera a Montjuïc... [+ informació]

L'aixecament de les sis torres centrals de la Sagrada Família marcaran el final de la construcció de l'obra modernista de l'arquitecte Antoni Gaudí que encara no té data d'acabament arran de la paràlisi de visitants pel coronavirus

El terminal de la torre de Jesucrist farà 17 metres d'alçada i estarà acabat amb una creu tridimensional, amb quatre braços de 13 metres i mig d'amplada. La creu, recoberta de ceràmica esmaltada i vidre, arribarà als 172 metres i mig, el punt més alt de la Sagrada Família. Segons el projecte, al mig de la creu hi haurà l'anyell diví i les llegendes “Amén” “Al·leluia”. De dia reflectirà la llum del sol i a la nit potents focus projectaran feixos de llum sobre la ciutat. De la base baixaran unes llegendes que diuen “Tu solus Sanctus”, “Tu solus Dominus” i “Tu solus Altissimus”. La torre de la Mare de Déu es troba ara mateix a 134 metres d'alçada. Només hi falta col·locar l'estrella de 12 puntes il·luminada, i es convertirà en la primera de les sis torres centrals a quedar enllestida... [+ informació]

Barcelona posa en marxa el nou Centre d’Interpretació del Parc de Montjuïc per impulsar la muntanya com a eix cultural

Situar el parc de Montjuïc com a espai de cultura i natura en l'imaginari de la ciutadania és l'objectiu amb què neix el nou Centre d'Interpretació del Parc de Montjuïc, impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona a través del Castell de Montjuïc, el Districte de Sants-Montjuïc i la direcció de Turisme i Indústries Creatives, amb recursos procedents de l'impost turístic. El nou centre, que no té un espai físic associat, s’articula a partir principalment de la web del Castell i, complementàriament, a través de la web del Parc de Montjuïc. Una de les primeres actuacions que desenvolupa el Centre d’Interpretació és la posada en marxa de «Camina Montjuïc»: una sèrie d’itineraris temàtics per la muntanya, amb l’acompanyament de guies oficials. A més, també es posaran a disposició de la ciutadania... [+ informació]

La primera edició de la novel·la «Frankenstein» de Mary Shelley del 1818 bat el rècord d'una obra d'una escriptora en una subhasta de Christie's per més de 950.000 euros

La novel·la «Frankenstein», que l'escriptora Mary Shelley (Somers Town, Londres, Regne Unit, 1797 - Chester Square, Londres, Regne Unit, 1851) va publicar per primera vegada el 1818, s'ha convertit en un dels clàssics indiscutibles del gènere gòtic, juntament amb «Dràcula» de Bram Stoker i «Melmoth the wanderer», de Charles Robert Maturin. Dos segles després d'haver-se publicat, la història d'amor i terror s'ha convertit, a més, en l'obra escrita per una autora per la qual s'han pagat més diners. The Guardian ha explicat que en una subhasta organitzada a Christie's s'han arribat a pagar més de 950.000 euros per la primera edició, de la qual es va fer un tiratge de només 500 exemplars. De l'edició del 1818, per la seva fragilitat, en queden molt pocs exemplars. L'exemplar subhastat de «Frankenstein», que està en molt bones condicions, el converteix en un objecte altament cobejat pels col·leccionistes, segons ha confirmat la mateixa casa de subhastes... [+ informació]

Una carta de Pablo Picasso adreçada a Miquel Utrillo amb uns dibuixos inclosos del pintor malagueny s'incorpora al fons del Museu Picasso de Barcelona després d'haver-la adquirit per 9.000 euros

La carta, que compta amb dibuixos originals de Pablo Picasso i que va ser enviada des de París ha estat adquirida per 9.000 euros pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit el departament de Cultura a favor del Museu Picasso. La menció a la revista «Pèl & Ploma» no és circumstancial ja que aquell mes de juny Miquel Utrillo, amb el pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista la ressenya titulada “Pablo R. Picasso” sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diversos pastels de l’artista acompanyant l’obra de Ramon Casas. L’article d'Utrillo és la primera gran crítica que rep Picasso durant la seva vida artística. La carta, que forma part de l'exposició permanent del Museu Picasso, ja es pot veure a la sala 8. Té dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a l'anvers... [+ informació]